INFORME GENERAL
Memòria Associació d'Escriptors
en Llengua Catalana
(any 2000)
| Iniciatives impulsades | Informe general |
L'any 2000 ha estat per a aquesta Junta Directiva el primer any en què els seus membres han pogut treballar completament i en resposta al projecte d'activitats, publicacions i serveis als associats i les associades aprovades en l'assemblea ordinària anterior. Els informes precedents de cada àmbit territorial ho reflecteixen prou bé. Per això és satisfactori constatar dos aspectes importants que s'afegeixen a l'activitat entusiasta dels membres de la Junta: un augment de participació del teixit associatiu en el programa general i un augment de la difusió i d'implicació de l'AELC en el mapa cultural, associatiu, institucional i mediàtic dels Països Catalans.
Punt de referència
Si l'AELC sempre ha estat un punt de referència per als escriptors i les escriptores en llengua catalana —per a tots els escriptors i escriptores en llengua catalana: narradors, poetes, traductors, assagistes, dramaturgs, guionistes...— ara s'ha convertit també en un punt de referència per a aquells que, sense ser autors amb obra publicada, busquen una informació puntual o un assessorament esporàdic.
Som una associació privada professional, sí, però també una associació de responsabilitat pública, i cada vegada més assumim aquest paper perquè ens enganyaríem si penséssim que s'ha assumit des d'alguna altra institució. Tot el que els escriptors catalans no facin pels escriptors catalans no ho farà ningú. Falsos paternalismes, falses promeses i falsos copets a l'espatlla els tenim en l'agenda de cada dia... Però són també un núvol que es fon, la majoria de vegades, això sí, amb remarcables i agraïdes excepcions. Vet aquí el motiu principal que enforteix la continuïtat de l'AELC i la seva voluntat de creixement amb el màxim de responsabilitat i de dedicació professional.
Remodelatge administratiu
Ha estat un any de remodelatge administratiu que voldríem que els associats haguessin detectat. La substitució de la secretària tècnica Teresa Sanz —que va deixar l'AELC, el mes de setembre, després de quatre anys, per dedicar-se a altres feines professionals— i la incorporació de Teresa Serradell en el seu lloc; l'ampliació de l'horari d'atenció al públic de dilluns a divendres durant vuit hores; l'enfortiment del servei d'assessorament contractual, jurídic i tributari; la dedicació especialitzada de la coordinadora Montserrat Bayà en aspectes que requerien una major atenció per la demanda dels socis; i l'atenció personalitzada als associats, sempre que ho sol.liciten, són els trets més remarcables d'aquest remodelatge.
Seguiment pressupostari
Un acurat seguiment pressupostari, com ja ha remarcat Tresoreria, ha permès tornar a tancar un any positivament i complir així un dels objectius que ens havíem marcat des del primer moment: garantir una reserva suficient per encarar el programa de l'any següent sense les incerteses de les dotacions externes. En aquest punt he de remarcar, però, que l'AELC ha mantingut i augmentat el seu pes en el reconeixement pressupostari de diverses institucions, sobretot del Principat i de les Illes, també en Ajuntaments col.laboradors i altres organismes privats o públics. La partida d'ingressos de publicitat que reverteix en les publicacions digitals i en paper ho demostren, així com l'extensa relació de col.laboradors i patrocinadors que figuren en aquesta Memòria, en molts casos amb aportacions d'infrastructura que no es consignen en els pressupostos.
Participació associativa
En un any, prop de 130 autors, relacionats també en aquesta Memòria, han participat directament en les activitats o publicacions programades, amb ponències, comunicacions o coordinacions. És a dir: aproximadament cada tres dies un escriptor o escriptora ha intervingut directament amb la seva aportació creativa, la seva reflexió o la seva presència, en representació de l'AELC, en un lloc o altre dels Països Catalans.
En un any, hem ampliat fins a 125 pàgines personals la presència dels autors a Internet, el catàleg més complet en aquests moments en xarxa de literatura catalana contemporània i també d'autors clàssics i, per ara i tant, el més visitat i consultat, des de tot el món. Hem acumulat, com figura en les dades estadístiques, més de 700.000 visitants que han fet més de quatre milions de consultes en diversos directoris. En un any hem incorporat 62 nous associats. I també hem gestionat prop de 75 noves altes a Cedro, cosa que ens ha situat com a tercera associació d'autors de tot l'Estat espanyol dins dels organismes de Cedro i ens ha permès no desequilibrar la dotació pressupostària que ens correspon per drets de reprografia com a associació professional que té com a objectiu primordial la defensa dels drets d'autor.
Eufòria i prudència
Tot això ens permet dir que passem per una etapa d'eufòria. Però la mateixa eufòria ens fa ser prudents. Intuïm que s'acosten temps remoguts. Lluny com estem encara de l'autofinançament com a associació professional, no podem deixar d'estar a l'aguait de qualsevol indici de canvi de política cultural. En patim les conseqüències al País Valencià on els escriptors valencians —és a dir, una part considerable de nosaltres—, són —som— menystinguts, ignorats i considerats gairebé exiliats dins el seu propi país. Un centenar llarg dels nostres associats no tenen dret, doncs, per capritx polític, als ajuts del govern de la Generalitat Valenciana que els corresponen tant moralment com legalment, com a creadors que viuen la cultura i les lletres en aquest àmbit territorial. Aquest és un greuge que hem de denunciar públicament i que també ens ha d'alertar, precisament, als que pensem que totes ens ponen.
Una situació inversa i favorable es produeix a les Illes on els intercanvis i el suport del Govern Balear i altres institucions de les Illes no han tingut mai un no.
I un estacionament —no congelat però sí refrigerat—, és el que vivim al Principat on, mentre repetidament se'ns diu que "som i serem", no hi ha augment de la dotació pressupostària per a les lletres tot i que assistim a naixements de nous organismes públics dedicats a la indústria de la cultura i mentre altres sectors de la creació, potser més "glamourosos", mantenen uns pressupostos tradicionalment elevats.
Hem omplert una cultura de pedres, possiblement necessàries, però, ara, dotar-les de contingut amb un suport decidit als creadors culturals forma part d'un debat que s'allargassa i que s'excusa massa sovint en les lleis de mercat i en l'atzar de l'empresa privada, que no sempre defensa els interessos dels creadors.
Cinc objectius bàsics
Per això, aquells cinc carrils que marcava en l'Informe General de l'any passat continuen sent encara vàlids: Primer) Continuar mantenint una estreta relació amb el sector editorial; Segon) Continuar mantenint una estreta relació amb els autors; Tercer) Continuar mantenint una estreta relació amb el sector universitari; Quart) Continuar mantenint una estreta relació amb el sector institucional; i Cinquè) Continuar mantenint una estreta relació amb els mitjans de comunicació.
És a dir: Indústria, Creació, Investigació, Política i Difusió.
Això és el que hem intentat en tot aquest any i el que continuarem intentant en l'any que acabem d'encetar.
El sector universitari
Hem tingut intercanvis amb sectors universitaris de cara a l'era digital: amb els responsables de Traces, de la Universitat Autònoma de Barcelona; els de Lletra, de la Universitat Oberta de Catalunya; els de la Universitat de Barcelona; els de la Institució de les Lletres Catalanes; i els d'altres mitjans afins com Vilaweb Lletres. En alguns casos, aquests intercanvis han promogut convenis, com el de la Universitat Oberta de Catalunya, signat recentment.
Suport a les inquietuds seccionals
Hem donat suport a les necessitats provinents de cada secció. En Teatre, per exemple, s'ha treballat intensament en una Mesa de Coordinació Teatral i la fundació d'una Federació d'Associacions Professionals de les Arts Escèniques i de la Música de Catalunya per no deixar en el buit la veu dels dramaturgs de l'AELC.
Hem treballat a nivell intern des de la Secció de Traducció per elaborar una mena de "llibre de butxaca blanc" que permeti ben aviat fer una presentació més àmplia a tot el sector de la traducció i que ha d'acabar amb una taula amb editors.
Hem escoltat la crida dels crítics per atendre les seves inquietuds dins de l'AELC, sobretot des que, per qüestions d'ordre tècnic, van detectar que havien desaparegut com a autors del nou Qui és Qui de les Lletres Catalanes virtual.
Hem consolidat la Secció de Joves Escriptors amb alguns dels punts que aquest àmbit es va marcar amb la seva creació: la formació i l'assessorament. Una vintena de socis adherits han entrat a l'AELC, sobretot a partir d'aquest sector de joves sense obra publicada, però que requereixen d'un suport inicial.
Hem obert una via en els autors de llibres de text, en la incògnita dels contractes d'edició digital, i també en els autors de llibres de viatges, a través de les Tertúlies Professionals.
Convenis amb universitats i institucions
Hem signat convenis universitaris amb la Universitat Complutense de Madrid i la UNED que, dins el mateix 2000 s'han materialitzat en participació directa en dos dels seus seminaris sobre literatura contemporània. I amb la Universitat Oberta de Catalunya, així com amb l'Ajuntament de Mataró.
Hem tancat o signat acords amb institucions com el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure o l'Espai Escènic Joan Brossa, per ampliar el catàleg d'ofertes als associats mitjançant el carnet de soci. També amb l'Institut d'Eduació Contínua (IDEC) i amb la majoria de cursos d'estiu universitaris, com els Juliols de la Universitat de Barcelona, i hem fet també acords puntuals amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona o el Museu d'Història de Catalunya, de cara a avantatges en les seves activitats i exposicions.
Reivindicacions professionals
En l'aspecte de reivindicacions professionals hem mantingut converses amb el Departament d'Ensenyament, arran de l'alerta de la desaparició de la literatura a la selectivitat; hem actuat també a favor d'una denúncia sobre uns llibres de text que aprofitaven l'interès temàtic de Port Aventura; hem intervingut en la petició a diversos ministeris del govern central sobre un conflicte de Seguretat Social d'uns anys endarrerits que afecten els dramatugs i altres professionals del teatre; i hem intervingut directament en les campanyes sobre el Preu Fix capitalitzades principalment pels gremis d'editors.
Comissió de Lletres i Premi Nobel
També hem continuat participant en la Comissió de Lletres del Pla Estratègic de Barcelona; hem mantingut permanentment en consulta la Comissió Premi Nobel i, novament, responent a la petició de l'Acadèmia Sueca, hem garantit la presència de la candidatura catalana al Nobel, sempre dins les línies de confidencialitat que l'Acadèmia demana i les que nosaltres mateixos, com sabeu, ens hem imposat. A partir de la mateixa Comissió, hem treballat en altres camps per reforçar aquesta proposta i continuem mantenint una feina callada, assessorada, i al màxim de fructífera en un futur.
El Projecte Casa de l'Escriptor i l'Espai de Lletres
Deia fa un any, en la Memòria, que manteníem converses permanents amb les institucions en un projecte ja clàssic com el de la Casa de l'Escriptor. Aquestes converses han estat un altre dels objectius de l'any 2000. I una de les propostes que anunciava l'any passat ha arribat a un punt de consolidació. Es tracta del conveni que se signarà el 2001 amb l'Ajuntament de Barcelona per dotar de contingut el que s'anomenarà "Espai de Lletres" i que preveu presentar un programa d'activitats al Pati Llimona de Barcelona.
Aquest espai físic, que s'afegeix al que ja tenim a l'Ateneu Barcelonès, respon a un dels propòsits del Pla Estratègic de Barcelona i a l'interès que l'Institut de Cultura de Barcelona ha mostrat per posar-lo en marxa. El conveni se signarà amb l'ICUB, el districte de Ciutat Vella —del qual depèn el Pati Llimona—, i les Associacions d'Escriptors.
També el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha mostrat el seu interès per desencallar un projecte que ve de lluny i que s'ha convertit en una mena d'assignatura pendent.
Veiem totes aquestes iniciatives amb interès i no deixem de treballar en tres línies: la consolidació d'un espai físic que millori les condicions del dia a dia de l'AELC, l'acollida que hem de donar als escriptors, i la garantia d'una continuïtat en allò que, anomenat per ara "Casa de l'Escriptor", no sigui només una altra inversió de pedra i guix sinó un projecte de futur amb la participació de la majoria d'institucions públiques.
Els Premis dels Escriptors Catalans
Voldria remarcar també el replanteig que hem fet dels Premis de l'AELC. La institució del Premi dels Escriptors Catalans, per nominació de tots els associats. La institució del Memorial Jaume Fuster, de literatura de gènere, convocat conjuntament amb l'Ajuntament de Mataró, i el remodelatge i enfortiment dels Premis dels Escriptors Valencians i els Premis Cavall Verd que mantenen els tradicionals Josep Maria Llompart de poesia i Rafel Jaume de traducció poètica.
Aquest replanteig, com ja anunciava l'any passat, ha estat objecte de debat en el si de la Junta Directiva i estem segurs que hem trobat una fórmula que donarà més prestigi encara i més difusió als que han de ser els Premis dels Escriptors Catalans, és a dir, els únics que donen els mateixos escriptors als seus col.legues en un acte de generositat del qual ens hem de felicitar per la participació que ha tingut, la bona acollida dels mitjans, i la disposició immediata dels jurats que s'han proposat.
També vull agrair a Maria Antònia Oliver que hagi acceptat la proposta d'utilització del nom de Jaume Fuster per al Memorial de literatura de gènere i que ens hagi encomanat, a la vegada, aquesta responsabilitat i compromís que ens honora.
Socis d'Honor majors de 75 anys
Finalment, com cada any, els associats i associades que compleixen 75 anys, passen a ser Socis d'Honor. Aquest 2001 entren en aquesta consideració els bons amics i amigues: Maria Aymerich, Josep Dalmau, Josep Maria Castellet, Josep Maria Madern, Marta Mata, Antoni Moll, Josep Rausell, Montserrat Solanas, Martí Sunyol i Estanislau Torres. Enhorabona a tots ells per la seva fidelitat.
I a tots i a totes, gràcies també per la confiança que continueu dipositant en aquesta Junta Directiva.
INICIATIVES IMPULSADES DURANT L'ETAPA DE DIRECCIÓ DE LA SECRETARIA TÈCNICA DE L'ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA
El 4 de març de 1999, un cop elegit Secretari de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, l'autor impulsa una sèrie d'iniciatives, sobretot a l'àmbit territorial del Principat, però amb influència també en els àmbits del País Valencià i de les Illes.
Reordenació Secretaria Tècnica. Horaris. Funcionament
a) Secretari (direcció i supervisió, i altres atribucions estatuts)
b) Coordinadora (direcció oficina, tasques establertes)
c) Secretària tècnica (funcionament general, tasques establertes)
Posada en marxa Pla Comptabilitat informàtic. Anàlisi anual
a) Confecció Pla Comptable d'acord perfil propi
b) Posada en marxa comptabilització i control anàlisi
c) Elaboració pressupostos per tancament anual
Reordenació membres signatures cada compte territorial
a) Anul.lació signatures membres no autoritzats.
b) Creació signatura tres membres per àmbit territorial (Vicepresident territorial, Tresorer i Coordinadora)
Revisió coordinacions i dietes personal col.laborador i membres junta directiva i territorials
a) Establiment tarifes dietes segons horari invertit
b) Establiment tarifes coordinació segons activitat
Reordenació laboral personal fix
a) Redefinició feines
b) Normalització seguretat social
c) Horari complet i disponibilitat coordinadora
d) Augment horari a complet de secretària auxiliar
Catalogació, custòdia documentació
a) Neteja arxiu i reclassificació
b) Reclassificació fons arxiu 25 anys
c) Reordenació material imprès. Unificació criteris.
Servei de Premsa periòdic i seguiment totes activitats
a) Notes informatives periòdiques.
b) Seguiment i atenció premsa.
c) Motivació previsió activitats.
Punt informació general
a) Sobre campanyes autors
b) Sobre traductors
c) Sobre documentació autors
d) Altres i informació electrònica
Millora infraestructura i informàtica
a) Mobiliari local.
b) Ordinador IMAC i ordinador PC
c) Fax
d) Telèfons i connexions abonaments
e) Xarxa correus electrònics associats
Resultats tresoreria
a) Sanejament finançament general
a) 1999: superàvit 3 milions. Dotació Reserva especial
b) 2000: superàvit 7 milions. Dotació Reserva especial
c) Creació fons de Provisió despeses activitats i publicacions.
Augment dotacions públiques
a) Institució Lletres Catalanes (de 9 a 12'5 milions)
b) Cedro (de 13 a 18 milions)
c) Ajuntament (1 milió)
d) Publicitat digital Turisme, Pol. Ling., 012, Sabadell (2'1 m.)
e) Publicitat paper: 4 Q.D. (0'600 m.)
f) Institut Estudis Catalans (Jornades Matemàtiques)
g) Ajuntament Mataró (0'325 m ( +)
h) Ajuntament Vilafranca Penedès (infrastructura)
i) Fundació Caixa Penedès (0'200 m)
j) Fundació Caixa Penedès (infrastructura)
Gestió i coordinació activitats tres àmbits territorials
a) Gestió promoció i administrativa al màxim
b) Reforç relació amb autors convidats
c) Reforç amb institucions
d) Reforç amb premsa
e) Resolució conflictes generals (S'Arruixada, 2 socis PEN, Lectures Selectivitat, Lectures obligatòries...)
Reordenació política i gestió publicacions digitals i paper
a) Revista Digital Literatures (70 col.laboradors)
b) Reordenació Quaderns Divulgatius (4 anuals)
c) Memòria anual exhaustiva amb informes tres àmbits, tresoreria, general, associats i activitats.
d) Separata amb pressupost i proposta activitats i publicacions
e) Circulars Informatives (paper i subscripció digital)
f) Fulletons totes activitats a tots associats tres territoris
Augment representació institucional mitjançant convenis
a) Convenis universitaris (Uned, Complutense, UOC, València...)
b) Convenis institucions (Cidob, Fòrum 2004, Espai Lletres...)
Acord ofertes culturals bonificacions socis
a) Acords TNC, Lliure, Mercat Flors, Brossa...
b) Llibreries
c) Empreses informàtica
d) Assessoria fiscal
e) Impressió i disseny
f) Universitats cursos diversos
g) Sectors diversos puntuals
Comissió Premi Nobel Literatura
a) Creació comissió, reunions anuals i presentació candidat Acadèmia Sueca. Gestions govern Generalitat.
Projecte Casa de l'Escriptor
a) Generalitat de Catalunya
b) Ajuntament de Barcelona
c) Diputació de Barcelona
d) Residència Investigadors
e) Ateneu Barcelonès
Campanyes de socis
a) Socis ple dret AELC (700 a 850)
b) Socis adherits (21)
c) Socis CEDRO (310 a 450)
Socis d'honor per nomenament
a) Miquel Batllori, Josep Palau i Fabre, Raimon, Joaquim Molas, Josep Maria Castellet, Josep Lluís Bausset, Bernat Capó...
Socis adherits per sol.licitud
a) Mitjana 20 / 25 socis en moviment a ple dret.
Remodelatge i creació Premis AELC
a) Creació Premi dels Escriptors Catalans
b) Creació Premi Memorial Jaume Fuster
c) Creació Premi Aurora Díaz-Plaja
d) Remodelatge premis Josep M. Llompart i Rafel Jaume
Revista Digital i pàgina web
a) Creació projecte: juliol 1997.
b) Creació seccions, apartats, millora continguts.
c) Patent dominis "escriptors.com" / "catalanwriters.com"
d) Consolidació (1.300.000 visites pàgines i 6 milions consultes)
e) Punt de referència mitjans comunicació, biblioteques, universitats, instituts...
Programa pàgines autors (catàleg 150 autors)
a) Clàssics (períodes, socis honor, premis honor, àmbits, territoris)
b) Contemporanis (ressò obra publicada, valoració crítica, traduïts)
c) Itineraris de Lectura i ILC (segons acords puntuals)
d) Associats encàrrecs personals
Activitats i publicacions. Renovació per àmbits i seccions
a) Secció Joves Escriptors (Formació, assessorament, intercanvis, difusió i publicacions: Taller guionatge multimèdia, Toni Matas, Idec; 2 volums Converses entre joves creadors; Jornada Itinerari d'un novel.lista a Cabrera de Mar; I Beques Assessorament conte; II Beques Assessorament novel.la breu; Documentalistes pàgines autors. Coordina: Albert Calls).
b) Secció Viatges i Aventura (Tertúlia professional llibreria Altaïr amb Josep M. Espinàs, Xavier Moret, Josep-Francesc Delgado... Coordina: Josep-Francesc Delgado)
c) Secció Literatura Científica (Jornades sobre escriptors científics Palau Robert i Jornades Literatura i Matemàtiques IEC. Coordina: Xavier Duran)
d) Secció Crítica (Premis Crítica Catalana, Premis Escriptors Valencians, Premis Cavall Verd, Premi Escriptors Catalans, Premi Aurora Díaz Plaja. Quadern Divulgatiu 3 anys Premis Crítica Catalana. Coordina: Pau-Joan Hernàndez).
e) Secció Gènere (Memorial Jaume Fuster i Jornades Gènere Mataró. Coordina: Albert Calls)
f) Secció Infantil i Juvenil (I i II Congrés Literatura Infantil i Juvenil Catalana: president d'honor Josep Vallverdú; presència premi andersen, Uri Orlev; Itineraris de Lectura; CCLIJ. Comitè científic: Josep-Francesc Delgado, Pau-Joan Hernàndez, Teresa Duran, Pere Martí, Andreu Sotorra).
g) Secció de Teatre (Constitució Federació Associació Professional de Teatre i Música de Catalunya. Seguiment beques TNC i Fundació Romea. Coordina: Jordi Teixidor)
h) Secció de Guionistes (Impuls creació Guionistes Associats Catalunya; seguiment conveni marc amb TV i productores. Vincenzo Cerami i Jean-Claude Carrière dins el II Congrés Mare Nostrum. Coordina: Xavier Pérez Torio).
i) Secció Llibres de text, tècnic i divulgatiu (Tertúlia professional sobre publicacions digitals i llibres de text. Seguiment conflictes contractuals. Coordina: Josep-Francesc Delgado)
j) Secció Traducció (Preparació X Seminari sobre la Traducció a Catalunya, Vilanova i la Geltrú. Biblioteca Museu Víctor Balaguer i ILC. Seguiment dossier conflictes contractuals. Representació CEATL. Coordina: Pau-Joan Hernàndez.)
k) Secció Narradors (Itinerari d'un novel.lista a Cabrera de Mar / Itinerari d'un autor de gènere, biblioteca Pompeu Fabra de Mataró. Coordina: Albert Calls)
l) Secció Poetes (Intervenció en cloendes premis, actes Galeuzca i encontres escriptors. Coordina: Pau-Joan Hernàndez).
OBJECTIUS BÀSICS GENERALS
1) Relació amb sector editorial
a) Intervenció en conflictes contractuals i gremials
b) Mitjancer entre sectors diversos i autors
2) Relació amb sector autoral
a) Atenció personalitzada socis, electrònic, personal, correu
b) Assessorament fiscal
c) Assessorament contractual
d) Assessorament jurídic
3) Relació amb sector universitari
a) Convenis, participació congressos, seminaris, autors
4) Relació amb sector institucional
a) Intervenció en temes conflictius cultura i ensenyament.
b) Col.laboració en diverses iniciatives
5) Relació amb sector mitjans de comunicació
a) Atenció informacions pròpies
b) Atenció informacions caire general
c) Atenció informacions polèmiques culturals
d) Atenció informacions comunicats sector liteari
Tornar a Índex Documents
Tornar a Biografia
Tornar a Home Page