BIOGRAFIA D'ALBERT MANENT

Albert Manent i Segimon (Premià de Dalt, Maresme, 23 de setembre de 1930), és escriptor i activista polític i cultural. Fill de l'escriptor Marià Manent, de molt jove va mostrar interessos literaris i, mentre cursava estudis de dret (1948-51) va publicar dos poemaris, 'Hoste del vent' (1949) i 'La nostra nit' (1951), i es va unir a l'aleshores clandestí catalanisme cultural universitari, del qual formaven part també Antoni Comas, Joan-Ferran Cabestany, Joaquim Molas i Miquel Porter, els quals el 1948 havien creat la revista literària Curial, i el 1949 va preparar amb Josep M. Ainaud la primera Antologia poètica universitària. Aquests anys va col·laborar també en revistes de l'exili (Pont Blau, Revista de Catalunya, de la qual seria iniciador d'una nova etapa el 1986 Vida Nova, Xaloc, etc.) amb articles de crítica i estudis literaris, i entra també en contacte amb l'incipient catalanisme polític, especialment amb Jordi Pujol i Max Cahner, pels quals fou molt influït. Dedicat professionalment a tasques editorials des de mitjan anys cinquanta, va continuar involucrat en iniciatives polítiques de la clandestinitat, d'entre les quals la segona vaga de tramvies (1957) la campanya de l'afer Galinsoga (1959), la campanya 'Volem bisbes catalans' (1966), però sobretot culturals: fou cofundador de la segona etapa de Serra d'Or (1959), editor, amb Rafael Tasis i Joaquim Molas del número 106 de la Revista de Catalunya, publicat a Mèxic (1966), cofundador de les Edicions Catalanes de París (1967) i col·laborador de la Gran Enciclopèdia Catalana des del 1971, per a la qual va redactar un gran nombre d'articles. El 1970 va iniciar estudis de filologia catalana a la Universitat de Barcelona. Amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya, l'any 1980 va ser nomenat director general d'Activitats Artístiques i Literàries del Departament de Cultura de la Generalitat a les ordres de Max Cahner, càrrec que va ocupar fins el 1988. Va ser especialment destacada la seva participació en la creació de l'Arxiu Nacional de Catalunya (1980). De l'any 2000 fins al 2004 va ser director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Poemaris de joventut a banda, l'obra d'Albert Manent és bàsicament historiogràfica i assagística, sobretot centrada en la història contemporània de la literatura catalana i, també, de l'església catalana. Destaquen també els volums dedicats a biografies i retrats de prohoms de la literatura catalana, així com memorialístics, i els estudis d'onomàstica, toponímia i folklore. És també remarcable la seva tasca d'articulista, en primer lloc a Serra d'Or, i també els diaris la Vanguardia (des del 1968) i Avui (des del 1976). Durant anys ha estat impulsor i animador de la formació d'erudits que s'han dedicat a estudiar i recollir la toponímia catalana des dels seus llocs d'origen. Entre les seves obres publicades hi ha diverses bibliografies des del 1939 al 2000, o d'assajos com 'L'església clandestina durant la guerra civil 1936-1939' (1984), a més de biografies de Carles Riba (1963), Josep Carner i el Noucentisme (1969, premi Crítica Serra d'Or d'assaig, 1970), Jaume Bofill i Mates i Guerau de Liost (1979), J. V. Foix. Barcelona (1993) o la del seu pare, 'Marià Manent, biografia íntima i literària' (1995, premi Ramon Llull). En el camp de la toponímia és autor de 'Toponímia de l'Aleixar i el seu terme' (1962, premi Eduard Brossa 1959 de la Societat Catalana de Geografia), 'Els noms de lloc del terme municipal de la Febró' (1969), 'La vila de l'Aleixar i les 'Ordinacions' de 1791' (1978 premi Josep Massot i Palmés de l'IEC), 'La memòria del llop al Camp de Tarragona (2000), 'El llop a Catalunya' (2004), o 'La guerra civil i la repressió del 1939 a 62 pobles del Camp de Tarragona' (2006). En l'apartat de memòries és autor d''El molí de l'ombra' (1986), 'Retorn a abans-d'ahir' (1993), 'La represa. Memòria personal, crònica d'una generació' (1946-1956) (2008), i 'Crònica política del Departament de Cultura' (1980-1988) (2010). Entre les distincions que ha rebut hi ha la de 'Mestre en Gai Saber' (1959), 'Premi Prat de la Riba' (1989), la Medalla al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona (2003) i, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2011).

© Documentació Enciclopèdia Catalana



Cronologia dels Premis d'Honor de les Lletres Catalanes