BIOGRAFIA DE BALTASAR PORCEL
Baltasar Porcel va néixer a Andratx, Mallorca, el 14 de març de 1937 i va morir a Barcelona l'1 de juliol del 2009. Va viure al seu poble nadiu en un ambient mariner i pagès, fins que es va traslladar a Palma, a estudiar comerç. Al disset anys va començar a treballar en una impremta i aviat va col.laborar al "Diario de Mallorca". Del 1957 al 1959 va fer el soldat a marina. En aquesta època va col.laborar amb Camilo José Cela a "Papeles de Son Armadans".
El 1960 es va instal.lar a Barcelona, on va treballar en una empresa de mobles, i es va anar vinculant, sobretot de la mà de Joan Triadú, als ambients culturals. Durant els anys seixanta va estar lligat al món del teatre; va fer de corrector de proves en castellà a diverses editorials; va escriure articles setmanals al "Diario de Barcelona" i va dirigir una col.lecció de guies turístiques, entre d'altres ocupacions.
Va ser director de l'empresa editora de la revista "Destino", (1975-77) dins la nova línia de catalanització i politització. Ha fet estades —sovint per la feina, però també per enriquiment personal— per tot Europa, pel Mediterrani, per Amèrica del Nord i del Sud, per l'Extrem Orient, a l'Àfrica...
Tot i que la seva obra no de ficció és reconeguda en tots els camps que ha conreat (assajos, llibres de viatges, biografies...), amb la seva obra narrativa ha bastit un món mediterrani i aventurer, del qual sobresurten les narracions del cicle d'Andratx, d'un marcat to elegíac. A partir de la mitificació tràgica i poètica del seu poble nadiu, ha articulat una metàfora de l'ésser humà, de les seves passions, de la lluita per forjar-se un destí. El gruix de la seva obra narrativa és format per Solnegre (1961), La lluna i el 'Cala Llamp' (1963), novel.les que reflecteixen el món balear, rural i mariner. Més endavant, amb la publicació d''Els argonautes' (1968), obra de maduresa creativa, presenta el microcosmos mític sobre el qual ha bastit bona part de la narrativa posterior, com ara 'Difunts sota els ametllers en flor' (1970), 'Cavalls cap a la fosca' (1975) i 'Les primaveres i les tardors' (1986).
Amb el recull de contes 'Reivindicació de la vídua Txing' (1977), la seva obra, sense abandonar el mite d'Andratx, es fa més cosmopolita, evolució que es confirma en les novel.les 'Les pomes d'or' (1980) i 'Els dies immortals' (1984) i en els relats 'El misteri de l'alzinar' (1982). D'altra banda, en les novel.les 'El divorci de Berta Barca' (1989), 'Lola i els peixos morts' (1993), 'Ulisses a alta mar' (1997) es va decantar per la sàtira d'una certa societat, on fa paleses afinades observacions i reflexions crítiques sobre la realitat més immediata.
La seva obra dramàtica, aplegada al volum 7 de l'Obra Completa, amb el títol de 'Les màscares' (1997) conté entre d'altres, 'Els condemnats' (premi Ciutat de Palma 1959), 'La simbomba fosca', 'Romanç de cec', 'El general', 'L'inspector', 'Èxode' i 'El dolços murmuris de la mar'. L'autor hi ha explorat tant les experiències del teatre de l'absurd com les possibilitats d'un nou teatre de contingut satíric.
En premsa escrita, ha creat un estil periodístic propi tant en l'article de opinió com en l'entrevista en profunditat. Va compilar a 'Grans catalans d'ara' (1972) diverses entrevistes amb personalitat catalanes de les que havia publicat a "Serra d'Or". És també autor de les biografies dels polítics Josep Pallach, Jordi Pujol i Josep Tarradellas.
Ha obtingut els premis més importants de la literatura en català: Ciutat de Palma, 1961; Joan Santamaria de teatre, 1961; Crítica Serra d'Or, 1968 (2), 1970, 1975; Josep Pla, 1970; Prudenci Bertrana de novel.la, 1975, 1997; Sant Jordi, 1986; Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya de creació literària, 1987; Joan Crexells, 1987 i 2000. També ha estat guardonat, entre d'altres, amb el premi Boccaccio de literatura europea, 1999, per la seva obra Mediterrànies. La novel.la 'L'emperador o l'ull del vent' va rebre el premi Ramon Llull, 2001.
El 1988 va crear l'Institut Català d'Estudis Mediterranis i en va ser president fins al 2000.
El 1991 Edicions Proa va iniciar la publicació de la seva obra completa en català.
© Documentació Lena Paüls
Cronologia dels Premis d'Honor de les Lletres Catalanes