Per què s'ha escollit Vilafranca com a seu del II Congrés?

La proposta ens va semblar oportuna perquè Vilafranca ja té una tradició en el treball cultural i també en la promoció de la literatura infantil i juvenil. Anualment, per exemple, es fan les trobades d'autors i crítics que coordina Pere Martí i Bertran, de fet, la persona que ha estat imprescindible en aquesta organització i que ha fet tots els contactes perquè el II Congrés es pogués fer amb la col·laboració i el suport d'institucions i entitats vilafranquines.

Quins són els objectius principals d'aquest II Congrés?

Reunir els professionals dels diferents àmbits relacionats amb la literatura per a infants i joves. Posar punts en comú, no només a través de les ponències i les taules de debat, sinó amb els col·loquis que posteriorment tinguin lloc.

D'altra banda, el II Congrés gira al voltant de l'adaptació de la literatura als mitjans de masses i, diferentment al I Congrés, obre també una porta important a la literatura infantil i juvenil en altres cultures. La presència de l'escriptor polonès d'origen jueu Uri Orlev, resident a Jerusalem, o una taula de debat amb representants de diverses literatures del món és l'eix d'aquesta intenció.

Vostè ha estat el primer escriptor a penjar un llibre a Internet i a més, en una entrevista, va manifestar que publicant a Internet guanyava un públic més ampli del que guanyaria en suport convencional. Significa això que la fi del llibre editat en paper està pròxima?

No ho crec. De la mateixa manera que el vi surt del raïm i no es pot fer d'altra manera, el llibre ha nascut en suport paper i ha evolucionat, però no ha canviat la seva essència. Han canviat els mitjans per fabricar-lo i les maneres de presentar-lo. Internet és un mitjà més de difusió, molt més ampli que el suport paper, però no implica cap desaparició de suports anteriors de la mateixa manera que el cinema no va matar el teatre i la televisió no ha matat el cinema.

Malgrat tot el pràctic que pugui arribar a ser, el llibre electrònic podrà competir amb l'encant que suposa tenir a les mans un llibre convencional, que el pots agafar, llegir i desar allà quan vols i on vols?

L'e-book diuen que pot ser una cosa similar. Pensem que fa uns anys ningú no es podia imaginar que una persona pogués escriure, fer càlculs, dibuixos i enviar missatges des d'un tren de qualsevol lloc del món o sota el pi d'una muntanya.

L'encant per segons quins bons gustos és fruit de la cultura a la qual hem pogut accedir: avui ja no sap gairebé ningú quin és el tast de la fruita collida de l'arbre sense regust de pesticida... Simplement no la trobem a faltar, perquè l'hem oblidada o no l'hem coneguda. Amb el suport del llibre tradicional pot arribar a passar el mateix.

Un jove que no tingui gaire interès per la lectura, adquirirà aquesta afició gràcies a Internet?

Indubtablement. La meva experiència és que molts joves han llegit la meva última novel·la a Internet i molts grups de classe han aconseguit uns resultats sorprenents, precisament per haver accedit a la literatura a través d'aquest nou mitjà. Qui ens garanteix que un llibre que es compra s'acaba llegint? Qui ens garanteix que un diari comprat al quiosc és llegit per qui el compra? A vegades confonem fullejar amb llegir. A Internet passa el mateix. Jo fa quatre anys que no tinc un diari en paper a les mans i faig el mateix que feia abans, els "fullejo" a través d'Internet, amb l'avantatge que no m'embruto els dits de la tinta de la impressió d'última hora.
Publicada a la revista La Fura, de Vilafranca del Penedès, el maig del 2001, amb motiu del II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana.