RETALLS DE PREMSA
«Andreu Sotorra: "L'editor i l'autor han fet molt de mal a la literatura per a joves"»
- Setmanari El Temps
- Entrevista feta per Lluís Bonada
- 26 octubre 1992
- Andreu Sotorra, premi Joaquim Ruyra 1982 de literatura juvenil amb 'Ofici de conteste', publica ara dos llibres de cop i en té dos més a punt de sortir. Primer apareixen '¿On és Berna, Ilse?' (El Brot Jove, Pòrtic), i 'Allò que Atlanta s'endugué' (L'Odissea, Empúries). I després ho faran 'El tren de la llet', premi Edi Liber de narració (EdiLiber), i el recull de contes 'Servei de protocol' (Llibres de l'Índex). Aquests dos darrers, en col.leccions per a adults. Nascut l'any 1950 a Reus, ha obtingut, a més, els premis de narrativa Recull, Joan Santamaria i Ciutat d'Olot. El seu llibre més venut és 'L'assassí viu a Bellvitge' (Empúries). Redactor de l'Avui, hi fa crítica de llibres per a joves.
- ¿Escriure per a joves i per a adults és fer de doctor Jekyll i Mr. Hyde?
- En el meu cas, no. Em sembla, almenys internament, que aquests deu darrers anys, la literatura per a joves d'una certa adolescència és una etiqueta de les editorials. Aquesta temporada, el llibre de 'La història del senyor Sommer', de Patrick Süskind, se l'han empassat els adults. i 'Els narradors de la nit', de Rafik Schami, s'ha editat en una col.lecció per a joves i com a llibre per a adults. Un e destinat als joves, l'han llegit els adults, i a la inversa. Com veus, no hi ha excessives diferències. Si vols, quan fas un llibre per a joves intentes de posar-te a la pell dels 16, 17 anys. Si el fas per a adults, no et poses dins de cap pell.
- ¿Els editors de llibres per a joves són prou rigorosos?
- No. Els editors, i els autors mateixos, li han fet molt de mal. Entre els uns i els altres, l'estan matant. Als joves, no els pots prendre el pèl, perquè se n'adonen més que els adults. Es publiquen coses impublicables.
- ¿Parleu dels autors d'aquí?
- Sí. Ha sortit una allau de mestres-escriptors que haurien d'aprendre a escriure. D'un temps ençà trobo que hi ha una pèrdua de depuració de la llengua i de l'estil. La llengua és una música i si quan llegeixes no escoltes, és com un concert que no t'enganxa. Cal passar-s'ho bé llegint, al marge de la història. No hi ha, en general, un domini de la llengua.
- ¿Us referiu a l'esperit de la llengua?
- Sí. Jo en diria això, la música.
- Però sempre s'havia anomenat l'esperit de la llengua, o el geni de la llengua
- Potser sí que és això que dius tu. De la meva generació, Desclot, com Rodoreda o Foix, manté aquesta llengua. Segurament que n'hi ha d'altres. I amb les traduccions, igual. Veig que el traductor està poc polit. En el Joyce de Mallafré hi ha una llengua de sortida i una altra d'arribada. I en les traduccions actuals, el traductor es queda en un estadi intermedi. Aquí també hi ha molta culpa de l'editorial.
- ¿Per què publiqueu quatre llibres de cop?
- Per circumstàncies editorials. No és premeditat. 'Allò que Atlanta s'endugué' és una reescriptura d''Ofici de contentes'. Sense els Jocs Olímpics pel mig, els hauria repartits i un o dos haurien sortit abans.
- ¿I no és perjudicial treure'n tants alhora? ¿No us fa por?
- Sí que en fa, però tampoc no és tan problemàtic, perquè la majoria apareixen en col.leccions fetes.
- ¿Heu rebut cap ajut oficial?
Per sort, no. A mi em sembla que el que fa la Institució de les Lletres Catalanes en ajuts s'hauria de replantejar. Pagar per escriure propicia l'estafa. I si vols, t'ho explico, com funciona.
- Som-hi.
- M'he de presentar a la institució amb un plantejament de la novel.la, un capítol escrit i suposo que el currículum. L'engany es propicia perquè, si n'hagués volgut demanar un, em guardo el llibre a casa i no saben que ja el tinc escrit.
- ¿Creieu que és necessari ajudar, amb diners dels impostos, determinats escriptors que tenen el seu mitjà de viure assegurat? I una altra qüestió. ¿Pot ser bo un llibre que necessita bioques per ser escrit?
No a totes dues preguntes. Escriure ha de ser per necessitat interior teva.
- Però, cal reconèixer-ho, els ajuts són altament positius. S'aconsegueix, d'aquesta forma, que molts escriptors evitin caure en la temptació de fer declaracions contra la política cultural.
Jo voldria creure que els meus col.legues no cauen en aquesta trampa.
- De moment, no he pas vist que els autors subvencionats hagin fet cap protesta contra el conseller de Cultura per haver declarat que en prefereix públicament un altre
Que un polític digui que si Porcel o que si Moix són els millors autors o els més importants del moment, és el pitjor mal que pot fer. A més, estic segur que els polítics són els qui menys llegeixen literatura narrativa.
- ¿No creieu que us serà difícil de ser prou valorat com a escriptor per a adults, si abans no sou conegut, bàsicament, com a escriptor per a joves?
Sí. Molts col.legues han estat etiquetats per a joves i no surten d'aquí. A més, els joves, un cop s'han fet grans, volen els mites dels adults. És més. Diré que, als editors, els fa una por enorme de publicar en col.leccions per a adults autors molts coneguts dins de la literatura per a joves.
[Text íntegre de l'entrevista publicada al Setmanari El Temps. Feta per Lluís Bonada. 26 octubre 1992]
Tornar a Retalls de premsa
Tornar a Comentaris seva obra
Tornar a Home Page