RETALLS DE PREMSA
«Andreu Sotorra: "Molts llibres són telenovel.les"»
- Diari de Tarragona
- Entrevista feta per Agnès Gispert
- 5 gener 1995
- L'escriptor de Reus acaba de publicar l'obra 'La primera foto', segon llibre d'una trilogia.
- Des de la talaia immillorable que és la seva feina com a periodista de cultura i responsable de la secció de literatura infantil i juvenil d'un diari, l'escriptor reusenc Andreu Sotorra reivindica un cop més la consideració dels llibres per a nens i joves com a autèntica literatura i no com a subgènere.
- Andreu Sotorra no para mai. Després de 'La medalla', ha tret un nou llibre, 'La primera foto', i ja està treballant en un de nou que tancarà una trilogia i que amb tota probabilitat portarà per títol 'La filla del ral.li'. 'La primera foto' té com a protagonista un ansaneta i el rerefons de la guerra iugoslava. Tres novel.les amb tres protagonistes diferents però actuals.
- ¿Què tenen en comú els personatges dels tres llibres?
- Parlo de tres edats diferents, però en tots els casos s'explica el procés vital del personatge. La protagonita de 'La medalla' viu el conflicte personal que tracta d'explicar-se a ella mateixa: per què la mare ha marxat de casa. El protagonista de 'La primera foto' viu un altre conflicte perquè el seu pare ha marxat amb un comboi a Sarajevo de fotoperiodista, mentrestant ell es proposa fer la seva primera foto des de dalt del castell. La protagonista de 'La filla del ral.li' és una noia africana, antropòloga, que viu el seu conflicte personal entre dues cultures.
- ¿Un llibre contra el racisme?
- El tema es planteja sense atacar-lo directament perquè és un conflicte que hi ha a Europa i que encara durarà més. El títol ve perquè la protagonista, que ara és antropòloga i viu a París, va néixer a l'Àfrica coincidint amb el pas del ral.li París-Dakar. He triat París com a punt de referència perquè continuarà sent el centre cultural europeu.
- ¿Per quina raó una trilogia?
- Perquè són tres personatges que no són ni d'allà ni d'aquí i tanquen una petita obsessió meva per aquesta nova realitat social.
- ¿Per què ha triat el rerefons de la guerra a l'ex-Iugoslàvia a 'La primera foto'?
- Després de la Segona Guerra Mundial no havia passat res de més impactant. Sarajevo quedarà fixat i d'aquí a molts anys tothom sabrà de què parlem només amb el nom.
- ¿El món dels castells és un símbol o ha aprofitat el ressò que ara viu aquest moviment?
- És un dels petits deutes amb el qual et sents més a prop. Un cop tenia el llibre enllestit, Bigas Luna em va dir que ell treballava en una pel.lícula on també sortien els castells. Ha estat casualitat. Vaig voler incorporar de protagonista un anxaneta perquè és un personatge que no ha estat tractat i és una mica un heroi. El món dels castells també m'ha servit per a l'estructura del llibre.
- ¿Continua reivindicant que els llibres per a joves no tinguin un tractament especial?
- Naturalment, ¿per què no ha de ser així? Intento no caure mai en la trampa d'escriure un llibre pensant en una edat determinada. També hi ha el problema de la massificació de títols per a joves i, si fes cas de la demanda, cada mes podria treure un llibre. Això és un disbarat com a autor i m'hauria de convertir en una Corín Tellado.
- ¿S'ha plantejat d'escriure per al públic adult?
- Em sembla que '¿On para ara?' o 'Carboni 14' ja estaven pensats per a un públic general. De fet, quan començo a escriure narrativa no hi havia pràcticament tradició des de Joan Puig i Ferreter. Al Camp de Tarragona no hi ha tradició de literatura infantil i juvenil. El panorama és molt diferent ara perquè és un àmbit més accessible per publicar.
- ¿Hi ha crisi de lectors joves?
- Quan realment es llegeix poc, el segment que encara llegeix més és el dels adolescents. Un exemple molt concret el tinc en unes visites que vaig fer a les escoles d'immersió del Tarragonès, el Baix Camp, l'Alt Camp i el Priorat, on havien treballat 'La medalla'. No vaig veure que aquells milers de criatures haguessin llegit per força.
- ¿Es planteja un canvi de registre o un enfocament diferent?
- En molta literatura actual veig "telenovel.la" fabricada amb moltes més paraules. Entre les "telenovel.les" de la Mercè Rodoreda i les actuals hi ha un abisme. Els consumidors ho demanen cada vegada més fàcil i, encara que els autors cada cop tenim més bagatge, no hi ha tampoc tanta experiència de vida comparada amb la generació de la mateixa Rodoreda, que va patir molt.
[Text íntegre de l'entrevista publicada al Diari de Tarragona.
Feta per Agnès Gispert. 5 gener 1995]
Tornar a Retalls de premsa
Tornar a Comentaris seva obra
Tornar a Home Page