Nom
Nom
CRÍTICA LITERÀRIA

[articles més recents]



Pròleg volum 'El vent del Far-West'
Obra Completa Josep Vallverdú
Editorial La Galera


Al cinema tot era bonic...



El Vent del Far-West més convencional que ha retratat el cinema circula per les tres novel.les que integren aquest volum: Punta de fletxa (1991), Lladres de cavalls (1992) i Joc d'eixerits (1994). Josep Vallverdú hi recupera les tardes de cinema en alguna sala dels anys trenta al Segrià, possiblement la sala Portafolio, a la qual dedica un homenatge a Lladres de cavalls, i aporta al gènere del llunyà Oest, a través de la distància, una sobrecàrrega mítica i una saviesa literària.
Es tracta de relats d'aventures, que Josep Vallverdú emmarca estrictament en l'època, les localitzacions, les situacions i els personatges més tòpics del gènere de l'oest americà i que podrien ser considerats com a literatura popular si no fos que l'ambició literària de l'autor les converteix en tres obres dignes de figurar en l'obra completa sense distincions.
Ara bé, a banda que l'autor s'hagi divertit fent el seu propi guió cinematogràfic, reelaborant-lo amb consciència literària i que, a més, entretingui amb dignitat la concurrència lectora, la pregunta no es pot evitar: ¿quin sentit pot tenir una represa del temari western sense gairebé reflexió ètica? Perquè, de fet, Vallverdú, fins i tot reprodueix a Joc d'eixerits i a Lladres de cavalls, alguna referència discriminatòria en relació als indis. De tota manera, el propi autor desfà aquests prejudicis quan diu que és legítima la intenció dels indis de recuperar la terra per a ells i els seus descendents o quan fa confessar al protagonista de Punta de fletxa que, en realitat, dels indis no en sap res, és a dir, la por que no permet cap interrelació positiva ve del fet que es desconeixen mútuament. De fet, sembla que la intenció de Vallverdú no s'adreça a establir cap debat moral sobre els esdeveniments històrics de "la conquesta", sinó que més aviat va incorporant i subratllant aspectes de valor universal que salvin aquelles pel.lícules de la seva infantesa.
Els valors com ara la superació personal, la resolució de conflictes mitjançant el diàleg, les actituds que denoten un encaix harmoniós amb la natura, la confiança en un mateix o la capacitat de compromís personal són temes recurrents en les tres obres. Així, els relats són plens de situacions perilloses que permeten exercitar la capacitat del protagonista per sobreviure autònomament i mesurar les pròpies forces amb la natura i les altres persones. En aquell ambient hostil on regna la malfiança, els protagonistes es troben desemparats, ni Norma Brass, de Lladres de cavalls, ni Bill Goran, de Joc d'eixerits, ni Marc Biscay, de Punta de fletxa, no es troben en el seu medi i s'espavilen i treuen resultats positius de les situacions adverses sempre amb el suport de l'amistat i de l'amor. La peripècia de to iniciàtic, a la recerca d'un objectiu relacionat amb la supervivència econòmica es converteix en un viatge transformador en el qual es dóna més importància als esdeveniments del recorregut i, és clar, a la manera d'explicar-los, que no pas a l'arribada a la meta.
A Punta de fletxa, quan el circ on treballava l'arquer protagonista plega, el noi emprèn l'aventura de buscar feina en un ranxo. Pel camí, topa amb els indis Kuauta, que no el maten perquè s'estranyen de veure arc i fletxes en mans d'un rostre pàl.lid. El fan ostatge fins que els retorna l'antiga tradició de l'arc i el deixen lliure amistosament. Després, una estratègia enginyosa dels amics indis serà decisiva per eliminar un usurpador de la propietat d'un ranxo a una pobra família que legitimament els pertanyia.
A Lladres de cavalls, la sensació de pols i de suor es poden gairebé palpar. Uns lladres de cavalls (mai més ben dit a l'hora del títol) aturen el tren on viatgen, entre d'altres, una noia que anava a fer de mestre lluny de la seva família i la prenen com a ostatge junt amb el seu germà petit. Uns indis Natxuc agafen els lladres però no volen retornar els cavalls als seus propietaris i els soldats salvadors han d'acabar pactant-t'hi. El final és obert, però, de moment, amb l'episodi es veu interceptada la carrera professional de la noia.
La història de Jocs d'eixerits és narrada des de la perspectiva del protagonista, un noi de ciutat, balafiador, que perd la fortuna familiar. Accepta -perquè no li queda altre remei si vol que la seva cosina rica, de qui està enamorat, el tingui en consideració- encetar l'aventura de trobar un personatge per notificar-li una herència. Abans de trobar-lo educat amb els indis kuauta, el protagonista conviurà amb una col.lecció de tipus violents.
Si bé és cert que hi té prioritat la trama -narrada linealment a Punta de fletxa i a Lladres de Cavalls, alternant linealitat i flash back de la biografia del protagonista a Joc d'eixerits-, més que no pas la introspecció en els personatges o el debat ètic sobre els temes delicats, el tractament de l'espai, del punt de vista o dels mòbils humans de l'acció respon a un desig de retratar la situació de misèria moral i ambiental, evitant sentimentalismes.
Per això, l'espai on es descabdella l'acció és transmès per sensacions amb economia discursiva. En el moment exacte de reconduir una atmosfera, apareixen com un llampec la vegetació, la fauna, un accident del terreny, el nom d'un riu... que defineixen tot un paisatge. També els protagonistes són perfilats amb habilitat sobretot en l'aparença sobre la qual és palpable la pressió que reben de l'ambient i que en defineix el caràcter i les actuacions. Així, en funció de les accions dels protagonistes, els personatges secundaris: estafadors, pioners, vaquers, pell-roges, buscadors d'or, lladres de cavalls..., descrits també amb austeritat, arrodoneixen l'entorn agressiu i versemblant, de difícil convivència.
Aquests tres edificis literaris autònoms, que tenen com a referent el mateix vent de l'Oest, estan bastits amb llenguatge ordenat, concís i dúctil. I combinen acció i sorpresa amb un ritme narratiu cadenciós, ben encadenades les parts i dosificant els efectes amb un resultat implacable.


Tornar a Índex Publicacions

Tornar a Home Page