BIOGRAFIA DE JOAN SOLÀ

Joan Solà i Cortassa va néixer a Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell) el 1940 i va morir el 27 d'octubre del 2010 a Barcelona. Va estudiar Magisteri a Lleida i el 1965 va obtenir el títol de Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, on també va realitzar el doctorat en Filologia Catalana (1970). Posteriorment va ampliar els estudis en Lingüística General a les Universitats de Reading i d'Exeter (Gran Bretanya).

Des de 1966 ha exercit de professor de Lingüística Catalana a la Universitat de Barcelona i a finals de 1983 va obtenir la càtedra de Llengua i Literatura Catalanes de la mateixa universitat. També ha estat professor de Lingüística Catalana i d'altres matèries de lingüística general en diverses institucions, públiques o privades com la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-1970), l'Escola de Mestres Rosa Sensat (1965-1970 i 2001-2002), l'Escola de Periodisme de l'Església (1967-1969), la Universitat d'Estiu de Prada (1971), la Càtedra Ramon Llull de Mallorca (1977-1990 i 1995), la Universitat d'Estiu de Lleida (1995), la Universitat Rovira i Virgili o la Universitat de Girona. A més ha impartit màsters i postgraus de Lingüística Aplicada, d'Edició i de Lexicografia.

Tenint com a principals referents Pompeu Fabra, Joan Coromines i Noam Chomsky, Joan Solà s'ha convertit en un referent en el món acadèmic i en el panorama intel·lectual català. La seva presència és habitual en els congressos internacionals de Llengua i Literatura Catalanes. Entre d'altres, Estrasburg (1968), Roma (1982), Tolosa (1988), Vancouver (1990), Washington (1994), Indiana (1995), Sant Petersburg (1996) o Tubinga (2006), en els quals ha fet aportacions en el camp de la lingüística catalana. Des de 1999 és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. També forma part de la Comissió Catalana de Relacions amb la UNESCO.

És autor d'una quarantena de llibres sobre sintaxi, història de la llengua, lèxic, puntuació, tipografia, bibliografia i altres matèries de lingüística i sociolingüística. Entre d'altres, és codirector amb, Jordi Mir, de l'edició de les Obres completes de Pompeu Fabra (primer volum aparegut el 2005), editor de 'L'obra de Joan Coromines: cicle d'estudi i homenatge' (1999) i director de la 'Gramàtica del català contemporani', (2002). També ha fet tasques d'assessorament lingüístic, com el conegut mètode multimèdia 'Digui, digui', de català per a estrangers (1984), a l'Ajuntament de Barcelona (1991-1995), en el Consorci per a la Normalització Lingüística (des del 1991) i a la Caixa.

Paral·lelament, porta a terme una extensa tasca divulgativa als mitjans de comunicació. Des de l'any 1974 ha publicat més de vuit-cents articles en la premsa diària. Cal destacar els publicats al Diari de Barcelona, El Món i, preferentment, a la columna «Parlem-ne», del suplement Cultura del diari Avui. I, encara, ha estat col·laborador al programa 'Bon dia, Catalunya', de TV3, entre 1994 i 1997 i també ha participat en tertúlies radiofòniques.

Entre els premis obtinguts, cal mencionar: el Premi a la investigació lingüística de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1991) i el Premi de recerca Crítica Serra d'Or per l'obra 'Història de la lingüística catalana, 1775-1900'. 'Repertori crític' (1999), el Premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I per la 'Gramàtica del català contemporani', la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, per la seva tasca de recerca sincrònica i diacrònica en la llengua catalana i la Creu de Sant Jordi, el 2005.

© Documentació AVUI i AELC



Cronologia dels Premis d'Honor de les Lletres Catalanes