Nom
Nom
CRONOLOGIA BIOBIBLIOGRÀFICA
[Referències amb la seva obra]



| Els orígens | Elements històrics | Influències en l'obra literària |
| 1950-1959 | 1960-1969 | 1970-1979 | 1980-1989 |
| 1990-1999 | 2000-2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | 2016 |



Els orígens familiars

Andreu Sotorra viu la seva infància a Reus (Baix Camp) en un ambient de família treballadora de postguerra originària de diferents procedències que formen el triangle de les comarques del Baix Ebre, El Priorat, la Conca de Barberà i el Baix Camp. El pare (Andreu Sotorra Elias), en el moment del seu naixement (1950), treballava de cambrer en un restaurant conegut per la seva afluència de públic burgès i comerciant de l'època (Casa Botella), que estava situat al carrer Sant Joan de Reus. Hi va treballar trenta anys, fins al tancament a finals de la dècada dels anys seixanta. La mare (Mercè Agramunt Monte) havia treballat a la indústria tèxtil de jove fins al moment de casar-se. Posteriorment (1951 - 1952), va obrir i mantenir durant aproximadament un any una petita botiga de queviures al barri del Carme, a la part baixa del carrer Nou de Misericòrdia, núm. 35 (actualment, carrer de l'Arquitecte Caselles), a tocar de la Plaça d'Hèrcules. Els avis materns (Francesc Agramunt i Rosa Monte) provenen de la pagesia i venedors de mercat. Els avis paterns (Gabriel Sotorra [veure origen llinatge "sotorra"] i Teresa Elias) havien treballat respectivament a la indústria tèxtil i el servei domèstic. Coneix des del primer moment l'àvia paterna (Teresa) en les visites que fa amb els seus pares a l'Institut psiquiàtric Pere Mata de Reus, on ella estava ingressada des de la dècada dels anys trenta, afectada d'una malaltia crònica, després de la mort sobtada d'una filla de set anys.
[Ref. 'Carboni 14'; 'Castell de Nines'; 'Els silencis de la Boca de la Mina'].

Elements històrics

L'ingrés de la seva àvia coincideix amb l'estada al mateix centre psiquiàtric, situat en l'edifici modernista de l'arquitecte Domènec i Montaner, del metge psiquiatre Francesc Tosquelles, autor, entre altres treballs, d'un estudi sobre el poema 'In memoriam', de Gabriel Ferrater, i exiliat a causa de la guerra civil; del doctor Salvador Vilaseca, conegut sobretot per la seva dedicació a l'arqueologia; i del fill malalt del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. L'etapa de l'àvia Teresa a l'Institut Pere Mata és també la del conegut trasllat de malalts al psiquiàtric de Sant Boi, a causa de l'esclat de la guerra civil (1936-1939), i de l'habilitació de l'Institut Pere Mata com a hospital militar. Ja a la postguerra, al mateix psiquiàtric reusenc, l'àvia Teresa hi coincidirà amb l'ingrés del fill de l'escriptora Mercè Rodoreda. En el mateix Institut psiquiàtric, entre l'any 1905 i 1906, hi havia ingressat per guarir-se d'una lesió a causa d'un accident al Torrent de Pareis de Mallorca, el pintor paisatgista Joaquim Mir, i a inicis dels anys trenta, s'hi va recloure voluntàriament l'escriptor Juli Vallmitjana, mort el 1937.
[Ref. 'Carboni 14'] [Ref. 'Els silencis de la Boca de la Mina']

Influències en l'obra literària

Aquests elements històrics i de caràcter humà, així com les influències del paisatge de la seva comarca, tant de mar com de muntanya, a més de les influències dels viatges que farà per Europa a partir dels anys 80, marcaran posteriorment, a vegades simbòlicament, a vegades filtrada per la recreació idealitzada, una bona part de la seva obra literària.





| Els orígens | Elements històrics | Influències en l'obra literària |
| 1950-1959 | 1960-1969 | 1970-1979 | 1980-1989 |
| 1990-1999 | 2000-2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | 2016 | 2017 |



Tornar a Biografia


Biografia
----------
Publicacions
---------
Guies de lectura
---------
Comentaris
---------
Premis
---------
Traduccions
---------
Teatre
---------
Guions
---------
Informacions
---------
Other Languages
---------
Email
---------
Tornar a portada