 |
|
|
|
 |
||
|
[Referències amb la seva obra]
| 1950-1959 | 1960-1969 | 1970-1979 | 1980-1989 | | 1990-1999 | 2000-2009 | 2010 | Neix el seu germà Josep Lluís (20 octubre) que més tard publicaria diversos reculls de poemes i una novel.la de gènere eròtic, finalista del premi 'La sonrisa vertical'. Mor el seu padrí, Alexandre Llorens Pàmies, procedent de Falset (el Priorat) i conegut popularment com Txeco, un sobrenom que va lligat a la seva mà gastronòmica al capdavant de la cuina de Casa Botella on treballava el seu pare. [Ref. 'Carboni 14'] Participa en unes colònies d'estiu a l'ermita Mare de Déu de Barrulles, de Capafonts (Baix Camp), influït per un amic de barri, Josep Cabré. [Ref. 'La primera foto'] Entre altres, hi coincideix amb el que després serà metge, escriptor i dramaturg Ramon Gomis, autor d'una biografia dels primers trenta anys del poeta reusenc Gabriel Ferrater i la seva relació amb Reus. Participa en un festival al Teatre Fortuny de Reus. Hi recita en solitari, davant del teló, un poema humorístic. Aquesta actuació li obrirà posteriorment les portes a la ràdio, després d'haver estat "elegit" per llegir una salutació en una recepció comarcal pròpia de l'època a l'arquebisbe de Tarragona de tendència franquista, Benjamín Arribas Castro. [Ref. 'Carboni 14'] Després d'haver fet alguns primers intents espontanis de creació literària, aprofita una malaltia típica d'infància, una icterícia, coneguda popularment com a fel sobreeixit, que li exigeix un mes de repòs, el setembre, i escriu el que serà "oficialment" la seva primera novel.la ('La família Morín'), un exercici estilístic anecdòtic, influït per algunes lectures primerenques, entre elles 'La família Rouquier', de Xavier Benguerel. Aprofita unes vacances d'estiu per elaborar un "assaig" sobre els barris, monuments, edificis i fets històrics de la seva ciutat natal. Ho recull de documentació de biblioteca, però s'hi observa, per una part, una actualització de les dades amb visites sobre el terreny i, per una altra, una sèrie d'impressions personals de cada indret, monument o edifici, amb impressions de personatges de l'època lligats a cadascun dels llocs que descriu. Completa la novel·la 'La família Morín', iniciada als tretze anys [vegi's més informació a l'any 1962, on es parla d'un exercici estilístic anecdòtic, influït per algunes lectures primerenques, entre elles 'La família Rouquier', de Xavier Benguerel]. Trenta-cinc anys després, en una visita casual que fa al cementiri barceloní de la Vila Olímpica del Poble Nou, es troba, en un dels carrers laterals, la tomba de Léon Rouquier, protagonista real de la novel.la 'La família Rouquier'. Entre els descendents que figuren en els noms de la mateixa tomba hi ha el d'una neboda de Rouquier, morta a França, que, curiosament, porta com a segon cognom el de 'Satorres'. Davant per davant, hi ha una altra tomba amb el cognom 'Cros', que coincideix amb l'antic nom de l'escola de l'època en què havia escrit la novel.la primerenca, 'La família Morín'. Comença una llarga relació amb Lena Paüls, companya d'escola (posteriorment filòloga i autora de les Guies de Lectura d'aquesta pàgina web), amb qui es casarà el 1974. Es dedica durant un període intens a la fotografia, activitat amb la qual obté diversos premis, i també a l'excursionisme, faceta que li permet conèixer notablement el territori de les comarques que li són més pròximes. [Ref. 'La primera foto'; 'El coronel de cala Gestell'] D'aquesta etapa, reconeix dues influències decisives, la dels fotògrafs Josep Maria Ribas Prous i Enric Pàmies Carreté, i la del professor de llengua i estudiós de toponimia, Ramon Amigó, amb qui farà el primer ensenyament de la llengua catalana en una època encara no autoritzada pel règim franquista. També hi fa els primers cursos d'anglès que posteriorment continuarà un temps amb Joaquim Mallafré, traductor més tard d'obres com Ulisses, de James Joyce, o Tristram Shandy, de Laurence Sterne. Fa unes primeres feines administratives en despatxos relacionats amb el comerç de fruits i secs i olis, des de l'agent comercial Eduard Bigorra (carrers Güell i Mercader i del Vilar), fins al comerciant de mercat interior Joan Compte, hereu de la casa Franch (carrer de la Victòria) i l'empresa exportadora Fruits Secs i Olis Cochs (convertida més tard en Acacesa fins la seva fallida). [Ref. 'L'assassí viu a Bellvitge'; 'La filla del ral.li'] Aquest període professional administratiu acabarà definitivament l'any 1974 per dedicar-se de ple a l'ensenyament i el periodisme. Fa una ruta a peu per la costa mediterrània del Baix Camp i el Tarragonès, des de Cambrils de Mar a Tarragona, amb un company d'època escolar (Manuel Margalef), que també després col.laborarà amb ell com a fotògraf en reportatges de ràdio, per elaborar un reportatge fotogràfic del paisatge marítim. A causa de l'esforç inhabitual de la travessa, l'endemà és ingressat d'urgència per ser intervingut quirúrgicament d'apendicitis. A partir d'aquest any obté diversos premis de fotografia artística. [Ref. 'Set contes noctàmbuls'; 'La primera foto'; 'Nyatiti: la filla del clan'] Comença un espai radiofònic a l'emissora Ràdio Reus, de la cadena SER, dedicat a l'esport i els joves, impulsat per Enric Pàmies, que era col.laborador de l'emissora. Aquest primer contacte periodístic continuarà després amb un altre programa magazine d'informació cultural i amb una secció de reportatges en català al Setmanari Reus ('Ací el carrer'). La feina radiofònica continuarà després en diverses etapes i diferents programes. [Ref. 'Ofici de conteste' / 'Allò que Atlanta s'endugué'] Amb els pares i el germà Josep Lluís es traslladen a viure a una casa de nova construcció de propietat al primer pis de l'Avinguda Jaume I, número 95, de Reus. Després de la influència del ressò del Maig Francès del 68, l'Estat d'Excepció decretat pel règim franquista a l'Estat espanyol, li dificulta poder continuar amb el programa magazine de cultura ('Micròfon Jove'), fet en directe i en català, a Ràdio Reus, a causa de la censura. Deixa també la secció de reportatges 'Ací el carrer' del Setmanari Reus, després d'un conflicte amb un dels articles sobre la situació de la llengua catalana. És investigat subtilment per la delegació de la Falange a Reus i arriba a patir un interrogatori mentre intenta obtenir una informació periodística sobre la branca juvenil d'aquesta organització lligada al franquisme. [Ref. 'Carboni 14'] | 1950-1959 | 1960-1969 | 1970-1979 | 1980-1989 | | 1990-1999 | 2000-2009 | 2010 | |
||
