 |
|
|
|
 |
||
|
[Referències amb la seva obra]
| 1950-1959 | 1960-1969 | 1970-1979 | 1980-1989 | | 1990-1999 | 2000-2009 | 2010 | Fa el servei militar al cos d'aviació, primer al campament de reclutament de Sant Lambert, a Saragossa, i posteriorment, fins a complir un llarg període de disset mesos, a l'Esquadró d'Alerta i Control núm. 1 (base compartida amb l'exèrcit nord-americà), situat a la població aragonesa d'El Frasno, prop de Calataiud i a les envistes del Moncayo [Ref. 'Molt més enllà del filferro empuat']. Molts anys després, se sap que al petit poble d'El Frasno, hi va fer una breu aturada, el 3 d'octubre de 1940, el cotxe de la policia que conduïa el president de la Generalitat de Catalunya, en el seu últim viatge des de Madrid a Barcelona, on el 15 d'octubre d'aquell any seria afusellat després d'un judici militar ordenat i prèviament sentenciat pel dictador Francisco Franco. Lluís Companys havia estat detingut a la seva residència francesa de La Baule, el 13 d'agost de 1940, per membres de la policia nazi, després de l'ocupació alemanya, i elements franquistes. [Ref. 'Set contes noctàmbuls / Pyrus comunnis'] Els pares obren un bar a l'edifici de l'avinguda Jaume I, de Reus. Li posen el nom de "Ca l'Andreu", un dels primers rètols lluminosos penjats en català durant les restes del règim franquista. Es llicencia del servei militar. Junt amb Lena Paüls, comencen el projecte de construcció del segon pis de l'edifici de l'Avinguda Jaume I, 95, de Reus, on després viuran durant els primers anys de casats. Acaben la construcció del segon pis de Jaume I. Hi munta un laboratori fotogràfic. Es dedica intensament a la fotografia i obté alguns altres premis destacats. Elabora reportatges audiovisuals amb guions i tendeix a reflectir en centenars de clixés una imatge realista de l'època. [Ref. 'La primera foto'] Obté el títol de Professorat de Català per la Universitat de Barcelona. Es casa amb Lena Paüls, el 23 d'abril, en una festa estrictament familiar (una desena de persones) a l'Ermita de la Mare de Déu dels Torrents, a la població de Vimbodí (Conca de Barberà), a tocar del Monestir cistercenc de Poblet. Fan un viatge al País Basc i diversos indrets de la península Ibèrica durant un mes que originen després un extens reportatge fotogràfic guionat. Comencen entre Nadal i Cap d'Any les obres del Refugi La Vinyeta, a la població de Duesaigües (Baix Camp), lloc on escriurà després tota la seva obra literària. El projecte arquitectònic està dissenyat per l'arquitecte Anton Maria Pàmies Martorell, durant un temps president del Col.legi d'Arquitectes de l'àmbit de Tarragona i autor de diversos projectes d'infrastructura cultural com la reforma de la Biblioteca del Centre de Lectura i la reconstrucció del Teatre Bartrina de Reus. La població de Duesaigües on hi ha La Vinyeta, és al capdamunt de l'entrada del pantà de Riudecanyes, enmig de l'antiga baronia d'Escornalbou, sota el castell d'Escornalbou, el mirador de la comarca, que a principis del segle XX, va ser adquirit i restaurat per Eduard Toda, restaurador també del Monestir de Poblet (Conca de Barberà). No és estrany trobar en moltes de les novel.les de l'autor el paisatge que l'envolta, paisatge que coneix, a més, per la seva antiga afecció excursionista i fotogràfica. [Ref. 'A l'ombra de la Saloquia'; 'Lez dentz del Quel'; 'El coronel de cala Gestell'; 'La medalla'; 'Castell de Nines', 'Llàgrimes de rovell'] A la primavera, s'acaba la construcció del Refugi La Vinyeta, de Duesaigües, a càrrec del mestre d'obres Francesc Budí, on hi passarà, des d'aleshores, llargues temporades. Amb la seva dona, Lena, es dediquen a l'ensenyament de la llengua catalana en diverses entitats i associacions. Comença a exercir de mestre a l'Escola Montsant de Reus, una escola activa on farà diferents cursos fins a entrants dels anys vuitanta. És elegit com a president d'Òmnium Cultural al Baix Camp. Aquest any mor l'avi patern (Gabriel). [Ref. 'Set contes noctàmbuls'; 'No s'hi invita particularment'; Cicle de contes de Cavall Fort.] Obté els premis Puig i Ferreter, de narració curta, per l'obra 'Molt més enllà del filferro empuat', i el premi Cavall Fort pel conte 'Les cabanes'. Traslladen la biblioteca (bàsicament integrada per obres de narrativa catalana i lingüística, uns 10.000 volums) al Refugi La Vinyeta, de Duesaigües. [Ref. 'Alabatxitxau'; 'Castell de Nines'] Aquest mateix any moren l'àvia materna (Rosa) i l'àvia paterna (Teresa). Obté el premi Cassà de la Selva, de narració curta, per l'obra 'I me'n vaig fer, de carter'. És finalista del premi Recull de Blanes que guanya l'escriptora Anna Murià, en el seu retorn de l'exili amb Agustí Bartra. És també finalista del premi Víctor Català de narracions, que obté en aquesta edició Isabel-Clara Simó. Funda els Premis Literaris Baix Camp i posteriorment la Col.lecció Escornalbou, que publica, entre altres, unes traduccions de Joaquim Mallafré, Josep Murgades i Bonaventura Vallespinosa. Inicia com a president d'Òmnium Cultural una intensa activitat cultural de la qual destaca la celebració de Simposis Juvenils, cicles de cinema i teatre i cursos de llengua i història. La Llibreria Gaudí, de Reus, regentada per Isidre Fonts, és un dels punts de referència pel que fa a les promocions de les seves primeres publicacions, una referència que es mantindrà després en tota la seva producció editorial, d'una manera espontània per part del primer llibreter de la comarca del Baix Camp amb una dedicació exclusiva al llibre en català des del franquisme. Inicia estudis de Filologia catalana a la Universitat de Barcelona. Obté per segona vegada els premis Cassà de la Selva, de narració curta, per l'obra 'Amb les pues glaçades' i el premi Cavall Fort per un recull de cinc contes. Aquest mateix any obté el premi Recull de narrativa per l'obra 'No s'hi invita particularment' i els premis Rafel Comenge i Riba Escorxada, d'Andorra, per un recull de narracions. Coordina la Nit de les Lletres Catalanes que aquest any se celebra a Reus. [Ref. 'Carboni 14'] Hi col.laboren la majoria d'entitats culturals. En la Nit Literària es lliuren els premis considerats més importants d'aquell moment (Sant Jordi, Víctor Català, Joaquim Ruyra i Josep M. Folch i Torres). Publica els llibres 'Amb l'empremta de les pues glaçades' (Cassà de la Selva), 'I me'n vaig fer, de carter' (Cassà de la Selva), 'Les cabanes' (La Galera), 'No s'hi invita particularment i 7 contes noctàmbuls' (Edicions Centre Lectura de Reus, que inaugura la col·lecció «Creació» d'aquestes edicions, coordinades per l'historiador i escriptor, Pere Anguera). | 1950-1959 | 1960-1969 | 1970-1979 | 1980-1989 | | 1990-1999 | 2000-2009 | 2010 | |
||
