 |
|
|
|
 |
||
|
[Referències amb la seva obra]
| 1950-1959 | 1960-1969 | 1970-1979 | 1980-1989 | | 1990-1999 | 2000-2009 | 2010 | Obté el premi de narrativa breu de l'Alcúdia de Carlet, al País Valencià. Prepara l'organització dels Cursos de Llengua Catalana per a Adults, que s'iniciaran coordinadament l'any següent, mentre exerceix de professor de català dels cursos d'iniciativa privada, que són el pont entre els duts a terme voluntàriament per professors en període encara de la Dictadura franquista i el preàmbul dels que formaran part de l'organització institucional a partir de l'any següent. Continua, com a president d'Òmnium Cultural al Baix Camp, consolidant i reforçant una sèrie d'iniciatives de promoció de la llengua i la cultura amb cicles de cinema, conferències, teatre i activitats adreçades també als més joves. Coordina els Cursos de Llengua Catalana per a Adults i els de Reciclatge per a Mestres i Llicenciats, i funcionaris de l'Administració Pública. Forma part de la primera Junta Permanent de Català, de la direcció de Política Lingüística, del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Publica els llibres 'A l'ombra de la Saloquia' (Grup Promotor) i 'Tres grans de llavor d'estiraboli' (Edicions CLR). Obté el premi Joaquim Ruyra amb la novel.la 'Ofici de conteste', que més endavant reeditarà revisada amb el títol 'Allò que Atlanta s'endugué'. Retorna a l'apartat periodístic amb un programa magazine cultural diari a Ràdio Reus SER. Publica el conte 'Cavall i genet' (Edicions CLR). Viatja a Suïssa, amb estada a Ginebra i la rodalia del Llac Leman. [Ref. 'On para ara? / ¿On és Berna, Ilse?'] Obté el premi Joan Santamaria de narrativa amb l'obra 'On para ara?', que revisarà i publicarà més tard amb el títol '¿On és Berna, Ilse?'. En quinze dies publica la segona edició de 'On para ara?'. Obté també els premis Vila de Torredembarra, La Gent del Llamp i Arts i Lletres. Inicia un comentari d'opinió diari dins els informatius de Ràdio Reus SER. El manté ininterrompudament durant tres anys. Publica 'Tres grans de llavor d'estiraboli', 'Ofici de conteste' (Editorial Laia) -que es converteix en un dels llibres més venuts per Sant Jordi al Baix Camp-, 'On para ara?' (Edicions CLR, amb foto a coberta del fotògraf Josep M. Ribas Prous), i 'Pell de llangardaix' (La Gent del Llamp). Viatja per segona vegada a Suïssa, als Alps i sobretot al cantó de parla alemanya amb estada a Berna. [Ref. 'Griot i Alda'; 'Servei de protocol'] Obté el premi Caixa de Girona, dins el cartell dels Premis Ciutat d'Olot, per la novel.la 'Matar l'aranya'. Es traslladen a viure al primer pis del número 7, de la Plaça del Víctor, de Reus. Funda l'Escola de Català Escornalbou en uns locals al carrer de Monterols, núm. 10, de Reus. L'escola és el primer intent de l'ensenyament de la llengua catalana al marge dels ajuts institucionals. Publica 'Dues postals de mitjanit amb franqueig concertat' (Edicions CLR); 'Els patafis d'un patagó' (Moby Dick); i 'Tres zoocontes' (Edicions CLR). Torna als Alps i a la zona de Berna i Zuric. [Ref. 'El violinista de secà' 'Bessons, gatons i polissons'; 'Servei de protocol'] Obté el premi de la Diputació de Girona, posteriorment conegut com a Marià Vayreda, dins el cartell dels premis Ciutat d'Olot amb l'obra 'Carboni 14'. Publica el llibre 'Carboni 14' (Edicions Escornalbou), il.lustrat a la coberta amb una foto feta pel mateix autor. En quinze dies se'n fa una segona edició. El recull de narracions havia obtingut el premi Marià Vayreda de l'any anterior. El Col.lectiu de Teatre 'La Vinyeta' li fa una adaptació escènica del conte 'Herència putativa', pertanyent al recull 'Carboni 14'. Inicia la sèrie de guions radiofònics de ficció 'El senyor Vallmoll i la seva perspicaç detectiva', que s'emeten per Ràdio Reus SER, amb actors del Col.lectiu de Teatre La Vitxeta, durant tres anys. La sèrie té 150 capítols. Viatja per centreuropa des de Suïssa a Alemanya, ruta del Rin, els Països Baixos, Bèlgica i París. [Ref. 'El violinista de secà' 'La primera foto'; 'Griot i Alda'] Inicia unes columnes al rotatiu 'Reus Diari' sota el títol de secció 'En fila índia'. Durant un temps combina la residència a la plaça del Víctor, de Reus, i a la Gran Via de Carles III, 97-7è, davant de les torres Trade i darrera de les de La Caixa de la Diagonal de Barcelona. Comença a col.laborar al setmanari El Temps, des de Barcelona, bàsicament en l'apartat de teatre. Viatja per altres llocs d'Europa, des de Zuric passa a Viena, Salzburg, Munic, Venècia, Milà, Stresa, els llacs Garda i Maggiore, Verona, Berna i Ginebra. [Ref. 'El tren de la llet'; 'El club dels caps rapats'] Funda la institució Escornalbou Associació Cultural, enregistrada al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya el 31 de juliol, amb el número 1451-T. L'entitat es dedicarà a l'activitat cultural. Coordina la publicació d'una Història de la Pintura Catalana editada per Àmbit, amb seu al carrer Consell de Cent, de Barcelona. Crea l'empresa de serveis Escac Gabinet de Comunicació, que té com a coordinadora Lena Paüls. Publica la novel.la "L'assassí viu a Bellvitge" (Edicions Empúries). Viatja a Paris i Londres. Fa un reportatge fotogràfic de caràcter humà. Obté el premi Salvador Espriu, de narrativa. Col.labora amb diverses editorials com a corrector i traductor. Publica la segona edició de la novel.la 'L'assassí viu a Bellvitge'. Inicia la secció de crítica de Literatura Infantil i Juvenil en el Suplement de Cultura del diari Avui. És elegit membre de la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, sota la presidència de Joan Fuster, i la posterior vicepresidència de Montserrat Roig, a més del secretariat de Guillem-Jordi Graells. S'hi manté com a vocal durant un període de tres anys. Publica la novel.la 'Griot i Alda' (Editorial Pòrtic - La Galera). Publica la tercera edició de la novel.la 'L'assassí viu a Bellvitge'. | 1950-1959 | 1960-1969 | 1970-1979 | 1980-1989 | | 1990-1999 | 2000-2009 | 2010 | |
||
Caricatura de la dècada dels 80, amb motiu d'una edició de postals (autor?)