La Plataforma Tanquem les Nuclears denuncia que la foto d'una turista prenent el sol davant la central d'Ascó és un muntatge fals
En un ampli i detallat document, aquesta Plataforma assegura que darrere la fotografia que el passat 19 d'agost va aparèixer en la majoria de diaris, signada pel fotoperiodista Jaume Sellart i distribuïda per l'agència EFE, és un muntatge fals que s'acompanyava d'un comentari malintencionat i que la mateixa Plataforma atribueix als interessos de les empreses propietàries de les nuclears davant la mala imatge de les fuites i avaries que han patit en els últims mesos les centrals de Vandellòs i Ascó i també per sortir al pas de la sanció que el Consell de Seguretat Nuclear ha imposat a la nuclear d'Ascó i que pot oscil·lar entre els 9 i els 22'5 milions d'euros. En molts dels diaris on va aparèixer la foto, es podia veure una dona amb barret i en banyador, en una butaca de platja, amb una catifa i una borsa; a la mà sostenia un got amb una beguda de taronjada i unes palletes de xuclar. La imatge trametia relaxació i descans. Segons la Plataforma Tanquem les Nuclears, la fotografia contradiu la idea del perill que implica una fuita radioactiva i qualsevol persona que desconegui l’entorn d’Ascó podria creure que a prop de la central existeix un indret de descans, a on recrear-se amb la idíl·lica panoràmica de la nuclear. La realitat, segons el document de la Plataforma, és que no existeix aquest lloc. Curiosament, i malgrat el ressò que va tenir la fotografia en qüestió amb la seva publicació a nombrosos mitjans, la denúncia documentada que es tracta d'una manipulació informativa no ha ocupat ni una línia en cap dels mitjans ni cap rectificació. El que sí que era certa i no un muntatge era una altra fotografia del matí de l'incendi a l'interior de la central nuclear de Vandellòs i la platja que hi dóna, l'Amadrava, a l'Hospitalet de l'Infant, plena de banyistes aliens al que passava a dins. Tampoc cap mitjà ni ningú hi ha tingut res a dir, cosa que contrasta amb l'allau de comentaristes, columnistes i editorialistes que omple la selva de la premsa actual tant la tradicional com la digital. [Altres informacions]

En directe

Quatre clàssics del cinema finlandès mostren la riquesa d'una cultura minoritària convertida en referent i escola de generacions posteriors
Durant el mes de setembre la Filmoteca de Catalunya projecta el cicle 'Clàssics del cinema finlandès'. La retrospectiva mostra la riquesa d’aquesta cinematografia minoritària i reuneix les millors obres dels seus quatre principals cineastes del període clàssic: Nyrki Tapiovaara, Valentin Vaala, Matti Kassila i Teuvo Tulio. L’obra d’aquests directors entre els anys trenta i seixanta va contribuir a consolidar la cinematografia nacional i es va convertir en un referent per a les generacions posteriors (el cinema finlandès no neix amb el reconegut Aki Kaurismäki), reflectint la transformació del país, que passava d’una societat agrària a una altra d’industrial i urbana. En una nació que fins el 1917 no va aconseguir la independència, el cinema va tenir una funció important, com si es tractés d’un projecte de construcció de la identitat nacional. Per delimitar aquesta identitat dels pobles que l’havien ocupat durant segles (Suècia i Rússia), el cinema finlandès va centrar primer la temàtica de la seva riquesa natural, el trànsit del camp a la ciutat i el seu tresor literari amb el premi Nobel de l'any 1939, F.E. Sillanpää, i obres populars repetidament adaptades com ara 'El cant de la flor escarlata' o 'Juha'. A més d'aquests dos títols, la Filmoteca de Catalunya també projectarà 'Tal com em desitjaves', 'Hulda de Juurako', 'Creu d’amor', 'L’or verd', 'Gent en una nit d’estiu', 'La mort robada', 'La setmana blava', 'Agost' i 'L’error del comisari Palmu'. [Altres informacions]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'agost del 2008 amb 3.362.018 visitants que han fet 11.876.703 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'agost del 2008, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant l'agost del 2008, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 3.362.018 visitants i 11.876.703 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 8.287'5 visites de pàgines (5'83 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 11.593 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 143 països més entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile. [Altres informacions]

La immigració, el racisme, la revolució femenina, el desenvolupament sostenible i el futur de la democràcia, a debat al I ISA Forum de Sociologia
Barcelona s’omple d’experts del món de la sociologia i del coneixement en general, així com de líders socials i polítics, per analitzar els problemes de la societat actual en un món global i oferir una resposta als grans reptes del segle XXI. La trobada té per lema “La investigació sociològica i el debat públic”, i està organitzada per l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la Federación Española de Sociología (FES) i la International Sociological Association (ISA). Hi participen més de 3.000 sociòlegs, entre els quals el polonès Zygmunt Bauman, de la Universitat de Leeds, i Michel Maffesoli, de la Sorbona parisenca, que discuteixen al voltant de la joventut líquida o tribal. Manuel Castells, de la UOC, protagonitza per la seva banda una sessió sobre la sociologia i la societat al segle XXI. Els francesos Michel Wieviorka, president de la International Sociological Association (ISA), i Alain Touraine polemitzen al voltant del llibre sobre els qui fugen del que es considera políticament correcte. Una altra taula està dedicada al món sindical i la transformació de la societat. El diàleg té diversos formats. D’una banda, quaranta-tres programes temàtics tracten totes les branques de les ciències socials. D’altra banda, cinc debats oberts a altres intel·lectuals i autoritats polítiques analitzen temes actuals com ara les polítiques d’immigració, el racisme, el futur de la democràcia, el desenvolupament sostenible i la revolució femenina. Les activitats, fins al 8 de setembre, se celebren en diverses seus: el Palau de Congressos, la Facultat de Filosofia, Geografia i Història, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), la Facultat de Filologia, l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, la Facultat de Comunicació Blanquerna-Universitat Ramon Llull i l’Edifici Rambla de la Universitat Pompeu Fabra. [Altres informacions]

Una exposició del fotògraf Gustavo Germano col·labora a París en la commemoració del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans
En ocasió del 60è aniversari de la signatura de la Declaració Universal dels Drets Humans, la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a França coorganitza amb la Fundació Cultura de Pau i la Mairie du V arrondissement de Paris l’exposició 'Ausencias', que estarà del fotògraf Gustavo Germano, produïda per la Fundació Casa Amèrica Catalunya. La mostra forma part dels actes de la United Nations Department of Public Information / NGO Conference organitzada anualment per l’ONU a Nova York, que reuneix a gairebé dos mil representants de la societat civil mundial i que se centra en el debat sobre temes de l’agenda de Nacions Unides. Enguany, en ocasió de la celebració del 60è aniversari de la signatura de la Declaració Universal de Drets Humans, se celebra a la seu de la UNESCO, a París, i té com lema 'Reafirmar els Drets Humans per Tots'. El moviment pacifista català i les diferents iniciatives de la societat catalana en l’àmbit de la solidaritat internacional tenen una llarga tradició i solidesa. L'exposició 'Ausencias' és un projecte expositiu que, a partir del material fotogràfic d'àlbums familiars, mostra catorze casos que acosten el visitant a l'univers personal dels assassinats o desapareguts, víctimes del pla sistemàtic de repressió instaurat per la dictadura militar a l'Argentina entre 1976 i 1983: treballadors, estudiants, obrers, professionals, militants veïnals, famílies. Gustavo Germano torna amb la seva càmera als mateixos espais de les fotografies originals per reproduir aquelles imatges amb idèntics protagonistes, familiars i amics, trenta anys més tard, descobrint l'esfereïdora absència dels éssers estimats. 'Ausencias' es va exhibir per primera vegada a la seu de Casa Amèrica Catalunya, a Barcelona, entre octubre i desembre del 2007. Des d'aleshores, l'exposició s'ha vist a Madrid, Buenos Aires, Santiago de Xile, Lleida o Torí, entre altres. [Altres informacions]

El Museu Picasso de Barcelona obrirà la temporada amb una exposició sobre figures i natures mortes del pintor i preveu la primera retrospectiva aquí de Kees van Dongen
Durant tot el mes de setembre encara es pot veure l’exposició «Oblidant Velázquez. Las Meninas» que passarà el relleu, el 20 de novembre, a l’exposició de tesi «Objectes vius. Figura i natura morta en Picasso», comissariada per Christopher Green, professor del Courtauld Institute of Art de Londres i un dels especialistes internacionals en l’obra de Picasso. Aquesta mostra presentarà una selecció de 70 obres realitzades per Picasso entre els anys 1907 i 1933. Christopher Green hi planteja noves lectures sobre determinats aspectes de l’obra de l’artista, basades en les recerques que n'ha fet, un estudi sobre la capacitat de Picasso per fluctuar, en el seu art, entre l’esfera d’allò viu i allò inanimat. Una altra de les cites del Museu Picasso de Barcelona de la temporada, serà la primera exposició antològica a l'Estat espanyol de l’artista Kees Van Dongen (Rotterdam, 1877 - Mònaco, 1968), que vol remarcar la figura d’aquest pintor sorprenentment desconegut al nostre país. Organitzada pel Musée des Beaux-Arts de Montreal, el Nouveau Musée National de Mònaco i el Picasso de Barcelona, i comissariada per Nathalie Bondil i Jean-Michel Bouhours, l’exposició reunirà prop d'un centenar d'obres de Kees Van Dongen, i inclourà un reduït nombre d’obres de Picasso, testimoni de la relació entre els dos artistes. La retrospectiva permetrà, d’una banda, apreciar la seva obra de principis de segle a París i les clares connexions amb la de Picasso —amb qui va coincidir al Bateau-Lavoir— i, d’una altra, mostrar la seva aportació fonamental al fauvisme. Una altra exposició de la temporada, ja dins el 2009, serà la del diàleg amb estampes japoneses shunga el segle XIX, 'Picasso. Gravat eròtic'. [Altres informacions]

El Metropolitan Museum de Nova York enceta l'últim mes amb la mostra retrospectiva més important feta en quaranta anys del pintor anglès William Turner
La mostra, que ha passat abans per Washington i Dallas, documenta l'evolució del seu estil durant una carrera de més de sis dècades. En total, s'exposen més de 140 pintures i aquarel·les que abasten l'extens ventall iconogràfic de Turner, que dominà el paisatgisme durant la primera meitat del segle XIX. Interessat en la filosofia sublim, Turner retrata el poder de la natura, fenòmens naturals, focs, catàstrofes, així com paisatges, temes marítims, subjectes històrics i escenes de la seva imaginació. L'art de Joseph Mallord William Turner evoca tradició i modernitat i així es reflecteix en l'exposició del Metropolitan Museum de Nova York (Met) fins al 21 de setembre. Es tracta de la retrospectiva més gran d'aquest pintor anglès que es presenta als Estats Units en més de quaranta anys. La del Met és una mostra excepcionalment àmplia ja que la Tate Britain, que acull el fons més ric del món d'obres de Turner, ha fet una excepció permetent que tots aquests treballs estiguin fora d'Anglaterra durant aquest estiu. El domini de la llum i el color caracteritzen l'obra de J. M. V. Turner, que, de ben jove, va ingressar a la Royal Academy de Londres, on va exposar regularment. Al Met s'hi pot veure des del primer oli que va exposar, 'Pescadors al mar' (1796), fins a les seves pintures lluminoses, com 'Incendi de la Cambra dels Lords i els Comuns' (1835) i la icònica 'Tempesta de neu' (1812), que s'exhibeix per primera vegada als Estats Units. En els seus últims anys, Turner es va centrar en la llum pura i els colors. Els objectes i les formes, difuses, amb prou feines són reconeixibles. Un estil que va ser criticat i menystingut per considerar que les seves pintures eren el fruït d'un ull malalt i una mà temerària. Però les sales que acullen les obres dels seus últims anys són, precisament, les més interessants. Com la que tanca la mostra, on s'exposen una desena de les seves obres inacabades. En va deixar més d'un centenar a mig fer quan va morir i es van exposar per primer cop el 1906. L'abstracció del seu treball va fascinar de seguida els gustos modernistes i Turner va renéixer com un artista d'avantguarda. [Altres informacions]

El Festival Internacional de Fotoperiodisme «Visa pour l'Image» dedica una setmana a debatre el moment actual de la fotografia amb professionals de la càmera de tot el món reunits a Perpinyà
La fotografia ha viscut en els últims cinc anys una de les revolucions més importants després d'un segle que s'havia mantingut gairebé inalterable als seus principis. Avui en dia, el revelat de laboratori ha passat a un segon pla i la fotografia digital ha posat a l'abast de tothom la possibilitat de convertir-se en «fotoperiodista» per l'oportunitat de ser en el lloc adequat en el moment oportú. Aquesta situació ha posat els professionals de la fotografia en un carreró sense gaires sortides, només una: la qualitat, el criteri i el rigor del professional davant de la banalitat, la falta de criteri i la poca seriositat del manefla de la càmera. Aquesta i altres qüestions són les que es debaten aquests dies a Perpinyà dins el Festival Internacional de Periodisme Visa pour l'Image, que commemora el vintè aniversari, i que ho fa amb una plena consolidació de participació de professionals de tot el món en un congrés més necessari que mai. Fa vint anys, hi van assistir només 123 fotògrafs, amb dos països de representació i set agències de notícies. Les xifres que dóna ara l'organització demostren un avenç que no es pot fer enrere: 30 exposicions per visitar gratuïtament, sis projeccions, diversos col·loquis i el lliurament dels premis que porten el nom certamen, els Visa d'Or a les millors fotografies de premsa diària, a la millor de magazine, i a la millor d'actualitat. Per arrodonir el recorregut de l'edició, es presenten una dotzena de coproduccions entre fotògrafs que han crescut amb Visa pour l'Image —com Patrick Robert, Philip Blenkinsop i Stanley Greene— i mitjans de comunicació com per exemple 'Vanity Fair', 'Elle' i 'Politiken'. Entre les 30 exposicions distribuïdes en vuit edificis també destaca una retrospectiva de Horst Faas, director de l'equip d'Asociated Press durant la guerra del Vietnam, '50 anys de Fotoperiodisme'. Imatges que són testimonis i denúncia d'un temps i que van des dels conflictes de l'Afganistan i el Congo a la Xina i les seqüeles de l'11-S als EUA. [Altres informacions]

Es commemora el centenari del naixement de William Saroyan, l'escriptor nord-americà d'origen armeni autor de la novel·la «Em dic Aram»
William Saroyan va néixer el 31 d'agost del 1908 a la ciutat californiana de Fresno. La seva obra va tenir una gran popularitat durant els anys trenta i quaranta del segle passat. Autor de novel·les, relats, obres de teatre i articles periodístics, William Saroyan es va donar a conèixer principalment amb narracions ambientades en l'època de la Gran Depressió i la Segona Guerra Mundial. El 1934, va obtenir encara un ressò més important amb 'The Daring Young Man On The Flying Trapeze' (L'audaç jove sobre el trapezi volant), que el va incloure en el grup d'autors com John Dos Passos, John Steinbeck o Thornton Wilder, testimonis literaris de l'època. El 1940 va escriure un dels clàssics del teatre nod-americà, 'The Time Of Your Life', amb el qual va obtenir el premi Pulitzer. En aquell mateix any va publicar la sèrie de relats, 'Em dic Aram', inspirats en els anys de la infància i la joventut passats a Fresno, entre el 1915 i el 1925. Als anys quaranta, William Saroyan va escriure dues de les considerades les seves millors novel·les, 'La comèdia humana' (1943) i 'Les aventures de Wesley Jackson' (1946). [Altres informacions]

El diari del viatge de Josep Maria de Sagarra a Tahití els anys trenta promou un documental i un espectacle escènic que formarà part del Grec del 2009
Aquests dies ha començat el rodatge del documental 'La ruta blava', basat en l'obra de Josep Maria de Sagarra (1894-1961). El rodatge coincideix amb la preparació també d'un muntatge teatral que s'inclourà dins la programació del Festival d'Estiu de Barcelona Grec 2009. L’equip de rodatge del documental, acompanyat pel fill de l'autor, Joan de Sagarra, recorrerà els indrets principals d’aquesta ruta, des de la Mediterrània a l’Atlàntic i, a través del canal de Panamà, fins al Pacífic. El diari que Josep Maria de Segarra va escriure durant el seu viatge a Tahití a finals dels anys 30, fugint de la guerra civil espanyola i de l’Europa sacsejada pels feixismes, serà el punt de partida de les dues propostes creatives. Tant el documental televisiu com el muntatge teatral estan dirigits pel periodista i dramaturg, Pablo Ley, i el director escènic, Josep Galindo. El documental, coproduït per Televisió de Catalunya i MoM Produccions, pretén d'una banda traduir al llenguatge audiovisual la prosa de 'La ruta blava', i de l’altra fer un retrat en profunditat del seu autor i de l’Europa i la Catalunya dels anys 30 des de la talaia del 2008. L’equip de rodatge —integrat entre d’altres pels dos directors, la realitzadora Isabel Requena i el cronista Joan de Sagarra, fill del poeta— recorren des d'ara i durant tot el setembre els escenaris principals de 'La ruta blava'. Així, passarà per Tahití i Bora Bora entre el 4 i el 14 de setembre; la Martinica i Guadalupe entre el 18 i el 23 de setembre; i Panamà entre el 25 i el 28 de setembre. El viatge el van fer Josep Maria de Sagarra i la seva dona, Mercè Devesa. Exiliats a París, el van iniciar el 28 de desembre del 1936, des de Marsella, a la recerca d'un paradís per fugir de la guerra. La seva estada a les illes, lluny de ser un retrobament amb la natura i amb el bon salvatge, es va convertir en un temps d’espera absurd, de desencís i de destrucció d’un mite. Una espera que, sis mesos més tard, els va portar a un retorn. L’arribada a Marsella va tenir lloc el 20 de juliol de 1937. Josep Maria de Sagarra va publicar el seu diari primer en castellà, 'El camino azul', el 1942, i després, pòstumament, en català, el 1964, 'La ruta blava - Viatge a les mars del Sud', i un llibre de poemes, 'Entre l’equador i els tròpics'. [Altres informacions]

El Blu-Ray no aconsegueix superar les vendes del DVD i un estudi tècnic preveu que el suport actual té llarga vida
Els col·leccionistes de documentals, clips musicals i pel·lícules en DVD començaven a veure perillar la perdurabilitat del suport actual per la presència del nou Blu-Ray, però d'entrada cal no perdre de vista que el Blu-Ray llegeix el DVD a més de tenir en compte que la diferència de preu tant del reproductor com dels disquets d'un sistema o de l'altre és dues vegades més car. La consultora anglesa, Futuresource Consulting ha elaborat un estudi del qual es desprèn que fins al 2012 les vendes es mantindran superiors pel que fa als DVD's. Es calcula que a l'Estat espanyol enguany es vendran productes del DVD en un 57% davant del 43% previst de Blu-Ray. Aquest nou sistema és el principal reproductor que utilitza la Playstation 3. Com que les vendes del DVD han tendit a augmentar, els defensors del Blu-Ray confien que una reducció de preus faci millorar les previsions de sortida. Actualment, un equip de Blu-Ray costa uns 300 € mentre que un de DVD en costa només 100 € o menys. La paradoxa és que a l'Estat espanyol s'han venut fins ara uns 12.000 reproductors de Blu-Ray i unes 700.000 Playstation 3 que porta el Blu-Ray incorporat. En canvi, només s'han venut unes 280.000 pel·lícules de Blu-Ray sobre un catàleg de 300 títols. El DVD ha col·locat entre els consumidors uns 30 milions de pel·lícules en un any. Mentre els dos sistemes pugnen per aconseguir el lideratge, la casa Toshiba ha presentat el Resolution Plus, un nou processador i el seu software per a ordinadors, televisors, reproductors de DVD i gravadors que converteix les imatges a formats de resolució superior, independentment de la font. Davant de l'allau de descàrregues de vídeo a través d'Internet i el seu emmagatzematge en disc dur o llapis USB, el disquet DVD encara té adeptes, ni que sigui per omplir les càpsules d'arxiu i el nou espai que s'ha creat a les mediateques domèstiques. [Altres informacions]

El Centre Picasso d'Horta de Sant Joan prepara els actes de commemoració de la segona estada del pintor a la Terra Alta el 1909
Molts estudiosos consideren aquesta segona estada, de final de juny a final de setembre del 1909, com la gènesi del cubisme. De fet, tot i que el quadre 'Les Senyoretes d'Avinyó' és del 1907, l'evolució de Picasso cap al cubisme més geomètric es va forjar a Horta l'estiu del 1909, quan el pintor va crear una cinquantena de quadres d'aquest estil innovador i trencador en el moment inspirats en els paisatges de la Terra Alta. Per això els organitzadors volen que el centenari de la segona estada tinga un abast nacional. En pocs llocs de Catalunya el pintor malagueny va viure estades tan llargues com en aquest municipi de la Terra Alta. La primera va ser del juny del 1898 al febrer del 1899, quan només tenia setze anys i va estar-hi convidat pel seu amic Manel Pallarés, natural d'Horta i que estudiava amb ell a Barcelona. I la segona, més de deu anys després, quan Picasso ja era un pintor reconegut a París i assajava els inicis del cubisme. Si la primera estada va ser important des del punt de vista humà, la segona, a la fonda del Trompet, ho va ser per la gran producció artística: uns cinquanta quadres de paisatges del municipi, alguns d'ells de gran format, creats amb la fórmula trencadora del cubisme. De moment, per commemorar aquesta segona estada del pintor, el Centre Picasso d'Horta ha preparat dues exposicions per al 2009. Una de fotografies fetes pel mateix artista en diferents espais del municipi i una altra de retrats originals del pintor als seus amics de joventut de Barcelona. N'hi haurà uns trenta, la majoria cedits pel Museu Picasso de Barcelona i també de particulars. També s'hi inclouran una vintena d'imatges, cedides pel Museu Picasso de París i algunes de l'herència de Dora Maar. Una altra de les activitats previstes és la celebració d'un simposi la tardor del 2009 per debatre sobre el cubisme. [Altres informacions]

L'art dels ukiyo-e, que a finals del segle XIX va influenciar artistes com Whistler i Van Gogh, mostra la seva esplendor a La Pedrera
Procedent de la Biblioteca Nacional de França, l'exposició és una altra de les que atrauen visitants aquest estiu que, en aquest cas, es veuen multiplicades per les ja habituals cues de turistes que visiten l'edifici de La Pedrera de Gaudí. L'art dels ukiyo-e, que a finals del segle XIX va fascinar i influenciar artistes com Whistler i Van Gogh, va sorgir amb força coincidint amb l'auge d'una nova classe social a la capital del país, Edo (l'actual Tòquio), una burgesia que s'havia enriquit ràpidament i que estava àvida de plaers immediats. D'aquí el nom ukiyo, que es refereix a l'efímer de la vida i a la necessitat de viure només el present (e es refereix a imatge). En aquest període el Japó estava governat per militars que van aïllar el país internacionalment. A l'interior, però, floreixia una nova cultura urbana. Per això els ukiyo retraten els actors més famosos del teatre kabuki, les mateixes escenes de teatre i també de sumo. Pel que fa als retrats de cortesanes, destaquen sobretot els d'Utamaro, un dels més grans artistes de l'època, el Picasso d'aquell moment. L'estampa eròtica destaca pel seu alt voltatge i, a vegades, per un càustic sentit de l'humor. A partir del segle XIX, gràcies a la censura que van patir les obres eròtiques, va prendre força el paisatge. Especialment cèlebres són les vistes que Katsushika Hokusai va fer del mont Fuji. Aquests gravats van impressionar els col·leccionistes i artistes europeus quan el Japó va obrir les seves fronteres, raó per la qual són majoritàriament a Occident. De fet, els japonesos no han començat a valorar aquests gravats fins fa vint anys. L'exposició 'Ukiyo-e, imatges d'un món efímer', es pot visitar a La Pedrera només fins al 14 de setembre. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura»

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Agenda de Barcelona Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.

[diumenge, 07.09.08]
Quatre clàssics del cinema finlandès mostren la riquesa d'una cultura minoritària convertida en referent i escola de generacions posteriors

[dissabte, 06.09.08]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'agost del 2008 amb 3.362.018 visitants que han fet 11.876.703 consultes de pàgines

[divendres, 05.09.08]
La immigració, el racisme, la revolució femenina, el desenvolupament sostenible i el futur de la democràcia, a debat al I ISA Forum de Sociologia

[dijous, 04.09.08]
Una exposició del fotògraf Gustavo Germano col·labora a París en la commemoració del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans

[dimecres, 03.09.08]
El Museu Picasso de Barcelona obrirà la temporada amb una exposició sobre figures i natures mortes del pintor i preveu la primera retrospectiva aquí de Kees van Dongen

[dimarts, 02.09.08]
El Metropolitan Museum de Nova York enceta l'últim mes amb la mostra retrospectiva més important feta en quaranta anys del pintor anglès William Turner

[dilluns, 01.09.08]
El Festival Internacional de Fotoperiodisme «Visa pour l'Image» dedica una setmana a debatre el moment actual de la fotografia amb professionals de la càmera de tot el món reunits a Perpinyà

Anar a Bits hemeroteca

Cornabou
El programa «Itineraris de Lectura» obre el període de sol·licituds del curs 2008-2009.

Els Quatre Gats
La psicosi dels llibres de text.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel.lectual i altres temes legals.

| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |
Audiència acumulada: 3.362.018 visitants i 11.876.703 consultes de pàgines. © Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.