BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook





cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

anima

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

anymuntaner2015

tricentenari1314

mancomunitat2014

cccatalana2014

sardana2015

mons2015

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XV - Núm. 4870


Bits del dia

Més de 900 llibreries van abaixar la persiana durant el 2014 compensades amb l'obertura de 226 de noves segons un estudi de la Cegal
La Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters (Cegal) ha presentat el Mapa de Llibreries 2014, en què s'han analitzat 3.650 establiments de venda de llibres (tan associats com no associats). Segons la Cegal, 912 llibreries van tancar durant l'any 2014, tot i que també destaca l'obertura de 226 establiments nous. El tancament representa un 94,4% més en relació al 2013. En aquest moment, hi ha a Catalunya 430 llibreries obertes. La principal causa del tancament és la caiguda en picat de les vendes de llibres que es xifra en un 18% tot i que les dades editorials admeten un 40% de retrocés des de l'inici de la crisi i altres fonts parlen d'un 60% real de caiguda. Cal tenir en compte que només 29 llibreries superen un 1'5 milions d'euros anuals de facturació. La gran majoria es mou entre els 30.000 i els 90.000 euros anuals, segons dades de la
Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters (Cegal). L'esforç de les llibreries per no perdre més clients es basa principalment en presentacions de llibres, trobades amb lectors primerencs i activitats per incentivar la lectura. Els llibreters, però, continuen no apostant pel llibre electrònic: el 85% no en venen. I continuen fent pagar a la pirateria tots els mals del sector mentre mantenen una actitud conservadora centrada en el llibre de paper, malgrat la caiguda progressiva de vendes. L'estudi és molt prudent pel que fa a fer comparacions entre grans superfícies i llibreries petites, tot i que sí que dóna a entendre el paper cultural de les llibreries anomenades de proximitat. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

Els hereus de Joan Miró faran un important dipòsit d'obres de l'artista a la Fundació catalana que implicarà una remodelació profunda de l'exposició permanent de Montjuïc
Els hereus de Joan Miró faran un important dipòsit d'obres de l'artista a la fundació de l'artista a Barcelona. Aquesta cessió comportarà un remodelació profunda de l'exposició permanent de la Fundació Joan Miró a Montjuïc. La nova etapa de la fundació tindrà l'obra de Miró com a prioritat. L'ampliació de la col·lecció permanent i la reordenació dels espais d'exhibició segurament suposarà la reubicació de la sala d'exposicions temporals, que actualment es troba en una ala de la planta baixa. L'arribada de les noves obres a la seu de Montjuïc coincidirà amb l'aniversari —el 10 de juny— dels 40 anys des de l'obertura de la Fundació Miró, projecte de l'arquitecte Josep Lluís Sert, en un moment en el qual no existia cap centre a Barcelona dedicat a l'art contemporani. [Altres informacions]

L'èxit de la versió «El rei Lear» de William Shakespeare dirigida per Lluís Pasqual amb Núria Espert de protagonista tornarà al mateix Teatre Lliure de Montjuïc entre desembre i gener de la temporada vinent
L'espectacle estrenat aquesta temporada a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc ha acabat aquesta primera temporada amb un 100% d'ocupació i un total de 22.166 espectadors. El muntatge es programarà novament la temporada 2015/2016, concretament entre el 17 de desembre del 2015 i el 31 de gener del 2016, al mateix escenari de Montjuïc, on ja ha fet una pròrroga de quatre funcions més, i amb el mateix repartiment: Núria Espert, en el paper del rei protagonista, juntament amb Aleix Albareda, Marcel Borràs, Jordi Bosch, Jordi Collet, Laura Conejero, Míriam Iscla, Teresa Lozano, Ramon Madaula, Julio Manrique, Òscar Rabadán, Andrea Ros i David Selvas, així com una desena de cavallers, oficials, missatgers, soldats i assistents [veure crítica d'estrena a la revista digital Clip de Teatre]. Les entrades per a les noves funcions d’aquest espectacle estan ja a la venda amb un preu de promoció a l'avançada, amb una reserva d'un 20% de l’aforament per a les entrades d’abonaments de la nova Temporada 15/16, que estaran disponibles a partir del pròxim mes de juny. [Altres informacions]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el febrer del 2015 amb 7.613.780 visitants que han fet 23.671.564 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 28 de febrer del 2015, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el febrer del 2015, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 7.613.780 visitants i 23.671.564 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 9.324,3 visites de pàgines (16,3 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 49 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 14.367 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile. [Altres informacions]

L'espectacle «Teenage Dream» parodia al Teatre Tantarantana les figures plastificades i prefabricades de Lady Gaga o Miley Cirus
Quan fa cinc anys, la cantant californiana Katy Perry (Santa Barbara, 1984) va publicar el seu disc en solitari, 'Teenage Dream', un disc amb música pop tirant a rock i amb lletres sense embuts salpebrades d'humor que parlen de sexe, drogues, amor, joventut i la realitat d'un sector de l'adolescència, poc es devia pensar que una companyia catalana del nou teatre, que es torna a autonomenar independent com el de la segona meitat del segle passat, la utilitzaria com a ham en un dels seus muntatges. Katy Perry és l'altra cara de la moneda de figures plastificades i prefabricades com Lady Gaga o Miley Cirus i per això, els creadors del projecte NISU s'hi han inspirat, suposo, per crear també la seva particular altra cara de la moneda d'una generació crescuda en l'època del benestar, el consentiment, el cotó fluix i el núvol rosa, com la coberta del disc de Katy Perry, on ella mateixa apareixia a pèl com un àngel embolcallat sobre els núvols. L'espectacle 'Teenage Dream' [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] no té definició concreta o almenys no sabria quina aplicar-li. Hi ha una mica de teatre, molt. Hi ha una mica de coreografia esperpèntica, força. Hi ha una mica de música de decibels, déu n'hi do. I hi ha una mena de performance tirant a cabaret que encaixaria de primera en un concert-cafè, entre taules amb llum de peu, si sortís de l'espai convencional de l'escenari. [Altres informacions]

El quadre cubista «La coiffeuse» de Pablo Picasso que va ser robat del Centre Georges Pompidou de París el 2001 apareix a Nova York amb l'etiqueta «Bon Nadal»
'La coiffeuse' ('La perruquera'), un quadre cubista de Pablo Picasso que va desaparèixer del Centre Georges Pompidou de París el 2001, s'ha trobat a Newark, a l'àrea metropolitana de Nova York. L'obra, un oli sobre llenç de 33 x 46 centímetres, havia arribat de Bèlgica en un vaixell, en què estava etiquetada com a artesania i valorada en només trenta-dos euros. La pintura, datada del 1911, va arribar el 18 de desembre al port de Newark. En la seva etiqueta es podia llegir Joyeux Noel. A la duana, els agents van examinar el paquet i van descobrir l'obra d'art, que va passar a mans del Departament de Seguretat Nacional nord-americà. L'última vegada que se l'havia vist exposada va ser el 1998 a Munic, des d'on va tornar als magatzems del fons Picasso del Beaubourg de París, d'on el 2001 va desaparèixer. En aquell moment, l'obra estava valorada en més de 2,2 milions d'euros. Ara, el Centre Georges Pompidou espera exposar aviat l'obra recuperada. 'La coiffeuse' pot tornar a exhibir-se a les parets del museu però el robatori continua sense explicació. [Altres informacions]

La dramaturga holandesa Maria Goos va escriure «Cloaca» el 2002 perquè fos interpretada per una companyia holandesa local i ha donat la volta al món abans d'arribar per primera vegada en català al Versus Teatre
L'obra es va veure per primera vegada a Catalunya, en versió espanyola, dirigida per Javier Daulte, fa deu anys, al Teatre Goya. Aleshores, des que circulava per diversos escenaris, dirigida per Josep Maria Mestres, es va titular 'Baraka', un nom de filiació àrab que té diverses definicions. L'autora Maria Goos (Breda, Països Baixos, 1956) va escriure 'Cloaca' —aquest és en realitat el seu títol original— el 2002 perquè fos interpretada per una companyia holandesa local, Het Toneel Speelt, però arran de l'estrena el 2004 al The Old Vic de Londres, sota la direcció de Kevin Spacey, l'obra es va convertir de seguida en un bestseller internacional. 'Cloaca' és una obra difícil de portar a escena [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La dificultat parteix de la mateixa autoria perquè els quatre personatges masculins —vells amics de joventut— van a la deriva i difícilment es troben. L'anècdota de fons que els reuneix són uns quants quadres —quatre teles aparentment sense valor rebutjades en diverses exposicions oficials— acumulades o custodiades a casa seva per un funcionari de l'Ajuntament com a compensació pels més de vint anys de servei. Però les teles, que sobtadament van pujar de cotització quan el pintor es va morir, s'han de tornar a l'Ajuntament i, quan el funcionari en qüestió rep la reclamació, la desesperació s'apodera d'ell perquè la meitat ja les ha passat pel folre de la cartera. [Altres informacions]

L'obra «Joc de miralls» de la nord-americana Annie Baker fa al Teatre Lliure un retrat dels sentiments interiors que s'exterioritzen donant fisonomia a l'aspecte exterior
El tempo és lent. Xino-xano... i ja hi arribarem. Una mena de ioga teatral que una monitora carregada d'entusiasme imparteix en un club que l'adaptació catalana situa en un centre cívic d'un dels barris de Barcelona. Els centres cívics, com tothom sap, per aquests verals, són espais municipals on els usuaris, previ el pagament d'una quota, poden fer-hi des de punt de mitja a cursets de fotografia digital. Però també classes d'iniciació al teatre o exercicis de relaxació per treballar el cos i, si cal, la ment. L'obra té el seu origen als EUA, diria que a Nova York mateix, on l'autora exerceix de professora d'universitat, i on les relacions socials com a teràpia sembla que es fan més imprescindibles, o almenys això és el que ha venut a tot el món el cinema indie. L'autora Annie Baker (Amherst, Massachussets, 1981) va veure com 'Circle Mirror Transformation' —aquest és el títol original— era rebuda com una de les deu peces més valorades per alguns mitjans, fa sis anys, i rebia el premi que la reconeixia com a millor text teatral novell [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Sis setmanes de curset de teatre. Cinc personatges, dos homes i tres dones. Sis trobades que serveixen perquè cadascun d'ells vagi desgranant què bull en el seu interior. I l'autora ho fa a través d'un registre d'exercici teatral pur i primari, amb una estructura d'escenes molt breus que van configurant la personalitat de cada personatge i que, a cada fosc, van deixant pistes d'informació als espectadors en la incògnita d'allò que els succeeix. [Altres informacions]

La capacitat de l'urbs barcelonina a l'hora de recuperar l’estabilitat després d'estar afectada per interferències s'ha analitzat en unes jornades a l'Hospital de Sant Pau
Les accions que ha portat a terme la ciutat de Barcelona per esdevenir una ciutat més resilient (és a dir, amb capacitat per refer-se de l'estabilitat afectada per interferències externes) s'han donat a conèixer en les jornades «Barcelona’s Experience in Resilience», celebrades al Recinte Modernista de Sant Pau. Aquestes jornades internacionals organitzades per l’Ajuntament de Barcelona, el Programa d’UN Habitat sobre ciutats resilients i el BCN Urban Resilience Partnership tenen com a objectiu explicar a altres ciutats el model de resiliència de Barcelona, valorar els projectes concrets que diferents empreses i grups de recerca de la ciutat estan impulsant i crear sinergies que facin possible noves iniciatives en el terreny de la resiliència urbana. El programa de les jornades ha comptat amb presentacions plenàries, tallers, sessions de treball en xarxa i visites a projectes clau per a la resiliència de la ciutat com són els dipòsits d’aigües pluvials, els punts de recàrrega elèctrica o els centres de control d’emergències. Entre les principals temàtiques que s’hi han tractat destaquen les iniciatives de col·laboració publico-privada com la gestió de riscos associats al canvi climàtic i a episodis climàtics extrems. El 2013, Barcelona va ser guardonada com a ciutat model de la campanya Making Cities Resilient d’UNISDIR i també ha estat escollida com una de les deu ciutats sòcies i seu del Programa de ciutats resilients d’UN Habitat. Des del mes de desembre, s’ha incorporat a la xarxa de 100 Ciutats Resilients de la Rockefeller Foundation. En les jornades d'aquesta edició han participat unes 200 persones, amb 31 participants de ciutats i més de 30 participants internacionals vinguts de Mèxic, Panamà, Bogotà, Itàlia, Equador, Iran, Sri Lanka, Líban, Suècia, Dinamarca o els Estats Units. [Altres informacions]

La nova versió de la comèdia «Pels pèls» que dirigeix novament Abel Folk al Teatre Condal manté l'expectació dels espectadors i l'interès per participar en el veredicte del culpable de l'assassinat de la pianista
Nova versió de 'Pels pèls' a la catalana, situada ara al Gaixample de Barcelona. Milions d'espectadors nord-americans d'ara i de fa més d'un un quart de segle han fet de 'Pels pèls' un d'aquells bestsellers de consum semblants a la Coca-cola. Aquí, a finals del segle passat, el 1987, l'espectacle ja va posar els pèls eriçats a una bona colla de gent que va experimentar la participació en directe des de la platea d'un teatre —aleshores el Victòria i els teatres catalans en gira—, gairebé com el que anys després seria i encara és el pa de cada dia en un plató de televisió. Per això, poc o molt inspirat en 'Pels pèls', la televisió de l'època va intentar posar en antena una sèrie a la catalana sota el títol de 'Qui?' que va fer el seu petit forat en el guionatge i la producció pròpia tot i que no va tenir continuïtat. El 2006, Abel Folk va agafar el relleu de 'Pels pèls' amb uns lleugers retocs adaptats als nous temps. Ara, és el mateix Abel Folk —i el que gairebé es podria anomenar la seva companyia— els que han remuntat una tercera versió catalana de 'Pels pèls', novament amb els retocs i l'adaptació a les circumstàncies més actuals [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Les referències, doncs, com mana el guió que el 1963 va deixar escrit Paul Pörtner (Wuppertal, 1925 - 1984), són d'avui mateix. Tant d'avui mateix que ja hi sonen patronímics com els d'Ada Colau, Fèlix Millet, Shakira, Piqué o la saga de la família Pujol, així com noms comercials com els de Zara, La Roca Village, Vilma, o d'utensilis indispensables com els smartphone. La perruqueria continua essent més aviat d'estètica fashion. [Altres informacions]

Una recreació a partir del quadre «La nau dels bojos» de Hieronymus Bosch pren forma teatral en un muntatge de La Calòrica a La Seca Espai Brossa
L'aposta de la temptació de la Muntanya la signa el diable. O la Mort, que ve a ser el mateix. Si el Bufó Klaus es penedeix de fer l'últim badall, ha de conduir els passatgers de la seva romàntica i esbojarrada nau fins a un indret que, sense ser el Paradís, ho sembli. Riu avall i riu amunt. Boira i miratge. La ciutat buscada de Geel no apareix. Si el Bufó hi fa arribar la seva nau, la Mort li tornarà l'alè de la vida. Si, ben al contrari, no se'n surt, la Mort pensa fer-se un botí no només amb l'ànima del Bufó sinó amb la de tots els viatgers que l'acompanyen, humans sense futur, caiguts en desgràcia. 'La nau dels bojos' és un espectacle inspirat en el quadre homònim del pintor flamenc Hieronymus Bosch, una tela que es data sobre el 1500 i que es pot veure al Museu del Louvre. El Bosch és el pintor que fa fortuna amb l'eclosió del Renaixement italià mentre als Països Baixos miraven encara cap al Medievalisme. El quadre —i per extensió l'adaptació dramatúrgica de la companyia La Calòrica— reflecteix una mirada entre realista i surrealista, amb personatges tocats per la bogeria, retrat d'una humanitat que ha perdut els valors que li van transmetre i que li van imposar. Si en el quadre, els personatges fan de beverris, jugadors de cartes i amants de la droperia, a l'obra teatral, aquest passatge passa també pel ponx de pomes i el còctel d'alcohols de garrafa [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I això que els passatgers de 'La nau dels bojos' són gent presumptament de bé, com el jove Sigfrid, filòsof i pensador pel seu compte; el bisbe Heinrich, que arrossega a les espatlles els pecats de dos mil anys d'humanitat; la jove i exhuberant Margaritha, a qui el Bufó no s'està de tractar-la amb el títol de dona de la vida; i una Dama encotillada, vestida dolorosament de negre, emmurriada i estirada, que es converteix en la pèrfida Mort. [Altres informacions]

Una dona alemanya de raça negra descobreix que el seu avi era el criminal nazi Amon Göth que va ser interpretat per Ralph Fiennes a «La llista de Schindler»
Jennifer Teege, una dona alemanya de raça negra, descobreix que el seu avi era el criminal nazi, Amon Göth, que va ser interpretat per Ralph Fiennes a 'La llista de Schindler' de Spielberg. Jennifer Teege va ser fruit d'una relació molt breu entre la seva mare, Monika Hertwig, i un home d'origen nigerià. Amb només un mes d'edat, Teege va ser enviada a una llar catòlica on va perdre tot el contacte amb la seva família biològica. Amon Göth, de fet, no va arribar a conèixer mai ni tan sols la seva filla Monika, que va ser fruit d'una relació extramatrimonial amb la secretària de la Wehrmacht, Ruth Kalder, a qui va conèixer a través d'Oskar Schindler, el protagonista del film de Spielberg. El 2008, Jennifer Teege va trobar un llibre amb una fotografia de la seva mare, filla del comandant del camp de concentració nazi de Plaszow, a Polònia, i va decidir explicar el descobriment en un llibre que va ser publicat l'any passat a Alemanya i que surt en anglès aquest abril amb el nom 'El meu avi m'hauria disparat: una dona negra descobreix el passat nazi de la seva família'. A banda d'això, però, després de descobrir els seus orígens familiars, Jennifer Teege s'ha hagut de sotmetre a un tractament psicològic. [Altres informacions]

La caixa dels postissos de l'actor i dramaturg Eduardo De Filippo resol el conflicte entre el còmic de carpa Oreste Campese i el prefecte napolità en un paper estel·lar de Lluís Homar a «L'art de la comèdia» del TNC
Hi ha un element en aquesta obra que sembla que sigui allò que ho pot resoldre tot com una vareta màgica: la caixa dels postissos. L'humil actor de ficció, Oreste Campese, i també director d'una companyia de còmics ambulant caiguda en desgràcia des que se li va cremar la carpa, l'anomena en diverses ocasions com si fos un elixir meravellós però també com una amenaça contra qualsevol fatalitat. D'aquesta caixa dels postissos surt tota la farsa sobre el poder i el teatre, la realitat i la ficció, que l'autor, actor i director Eduardo De Filippo (Nàpols, 1900 - Roma, 1984) va escriure vint anys abans de morir, ja en plena maduresa creativa, ambientada en la postguerra dels anys cinquanta, en una Itàlia que es començava a preparar per a un canvi de progrés, amb l'arribada de la televisió, entre altres utensilis domèstics de gamma blanca, per fer la vida de les llars més feliç i més còmoda, i també per escampar la por de l'amenaça de la letargia del teatre. Lluís Homar protagonitza com a actor i director aquesta versió de 'L'art de la comèdia', traduïda de l'italià al català, en una adaptació del mateix director del TNC, Xavier Albertí, que fa que soni gairebé com a autòctona [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. El dramaturg Eduardo De Filippo deixa molt ben travades totes les accions, l'ambientació i el perfil dels diversos personatges. La versió del TNC respecta aquest criteri i fins i tot el reinterpreta més enllà del que el mateix De Filippo, segurament, es podia haver imaginat mai. [Altres informacions]

Es compleixen cinquanta anys de la primera aparició artística en públic de Joan Manuel Serrat a l'estudi Toreski de Ràdio Barcelona dins del programa «Radioscope» de Salvador Escamilla
Ja fa uns mesos que el cantant Joan Manuel Serrat celebra els seus cinquanta anys de carrera artística amb l'edició que circula del CD elevat al quadrat, 'Antología desordenada', que recull una selecció personal dels seus millors temes. La majoria de temes es van tornar a enregistrar i molts són duets de Joan Manuel Serrat amb altres artistes. Onze cançons es presenten amb els seus enregistraments originals, la resta han estat gravades de nou, i d'aquestes, trenta-una són els duets exclusius i únics. Ara es commemora l'efemèride [18 febrer] dels 50 anys de la primera aparició artística en públic de Joan Manuel Serrat. Va ser a l'estudi Toreski, de Ràdio Barcelona, durant el programa matinal 'Radioscope' [us recomanem un audio d'arxiu d'inauuració del programa el 1964], magazine presentat per Salvador Escamilla. El radiofonista es va convertir amb aquest programa en un dels principals impulsors de la Nova Cançó. [Altres informacions]

Tot el fons documental del Gran Teatre del Liceu des del 1847 aplega més de 50.000 documents digitalitzats i consultables en línia
Aquest fons documental està format per 50.000 documents i objectes i és un dels quatre únics arxius que es conserven íntegrament a tot el món. El web permet consultar, per exemple, el 'Llibre del Conserge', 26 volums que recullen el dia a dia ininterromput del teatre; els 46 llibres d'actes de la direcció de l'entitat; així com diverses sèries d'estudis sobre reformes de l'escenari i plànols per a la reconstrucció després de l'incendi de 1861. Cartells, contractes, escriptures, documents de compra venda —entre els quals hi ha l'adquisició de l'antic Convent de Trinitaris, espai on ara hi ha la Societat del Liceu—, fotos històriques de l'incendi, les reformes i les posteriors reconstruccions, actes socials i, fins i tot, partitures i llibrets. Com a curiositat, destaca que la Societat del Gran Teatre conserva i ha digitalitzat la partitura original de l'òpera 'Anna Bolena', la primera que es va representar al Liceu. A curt termini està prevista en aquest fons documental digitalitzat la incorporació dels llibrets d'òpera i altres tipologies de funcions; l'arxiu de la Guerra Civil, període en què el teatre es va convertir en Teatre Nacional de Catalunya, i el fons de partitures, des de les primeres òperes representades fins a la catalogació del fons de partitures d'autors catalans. La continuïtat de l'activitat del teatre –que es va mantenir fins i tot entre 1936 i 1939– permet relacionar els diferents materials entre ells. Accedir a una escenografia determinada, per exemple, fa que es pugui consultar també altres documents que hi estan relacionats, com ara plànols, programes, fotografies, epistolaris, partitures o documents administratius. Igualment, aquesta relació permet explicar la història del Teatre a través de l'intens flux d'intercanvis artístics, comercials i tècnics que s'hi va produir al llarg de la seva història i vincular-los amb l'activitat musical internacional del seu temps. L'arxiu del Liceu és un dels quatre únics arxius que es conserva íntegrament, juntament amb el de San Carlo, el Covent Garden i la Scala de Milà. [Altres informacions]

Els papers secrets sobre el desembarcament de Normandia trobats sota una tarima d'un hotel revelen instruccions precises sobre l'estratègia de l'operació dels aliats per acabar amb la Segona Guerra Mundial
Una bossa amb documents i sobres, alguns amb les lletres "On Her Majesty's Secret Service", ha estat localitzada sota la tarima de l'hotel The Balmer Lawn, a Bockenhurst (Anglaterra). Els documents donen instruccions sobre el desembarcament de Normandia. L'hotel va ser utilitzat com a base militar, sobretot per soldats canadencs, durant la Segona Guerra Mundial. La troballa s'ha fet mentre es feien reformes. Abans ja s'havien trobat municions sota el terra de l'hotel, però mai aquesta quantitat de documents que revelen ordres detallades i específiques sobre com les tropes havien de desembarcar a Normandia. Es dóna el cas que l'hotel va patir un incendi el 1970, però els documents van sobreviure al foc. Alguns documents fan referència a les dificultats per instal·lar cablejat telefònic a França a mesura que avancen les tropes aliades. Alguns dels documents tenen codis o ordres sobre el dia a dia de l'organització de les tropes. També hi ha invitacions personals a esdeveniments musicals. Els documents estan en un estat bastant deplorable, però encara es poden llegir. L'hotel The Balmer Lown té una llarga història: durant la Primera Guerra Mundial va ser utilitzat com a hospital i, a partir de 1940, va passar a ser una base militar. Algunes de les decisions sobre el desembarcament de Normandia sembla que es van prendre a les seves habitacions. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dimecres, 04.03.15]
Els hereus de Joan Miró faran un important dipòsit d'obres de l'artista a la Fundació catalana que implicarà una remodelació profunda de l'exposició permanent de Montjuïc

[dimarts, 03.03.15]
L'èxit de la versió «El rei Lear» de William Shakespeare dirigida per Lluís Pasqual amb Núria Espert de protagonista tornarà al mateix Teatre Lliure de Montjuïc entre desembre i gener de la temporada vinent

[dilluns, 02.03.15]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el febrer del 2015 amb 7.613.780 visitants que han fet 23.671.564 consultes de pàgines

[diumenge, 01.03.15]
L'espectacle «Teenage Dream» parodia al Teatre Tantarantana les figures plastificades i prefabricades de Lady Gaga o Miley Cirus

[dissabte, 28.02.15]
El quadre cubista «La coiffeuse» de Pablo Picasso que va ser robat del Centre Georges Pompidou de París el 2001 apareix a Nova York amb l'etiqueta «Bon Nadal»

[divendres, 27.02.15]
La dramaturga holandesa Maria Goos va escriure «Cloaca» el 2002 perquè fos interpretada per una companyia holandesa local i ha donat la volta al món abans d'arribar per primera vegada en català al Versus Teatre

[dijous, 26.02.15]
L'obra «Joc de miralls» de la nord-americana Annie Baker fa al Teatre Lliure un retrat dels sentiments interiors que s'exterioritzen donant fisonomia a l'aspecte exterior

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
Neix un nou premi per a àlbums il·lustrats que promou Edicions Cal·lígraf amb el suport de l'Ajuntament de Figueres i la Diputació de Girona.

Els Quatre Gats
«La creació Wertiana».

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel.lectual i altres temes legals.


| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 7.613.780 visitants i 23.671.564 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

samba
«Samba».

caminoescuela
«Camino de la escuela».

homemujeninos
«Hombres, mujeres y niños».

lunabrasil
«Luna en Brasil».

parismanhattan
«Paris-Manhattan».

tiempoamantes
«El tiempo de los amantes».

jimmyshall
«Jimmy's Hall».

magialuzluna
«Magia a la luz de la luna».

diasnoche
«Dos días, una noche».

viaje10metros
«Un viaje de 10 metros».

suzanne
«Suzanne».

belle
«Belle».

gabrielle
«Gabrielle».

dosvidas
«Dos vidas».

marsella
«Marsella».

arissa
«Arissa, l'ombra i el fotògraf 1922-1936 - CCCB».

museublau
Museu Blau

musmusica
Museu de la Música

pedrera
La Pedrera de Gaudí

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

montserrat
Museu de Montserrat

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

torreagbar
Torre Agbar de BCN