BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook


tria33




cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

ramonllull20152016

pastorets2016

cccatalana2016

sardana2016

santsebastia2016

wroclaw2016

ramoncasas2016

torrasbages2016

enricgranados2016

cervantes2016

shakespeare2016

roalddahl2016

jacklondon2016

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XVI - Núm. 5290


Bits del dia

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'abril del 2016 amb 9.019.423 visitants que han fet 26.257.050 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 d'abril del 2016, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant l'abril del 2016, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 9.019.423 visitants i 26.257.050 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.221,8 visites de pàgines (14,3 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 34 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 14.823 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.
[Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

Un excursionista troba a Olesa de Montserrat una petjada fossilitzada de 230 milions d'anys d'un rèptil anterior als dinosaures
Un excursionista ha trobat casualment a prop d'Olesa de Montserrat una petjada fossilitzada d'un rèptil que va viure fa 230 milions d'anys. Es tracta de la icnita (motllo de petjada de peu) més ben conservada de tota la península ibèrica, en què es pot apreciar amb claredat la forma de les urpes i la pell de l'animal. Segons els experts, el motllo pertany a la «Icnoespècie Isochirotherium», que correspon a rèptils antecessors dels dinosaures i cocodrílids, del període Triàsic mitjà. L'Ajuntament d'Olesa de Montserrat va entregar la mostra el passat 22 d'abril al Servei d'Arqueologia i Paleontologia, i ara el Departament de Cultura de a Generalitat de Catalunya procedeix al seu dipòsit definitiu perquè pugui ser estudiada i conservada. Tot i que es tracta d'una troballa qualificada d'excepcional pel detall de les impressions, no és el primer descobriment de la zona. Fa pocs anys, es van trobar unes altres icnites a 2.800 metres de distància, en el mateix nivell geològic, i també a Castellar del Vallès. Aquests tres jaciments són els únics amb restes de rèptils de la península Ibèrica d'aquesta antiguitat. [Altres informacions]

El centenari del «Cabaret Voltaire» de Zuric on va néixer el moviment dadà es commemora amb un espectacle poètic de la companyia Kaddish-Nozomi 700 a La Seca Espai Brossa
A la veterania de quaranta anys de la companyia Kaddish, fundada al Prat de Llobregat, comandada primer pel desaparegut Jordi Mesalles i després per Josep Costa, s'hi ha fusionat recentment la jove companyia Nozomi 700, que s'ha especialitzat en l'experimentació entre teatre, arts visuals i música. D'aquesta fusió de dues companyies neix ara aquest espectacle que recorda el naixement del mític Cabaret Voltaire, el 1916, a la localitat suïssa de Zuric, enmig de la Gran Guerra, com a reacció amb una alenada d'aire fresc i de rebel·lia a la vegada, creat per alguns emigrants polítics, desertors de la barbàrie bèl·lica, poetes i diversos artistes que va culminar amb la gènesi del Dadaisme o moviment dadà, precursor del surrealisme [crítica a la revista digital Clip de Teatre]. Un dels punts del Manifest Dadà, publicat el 1920 i atorgat per autoria a Francis Picabia, diu, entre altres afirmacions: «L'art és un producte farmacèutic per a imbècils. (...) Dadà no vol res, res, res. Fa alguna cosa perquè el públic digui: No comprenem res, res, res. Els Dadaistes no són res, res, res, i de segur que no arribaran a res, res, res. Que no sap res, res, res, res.» Doncs, això, res, res i res. I la companyia Kaddish-Nozomi s'ho ha pres al peu de la lletra i ha commemorat el centenari del Cabaret Voltaire reprenent algunes de les peces més radicals que van caracteritzar els inicis i fugaços intents del Dadaisme, que va durar aproximadament fins al 1925, i que el Surrealisme va liquidar sense que digués ni ai! ni oi! [Altres informacions]

Escoltar música en «streaming» porta la indústris discogràfica a les millors dades dels últims vint anys amb 68 milions d'usuaris per subscripció
La venda de discos es comença a recuperar després d'anys de fortes davallades. Els ingressos de la indústria discogràfica a nivell mundial van registrar l'any 2015 la millor dada dels últims vint anys: un augment del 3,2% respecte a l'any anterior, fins a arribar a uns ingressos de més de 13.000 milions d'euros. Aquest augment és gràcies a l'increment de l'ús dels sistemes "streaming" o serveis de música en directe, que han generat uns ingressos de 2.537 milions d'euros, un 45,2% més que l'any passat. Plataformes que ofereixen aquest servei, com Spotify, representen el 43% del total de vendes de música digital. Les subscripcions a serveis premium ja compten amb 68 milions d'usuaris, una xifra que el 2014 era de 41 milions, i el 2010, de només 8 milions. La Federació Internacional de la Indústria Discogràfica ha xifrat en més de 160 milions els beneficis de la venda de música gravada durant el 2015, un 10% més que l'any 2014. Un canvi de tendència important que es va produir el 2015 és que, per primera vegada, els ingressos globals de música digital van superar els de la música en suport físic. [Altres informacions]

El Memorial Democràtic qüestiona en una exposició el mite de la pretesa neutralitat del règim franquista durant la Segona Guerra Mundial
¿Va ser neutral l’Espanya franquista durant la Segona Guerra Mundial? Encara és habitual veure mapes d’Europa d'aquell conflicte bèl·lic on apareix Espanya amb un color que l’identifica com a país neutral. També és usual llegir, veure documentals o escoltar especialistes que parlen de l’Espanya de Franco reforçant aquesta idea. Sens dubte, la creença que, gràcies a Franco, Espanya no va entrar en el conflicte encara és molt estesa avui dia. Però la historiografia ha demostrat que aquesta neutralitat, de fet, no va existir mai. L'exposició «Franco, neutral?», que es pot veure a la seu de Ciutat Vella de Barcelona, l'antiga Edicions 62, fins al mes d'octubre, fa una reflexió sobre aquesta qüestió amb imatges, mapes, llibres i publicacions de l’època. El franquisme va adoptar uns estatuts diplomàtics de no-bel·ligerància. El fet és, però, que des del primer moment va prendre partit a favor d’un dels protagonistes: l’Alemanya de Hitler i després també la Itàlia de Mussolini i el Japó. L’entesa amb Hitler i Mussolini provenia de la seva implicació en la Guerra Civil espanyola i es va ampliar en els anys següents. Aquest suport no es trencaria fins a l’etapa final de la Segona Guerra Mundial, quan l’Eix nazi-feixista-nipó estava a punt de ser derrotat per les forces aliades. A partir d’aquí, el règim franquista va mostrar primer una certa equidistància i després se'n va distanciar progressivament, mentre la seva maquinària propagandística començava a teixir un argumentari que presentaria Espanya com l’avançada de la lluita contra el comunisme. Es va anticipar així a la Guerra Freda que va esclatar el 1947 i que va enfrontar els antics aliats. [Altres informacions]

La companyia Divinas aparca «Histèriques» i recupera «Enchanté!» el seu espectacle més exitós sobre les cançons de l'Europa bèl·lica del segle XX
Ara fa aproximadament un any que la companyia Divinas va presentar a la Sala Muntaner de Barcelona el seu espectacle «Paradís». Després de «Sing! Sing! Sing!» i «Chocolat!», la promesa era estrenar nou espectacle aquest any. I ja tenia títol anunciat: «Histèriques». Però el fet que la directora convidada, Carol López, s'ha retirat per motius personals del projecte que ja havia començat a prendre forma —fins i tot amb una incorporació nova, la de l'actriu Laura Guiteras— ha obligat les Divinas a no faltar a la cita amb el seu públic i a reposar el que potser és l'espectacle que les ha portades per més escenaris d'aquí i de fora, «Enchanté!», la història del cafè parisenc i de les tres artistes que fugen del kabaret de Berlín amb l'ascens del nazisme i que viuen després la invasió hitleriana de París el 1940 [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Els gairebé cinc anys des de l'estrena d'aquest espectacle no li han fet gens de mal sinó que, ben al contrari, amb l'experiència escènica acumulada de les integrants de Divinas, tornar als inicis representa aportar-hi encara més maduresa, retocar alguns aspectes i aconseguir un resultat tan brillant com ja s'intuïa que ho seria de bon principi. [Altres informacions]

L'actor Lluís Homar protagonitzarà l'obertura de la 40a edició del Festival Grec 2016 amb l'obra «Les bruixes de Salem» d'Arthur Miller en traducció d'Eduardo Mendoza i direcció d'Andrés Lima
La 40a edició del Grec 2016 Festival d'Estiu de Barcelona tindrà lloc de l’1 al 31 de juliol. El programa inclou espectacles de teatre, dansa, música i circ, i una extensa oferta d’activitats paral·leles adreçades tant a professionals com al públic en general. L'obra d'Arthur Miller, «Les bruixes de Salem», traduïda per Eduardo Mendoza i dirigida per Andrés Lima inaugura el Festival a l'Amfiteatre de Montjuïc (1 a 5 de juliol), amb un repartiment que encapçala l'actor Lluís Homar, acompanyat de Borja Espinosa, Nora Navas, Nausicaa Bonnín, Albert Prat, Carles Martínez, Míriam Alemany, Carme Sansa, Miquel Gelabert, Anna Moliner, Marta Closas, Joana Vilapuig, Núria González i Yolanda Sey [vegeu un vídeo promocional amb un primer avançament de la programació a la revista digital Clip de Teatre]. La festa popular la protagonitzarà l’Orquestra Plateria, a la plaça de Margarida Xirgu (30 juny). El Teatre Grec acollirà dos espectacles de dansa a càrrec de Rami Be’er amb Kibbutz Contemporary Dance Company i Alonzo King Lines Ballet. La música serà protagonista tant al Teatre Grec (Estrella Morente, Mayte Martín, Benjamin Clementine, Jorge Drexler, Myles Sanko i Manel) com als diferents locals que acullen formats i estils molt variats (Mercat de les Flors, BARTS, Centre Artesà Tradicionarius, el jazz al Jamboree i al Harlem, el folk i el soul a la sala Hiroshima), sense oblidar els concerts de petit format als Jardins del Grec amb bandes i artistes emergents de l'escena musical catalana. [Altres informacions]

Les biblioteques públiques catalanes van rebre durant el 2015 prop de 25 milions de visites que van fer més de 15 milions de préstecs
Catalunya disposa de 391 equipaments bibliotecaris (380 biblioteques estables i 11 bibliobusos mòbils). Aquestes biblioteques donen servei a 7.024.187 ciutadans, corresponents a 416 municipis, és a dir, el 93,6% de la població del país. En el conjunt de les biblioteques públiques, hi treballen més de 2.150 professionals que gestionen un fons de gairebé 15 milions de volums. D’aquest fons, la part més important correspon als llibres, que són 11.777.487, però també es gestionen 1,4 milions d’obres audiovisuals; 1,2 milions de documents sonors i 369.000 altres documents. El sistema de les biblioteques públiques ha rebut un total de 24,8 milions de visites, que s’han traduït en un volum d'obres lliurades en règim de préstec de gairebé 15 milions i mig, volum del qual la part més gran, gairebé 10 milions, correspon a llibres, i gairebé 3,5 milions són gravacions cinematogràfiques. Més de la meitat de la població (el 55%) és usuària de les biblioteques, però un 45% de la població de 15 anys o més fa més d’un any que no ha anat a la biblioteca o no hi ha anat mai. Les persones més grans són les que menys utilitzen la biblioteca pública (54% en el segment 50-64 anys i del 55% en els de 65 anys o més). De les persones no-usuàries, el 31,3% no pensa anar o tornar a les biblioteques. La falta de temps (17,5%), la millor oferta de novetats (8%) o les qüestions personals (33,8%) són les principals justificacions. [Altres informacions]

La lectura en suport digital creix en un 17,8% segons les últimes dades però el paper continua sent l'opció preferida per la «indústria» editorial que admet que només un 25% dels lectors ho fa en català
L'any 2015, un 66,3% van optar habitualment per la lectura en suport paper i un 24,3% van llegir en suport digital. L’augment d’aquest segon suport ha estat important si es compara amb els índexs del 2011, que donaven com a resultat només l'augment d'un 6,5%. En cinc anys, per tant, la lectura en suport digital ha crescut un 17,8% però la «indústria» editorial continua omplint el mercat amb el suport paper cosa que fa que sigui un 66,3% el lector en aquest suport. La poca disponibilitat del sector «industrial» en aquest canvi tecnològic arriba fins a l'extrem que els responsables de la Cambra del Llibre es vanten i els omple de satisfacció, diuen, que només un de cada quatre lectors ho fa en suport digital. El conservadorisme, doncs, i la miopia davant el futur, propi d'un organisme com aquest, continua ben viu. A més, el sector «industrial» continua culpant la pirateria del baix índex de vendes en aquest suport. El fet, però, és que mentre augmenta el nombre de lectors catalans es venen menys llibres. Catalunya està ara a dos punts per sota de la mitjana de lectors europea, que és del 68%. El 66,3% de catalans asseguren que han llegit llibres el 2015, mentre que cinc anys enrere el percentatge era del 62,3%. Si fa cinc anys la xifra de consum intern català era de 1.330 milions, el 2015 vorejava els 1.070 milions d’euros. Però aquesta xifra a la baixa no preocupa tant, pel que sembla, la Cambra del Llibre com que el suport digital augmenti. Per llengües, el 2015, només el 26,4% declaren llegir habitualment en català, el 71% diu que ho fa en castellà i el 2,6% restant en altres llengües. [Altres informacions]

L'absurditat envolta el muntatge de gest que dóna el tret de sortida a la companyia Voltäla a El Maldà i que recrea una història esperpèntica en un museu rus
La vida dels guàrdies d'un museu és dura. Del tamboret a passejar per les sales. I de pesar figues en un racó a ser aspirants a figures de cera. I encara és més dura si treballen en un museu rus que està amenaçat de tancament tot i que aguanta gràcies a una promesa que assegura que hi arribarà a una de les sales una peça d'art que necessitarà una gran rebuda i una extrema vigilància de la parella de guàrdies protagonistes. L'absurditat envolta aquesta peça breu de gest (60 minuts a tot estirar), amb poquíssims murmuris i algunes paraules russes macarròniques, a més d'uns misatges en off que es transmeten arreu de les sales del museu [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La interpretació de la companyia acabada de crear per Jordi Font i Toni Guillemat —els dos amb uns anys a les espatlles den tota mena d'espectacles de petit format— adopta un estil que beu de les fonts clàssiques del gènere, sense que hi falti molt d'humor i també una mica de juguesca de clowns que la parella facilita sense que ni l'un ni l'altre acabin de ser mai ni l'august ni el blanc, sinó que sembla que els dos papers se'ls juguin als quinze dits o al "pedra, paper, tisora". Hi ha gags que tenen més força que altres pel seu enginy. I n'hi ha d'altres que provoquen més reflexió que els altres perquè graten en la misèria que encara es fa més miserable en espais tancats i reduïts. [Altres informacions]

El nou musical «Scaramouche» que Dagoll Dagom prepara per a la temporada vinent fa vint anys que estava en la cartera de projectes de la companyia
El musical de gran format s'estrenarà pels voltants de la Mercè, al Teatre Victòria. L'equip directiu és l'habitual de la companyia que ha tancat una llarga temporada amb l'última reposició, fins ara, de «Mar i cel». La música original és d'Albert Guinovart, la direcció musical de Joan Vives i la direcció escènica de Joan Lluís Bozzo. L'escenografia la signa Montse Amenós i el vestuari, Alfons Flores. Dagoll Dagom aposta així per un musical de capa i espasa que té lloc durant la revolució francesa, però que volen que arribi a un públic familiar en general. El nou «Scaramouche» fa vint anys que rondava per la cartera de projectes de la companyia, segons Joan Lluís Bozzo que, en aquesta ocasió, signarà també el llibret, amb la col·laboració de David Pintó i de Joan Vives en les cançons. «Scaramouche» es basa en una novel·la de Rafael Sabatini publicada el 1921 de la qual es va fer una versió cinematogràfica dirigida per George Sidney el 1952. El 2006 es va fer un musical en espanyol a Madrid. El repertori del nou musical l'integraran una orquestra amb 10 músics en directe i 18 intèrprets que Dagoll Dagom està escollint en un càsting que ha cridat a més de 300 aspirants, entre els quals, esclar, no hi faltaran alguns dels noms més habituals dels musicals més recents en el teatre català. [Altres informacions]

La primera gran exposició dels 150 anys del naixement de Ramon Casas es pot veure fins al 8 de maig al Museu del Modernisme de Barcelona amb un recull de 130 obres de l'artista
Paradoxalment, és una institució privada la que ha donat el tret de sortida al 150è aniversari del naixement del pintor Ramon Casas (1866-1932). I encara és més paradoxal que hagi estat aquesta mateixa institució privada la que hagi enregistrat en primer lloc el domini a internet «ramoncasas.cat» a més de publicar un catàleg amb la participació i els estudis de set historiadors. L'exposició «Ramon Casas. La vida moderna» es pot veure al Museu del Modernisme de Barcelona (c/ Balmes, 48). En un país on no es fa res si no és de la mà pública, la iniciativa privada amb motiu de l'Any Casas ha demostrat que qui tira la primera pedra, trenca més aviat el vidre. Entre la desena de peces inèdites que hi ha a l’exposició, destaca un cartell dels pneumàtics Pneu Klein. Casas es va avançar als famosos calendaris Pirelli: al cartell hi apareix una dona (vestida) recolzada sensualment damunt d’un pneumàtic. Les dones són molt presents en les obres de Casas, n’hi ha moltes de la seva família i sobretot de la seva musa, la moderna i desinhibida Júlia Peraire, amb qui s’acabaria casant l’any 1922. Es pot veure la Júlia mig endormiscada al llit de La grasse matinée ; amb els hàbits de monja a la porta del monestir de Monja a Sant Benet de Bages, o vestida segons la moda anglesa en un dels cinc plafons que formaven part del Paravent de les estacions que hi havia hagut al Palau Maricel. En canvi, la Júlia més sensual, la de «La Sargantain», possiblement l’obra més eròtica de Casas, no és accessible al gran públic i no forma part de l’exposició: penja d’una de les parets del Cercle del Liceu. Sí que és a la mostra, a la secció dedicada a la revista Pèl & Ploma, un retrat del promotor cultural Pere Romeu que Pinós va localitzar a Madrid i que fins ara no s’havia vist mai en un museu. Tampoc s’havia exposat mai el dibuix Pláticas de familia. L’exposició té vuit blocs: “Vida quotidiana, Ramon Casas observador del seu temps”; “Crònica d’una època”; “D’Els Quatre Gats a les quatre rodes les complicitats de Ramon Casas en la promoció de l’automobilisme a Catalunya”; “Pèl & Ploma”; “Chulas i manolas, estereotips femenins en l’univers de Casas”; “(Júlia) La dona modernista, del somni a la realitat” i “El retratista del modernisme”. A l’exposició «Ramon Casas. La vida moderna» hi ha peces de 70 col·leccions, gran part particulars, a més d’institucions com Banc Sabadell, Codorníu, Fernando Pinós Galeria d’Art, la Fundació Vila Casas, la Fundació Manuel Rocamora, el MNAC, el RACC, Marc Martí i el Museu de la Garrotxa, entre d’altres. [Altres informacions]

La reproducció en maqueta del «Titanic» més gran que s'ha fet fins ara es pot veure en una exposició del Moll de Costa del Port de Tarragona
Des dels ascensors fins a la piscina, passant per la sala de màquines, la mítica escalinata i tots els detalls del llegendari transatlàntic es poden veure en la maqueta de l'exposició «Titanic, the reconstruction» que es pot veure al Moll de Costa del Port de Tarragona. Es tracta d'una maqueta de dotze metres, la més gran que s'ha fet mai d'aquest creuer, que incorpora so i llum i és d'un valor incalculable al mercat. La carcassa del vaixell es va fer a Girona i després es va traslladar a Granada per crear els interiors, la majoria amb una impressora 3D. Enric Calvo, constructor de la maqueta, destaca que l'ús del 3D ha facilitat molt la feina, però no amaga la gran complexitat que tenen les peces i saber com desglossar-les per després muntar-les. A la mostra «Titanic, the reconstruction» també s'hi pot veure una reproducció idèntica de la cabina Marconi, des d'on es va enviar el missatge de socors, o el Brush Runabout, el cotxe del Titanic, que esperava al port de Nova York per embarcar al vaixell que mai no va arribar. Hi ha espai, també, per a les històries personals que van explicar els supervivents de la catàstrofe, com la del matrimoni Straus. La parella va decidir morir l'un al costat de l'altre, lligats a unes cadires de la coberta del vaixell fins que el Titanic es va enfonsar del tot. Després de Tarragona, l'exposició es veurà a Barcelona a mitjan 2017 i en diferents llocs d'Europa i els EUA. [Altres informacions]

Prop del 90% dels continguts a Internet es van consumir durant el 2015 de manera il·legal segons un estudi que quantifica l'ús pirata en una pèrdua de 1.669 milions d'euros anuals
L'últim estudi de l'Observatori de Pirateria i Hàbits de Consum de Continguts Digitals, realitzat a instàncies de la Coalició de Creadors i Indústries de Continguts, torna a posar de manifest l'impacte de la pirateria en el sector: el 87% dels continguts consumits a internet és pirata, xifra que fa perdre fins a 1.669 milions d'euros anuals a les indústries culturals. Durant el 2015, es va accedir a 4.307 milions de continguts digitals de forma il·lícita, equivalent a 24.058 milions d'euros. L'accés va ser repartit de la següent manera: pel·lícules (37%), sèries (30%), música (20%), llibres (15%), vídeojocs (14%) i futbol (11%). Mentre la indústria musical és la que va comptar amb més accessos digitals il·lícits (1.723 milions), va perdre menys diners que el cinema, sector que per culpa de la pirateria va deixar d'ingressar 573 milions d'euros. Les dues úniques indústries que han vist disminuir la pèrdua d'ingressos respecte l'any anterior han estat la música i el futbol. En el cas de les sèries, el valor de la indústria (178) és inferior als diners que es deixen de guanyar per la pirateria (186). Segons el mateix estudi de la Coalició de Creadors i Indústries de Continguts, el 61% dels consumidors justifiquen l'accés als continguts il·legals en què el preu dels continguts originals és molt car. A més, més de la meitat assegura que el motiu per fer-ho és la facilitat i el poc temps que comporta l'accés. [Altres informacions]

Els Amics del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) posen en marxa una campanya de micromecenatge per salvar l'escultura «El violinista» de Pablo Gargallo
Aquesta peça pateix un greu deteriorament a causa de la incompatibilitat dels materials amb què està feta: una ànima de fusta recoberta de plom. La campanya, que estarà en actiu fins al 30 de juny, es proposa aconseguir els 46.000 € necessaris per afrontar la restauració, planificada en diverses fases per la seva complexitat. Les aportacions es poden fer a través de la pàgina web de la Fundació Amics del Museu Nacional d'Art de Catalunya, al taulell d’entrada del MNAC o directament i de manera anònima dipositant la donació en una urna instal·lada al vestíbul del mateix MNAC a Montjuïc. Aviat es compliran cent anys que l'escultura «El violinista», de Pablo Gargallo (Maella, Matarranya, Aragó, 5 gener 1881 - Reus, Baix Camp, 28 desembre 1934), forma part de les col·leccions públiques catalanes i, per la seva rellevància artística, sempre havia estat exposada al públic fins a l’any 2010 que es va retirar de la col·lecció permanent en fer-se evident el progressiu deteriorament de l’obra. «El violinista» pateix una greu afectació causada per la incompatibilitat dels materials que va fer servir Gargallo: les làmines de plom i la fusta que, des del mateix moment de la seva realització, han estat emetent uns gasos que han corroït lentament l’escultura. Aquesta reacció química pot arribar a ser irreversible si els restauradors no hi actuen amb urgència. L’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) s'ha afegit a aquesta campanya oferint una sèrie de concerts de violí a la Sala de la Cúpula del MNAC, els dies 24, 25 i 30 de maig, els dos primers dies gratuïts. [Altres informacions]

La Xina i Alemanya s’emporten els Premis Andersen 2016 atorgats a la Fira de Bolonya a l’escriptor Cao Wenxuan i la il·lustradora Rotraut Susanne Bernner
L'escriptor Cao Wenxuan va créixer a la Xina rural i va estudiar a la Universitat de Pequín. Exerceix de professor de literatura xinesa. La seva obra literària beu de les fonts de la memòria de la seva infància en un ambient de pobresa i dificultats. Fins ara ha estat poc conegut dins de la literatura catalana. En canvi, sí que s’hi troba en diverses edicions la il·lustradora alemanya Rotraut Susanne Berner, que va estudiar disseny gràfic a la Universitat de Munic i va treballar durant diversos anys en el camp de la publicitat abans de dedicar-se plenament a la il·lustració. Havia estat nominada al Premi Hans Christian Andersen cinc vegades i en va ser finalista en quatre edicions. En aquesta pàgina de Cornabou hi ha ressenyats tots els guanyadors des del 1956 fins a l'actualitat. En l'actual edició, els altres escriptors finalistes havien estat Louis Jensen, Mirjam Pressler, Ted van Lieshout i Lois Lowry; i els altres il·lustradors finalistes, Pejman Rahimazadeh, Alessandro Sanna, Suzy Lee i Marit Törnqvist. El jurat seleccionador d’aquesta edició ha estat integrat per Kirsten Brystup (Dinamarca), Reina Duarte (Catalunya), Andrej Ilc (Eslovènia), María Beatriz Medina (Veneçuela), Dolores Prades (Brasil), Susan M. Stan (EUA), Quing Wu (Xina) i Shohreh Yousefi (Iran). S’hi havien presentat 58 candidatures de 33 països diferents. Els Premis Andersen s’atorguen cada dos anys coincidint amb l’edició de la Fira de Bolonya dedicada al llibre per a infants. [Altres informacions]

Una iniciativa del museu de Salvador Dalí a Florida permet fer un passeig visual per l'interior i els detalls de l'obra «Reminiscència arqueològica de l'Àngelus de Millet» en 360º
L'obsessió per aquesta obra va fer que durant quatre anys Salvador Dalí (1904 - 1989) escrivís, una vegada i una altra, sobre la seva gènesi i fes una sèrie d'obres centrades i que partien de la pintura de Millet. El 1934 va pintar «Reminiscència arqueològica de l’Àngelus de Millet», una de les seves obres més enigmàtiques, en la qual va donar absoluta llibertat al seu mètode paranoicocrític, la seva aportació més important al surrealisme en només els 31 cm per 39 cm que fa el quadre. En l'obra, com en l'original de Millet, una parella de camperols interromp la feina al camp i sembla que resi a l'hora de l’àngelus sota una llum crepuscular que dóna una gran atmosfera de misteri al quadre. Ara és possible passejar-se per l'interior d'aquesta obra i pel món de Dalí, gràcies a la tecnologia i el treball que ha fet el museu dedicat a l'artista al municipi de Sant Petersburg, Florida (EUA), dins de l'exposició «Disney i Dalí, arquitectes de la imaginació», que analitza la relació entre Salvador Dalí i Walt Disney. La mostra es pot veure fins al mes de juny. Durant una mica més dels cinc minuts de «Dreams of Dalí» és possible recórrer els interiors d'aquesta obra, escoltar la veu de Dalí, en anglès i en espanyol, el so del seu telèfon llagosta, veure avançar, de forma pausada, mitja dotzena dels seus famosos elefants d'enormes i fines potes i recórrer cadascun dels racons d'aquesta obra plena de misteris. [Altres informacions]

El director Woody Allen inaugurarà per tercera vegada el 69è Festival de Canes 2016 el pròxim mes de maig amb la seva última pel·lícula «Cafe Society»
«Cafe society», la nova pel·lícula de Woody Allen, obrirà la pròxima edició del Festival de Canes, que tindrà lloc de l'11 al 22 de maig. És la tercera vegada que un film d'Allen inaugura el festival després de fer-ho amb «Un final made in Hollywood» (2001) i «Midnight in Paris» (2011). També ho va fer quan formava part del film col·lectiu 'Històries de Nova York' (1989). Kristen Stewart i Jesse Eisenberg són els protagonistes de la que ja és la 46a pel·lícula de la filmografia de Woody Allen. El film que obrirà el Festival de Canes explica la història d'un jove que arriba al Hollywood dels anys trenta amb l'objectiu de treballar en la indústria del cinema. Allà s'enamora i es troba immers en el vibrant ambient de les cafeteries que va definir l'esperit de l'època. El repartiment de «Cafe society» també inclou els intèrprets Steve Carell, Parker Posey, Blake Lively, Corey Stoll, Jeannie Berlin and Ken Stott. Eisenberg i Stewart tornen a reunir-se en pantalla després d'haver-ho fet a «American Ultra» i «Adventureland». [Altres informacions]

Els Guerrers de Xi'an que es van veure el 2004 al Fòrum de les Cultures de Barcelona s'instal·len dos mesos al Teatre Coliseum dins d'una gira internacional
L'exposició, que es podrà veure fins al 3 de juny, és presentaca com un viatge al cor d'una de les troballes arqueològiques més enigmàtics de la història. La mostra presenta més de 150 peces, reproduccions amb origen en les troballes del mausoleu de Qin Shi Huang. Té una especial rellevància la reproducció de la secció de la fossa de la gran excavació de Xi'an a escala 1:1, amb més de 80 guerrers. La mostra s'acompanya amb elements interactius de manera que s'incita al visitant a realitzar un viatge a través del temps. Al voltant de l'excavació, un diorama a tot color de la fossa original permet imaginar l'enorme grandària de l'excavació. Es poden veure 8 reconstruccions de figures humanes, més grans que la mida real dels homes de l'època, representant homes de diferents estaments: governadors, oficials i guerrers de diversos rangs i especialitats, al costat de cavalls, armes, joieria, eines d'ús quotidià i art. Els Guerrers de Xi'an van ser declarats Patrimoni de la Humanitat el 1987. Completa aquesta exposició un documental cinematogràfic amb la intrigant història del descobriment de l'Exèrcit de Terracota per uns grangers xinesos al març de 1974. Com a complement a l'exposició, els caps de setmana i dies festius les famílies amb infants que la visitin podran participar de manera gratuïta en diferents tallers pensats per despertar el coneixement per la història i l'art xinès. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dilluns, 02.05.16]
Un excursionista troba a Olesa de Montserrat una petjada fossilitzada de 230 milions d'anys d'un rèptil anterior als dinosaures

[diumenge, 01.05.16]
Escoltar música en «streaming» porta la indústris discogràfica a les millors dades dels últims vint anys amb 68 milions d'usuaris per subscripció

[dissabte, 30.04.16]
The Gospel Viu Choir passa fugaçment pel Teatre Condal de Barcelona amb un concert-espectacle que inclou peces renovades i un ballarí en escena

[divendres, 29.04.16]
El Memorial Democràtic qüestiona en una exposició el mite de la pretesa neutralitat del règim franquista durant la Segona Guerra Mundial

[dijous, 28.04.16]
La companyia Divinas aparca «Histèriques» i recupera «Enchanté!» el seu espectacle més exitós sobre les cançons de l'Europa bèl·lica del segle XX

[dimecres, 27.04.16]
L'actor Lluís Homar protagonitzarà l'obertura de la 40a edició del Festival Grec 2016 amb l'obra «Les bruixes de Salem» d'Arthur Miller en traducció d'Eduardo Mendoza i direcció d'Andrés Lima

[dimarts, 26.04.16]
L'experiència de viatjar en un globus aerostàtic a través de la fantasia de Farrés Brothers exhaureix totes les «places» de l'espectacle familiar «Tripula» al Teatre Nacional de Catalunya

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
Les últimes dades dels índex de lectura indiquen que els infants i joves llegeixen una mitjana de deu llibres a l'any i un 86% ho fa en el seu temps lliure.

Els Quatre Gats
¿Dos consellers de cultura o dos dinars de conseller?

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel.lectual i altres temes legals.



| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 9.019.423 visitants i 26.257.050 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

madamemarguerite
«Madame Marguerite».

carol
«Carol».

chicadanesa
«Chica danesa».

nadiequierelanoche
«Nadie quiere la noche».

otonoberlin
«Mistress America».

otonoberlin
«Otoño en Berlín».

conexionmarsella
«Conexión Marsella».

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu Blau

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Agbar de BCN