BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook





cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

anima

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

tricentenari1314

mancomunitat2014

cccatalana2014

bcnsardana2014

riga2014

umea2014

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XIV - Núm. 4795


Bits del dia

La família Trapp reviu al Teatre Gaudí Barcelona amb la història del musical «Somriures i llàgrimes» musicada per Richard Rogers i versionada en català per primera vegada
La història de la família Trapp ve de tan de lluny que ha arribat un moment que sembla que la ficció del teatre i del cinema hagi esborrat l'origen de la realitat. Però cal recordar que Maria Augusta Trapp (de nom Maria Augusta Kutschera, 1905 - 1987), nascuda en un viatge en tren entre el Tirol i Viena, va quedar òrfena als set anys i, després dels primers estudis, va entrar com a novícia al monestir de Nonnberg, un convent de benedictines de Salzburg. Encara novícia, se la va enviar com a institutriu a la residència del capità retirat de l'exèrcit, Georg Ludwig von Trapp, que havia quedat vidu feia poc, amb set fills. Després de conviure amb la família nombrosa, Maria Augusta es va casar amb el capità, el 1927. Arruïnada la família per una bancarrota bancària, van haver de fer fora tots els servents de la casa i anar a viure en un pis modest per rellogar la residència per sobreviure. Gràcies a la vena musical de Maria von Trapp, la família va començar participant en petits festivals de cant locals fins que el 1938, ja amb el poder nazi a les portes de la Segona Guerra Mundial i l'annexió d'Àustria al Tercer Reich, els Trapp es van haver d'exiliar, primer a Itàlia i després als EUA, mentre la seva residència passava a ser ocupada pels nazis. Coneguts primer com els Trapp Family Choir, van enrolar-se en una primera gira, mentre la família augmentava a la llarga amb tres fills més i el nom artístic del grup canviava finalment per The Trapp Family Singers. La primera part de la vida de la família, des de l'estada al convent fins a la fugida del nazisme, és la que va servir de base per crear després, a partir de les pròpies memòries de Maria von Trapp, el llibret de 'Somriures i llàgrimes', musicat per Richard Rogers
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre], adaptat al cinema en un parell de versions dels anys 1956 i 1958, la més coneguda, protagonitzada per Julie Andrews, i, encara avui, portat als teatres de tot el món, a partir del primer musical de Broadway, amb el títol 'The Sound of Music'. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

La companyia Dei Furbi s'acosta amb prou rigor al gènere per permetre's el luxe de tergiversar el llibret i fer la seva particular «Trilogia Mozart» a La Seca Espai Brossa
Aquesta vegada la Companyia Dei Furbi, fundada i dirigida per Gemma Beltran i guanyadora d'un Max en l'última edició, no s'ha conformat amb la seva barreja actoral de veu instrumental, cant, pantomima, gest, moviment i una bona dosi d'humor refinat sinó que ha anat més enllà i ha revestit aquesta fusió lliure i molt lliure de tres de les òperes més cèlebres de Wolfgang Amadeus Mozart ('Les noces de Fígaro', 'Don Giovanni' i 'Così fan tutte') en un espectacle breu, una hora, molt visual, que va pujant de to a manera que el registre a cappella pren volada i que, tenint en compte que està presidit per un espectacular vestit gegant amb cèrcols d'època, un pensa que ben bé podria ser la icona d'entrada per als visitants que aquesta mateixa setmana i fins a finals de gener inaugurin amb cues de portes obertes el nou Museu del Disseny de Barcelona, àlies La Grapadora, al replà de les Glòries, un museu que acollirà precisament el fons de l'antic Museu Tèxtil i de la Indumentària, desterrat del carrer Montcada [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Dei Furbi s'acosta amb tant de rigor al gènere operístic que es pot permetre el luxe de tergiversar el llibret, prendre'n el moll de l'os, ensucrar-lo, donar-li la volta i fer veure als espectadors l'altra cara, potser amagada, de la intenció original del mateix Mozart. [Altres informacions]

El Deichtorhallen d'Hamburg celebra el centenari de la mítica càmera Leica amb una exposició que recullen prop de 500 fotografies i documents
La càmera Leica, creada fa un segle, va revolucionar el camp de la fotografia: va ser la primera màquina de butxaca, i va obrir noves perspectives de feina i experimentació als reporters gràfics i als artistes. Les seves dimensions reduïdes també van permetre que el gran públic tingués accés a la fotografia. Amb la Leica, la fotografia va ser el salt dels estudis al carrer. La Deichtorhallen d'Hamburg celebra els 100 anys de la Leica amb l'exposició 'Amb els ulls oberts de bat a bat: 100 anys de fotografia Leica', amb prop de 500 fotografies i documents de fotògrafs com Alexander Rotxenko, Henri Cartier-Bresson, Robert Capa, Robert Frank, William Klein, i René Burri. El primer prototip de la càmera Leica, el nom de la qual prové de la fusió de les paraules "leitz" i "camera", es remunta al març de 1914 i va ser obra de l'enginyer industrial Oskar Barnak, de la casa Ernst Leitz, a Wetzlar. Però la Primera Guerra Mundial en va endarrerir el llançament i no es va comercialitzar fins al 1925. A més de ser la primera càmera fotogràfica que va funcionar amb una pel·lícula de 35 mil·límetres, la Leica portava una lent de gran resolució desenvolupada especialment per Max Berek. [Altres informacions]

Es publica per primera vegada la crònica de la Guerra de Successió de Francesc de Castellví a partir dels manuscrits originals guardats a Viena
L’editorial EADOP publica per primera vegada uns textos que malgrat la seva importància només havien estat a l’abast de minories acadèmiques. Amb aquesta edició —381 pàgines respectuoses amb l’original traduïdes per Antoni Dalmau amb una selecció de la historiadora Mercè Morales—, es vol donar reconeixement popular a l’obra de Francesc de Castellví. La crònica manuscrita explica amb exhaustivitat el conflicte bèl∙lic que va enfrontar les nacions europees al tombant del s. XVIII i que ha condicionat la història moderna i contemporània de Catalunya. Una guerra en la qual va prendre part de manera activa en el bàndol austriacista, fins a l’extrem de defensar Barcelona en la l'última gran batalla contra l’exèrcit borbònic que culminaria amb la caiguda de la ciutat l’11 de Setembre. Nascut a Montblanc el 16 de febrer de 1682, Francesc de Castellví i Obando va estudiar al Col∙legi dels Cavallers de la Puríssima Concepció de la Universitat de Lleida. Partidari de Carles d’Àustria, va entrar al seu servei el 1705 i s’hi va mantenir fidel fins a l’últim moment. Empresonat el 1718 i exiliat a Àustria el 1725, va dedicar la resta de la seva vida a un únic objectiu: deixar el testimoni de la Guerra de Successió, motiu pel qual va utilitzar nombrosos documents originals, es va entrevistar amb testimonis dels dos bàndols i va fer ús d’una extensa bibliografia en diferents idiomes. Mort el 1757 a Viena, Francesc de Castellví no va poder veure la seva obra impresa. Els seus manuscrits originals es conserven a l’ÖsterreichischesStaatsarchiv, l’Arxiu Nacional de Viena i han servit de base per a molts historiadors i novel·listes. [Altres informacions]

El Beaubourg de París presenta la retrospectiva més important feta mai a Europa sobre l'arquitecte Frank Gehry
Considerat com un dels més grans arquitectes vius del món, l'artista presenta al Centre Georges Pompidou de París (Beaubourg) seixanta grans projectes resumits en 67 maquetes claus, més de 200 dibuixos i documents audiovisuals. L'arquitecte Frank Gehry (Toronto, 1929), ha obert també a París la seva darrera creació, la Fundació Vuitton, dedicada a l'art contemporani. Entre els projectes presentats al Pompidou hi ha 'Esquisses', el documental biogràfic que el cineasta Sidney Pollack va rodar el 2005 sobre l'obra de Gehry, premi Pritzker i Príncep d'Astúries de les Arts, que el 1947 va deixar el Canadà per instal·lar-se amb la seva família a Califòrnia, on el 1962 va obrir la seva agència d'arquitectura. La mostra del Centre Georges Pompidou (Beaubourg) es pot veure fins al 26 de gener i després s'instal·larà a Los Angeles (EUA), on s'hi afegiran els dissenys de mobiliari. En sis capítols i dos temes titulats 'Urbanisme' i 'Computació', l'exposició resumeix de quina manera Frank Gehry qüestiona els seus mètodes de concepció, el paper social i cultural dels seus treballs, així com la seva inserció en l'urbs, mentre desenvolupa programes informàtics cada vegada més complexos i busca materials adaptats a cada projecte. [Altres informacions]

La pel·lícula «Ida» dirigida pel polonès Pawel Pawlikowski és la gran triomfadora en l’edició dels Premis Europeus del Cinema lliurats a Riga
Aquest film sobre una jove monja polonesa que als anys 60 s’enfronta a un passat familiar marcat per l’ocupació nazi, s'ha endut els guardons a la millor pel·lícula, millor director, millor guió i millor fotografia, a més del premi del públic.Tal i com indicaven tots els pronòstics, el britànic Timothy Spall ha guanyat el premi al millor actor per la seva interpretació a 'Turner', el 'biopic' del pintor anglès dirigit per Mike Leigh. Spall ja havia sigut reconegut pel mateix paper al Festival de Canes. El guardó a la millor actriu ha sigut per a la francesa Marion Cotillard, protagonista del film 'Dos dies, una nit', dels germans Dardenne. Altres títol premiats a Riga han sigut 'La mafia uccide solo d’estate' (millor comèdia), 'Under the skin' (música), 'Locke' (muntatge), 'Starred up' (so) i 'The dark valley' (vestuari i disseny de producció). Fora dels premis han quedat les altres candidates a millor pel·lícula: 'Turist', 'Leviathan', 'Winter sleep' i 'Nymphomaniac'. En l’apartat documental, l’Acadèmia del Cinema Europeu ha valorat l’autòpsia del sistema bancari que ha dut a terme Marc Bauder a 'Master of universe', un film que es va poder veure en el festival DocsBarcelona i que parteix de les confessions d’un banquer alemany. Pel que fa al millor llargmetratge d’animació, el premi l'ha guanyat la cinta italiana 'L’arte della felicità', dirigida per Alessandro Rak. A més a més, l'Acadèmia Europea del Cinema va lliurar un premi especial a la cineasta francesa Agnès Varda com a reconeixement a la seva trajectòria. [Altres informacions]

Els editors catalans admeten finalment que la venda de llibres ha caigut en picat en els últims cinc anys i que s'ha perdut un 40% del mercat i la previsió d'un 5% o 6% més de pèrdues en tancar el 2014
Segons el Gremi d’Editors de Catalunya, hi ha un canvi d’hàbits d’oci important, poc respecte en el camp de l’ensenyament, passant per una crisi econòmica dura i brutal i, finalment, a recer de la pirateria. Tot plegat està passant factura al sector. La combinació dels quatre elements ha tingut conseqüències molt negatives en els números del sector. Si bé la previsió de facturació per al 2014 és, segons el Gremi, d’una caiguda entre el 5% i el 6% respecte a l’any anterior, quan s’estudien les dades en perspectiva la situació és molt més preocupant. Segons l’últim estudi del comerç interior del llibre que cada any publica la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, corresponent a l’exercici 2013, durant els últims cinc anys la caiguda acumulada de la facturació del sector ronda el 40%. Si el 2009 el volum total era de 3.109 milions d’euros, el 2013 la xifra equivalent era de 2.181. En cas que les millors estimacions es complissin i les vendes caiguessin un 5% més, el volum de negoci seria de 2.072 euros per a l’exercici corresponent al 2014. Això voldria dir que s’haurien perdut 1.000 milions en només cinc anys. I la xifra encara seria més alta si es comparés la caiguda amb l’exercici 2008, en què es va arribar al cim de la facturació, amb 3.185 milions. Els editors catalans treballen amb l’Ajuntament de Barcelona per impulsar la candidatura de la capital catalana com a ciutat literària de la Unesco, que es vol aconseguir per al 2016 i critiquen que tothom està d’acord que s’ha de fomentar la lectura, però es fan molts discursos i s'hi destinen pocs recursos. [Altres informacions]

L'obra perduda de Caravaggio que es va trobar en una col·lecció privada europea s'autentifica per un simple paperet enganxat al dors de la tela
L'experta més destacada en l'obra de Caravaggio, Mina Gregori, va descobrir una de les obres perdudes de l'artista, 'Magdalena en èxtasi', en una col·lecció privada europea. És una de les tres obres que Caravaggio (Michelangelo da Merisi, 1571-1610) portava quan es va embarcar en el vaixell que el va conduir a Porto Ercole, on va morir. El detall definitiu que ha fet que s'afirmi que aquesta pintura és autèntica —perquè se'n coneixen diverses versions— és un paperet que la tela té enganxat al dors. La grafia d'aquesta nota és atribuïble a l'època de l'artista i fa referència a Caravaggio i a una obra que s'havia de guardar al barri napolità de Chiaia i que anava destinada al Cardenal Borghese, un dels patrons del pintor. Onze dies abans de la mort de Caravaggio, el bisbe de Caserta, Diodato Gentile, va enviar una carta al cardenal Scipione Borghese, col·leccionista i protector de Caravaggio. En aquest escrit, que es va perdre i es va tornar a trobar el 1994, Gentile comunicava al cardenal que Costanza Colonna, la marquesa amiga de Caravaggio que vivia al barri de Chiaia, custodiava els tres olis que l'autor portava i que ella els hi donaria. L'única de les tres obres que van arribar a mans del cardenal va ser un 'Sant Joan', actualment exposat a la galeria Borghese. L'altre obra encara desapareguda és un altra imatge del mateix sant. [Altres informacions]

El record de l'última pel·lícula de Henry Fonda treballant amb la seva filla Jane Fonda i l'actriu Catharine Hepburn es recupera al Teatre Romea amb l'adaptació de l'obra «On Golden Pond»
"Fins l'any que ve, estany!", diu en Norman al final, un dels dos protagonistes de l'obra junt amb la seva dona Etel, matrimoni de llarga durada i ben avingut. I es pot dir que és l'expressió més optimista i vital que li surt de l'ànima després de mantenir un pols, durant tota l'estada d'estiu a l'habitual refugi del llac de la parella, entre la nostàlgia del passat i l'avantsala del més enllà, per raons evidents d'edat. Aquesta és una obra [crítica íntegra revista digital Clip de Teatre] que es va fer popular i reconeguda a través de la versió cinematogràfica, 'On Golden Pond', amb guió del mateix dramaturg de Broadway, Ernest Thompson (Bellows Falls, Vermont, EUA, 1949) i dirigida per Mark Rydell, el 1981. Però l'obra teatral s'havia estrenat tres anys abans. De la pel·lícula, a més, ha quedat el testimoni del treball conjunt —exclusiu en les seves carreres— de Henry Fonda i Katharine Hepburn, l'última pel·lícula de Henry Fonda, i també el paper de la seva filla real, Jane Fonda. La van rodar al llac Squam, de New Hampshire. Dubto que cap espectador es lliuri d'aquesta cèlebre referència cinematogràfica cosa que, en aquest cas, crec que juga a favor de la versió teatral perquè allò que el teatre no pot mostrar (el llac, els ànecs, el bosc...) ho força la imaginació. El llac és a la platea, els ànecs ressonen a les llotges i el bosc es recrea amb una escenografia naturalista que emmarca el saló del refugi on transcorre tota l'acció. [Altres informacions]

L'autora nord-americana Paula Vogel recrea a la Sala Muntaner com podrien haver estat les últimes hores de Desdèmona abans de ser degollada per Otel·lo
Per evitar confusions, diguem d'entrada que no hi ha incompatibilitat en partir d'una tragèdia per crear una comèdia. Això és el que fa la dramaturga Paula Vogel (Washington, EUA, 1951) amb 'Desdèmona', una obra del 1979 —de l'època de joventut de l'autora— per a la qual no han passat els anys, basada en la tragèdia del conegut 'Otel·lo', de William Shakespeare, del 1603, i convertida en una divertida comèdia que es mira el clàssic des d'una òptica femenina i que recrea com haurien pogut ser les últimes vint-i-quatre hores de Desdèmona abans que el moro Otel·lo, mort de gelosia, la degollés per culpa d'un mocador utilitzat maquiavèlicament per Iago i comprometent traïdorament Casio. Situem els espectadors i diguem també que Desdèmona és una jove casada amb Otel·lo, amb qui fa una fugida a l'illa de Xipre on el moro en qüestió ha de dirigir l'exèrcit venecià, però que desitja tornar a la comoditat de Venècia [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Ja en l'obra original, Desdèmona és més aviat atrevida i sensual i, conscient del seu atractiu, intenta alegrar la vida avorrida que porta a Xipre amb innocents flirtejos. Per tant, quan els espectadors es disposen a conèixer la Desdèmona amagada per Shakespeare i reinventada per Paula Vogel, no poden prescindir del coneixement que tenen del final tràgic, tot i que cal advertir que l'obra els deixarà amb la mel a la boca. [Altres informacions]

L'inici de la fotografia es recrea en una exposició a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona que recula l'art del clic fins a 175 anys enrere i el daguerreotip
A mitjans del segle XIX, els estudis de retratista van començar a proliferar a l'entorn de les Rambles de Barcelona. 'El daguerreotip. L'inici de la fotografia', que es pot veure fins al 28 de febrer, a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona explica com, fa 175 anys, va arribar la primera tècnica fotogràfica a la ciutat. L'exposició mostra daguerreotips i eines d'aquella primera època. Es pot veure la col·lecció municipal de daguerreotips i la primera càmera, prestada per la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona. Està intacte i també conserva l'equip de material de laboratori. Amb aquesta càmera, a pla de Palau, es va 'disparar' la primera fotografia de l'Estat espanyol. Els visitants de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona poden veure com els primers retratistes, des de Napoleon, Albareda i Franck, fins a Wigle, passant per Lorichon i Munné, van immortalitzar ciutadans anònims. Al principi, aquests nous professionals van rebre noms diversos: daguerreotipista, retratista, fotògraf, fotògraf-pintor, fotògraf-retratista, fotògraf industrial i finalment fotògraf-artista. Al principi, la fotografia era més un nou avenç científic que no pas un art. Entre els daguerreotips de l'exposició hi ha gran diversitat de presentacions: capses amb pells gofrades, marcs de guix pintat, capses ovalades, folrades amb vellut o teles, o daguerreotips col·locats en senzills marcs de paper. [Altres informacions]

Una altra parella estranya masculina causa furor al Teatre Gaudí Barcelona amb una comèdia adaptada i dirigida per Miquel Murga
De parelles estranyes n'hi ha de tots colors i de tota mena. Aquesta n'és una. La del Fede i el Robert, un informàtic i un professor d'institut que comparteixen pis marcats per un passat romàntic difícil d'explicar, però no tan insòlit. Per això, de tant en tant, parlen de "la nostra dona" quan es refereixen a la tal Carmeta (Carmela, en l'original castellà), un personatge absent, ex i ex, és a dir, ex de l'un i ex de l'altre. A vegades, els personatges absents mouen més els fils que els que en realitat apareixen en escena. Els espectadors d'aquesta comèdia, 'T'estimo, però no tant', podran comprovar com també és així. I descobriran algunes de les sorpreses que amaga la trama, ni que la més evident i gairebé previsible estigui amagada sota d'un dels coixins del sofà [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Comèdia d'embolics, doncs, però sense gaires cops de porta. L'embolic sura en l'ambient i es va cabdellant i descabdellant a manera que es va coneixent quina és la relació i la situació dels dos principals personatges. Només de resquitlló es fa inevitable pensar en dos altres cèlebres protagonistes de parella masculina com ho són els de Neil Simon a 'The Old Couple' ('La extraña pareja', actualment en cartellera al Teatre Condal). [Altres informacions]

El Gran Teatre del Liceu tornarà a emetre una òpera en directe a cinemes d’arreu el món el 17 de febrer del 2015 amb la retransmissió de «Norma» de Bellini amb la soprano nord-americana Sondra Radvanovsky
L’òpera es veurà en directe a cent trenta cinemes d’arreu del món i en cent més en diferit. Majoritàriament seran països d’Europa, però també dels EUA, Llatinoamèrica i el cada cop més important mercat asiàtic. En total, es calcula que s’arribarà a 130.000 espectadors en directe i 56.000 en diferit. En el cas de Catalunya, l’emissió en directe, amb subtítols en català, es podrà veure a Barcelona (Cinesa Diagonal, Heron City i Cinemes Girona), Mataró (Mataró Parc), Terrassa (Parc Vallès), Sant Cugat i Cambrils. A Espanya, es podrà veure en cinemes de Madrid, San Sebastià, Saragossa, Múrcia, Santander, Bilbao, Ciutadella (Menorca), Sevilla, Logronyo, Oviedo, Granada, Lleó, Càceres, Santiago de Compostel·la, Salamanca, Zamora, Valladolid i Marbella, entre d’altres. A banda de l’exhibició en cinemes, el Gran Teatre del Liceu ha arribat a un acord amb el canal francès Mezzo per a la retransmissió de 'Norma' a tot el món per televisió. Ho farà en diferit per no interferir en l’emissió en directe als cinemes. El canal especialitzat en música clàssica arriba a 38 països i té més de 16 milions d'abonats. Les emissions s’aniran fent en diferents franges horàries al llarg de 2014 i 2015. La tornada del Liceu als cinemes en directe i la posterior emissió per un canal de televisió ha estat possible per l’acord assolit a finals de juliol entre la direcció del i els cossos artístics (Orquestra i Cor) per a la cessió dels drets audiovisuals per un període de deu anys. [Altres informacions]

El retrat en pergamí 'La bella principessa' de Leonardo da Vinci torna a Itàlia després de 500 anys per exposar-se per primera vegada al Palau Ducal d'Urbino
Després d'estudis llargs i controvertits, 'La bella principessa', l'obra feta sobre pergamí atribuïda a Leonardo da Vinci, torna a Itàlia. S'exposa per primera vegada a la història a la Sala del Tron del Palau Ducal d'Urbino. L'obra, que torna a Itàlia després de 500 anys, és el retrat de la noble Bianca Sforza (1482-1496), d'entre 10 i 13 anys, filla del duc de Milà, retratada pocs mesos abans de casar-se i que va morir poc després del casament. Ara els visitants del Palau Ducal d'Urbino poden observar el perfil d'aquesta jove, que pertany al col·leccionista canadenc Peter Silverman. Va adquirir el quadre el 1998 per 19.000 dòlars quan es creia que era d'autor desconegut creat el segle XIX. Però Silverman va començar a investigar amb la sospita que fos una obra de Leonardo. Després de ser estudiada pel professor Martin Kemp, expert internacional sobre el pintor italià de la Universitat d'Oxford, es va corroborar que era de l'artista del Renaixement. Kemp va identificar el retrat amb un full que falta d'un volum del segle XV conegut com 'La Sforziade', que es troba a la Biblioteca Nacional de Varsòvia, que va pertànyer al mecenes de Leonardo, Ludovico Sforza. [Altres informacions]

Les cantants Nina i Mariona Castillo es tornen a trobar al Círcol Maldà en un espectacle musical de nova creació de David Pintó amb la pianista Clara Peya
Hi ha molt de compenetració personal en aquest musical de cambra. I aquesta compenetració es reflecteix durant l'hora de l'espectacle entre els tres intèrprets en escena: les cantants i actrius Nina i Mariona Castillo, i la pianista Clara Peya, creadora, juntament amb el llibret de David Pintó, de la música de 'Mares i filles'. ¿I com es tradueix aquesta compenetració? Doncs, entre el joc de mirades, d'esgarrinxades, d'exigir i de donar, de perdonar i de la necessitat d'estimar, d'amor i d'odi, de tensió i de calma de la mare i de la filla [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Però al seu costat, davant el piano, hi ha també l'ímpetu, el remolí i la força de Clara Peya —un personatge més, silenciós però present— que és com una veu de la consciència de les dues protagonistes, però a través de la música, una música que no fa cap pausa durant tot el musical, que entrellaça una seqüència amb l'altra, una peça amb l'altra, que fa també de guió, que forma part del discurs i que la pianista modela amb pujades i baixades, com si també, des de la seva posició, passés pels estats anímics de la mateixa necessitat d'estimar i d'odiar, d'exigir i de donar, de tensar i de calmar de la mare i de la filla protagonistes. [Altres informacions]

Un llibret d'òpera inèdit de Raymond Chandler amb música de Julian Pascal s'ha trobat a la Biblioteca del Congrés de Washington on estava enregistrat des del 1917
Aquesta obra inèdita de Raymond Chandler consisteix en un llibret de 48 pàgines de l'òpera 'The Princess and the Pedlar'. Es va enregistrar data del 29 d'agost del 1917 i s'ha trobat ara mentre es feia una recerca sobre l'obra de l'autor. Sembla que Raymond Chandler va escriure aquest llibret operístic quan feia cinc anys que vivia a Los Angeles després de marxar de Londres on no havia triomfat com a escriptor. Aquest descobriment qüestiona el fet que Chandler, com sempre s'ha defensat, abandonés la idea d'escriure fins el 1931, quan el van acomiadar de la petroliera Dabney Oil Syndicate pels seus problemes amb l'alcohol. Davant la intenció de portar als escenaris aquesta obra inèdita de Chandler, s'ha demanat la col·laboració de l'actor Paul Sand i del músic Skip Heller. Raymond Chandler va ser acomiadat de la petroliera quan tenia 44 anys. Volia ser escriptor i la feina, molt ben remunerada, li era absolutament indiferent. Als 19 anys havia escrit el seu primer poema i va col·laborar en diferents publicacions literàries a Gran Bretanya. Però quan va arribar als Estats Units aparentment va deixar d'escriure. Al 1933 va enviar 'Els xantatgistes no maten' a la revista 'Black Mask' i li van publicar. Va continuar escrivint per aquesta revista durant cinc anys. Els relats d'aquell període els va recollir RBA el 2012. Hi desfilen el detectiu Philip Marlowe, Mallory, John Dalmas, Ted Carmady o Sam Delaguerra. Tots ells homes durs i força turmentats que es mouen en un món de gàngsters i polítics corruptes. Tots aquests relats són una prèvia de les grans novel·les que després publicaria l'escriptor. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dijous, 18.12.14]
La companyia Dei Furbi s'acosta amb prou rigor al gènere per permetre's el luxe de tergiversar el llibret i fer la seva particular «Trilogia Mozart» a La Seca Espai Brossa

[dimecres, 17.12.14]
El Deichtorhallen d'Hamburg celebra el centenari de la mítica càmera Leica amb una exposició que recullen prop de 500 fotografies i documents

[dimarts, 16.12.14]
Es publica per primera vegada la crònica de la Guerra de Successió de Francesc de Castellví a partir dels manuscrits originals guardats a Viena

[dilluns, 15.12.14]
El Beaubourg de París presenta la retrospectiva més important feta mai a Europa sobre l'arquitecte Frank Gehry

[diumenge, 14.12.14]
La pel·lícula «Ida» dirigida pel polonès Pawel Pawlikowski és la gran triomfadora en l’edició dels Premis Europeus del Cinema lliurats a Riga

[dissabte, 13.12.14]
Els editors catalans admeten finalment que la venda de llibres ha caigut en picat en els últims cinc anys i que s'ha perdut un 40% del mercat i la previsió d'un 5% o 6% més de pèrdues en tancar el 2014

[dissabte, 13.12.14]
Mor l'escriptor i periodista Joan Barril als 62 anys a causa d'una pneumònia que el tenia retirat del periodisme actiu des de feia dos mesos

[divendres, 12.12.14]
L'obra perduda de Caravaggio que es va trobar en una col·lecció privada europea s'autentifica per un simple paperet enganxat al dors de la tela

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
La mansió i els jardins de la Toscana on l'escriptor Carlo Collodi va crear el personatge de Pinotxo s'han posat a la venda per 19 milions d'euros.

Els Quatre Gats
«¡Quina olor que se sent!».

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel.lectual i altres temes legals.


| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 7.448.808 visitants i 23.250.947 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

homemujeninos
«Hombres, mujeres y niños».

parismanhattan
«Paris-Manhattan».

tiempoamantes
«El tiempo de los amantes».

jimmyshall
«Jimmy's Hall».

magialuzluna
«Magia a la luz de la luna».

diasnoche
«Dos días, una noche».

viaje10metros
«Un viaje de 10 metros».

suzanne
«Suzanne».

belle
«Belle».

gabrielle
«Gabrielle».

dosvidas
«Dos vidas».

marsella
«Marsella».

arissa
«Arissa, l'ombra i el fotògraf 1922-1936 - CCCB».

picassodouglas
«La Donació de David Douglas Duncan - Museu Picasso».

bellesacaptiva
«La bellesa captiva - CaixaForum».

museublau
Museu Blau

musmusica
Museu de la Música

pedrera
La Pedrera de Gaudí

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

montserrat
Museu de Montserrat

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

torreagbar
Torre Agbar de BCN