BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook




cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

anima

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

tricentenari1314

mancomunitat2014

cccatalana2014

bcnsardana2014

riga2014

umea2014

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XIV - Núm. 4553


Bits del dia

Més de 450 objectes de l'Statens Historika Museet d’Estocolm integren l'exposició «Víkings» que es presenta al Museu Marítim de Barcelona
L’exposició explica, a través de 482 objectes, la gran majoria provinents de l’Statens Historika Museet d’Estocolm, i panells audiovisuals i interactius, qui són i com vivien els víkings. La peça més espectacular és la reconstrucció a mida real del vaixell Gokstad. El tòpic diu que els víkings eren uns bàrbars, però no ho eren més que altres poblacions del seu temps. Un dels objectius de la mostra és demostrar que els víkings no eren simples guerrers entregats al saqueig salvatge. Per exemple, es preocupaven molt de la seva imatge. Les pintes eren possessions importants: hi ha poques tombes que no en tinguin perquè als difunts no se’ls enterrava mai despentinats. Als morts, sovint també se’ls posava un bon calçat per baixar al Hel, que, a diferència de l’infern cristià, era eternament fred i, per tant, el camí era relliscós. A taula també eren força refinats: feien servir culleres, ganivets i forquilles. Les dones víkings solien portar una clau ben visible sobre la roba penjant d’una cadena. Indicava el seu poder i control sobre la casa. Duien ganivet i, per tant, eren capaces de defensar-se soles, i podien separar-se del seu marit, cosa impensable a l’Europa cristiana. Part de la història dels víkings es pot llegir a les pedres rúniques, que es col·locaven de forma visible al costat dels camins. A Escandinàvia se n’han trobat més de tres mil. Els víkings sovint s’embarcaven sense tenir gaire clar el seu destí, però van arribar a quatre continents. Un altre estereotip que desmunta l’exposició és el significat del gentilici víking: "Viq" vol dir fiord i el sufix "-ing" significa que pertany a. En una mateixa vida es podia ser camperol, mercader i víking.
L’exposició 'Víkings' es va inaugurar el 2012 al Drents Museum d’Holanda i s'ha vist a Escòcia i Austràlia, i ha rebut el premi The Museums Oskar a la millor exposició temporal interactiva. [Altres informacions]



El cafetó
«Que ve el corralito
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


Plataforma en defensa del servei públic de Ràdio i Televisió de Catalunya

I encara...

Marc Recha, Jaime Rosales i Lluís Miñarro representaran el cinema català en el 67è Festival de Canes que s'inaugurarà amb el film de Nicole Kidman en el paper de Grace de Mònaco
Entre els films més destacats de l'edició hi ha els nous treballs de David Cronenberg ('Map to the stars'), Ken Loach ('Jimmy's Hall') i els germans Dardenne ('Deux jours, une nuit'). Hollywood estarà present al festival amb el drama criminal 'Foxcatcher', del director de 'Capote' Bennet Miller, i 'The homesman', el segon treball com a director de Tommy Lee Jones. I en la secció paral·lela, An Certain Regard, Ryan Gosling presentarà el seu debut darrera de la càmera, 'Lost river'. Fora de competició, Canes estrenarà la cinta animada 'Com ensinistrar un drac 2'. El cinema català també serà a Canes. Jaime Rosales presentarà a la secció paral·lela An Certain Regard 'Hermosa Juventud', film de baix pressupost sobre l'impacte de la crisi econòmica en la joventut espanyola. I Marc Recha és un dels quinze directors del film col·lectiu 'Les ponts de Sarajevo', en què també participen Jean-Luc Godard i Cristi Puiu, entre altres. Però també hi haurà presència catalana a la secció oficial a través del nou treball de la japonesa Naomi Kawase, 'Still the water', en la producció del qual hi participa Lluís Miñarro. La cinematografia francesa no faltarà a la cita amb Canes: un dels plats forts serà el darrer treball del llegendari Jean-Luc Godard ('Adieu au langage', rodat en 3D), però també les estrenes del nou film d'Olivier Assayas ('Sils Maria'), el 'biopic' de Bertrand Bonnello 'Saint Laurent', i 'The search', el retorn de Michel Hazanavicious després de l'èxit de 'The artist'. La selecció inclou també els nous treballs del turc Nuri Blige Ceylán ('Kis Uykusu'), els canadencs Atom Egoyan ('Captives') i Xavier Dolan ('Mommy'), el britànic Mike Leigh ('Mr. Turner', un retrat del pintor anglès J.M.W. Turner), la italiana Alice Rohrwacher ('Le meraviglie') i l'argentí Damian Szifron ('Relatos salvajes', produïda per Almodóvar). Fora de competició es podrà veure el drama ambientat en la Revolució Cultural 'Coming home', de Zhang Yimou, protagonitzat per Gong Li. I en la secció Special Screenings s'estrenarà i 'The rover', segona pel·lícula de l'australià David Michod, que amb el 'thriller' 'Animal kingdom' va triomfar a Sundance. Dins la secció paral·lela An Certain Regard, alguns dels títols més destacats són 'Jauja', de l'argentí Lisandro Alonso (amb Viggo Mortensen); l'adaptació de George Simenon 'The blue room', de Mathieu Amalric; 'Amour fou', de Jessica Hausner; 'The salt of the earth', de Wim Wenders i Juliano Ribeiro Salgado, i 'Bird People, de Pascale Ferrand. En conjunt, el 67è Festival de Canes projectarà 48 pel·lícules de 28 països diferents, 18 de les quals en competició oficial i 15 dirigides per dones. El festival arrencarà el 14 de maig amb la projecció del film inaugural, 'Grace of Monaco', amb Nicole Kidman en el paper de Grace Kelly. [Altres informacions]

El MNAC descobreix en un dels seus magatzems un retaule gòtic del segle XV de l'ermita de Sant Cebrià de Cabanyes que es creia perdut des de l'any 1884
Un retaule gòtic del segle XV procedent de l'ermita de Sant Cebrià de Cabanyes de Sant Fost de Campsentelles, al Vallès Oriental, que es creia perdut des del 1884, ha estat descobert als magatzems del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), on estava guardat des del 1956. Segons l'agència de notícies Flama, el retaule formava part de la col·lecció particular de l'industrial barceloní, Maties Muntadas, comte de Santa Maria de Sants, que el va adquirir a finals del segle XIX. Es té constància que aquesta joia del gòtic català era a la parròquia de Sant Fost de Campsentelles el 1884, però després ja se li va perdre la pista i se la va donar per desapareguda. En el MNAC només sabien que era un retaule dedicat a sant Cebrià, però no s'ha sabut que provenia de Cabanyes fins que l'any passat l'historiador de l'art, Jaume Barrachina, el va poder identificar estudiant uns inventaris antics. El retaule gòtic de finals del segle XV representa els fets principals de la vida de sant Cebrià, bisbe màrtir, titular de l'església de Cabanyes. A la taula inferior del conjunt, que es diu predel·la, hi ha les figures de sant Miquel, sant Sebastià, el Crist de la Pietat, sant Antoni i una verge màrtir no identificada. Des del 1884, el conjunt havia anat a parar a la col·lecció privada de l'industrial Maties Muntadas, des d'on, a mitjans de la dècada dels cinquanta del segle XX, va ingressar al MNAC, com a obra de procedència desconeguda, i la van guardar en la reserva. [Altres informacions]

El 84% dels continguts consumits a internet és pirata segons l'Observatori de Pirateria i Hàbits de Consum de Continguts Digitals i supera el 16 milions d'euros
Les descàrregues il·legals a internet continuen augmentant, fins al punt que el 84% de tots els continguts consumits és pirata segons afirma l'Observatori de Pirateria i Hàbits de Consum de Continguts Digitals, realitzat per la consultora Gfk a instàncies de la Coalició de Creadors. Segons aquest estudi, les descàrregues il·legals van arribar l'any passat a 3.192 milions. El nombre d'usuaris que accedeix il·legalment a continguts digitals superar el 51% i el valor d'allò piratejat supera els 16 milions d'euros anuals. A causa de la pirateria no s'han pogut crear més de 26.000 llocs de treball directes i l'erari públic ha deixat de percebre uns ingressos de 526,2 milions d'euros, un 6,4%. Segons el mateix estudi, el 43 % d'usuaris pirateja pel·lícules per un valor de 3,814 milions d'euros; el 27% descàrrega il·legalment continguts musicals per 6,067 milions d'euros; el 21% descarrega llibres per 1,837 milions d'euros i el 9% descarrega videojocs per valor de 4,418 milions d'euros. En un any s'ha multiplicat per tres el valor de piratejar llibres, fins arribar als 302 milions d'euros. Pel que fa als motius pràctics d'aquestes descàrregues, gairebé el 60% ho fa per la rapidesa i la facilitat d'accés i més d'un 20% assegura creure que quan pirateja no està perjudicant cap indústria. No obstant això, 6 de cada 10 enquestats acceptarien que els continguts continguessin publicitat si amb això poguessin accedir-hi gratuïtament. [Altres informacions]

Intenció, intel·ligència i humor en l'exposició antològica de la fotògrafa Colita a La Pedrera que commemora cinquanta anys de fer clic amb la càmera
La Pedrera dedica la primera exposició antològica a la fotògrafa barcelonina Colita (en realitat, Isabel Steva Hernández). Amb el títol 'Colita, perquè sí!', l'exposició reuneix 107 fotografies i documentació gràfica (llibres, discos i cartells), que posen de manifest la versatilitat de la seva feina a través d'una mirada carregada d'intenció, intel·ligència i d'humor. La mostra recull cinquanta anys de feina, des que als anys seixanta va començar a treballar professionalment. El viatge en el temps comença amb dues parets plenes de contactes fotogràfics, una paret amb les fotos més íntimes i privades de Colita i, no gaire lluny, una vitrina atresora les càmeres que ha utilitzat al llarg de la seva vida. La primera li va regalar el pare quan tenia 12 anys. A la primera part de l'exposició de La Pedrera es poden veure fotografies curioses com les xemeneies de la Pedrera de Gaudí entre roba estesa (1982), un símbol franquista tirat en un camp que titula 'Aranya falangista' (1979) o un grup de cames del públic que va acudir a l'Estadi Olímpic en els Jocs del 92. Colita es va iniciar en la fotografia en els anys cinquanta de la mà d'Oriol Maspons, Julio Ubiña i Xavier Miserachs, amb qui va començar a treballar com a ajudant el 1961, un any abans de fer els retrats dels personatges de la pel·lícula 'Los Tarantos', de Francesc Rovira Beleta. Va fer la crònica gràfica de l'anomenada Gauche Divine i va realitzar el 1971 l'exposició 'La Gauche qui rit', que es va clausurar per ordre governamental l'endemà de la seva inauguració. Colita destaca en el gènere del retrat i davant la seva càmera han passat nombrosos personatges de la cultura de mig segle passat. [Altres informacions]

El personatge de ficció Barbablava inspira l'obra tetral de l'alemanya Dea Loher que Lurdes Barba dirigeix al Teatre Tantarantana
Cinc gronxadors, un joc de micros, quatre dones, un home i unes quantes mortes ofegades. Tot en setanta minuts. I de propina, la salsa de 'Ya no estás más a mi lado, corazón', potser per treure dramatisme a la trama negra. Tothom sap qui va ser Barbablava. Un personatge sinistre de castell que col·leccionava esposes fins a assassinar-les. Els lectors des de Charles Perrault fins aquí han sabut sempre que per la curiositat d'una de les dones, el món ha sabut la sanguinària història que, curiosament, ha estat aliment de contalles per a infants. Aquell Barbablava, però, va ser degollat pels germans de la seva última esposa. En aquest cas [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre], Enric Barbablava (interpretat per Xavier Ripoll en un paper que li exigeix un remarcat dramatisme), protagonista de l'obra, no viu en un castell ni té una cambra tancada amb pany i clau amb cadàvers d'esposes sinó que va escampant la seva dèria assassina per diferents espais urbans i metafòrics. Els urbans: un zoològic de Munic, un pub de matinada, un metro solitari... Els metafòrics: els diversos viaranys de l'amor. Sis dones a la recerca d'un home són les seves víctimes que busquen l'amor fins a la mort. Totes cauran degollades. Fins que l'última —com els germans venjadors de l'ancestral Barbablava— se n'alliberarà i serà qui el matarà. [Altres informacions]

L'exposició del centenari de la Mancomunitat de Catalunya analitza al CCCB la història, els artífexs, el pensament i el llegat d'aquesta institució sota l'impuls de Prat de la Riba i fins a la Dictadura de Primo de Rivera
El 6 d'abril del 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya. Amb pocs recursos i pràcticament sense competències va intentar modernitzar el país. Amb sis exposicions, repartides per tot Catalunya, es detalla la història, el pensament i l'obra de la Mancomunitat. El CCCB presenta la primera de les sis exposicions sota el títol 'L'inici del demà. Mancomunitat de Catalunya: 100 anys. De la beneficència al servei públic de salut'. L'exposició explica amb documents i audiovisuals les polítiques de sanitat pública, que es van inspirar en els països industrialitzats d'Europa. Es va produir la transició de la higiene decimonònica a la moderna salut pública i de la beneficència a la previsió social. La Mancomunitat de Catalunya va considerar que la sanitat no era un problema individual sinó una qüestió de civisme i urbanitat, i va empendre una lluita contra el paludisme, la tuberculosi i la febre tifoide. A Barcelona també s'organitzen dues exposicions més. Una, a l'Escola Industrial centrada en les modernes estructures per a l'educació que va impulsar la Mancomunitat. La segona, a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) centrada en l'impuls del coneixement científic. L'Institut d'Estudis Ilerdencs acull la mostra dedicada a la feina relacionada amb la millora de les comunicacions. El Palau de la Diputació de Tarragona presenta l'exposició centrada en la Xarxa de Biblioteques Populars. Finalment, la Casa de Cultura de Girona organitza la mostra dedicada a la 'Normalització lingüística', que recull l'esforç de la institució per normativitzar la llengua catalana, sota el mestratge de Pompeu Fabra. [Altres informacions]

Un 77% dels lectors de llibre electrònic reconeix que adquireix e-books sempre de manera gratuïta i només un 9,7% declara pagar per les descàrregues de la xarxa
El nombre de lectors a Catalunya ha crescut en els últims quatre anys un 3,4% i la freqüència de lectura s'incrementa en un 3,2%, però l'hàbit de compra de llibres en general baixa un 4,3%, segons l'estudi 'Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya el 2013', encarregat per l'Associació d'Editors en Llengua Catalana i el Gremi d'Editors de Catalunya. L'estudi alerta també que encara hi ha un 40% de catalans que no són lectors. Un altre dels punts destacats de l'estudi constata que durant l'any passat va continuar augmentant el nombre de lectors en suport digital i ja hi ha un 64,9% de la població catalana de 14 anys o més que diu ser lectora en aquest suport, fet que suposa un increment del 14% respecte a 2012. No obstant això, entre els lectors de llibre electrònic la gran majoria aconsegueix els llibres sense pagar, ja que un 77% reconeix que els adquireix sempre de manera gratuïta i només un 9,7% declara pagar sempre pels seus llibres electrònics. Un altre 13,3 % assenyala que obté els llibres per al seu aparell tant de forma gratuïta com de pagament. [Altres informacions]

Més de 2,5 milions d'usuaris estan registrats en alguna de les biblioteques públiques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona
Gairebé la meitat de la població de la demarcació de Barcelona és usuària de la xarxa de biblioteques municipals. Segons les dades de l'informe realitzat per la Diputació de Barcelona, tancades el 2013, més de 2,5 milions de persones estaven inscrites en alguna de les 216 biblioteques i els 9 bibliobusos cosa que representa el 46% de la població d'aquesta àrea. Sense experimentar un gran augment respecte a les xifres del 2012, les biblioteques continuen tenint una alta valoració, la nota és d'un 8,2 entre els usuaris que tenen un perfil molt ampli i de totes les edats. Un 30% dels infants fins als 14 anys són usuaris actius de les biblioteques i el portal infantil Gènius va tenir dos milions de visites l'any passat. Pel que fa a les visites virtuals als webs d'aquests equipaments, l'any passat van ser 13,2 milions. La xarxa municipal de biblioteques es veurà incrementada amb set equipaments més el 2014: al barri de Sant Gervasi de Barcelona, i a les poblacions de Begues, Collbató, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Santa Coloma de Gramenet (Fons ) i Vilassar de Dalt. Quatre es traslladaran a nous espais: la d'Esparreguera, Puig-reig, Sant Fruitós de Bages, Santa Margarida de Montbui i Ripollet. Per a aquest any, es preveu fomentar la plataforma de llibre electrònic, crear noves aplicacions amb continguts bibliotecaris i que més biblioteques comptin amb el préstec d'autoservei per a l'usuari, ja instal·lat en diverses biblioteques. [Altres informacions]

Vicky Peña torna en solitari amb la primera part de l'obra «Homebody / Kabul» de Tony Kushner en una posada en escena de Mario Gas a l'Espai Lliure de Montjuïc
L'obra 'Homebody / Kabul', de Tony Kushner (Nova York, 1956), es va presentar al Teatre Romea, la temporada 2007-2008. La dirigia Mario Gas i la principal intèrpret era Vicky Peña. La representació d'aquella estrena va coincidir amb uns fets alarmants que havien tingut com a escenari els voltants del mateix teatre. En aquella crítica deia: «Carrer de l'Hospital, núm. 51. Barcelona. Teatre Romea. Uns quants números més enllà, al 95, hi ha la pastisseria Ayub, que porta una família paquistanesa establerta des de fa quaranta anys a Catalunya. La relació no tindria més importància si no fos que el rètol de l'establiment ha donat la volta al món en els últims dies gràcies al poder de la televisió i la poca ètica deontològica a mostrar una i una altra vegada el rostre i les mans emmanillades de l'avi de la família —un excuiner amb trenta anys d'ofici en un restaurant de vora la Plaça de Catalunya, ara jubilat— arrestat per la policia acusat de ser un dels presumptes primers catorze terroristes detinguts per les sospites de voler atemptar amb escamots suïcides al metro de Barcelona. A Madrid, quan el Teatro Español va estrenar aquest muntatge, la reacció va ser organitzar cicles de conferències i debats sobre la confrontació religiosa que ha explotat entre orient i occident i també la presència de l'exèrcit a l'Afganistan. Aquí, malgrat que també s'ha fet una sessió de debat al voltant de l'obra de teatre, no cal. El muntatge de Mario Gas sobre l'obra de Tony Kushner, tres hores, cau com un roc enmig de l'auditori del Teatre Romea que, suposo, no s'està de tenir permanentment el subconscient enfocat a fora, al carrer de l'Hospital [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Les coincidències, a vegades, provoquen calfreds. I aquesta coincidència amb la qual ha topat el muntatge 'Homebody / Kabul' és de les que també en provoca. Llàstima que el muntatge només hagi previst una setmana a Barcelona.» Ara es recupera una de les tres parts d'aquell muntatge que va colpir espectadors i crítics fa set temporades. El protagonitza la mateixa actriu Vicky Peña, que acaba de ser distingida amb la Creu de Sant Jordi, i hi torna en solitari, en un espai de cambra com el petit del Lliure de Montjuïc, cara a cara amb el seu monòleg. [Altres informacions]

L'exposició «Max. Oh panòptica ficció!» presenta a l'Arts Santa Mònica un repàs de la trajectòria del dibuixant en els últims quaranta anys
Max (Barcelona, 1956) presenta una mostra formada per 62 obres i sis projeccions i videoclips i fa un repàs de la seva trajectòria des de la dècada dels 70 fins a l’actualitat. La mostra es va poder veure al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat fa tres anys i a la sala d’exposicions de l’Institut Cervantes de Madrid el 2012 i s'ha presentat a l'Arts Santa Mònica de Barcelona actualitzada amb els últims treballs del dibuixant. El recorregut de l’exposició és cronològicament invers. Arrenca amb les il·lustracions de 'Vapor', 'Paseo astral', 'Conversación de sombras' i 'Oh, diabólica ficción', que publica actualment al suplement dominical del diari El País. També es pot veure el mural que va fer per a la fira Arco 2013, 'La vida es tan misteriosa' i s’acaba amb les historietes que va crear per a la revista underground 'El Rrollo Enmascarado' el 1973. Entre les unes i les altres hi ha les caràtules de discos i els cartells que ha fet per a Pascal Comelade i altres músics com Juan Perro i Kiko Veneno, una portada del setmanari The New Yorker, còmics de 'Bardin el Superrealista' i 'Biblioteca', un altre treball amb què Max, que manté un blog permanent, homenatja els artistes i escriptors dels quals ha begut: Joseph Conrad, poetes clàssics xinesos i japonesos, Roberto Bolaño, Arthur Rimbaud, Picasso, l’expressionista alemany George Grosz, Brueghel, Dürer, De Chirico i Max Ernst. Fins ara, Max era reticent a la idea que li fessin una retrospectiva perquè considerava que la mirada pròpia, que és el que defineix un individu, canvia amb el temps. El 1993 Max va publicar 'Nosotros somos los muertos', un còmic sobre la guerra de Bòsnia. No el va voler publicar cap editorial. El va acabar autoeditant per distribuir-lo durant un Saló del Còmic. El mateix artista el va criticar pel seu caràcter “pamfletari”, però entre les virtuts que hi troba hi ha que el còmic tornés a estar relacionat amb les problemàtiques del seu temps. [Altres informacions]

El dibuix al llapis d'Hergé original de la coberta de l'àlbum «Tintín al Tibet» s'ha adjudicat en una subhasta de Christie's de París per 289.500 euros
La coberta original dibuixada per Hergé per a l'àlbum 'Tintín al Tibet' ha estat subhastada a París per 289.500 euros, una quantitat rècord per a un dibuix al llapis del dibuixant belga, segons ha confirmat la mateixa casa de subhastes Christie's. Es tracta d'un dibuix fet per Hergé l'any 1960 que sortia a la venda amb una estimació entre 150.000 i 160.000 euros en una subhasta en què s'han adjudicat en total 361 lots de còmics, que s'han atribuït per 3,8 milions d'euros. El segon lot més elevat ha estat, amb 193.500 euros, la coberta del capítol de la sèrie d'Astèrix i Obèlix, 'L'endeví', d'Albert Uderzo, publicat l'any 1972. Una planxa del mateix Uderzo d''Astèrix a Còrsega' s'ha venut per 145.500 euros, per sobre dels 110.000 o 120.000 euros de la valoració que se n'havia fet abans de la subhasta de Christie's. La coberta original de 'Spirou et Fantasio', que André Franquin va fer l'any 1976 ha estat venuda per 157.500 euros, fet que ha duplicat amb escreix l'estimació inicial (entre 70.000 i 80.000 euros). Un centenar llarg d'autors estaven representats en les obres subhastades per Christie's, entre els quals hi havia, per exemple, Moebius, Will, Enki Bilal, Hugo Pratt, Grzegorz Rosinski i Juan Giménez. [Altres informacions]

La història de la nissaga xinesa dels Zhao es converteix en matèria literària amb aires de llegenda en un muntatge dirigit per Oriol Broggi al Teatre Romea
Temps era temps, al regne de Jin, la nissaga dels Zhao va ser totalment exterminada pel cap de seguretat de l'imperi amb l'assassinat de més de tres-cents membres. Som a la Xina de l'època coneguda com el període dels Regnes Combatents (entre el 475 aC i el 221 aC), una època convulsa, canviant, amb divisions territorials, amb arraconament d'antigues tradicions i amb la florida de noves idees. La filosofia, la literatura i la ciència van fer un camí ascendent, al mateix temps que els bàrbars van fer també el seu amb el reforçament de les armes, la violència i el militarisme oposat a les arts i les lletres. Una època de sacrificis personals però també de creixement tant en el camp del comerç com l'urbanístic, de la qual prové la fundació de moltes de les ciutats actuals de la Xina. La història dels Zhao va esdevenir matèria literària amb aires de llegenda molts anys després, quan el dramaturg Ji Junxiang l'escriu entre el 1260 i el 1280. Hi narra el destí tràgic dels Zhao i també com un metge ambulant, Chen Ying, s'hi juga la pell i es converteix en el salvador de l'últim infant de la nissaga, nascut de la filla de l'emperador. Aquest episodi històric ha traspassat al llarg dels segles diverses fronteres culturals a través de la traducció. Al segle XVIII es va introduir a tot Europa. Però les referències més recents per als espectadors d'avui en dia poden ser l'adaptació cinematogràfica 'El sacrifici' (2010), dirigida per Chen Kaige, i l'adaptació teatral 'The Orphan of Zhao' (2012), de la Royal Shakespeare Company, adaptada per James Fenton i dirigida per Gregory Doran. Ara, la versió catalana de Joan Sellent i la dramatúrgia de Marc Artigau i Oriol Broggi, directors del muntatge [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre], fa entrar per primera vegada en l'antologia teatral i literària catalana una obra que no només acosta els espectadors a una cultura d'una època llunyana i encara desconeguda sinó també en la universalitat de qüestions intemporals com la fam de venjança, odi, injustícia i opressió que ve de bracet de la humanitat. [Altres informacions]

Un mural de 720 metres quadrats de l'artista sirià Muafak Majul fet amb materials reciclats en un centre escolar de Damasc aconsegueix un premi Guinness
El mural creat per l'artista sirià, Muafak Majul, és el més gran del món fet amb materials reciclats. Aquesta fita l'ha inscrit en el llibre Guinness dels rècords. L'obra guarneix l'exterior del recinte d'una escola de Damasc i es troba en un carrer molt transitat. Nuafak Majul, de 56 anys, va començar amb el projecte l'agost del 2013, i el seu objectiu no era batre cap rècord. Va ser un professor de la Universitat de Damasc, Darem Tabaa, qui va tenir la idea i el va impulsar. En un país com Síria submergit en una guerra des de fa tres anys, l'artista diu que el que volia era fer somriure la gent, especialment els infants, i que per un moment deixessin de banda les dificultats bèl·liques del dia a dia. L'elaboració del mural de Síria a Damasc ha durat mig any, i en aquest temps Muafak Majul ha tingut l'ajuda de sis artistes sirians més i dos ajudants. Diversos veïns del barri també han participat en el projecte. En el mural, que va quedar acabat el gener, i s'hi poden observar tota mena d'objectes: tasses, llaunes i coberts, entre altres objectes quotidians. [Altres informacions]

La modificació de la Llei del Cinema adaptada als dictàmens de la Comissió Europea permet que es puguin doblar i subtitular al català les pel·lícules europees
El Govern català ha aprovat la modificació de la Llei 20/2010, de 7 de juliol, del Cinema d’acord amb el dictamen de la Unió Europea. Segons aquesta Llei, les pel·lícules europees quedaven excloses de les obligacions de doblatge i subtitulació en llengua catalana. Amb l’aprovació de la modificació del text de la Llei, la Generalitat de Catalunya sí que podrà establir mecanismes de suport al doblatge i subtitulació de les pel·lícules. La modificació actualitza també la llei per tal d’adaptar el redactat als canvis tecnològics que s’han produït des de la seva aprovació i la progressiva desaparició de les còpies analògiques davant de les digitals. Transcorreguts dos anys des de la posada en marxa de l’acord industrial subscrit el 26 de setembre de 2011 entre la Generalitat, la Federació de Distribuïdors Cinematogràfics i el Gremi de Cinemes de Catalunya, la modificació de la Llei del Cinema de Catalunya prima la via de l’acord per tal d’augmentar i consolidar el consum de pel·lícules doblades i subtitulades en català. Si no s’arribés a aquests acords en un termini màxim de sis mesos des de l’aprovació de la Llei, s’aplicaran les obligacions que es determinin per reglament respecte a la distribució i exhibició d’obres cinematogràfiques en català. Per aconseguir l’objectiu d’assolir aquest nivell d’equiparació amb altres sectors culturals s’estableix un període transitori de 10 anys. Un cop aprovat el Projecte de llei de modificació de la Llei 20/2010, del 7 de juliol, del cinema, el text inicia el tràmit parlamentari per al seu debat i aprovació. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dissabte, 19.04.14]
Marc Recha, Jaime Rosales i Lluís Miñarro representaran el cinema català en el 67è Festival de Canes que s'inaugurarà amb el film de Nicole Kidman en el paper de Grace de Mònaco

[divendres, 18.04.14]
El MNAC descobreix en un dels seus magatzems un retaule gòtic del segle XV de l'ermita de Sant Cebrià de Cabanyes que es creia perdut des de l'any 1884

[dijous, 17.04.14]
El 84% dels continguts consumits a internet és pirata segons l'Observatori de Pirateria i Hàbits de Consum de Continguts Digitals i supera el 16 milions d'euros

[dimecres, 16.04.14]
Intenció, intel·ligència i humor en l'exposició antològica de la fotògrafa Colita a La Pedrera que commemora cinquanta anys de fer clic amb la càmera

[dimarts, 15.04.14]
El personatge de ficció Barbablava inspira l'obra tetral de l'alemanya Dea Loher que Lurdes Barba dirigeix al Teatre Tantarantana

[dilluns, 14.04.14]
L'exposició del centenari de la Mancomunitat de Catalunya analitza al CCCB la història, els artífexs, el pensament i el llegat d'aquesta institució sota l'impuls de Prat de la Riba i fins a la Dictadura de Primo de Rivera

[diumenge, 13.04.14]
La recuperació de l'obra «El cantador» de Serafí Pitarra posa en evidència que l'humor fora del context de l'època no fa gràcia

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
El premi Internacional Compostel·la d'àlbum il·lustrat atorgat a Federico Delicado i que publicarà l'Editorial Kalandraka fa una homenatge a Franz Kafka i Eduard Hopper.

Els Quatre Gats
Publicitat: diví tresor!

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel.lectual i altres temes legals.


| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 7.012.978 visitants i 22.239.897 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

budapest
«El Gran Hotel Budapest».

ida
«Ida».

alabama
«Alabama Monroe».

alabama
«lobowallstreet».

nebraska
«Nebraska».

venusinfur
«Venus in fur».

granbelleza
«La gran belleza».

bluejasmine
«Blue Jasmine».

vieadele
«La vie d'Adèle».

donjon
«Don Jon».

hannaharendt
«Hannah Arendt».

renoir
«Renoir».

metamorfosi
«Metamorfosi - CCCB».

vikings
«Víkings - Museu Marítim BCN».

mediterrani
«Mediterrani: del mite a la raó» (CaixaForum).

tapiromnac
«Josep Tapiró, pintor de Tànger» - MNAC

joancolom
«Joan Colom Fotografies - MNAC».

thyssensantfeliu
«Espai Thyssen - Sant Feliu de Guíxols».

museublau
Museu Blau

musmusica
Museu de la Música

pedrera
La Pedrera de Gaudí

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

montserrat
Museu de Montserrat

miro
Fundació Tàpies de BCN

torreagbar
Torre Agbar de BCN