BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook


tria33




cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

ramonllull20152016

anytoda2016

pastorets2016

cccatalana2016

sardana2016

santsebastia2016

wroclaw2016

ramoncasas2016

carlesfontsere2016

torrasbages2016

enricgranados2016

cervantes2016

shakespeare2016

roalddahl2016

jacklondon2016

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XVI - Núm. 5502


Bits del dia

Les anomenades «vídues» de Pepe Rubianes s'avancen a l'Ajuntament de BCN i després d'un sopar animat s'engresquen a penjar un cartell matusser a la placeta del Paral·lel que portarà el nom de l'actor
Com ja se sap, l'actor Pepe Rubianes tindrà finalment una plaça amb el seu nom a la ciutat de Barcelona. Havien de passar cinc anys des de la seva mort per poder dedicar-li una via pública a Barcelona, segons les normes del nomenclàtor de la ciutat. I ja n'han passat set i mig (va morir l'1 de març del 2009). Les seves «viudes», el col·lectiu d'actors, companys, amics i estimats que vetlla per la seva memòria, ja n'estaven «fartes» (i el malgrat el gènere lingüístico-femení no són de la CUP): fins i tot, en clau d'humor esperitista, van recórrer al mateix Pepe perquè, des del cel (o des d'allà on estigui...), publiqués en alguns diaris barcelonins una esquela als set anys de la seva desaparició on es lamentava perquè els alcaldes Hereu i Trias (anteriors a Ada Colau) li havien promès una plaça i... «res de res. Si ho arribo a saber, no em moro!» El primer tinent d'alcalde de Barcelona i president de la Ponència del Nomenclàtor, Gerardo Pisarello, ha firmat ja l'expedient i l'alcaldessa, Ada Colau, ho ha ratificat. L'espai irregular que es forma en les confluències dels carrers Viladomat i Marqués de Campo Sagrado amb l'avinguda del Paral·lel portarà el nom de
Pepe Rubianes. Només falta posar-hi la placa oficial. Però les «vídues» s'han avançat a la brigada municipal i hi han penjat un cartell matusser fet després d'un sopar del col·lectiu. El «Pla de Pepe Rubianes» ja estava reservat des del febrer del 2014 per denominar aquest espai públic, una de les vies públiques resultants de la remodelació urbanística d'aquest barri. En aquesta mateixa zona hi ha altres cinc espais nous pendents de ser batejats. A més del de Rubianes, també està aprovat el del músic i compositor Joan Viladomat Massana (Manlleu, 1883-1940). La resta es pretén que reconeguin personatges del món de l'espectacle, en homenatge a aquesta zona històrica de la cultura cabaretera i artística de Barcelona. Cal recordar que l'actor Pepe Rubianes té una sala amb el seu nom al Club Capítol, que és on estava representant l'espectacle «La sonrisa etíope» quan se li va detectar la malaltia i on va treballar fins a l'últim dia. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

L'Ajuntament de Barcelona destinarà 4,5 milions d'euros a actuacions de manteniment, restauració i millora del patrimoni arquitectònic i artístic del Park Güell i els seus entorns
Són obres que, en el cas de la zona monumental, començaran el mes de setembre del 2017 i es pagaran amb la recaptació de les entrades d'accés als turistes i amb la taxa turística que els visitants paguen, des de la nova normativa, quan dormen a la ciutat. El parc creat per l'arquitecte Antoni Gaudí ha passat de rebre 9 milions de visitants quan l'entrada era lliure (el 2012) a 2,7 milions l'any passat. L'espai del Park Güell és l'únic de Barcelona que està catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO . Al recinte interior les obres es concentraran a dos dels espais protagonistes del parc, com són la plaça Mirador, on s'actuarà sobre les peces del trencadís, i les voltes de la Sala Hipòstila. Pel que fa a l'entorn, els treballs es faran a la Font de Sant Salvador i el Forat del Vent, a més del camí de la Pressió i les àrees de jocs infantils. Actualment s'accedeix al Park Güell amb un control d'aforament en funció de la càrrega que suporta el conjunt. [Altres informacions]

Oriol Broggi extreu al màxim possible a la nova Sala Beckett tant la poètica que amaga l'obra «La desaparició de Wendy» de Benet i Jornet com l'absurditat que explora l'autor
És difícil créixer. I quan s'ha crescut i ha sortit el bigoti, ja és impossible de tirar enrere i arrencar-se'l d'una estrebada. Això és el que li passa al Peter Pan / Ventafocs —personatge amb dues personalitats— d'aquesta obra iniciàtica de Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940), la que marca un salt en el que seria després la seva extensa creació teatral. «La desaparició de Wendy» va ser escrita el 1974, però no va ser estrenada fins al 1985, a la sala Villarroel, a càrrec de la companyia del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, amb l'actor Martí Galindo en el paper protagonista, el que ara interpreta Xavier Ripoll. En aquella primera estrena, s'hi van aplegar intèrprets tan variats com Loles León, Pep Sais, Nadala Batiste o Xavier Capdet, entre altres, acompanyats de cinc músics. La versió actual, que ha obert la nova seu de la Sala Beckett al Poblenou —a peu de TRAM, com diria Salvat Papasseit, i també en ple remodelatge urbanístic de l'entorn del carrer Pere IV— ha estat revisitada i mirada amb ulls nous pel director Oriol Broggi que n'ha extret al màxim possible tant de la poètica que amaga l'obra com de l'absurditat que explora l'autor [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Només la conjunció d'aquest parell de registres dramatúrgics fa que els espectadors entrin en un món que juga amb el fantàstic, amb la memòria personal d'una generació molt pròxima a la del mateix Benet i Jornet i amb els mites de la infantesa que no caduca. [Altres informacions]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el novembre del 2016 amb 9.928.399 visitants que han fet 27.718.755 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de novembre del 2016, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el novembre del 2016, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 9.928.399 visitants i 27.718.755 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.467,8 visites de pàgines (9,8 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 12 minuts i 11 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 14.911 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile. [Altres informacions]

La porta de ferro forjat del camp d'extermini de Dachau amb la llegenda «El treball et fa lliure» robada fa dos anys ha aparegut a Noruega
La policia alemanya ha informat que la policia de Bergen ha confiscat una porta de ferro forjat amb la inscripció «Arbeit macht frei» («El treball fa lliure») que molt probablement és la robada fa dos anys en el camp de concentració de Dachau, a les rodalies de Munic. Una pista anònima va alertar la policia. Després de ser robada el novembre de 2014, la policia va obrir una investigació en la qual va arribar a oferir una recompensa de 10.000 euros per a qui oferís alguna pista, sense saber si els autors podien tenir vincles neonazis o si actuaven per encàrrec d'algun col·leccionista. L'estructura, que formava part d'una portalada situat a les rodalies de l'entrada principal del camp d'extermini nazi de Dachau, feia 1 per 2 metres i pesava al voltant de 100 quilos, de manera que des d'un primer moment es va pensar que en el robatori havien participat diverses persones. El recinte de Dachau, que segueix obert al públic per recordar l'horror de l'Holocaust, no tenia càmeres de vigilància i la policia va deduir que els lladres, que van poder utilitzar un vehicle per transportar la porta, van aprofitar un moment en què els guardes es trobaven una mica allunyats de les instal·lacions. El desembre del 2009 va desaparèixer de l'entrada principal de l'antic camp d'extermini d'Auschwitz, al sud de Polònia, el rètol amb la mateixa inscripció. La policia el va trobar tres dies després en una casa de camp, tallat en tres peces i va detenir més tard als autors del robatori. El cervell d'aquest delicte, l'antic líder neonazi suec Anders Hoegstrem, va ser condemnat a dos anys i vuit mesos de presó. [Altres informacions]

Es commemoren 35 anys de les detencions i tortures del 1981 de nombrosos independentistes catalans per la policia espanyola acusats equivocadament de pertànyer a Terra Lliure
La matinada del 3 de desembre de 1981, es produïa una de les onades repressives més importants contra l'independentisme català. Es van detenir independentistes a les ciutats de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Manresa, Reus i València. En total es van detenir 23 militants independentistes sota l'empara de la llei anterrorista, aprovada mesos abans pel govern espanyol. La majoria dels detinguts, tal com van explicar ells mateixos després, van ser torturats en alguns dels interrogatoris de la policia espanyola a Madrid. Entre els detinguts hi havia: Mait Carrasco (Barcelona), Marcel Casellas (Esplugues de Llobregat), Carles Castellanos (Barcelona), Josep Vicent Just (València), Teresa Lecha (Barcelona), Maria Llum López (Barcelona), Josep Mariné (Reus), Daniel Pérez (València), Blanca Serra (Barcelona), Eva Serra (Barcelona), Simó Aguilar (València), Jaume Llussà i Pere Bascompte (Manresa), Eduard Aleu (València), Pere Anguera (Reus), Maria Alicia Corachan (València), Lluís Font de Rubinat (Reus), Clara Galovart (Manresa), Josep Oliveres (Manresa), Lluïsa Parra (València) i Pilar Sala (Manresa). Alguns militants independentistes van aconseguir fugir d’aquesta ràtzia, i en algun cas van passar a viure en la clandestinitat. Aquesta operació va ser muntada amb espectacularitat ja que la policia va retenir les famílies fins a primeres hores del matí per tal que no avisessin ningú [vegeu un vídeo sobre aquests fets]. Es tractava de l'operació més important que l'Estat espanyol havia realitzat fins al moment contra l'independentisme català. Vuit dies després d’haver restat incomunicats a Madrid van ser posats en llibertat 19 d’aquestes persones sense càrrecs, deixats al carrer sense cap ajut, i dos dels detinguts al País Valencià van ser alliberats sota fermança. Pere Bascompte i Jaume Llussà són els dos únics que van ser empresonats, acusats de pertànyer realment a Terra Lliure. Aquestes detencions van originar una resposta popular important de suport total als detinguts. A Barcelona, a Esplugues de Llobregat —on es van tancar els comerços en el seguiment d’una vaga de solidaritat—, a Manresa, a Reus —que va coincidir amb uns recitals de Lluís Llach al Teatre Fortuny— i a València amb un seguit de mobilitzacions que van plantar cara a l'acció intimidatòria que s'havia produït. [Altres informacions]

L'antiga casa del pintor Ramon Casas que durant els últims anys havia ocupat la botiga Vinçon al Passeig de Gràcia ha deixat al descobert elements nous de l'edifici modernista que ara ha remodelat Massimo Dutti
Des que el pintor Ramon Casas va tornar de París, la casa que es va fer construir al número 96 del Passeig de Gràcia de Barcelona sempre ha sigut un lloc emblemàtic per a la ciutat. Sigui pel motiu que sigui. Allà on l’artista va instal·lar el seu estudi i la seva llar el 1898, més tard hi va haver el taller d’alta costura d’Asunción Bastida i, a partir dels anys quaranta, als locals i la primera planta s’hi va instal·lar la botiga Vinçon. Durant tot aquest temps, però, canvis de tot tipus van anar afectant aquest immoble modernista, que està catalogat com a patrimoni arquitectònic de la ciutat. Ara, però, l’última reforma efectuada abans d’inaugurar-se la nova botiga de Massimo Dutti ha deixat a la vista alguns elements que no s'havien pogut veure públicament fins ara com el sostre de la zona d’aparadors, que estava amagat darrere d’un fals sostre negre, que creava l’esfera intimista tan identificativa de Vinçon. Al centre de l’establiment —que ocupa tot l’espai de l’antiga botiga de disseny— s’ha recuperat un celobert amb un arbre centenari que tampoc era visible. Els capitells de les columnes de foneria utilitzades per Antoni Rovira —l’arquitecte de la finca— també són ara visibles perquè amb el nou fals sostre s’ha evitat tapar-los. A la planta superior és on més es pot apreciar la feina de restauració. S’han reparat mosaics, s’han refet relleus i mènsules de guix, s’han sanejat esgrafiats, s’han reparat arrimadors ceràmics i parquets i s’han netejat i restaurat els diferents sostres de cassetonat repartits per l’extensa planta on Vinçon exposava el mobiliari. La restauració més evident és la de les columnes salomòniques annexes a la galeria i de la monumental llar de foc del mestre Josep Pascó, del 1902. [Altres informacions]

L'exposició del CCCB «1.000 m de desig» relaciona el sexe amb l’arquitectura informal i l’apropiació i codificació d’espais públics com el «cruising»
Són pocs els arquitectes que han dissenyat espais específicament per al sexe. Aquesta mena d’espais neixen sobretot de l’arquitectura informal i de l’apropiació i la codificació d’espais públics, com els parcs, espais per practicar cruising. També sorgeixen de locals d’ús públic i semipúblic que no estan representats en el discurs arquitectònic oficial. Entre els prop de 250 dibuixos, maquetes, obres d’art, instal·lacions, llibres i documents, hi ha la reconstrucció d’un cinema porno, amb una cortina de vellut vermell i cadires de fusta, on es projecta el clàssic «Gola profunda». L’exposició «1.000 m de desig» pretén donar visibilitat a un dels projectes que s’han distingit per subvertir els models tradicionals i per imaginar altres maneres de relació més enllà de la família i la monogàmia i per inventar nous espais per al sexe. El filòsof francès del segle XVIII Claude-Adrien Helvétius, expliquen els responsables de la mostra, afirmava que som només allò en què ens converteixen els objectes que ens envolten, i l’exposició revela com l’arquitectura contribueix a controlar els comportaments sexuals i explora el poder d’alguns espais com a motor del desig. Al llarg del recorregut hi ha diversos àmbits que s’endinsen de manera monogràfica en un tema, com és el cas de la relació entre l’arquitectura moderna i la revista Playboy, i la recreació del Centre d’Entreteniments Sexuals de Nicolas Schöffer, protagonitzat per diverses escultures cinètiques. Aquestes propostes del segle XVIII aspiraven a un nou pacte social, que a la mostra està connectat amb les comunes hippies i amb arquitectes com Bofill i el grup Archigram, que ho van reflectir en edificis com el Walden 7 i en projectes utòpics de ciutats instantànies que estaven basades en les relacions personals. [Altres informacions]

La versió musical d'«El despertar de la primavera» de Frank Wedekind al Teatre Gaudí Barcelona recorda l'obra que va portar Josep Maria Flotats a Barcelona fa trenta anys
Fa trenta anys que Josep Maria Flotats, que acabava de fer el retorn triomfal a Catalunya amb «Cyrano de Bergerac», va formar una companyia jove, vint-i-tants anys de mitjana, per representar al recuperat Teatre Poliorama «El despertar de la primavera», en una versió de Carme Serrallonga. La va estrenar el 27 de febrer del 1986 i va constituir un altre dels èxits de l'època. Aleshores encara no existia la versió musical estrenada a l'Off Broadway el 2006 i després a Broadway on va recollir, entre altres, 8 premis Tony i es va començar a expandir per escenaris de tot el món. La iniciativa de la producció de l'immens equip que forma part de l'estrena catalana hauria de ser rebuda com un dels esdeveniments de la temporada. I no només pel que representa la importació de l'obra cosina germana de l'original teatral sinó pel resultat que aconsegueix una altra companyia també molt i molt jove —com aquella de Josep Maria Flotats de fa trenta anys—, acompanyada d'una banda de músics en directe de primera línia i amb la presència de tres veterans de pes de l'escena catalana com Roser Batalla (que alterna funcions amb Rosa Vila) i Mingo Ràfols, en el paper de dels diversos personatges adults [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. ¿Les criatures les porten al món les cigonyes...? Aquesta pregunta innocent avui en dia es pot afirmar que no té sentit, malgrat que els embarassos adolescents i no desitjats continuen creixent estadísticament. Però va ser l'autor Frank Wedekind (Hannover, 1864 - Munic, 1918) qui el 1891 ja s'ho va plantejar i va posar el dit a la nafra de l'aleshores inexistent educació sexual amb una crítica severa al sistema educatiu i familiar, opressor i imperant de l'època, amb l'obra «El despertar de la primavera», que ell mateix va definir com una «tragèdia infantil». [Altres informacions]

Els mànagers de la cançó Joan Molas i Núria Batalla reben el Premi Trajectòria ARC per la seva feina a favor de la cançó catalana durant bona part de la segona meitat del segle XX
A l'any 1967, Joan Molas (Reus, 1943) i Núria Batalla (Terrassa, 1943) es van organitzar com a mànagers de la cançó i van representar els principals representants d'aquell moviment: Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Joan Isaac, Marina Rossell, Ramon Muntaner, Raimon, Ovidi Montllor, Quico Pi de la Serra, la Companyia Elèctrica Dharma, Miquel Cors... i molts altres van passar per la seva agència en un moment que els recitals arreu del país eren molt més que un concert i també en el moment que la Nova Cançó que havia tingut l'impuls pioner dels Setze Jutges començava a canviar de rumb. L’èxit de Joan Manuel Serrat i l’aparició dels tres últims jutges, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach, va marcar un punt d’inflexió. Joan Molas i Núria Batalla tenien 25 anys quan s'hi van posar. L'agència de mànagers va funcionar fins al 30 de desembre del 1990 [recupereu aquí una entrevista d'aquell moment, la primera que concedia Joan Molas, a la revista El Temps, signada per Andreu Sotorra]. La seva feina d'aquell moment ha rebut ara el reconeixement a la Trajectòria de l'Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC). [Altres informacions]

Josep Pons dirigeix al Gran Teatre del Liceu l'«Elektra» de Richard Strauss que el director Patrice Chéreau va fer abans de la seva mort
Aquesta versió es va estrenar al Festival d’Aix-en-Provence l’any 2013 i compta amb la direcció de reposició de qui va ser la mà dreta de Patriche Chérau durant els darrers anys de vida, Vincent Huguet. Amb Josep Pons a la direcció musical, serà l'última vegada que es representi tal com la va concebre Chéreau. L'òpera «Elektra» de Richard Strauss està coproduïda pel Gran Teatre del Liceu, el Teatro alla Scala de Milà, la Metropolitan Opera House de Nova York, el Festival d’Aix-en-Provence, la Staatsoper Unter den Linden de Berlin i la Finnish National Opera de Hèlsinki, i compta amb el repartiment original escollit per Chéreau amb les veus de la soprano Evelyn Herlitzius en el paper d’Elektra, la mezzosoprano Waltraud Meier com a Klytämnestra, la soprano Adrianne Pieczonka en el rol de Chrysothemis, el tenor Thomas Randle en el rol d’Aegisth, el baix-baríton de 92 anys Franz Mazura com a preceptor d’Orest i la incorporació del baix-baríton Alan Held en el paper d’Orest. L'òpera «Elektra» és el resultat de la col·laboració entre el poeta Hugo von Hofmannsthal i el compositor Richard Strauss, que varen convertir la tragèdia de Sòfocles en una intensa obra de contrastos musicals situada a Micenes (Grècia) en un temps indefinit. [Altres informacions]

El Museu del Disseny de Barcelona mostra unes tres-centes peces de ceràmica aplicada a l'arquitectura des del paleolític a Miquel Barceló
L'exposició «D’obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura», comissariada per l’arquitecte i professor d’estètica Pedro Azara, mostra una selecció de tres-centes peces de ceràmica aplicada a l’arquitectura des de l’antiguitat fins avui procedents de nombrosos museus europeus i de la seva pròpia col·lecció. Es pot visitar fins al 29 de gener de 2017 a les Glòries. «D’obra: Ceràmica aplicada a l’arquitectura» és la primera exposició dedicada als usos, funcions, simbolisme i estètica d’aquest tipus de ceràmica, que abasta des del món antic fins a l’actualitat, especialment de l’àrea mediterrània —incloent-t’hi el pròxim orient. El recorregut inclou peces antològiques, com un dels relleus amb un lleó de la via processional de Babilònia, provinent dels museus estatals de Berlín, i un plafó ceràmic de l’època aquemènida amb un soldat, prestat pel Louvre. Però, com la canonada grega, hi ha altres petites peces que evoquen moltes històries, algunes de les quals són esfereïdores: les aixetes de gres per a líquids d’indústries químiques dels anys trenta parlen de l’antiga fàbrica Cucurny, a Montmeló, que va introduir la ceràmica d’alta temperatura a l’Estat, però també de l’horror de l’Holocaust, ja que aquesta fàbrica també feia uns serpentins de gres que van canalitzar els gasos de les sinistres cambres dels camps de concentració. L'objectiu és mostrar com en la ceràmica actual es repeteixen els usos funcionals i simbòlics que ja hi havia en les peces antigues. [Altres informacions]

Companyies de França, Bèlgica, Suïssa, el Quebec i l'Àfrica participaran en el 1r Festival de Teatre en francès de Barcelona que tindrà lloc el mes de febrer
A partir del febrer del 2017 la ciutat de Barcelona tindrà un festival de teatre en llengua francesa, un certamen que vol ajudar a descobrir obres de teatre contemporani en aquest idioma, així com els seus autors, directors, intèrprets i altres agents de l’escena francòfona. El «1r Festival de T(h)eatre en francès / français de Barcelona» neix amb la voluntat d’esdevenir una cita internacional que afavoreixi les trobades artístiques entre el sector i impulsi la generació d’accions conjuntes, com ara les coproduccions. La primera edició se celebrarà de l’1 al 12 de febrer de 2017 en diverses sales i institucions de la capital catalana, entre les quals s’hi troben l’Institut del Teatre, l’Institut Français, la Sala Beckett i l’Almeria Teatre. El festival s’obre a la creació escènica de tots els països que parlen en francès com són França (amb els territoris d’ultramar), Bèlgica, Suïssa, el Quebec i l’Àfrica i ha escollit Barcelona com a seu pel seu paper avantguardista en diferents àmbits, també i sobretot en el cultural, on destaca pel seu cultiu artístic. La programació del «1r Festival de T(h)eatre en francès / français de Barcelona» comptarà amb una desena d’espectacles en francès seleccionats per la seva qualitat i capacitat d’abordar temes socials de caràcter transversal i universal amb l’objectiu d’incentivar la reflexió i l’intercanvi. Entre ells es representarà «A mon âge je me cache encore pour fumer». de Rayhana i «Le Porteur d'histoire», escrita i dirigida per Alexi Michalik. Els muntatges incorporaran subtítols per tal de facilitar-ne la comprensió al públic. També s’oferiran lectures dramatitzades per tal visualitzar l’autoria dramatúrgica i facilitar el camí cap als escenaris de nous textos teatrals. Les lectures es faran tant en francès, com en català i espanyol. A més a més, s’organitzaran trobades i taules rodones obertes al públic amb les companyies i altres professionals que participen en el festival. Cada any giraran entorn d’una temàtica diferent i, en la seva primera edició, tractaran sobre la traducció i adaptació dels espectacles teatrals amb especialistes en la matèria com Sergi Belbel, que dóna suport al festival. La iniciativa del Festival parteix de Mathilde Mottier i François Vila, directors de la companyia Mise en Lumière, de París. [Altres informacions]

Una planxa original de l'àlbum «Hem caminat damunt la Lluna» de Tintín del 1954 se subhasta a París per 1,55 milions d'euros
A Tintín, totes li ponen. O, dit d'una altra manera, a l'historietista i dibuixant Hergé (de nom real Georges Rémi, Etterbeek, Bèlgica, 1907 - Brussel·les, Bèlgica, 1983) totes li ponen, ni que faci trenta-tres anys de la seva mort i a tocar del centenari del seu naixement. L'última bona notícia per als seus hereus ha estat la subhasta d'una placa original de l'àlbum «Hem caminat damunt la Lluna», del 1954, que havia sortit per un preu d'entre 700.000 i 900.000 euros, i que ha arribat a adjudicar-se per 1,55 milions d'euros, el preu més elevat que ha aconseguit mai una peça d'Hergé d'aquestes característiques. La planxa, de 50x35 cm, feta amb tinta xinesa i guaix blanc, representa la sorpresa del primer moment de trepitjar la superfície lunar. S'hi veu el capità Haddock,Tintín i Milú, vestits amb escafandres, descobrint les delícies de la baixa gravetat de la lluna i observant un clar de Terra. L'ha adquirit un col·leccionista europeu. La xifra elevada s'explica en part per la dificultat de trobar originals d'aquest àlbum fet durant la postguerra de la Segona Guerra Mundial. De fet, l'altra placa d'Hergé de Tintín que va arribar a preus astronòmics és de l'àlbum anterior, «Objectiu: la Lluna». En aquell cas, era doble i va arribar a sobrepassar els dos milions i mig d'euros. Una altra planxa de l'àlbum «Hem caminat damunt la Lluna» s'ha venut a Christie's per 602.500 euros. També s'han venut per 1,5 milions d'euros vint targetes de felicitació firmades per Hergé, fetes amb tinta xinesa i aquarel·la. Les van encarregar a Hergé a començaments dels anys quaranta i es consideren el primer producte important derivat de l'univers Tintín. En aquestes targetes s'hi veu Tintín i Milú a la muntanya, esquiant o decorant un arbre de Nadal. O els Dupond, sempre maldestres, patinant per la neu. [Altres informacions]

El partit municipal «Barcelona en Comú» convoca un concurs públic obert a tots els ciutadans per subvencionar projectes relacionats amb els drets, el medi ambient i l'impacte del turisme
En l'any i mig que els regidors de Barcelona en Comú porten al govern de l'Ajuntament de Barcelona, la caixa excedent dels sous ha acumulat 216.000 euros. El codi ètic del partit polític limita el salari dels seus càrrecs electes a 2.200 euros mensuals amb 14 pagues l'any. Tots els diners que paga l'Ajuntament de Barcelona als militants d'aquest partit que superin aquesta xifra, van directes al que anomenen Fons Social i Solidari. El fons destinarà 90.000 euros a sis projectes diferents que estiguin relacionats amb els drets, la ciutat ambientalment sostenible i l'impacte del turisme i alternatives. Uns altres 100.000 euros es destinaran a accions territorials distribuïdes pels deu districtes de la ciutat. En els dos casos, d'entre totes les propostes, es farà una primera selecció i després seran els més de deu mil militants i simpatitzants del partit els que votaran per decidir quins projectes d'entre els presentats reben la subvenció. Els 26.000 euros restants es destinaran a finançar determinades campanyes que es duguin a terme a la ciutat. Cal recordar que, al marge dels regidors, dels deu comissionats contractats pel govern munipal només dos apliquen la limitació salarial. Les limitacions que es fan en els sous dels fitxatges externs es destinen a finançar el partit que precisament ara canviarà la seu actual del carrer Castillejos (1.900 euros mensuals de lloguer) per una de més superfície al carrer Marina (4.000 euros mensuals). [Altres informacions]

Dagoll Dagom presenta un llibre i un CD sobre el musical «Scaramouche» enregistrat amb seixanta músics al Teatre Victòria amb l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida dirigida per Joan Vives
El llibre està editat pel Grup 62 i s'hi troba el guió de l'espectacle musical amb tots els diàlegs i un text de presentació a càrrec de Toni Soler. A més, cada exemplar compta amb una guia didàctica per treballar als centres educatius, feta amb l’ajuda dels editors Xavier Blanch i Laura Espot, on els alumnes que assisteixin al Teatre Victòria trobaran activitats i exercicis per acompanyar el contingut de l'obra. Segons dades de Dagoll Dagom, més de 10.000 nois i noies de 121 centres educatius ja han vist l'espectacle. La música d'«Scaramouche» és una creació d’Albert Guinovart que ret homenatge a grans artistes de l’imaginari sonor de tota una generació, que va des de Renato Carosone fins a Mozart, passant per les músiques de les pel·lícules d’aventures. L’espectacle [vegeu la crítica d'estrena íntegra a la revista digital Clip de Teatre] combina, doncs, música clàssica, romàntica i popular i aborda cada grup de personatges —la noblesa, els comediants i el poble— amb un tractament específic. Aquesta distinció es fa extensiva a la seva procedència, adaptant la partitura als estils musicals predominants a l’època a França i Itàlia. El disc, enregistrat al Teatre Victòria, recull un total de trenta temes i conté fragments enregistrats amb l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, dirigida per Joan Vives amb seixanta músics —cada nit en són 13 els que formen l'orquesta de l'espectacle en directe— que aporten la grandiositat sonora pròpia de les bandes sonores cinematogràfiques. Les lletres estan escrites conjuntament per Joan Lluís Bozzo, Joan Vives, col·laborador habitual de la companyia, i David Pintó, ajudant de direcció dels últims espectacles de Dagoll Dagom. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dimarts, 06.12.16]
L'Ajuntament de Barcelona destinarà 4,5 milions d'euros a actuacions de manteniment, restauració i millora del patrimoni arquitectònic i artístic del Park Güell i els seus entorns

[dilluns, 05.12.16]
Oriol Broggi extreu al màxim possible a la nova Sala Beckett tant la poètica que amaga l'obra «La desaparició de Wendy» de Benet i Jornet com l'absurditat que explora l'autor

[diumenge, 04.12.16]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el novembre del 2016 amb 9.928.399 visitants que han fet 27.718.755 consultes de pàgines

[dissabte, 03.12.16]
La porta de ferro forjat del camp d'extermini de Dachau amb la llegenda «El treball et fa lliure» robada fa dos anys ha aparegut a Noruega

[divendres, 02.12.16]
Es commemoren 35 anys de les detencions i tortures del 1981 de nombrosos independentistes catalans per la policia espanyola acusats equivocadament de pertànyer a Terra Lliure

[dijous, 01.12.16]
L'antiga casa del pintor Ramon Casas que durant els últims anys havia ocupat la botiga Vinçon al Passeig de Gràcia ha deixat al descobert elements nous de l'edifici modernista que ara ha remodelat Massimo Dutti

[dimecres, 30.11.16]
L'exposició del CCCB «1.000 m de desig» relaciona el sexe amb l’arquitectura informal i l’apropiació i codificació d’espais públics com el «cruising»

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
El grup de comunicació Prisa anuncia la intenció de vendre's el Grup Editorial Santillana que inclou els segells Grup Promotor i JoLlibre de literatura catalana.

Els Quatre Gats
«Ai, la vida que t'espera!»

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel.lectual i altres temes legals.



| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 9.928.399 visitants i 27.718.755 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

inferno
«La doctora de Brest».

amoryamistad
«Amor y amistad».

elle
«Elle».

Cafe Society
«Cafe Society».

despuesnosotros
«Despuesnosotros».

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu Blau

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

casapunxes
Casa de les Punxes

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Agbar de BCN