Festival de Cinema de Cannes Tota la programació, el dia a dia i el seguiment de la 65a edició del certamen cinematogràfic que té lloc fins al 27 de maig.
L'apunt musical i els vídeos culturals del dia Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia
Plataforma en defensa del servei públic de Ràdio i Televisió de Catalunya
I encara...
L'espoli del Palau de la Música Catalana ha convertit Millet en un personatge teatral caracteritzat per la companyia La Mama a l'Almeria Teatre Millet és poc Millet encara per convertir-lo en un heroi teatral, quan ni tan sols la llei l'ha elevat als altars dels pillastres més famosos de l'última quart de segle. Hauran de passar anys i anys perquè qui va dirigir el temple musical modernista de Domènech i Montaner i, tot sigui dit, també el va salvar de la ruïna davant la ineptitud institucional, esdevingui una mena d'Enriqueta Martí, coneguda des d'ara com la Vampira del Raval gràcies al cèlebre muntatge vist aquesta temporada al Teatre del Raval. I esmento el cas de la Vampira —xucladora professional—, no només perquè sigui també un musical, sinó perquè tots els personatges de ficció basats en fets reals —bons o malvats— es couen, es glorifiquen i s'engrandeixen amb el pas del temps. I Fèlix Millet encara està en procés de cuita [crítica revista digital Clip de Teatre]. Mentre la societat catalana que ha conviscut amb ell durant anys el vegi campar tranquil·lament per restaurants de luxe, platges d'estiueig i vies públiques com si res no hagués passat, Millet serà un de tants –des de la política a les esferes de les grans empreses del poder— que, amb l'escàndol de la crisi immobiliària i financera, s'han anat embutxacant amb una mena de dret de cuixa medieval i, al damunt, han estat objecte de barretada pels qui manen.
[Altres
informacions]
Una gerra de cervesa de la taverna modernista d'Els Quatre Gats ha estat adquirida ern subhasta per l'Ajuntament de Barcelona per afegir-la en una col·lecció museística de la ciutat L'Institut de Cultura de Barcelona ha adquirit per 4.000 euros (el preu de sortida a la venda) una gerra de la cerveseria Els Quatre Gats, del carrer Montsió de Barcelona, en una subhasta organitzada per la casa Balcli's. L'Ajuntament de Barcelona encara no s'ha decidit a quin centre o museu anirà destinada la peça. Aquesta gerra, datada el 1897, va pertànyer a la col·lecció de l'escriptor, pintor i orfebre, Juli Vallmitjana i Coromines, amic íntim de Pablo Picasso i membre de la tertúlia d'Els Quatre Gats i de la Colla del Safrà, juntament amb Isidre Nonell, Ricard Canals, Ramon Pichot, Joaquim Mir i Adrià Gual. Pere Romeu, el fundador de la taverna, va encarregar a una terrisseria la fabricació d'un gran nombre de gerres decorades amb una sanefa amb quatre gats i amb el seu propi retrat. D'aquestes gerres de cervesa només es coneix l'existència d'un altre exemplar. El disseny utilitzat en les gerres es va convertir en el logotip de la revista que l'establiment va començar a publicar el 1889.
[Altres
informacions]
La sensualitat del sabó fascina els espectadors de l'espectacle multidisciplinar de la companyia Circle of Eleven al Teatre Poliorama Un s'alegra que Barcelona sigui una de les capitals teatrals d'Europa només per l'oportunitat de donar cabuda a espectacles com aquest. La companyia creada a Alemanya, Circle of Eleven, va estrenar 'SOAP' a Berlín, on el va representar gairebé dos anys, per encetar després una gira intercontinental que, en el seu pas pel Festival Fringe d'Edimburg el 2010, li va representar el passaport cap als millors auditoris. Només vuit intèrprets, però quins intèrprets! —especialistes en diverses disciplines circenses— protagonitzen una performance de grans dimensions situada en una cambra de bany —consideri's que col·lectiva— on set banyeres blanques —número màgic del gènere fantàstic— es converteixen en els subespais per a cadascuna de les accions [crítica a la revista digital Clip de Teatre]. Barreja de circ, doncs, amb cabaret, però també dansa, òpera, música, teatre de gest, humor sa i comèdia refinada a través d'equilibrismes, malabarismes, contorsionisme i trapezi, entre altres disciplines, amb una passada de xampú subliminalment eròtic de marca blanca i, com a mestra de cerimònies, el paper de la clown de la troupe —una troballa entre la calidesa i la ingenuïtat que es posa els espectadors a la butxaca de seguida— que s'encarrega dels intermedis i del pas d'una acció cap a una altra.
[Altres
informacions]
El Museu d'Història de Catalunya presenta fins a Sant Joan el coixí mortuori restaurat de Pere II el Gran que pertany al Panteó Reial de Santes Creus Dintre dels actes de celebració del Dia Internacional dels Museus, el Museu d’Història de Catalunya posa a l’abast dels visitants las possibilitat de poder contemplar, per primera vegada i de manera temporal, fins el pròxim 24 de juny, el coixí mortuori del rei Pere II el Gran, que ha estat restaurat pel Centre de Documentació i Museu del Tèxtil de Terrassa. Els treballs han permès tornar al coixí el seu volum i el seu aspecte original, tal i com era quan el van col·locar com a part de l’aixovar funerari. La restauració ha permès conèixer les característiques dels treballs d’investigació que s’han fet d’aquesta peça i de les noves dades que aquesta feina ha permès conèixer. La recuperació d’aquest element de l’aixovar funerari present a les tombes del Panteó Reial de Santes Creus forma part dels treballs que es van iniciar l’any 2010, quan es complien 850 anys de la fundació del monestir de Santes Creus, treballs que s’han anat desenvolupant en diverses fases, una de les quals ha estat l’estudi dels diferents elements de l’aixovar funerari, on tenen una especial entitat els teixits. Entre ells, el coixí on descansava el cap del rei, que és una peça destacable per a la qual ha calgut un delicat procés de restauració a fi de retornar-li, les seves característiques originals, i també per preparar-lo per a ser conservat i exposat.
[Altres
informacions]
El director Oriol Broggi recupera la versió de Xavier Bru de Sala del «Cyrano de Bergerac» representada per Josep Maria Flotats fa 27 anys sota la direcció de Maurizio Scaparro L'actor Pere Arquillué és el nou Cyrano en català des del 1985. El muntatge es veurà aquesta vegada a la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya fins al 22 de juliol. L'obra d'Edmond Rostand compta amb una versió del director Oriol Broggi a partir de la traducció que en va fer fa 27 anys Xavier Bru de Sala i que va protagonitzar Josep Maria Flotats, sota la direcció de Maurizio Scaparro. La nova versió conserva el sabor clàssic de la obra, amb el vers i el vestuari d'època. Les parets gòtiques de la Biblioteca de Catalunya tornen a acollir així la companyia de La Perla 29, després de l'èxit obtingut amb l'obra 'Incendis', al Teatre Romea, muntatge que per cert es reposarà durant les festes de Nadal i Reis. Per a aquest estiu, la proposta és l'heroi enganxat al seu nas. Cyrano de Bergerac és un soldat poeta que encarna totes les virtuts de l'heroi, però que posseeix un gran nas que fa que no esperi res de l'amor que sent per una dona bella com la seva cosina Rosana, que interpreta l'actriu Marta Betriu. Ella està enamorada de Cristian, un jove soldat ben plantat, però poc eloqüent, així que Cyrano pacta amb ell escriure les cartes d'amor a Rosana, i així almenys aconseguir expressar-li els seus sentiments. L'escenografia de Cyrano de Bergerac segueix en la línia de La Perla 29: sorra, teles penjants, llums càlides i mobles antics. Canviant lleugerament la il·luminació, l'espai passa a ser una pastisseria, un carreró de París, un teatre, una abadia o un gimnàs de cadets. Com a anècdota, en el repartiment hi figura Emma Arquillué, la filla de Pere Arquillué, que té una petita aparició al principi, en una escena molt autobiogràfica, quan un pare li ensenya a la seva filla els encants del teatre i la vida bohèmia. La resta del repartiment, a banda de Pere Arquillué i Marta Betriu, està integrat per Bernat Quintana, Ramon Vila, Jordi Figueras, Isaac Morera, Babou Cham, Pau Vinyals i Andrea Portella.
[Altres
informacions]
El futur edifici del Disseny Hub Barcelona (Dhub) torna a caure com una llosa enmig de la crisi pel cost de construcció d'uns 100 milions d'euros i uns 8 milions d'euros de manteniment anual El museu, que acollirà els actuals fons dels museus d'arts decoratives, arts gràfiques, tèxtil i indumentària, i el de ceràmica de Barcelona, no es preveu que obri, almenys, fins a finals del 2013, tot i que en algunes de les seves sales hi ha també prevista algun certamen preliminar. El nou espai, conegut popularment per la seva forma com "la grapadora', veï de la Torre Agbar, ha estat dissenyat pel grup d'arquitectes MBM i té una superfície de 25.000 metres quadrats, la majoria sota terra, i es caracteritza per una torre de zinc a l'exterior on hi haurà les sales d'exposicions i un auditori. L'edifici del Dhub va posar la primera pedra l'abril del 2009 i es calcula que acabarà costant uns 100 milions d'euros, als quals cal sumar, a partir d'ara, uns 8 milions anuals de despeses de conservació i manteniment. Per això, l'Ajuntament de Barcelona es pot veure obligat a buscar patrocini privar atès que la Generalitat de Catalunya, en principi, no està previst que hi participi. El Dhub s'ha ofert ja com a espai a altres organismes com el FAD, actualment situat al Convent de la Plaça dels Àngels, que passaria a ser ocupat pel Macba, i també s'ha proposat al BCD i una àrea del Mobile World Congress. El nou Dhub s'inscriu en el pla de remodelatge del complex de les Glòries que en els últims anys ha vist com canviava el paisatge a partir de la construcció del Teatre Nacional de Catalunya, L'Auditori i, finalment, la Torre Agbar, entre altres edificis d'oficines i habitatges. El Disseny Hub Barcelona, que dirigeix Pilar Vélez, acollirà quatre col·leccions en combinació amb el disseny, la recerca i la projecció a la ciutat.
[Altres
informacions]
Un minithriller psicològic captiva els espectadors del Teatre Nacional de Catalunya amb l'obra 'L'ombra al meu costat', de l'autora Marilia Samper Garantir que un espectacle té sorpresa i que no decebrà ningú no és senzill. Sobretot si cal advertir que d'un espectacle que dura 1 hora i 45 minuts, els espectadors hauran d'esperar 1 hora i 43 minuts per desvelar la clau de tot. O per descobrir quina és l'ombra que cadascú porta al seu costat. L'obra es podria considerar un minithriller psicològic. I no cal que s'espanti ningú per aquesta definició. L'autora Marilia Samper (Sâo Paulo, Brasil, 1974), establerta a Catalunya des de fa més de deu anys, manté amb una inusual discreció quin és el rerefons del muntatge. Una discreció que manté també, com deia, durant tota la trama fins al final. Es parla de tres peces que convergeixen en una, però diria que aquesta és una justificació davant la pasió per una arquitectura teatral pròpia d'una generació a la qual es pot adscriure l'autora. En realitat, els espectadors que no facin cas de les notes prèvies, hi veuran una peça de cap a peus, amb accions que es fonen, es repeteixen fugaçment, s'entrecreuen i avancen en un clima cada vegada més d'intriga. Una parella de mitjana edat, a la ratlla dels quaranta, que viu encara en l'adolescència afectiva segons la seva filla de setze anys, ha deixat créixer en llibertat l'Alba fins que la desaparició de la noia en un bosc al voltant de la residència on viuen els fa replantejar el tracte que han tingut amb ella. Un pare i un fill, també adolescent, que arrosseguen l'absència de la mare morta, veïns de la família de l'Alba, no aconsegueixen establir una relació paterno-filial com potser els dos desitjarien [crítica a la revista digital Clip de Teatre]. Una altra parella, ancians, sense fills, protagonitza les escenes que, en principi, als espectadors els semblaran les més prescindibles de la trama —segurament que són les que es podrien escurçar lleugerament— perquè sembla que no aportin res a la trama que aparentment van lligant les altres dues parelles de personatges. Finalment, un personatge que deambula pel bosc proper, un indigent immigrant, desencadena els sentiments de paternalisme i de rebuig a parts iguals arran de la desaparició de l'Alba.
[Altres
informacions]
L'Agència de l'ISBN va catalogar durant el mes d'abril passat 1.356 títols de llibres digitals, un 22% dels 6.220 enregistraments absoluts inclosos els de paper Segons informa la Federació de Gremis d'Editors , les xifres mostren que les editorials mantenen la seva aposta pel llibre digital. Augmenta el catàleg tant de títols digitals nous com dels corresponents a digitalització d'obres de fons. Les empreses editorials, segons el Gremi, continuen fent inversions per al desenvolupament dels nous suports encara que les vendes de llibres digitals representen un percentatge encara petit en la facturació del sector. L'any 2010, aquestes vendes van arribar el 2,4% de la facturació total del sector, un percentatge similar al que van obtenir en la resta de països de l'entorn europeu. Des de començament d'any, el nombre de títols catalogats tant en paper com digitals per l'Agència de l'ISBN és de 30.393 llibres. Pel que fa les temàtiques, el 18% dels títols catalogats des de començament d'any són de ficció. Un 11% (2.822) són títols de literatura infantil, juvenil i didàctics; 2.343 títols (9%) corresponen a temàtiques de societat i ciències socials. A aquests els segueixen els títols de literatura i estudis literaris, 2.107 (8%); humanitats, 2.068 (8%), medicina, 1.910 (7%); arts, 1.765 (7%); economia, finances, empresa i gestió, 1.485 (6%), i Dret, 1.344 (5%). La indústria editorial mou anualment prop de 3.000 milions d'euros, un 0,7% del PIB i encara dóna feina, directa i indirecta, malgrat les retallades i les reconversions de personal, a més de 30.000 empleats. Les 889 empreses editorials agrupades en la Federació de Gremis d'Editors (FGEE) representen prop del 95% del sector i, al llarg de 2010, van editar més de 220 milions de llibres i prop de 80.000 títols amb un tiratge mitjà de 3.790 exemplars.
[Altres
informacions]
Els museus i les col·leccions de Catalunya van rebre un total de 23.163.548 visites durant l'any 2011 amb un augment del 4'8% en relació a l'any anterior Del total de visites, segons les dades del Departament de Cultura, 11.446.965 visitants van correspondre als museus i els 11.716.583 visitants restants, a les col·leccions. El 2011 estaven enregistrats a Catalunya 111 museus i 385 col·leccions, que són els conjunts de béns culturals conservats per una persona física o jurídica que no reuneixen les condicions que la Llei de Museus estableix per definir aquests centres com a tals. Al marge de l'exhibició de les seves col·leccions permanents, en els 111 museus enregistrats es van organitzar l'any passat 536 exposicions temporals, que van rebre un total de 2.724.200 visites. Així mateix, els museus van programar 2.637 activitats, que van tenir 1.401.179 d'usuaris. Les dades coincideixen amb la celebració del Dia Internacional dels Museus, un esdeveniment mundial organitzat anualment per l'ICOM (Consell Internacional dels Museus), que té lloc el 18 de maig amb l'objectiu de conscienciar els ciutadans sobre el paper dels museus en el desenvolupament de la societat. Aquest any se celebra la 35a edició sota el lema "Museus en un món canviant. Nous reptes, noves inspiracions". Com a novetat d'aquest any, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha impulsat la iniciativa "El Museu Ideal de Catalunya", un procés participatiu mitjançant la xarxa d'internet per a museus i ciutadans que vol afegir tots els elements que la societat considera que han de formar part del patrimoni cultural català, des obres d'art fins a objectes quotidians, personatges, festes o històries.
[Altres
informacions]
L'exposició retrospectiva de ceràmiques de La Pedrera converteixen Josep Llorens Artigas en «L'home del foc» Les sales de La Pedrera s'han convertit en una cova, o en una excavació dins la qual, com si fossin pedres precioses, torna sortir a la llum el llegat del ceramista Josep Llorens Artigas. L'artista Frederic Amat ha creat un impactant muntatge per mostrar 147 peces que recorren la trajectòria d'aquest creador, considerat com a un pioner en elevat la ceràmica a la categoria de les belles arts i com un dels noms de la cermàmica europea contemporània. 'Artigas. L'home del foc' és la primera gran exposició que es dedica a aquest creador en els darrers trenta anys. Aquest artista va renovar la ceràmica del seu temps amb la recuperació del forn de llenya i la supressió de la decoració figurativa de les peces i va basar l'expressivitat en la lluminositat i els matisos dels esmalts, que aplicava damunt les peces ja cuites amb pinzell o bufant. Artigas, com el seu gran amic i col·laborador Joan Miró, es va formar com a comptable abans de dedicar-se a l'art. I com Joan Miró, va ser a París als primers anys 20 on va començar a revolucionar l'art de la ceràmica. Museus del nivell del Metropolitan de Barcelona es van fer ressò del seu talent i van comprar obres de ceràmica per primera vegada, així com el Museu d'Art Modern de Barcelona. La nòmina d'artistes amb què Artigas va col·laborar és llarga. L'exposició 'Artigas. L'home del foc' se centra en les dues més reexides, les que va mantenir amb l'artista francès Raoul Dufy i, sobretot, amb Joan Miró. Artigas i Miró van treballar junts tan en ceràmiques de petit format com en la desena de grans murals ceràmiques que Miró va realitzar arreu de món, com en de l'aeroport de Barcelona, o el monument 'Dona i ocell' col·locat al Parc de l'Escorxador de Barcelona.
[Altres
informacions]
![[+ imatge ampliada]](logos/publi/ampliar/aliments1.jpg){kind=link}
