BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook


tria33




cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

ramonllull20152016

anytoda2016

pastorets2016

cccatalana2016

sardana2016

santsebastia2016

wroclaw2016

ramoncasas2016

torrasbages2016

enricgranados2016

cervantes2016

shakespeare2016

roalddahl2016

jacklondon2016

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XVI - Núm. 5340


Bits del dia

El Museu Picasso de Barcelona comença una nova etapa de cinc anys de la mà del recent nomenat director francosuís Emmanuel Guignon
El Museu Picasso del carrer Montcada de Barcelona comença una nova etapa amb el nomenament del francosuís Emmanuel Guigon com a nou director del centre. Actualment és el responsable dels museus de Besançon, ciutat francesa on va néixer l’any 1959. És també un vell conegut de diversos grans museus de l’Estat: entre d’altres, va ser conservador en cap de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i va ser la mà dreta de Juan Manuel Bonet durant la seva etapa com a director del Museu Reina Sofia de Madrid. El contracte serà per cinc anys prorrogables a cinc anys més. Una comissió d’experts ha triat la candidatura d'Emmanuel Guignon per damunt de les altres tretze que van participar en el concurs convocat per renovar la direcció del
Museu Picasso, provinents de Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Rússia i Portugal. Entre les exposicions que Guigon ha comissariat al llarg de la seva trajectòria n’hi ha de Juli González, Joaquim Torres-García, Antonio Saura, Dau al Set (al MACBA), Juan Eduardo Cirlot i sobre els vincles entre el surrealisme i la guerra civil. Emmanuel Guigon substitueix Bernardo Laniado-Romero en el càrrec —polèmic en els últims mesos tant amb el Patronat del museu com amb els empleats de la institució—, que havia substituït Pepe Serra quan aquest es va fer càrrec del MNAC. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

El quadre «Dona asseguda» de Pablo Picasso es converteix en la pintura amb el preu més alt venuda a Londres en els últims cinc anys
La casa de subhastes Sothebys s'ha adjudicat per 56 milions d'euros l'obra de Pablo Picasso 'Dona asseguda', un preu rècord per a una obra cubista en una subhasta. 'Dona asseguda' pertanyia a una col·lecció privada des del 1973, any en què es va comprar per 442.000 euros. La venda de l'obra del pintor malagueny, 'Dona asseguda', ha batut també un altre rècord i és que s'ha convertit en la pintura amb el preu més elevat venuda a Londres els últims cinc anys. El 2010, l'obra d'Alberto Giacometti 'Home caminant I' es va comprar per 84 milions d'euros. La subhasta també té un registre rècord per la venda d'un retrat d'Amedeo Modigliani: 'Jeanne Hébuterne amb mocador' , que va ser venuda per 50,2 milions d'euros. És d'un dels grans retrats que l'artista va fer a la seva companya la seva musa més lleial. No sortia al mercat des de fa una dècada. [Altres informacions]

L'espectacle inaugural del Festival Grec es podrà veure la temporada vinent al Teatre Romea de Barcelona i al Centro Dramático Nacional de Madrid
Després d'unes quantes edicions sense que el teatre fos la targeta de presentació del Festival Grec, aquest estiu en el qual es commemoren els 40 anys del certamen es recupera la tradició amb l'estrena —només cinc funcions de l'1 al 5 de juliol— de la versió teatral de «Les bruixes de Salem», d'Arthur Miller, que ha adaptat l'escriptor i dramaturg Eduardo Mendoza i que sota la direcció d'Andrés Lima reuneix, entre una quinzena d'intèrprets, Lluís Homar, Borja Espinosa, Nora Navas, Carles Canut i Carme Sansa. L'amfiteatre de Montjuïc —la revista digital Clip de Teatre farà un seguiment de les crítiques publicades de les estrenes teatrals— dona veu així a l'obra d'Arthur Miller, un dels dramaturgs nord-americans més respectats del segle XX, marit de Marilyn Monroe, que fa amb «Les bruixes de Salem» una al·legoria de la caça de bruixes que el senador McCarthy va desencadenar al Hollywood progressista a la recerca de comunistes. L'actor Lluís Homar torna a trepitjar l'amfiteatre de Montjuïc després de catorze anys, quan va intervenir en l'obra «Fedra», dirigida per Joan Ollé. [Altres informacions]

Una casa de subhastes ven un lot d'objectes nazis com la jaqueta militar o els mitjons d'Adolf Hitler entre altres genocides de l'Holocaust per 900.000 euros
Ser genocida no és impediment per cotitzar a l'alça un cop sebollit. El diari Bild ha publicat el detall dels objectes i les quantitats aconseguides, però la casa de subhastes alemanya Hermann Historica, situada a Munic, ha negat l'accés a la premsa a la licitació i a la informació posterior després de la venda, celebrada aquest cap de setmana. Segons el rotatiu, un sol home, que es va identificar com a argentí davant el diari i va dir que reunia les peces per a un museu, es va endur gran part dels objectes, valorats en més de 600.000 euros. Es va endur la jaqueta de Hitler per 275.000 euros i uns mitjons del dictador per 18.000 euros. Uns pantalons de Hitler li van costar 62.000 euros i una radiografia del seu cap, 21.000 euros. També va comprar una gorra de pell (3.400 euros) i un valuós rellotge (42.000 euros) que van pertànyer a Hermann Göring, a més dels seus calçotets, per 18.000 euros. Fins i tot té el recipient de bronze que contenia el vial de cianur amb el qual el lloctinent de Hitler es va suïcidar hores abans de la seva execució prevista a Nuremberg, el 15 octubre de 1945. Tots aquests objectes formaven part de la col·lecció del metge nord-americà, John K. Lattimer. Mort el 2007, va ser metge militar de les tropes nord-americanes durant la Segona Guerra Mundial i es va ocupar d'atendre els acusats nazis durant els judicis de Nuremberg. La casa Herman Historica va presentar la seva subhasta com una oportunitat per a museus i col·leccionistes d'aconseguir peces de gran interès per documentar la història del nacionalsocialisme i la Segona Guerra Mundial, encara que el Consell Central dels Jueus a Alemanya ha titllat de repugnant la seva iniciativa. [Altres informacions]

L'obra «Caïm i Abel» de La Perla 29 a la Biblioteca de Catalunya és el salt amb perxa de l'autor Marc Artigau que fins ara s'havia mogut per sales alternatives
Vida i mort. Allà i aquí. Dins i fora. Valentia i por. Mar i terra. Frontera i camps a través. Qui més i menys sap què es vol dir quan s'invoquen els dos noms dels germans Caïm i Abel. L'autor Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) ha partit de l'ancestral referència bíblica per crear un immens quadre contemporani amb una paleta de colors que es mou entre la ferotgia de l'èpica i la força sentimental que neix, creix i mor dins del clan, de la tribu, del nucli familiar. «Caïm i Abel» és el salt amb perxa de l'autor que fins ara s'havia mogut per sales potser tan alternatives o de petit format com poc o molt també ho és la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya i la companyia La Perla 29, espais des d'on sovint han sortit i surten els millors fruits de la pedrera teatral catalana contemporània [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] Des de propostes tan singulars com la trilogia «Balneari Maldà», «Aquellos días azules», «Un mosquit petit» o «Moby Dick» a dramatúrgies compartides com les de «L'orfe del clan dels Zhao», «Al nostre gust», «El petit príncep» o «Molt soroll per no res», Marc Artigau ha arribat a la complexitat de l'obra «Caïm i Abel» amb el pòsit acumulat i imprescindible per signar un dels textos més suggerents d'aquesta temporada, amb una fusteria teatral sense concessions al divertimento fàcil i dirigit per ell mateix —sobre l'herència de la boira humida de la sorra de La Perla 29— amb un discurs que és capaç de barrejar la popularitat del futbol del Barça a la final de Wembley del 1992 i la veu de Joaquim Maria Puyal amb el karaoke de la peça «Il mondo», de Jimmy Fontana. De la bíblia, doncs, a Jimmy Fontana... Agafa't! [Altres informacions]

El cinema s'apunta a l'Any Roald Dahl amb l'adaptació cinematogràfica del relat «El gran amic gegant» dirigida per Steven Spielberg que s'estrena aquest estiu
Un gegant bondadós crea un somni barrejant en una poció un seguit d’elements: un grapat de criatures terrorífiques, uns nens en perill, una nena valenta, un exèrcit al rescat... Una metàfora de la creació d’històries amb la qual Steven Spielberg s’identifica. La pel·lícula, presentada fora de concurs a l'últim Festival de Canes, s'estrena el 8 de juliol aquí. Es tracta d'una faula sobre l’amistat entre una nena i un gegant, però també com a autoretrat d’un creador que porta més de quaranta anys consagrat a la fabricació de somnis. Aquesta és potser la pel·lícula més explícitament per a infants de la carrera de Steven Spielberg. El guió de l’adaptació el signa l’escriptora d'«E.T., l’extraterrestre», Melissa Mathison, morta l’any passat. Spielberg i Mathison van presentar també «E.T.» a Canes el 1982, el mateix any que Dahl publicava «El gran amic gegant». La història, que en cinema s'ha titulat «El meu amic, el gegant» i en V.O. («The BFG»), arrenca quan una nena és segrestada de l’orfenat on viu per un gegant que es passeja d’amagat a la nit pels carrers de Londres repartint somnis entre les criatures. La nena i el gegant ràpidament es fan amics i ell la protegeix dels altres gegants amb qui viu, menys considerats i, a més, aficionats a devorar humans. Spielberg adapta la història, mirant-se-la amb ulls d'infant i posant el seu talent visual al servei del sentit de la meravella de la història, tant en la construcció del món dels gegants com en l'interludi al Palau de Buckingham. [Altres informacions]

El Teatre Lliure torna a superar les xifres de l’anterior temporada amb les millors dades de la seva història tant en espectadors com en ocupació i recaptació
Els espectadors totals de la Temporada 2015-2016 han estat 127.459 (17.724 més que la temporada anterior), amb un percentatge d’ocupació global del 89% (7 punts per sobre de la temporada anterior). La Temporada ha comptat amb 33 espectacles i 516 funcions. Per espais, el Lliure de Montjuïc ha rebut 92.232 espectadors amb un 86,5% d’ocupació (7 punts més que la temporada anterior), mentre que el Lliure de Gràcia ha rebut 35.227 espectadors amb un 96,3% d’ocupació (2 punt més que la temporada anterior). La recaptació total hà estat de 1.644.753 € (sense IVA), 273.498 € més que la temporada anterior. L'espectacle més vist a Montjuïc ha estat «El rei Lear», amb 20.014 espectadors i un 99% d’ocupació, i a Gràcia, «Ser-ho o no», amb 6.950 espectadors i un 100 % d'ocupació. En total, fins a 20 espectacles han obtingut una ocupació per sobre del 90%, 9 dels quals han arribat al 100% d’ocupació. Els abonaments de la Temporada 2015-2016 també han augmentat fins a un total de 3.038 abonaments (718 més que la temporada passada). Durant la Temporada s’ha contractat a 193 actors i 98 artistes (directors, dramaturgs, il·luminadors, escenògrafs i altres tècnics fins a 119 persones més per a cobrir funcions tècniques i d’atenció al públic. [Altres informacions]

El futur Museu de L'Ermitage de Barcelona ja té la primera maqueta que el situa com a veí de l'Hotel W al front marítim de la Barceloneta
L'edifici serà de nova construcció, però perquè es faci realitat l'Ajuntament de Barcelona ha de modificar el pla d'usos d'aquesta part del port. Els promotors de L'Ermitage preveuen que es pugui obrir el 2019. Pel que fa al contingut, combinarà una exposició permanent de peces del museu rus, exposades des d'una perspectiva que les posarà en diàleg amb la ciència, creada pel científic Jorge Wagensberg, i una exposició d'obres del mateix museu des d'una perspectiva més tradicional. Abans de la ubicació en aquest nou edifici, s'havia pensat establir el museu en uns antics tallers del port i a l'edifici de l'Aduana. L'Ermitatge de Barcelona estarà dissenyat per l'arquitecte Ujo Pallarés, que és també un dels impulsors del projecte que té un pressupost de 38,5 milions d'euros. De l'edifici, l'arquitecte destaca que és clàssic, racional, coherent, sostenible i que evoca el Palau d'Hivern de Sant Petersburg. Pel que fa finançament, l'empresa cultural que Pallarés va crear per desenvolupar el museu, Barcelona Cultural Development, està negociant el finançament del 50% del pressupost amb diverses entitats financeres i pròximament espera fer públic el nom d'un nou soci local amb el qual està negociant la incorporació al projecte. [Altres informacions]

L'actor David Bagés interpretarà l'expresident Jordi Pujol en un espectacle del dramaturg Jordi Casanovas que s'estrenarà a Viladecans i farà temporada al Teatre Tívoli la temporada vinent
El dramaturg i director Jordi Casanovas prepara, pel primer trimestre del 2017, un nou projecte de teatre polític —gènere amb el qual ja va sorprendre amb «Ruz-Bárcenas» fa un parell d’anys— centrat en la biografia de l'expresident Jordi Pujol. L’espectacle repassa la vida de l'expresident de la Generalitat de Catalunya a través de diverses persones clau en la trajectòria del personatge, des de la seva dona, Marta Ferrusola, la seva germana, el seu soci de partit, la secretària, el seu biògraf o el seu secretari de presidència. L'espectacle s'estrenarà el dia de Sant Jordi del 2017 al Teatre Atrium de Viladecans i, la setmana següent, entrarà al Teatre Tívoli de Barcelona. L'actor David Bagés representarà el paper de Jordi Pujol, acompanyat dels intèrprets Manel Barceló, Marta Angelat, Lluïsa Castell, Anna Ycobalzeta, David Vert, Georgina Latre, Àurea Màrquez i Manuel Veiga, entre altres. La trama de l'espectacle, com és previsible, explica l'ascensió i la caiguda d'un dels polítics catalans contemporanis més influents de les últimes dècades en un relat paral·lel al de la Catalunya dels darrers vuitanta anys, des de la lluita antifranquista del persoantge, a les primeres eleccions i les successives victòries, els 23 anys com a president, els pactes d’estat, les disputes polítiques, les crisis amb la justícia, els presumptes casos de corrupció, i finalment l’autoinculpació i la trama familiar dels seus darrers anys un cop retirat. [Altres informacions]

Les principals associacions d'informàtics reclamen que els seus estudis tinguin el mateix estatus acadèmic que les altres enginyeries
Asseguren que pateixen una situació de discriminació i reclamen que s'atribueixin per llei qualificacions professionals a l'enginyeria informàtica, tal com s'ha fet amb la resta d'enginyeries. Per fer-ho, el govern de torn hauria de modificar l'esborrany del decret que regula el reconeixement de qualificacions professionals i que exclou els informàtics, una revisió que urgeix per complir amb el calendari de la Comissió Europea. Tant el Consell General de Col·legis Professionals d'Enginyeria Informàtica com els estudiants i els professionals del sector han anunciat que prendran mesures si no es resol la situació que, en realitat, s'arrossega des del mateix 2008 malgrat que el sector compta amb més de 200.000 titulats i és un dels pocs que continua generant plena ocupació. El reconeixement de la qualificació professional és important, segons els afectats, per una qüestió de "competitivitat". El fet de no comptar amb el mateix nivell de definició acadèmica que la resta d'enginyeries dificulta l'accés dels estudiants a determinades prestacions i fa difícil als professionals poder competir a la resta d'Europa. [Altres informacions]

La Casa de les Punxes de Puig i Cadafalch al cor de la Diagonal de Barcelona es prepara per obrir-se al públic aquest estiu amb una exposició multimèdia sobre la llegenda de Sant Jordi
L'antiga casa de la família industrial tèxtil Terradas (amb "a" i no amb "e" com s'ha escrit fins ara) està situada entre els carrers de Rosselló, del Bruc i l'Avinguda de la Diagonal. L'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch va rebre l'encàrrec de la construcció, que es va fer entre el 1903 i el 1906, per deixar en herència a les tres germanes Terradas: Àngela, Josefa i Rosa. Amb la reurbanització de l'Eixample i el pas de la Diagonal, l'illa triangular va veure com tres edificis s'unificaven i creixien com un edifici d'aires medievals. Popularment, per la seva característica construcció de les sis torres inspirades en el Château de Pierrefonds (França), va rebre el nom de La Casa de les Punxes. Ara l'edifici, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1976 i propietat de la immobiliària Texna —primerament ho va ser Colonial amb accionaritat de La Caixa— està habitat per llogaters diversos i oficines, com per exemple el consolat del Quebec, una oficina comercial austríaca o la llibreria Les Punxes. Des d'ara, conviurà, després de diferents rehabilitacions fetes en els últims vint anys, amb l'obertura al públic després d'una última reforma que ha costat uns 3 milions d'euros, i que oferirà una exposició de maquetes i audiovisuals en 3D i pantalles tàctics amb un muntatge especial i inèdit sobre la llegenda de Sant Jordi, agafant com a pretext l'escultura que hi ha en un angle de la façana. Es calcula que la visita durarà uns 40 minuts i podrà assumir un centenar de persones per hora en grups de 12 visitants. L'entrada, de moment, 12,50 €. La planta baixa s'ha tornat a recuperar com a gran quadra antiga amb una botiga i un bar, amb l'escala i els ascensors per pujar al primer pis on hi haurà l'exposició. Malgrat tot, l'interès de la visita continua sent l'exterior i la característica medieval de les torrasses. [Altres informacions]

El cotitzat grafiter Bansky fa un regal amb un mural a una escola de primària anglesa en agraïment perquè el centre ha batejat amb el seu nom un dels edificis
El professorat i l’alumnat d’una escola de primària a Bristol (sud-oest d'Anglaterra), la Bridge Valley School, han descobert que el cotitzat grafiter Banksy ha pintat un mural en una de les parets com a regal per als alumnes. L’artista, del qual no es coneix la identitat, ha aprofitat les vacances dels escolars per fer la seva obra, en la qual apareix la figura d'una nena fent rodar un pneumàtic incendiat. Bansky va enviar també una carta a l’escola en la qual deia, entre altres coses: "Sisplau, accepteu aquesta pintura. Si no us agrada, no dubteu a afegir-hi coses, estic segur que als professors no els importarà”. El grafiter Bansky agraeix en la carta que l'escola hagi batejat amb el seu nom un dels seus edificis després de celebrar una votació entre els alumnes. Molts dels murals que ha pintat Banksy en carrers de Londres i altres ciutats angleses —actualment té una exposició a Roma en una galeria— s'han venut o subhastat per centenars de milers de lliures, però l’escola anglesa ja ha dit que no pensa tocar el mural ni vendre’l. [Altres informacions]

La Casa de la Seda que va ser la seu del gremi dels velers i teixidors de Barcelona obre les portes majoritàriament als visitants estrangers en una primera fase fins a finals d'octubre
És la primera vegada que la Casa de la Seda, edifici amb la façana d'esgrafiats de cariàtides a la Via Laietana, a tocar del Palau de la Música Catalana, obre al públic. I ho fa amb visites en anglès, francès - català i italià - espanyol, per captar també el públic local. L'edifici es va construir entre el 1759 i el 1763 i actualment acull el col·legi de l'Art més gran de la Seda. És un edifici emblemàtic pels documents i pergamins del segle XVI, les parets interiors folrades de seda i el seu valor artístic i arquitectònic. A més, l'any 1919, va ser declarat Monument arquitectònic-artístic d'interès nacional i el 1929 va guanyar la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona. L'exterior de la Casa de la Seda destaca per la seva façana, ornamentada amb esgrafiats que segueixen el model de cariàtides i atlants, ​​encara que se'n desconeix el seu autor. Un altre detall és la figura de la Mare de Déu dels Àngels, patrona i protectora dels velers, que es troba al balcó de la cantonada. Quant al seu interior, totes les sales contenen peces de fusta fina, parets folrades de seda i ornaments que remarquen l'estil particular de l'edifici, que presenciava les reunions de la Junta General de Comerç i dels Gremis. També destaca la presència religiosa, amb elements com el pas de Setmana Santa del Misteri de la Santa Espina que presideix la sala gremial i un Crist d'ivori a la sala de la presidència, els dos del segle XVIII. Finalmente cal destacar el valuós contingut documental de la biblioteca i un notori arxiu fotogràfic. Les visites guiades duren aproximadament uns 50 minuts, es fan en grups de 35 persones. [Altres informacions]

Diverses associacions demanen que el periodista Josep Maria Planes afusellat als 29 anys per membres de la FAI el 1936 sigui nomenat manresà il·lustre
Diversos col·lectius, entre els quals es troba principalment l'Associació Memòria i Història de Manresa, impulsen el procés ciutadà per aconseguir que el periodista Josep Maria Planes i Martí sigui nomenat manresà il·lustre. Josep Maria Planes (Manresa, Bages, 1907 - Barcelona, 1936) ha estat considerat un dels periodistes emblemàtics de la història de Catalunya i una persona totalment compromesa amb el país. La seva trajectòria professional va ser remarcable: fundador i director de la revista Imatges als 23 anys; director de l’històric setmanari humorístic El Be Negre, als 24 anys, i assidu col·laborador de les publicacions més influents de l’època, com La Rambla, Mirador i La Publicitat. Josep Maria Planes va ser pioner del periodisme d’investigació a Catalunya, però, a causa d'alguns dels seus articles, també en va ser la primera víctima. Membres de la FAI el van afusellar, l’agost del 1936, quan tenia només 29 anys. Amb la finalitat de donar a conèixer més la figura i l’obra del periodista, s’ha preparat un Any Planes, amb un conjunt d’activitats que culminaran d’aquí a un any amb l’acte de proclamació de Josep Maria Planes i Martí com a manresà il·lustre i la col·locació del seu quadre al saló de plens de l'Ajuntament de Manresa. [Altres informacions]

El Fons Fontserè es comença a reactivar un cop ha passat a mans del govern català així com tots els béns i les cases que l'artista va cedir a canvi d'un vitalici
Ja fa uns dies que es va presentar el fons fotogràfic de l’escenògraf, il·lustrador, dibuixant i fotògraf Carles Fontserè (Barcelona, 1916 - Girona, 2007), que durant els últims dos anys s'ha inventariat i catalogat i dipositat a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany, a Banyoles. El fons, procedent de la casa familiar de l’artista a Porqueres (Pla de l'Estany), està format per més de 50.000 fotografies professionals i familiars inèdites. El fons conté imatges que situen Carles Fontserè, més conegut pel seu cartellisme, a l’alçada dels millors fotoperiodistes europeus i peninsulars de l’època. Inclou 30 metres lineals de documentació produïda entre els anys 1916 i 2008, entre la qual hi ha les fotografies professionals i familiars, però també pintures i dibuixos en paper, i la documentació escrita que van generar Fontserè i la seva companya, Terry Broch. El fons professional que es custodia a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany conté, entre altres documents, 42.500 negatius, 6.450 positius ampliats de fotografia i 3.540 fulls de contacte, tots en blanc i negre i realitzats entre els anys 1959-1991. Corresponen a fotografies de Nova York —on Fontserè va treballar un temps de taxista!—, San Francisco, Ciutat de Mèxic, Roma, París, Londres i Catalunya, majoritàriament. I, també, fotografies de personalitats del món artístic i cultural, com Salvador Dalí, Camilo José Cela, Josep de Creeft o Rafael Alberti. [Altres informacions]

El museu Can Framis presenta fins a l'estiu una selecció de les millors obres de la trajectòria del pintor Albert Ràfols-Casamada
La mostra «Ràfols-Casamada. Pintura», inclou una quarantena d’obres fetes entre el 1969 i el 2003 que el mateix pintor qualificava com la col·lecció de la Maria en referència a la dona de l’artista, la pintora Maria Girona. La mostra reprodueix amb pocs canvis l’exposició «Ràfols-Casamada. Pintura 1950-2005», en la qual va col·laborar encara el mateix artista i que va fer una gira itinerant per ciutats com Guadalajara (Mèxic), Nova York, Roma, Lisboa, París, Bratislava, Praga i Buenos Aires. L'actual exposició de Can Framis - Fundació Vila Casas és la més important de l’artista a Barcelona des de la seva mort. Les obres no estan organitzades cronològicament sinó en nuclis formals que posen en relleu la seva energia plàstica. El recorregut comença amb un vessant menys conegut de Ràfols-Casamada, un petit conjunt de pintures de finals dels anys seixanta que reflecteixen el diàleg de l’artista amb el pop art, com el tríptic «Homenatge a Léger». [Altres informacions]

El Grup Enderrock commemora el 25è aniversari de «La gran nit del rock català» amb una exposició al Museu de la Música de L'Auditori de Barcelona
Aquesta exposició vol fer memòria del moviment musical que es va viure a Catalunya a finals dels anys vuitanta i inicis dels noranta i que esclataria definitivament amb el gran concert del Palau Sant Jordi el 14 de juny de 1991. Els quatre grups que van participar-hi, Sopa de Cabra, Sau, Sangtraït i Els Pets, són l'eix central de l'exposició. Ells van ser part dels protagonistes de l'anomenat boom del rock català. L'exposició recull cartells i entrades de concerts, fotografies, portades de discos, objectes i instruments de les diferents bandes. A més, ofereix música, vídeos i clips del concert del Palau Sant Jordi, en un recorregut des dels anys seixanta i setanta amb artistes com Pau Riba i Sisa fins a l'actualitat. L'exposició es podrà visitar fins al 8 d'agost del 2017 i compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la Fundació SGAE i AIE, a més de patrocinadors com KriskaDECOR, TV3, Catalunya Ràdio, Estrella Damm, Picap, Salseta Discos i DiscMedi. [Altres informacions]

Els primers pagesos de Barcelona de fa 7.500 anys en una exposició del Museu d'Història que s'aproxima als hàbits i les pautes socioculturals des del neolític
El debat sobre l’obtenció, el repartiment social i les pautes de consum d’aliments és fonamental, ja sigui a escala local com global, per imaginar el futur humà. L'exposició aprofundeix en les comunitats agràries formades al neolític, arran de la domesticació de plantes i animals. La gran innovació, sorgida al Pròxim Orient, va arribar al pla de Barcelona fa uns 7.500 anys. L’exposició permet aproximar-se a l’hàbitat, la tecnologia, l’aprofitament dels recursos naturals, les pràctiques agrícoles i ramaderes, els rituals funeraris i les pautes socioculturals d’aquestes comunitats pageses de la prehistòria. La mostra sistematitza les recerques dels darrers vint-i-cinc anys i esbossa, per primera vegada, una síntesi de la Prehistòria al pla de Barcelona, des dels assentaments pioners del neolític antic fins al primer desenvolupament de les societats metal·lúrgiques en el II mil·lenni abans de la nostra era. La mostra «Primers pagesos a Barcelona. La gran innovació fa 7.500 anys», ha estat realitzada amb la col·laboració del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Servei d’Arqueologia municipal. [Altres informacions]

La sala de festes «La Paloma» del Raval de BCN es prepara per tornar a obrir a finals d’any després de 9 anys tancada per no complir la normativa d’insonorització i seguretat
La propietària del local, Mercè March, confia que tornarà a obrir portes el desembre. D'aquí un mes presentaran el projecte d’obres per adequar-se a la normativa actual, i la intervenció de remodelatge s’allargarà entre dos i tres mesos. El projecte artístic que La Paloma ha presentat a l’Ajuntament de Barcelona vol potenciar la programació diürna i la música en viu, per reduir tot el que sigui possible les sessions nocturnes i conciliar l’oci amb el descans dels veïns, una de les causes i les protestes que van fer que La Paloma tanqués. La propietària gestiona l’oci nocturn de Barcelona des de fa 40 anys quan amb el seu marit van heretar La Paloma del seu oncle, Ramon Daura. Les principals obres de reforma de La Paloma consistiran, segons la propietat, en adequar i insonoritzar els espais adjacents, col·locar baranes a les llotges del primer pis, reforçar els ruixadors antiincendis, entre altres mesures de seguretat que exigeix la normativa actual. La Paloma, una antiga sala de ball del Raval de Barcelona, al carrer del Tigre, prop de la Ronda de Sant Antoni, va ser fins a finals del segle XIX una foneria on es va fondre en bronze el popular monument a Colom. Les penúries econòmiques de la foneria va convertir el local en una sala de ball que aviat va a passar a mans de la família Daura. En els últims anys, havia perdut força com a sala de ball i s’havia reconvertit en un espai de concerts. [Altres informacions]

Les biblioteques públiques catalanes destinaran 59.000 euros aquest any a la compra de llibres directament a les fires i salons que se celebren arreu del país
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya impulsa un projecte mitjançant el qual 130 biblioteques públiques compraran lots de llibres en 15 fires del llibre que se celebren a Catalunya anualment. El projecte compta amb una dotació de 59.000 euros per a aquest any 2016 i cada biblioteca disposarà d’una quantitat per destinar directament a la fira corresponent. Aquest projecte pretén beneficiar, d’una banda, les mateixes Fires del Llibre de Catalunya garantint-los una quantitat d’ingressos addicional, i de l’altra, a les biblioteques, que podran ampliar el seu catàleg i disposar de les novetats editorials amb més puntualitat que fins ara. L’objectiu final del projecte és que les biblioteques enforteixin el seu vincle amb els editors i llibreters de Catalunya. La iniciativa té un precedent de fa dos anys del Servei de Biblioteques que va adquirir diversos lots a La Setmana del Llibre en Català. Les 130 biblioteques escollides per a participar en el projecte han estat triades per la seva dinàmica activa, les seves especialitzacions, ubicació o per la seva implicació en projectes, amb la col·laboració de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). [Altres informacions]

La Cubana adapta el sainet «Gente bien» de Santiago Rusiñol per tornar el 29 de setembre al Coliseum de Barcelona amb el seu nou musical
L'espectacle, que ja s'està assajant a l'Hospitalet de Llobregat, té el guió de Jordi Milan, director de la companyia, i música de Joan Vives, i s'estrenarà el 29 de setembre al Teatre Coliseum de Barcelona, un equipament que La Cubana va convertir en teatre després de ser cinema amb l'espectacle «Cómeme el coco, negro!». Es dóna la circumstància que La Cubana recupera per a aquest nou espectacle intèrprets d'entre els integrants dels seus inicis com les veteranes actrius Mercè Comes i Mont Plans, a més de Jaume Baucis, Xavi Tena, Toni Torres, Meritxell Duró, Annabel Totusaus, Núria Benet, Alexandra Gonzàlez, Babeth Ripoll, Bernat Cot, Montse Amat, Oriol Burés i el mateix Jordi Milán i la nova incorporació de Toni Sans. Un total de 15 intèrprets en una nova aposta musical de la companyia que beu de les fonts clàssiques del teatre català com Santiago Rusiñol i Sitges, la pàtria de naixença de La Cubana. La companyia ja ha posat entrades a la venda des d'ara mateix a través del servei en xarxa del Grup Balañá. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[divendres, 24.06.16]
El quadre «Dona asseguda» de Pablo Picasso es converteix en la pintura amb el preu més alt venuda a Londres en els últims cinc anys

[dijous, 23.06.16]
L'espectacle inaugural del Festival Grec es podrà veure la temporada vinent al Teatre Romea de Barcelona i al Centro Dramático Nacional de Madrid

[dimecres, 22.06.16]
Una casa de subhastes ven un lot d'objectes nazis com la jaqueta militar o els mitjons d'Adolf Hitler entre altres genocides de l'Holocaust per 900.000 euros

[dimarts, 21.06.16]
L'obra «Caïm i Abel» de La Perla 29 a la Biblioteca de Catalunya és el salt amb perxa de l'autor Marc Artigau que fins ara s'havia mogut per sales alternatives

[dilluns, 20.06.16]
El cinema s'apunta a l'Any Roald Dahl amb l'adaptació cinematogràfica del relat «El gran amic gegant» dirigida per Steven Spielberg que s'estrena aquest estiu

[diumenge, 19.06.16]
El Teatre Lliure torna a superar les xifres de l’anterior temporada amb les millors dades de la seva història tant en espectadors com en ocupació i recaptació

[dissabte, 18.06.16]
El futur Museu de L'Ermitage de Barcelona ja té la primera maqueta que el situa com a veí de l'Hotel W al front marítim de la Barceloneta

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
Les últimes dades dels índex de lectura indiquen que els infants i joves llegeixen una mitjana de deu llibres a l'any i un 86% ho fa en el seu temps lliure.

Els Quatre Gats
Qui vulgui farina... que vagi al «Banc Expropiat»

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel.lectual i altres temes legals.



| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 9.149.921 visitants i 26.482.536 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

julieta
«Julieta».

chocolat
«Chocolat».

ahorasiantesno
«Ahora sí, antes no».

bombaygoa
«Bombay Goa».

elolivo
«El olivo».

espiascielo
«Espías del cielo».

hombreperfecto
«El hombre perfecto».

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu Blau

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Agbar de BCN