BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook


tria33




cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

ramonllull20152016

anytoda2016

pastorets2016

cccatalana2016

sardana2016

santsebastia2016

wroclaw2016

ramoncasas2016

carlesfontsere2016

torrasbages2016

enricgranados2016

cervantes2016

shakespeare2016

roalddahl2016

jacklondon2016

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XVI - Núm. 5435


Bits del dia

La National Portrait Gallery de Londres i el Museu Picasso organitzen l'exposició «Picasso. Retrats» a Londres abans que es presenti a Barcelona la primavera vinent
L’exposició, coorganitzada per aquests dos museus, compta també amb obres del Centre Pompidou - Musée National d’Art Moderne (París), la Tate (Londres), el Museum of Modern Art i el Solomon R. Guggenheim Museum (Nova York), el Museum Berggruen (Berlín) i els museus Picasso de París i Antíbol. Feia més de vint anys que no es presentava a Londres una exposició sobre retrats de Picasso d’aquesta magnitud, i es tracta de l’exposició més important d’obres del Museu Picasso de Barcelona al Regne Unit. La mostra porta a la
National Portrait Gallery de Londres una selecció de més de vuitanta retrats de l’artista. Les obres exposades representen tots els períodes de la carrera artística de Picasso. La mostra explora el diàleg creatiu de Picasso amb els seus contemporanis i els vells mestres amb els quals es va identificar. Els visitants poden experimentar entre el 6 d'octubre d'enguany i el 17 de febrer de l'any vinent la varietat completa dels seus estils, amb obres que mostren com Picasso va adoptar un caire expressiu i radicalment experimental, representant personatges del seu cercle íntim en lloc de treballar per encàrrec. A la primavera, la mateixa exposició es podrà veure al Museu Picasso de Barcelona. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

La gran majoria de galeres d'art participen en la segona edició del «Barcelona Gallery Weekend» en un recorregut d'art contemporani en espais on no entra habitualment el ciutadà
Fins a 23 galeries d’art participen en la segona edició del Barcelona Gallery Weekend (BGW) [del 29 de setembre al 2 d'octubre] coincidint amb la fira d’art Swab. També hi participen una vintena d’institucions i espais públics de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. L’any passat van aconseguir 50.000 visites segons l'Associació de Galeries Art Barcelona, que organitza el «Barcelona Gallery Weekend» dedicat a l’art contemporani. Com l’any passat, conflueixen en aquesta organització tres propòsits. D’una banda, implicar el públic en un món que s'obri als ciutadans. El segon objectiu és atraure col·leccionistes i representants d’institucions internacionals. Aquest any hi ha 115 convidats proposats per les mateixes galeries i per als quals s’ha preparat un programa professional amb rutes guiades. Finalment, també es busca la complicitat del col·leccionisme local. El pressupost del Gallery Weekend és de 189.000 euros, 45.000 dels quals els aporta l’Ajuntament de Barcelona, 40.000 la Generalitat, 12.000 l’Ajuntament de l’Hospitalet i 8.000 el ministeri de Cultura per mitjà d’Acción Cultural Española. [Altres informacions]

L'obra «L'inframón» del Teatre Lliure posa sobre l'escenari amb bon resultat el risc de dirigir intèrprets infants en una obra de teatre de contingut adult
Tothom sap l'arriscat que és dirigir intèrprets infants en una obra de teatre de contingut adult com és «L'inframón». I encara més arriscat si el paper de la petita Iris de l'obra no es limita a un entrar i sortir d'escena o a fer un acompanyament més o menys simpàtic sinó a tot un seguit de diàlegs de contingut gens senzill, amb rèpliques i contrarèpliques i l'expressivitat imprescindible en cada moment. A la complexitat, per críptica, de l'obra «L'inframón» [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre], de la jove autora nord-americana Jennifer Haley (les seves dades biogràfiques amaguen indret de naixença i edat en conseqüència amb la seva passió pel món virtual, segurament) cal afegir, doncs, aquesta direcció especial molt ben aconseguida, si tenim en compte que les dues petites intèrprets —¿9 o 10 anys?— que alternen el paper, per exigència de la normativa en espectacles, tenen només alguna primera experiència interpretativa com la col·laboració en la pel·lícula 'El pregón', de Dani de la Orden, pel que fa a l'actriu Gala Marqués, i la intervenció en el musical 'Sonrisas y lágrimas', la sèrie televisiva '39+1' o el film 'Barcelona, nit d'hivern', de Dani de la Orden, pel que fa a l'actriu Carla Schilt. [Altres informacions]

La producció de «Macbeth» del Grand Théâtre de Genève inaugura la temporada del Gran Teatre del Liceu i clausura també l'Any Shakespeare iniciat operísticament amb l'«Otel·lo» de Giuseppe Verdi
L'òpera compta amb la direcció d’escena de Christof Loy i amb la direcció musical de Giampaolo Bisanti. L’Orquestra i el Cor del Liceu acompanyen dos repartiments encapçalats per Ludovic Tézier i Martina Serafin que debuten el paper de Macbeth i Lady Macbeth. Luca Salsi, que va debutar el seu Macbeth sota la direcció de Muti, i Tatiana Serjan, que cantarà per primera vegada al Liceu, tanquen aquests repartiment que també compta amb Vitalij Kowaljow i Alessandro Guerzoni com a Banco, i Saimir Pirgu i Teodor Ilincai com a Macduff. Els joves Albert Casals, Anna Puche, David Sánchez i Marc Canturri com a Malcolm, Dama, Doctor i Servent. L’òpera «Macbeth» és un melodrama en 4 actes amb llibret de Francesco Maria Piave que es va estrenar el 1847 al Teatro della Pergola de Florència. Al Liceu va arribar el 1848 on s’ha pogut veure per última vegada el 2004 de la mà de Bruno Campanella en la direcció musical i Phyllida Lloyd en la direcció d’escena. «Macbeth» és considerada l’obra mestra d’un jove Verdi que plasma el drama i la caracterització musical dels personatges, amb gran força i dramatisme. [Altres informacions]

L'Ajuntament de Barcelona destinarà 8,1 milions d'euros a apropar la cultura als barris amb l'objectiu és crear un circuit estable professional en centres cívics i ateneus
Set dies després que el tinent d'alcalde d'Empresa, Cultura i Innovació, Jaume Collboni, presentés a la premsa i al sector cultural quin seria el seu full de ruta, ara ha concretat una mica més un dels punts: el pla de xoc cultural als barris de Barcelona. Darrere del projecte, que rebrà una inversió de 8.195.000 euros en els pròxims tres anys, hi ha una de les idees que més s’ha repetit des del consistori, primer amb Berta Sureda com a comissionada de Cultura, i després amb Collboni al capdavant de Cultura: proximitat. L’objectiu és apropar la cultura als barris de la ciutat i treure més partit dels equipaments existents. La fórmula per aconseguir nous públics és utilitzar equipaments que ja existeixen —en una primera fase, centres cívics i ateneus— per dissenyar un circuit estable d'arts escèniques, musicals i audiovisuals amb creadors professionals i talent emergent. En un futur no es descarta incloure altres espais com les biblioteques i altres disciplines com la poesia. Segons el projecte, el públic pagarà un preu simbòlic, poden ser cinc o deu euros, i la resta ho aportarà l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). En una primera fase es contemplen com a mínim dos equipaments per districte. En total, el repte és tenir deu espais repartits per tota la ciutat per a cada disciplina: música, teatre, dansa, circ i audiovisual. [Altres informacions]

«Qui sóc jo...?» es pregunta el veterà actor Héctor Alterio al Teatre Romea en la representació de l'obra «El padre» de Florian Zeller sobre la malaltia de l'Alzheimer
«¿Qui sóc jo...?», es pregunta finalment el protagonista d'aquesta obra de l'autor Florian Zeller (París, 1979) que tracta subtilment —sense voler fer-ne un documental divulgatiu— la malaltia de l'Alzheimer. Estrenada el 2012 a París, l'obra ha saltat ràpidament fronteres i ha convertit l'autor, que ja era conegut com a novel·lista, en una de les promeses joves de la dramatúrgia francesa. «El padre» té un repte afegit: només pot ser interpretada per un actor que tingui l'edat suficientment avançada per fer creïble el seu personatge. I que sigui un mestre de l'escena, esclar. I en aquesta versió espanyola, adaptada per José Carlos Plaza, el personatge principal és el veterà Héctor Alterio (Buenos Aires, 1929), que es mou sobre l'escenari amb una agilitat envejable i que acumula el saber fer de la seva llarga experiència. Ell és, en definitiva, qui després d'una hora i mitja fa posar dempeus l'auditori que, sense ser el d'estrena, corona amb entusiasme el seu treball [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'autor de l'obra, potser per no predisposar els espectadors abans d'hora, afirma que «El padre» és una "farsa tràgica". En tot cas, diria jo, és una obra amb una trampa molt ben calculada que fa que en les primeres escenes, els espectadors esclatin a riure d'algunes de les reaccions que té l'avi —un exenginyer que diu que era ballarí a una de les cuidadores i que no troba mai el rellotge de polsera— i que aquestes rialles es vagin corglaçant a manera que avança la trama. [Altres informacions]

L'actor Eduard Fernández guanya la Concha de Plata del Festival de Sant Sebastià per les seves «mil cares» del personatge de Fernando Paesa i les clavegueres del govern espanyol
Amb la pel·lícula «El hombre de las mil caras», del realitzador Alberto Rodríguez, l'actor català Eduard Fernández ha obtingut la Concha de Plata del Festival de Sant Sebastià 2016. Un guió que grata en els negocis i els encàrrecs foscos que el personatge Fernando Paesa va protagonitzar entre les dècades dels anys vuitata i noranta del segle passat vinculat a les anomendades clavegueres del govern espanyol. La crítica ha dit d'Eduard Fernández que el seu personatge és fascinant però també pròxim, un pou de secrets i agendes ocultes que només resulta empàtic gràcies al treball equilibrat de l'actor, en un registre inèdit per a ell. Uns altres premis del palmarès són l'especial del jurat 'ex aequo' per a la sueca «The giant» de Johannes Nyholm i «El invierno» de l'argentí Emiliano Torres, i el de fotografia per a Ramiro Civita per també «El invierno». La sorpresa del que ha estat la 64 edició del Festival de Sant Sebastià, com passa gairebé a tots els festivals, ha estat que el jurat presidit per Bil August ha triat la pel·lícula que la crítica menys s'esperava per la Concha d'Or. Es tracta de «I am not Madame Bovary», del realitzador xinès Feng Xiaogang, un film que, a més, s'ha emportat la Concha de Plata a la millor actriu. Es tracta d'un melodrama en clau de sàtira sobre una dona embarcada en una extravagant croada per demostrar que el seu divorci va ser fals, un engany perquè l'empresa els donés un pis però que el seu marit va aprofitar per abandonar-la. Atenció perquè la referència a la novel·la de Gustave Flaubert és una llicència de marquèting del títol internacional ja que en l'original s'esmenta un personatge del folklore xinès que algun distribuïdor va trobar pertinent d'occidentalitzar. [Altres informacions]

No sempre on sopen dos poden sopar quatre tal com es demostra a la comèdia «Avui no sopem» que es representa al Teatre Condal de Barcelona
El costumisme barrejat amb el realisme en clau de comèdia té afegit, per als espectadors, la garantia que tard o d'hora saltarà la guspira. I la guspira d'aquesta obra de Jordi Sánchez i Pep Anton Gómez es fa esperar, sí, s'intueix, també, s'endevina, força, però no salta fins al final dels noranta minuts. I aleshores és quan els espectadors entenen que la comèdia s'ha convertit en tragicomèdia i tot el costumisme i el realisme que s'hi ha vist els deixa un regust agredolç. A uns, perquè segurament els toca de prop, i a un altres, potser per por que un dia o altre també els toqui de prop. «Avui no sopem» [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] és un retrat contemporani de les interioritats d'una família corrent catalana, de Barcelona, amb una caseta "allà dalt", al poble. Però és també el retrat contemporani d'una societat que per tan pròxima com és toca la fibra dels espectadors. Per això el teló de fons de l'escenografia —i dic teló de fons perquè s'assembla a un teló romàntic de la vella escola— representa un plafó de finestres i persianes, algunes mig aixecades, d'altres amb llum a l'interior, algunes a les fosques. Un plafó que serveix perquè algunes veus i converses a mitges en off reflecteixin aquesta intenció de fer col·lectiu el conflicte individual familiar que els protagonistes de la comèdia viuen. [Altres informacions]

L'exposició «Osiris. Déu d'Egipte. L'ésser que roman perfecte» del Museu Egipci de Barcelona es prorroga quatre mesos més del previst fins a finals d'octubre
Fins ara ja ha aconseguit més de 40.000 visites, des del 10 de març. L'exposició explica aquest mite fonamental de la religió egípcia a partir del qual es va començar a practicar el ritus de la momificació per assegurar el pas al Més Enllà i es va instaurar el dret de successió dels monarques. «Osiris. Déu Egipte. L'ésser que roman perfecte» permet al visitant endinsar-se en la figura d’Osiris i aprofundir en el vessant mitològic i ritual d’aquest primigeni rei d’Egipte, just i savi com cap altre, en un espai creat especialment per a l’exposició. Estàtues, amulets, esteles, uixebtis i ceptres formen part de la mostra, en la qual hi destaca una de les darreres adquisicions del Museu: un sarcòfag de fusta d’època ptolemaica (segle III aC). Osiris es considera el déu del Més Enllà, “l’Ésser que roman perfecte”, que després d’haver estat assassinat i esquarterat va aconseguir renéixer i seguir regnant en el Més Enllà com a jutge suprem dels aspirants a la vida eterna. També és el rei primordial d’Egipte que, en ser succeït pel seu fill Horus, va instaurar la norma dels drets de successió al tron d’Egipte. El seu mite conté gelosia, amor, venjança i màgia, un interessantíssim còctel d’emocions que fa que commogui i atrapi tant al públic escolar com al general. [Altres informacions]

Minoria Absoluta i el grup Discovery estrenen aquesta tardor dues produccions que portaran a la pantalla per primera vegada imatges reals de la Guerra Civil acolorides
D’una banda, a finals d’octubre, es projectarà a la Seminci de Valladolid, «Espanya en dues trinxeres», un llargmetratge documental que posteriorment arribarà a les sales de cinema i que TV3 estrenarà el 2017. I la productora Discovery Max oferirà al novembre la sèrie documental «España dividida». La sèrie televisiva dedicarà tres capítols a narrar el conflicte bèl·lic, però en tindrà tres més en què una vintena d’historiadors exposaran el seu punt de vista i es clourà amb un setè episodi que mostrarà el making-off de la producció. Tota la pel·lícula i els tres primers capítols de la sèrie s’han elaborat a partir d’imatges d’arxiu dels anys trenta. Aquesta és la primera vegada que la tècnica d'acoloriment s’utilitza aquí, però recentment ja s’havia aplicat en altres produccions bèl·liques, com «La II Guerra Mundial en color» —produïda el 2009 als EUA i que Discovery Max va estrenar l’any passat— i «Apocalipsis», un conjunt de sèries documentals franceses sobre diversos episodis de les dues guerres mundials. La pel·lícula, amb guió de Manel Lucas, compta amb l’assessorament de l’historiador britànic Antony Beevor, autor de diverses obres sobre la Guerra Civil. [Altres informacions]

Una marató teatral a Londres prepara el terreny perquè els lectors de Harry Potter combinin la primera obra de teatre sobre el mag amb el nou llibre de J. K. Rowling i la celebració el 2017 del vintè aniversari del naixement del fenomen literari per a joves
Poques iniciatives li queden al personatge de Harry Potter per explotar el seu filó. La més recent és l’estrena de l’obra de teatre «Harry Potter i el nen maleït» que s’està representant al Palace Theatre de Londres, una estrena que ve acompanyada de l’edició del text en un nou volum que en català i espanyol té prevista la seva sortida el 28 de setembre a les habituals editorials Empúries i Salamandra, respectivament. L’obra, que ha estat escrita per Jack Thorne, té com a protagonista en el paper de Harry Potter, l’actor Jamie Parker. Per la seva llarga durada (5 hores i quart íntegres) s’ha de veure obligatòriament en dues tongades: la primera, que dura dues hores i tres quarts, i la segona, que dura dues hores i mitja. Es pot fer la marató en un sol dia, en horaris de primera hora de la tarda i de vespre, o en dies diferents. El Palace Theatre es troba al complex de Charing Cross Road i Shaftesbury Avenue i hi poden fer el ple fins a 1.400 espectadors, localitats que estan ocupades anticipadament. És el mateix teatre on s’han representat durant temporades senceres èxits internacionals com «Jesus Christ Superstar» o «Les Miserables». Coincidint amb aquesta nova aportació de la saga, ha entrat en línia l’enciclopèdia «Pottermore» on es troben tota mena de referències sobre el món fantàstic de les novel·les de Harry Potter escrites per J.K.Rowling. La sinopsi de l’obra de teatre «Harry Potter i el nen maleït» («Harry Potter and The Cursed Child») toca el tema de la paternitat de Harry Potter amb un dels seus fills. La història està centrada en la relació de Potter amb un dels seus fills. Harry Potter s’ha fet gran, té tres fills petits que van a l’escola i ell té feina en un departament del Ministeri de Màgia. El seu fill petit, Albus, s’enfronta a la llosa del passat de la nissaga i les dificultats del pare Potter, des de la seva infància òrfena als reptes que va haver de sortejar. L’obra fa una fusió del passat amb l’actualitat amb l’objectiu que el petit Albus conegui la veritat del passat familiar. El 2017 es commemorarà el vintè aniversari del primer llibre de Harry Potter, «Harry Potter i la pedra filosofal». L’editorial Bloomsbury té prevista la reedició de la primera novel·la repartida en quatre volums que representin cadascuna dels quatre casalots de l’Escola de Hogwarts: Slytherin, Hufflepuff, Gryffindor i Ravenclaw. El text teatral de l’obra «Harry Potter i el nen maleït» ha estat publicat, en canvi, per l’Editorial Little Brown and Company, la que ha publicat també els llibres de Rowling per a adults signats amb el pseudònim conegut per tothom: Robert Galbraith. [Altres informacions]

Les imatges del fotògraf Philippe Halsman que va retratar l'actriu Marilyn Monroe durant deu anys s'exposen al CaixaForum BCN
El fotògraf Philippe Halsman va retratar Marilyn Monroe al llarg de deu anys, des que l’actriu era una promesa fins que es va convertir en una gran estrella de Hollywood. És el fotògraf que ha fet més portades de la revista Life,101. La gran retrospectiva que li dedica el CaixaForum de Barcelona, «Philippe Halsman. Sorprèn-me!» i que es pot veure fins al 6 de novembre, per passar traspàs a la seu de Madrid, reflecteix la versatilitat del fotògraf que va fer un dels retrats més icònics d’Alfred Hitchcock durant la promoció de la pel·lícula «Els ocells», però gairebé vint anys abans havia retratat els exemplars més vistosos d’un concurs d’aus de corral. Philippe Halsman va néixer a la capital de Letònia, Riga. Quan tenia 22 anys, el seu pare va morir accidentalment metre feien plegats una caminada pel Tirol austríac. En un moment en què l’antisemitisme s’estenia arreu del país, va ser acusat falsament de la seva mort. Va ser condemnat a deu anys de presó. La seva germana Liouba va engegar una campanya per alliberar-lo, en la qual van participar, entre altres, Albert Einstein, Thomas Mann i Sigmund Freud. La mobilització va fer efecte i, després de passar dos anys pres, Halsman va arribar a París el 1931 després d’haver obtingut l’asil polític. Nou anys més tard, poc abans de la caiguda de França, va fugir a Nova York. [Altres informacions]

Els propietaris de la Casa Lleó Morera estudien la manera de sortejar la normativa de protecció per reprendre les visites turístiques que havia fer fins abans de l'estiu
La Casa Lleó Morera, de Lluís Domènech i Montaner, va haver de tancar l'accés a les visites el passat 1 d'agost després que s'hagués afegit a la ruta de visites el 2014. Des d'aleshores, la propietat —Núñez i Navarro des del 2006— està estudiant la manera de poder convèncer els responsables institucionals de com sortejar la normativa de protecció pel seu caràcter de valor patrimonial del Modernisme. La Casa Lleó Morera és una de les tres que integren la Mansana de la Discòrdia del Passeig de Gràcia, un dels trams més concorreguts amb el boom turístic. L’Ajuntament de Barcelona no li ha renovat la llicència d’obertura fins que no trobi una solució perquè les persones amb problemes de mobilitat hi puguin accedir i que sigui compatible amb la llei de protecció com a edifici catalogat dins del grup de Bé Cultural d’Interès Local i es troba en l’entorn d’un Bé Cultural d’Interès Nacional i té molts elements fets amb materials delicats. Núñez i Navarro havia proposat una plataforma elevadora a l’escala patrimonial —té vuit esglaons que són intocables— però que els tècnics no consideren acceptables. Entre les diverses alternatives, hi ha la de crear un accés per l’interior de la botiga Loewe, bastant inviable. L’altra és crear una passarel·la que connectaria la Casa Batlló, la Casa Amatller i la Casa Lleó Morera pels patis interiors. Si tot i així, no s'arriba a una solució, Núñez y Navarro no descarta cedir l'edifici per a ús d'oficines. [Altres informacions]

L'escultura de ferro «Carmela» de Jaume Plensa que s'ha exposat davant del Palau de la Música Catalana ajorna el seu viatge als Estats Units per quedar-se definitivament a Barcelona
Segons representants de l'Ajuntament de Barcelona, l'escultura de quatre metres i en 3D segons com s'observa, estava compromesa amb una ciutat nord-americana, però ara lluitaran perquè no se'n vagi de Barcelona. De moment, «Carmela» es quedarà al seu emplaçament de davant del Palau de la Música Catalana fins a finals d'octubre. Es dóna el cas que l'escultor Jaume Plensa té una àmplia carrera internacional però fa una quinzena d'anys que a Barcelona, no n'hi té cap d'exposada tret del cas de «Carmela». La seva situació a Espanya és la mateixa que a Catalunya. El Museu Reina Sofia encara no ha organitzat l'exposició de Plensa inclosa en la concessió del premi Velázquez el 2013. Coincidint amb aquesta exposició, estava previst que el Macba n'organitzés una altra a la Capella, de la Plaça dels Àngels de Barcelona. [Altres informacions]

La macroexposició sobre l'Imperi Xinès i la dinastia Ming a CaixaForum BCN se situa com una de les més visitades aquesta temporada
L’exposició inclou 126 peces, entre tèxtils, objectes d’orfebreria, pintures, obres sobre paper, joies i documents. Tots són propietat del Museu de Nanquín. Abans de Barcelona, aquesta exposició s'havia vist a Amsterdam i Edimburg. És la primera vegada que surt de gira una selecció de les més de 400.000 peces del Museu Nanquín, una de les més completes de la dinastia Ming. Així mateix, més d’una dotzena de les obres tenen la qualificació de tresors nacionals, com el Mapa dels nombrosos països del món, una versió dibuixada del mapa imprès que Matteo Ricci, el fundador de les missions jesuïtes a la Xina, va realitzar l’any 1602, al final del període Ming. Es creu que és una de les prop de 25 còpies en color que Ricci va produir per ordre de l’emperador Wanli. També és un tresor el Retrat de Xu Wei, un dels grans pintors del període Ming. Per la seva vida atribolada —va matar la seva segona dona i es va tallar una orella—, se l’ha comparat amb Van Gogh. El recorregut de la mostra «La dinastia Ming. L’imperi daurat», que encara es pot veure fins al 2 d'octubre, està dividit en quatre seccions dedicades a la vida a la cort i el poder imperial, les jerarquies socials —els funcionaris, els homes amb una educació reglada, els camperols, els artesans i els comerciants—, el sorgiment del comerç i l’imperi Ming. Durant la dinastia Ming, datada entre els anys 1368 i 1644, la població va passar de 65 a prop de 175 milions de persones i a les acaballes de l’imperi exportaven els seus productes i la plata europea s’havia convertit en un bé molt preuat. [Altres informacions]

La rehabilitació del Palau Pignatelli que acull el Reial Cercle Artístic tindrà biblioteca, galeria i un centre d'estudi amb un pressupost de quatre milions d'euros
El Reial Cercle Artístic vol recuperar el pes artístic i cultural que va tenir a Barcelona a principis de segle XX, quan la institució organitzava els balls de Carnaval al Liceu, i entre els seus socis hi havia Ramon Casas o Santiago Rusiñol. Per aconseguir-ho, ha posat en marxa una inversió de quatre milions d'euros per a la segona fase de la renovació dels espais interiors de la seu al Palau Pignatelli, situat al Portal de l'Àngel. La remodelació, que no afecta la façana, inclourà una biblioteca i un centre de documentació ja en procés de digitalització. La institució, fundada el 1881, va comprar aquest palau el 1959, quan estava en ruïnes. Aquest projecte és la segona gran intervenció a l'edifici, i s'inclou en el Pla Directiu del Cercle, iniciat en 2014. Les obres acabaran al gener de 2017 i permetran reordenar els espais i millorar les instal·lacions tant per als artistes com per als empleats. Per més endavant, el Cercle preveu atreure els ciutadans amb una galeria d'art a peu de carrer. [Altres informacions]

L’exposició «David Bowie is» del Victoria and Albert Museum de Londres es veurà al Museu del Disseny de Barcelona la primavera del 2017
El Museu del Disseny de Barcelona acollirà la primavera del 2017 l’exposició «David Bowie is». La mostra, una producció del Victoria and Albert Museum de Londres, ha rebut ja més d’un milió de visitants a ciutats, després de Londres, com Berlín, París o Chicago. Actualment es pot veure al Museo d’Arte Moderna di Bologna (MAMbo) i viatjarà a Tòquio abans d’arribar a Barcelona, que serà l'última ciutat europea en acollir-la abans del seu trasllat a Nova York. Com a seu d’una gran col·lecció d’objectes que destaca per posar en valor la creativitat i la innovació, el Museu del Disseny aposta per acollir aquesta mostra única sobre la figura de Bowie. La dimensió pluridisciplinària i sempre innovadora del treball de Bowie, entronca amb l’aposta del Museu per mostrar i explorar les connexions entre l’art i el disseny, especialment en el terreny del disseny gràfic i de la moda. «David Bowie is» és la retrospectiva definitiva sobre el polifacètic artista britànic. Bowie hi estava involucrat personalment: s’hi presenten més de 300 objectes, entre els quals es troben lletres manuscrites, vestuari original, fotografies, pel·lícules, vídeos musicals, moda, dissenys d’escenaris i els instruments personals del cantant. [Altres informacions]

La Fundació Manuel de Pedrolo preveu que tots els llibres de l'escriptor estiguin digitalitzats a finals d'any i es puguin consultar a la xarxa
El nom del projecte és «Pedrolo Digital» i es porta a terme conjuntament amb els centres de secundària. Adelais de Pedrolo, filla de l'escriptor i presidenta de la Fundació Manuel de Pedrolo, ha destacat que l'objectiu és digitalitzar tota l'obra del seu pare, que no es podrà descarregar però sí llegir a través d'internet. També ha remarcat que té la intenció de recuperar les millors obres del seu pare perquè estiguin a les llibreries el 2018, quan es commemorarà el centenari del naixement de l'escriptor. Adelais de Pedrolo ha indicat que hi ha moltes persones que estudien la figura i l'obra del seu pare i no poden tenir accés a alguns dels escrits, atès que no es troben ni a les biblioteques. Aquesta dificultat es dóna, per exemple, en part de l'obra teatral. Aquest és un dels motius que els han empès a tirar endavant el projecte «Pedrolo Digital». La Fundació Manuel de Pedrolo lidera aquesta aposta per la difusió digital i els alumnes d'alguns instituts s'encarreguen, a través d'un aplicació per a mòbil, de fer fotografies de pàgines de llibres. També es volen reeditar algunes de les obres emblemàtiques de Manuel de Pedrolo com «Milions d'ampolles buides», «Totes les bèsties de càrrega», «M'enterro en els fonaments» i la sèrie «Temps obert». [Altres informacions]

El Gran Teatre del Liceu obre la temporada amb la reposició de «La flauta màgica» i amb l'oxigen de l'equilibri econòmic i el superàvit de 49.000 euros
El Gran Teatre del Liceu va tancar la temporada 2015-2016 amb uns ingressos que se situen en els 42,5 milions d'euros, 2,6 milions d'euros més respecte a la temporada anterior. Els responsables de la gestió del teatre destaquen que s'havia aconseguit un equilibri econòmic per segon any consecutiu, i que la temporada es tancaria amb un superàvit aproximat de 49.000 euros. Els ingressos en l'activitat artística se situen en 15,5 milions d'euros, amb un increment de 2,2 milions d'euros respecte a la temporada anterior. Tres òperes amb bona acollida van fer que es produís aquest augment: «Nabucco», «Lucia di Lammermoor» i «La bohème» així com les propostes més innovadores: «Benvenuto Cellini» i «La flauta màgica». Aquesta última, precisament, és la que obre la temporada del Gran Teatre del Liceu amb unes breus funcions entre el 12 i el 17 de setembre, després del 91% d'ocupació que va fer la temporada passada. La producció de la Komische Oper Berlin i la posada en escena de l’australià Barrie Kosky —actualment director artístic de la Komische Oper— i el col·lectiu ‘1927’ (Suzanne Andrade i Paul Barritt) combinen d'una manera singular la videocreació contemporània amb el cinema mut dels anys vint, aquesta vegada sota la batuta de l’italià Antonello Manacorda, que debuta al Liceu. L'ocupació mitjana de la temporada passada va ser del 86%. El públic menor de 35 anys va augmentar del 7% al 14% en dos anys i la mitjana es va rejovenir passant dels 57 anys de la temporada 2013-2014 als 52 anys de la de l'any passat. El Gran Teatre del Liceu continua tenint com a més important l'apartat de les aportacions institucionals: 19.286 euros que aporten el ministeri de Cultura (37%), la Generalitat de Catalunya (42%), l'Ajuntament de Barcelona (13%) i la Diputació de Barcelona (8%). Els ingressos per mecenatge de la temporada passada van ser de 5.926.000 euros. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[divendres, 30.09.16]
La gran majoria de galeres d'art participen en la segona edició del «Barcelona Gallery Weekend» en un recorregut d'art contemporani en espais on no entra habitualment el ciutadà

[dijous, 29.09.16]
L'obra «L'inframón» del Teatre Lliure posa sobre l'escenari amb bon resultat el risc de dirigir intèrprets infants en una obra de teatre de contingut adult

[dimecres, 28.09.16]
La producció de «Macbeth» del Grand Théâtre de Genève inaugura la temporada del Gran Teatre del Liceu i clausura també l'Any Shakespeare iniciat operísticament amb l'«Otel·lo» de Giuseppe Verdi

[dimarts, 27.09.16]
L'Ajuntament de Barcelona destinarà 8,1 milions d'euros a apropar la cultura als barris amb l'objectiu és crear un circuit estable professional en centres cívics i ateneus

[dilluns, 26.09.16]
«Qui sóc jo...?» es pregunta el veterà actor Héctor Alterio al Teatre Romea en la representació de l'obra «El padre» de Florian Zeller sobre la malaltia de l'Alzheimer

[diumenge, 25.09.16]
L'actor Eduard Fernández guanya la Concha de Plata del Festival de Sant Sebastià per les seves «mil cares» del personatge de Fernando Paesa i les clavegueres del govern espanyol

[dissabte, 24.09.16]
No sempre on sopen dos poden sopar quatre tal com es demostra a la comèdia «Avui no sopem» que es representa al Teatre Condal de Barcelona

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
Les últimes dades dels índex de lectura indiquen que els infants i joves llegeixen una mitjana de deu llibres a l'any i un 86% ho fa en el seu temps lliure.

Els Quatre Gats
«L'ou de Colom»

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel.lectual i altres temes legals.



| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 9.515.794 visitants i 26.998.098 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

cafesociety
«Cafe Society».

elcasfisher
«El cas Fischer».

heidi
«Heidi».

peralavanda
«Pastel de pera con lavanda».

demolition
«Demolition».

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu Blau

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

casapunxes
Casa de les Punxes

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Agbar de BCN