BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook





cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

anima

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

anymuntaner2015

tricentenari1314

mancomunitat2014

joanamades2015

cccatalana2014

sardana2015

mons2015

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XV - Núm. 4892


Bits del dia

La reedició de la novel·la «Un film (3000 metres)», de Víctor Català obliga Club Editor a fer una nova reimpressió després d'exhaurir la primera
La novel·la —que en només una setmana ja ha exhaurit la primera edició— està protagonitzada per Nonat Ventura, un fill bastard gironí que es converteix en el lladre més conegut i refinat de Barcelona. 'Un film (3000 metres)', novel·la de Víctor Català —pseudònim de Caterina Albert—, és una obra única sobre els baixos fons que va ser publicada originalment el 1926. Segons Club Editor, l'obra ja compta amb una segona reimpressió només una setmana després d'haver-se comercialitzat. Maria Bohigas, la seva editora, la qualifica de veritable tresor enterrat de la literatura catalana que la crítica havia condemnat per anacrònica, quan en canvi és una meravella que està fora del temps. Nonat Ventura, el protagonista, abandonat a l'hospici d'on sortirà amb l'ambició de reparar el greuge que li ha provocat el destí, es converteix en el lladre més famós i refinat de Barcelona, conegut com el "Senyoret". A través de les aventures del protagonista,
Víctor Català mostra un món de proxenetes i prostitutes, de marits i dones i d'assassins i víctimes. La seva recuperació no està al marge del boom que viu en aquests moments la novel·la negra d'autors locals. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

Les actrius Rosa Maria Sardà i Núria Espert són distingides el mateix dia amb el Premi Max d'Honor i amb el Premi Nacional de Cultura respectivament
El comitè organitzador dels Premis Max de les Arts Escèniques ha atorgat el Premi Max d'Honor 2015 per unanimitat a la veterana intèrpret i directora, Rosa Maria Sardà, que rebrà el guardó el 18 de maig, durant la cerimònia de lliurament de la XVIII edició dels Premis Max de les Arts Escèniques que organitza la Fundació SGAE des de 1998 i que en aquesta edició se celebrarà a la sala BARTS de Barcelona. Rosa Maria Sardà va néixer a Barcelona el 30 de juliol de 1941. Una actriu vocacional i autodidacta que, amb 24 anys, va decidir no tornar a baixar d'un escenari després de debutar a l'obra 'Cena de matrimonios', d'Alfonso Passo. Així, sempre amb un peu ferm sobre l'escenari i amb l'altre explorant territoris nous, Sardà ha recollit una polifacètica carrera com a actriu de teatre, de televisió, de cinema i també com a directora. Al llarg de la seva trajectòria, ha treballat amb autors i directors com Terenci Moix, Josep Maria Benet i Jornet, Lluís Pasqual, Adolfo Marsillach, Josep Maria de Sagarra i Mario Gas, entre d'altres. D'altra banda, l'altra veterana actriu, Núria Espert (L'Hospitalet de Llobregat, 1935), ha estat distingida amb el Premi Nacional de Cultura, que atorga el CoNCA, com a reconeixement a una dilatada i consolidada trajectòria internacional com actriu, directora teatral i empresària. La seva trajectòria com actriu inclou més de setanta muntatges, l'últim dels quals, 'El rei Lear', al Teatre Lliure, sota la direcció de Lluís Pasqual, ha tingut un notable èxit de crítica i públic, cosa que permetrà que es reposi la temporada vinent. [Altres informacions]

Les amistats són perilloses des dels temps de la marquesa de Merteuil i el vescomte de Valmont ni que es folrin amb música rock com en l'espectacle que Carme Conesa i Edu Soto protagonitzen al Teatre Goya
Una marquesa i un vescomte s'estan morint de fàstics. Presos per l'avorriment i les ganes de revenja d'ella provoquen un caos llibertí que el seu creador literari —més militar d'armes que escriptor de ploma— Pierre Choderlos de Laclos (Amiens, França, 1741 - Tàrent, Itàlia, 1803) converteix en un mite del París de la Revolució del segle XVIII. Però ja se sap: jugant dos, acaben rebent tres... o una colla. La marquesa és Merteuil i el vescomte, Valmont. Els altres, les seves víctimes: la senyora de Tourvel, la jove Cecile de Volanges, la senyora de Volanges... i algun passavolant més amb etiqueta de cornut. Si a 'Les amistats perilloses', a més de cartes pel gènere epistolar al qual es deu la novel·la, hi ha sexe real i drogues mentals, el que no hi havia fins ara era rock d'acompanyament. I aquesta és la singularitat d'aquesta versió [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] que no es pot qualificar d'estripada, però sí de llençada a l'atzar dels instruments musicals de notables decibels que els mateixos intèrprets animen amb rascades o percussió: teclats, bateria, saxo, panderetes i guitarres elèctriques, amb peces de jazz, rock, punk o heavy. [Altres informacions]

La crisi del Macba es tanca amb el cessament fulminant del director del museu i dels comissaris de l'exposició polèmica
La comissió delegada del Macba ha acceptat la dimissió del director del museu, Bartomeu Marí. Es convocarà concurs públic internacional —el procés es pot allargar 3 o 4 mesos—, i fins aleshores Marí continuarà dirigint el museu. El director, que ha estat set anys en el càrrec i onze vinculat al museu, també ha cessat, per la seva part, el director de programes públics, Paul B. Preciado, i el conservador en cap, Valentín Roma, per una pèrdua irrecuperable de la confiança. Preciado i Roma són també els comissaris de l'exposició 'La bèstia i el sobirà', que va encendre la polèmica. Qui ha estat ratificat en el càrrec és el gerent del museu, Joan Abellà, per garantir el funcionament ordinari del museu durant tot aquest procés. Pròximament es presentarà la temporada 2015. [Altres informacions]

De les 15.000 peces espoliades del recentment reobert Museu Nacional de l'Iraq després de dotze anys només se n'han recuperat una quarta part
El Museu Nacional d'Iraq ha reobert per primera vegada des del 2003. L'obertura d'aquest museu és una resposta al crim que va perpetrar el grup terrorista Estat Islàmic quan va destruir objectes arqueològics del museu de Mossul, segons el govern iraquià. L'acte de la destrossa es va difondre per la xarxa i els canals de televisió en les imatges del qual apareixen milicians del grup integrista destruint amb maces una col·lecció d'estàtues i escultures mil·lenàries de l'època assíria. Es tracta d'antiguitats de gran valor cultural, algunes del segle VII aC, testimonis de la civilització assíria que va habitar el nord de Mesopotàmia. El govern va advertir, però, que tenien tots els detalls de cada peça que havia sortit de Mossul i que es recuperaria tot allò que s'hagués tret de contraban. El Museu Nacional d'Iraq es va tancar quan va començar la guerra entre l'Iraq i la coalició de països liderats pels Estats Units que va causar la caiguda del govern de Saddam Hussein. Actualment el museu exhibeix un total de 10.000 peces repartides en vint-i-tres sales. Quan va esclatar la guerra, es van robar unes 15.000 peces i només se n'han recuperat unes 4.500, és a dir, una quarta part aproximadament. Entre les peces d'art que actualment es poden veure al museu de Bagdad, hi ha col·leccions de joies, estàtues i murals de les civilitzacions assíria, sumèria, babilònica i islàmica. [Altres informacions]

La companyia Lazzigags commemora els deu anys de la seva primera versió de «Pippi Langstrum» en una nova reposició al Jove Teatre Regina protagonitzada per l'actriu Meritxell Santamaria
Pippi Langstrump, creació de l'escriptora sueca Astrid Lindgren (1907-2002), és un dels personatges literaris més populars arreu del món i aquí, sobretot, a banda de les novel·les, conegut a partir de la sèrie televisiva de la dècada dels setanta. Astrid Lindgren en va publicar la primera història el 1945, just acabada la Segona Guerra Mundial, sense que abans no s'hagués lliurat de viure els habituals rebuigs editorials a obres destinades a ser clàssiques, com va passar amb J.K.Rowling i el seu Harry Potter. A finals dels anys quaranta, el Maig del 68 encara era molt lluny, però Pippi s'avança als temps i fa de la llibertat personal i la rebel·lia contra el sistema imposat pels adults la seva bandera particular. El musical basat en les aventures de Pippi Langstrump ha tingut, com les novel·les, traduïdes a més de 80 llengües, diverses versions arreu del món. No és casualitat que la Pippi Calcesllargues catalana hagi arribat de la mà de la companyia Lazzigags i Teresa Devant [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. A la dècada dels anys noranta, aquesta directora va treballar uns anys a Estocolm, al Var Teater, un espai escènic especialitzat en espectacles per a joves. I tampoc no és casualitat que en un moment que el seu muntatge commemora el desè aniversari de la seva primera versió i més d’un centenar llarg de representacions, que ho faci d'una manera especial a l'escenari del Jove Teatre Regina on la companyia el va estrenar el febrer del 2005. [Altres informacions]

El conflicte sobre la polèmica escultura censurada del Macba porta a desmantellar l'exposició no inaugurada a més d'anul·lar la presentació de la temporada i posar en la corda fluixa la gestió del director
Sense més preàmbuls, l'exposició 'La Bèstia i el Sobirà' es desmantellarà immediament de les sales del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) on s'havia preparat per ser inaugurada. La Württemberg Kunstverein de Stuttgart, que coproduïa la mostra, haurà de decidir si exposa aquesta peça. A més, s'ha posposat la presentació de la temporada 2015. El conflicte s'ha produït arran de les discrepàncies entre l'equip que comissaria la mostra i el director del Macba, que al·lega que la línia del museu no contempla el que expressa l'escultura de la polèmica. La mostra explora com les pràctiques artístiques contemporànies qüestionen i desfan la definició de la sobirania política. La Bèstia i el Sobirà representen dues figures al·legòriques de la política que s’han situat històricament més enllà de la llei: la bèstia, que suposadament desconeix el dret, i el sobirà, el poder del qual es defineix precisament per la seva capacitat de suspendre el dret. El cas és que, a l'actitud sexual de l'escultura, s'hi afegeix la semblança d'un dels personatges amb l'exrei Joan Carles. Els treballadors del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) han reclamat una assemblea per saber exactament els motius de la cancel·lació i quines conseqüències pot tenir en un futur. En principi, els treballadors tenien bloquejat l'accés, per part de personal de seguretat del museu, a les sales on s'havia de mostrar l'exposició. El col·lectiu d'arts plàstiques s'ha manifestat davant del Macba protestant per la decisió que consideren un acte de censura del seu director. [Altres informacions]

Steven Spielberg rodarà una pel·lícula sobre la fotògrafa de guerra guardonada amb el premi Pulitzer Lynsey Addario que interpretarà l'actriu Jennifer Lawrence
El film està basat en el llibre de l'autora, 'It's What I Do: A Photographer's Life Of Love and War'. Lynsey Addario, guanyadora el premi Pulitzer, va ser a l'Afganistan poc després dels atacs a les Torres Bessones del 2001. Amb la seva càmera va captar el patiment dels afganesos, la guerra de l'Iraq, les matances de Darfur (Sudan) o la violació de dones al Congo. A Líbia, va ser segrestada per les forces de Muamar el Gadafi durant la guerra civil. La fotògrafa Lynsey Addario (Norwalk, Connecticut, EUA, 1973) ha fet també extensos reportatges sobre el consum d'heroïna a l'Afganistan, les violacions al Congo, els abusos a Síria, el càncer de pit a Uganda o la prostitució de transsexuals a Nova York. En el llibre que ha doant peu a la pròxima pel·lícula explica com va començar a apassionar-se per la fotografia i perquè va decidir viatjar a l'Afganistan després de l'atac a les Torres Bessones de Nova York. [Altres informacions]

L’actriu Mercè Arànega farà el paper de la supervivent dels camps nazis Neus Català en una versió teatral que prepara el dramaturg Josep Maria Miró i que s’estrenarà dins del Festival Grec 2015
L'atzarosa vida de la centenària Neus Català (Els Guiamets, el Priorat, 7 octubre 1915), última supervivent catalana del camp d'extermini nazi per a dones de Ravensbrück, serà portada al teatre. L'actriu Mercè Arànega interpretarà el paper d'aquesta dona, infermera de jove, que ha lluitat tota la vida per la llibertat i la dignitat de les persones. El muntatge, que s'estrenarà dins del Festival Grec 2015, es representarà a la Sala Muntaner. L'obra serà una adaptació dramatúrgica de Josep Maria Miró a partir de la biografia novel·lada 'Un cel de plom', escrita per Carme Martí. La direcció serà a càrrec de Rafael Duran. L'actriu Mercè Arànega reviurà la trepidant vida de Neus Català, que amb només 14 anys va guanyar la seva primera vaga quan va exigir cobrar com els homes. Després, amb l'esclat de la Guerra Civil, els veïns d'Els Guiamets van crear una milícia popular per salvar les collites i més tard va marxar amb un grup del PSUC a Barcelona, on va estudiar infermeria. Amb només 20 anys es va fer càrrec de més de 180 infants en una colònia de refugiats a Premià de Dalt i quan les tropes franquistes van entrar a Barcelona van fugir a França. Neus Català va rebre recentment la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i actualment viu a la residència del seu poble natal al Priorat. [Altres informacions]

Les associacions i fundacions que no superin els 50.000 euros d'ingressos anuals no hauran de presentar la declaració de l'impost de societats
Després de les queixes del sector, finalment, queden exemptes de presentar l'impost de societats les associacions i fundacions amb ingressos inferiors a 50.000 euros i que alhora no superin els 2.000 euros anuals en ingressos no exempts. Segons els càlculs de Suport Associatiu –entitat que depèn de Fundesplai, que fa 25 anys que acompanya associacions i fundacions en temes de gestió i formació–, hi ha unes 20.000 entitats que no havien de presentar l'impost fins ara i que amb la nova llei estan obligades a fer-ho. La normativa no vol dir, en molts casos que hagin de pagar cap impost, però sí que han de canviar el sistema administratiu d'un simple llibre de caixa amb ingressos i pagaments pel sistema comptable de partida doble i presentar el model 347 i atendre altres qüestions relacionades amb la llei de transparència, tal com fan les empreses amb ànim de lucre. La reforma fiscal del ministeri d'Hisenda espanyol, del novembre de l'any passat, ha sacsejat el món associatiu. Angoixats i preocupats són alguns dels termes amb què defineixen la situació tant els responsables de les entitats sense ànim de lucre com dels assessors que estan fent sessions informatives arreu del país. Segons el criteri de l'Agència Tributària moltes d'aquestes associacions, per petites que siguin, fan activitat econòmica i, per tant, amb independència del seu volum pressupostari, estan obligades a declarar-ho i a presentar l'impost de societats. Una conseqüència paral·lela és la situació de moltes entitats petites que, tot i no arribar als 50.000 euros d'ingressos anuals, fan activitats econòmiques i, com que tenen beneficis, encara que els reinverteixin en les seves activitats socials, han de presentar declaració i tributar un 25%. Aquests beneficis es poden produir per fets tan simples com la venda de samarretes o marxandatge amb finalitat solidària. [Altres informacions]

La comèdia «Petits monstres» s'endinsa en el costumisme generacional de la societat actual que ronda els trenta anys immersa en la incertesa
Aquesta és una comèdia que s'ha anat fent amb el temps. Des del Grec 2013 i a partir de la Nau Ivanow. Va néixer en un terrat d'estiu. Diuen que la primera versió només durava vint minuts i que de seguida es va ampliar fins a quaranta. Ara ja, en format de muntatge per al circuit comercial, s'ha doblat fins als vuitanta minuts. Els intèrprets també s'han doblat: allà on només eren Vanessa Segura (Anna), Marta Aran (Marta) i David Vert (David), ara alternen funcions la mateixa Vanessa Segura, amb Mireia Piferrer i Jordi Andújar. D'un terrat a un escenari hi ha notables diferències. L'actual disposició a dues bandes de La Villarroel ho facilita. L'acció actual se situa en unes golfes d'una casa pairal. Hi ha, doncs, tot d'andròmines que recorden el passat de la família (pares jubilats) i, sobretot, el de les dues germanes que es van fer grans entre disputes mentre optaven per camins existencials diferents [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Una d'elles (Anna, la gran), s'autodefineix com a artista conceptual i, a la ratlla dels quaranta anys, no ha aconseguit fer-se encara un futur. Per a ella, la vida és una tifa de vaca lletera. L'altra (Marta), amb parella a punt de fer trencadissa (David, vegà i amant del ioga), no ha acabat del tot la carrera d'arquitecta i treballa de dependenta en una franquícia de la cadena de perfums Sephora. La comèdia és contemporània i generacional de la societat immersa en la incertesa i que es mou entre els trenta i els quaranta. [Altres informacions]

Prop del 90% dels continguts culturals digitals consumits durant el 2014 han estat d'origen il·legal segons un informe de l'Observatori de la Pirateria elaborat per la Coalició de Creadors
El 87,94 % dels continguts culturals digitals consumits durant el 2014 han estat d'origen il·legal, segons aquest informe. Pel que fa al sector del llibre, s'han comptabilitzat 335 milions d'accessos il·legals a llibres electrònics —sense comptar els llibres educatius—, i els continguts més piratejats són les novetats i els llibres publicats fa menys d'un any. Les pèrdues provocades per la pirateria, per al sector del llibre, ascendeix a prop de 100 milions d'euros —79 milions per a llibres en paper i 21 milions per a llibres digitals—, uns ingressos que haurien incrementat en un 12% el valor de la indústria editorial. En el mateix informe es donen dades sobre la font d'ingressos dels webs que contenen contingut il·legal: la venda de dades de caràcter personal dels usuaris, per a campanyes d'e-mailing, i la publicitat al web. La Coalició de Creadors ha cridat l'atenció sobre el fet que el 35% de la publicitat en aquests webs il·legals correspon a productes de consum de marques de prestigi (alimentació, moda, assegurances, telefonia, etc.), una dada que confirma la necessitat urgent d'una major col·laboració entre indústria i anunciants per a regular l'ecosistema de la publicitat on-line. Pel que fa a les motivacions dels consumidors de productes descarregats il·lícitament, el 61% prefereix no pagar per un producte si pot accedir-hi gratuïtament, i el 46% es justifica al·legant la rapidesa i facilitat amb què troba el contingut —sovint amb més facilitat que el propi contingut legal. El 51% argumenta que ja paga per la connexió a internet. [Altres informacions]

La Casa Amatller rebla la «Mansana de la discòrdia» en recuperar el seu aspecte original i obre les portes als visitants després de cinc anys d'obres
La Casa Amatller ha recuperat la seva essència modernista després de les obres de restauració i conservació del pis principal de la finca, que s'han allargat cinc anys i han representat una inversió de cinc milions d'euros. Per primera vegada, la residència del xocolater, fotògraf i col·leccionista Antoni Amatller s'obrirà als visitants per establir una mostra d'un habitatge burgès de principis del segle XX. La intervenció de l'edifici, projectat per l'arquitecte Puig i Cadafalch i un dels tres símbols emblemàtics de la 'Mansana de la discòrdia', ha consistit en la restauració del mobiliari, les columnes, el terra, els sostres i la decoració original de la residència. A més, també s'han eliminat les modificacions que Teresa Amatller va introduir després de la mort del seu pare. La presentació oficial ha coincidit amb l'efemèride de la compra de l'edifici per Antoni Amatller, el 12 de març del 1898. La Casa Amatller obre les visites públiques en un període de proves i rodatge que durarà un o dos mesos. L'entrada general tindrà un cost de 15 euros i, tot i que inicialment no està previst, s'ha contemplat la possibilitat d'emetre un tiquet conjunt amb les altres dues cases modernistes de la 'Mansana de la discòrdia', la Casa Batlló d'Antoni Gaudí, i la Casa Lleó Morera, de Lluís Domènech i Montaner. [Altres informacions]

Un milió de dones van ser violades pels soldats aliats a Alemanya tant a la zona soviètica com la dels aliats segons els historiadors
Després que el dictador Adolf Hitler fos vençut per les forces aliades, es calcula que 860.000 dones i infants van ser violats pels soldats aliats, segons defensa la historiadora alemanya Miriam Gebhardt a 'When The Soldiers Came' (Quan els soldats van arribar). Segons la mateixa historiadora, aquests crims han estat silenciats durant dècades per vergonya. Els crims van passar a tot arreu. Tant a la zona ocupada pels soviètics, com les que van ocupar les forces aliades de França, Gran Bretanya i els Estats Units. Durant els mesos posteriors a la victòria aliada, entre els soldats era popular la frase: "Els EUA van batallar durant anys amb els soldats alemanys, però només han trigat un dia i han necessitat una xocolatina per conquerir les dones alemanyes". Aquesta "conquesta", però, segons la historiadora, en molts casos no va ser voluntària. La societat de la postguerra a vegades no diferenciava entre violació o relacions sexuals consentides. Molts infants van néixer d'aquelles unions forçades i les mares no van rebre cap tipus d'ajuda. El també historiador britànic Keith Lowe, a 'Continente salvaje' (Galaxia Gutenberg) detalla com les democràcies europees també van ser venjatives. Per exemple, només a França, 20.000 dones van ser rapades acusades d'haver col·laborat o haver tingut relacions amorosos amb els soldats nazis. A Noruega, les dones que també havien tingut relacions amb alemanys nazis se les va acusar de traïdores a la pàtria. Les criatures nascudes d'aquestes relacions eren considerades, a més, una minoria bastarda perillosa. [Altres informacions]

El nou Centre d'Interpretació del Castell de Montjuïc explica 10.000 anys d'història de l'espai i una exposició permanent relata com la muntanya va passar de pedrera a fortalesa
El Centre d'Interpretació del Castell de Montjuïc, inaugurat recentment, explica els 10.000 anys d'història de la fortalesa. Amb aquest nou centre es vol donar a conèixer una història de contrastos. Dividit en quatre àmbits, el recorregut pel Centre d'Interpretació del Castell de Montjuïc, d'accés lliure, s'inicia a la sala dedicada a la 'Muntanya de Barcelona', que explica com la muntanya ha estat habitada i explotada des de fa 10.000 anys. De les seves pedreres s'han extret les pedres per edificar la ciutat des de l'època romana, aixecar Santa Maria del Mar o construir les làpides del cementiri jueu. Combinant audiovisuals interactius amb detallades maquetes, en l'àmbit 'Montjuïc far, fortí i fortalesa de Barcelona' es relata que on ara hi ha el castell, hi havia hagut un far, documentat el 1073, i habitat per un mariner que alertava a la ciutat de l'arribada de naus hostils. Més tard, al segle XVIII, es va transformar en fortalesa. A la tercera sala, 'Montjuïc defensa i repressió de Barcelona', es mostren armes del fons del Museu d'Història de Barcelona. L'última sala, 'Montjuïc presó i memòria de Barcelona', recorda els últims capítols de la història del castell, quan va servir de presó i on es van executar molts catalans en temps de la Dictadura, entre ells, el president Companys. [Altres informacions]

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea sentencia que no es pot aplicar un tipus d'IVA reduït als llibres electrònics
La raó que al·lega és que aquest avantatge s'aplica únicament al subministrament de llibres en qualsevol mitjà de suport físic, d'acord amb el que estableix la directiva sobre l'IVA. Així, el Tribuna conclou que els tipus reduïts d'IVA són aplicables a les operacions de distribució de llibres en suport físic i subratlla que la norma exclou qualsevol possibilitat d'aplicar un tipus reduït als serveis subministrats per via electrònica. Aquesta sentència estima els recursos per incompliment presentats per la Comissió Europea contra França i Luxemburg, països que apliquen un tipus reduït d'IVA a les publicacions electròniques des de 2012, del 5,5 i del 3%, respectivament.En la seva interpretació de la directiva, el Tribunal admet que el llibre electrònic necessita un suport físic, com un ordinador, per exemple, per a la seva lectura, però adverteix que aquest suport no està inclòs en la distribució de llibres electrònics, per la qual cosa aquesta categoria no està compresa en l'àmbit d'aplicació de l'Annex III de la directiva europea per als IVA reduïts. El concepte "e-book" al qual afecta aquesta sentència abasta des dels llibres distribuïts mitjançant descàrrega o visionat en línia (streaming) des d'Internet, com, per exemple, els textos que es poden consultar des del telèfon mòbil, un lector de llibres o qualsevol altre sistema de lectura. A més, el tribunal rebutja que la distribució de llibres digitals constitueixi un lliurament de béns, en lloc d'un servei, ja que diu que només es pot qualificar de bé corporal el suport físic que permet la lectura i que no s'inclou en la venda. En el seu recurs, Brussel·les també havia retret que a Luxemburg s'apliqués un tipus superreduït del 3%, tot i que la directiva estableix que no pot ser inferior del 5%. El Tribunal respon que un Estat membre pot aplicar tipus inferiors al 5% amb la condició que sigui conforme a la legislació de la UE, però considera que tampoc es compleix aquest requisit. En qualsevol cas, el TJUE assenyala que la seva sentència sobre França i Luxemburg no és obstacle perquè els estats membres apliquin IVA reduït als llibres en suport físic, com els impresos en paper. [Altres informacions]

Més de 900 llibreries van abaixar la persiana durant el 2014 compensades amb l'obertura de 226 de noves segons un estudi de la Cegal
La Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters (Cegal) ha presentat el Mapa de Llibreries 2014, en què s'han analitzat 3.650 establiments de venda de llibres (tan associats com no associats). Segons la Cegal, 912 llibreries van tancar durant l'any 2014, tot i que també destaca l'obertura de 226 establiments nous. El tancament representa un 94,4% més en relació al 2013. En aquest moment, hi ha a Catalunya 430 llibreries obertes. La principal causa del tancament és la caiguda en picat de les vendes de llibres que es xifra en un 18% tot i que les dades editorials admeten un 40% de retrocés des de l'inici de la crisi i altres fonts parlen d'un 60% real de caiguda. Cal tenir en compte que només 29 llibreries superen un 1'5 milions d'euros anuals de facturació. La gran majoria es mou entre els 30.000 i els 90.000 euros anuals, segons dades de la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters (Cegal). L'esforç de les llibreries per no perdre més clients es basa principalment en presentacions de llibres, trobades amb lectors primerencs i activitats per incentivar la lectura. Els llibreters, però, continuen no apostant pel llibre electrònic: el 85% no en venen. I continuen fent pagar a la pirateria tots els mals del sector mentre mantenen una actitud conservadora centrada en el llibre de paper, malgrat la caiguda progressiva de vendes. L'estudi és molt prudent pel que fa a fer comparacions entre grans superfícies i llibreries petites, tot i que sí que dóna a entendre el paper cultural de les llibreries anomenades de proximitat. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dijous, 26.03.15]
Les actrius Rosa Maria Sardà i Núria Espert són distingides el mateix dia amb el Premi Max d'Honor i amb el Premi Nacional de Cultura respectivament

[dimecres, 25.03.15]
Les amistats són perilloses des dels temps de la marquesa de Merteuil i el vescomte de Valmont ni que es folrin amb música rock com en l'espectacle que Carme Conesa i Edu Soto protagonitzen al Teatre Goya

[dimarts, 24.03.15]
La crisi del Macba es tanca amb el cessament fulminant del director del museu i dels comissaris de l'exposició polèmica

[dilluns, 23.03.15]
De les 15.000 peces espoliades del recentment reobert Museu Nacional de l'Iraq després de dotze anys només se n'han recuperat una quarta part

[diumenge, 22.03.15]
La companyia Lazzigags commemora els deu anys de la seva primera versió de «Pippi Langstrum» en una nova reposició al Jove Teatre Regina protagonitzada per l'actriu Meritxell Santamaria

[dissabte, 21.03.15]
La polèmica del Macba fa un gir amb l'obertura de l'exposició clausurada amb la peça censurada inclosa i una carta del director del museu que posa el seu càrrec a disposició del consorci de les institucions

[divendres, 20.03.15]
La Sala Atrium explica «La fórmula de la felicitat» en una comèdia breu que a vegades sembla feta de peces de trencaclosques que no sempre lliguen amb escenes que miren enrere fins a la infància

[dijous, 19.03.15]
El conflicte sobre la polèmica escultura censurada del Macba porta a desmantellar l'exposició no inaugurada a més d'anul·lar la presentació de la temporada i posar en la corda fluixa la gestió del director

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
El Premi Internacional d’Àlbum Il·lustrat d’Edelvives atorgat a Eva Sánchez recrea la llegenda dels «dips» de la població de Pratdip que va popularitzar en literatura Joan Perucho.

Els Quatre Gats
«La creació Wertiana».

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel.lectual i altres temes legals.


| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 7.613.780 visitants i 23.671.564 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

enamorarse
«Enamorarse».

samba
«Samba».

caminoescuela
«Camino de la escuela».

homemujeninos
«Hombres, mujeres y niños».

lunabrasil
«Luna en Brasil».

parismanhattan
«Paris-Manhattan».

tiempoamantes
«El tiempo de los amantes».

jimmyshall
«Jimmy's Hall».

magialuzluna
«Magia a la luz de la luna».

diasnoche
«Dos días, una noche».

viaje10metros
«Un viaje de 10 metros».

suzanne
«Suzanne».

belle
«Belle».

gabrielle
«Gabrielle».

dosvidas
«Dos vidas».

arissa
«Arissa, l'ombra i el fotògraf 1922-1936 - CCCB».

museublau
Museu Blau

musmusica
Museu de la Música

pedrera
La Pedrera de Gaudí

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

montserrat
Museu de Montserrat

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

torreagbar
Torre Agbar de BCN