BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook


tria33




cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

reus2017
bertrana2017
palauifabre2017
aarhus2017

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XVII - Núm. 5577


Bits del dia

El Tribunal Suprem espanyol prohibeix publicar fotos extretes de Facebook sense permís després de condemnar un diari a indemnitzar un particular per haver utilitzat a portada una foto del seu perfil
El Tribunal Suprem espanyol estableix en una sentència que publicar en un diari la fotografia d'una persona treta del seu compte de Facebook exigeix el seu consentiment exprés; si no, suposa un intromissió il·legítima en el seu dret a la pròpia imatge. El Suprem ha condemnat
La Opinión de Zamora a indemnitzar amb 15.000 euros un home de qui es va extreure una fotografia del seu compte de Facebook i va ser publicada a la portada, en l'edició en paper. El tribunal considera que el diari va provocar un dany en la imatge de l'afectat. Es tractava d'un reportatge informant que el demandant havia estat ferit pel seu germà amb una arma de foc i que, aquest s'havia suicidat. La notícia contenia dades que permetien identificar el demandant. La sentència argumenta que encara que algú publiqui una foto en una xarxa això no suposa que estigui autoritzant la publicació en cap altre lloc diferent. També matisa que el titular del compte no pot reformular reclamació contra l'empresa que presta els serveis de la plataforma electrònica on opera la xarxa social perquè un tercer hagi accedit a aquella fotografia l'accés a la qual era públic. El diari ha estat condemnat a no tornar a publicar la foto en cap altre suport i a retirar-la de tots els exemplars que hi hagi als arxius. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

El polèmic poema «Mare Nostra» de Dolors Miquel és qualificat de sàtira per l'Audiència de Barcelona que rebutja la querella presentada per l'«Asociación en Cristo Nuevo Amanecer»
L' Audiència de Barcelona ha confirmat la no admissió a tràmit de la querella presentada per l'Asociación en Cristo Nuevo Amanecer contra la poetessa Dolors Miquel i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, pel presumpte delicte contra els sentiments religiosos durant la lectura del poema «Mare Nostra» durant el lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona el 15 de febrer del 2016. El tribunal considera que no es pot admetre aquesta querella perquè ni Dolors Miquel ni Ada Colau tenien intenció d'ofendre amb aquesta acció, ni tampoc es pot considerar que hi hagi hagut vexació per als qui professen o practiquen la religió catòlica. A més, es conclou que l'acció va ser un exercici de llibertat d'expressió i que el poema «Mare Nostra» és una sàtira. El jutjat d'instrucció número 2 de Barcelona no va admetre a tràmit aquesta querella el març del 2016, decisió que va confirmar al setembre desestimant un recurs de reforma. Ara, l'Audiència de Barcelona confirma la desestimació de la querella tot rebutjant el recurs d'apel·lació presentat per l'associació denunciant. L'Audiència considera que la vexació, si n' hi hagués, ha de ser directa, no indirecta, i que per aquest motiu aquest tipus penal tampoc encaixa amb l'acció de les querellades. El tribunal també considera que la llibertat d'expressió empara no només les informacions o idees que són favorablement rebudes, sinó també aquelles que xoquen, inquieten o ofenen. A més, afegeix que en les societat democràtiques, els grups religiosos han de tolerar les crítiques publicades i el debat sobre les seves activitats, creences o ensenyaments, sempre que aquestes crítiques no suposin insults intencionats i gratuïts o discurs de l'odi, que constitueixin una incitació a la violència i a la discriminació en contra dels membres d'una religió concreta. La polèmica per la lectura d'aquest poema es va produir el 15 de febrer del 2016 durant el lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona 2015. El president del grup municipal del partit espanyolista PP, Alberto Fernández, va abandonar l'acte quan la poetessa Dolors Miquel va recitar el poema, en considerar que era ofensiu. [Altres informacions]

La pel·lícula catalana «Estiu 1993» de la realitzadora debutant Carla Simon guanya dos premis del Festival de Cinema Internacional de Berlín
El sensible i emocionant debut de la directora Carla Simon ha obtingut el premi a la millor opera prima i el Gran Premi de la secció Generation Kplus. Es tracta d'un film autobiogràfic rodat a la Garrotxa que relata amb gran delicadesa la pròpia història de Simon quan als 6 anys, després de perdre la mare i quedar-se òrfena, els seus oncles la van adoptar. L’èxit del film es va fer públic amb el palmarès de La Berlinale quan es desvelava que guanyava els premis de la secció en què participava, Generation Kplus, i «Estiu 1993» s’enduia el Gran Premi ex aequo amb la xinesa «Becoming who I was». «Estiu 1993» té previst el mes de març competir en el Festival de Màlaga i el maig s'estrenarà a les sales comercials. L’Os d’Or de la Berlinale té protagonisme femení. Se l'ha emportat la cineasta hongaresa Ildikó Enyedi per «On body and soul», una comèdia romàntica ambientada en un escorxador amb una història d’amor entre una controladora d’aliments amb trastorn obsessivocompulsiu i el seu melancòlic superior amb un humor incòmode. [Altres informacions]

Roman Polanski diu que està decidit a viatjar als Estats Units i enfrontar-se al cas de violació que el persegueix des de fa quaranta anys
Això és el que informa la revista TMZ. El cineasta va ser acusat de mantenir relacions sexuals amb l'adolescent Samantha Geimer, de 13 anys, després de drogar-la en una sessió de fotos a Los Angeles. Ell, que aleshores tenia 43 anys, es va declarar culpable i va estar quaranta-dos dies a la presó. A finals del 1978, estant en llibertat sota fiança, va fugir del país davant la possibilitat d'haver de complir una nova condemna més severa. Ara, Roman Polanski planeja tornar als EUA amb la intenció de deixar de ser un fugitiu, però no preveu ingressar a la presó. El seu advocat ha demanat a un jutge del Tribunal Superior del comtat de Los Angeles que accepti la resolució que va dictaminar un tribunal de Polònia segons la qual el director havia arribat a un acord amb les autoritats per complir només quaranta-vuit dies de presó. La víctima, que ara té prop de 53 anys, ha demanat que el cas es tanqui sense imposar cap pena de presó a Polanski. El 2009 el cineasta Roman Polanski (París, 1933) va ser arrestat per les autoritats suïsses a l'aeroport de Zuric i va passar dos mesos a la presó i set d'arrest domiciliari, però finalment no va ser extradit als EUA. Tampoc ho va ser el desembre de l'any passat, quan el Tribunal Suprem de Polònia va rebutjar una nova petició d'extradició. Al llarg de tots aquests anys el director no ha pogut viatjar lliurement per Europa i tampoc no ha pogut visitar la tomba de la seva dona, Sharon Tate, a Califòrnia, ni anar a veure la seva filla a Londres. L'última conseqüència de la persecució a la qual està sotmès des de fa quaranta anys es va produir aquest any en ser nomenat president dels premis Cesar, distinció a la qual va haver de renunciar per les protestes de sectors feministes. [Altres informacions]

La sala de festes La Paloma vol acabar amb deu anys de tancament per denúncies del veïnat i pretén reobrir aquest mateix any després de les obres imprescindibles per garantir la insonorització
Segons la propietat, les obres d'adequació de la sala de festes del Raval començaran aquests pròxims dies perquè el local pugui tornar a obrir aquest anys. No és la primera vegada que se n'ha anunciat la reobertura, però en aquesta ocasió es vol fer coincidir la reobertura amb el desè aniversari del seu tancament forçat. El projecte de rehabilitació passa per modificar algunes de les sales adjuntes a la principal, que només necessita lleugers condicionaments, com per exemple instal·lar baranes a les parts més altes o revisar les portes d'emergència. La propietat de La Paloma també gestionava la sala Cibeles però el mateix 2007 en què va tancar La Paloma i va començar el judici, la van haver de vendre per fer front a les indemnitzacions de tots els treballadors. L'Ajuntament de Barcelona va comprar la sala del carrer Còrsega per set milions d'euros i la van reconvertir en un bloc d'apartaments per a persones grans. El projecte artístic de La Paloma vol potenciar la programació de dia i la música en viu en detriment de les sessions de 'dj' nocturnes, per tal de conciliar l'oci amb el descans dels veïns, una de les causes del conflicte i el tancament a causa dels sorolls de l'exterior. [Altres informacions]

Àlex Ollé de La Fura dels Baus estrena al Gran Teatre del Liceu l'òpera «Quartet» basada en l'obra de Heiner Müller i inspirada en «Les amistats perilloses» de Pierre Choderlos de Laclos
L'òpera es podrà veure en només cinc funcions a partir del 22 de febrer, sota la direcció musical de Peter Rundel, que combina l’Orquestra Simfònica del Liceu amb la música preenregistrada i tractada electrònicament que ha generat l’IRCAM (Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique de París). La direcció d’escena la signa Àlex Ollé, de La Fura dels Baus. L’òpera «Quartett» és una producció del Teatro alla Scala de Milà i compta amb el vídeo de Franc Aleu, el vestuari de Lluc Castells i l’escenografia d’Alfons Flores, que a través d’una impactant caixa suspesa a l’escenari, transmet l’aïllament emocional dels personatges. Uns personatges que encarnen el baríton escocès Robin Adams (en el paper de vescomte de Valmont) i la mezzosoprano també escocesa Allison Cook (en el paper de marquesa de Merteuil). «Quartett» és una òpera en un acte, amb llibret i música de Luca Francesconi que se situa a París, on dos examants es troben atrapats en un joc de seducció i l'única sortida és la mort. La marquesa de Merteuil proposa una juguesca al vescomte de Valmont per seduir Cécile, la seva neboda verge; però ell prefereix el repte de captivar Madame de Tourvel, una esposa fidel. Coincidint amb aquesta òpera, el Gran Teatre del Liceu posarà en marxa el sistema Opera Touch, una prova pilot que permet al públic viure una experiència més completa i interactiva durant la funció. Es tracta d’unes ulleres intel·ligents que faciliten tenir en el mateix camp de visió els sobretítols, el resum argumental a temps real i la informació sobre els artistes, entre d’altres. [Altres informacions]

El cinema Comèdia de Barcelona podria tancar temporalment si prospera la demanda de desnonament de la propietat per impagament del lloguer de l'empresa que l'explota actualment
Fa gairebé un any que l'empresa que gestiona les sales d'exhibició del cinema Comèdia, la societat Espectacles S.L, no paga el lloguer de l'espai. Aquest fet ha portat a les famílies Pla i Planàs, propietàries de l'edifici històric, a presentar una demanada de desnonament per impagament. Les famílies lamenten la situació però asseguren que s'han fet diversos intents per trobar una solució acordada que evités aquesta mesura. Ja han començat a fer gestions per trobar un nou operador que tingui l'objectiu de mantenir l'activitat del cinema. Si no pot ser, prioritzaran una empresa que faci un ús cultural de l'edifici perquè està catalogat com equipament cultural. El cinema Comèdia ocupa l'antic Palau Marcet, que l'arquitecte Tiberi Sabater va construir entre 1887 i 1897. Va ser la residència de l'empresari i polític Frederic Marcet Vidal i de la seva dona Dolors Planàs i Armet fins que es va convertir en teatre el 1934. Les reformes van anar a càrrec de l'arquitecte Pere Domènec Roure, però van ser interrompudes a causa de la Guerra Civil. El 1941 es va inaugurar i el 1960 es va convertir en cinema. L'última rehabilitació va tenir lloc l'any 2015. Hi havia el projecte de convertir el Comèdia en un espai cultural polivalent, amb una sala gran amb capacitat per a unes 850 persones dedicada majoritàriament al teatre, dues sales de cinema digitalitzades i servei de restaurant. Però finalment també s'ha desestimat per inviable econòmicament. [Altres informacions]

La versió de l'obra «El miracle d'Anne Sullivan» del Teatre del Raval amaga la dificultat de fer creïbles sense caure en una caricatura o un estereotip de la discapacitat de la ceguesa i la sordesa els dos principals personatges
La història de Helen Keller ha estat portada al teatre, la televisió i el cinema en diverses èpoques. L'adaptació teatral catalana de Tamar Aguilar, a partir de l'original de l'autor William Gibson (Conway, Carolina del Sud, EUA, 1948) vol reflectir l'ambientació que als anys seixanta ja es va imprimir en el cinema encara en blanc i negre. Helen Keller (Tuscumbia, Alabama, 1880 - Easton, Conneticut, 1968) va patir una greu malaltia d'infància que li va provocar la pèrdua de la visió i l'audició amb les conseqüències de dificultat de creixement i adaptació social. Això, però, no va impedir que després de la seva aferrissada lluita pionera en la millora del desenvolupament de les persones sordes i cegues, es convertís, després de ser la primera persona amb les seves condicions de discapacitat a obtenir una titulació universitària, en una reconeguda escriptora —va deixar publicat el testimoni biogràfic de la seva situació personal— i també en una oradora i activista política [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'obra «El miracle d'Anne Sullivan», estrenada en teatre el 1959, potser és més coneguda per la seva versió cinematogràfica del 1962, «The Miracle Worker», dirigida per Arthur Penn, amb les actrius Anne Bancroft i Patty Duke de protagonistes, guardonada amb un Oscar a la millor actriu principal a Anne Bancroft i un altre a la millor actriu secundària, Patty Duke, morta precisament ara fa un any, i que interpretava aleshores el paper de la petita Helen. [Altres informacions]

El Museu Picasso de Barcelona rep 1 milió de visitants a l'any però només un 6% són visitants procedents de la ciutat o del país
Durant l’any 2016, un 50% dels 954.895 visitants que han passat pel Museu i la seva col·lecció permanent, han adquirit l’entrada anticipadament, consolidant així aquest sistema de venda d’entrades dos anys després de la seva posada en funcionament. L’èxit d’aquesta aplicació ha permès descongestionar el carrer Montcada i millorar l’accés al centre, que durant el 2016 va tenir 1.062.194 usuaris tot i que només un 6% és de la ciutat o del país. Gràcies a aquest servei, el temps d’espera per entrar al Museu s’ha reduït fins als 4 minuts de mitjana, el 70% dels visitants afirmen no haver esperat gens i un 15%, haver-ho fet durant menys de 10 minuts. En l’àmbit digital i de xarxes socials, una dada rellevant són les 1.094.065 visites a la pàgina web del Museu Picasso durant el 2016, així com l’augment en un 38% de fans al Facebook, arribant als 228.595. Pel que fa a Twitter i a Instagram s’ha incrementat en 6.142 i 4.087 seguidors respectivament, fins a aconseguir 59.852 seguidors a Twitter i 4.427 a Instagram. Cal ressaltar la comunitat de Tripadvisor, on s’han publicat 2.266 opinions noves durant el 2016. També s’han completat els itineraris de la col·lecció, afegint al servei els idiomes xinès mandarí i sud-coreà. D’aquesta manera, es poden oferir a les 10 nacionalitats que més vénen al Museu, el servei de suport a la visita en el seu idioma. En aquest ordre, els països de procedència són: Estats Units, França, Itàlia, Alemanya, Regne Unit, Corea del Sud, Xina, Japó, Rússia i Canadà. [Altres informacions]

L'enèsim intent d´«españolizar los niños catalanes» queda avortat al Parlament de Catalunya després de rebutjar una moció maquillada de «trilingüe» dels partits espanyolistes PP i Ciudadanos
El ple del Parlament de Catalunya ha rebutjat una moció que promovia que els pares dels escolars catalans poguessin escollir la llengua d'escolarització dels seus fills. Els vots en contra del gruix de la Cambra catalana han tombat el nou intent dels partits espanyolistes, Ciudadanos i del Partido Popular, que en aquest cas buscaven fomentar l'"ensenyament trilingüe" a l'escola pública catalana. Els diputats de Junts pel Sí, PSC, Catalunya Sí que Es Pot i la CUP han votat en bloc en contra de la proposta. La moció recollia "el dret dels pares a escollir la llengua oficial d'escolarització dels seus fills" i obrien la porta a fer un procediment objectiu, transparent i eficaç. Segons els seus promotors, l'objectiu era el de promoure un ensenyament "trilingüe", tot i que Junts pel Sí i la CUP, les dues forcen que donen suport al Govern de la Generalitat, s'han posicionat en contra en considerar que el text volia carregar contra el model d'immersió lingüística. El text apostava perquè el català, el castellà i l'anglès es repartissin cadascuna el 25% de les assignatures troncals, convertint-les en oficials. Entre els punts també rebutjats per la majoria dels grups n'hi havia un que incloïa un augment de la dotació del professorat d'anglès per reduir les ràtios en las classes d'aquesta matèria i crear una figura de tutor d'anglès en cada centre. Aquesta figura seria l'encarregada de seguir l'evolució del nivell d'aquest idioma de cada alumne. [Altres informacions]

La Casa Vicens projectada per Antoni Gaudí s'afegirà al circuit de visites de cases modernistes de Barcelona a partir de la tardor d'aquest any
Les obres de restauració d'aquest edifici de Gaudí ja estan molt avançades i es posa com a data previsible la tardor d'aquest any perquè es pugui obrir a les visites turístiques i així s'afegeixi a altres edificis modernistes de la ciutat de Barcelona com La Pedrera o la Casa Batlló. El director del projecte de rehabilitació de la Casa Vicens, que té un cost de 4 milions d'euros, és Joan Abellà per encàrrec de la família propietària, el banc andorrà MoraBanc. Malgrat que no s'ha dit quin serà el preu de les localitats dels visitants, en aquests moments, La Pedrera val 22 euros i la Casa Batllo, 23,5 euros. La Casa Vicens és una de les obres més emblemàtiques del Gaudí jove, però la seva nova vida està en mans de dos degans, José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres, que treballen colze a colze amb l’arquitecte David García, del despatx Daw Office. La Casa Vicens no s’han limitat a fer tasques de reparació sinó que també està en construcció una nova escala amb el mateix recorregut que la que va desaparèixer quan la casa es va dividir en diversos habitatges. Els arquitectes actuals denuncien la falta de cura de l’Ajuntament de Barcelona per haver permès que es construïssin edificis anodins al voltant de l’obra de Gaudí i la dificultat d’adaptar-la a les normatives actuals. La responsable de la museologia, Marta Antuñano, detalla la història de l’edifici i les vicissituds que va patir des que es va començar a construir, l’any 1883, fins als anys 60. Els elements originals tornaran a lluir com el primer dia, i els arquitectes també han conservat l’ampliació que hi va fer Joan Baptista Serra l’any 1927. Una de les sorpreses afecta el conegut fumador: el sostre àrab no era daurat, sinó blau i verd, com s’ha descobert durant la restauració. [Altres informacions]

La novel·la «Vida privada» de Josep Maria de Sagarra es portarà a la televisió catalana en dos capítols sota la direcció de Sílvia Munt
El clàssic de la literatura catalana, «Vida privada», la novel·la escrita per Josep Maria de Sagarra, es veurà a la petita pantalla el 2018 en una minisèrie de dos capítols sota la direcció de l'actriu i directora Sílvia Munt. L'enregistrament de la minisèrie es rodarà a Lleida i a la ciutat de Cervera. La directora ha anunciat que els actors protagonistes seran Pablo Derqui i Francesc Garrido. El repartiment el completaran els intèrprets Àgata Roca, Pep Cruz, Maria Molins i Pedro Casablanc. Entre les guionistes de la sèrie hi ha Coral Creu, que també va treballar amb l'adaptació de la novel·la «Pa Negre», d'Emili Teixidor. La directora Sílvia Munt ha optat per Lleida i Cervera perquè Barcelona està, segons ella, molt saturada pel que fa a rodatges, a més de les complicacions de trànsit i turisme. La minisèrie tindrà un cost proper als 2 milions d'euros. La novel·la «Vida privada» retrata la decadència d'una família burgesa, els Lloberola, entre el final de la Dictadura de Primo de Rivera i la Segona República. La novel·la retrata la desaparició d'una determinada Barcelona i els canvis de l'època. La minisèrie és una producció d'Oberon Cinematrogràfica juntament amb Televisió de Catalunya i la participació de l'Institut Català d'Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya. Gran part de la minisèrie es produirà al Magical Media de Lleida, un centre de continguts audiovisuals propietat d'un consorci format per l'Ajuntament i la Universitat de Lleida, i la resta serà als exteriors de la ciutat i la comarca del Segrià. [Altres informacions]

El curt «Timecode» rebrà una aportació de 25.000 euros de la Generalitat de Catalunya per promocionar als EUA la seva cursa cap als Oscars
La Generalitat de Catalunya aportarà 25.000 euros per a la campanya de promoció als Estats Units del curtmetratge «Timecode», un dels cinc nominats en aquesta categoria als Oscars. Representa la meitat del que l’equip calcula que serà necessari. Segons els productors de «Timecode», als Oscars, els curts queden apartats del focus mediàtic, per això és important aconseguir que els acadèmics nord-americans el vegin i el votin. La promoció consistirà en projeccions a Los Angeles, Washington i Austin, a més de reunions amb agents i altres personalitats de Hollywood. «Timecode» ha guanyat fins ara la Palma d'Or de Cannes, el Gaudí i el Goya. [Altres informacions]

El Centre Pompidou o Beaubourg de París commemora el quarantè aniversari de la seva inauguració havent aconseguit més de cent dos milions de visitants
El Centre Pompidou, el museu d’art modern més gran de tot Europa, compleix 40 anys amb una història que ha superat el fort rebuig amb què va néixer, per la seva peculiaritat arquitectònica, per estendre’s més enllà de París i superar els cent milions de visitants. Més injuriat durant la seva construcció que la torre Eiffel i que la piràmide del Louvre, per la intel·ligència parisenca, el Centre Pompidou ha fet 40 anys el 31 de gener, amb rècords de popularitat. Un aniversari que celebra aquesta setmana amb una festa pública i un programa d'actes festiu. Es parla de més de cent dos milions de visitants, atrets per les 120.000 obres de la col·lecció permanent (el museu d’art modern i contemporani més gran d’Europa i el segon mundial), per les 325 exposicions temporals i les 818 estrenes de l’IRCAM, l’Institut de Recerca Musical, que hi ha hagut des de la inauguració. Sense oblidar els més de 110.000 lectors que han passat per la seva biblioteca pública d’informació a més de l'atractiu de veure mig París pujant i baixant els 219 esglaons de l’escala mecànica que s'enfila a cor obert per la singular façana. A la darreria dels anys setanta, en el llavors anomenat plateau Beaubourg, a pocs metres de la polèmica mudança del mercat des Halles, el president Georges Pompidou va tenir el coratge de confiar en el projecte del que seria el Centre Pompidou o Beaubourg, sobre el qual van ploure les crítiques dels entesos, que firmaven tres arquitectes poc coneguts: l’anglès Richard Rogers i els italians Renzo Piano i Gianfranco Franchini. El resultat va ser un edifici de 166 metres de longitud, 42 d’alçària i 60 d’ample, amb 15.000 tones d’estructura metàl·lica, el seu organisme (canonades, cables) a la vista, va escandalitzar tout Paris, però va atreure el món. [Altres informacions]

Obre el Museu de la Infància de la Guerra a la ciutat de Sarajevo amb testimonis i desenes de relats personals del setge que va patir la ciutat
La idea de dedicar un museu a la infància va ser de Jasminko Halilovic, que era un nen entre el 1992 i el 1995 i que ja va publicar el 2013: 'War Childhood: Sarajevo 1992-1995'. Aquest llibre recull milers de missatges sobre la pèrdua d'éssers estimats, la por als franctiradors o la manca d'aliment. El Museu de la Infància de la Guerra reuneix també molts objectes que els testimonis associen amb aquells anys de conflicte bèl·lic: un joc d'escacs, una llauna de conserves, sabatilles de ballarina... "Guitarra, monopoli, dominó al soterrani a la llum de les espelmes", explica Alisa, que tenia 8 anys durant la guerra. "Quan vaig recollir els testimonis, em vaig adonar que la gent tenia tendència a connectar els seus records amb certs objectes físics, i que aquests objectes eren importants per a ells i volien compartir-los", explica Halilovic. Amb el temps, però, hi havia el risc de perdre tots aquests records i Halilovic va començar a reunir-los amb el suport d'un grup d'historiadors, metges i psicòlegs que també eren nens quan Bòsnia va viure l'infern de la guerra. El fons del Museu ja té més de 3.000 objectes i 100 hores de videotestimonis. El museu se centra a recordar la manera de processar aquests records. I ho fa d'una manera que pugui ajudar a cicatritzar les ferides de la guerra.El projecte és utilitzar l'experiència i la investigació per crear materials educatius que puguin ser utilitzats per professors i alumnes. [Altres informacions]

L'Acadèmia de Hollywood defensa el cineasta iranià Asghar Farhadi que es podria veure vetat a entrar als EUA per assistir a la gala dels Oscar a causa de l'esbojarrada ordre del decret del president nord-americà Donald Trump contra els països musulmans
L'Acadèmia de Hollywood ha reaccionat contra la possibilitat que el cineasta iranià Asghar Farhadi, nominat a l'Oscar al millor film de parla no anglesa per «El viajante», no pugui assistir a la cerimònia dels Oscars del 26 de febrer per culpa de la prohibició d'entrada als Estats Units als ciutadans de l'Iran i sis altres països musulmans. L'Acadèmia celebra les fites en l'art del cinema, que transcendeix les fronteres i parla directament a públics d'arreu del món, sense importar les diferències nacionals, ètniques o religioses —diu el comunicat—. Com a defensors dels cineastes i dels drets humans de les persones, trobem extremadament pertorbador que a Asghar Farhadi i el seu equip se'ls impedeixi l'entrada al país per culpa de la religió o país d'origen. Segons un tuit del corresponsal de la BBC a l'Iran, l'oficina del cineasta no veu un obstacle legal que viatgi als Estats Units però aviat decidiran si Asghar Farhadi assistirà o no a la cerimònia dels Oscars. L'actriu protagonista, Taraneh Alidoosti, ha dit que boicotejarà la gala per protestar pel tancament de fronteres de Trump, a qui considera un racista. Farhadi ja va guanyar l'Oscar el 2012 pel drama «Nader i Simin, una separació». En el seu discurs d'agraïment, va dedicar el premi a l'Iran i a la gent del seu poble que respecten totes les cultures i civilitzacions i menyspreen l'hostilitat i el ressentiment. Figura incòmode per al règim iranià, ha hagut de batallar constantment contra la censura perquè les seves pel·lícules ofereixen una imatge complexa de la realitat del país, mostrant les contradiccions d'una societat atrapada entre l'anhel de modernitat i el pes de les tradicions i la religió. Farhadi ha destacat per la defensa de la llibertat d'expressió i s'ha significat a favor de cineastes represaliats per les autoritats iranianes com Jafar Panahi. [Altres informacions]

La recuperació de 3.561 obres d'art robades ha portat a investigar 48.587 persones delinqüents i 75 detencions arreu de divuit països europeus
«Pandora» és el nom amb què la policia ha batejat l'operació contra l'espoli d'obres d'art que ha acabat amb 75 detinguts i 3.561 peces recuperades. L'operació, en què s'han investigat 48.587 persones delinqüents i inspeccionat 29.340 vehicles i 50 vaixells, ha tingut la col·laboració de les policies de 18 països europeus i de l'Europol, la Interpol, la Unesco i l'Organització Mundial d'Aduanes. A l'Estat espanyol, la investigació més important es va fer a Múrcia, on es van recuperar 500 objectes arqueològics, una vintena dels quals s'havien robat el 2014 del Museu Arqueològic de Múrcia (MAM). Bona part de la recerca es va fer a través de les xarxes, on es van investigar anuncis força sospitosos que van permetre recuperar més de 400 monedes. La policia grega també ha recuperat un important patrimoni arqueològic, com una làpida de marbre otomà i una imatge del segle XVIII de sant Jordi. La policia també ha centrat les investigacions en el tràfic il·lícit de béns provinents dels països immersos en conflictes bèl·lics. [Altres informacions]

La rehabilitada Biblioteca Nacional de França del carre Richelieu de París acabarà la renovació el 2020 i acabarà amb un pressupost de 232 milions d'euros
Els espais renovats abasten més de 30.000 m2, del quadrilàter de 58.000 m2 que avui ocupa l'ala Richelieu i que firma l’Atelier Bruno Gaudin Architectes. La seva biblioteca, amb més d’1,7 milions de documents, ocupa ara la majestuosa sala Labrouste, que agafa el nom de l’arquitecte que, just després d’haver realitzat el 1851 una altra biblioteca —la de Sainte-Geneviève, al costat del Panteó—, va iniciar la reconstrucció d’aquesta sala, el vestíbul que la introdueix i el magatzem que la tanca. I tot, sota el Segon Imperi de Napoleó III. La seu Richelieu, situada al número 58 del carrer Richelieu de París, amaga un tresor que a partir d’ara s'ha rebatejat com a «Richelieu, biblioteques, museu, galeries» i és el bressol històric de la Biblioteca Nacional de França (BnF), que preserva i conserva amb l’altra principal seu, la més moderna de François Mitterrand al sud-est de París, més de 40 milions de documents. El primer element important és l’enorme salomó de vidre amb aires modernistes que penja del trebol del vestíbul. Un cop a la sala Labrouste, s'imposen les setze columnes que sostenen nou cúpules imperials, cadascuna amb el seu corresponent òcul que proporciona part de la il·luminació de la sala. Als laterals, sis quadres de paisatges firmats per Alexandre Desgoffe el 1864 acompanyen els prestatges ja reomplerts d’una part dels 150.000 llibres d’accés lliure per a estudiants i estudiosos acreditats. La BnF ha organitzat aquest cap de setmana una jornada de portes obertes. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dilluns, 20.02.17]
El polèmic poema «Mare Nostra» de Dolors Miquel és qualificat de sàtira per l'Audiència de Barcelona que rebutja la querella presentada per l'«Asociación en Cristo Nuevo Amanecer»

[diumenge, 19.02.17]
La pel·lícula catalana «Estiu 1993» de la ralizadora debutant Carla Simon guanya dos premis del Festival de Cinema Internacional de Berlín

[dissabte, 18.02.17]
Roman Polanski diu que està decidit a viatjar als Estats Units i enfrontar-se al cas de violació que el persegueix des de fa quaranta anys

[divendres, 17.02.17]
La sala de festes La Paloma vol acabar amb deu anys de tancament per denúncies del veïnat i pretén reobrir aquest mateix any després de les obres imprescindibles per garantir la insonorització

[dijous, 16.02.17]
Àlex Ollé de La Fura dels Baus estrena al Gran Teatre del Liceu l'òpera «Quartet» basada en l'obra de Heiner Müller i inspirada en «Les amistats perilloses» de Pierre Choderlos de Laclos

[dimecres, 15.02.17]
El cinema Comèdia de Barcelona podria tancar temporalment si prospera la demanda de desnonament de la propietat per impagament del lloguer de l'empresa que l'explota actualment

[dimarts, 14.02.17]
La versió de l'obra «El miracle d'Anne Sullivan» del Teatre del Raval amaga la dificultat de fer creïbles sense caure en una caricatura o un estereotip de la discapacitat de la ceguesa i la sordesa els dos principals personatges

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
El debut en llargmetratge de la cineasta catalana Carla Simón aporta al cinema per a joves la pel·lícula «Estiu 1993» basada en la seva infància òrfena de pare i mare víctimes de la sida.

Els Quatre Gats
«¿Quina estatueta pesa més?»

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel.lectual i altres temes legals.



| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 10.201.434 visitants i 28.185.474 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

inferno
«Frantz».

jackie
«Jackie, la primera dama».

amoryamistad
«Manchester».

elle
«Lo que de verdad importa».

Cafe Society
«Yo, Claude Monet».

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu Blau

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

casapunxes
Casa de les Punxes

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Glòries de BCN