L'apunt musical i els vídeos culturals del dia Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia
Plataforma en defensa del servei públic de Ràdio i Televisió de Catalunya
I encara...
Un grup de professors de la «Marea Verda» de Madrid fomenta la difusió gratuïta del material de text escolar per evitar la compra d'exemplars Un grup de professors d'institut i d'Universitat de la Comunitat de Madrid ha creat llibres de text digitals i ajustats als currículums oficials per a la seva difusió gratuïta a través d'Internet i amb l'objectiu d'evitar que els pares hagin de comprar, any rere any, nous llibres de text. Així figura en la pàgina web de la Marea Verda, en la qual el col·lectiu ha informat que, de moment, aquests professors han publicat els llibres de Llengua i Literatura de 1r ESO i 2n ESO, el de Tecnologia de 1r ESO i el de Ciències Naturals d'aquest mateix curs. A més, ha assegurat que al llarg de 2013 s'acabaran els de 3r i 4t de Llengua, 2n de Ciències Naturals i 1r de Matemàtiques. Segons han explicat, la Marea Verda ha decidit emprendre l'edició d'aquests llibres, que segons asseguren ja fan servir amb èxit en alguns centres, davant la impotència que diuen sentir quan han de comprar nous llibres de text a les editorials que utilitzen, segons ells, tots els mitjans per obligar-los a fer les comandes. El col·lectiu ha explicat que l'elecció d'un llibre de text sempre la fa el departament de cada assignatura dins d'un institut, per la qual cosa han convidat la resta del professorat a contribuir amb la gratuïtat dels llibres de text a través de la llicència Creative Commons de manera que qualsevol pot copiar i difondre, citant l'autor original. Els llibres es poden descarregar directament d'Internet en format pdf.
[Altres
informacions]
Mor el col·leccionista de cinema Tomàs Mallol i Deulofeu als 89 anys que havia imprès de personalitat històrica el Museu del Cinema de Girona El col·leccionista de cinema Tomàs Mallol i Deulofeu ha mort aquest diumenge, 16 de juny, a l'Hospital Josep Trueta de Girona, als 89 anys d'edat. Precisament, la seva enorme compilació cinèfila —amb projectors, pel·lícules amateurs, cartells— va servir per crear el Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol, que repassa exhaustivament la història del setè art. Entre les nombroses distincions, Mallol va rebre la Creu de Sant Jordi el 2001 i era membre d'honor de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya des del 1998. Tomàs Mallol Deulofeu va néixer l'any 1923 a Sant Pere Pescador (Alt Empordà). El reconegut cineasta català va estudiar enginyeria tècnica a l'Escola Industrial de Barcelona, i tot seguit va muntar un estudi i una agència de publicitat. Des de ben petit, l'apassionava el món del cinema. Durant la seva infantesa, les projeccions ambulants que arribaven al seu poble l'entusiasmaven. Sobretot, s'interessava pels aspectes tècnics com la il·luminació, les òptiques o l'arrossegament de les pel·lícules. Tant d'interès tenia en aquests aspectes que a l'edat de vuit anys va construir el seu primer projector amb el qual entretenia els seus amics i familiars. Una peça que avui en dia es conserva dins la col·lecció del Museu del Cinema de Girona. L'any 1956 va realitzar la seva primera pel·lícula, 'El pastor de Can Sopa', i va intentar fer-se un lloc en el món dels directors de fotografia. Tot i això, va abandonar el cinema professional i va decidir continuar com a cineasta amateur fundant la Unió de Cineastes Amateurs de Barcelona l'any 1968. Membre d'honor des del 1998 de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, l'any 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi. La col·lecció que va donar a l'Ajuntament de Girona i que va crear el fons del Museu del Cinema de Girona és considerada com una de les més importants de l'Estat espanyol per la gran quantitat d'aparells dels orígens del cinema i dels primers anys del setè art.
[Altres
informacions]
La companyia aragonesa Teatro del Temple s'afegeix a la relectura escènica que permet el primer esperpent de Valle-Inclán amb «Luces de bohemia» al Teatre Goya A l'autor Ramón María del Valle-Inclán (nom literari de Ramón José Simón Valle Peña, Vilanova de Arousa, 1866 - Santiago de Compostel·la, 1936), cadascú l'agafa per on l'enfila. I aquesta és la riquesa que el fa possible en multitud de propostes, des de la més sofisticada a la més poètica o la més minimalista. I és que la seva obra 'Luces de bohemia', amb la qual Valle-Inclán va obrir el gènere de l'esperpent, té un registre tan obert que permet, i gairebé provoca, aquesta variadíssima posada en escena. Probablement una de les causes sigui el fet que l'autor va començar publicant 'Luces de bohemia' en lliuraments setmanals a la revista 'España', el 1920, cosa que li dóna, un cop revisada, aquesta posterior estructura de càpsules que encaixen, un registre que, ben mirat, el teatre contemporani ha utilitzat també en els últims anys en un pseudoesperpent titllat de "nova dramatúrgia". La posada en escena de la companyia aragonesa Teatro del Temple [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] s'afegeix a aquesta varietat escènica tendint a fer un espectacle que manté una màxima fidelitat al text i que prescindeix de qualsevol sofisticació que el pugui destorbar.
[Altres
informacions]
La Fundació Mercè Rodoreda publica un volum amb entrevistes, enquestes i retrats literaris fets a l'autora durant una vintena d'anys des d'abans del seu retorn a Catalunya fins a la seva mort En una entrevista feta el 22 de novembre de 1966, Baltasar Porcel descrivia així l’autora de 'Mirall trencat'. La de Porcel és la primera de les quaranta-tres entrevistes que recull l’obra 'Mercè Rodoreda. Entrevistes', fetes en els anys de maduresa de la novel·lista, és a dir, entre el 1966 —moment en què Rodoreda ja havia iniciat, des del seu exili a Ginebra, una progressiva reaparició literària— i els mesos previs a la seva mort, el 1983. L’obra, a cura d’Abraham Mohino i publicada per la Fundació Mercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans recull testimonis escrits de l'època signats per periodistes o escriptors com Montserrat Roig, Joaquín Soler Serrano, Sempronio, Màrius Carol, Carmen Alcalde, Mercè Vilaret, Lluís Permanyer, Agustí Pons o Robert Saladrigas. El volum és un testimoniatge històric de l’escriptora, del qual es deriven dos grans nuclis d’interès. El primer és la construcció del mite personal. L’entrevista, gairebé en la mateixa mesura que pot permetre desentranyar l’entrevistat, pot esdevenir un instrument per a la mistificació. En el cas de Mercè Rodoreda, i malgrat la seva disposició manifestament adversa a concedir entrevistes, en el marc de l’entrevista va traçant una imatge de si mateixa, de la seva disquisició vital, ideològica o confessional que vol lliurar al públic o a la posteritat. Aquesta imatge no solament en nodreix la llegenda —centrada en aspectes com la infantesa, l’exili i l’aïllament a Romanyà de la Selva— sinó que també és una forma de literatura. El segon nucli d’interès gira entorn de la necessitat de parlar de l’ofici d’escriptor: per mitjà de la successió de diàlegs, es penetra en l’estudi del pensament literari i dels ressorts creatius de Rodoreda, i es configura en un estudi del com del seu art.
[Altres
informacions]
Un museu de Bangkok munta una exposició amb unes 50.000 figures dels personatges més populars de la literatura i el cinema de ficció com Superman, Batman, Ironman o Robocop Una estàtua de dos metres d'altura de Superman, que per cert ha estrenat llargmetratge amb 'Man of Steel', custodia l'entrada del Batcat Toy Museum. El tailandès Somchay Nitimongkolchai és qui porta gairebé trenta anys col·leccionant tot tipus de ninots i ara ha decidit obrir aquesta exposició, a Srinakarin Road, al nord-est de Bangkok. Centenars de figures de Superman es reparteixen en les estances de la galeria. Altres personatges de ciència-ficció com Thor, el Capità Amèrica, Goku, Buzz Lightyear, Mr. Increïble, Bart Simpson o Wolverine també habiten a les prestatgeries del recinte. Però va ser la publicació d''El Cavaller Fosc', la segona pel·lícula de Batman dirigida per Christopher Nolan, la que va sevir d'inspiració al col·leccionista tailandès per muntar aquesta mostra permanent de joguines que ha estat un any en constant progrés. Com si es tractés d'una petita Gotham City, la ciutat central de l'univers de Batman, dues estances del museu es reserven en exclusiva per a les figures relacionades amb el ratpenat emmascarat. La peça més exclusiva del museu és un cinturó d'eines de Batman fabricat el 1966 i valorada amb 35.000 dòlars (prop de 27.000 euros). Només n'hi ha dos models a tot el món. Cotxes i motos de metall, vestits a mida, escultures, figures de plàstic i antics robots de fabricació japonesa entre altres curiositats es poden trobar en aquest museu que té el sostre cobert amb reproduccions de grans dimensions dels símbols utilitzats per Batman durant la seva història.
[Altres
informacions]
La websèrie «Les coses grans» que impulsa i dirigeix l'actor Roger Coma s'estrena a la xarxa el 19 de juny amb intèrprets com Pep Ambrós, Margalida Grimalt, Mar Ulldemolins i David Verdaguer Roger Coma s'estrena com a creador, director, intèrpret i productor amb 'Les coses grans', una websèrie sobre les coses petites de la vida tractades amb humor i esgarrinxada terapèutica que s'emetrà íntegrament per internet a partir del 19 de juny. La primera temporada consta de 8 capítols de menys de 10 minuts cada setmana. Segons els promotors, la websèrie mostra interpretacions realistes, allunyades del registre còmic de traç més gruixut habitual a moltes de les websèries actuals, amb problemes tan intrascendents però tan necessaris com discussions sobre receptes de cuina maternes, gelosies d'un antic exnovio o la necessitat de donar sentit a la nostra vida, encara que sigui per ser el millor pelador de patates o guanyar la competició per enviar el whatsapp més eròtic de Catalunya. Tot plegat tractat sense paròdia sino com una tragèdia quotidiana en què es viu tot el que hi passa. La websèrie 'Les coses grans' és una producció petita però de qualitat amb la qual, segons els seus responsables, es pot empatitzar de seguida i que aconsegueix una frescor i espontaneïtat molt saludables i que s'ha de consumir com es consumeix a internet, una mica accidentalment però sobretot de manera compulsiva. Actualment, l'actor i director Roger Coma, interpreta el paper d'un mosso d'esquadra de la sèrie 'Gran Nord'.
[Altres
informacions]
Una norantena de «picassos» es poden observar al Museu Picasso de BCN interpretats pel mateix pintor al llarg de la seva vida en una exposició que recull obres de museus i col·leccions privades de tot el món La mostra s'obre amb els autoretrats de joventut, el primer fet a Màlaga quan tenia només 13 anys. De seguida la pintura evoluciona cap a retrats menys reals, on el pintor és irreconeixible. L'autoretrat es pot observar en el període acadèmic. A l'època blava, a principis del XX, quan firma retrats amb la paraula 'Yo', que dóna títol a l'exposició, en l'etapa primitivista i en la cubista. Durant uns anys, els retrats es poden observar en fotografies, fetes ja a París. I torna a aparèixer en l'etapa neoclàssica. Després, ja no fa autoretrats, sinó autorepresentacions, on el pintor apareix com a ombra o perfil, imatges a través de les quals exorcitza els seus problemes personals i de parella. Els últims quadres i gravats són del final de la seva vida. Clarament es veu un Picasso que mira la mort amb els ulls ben oberts, quan ja té 91 anys, però amb grapa. No s'havia fet mai cap exposició antològica sobre aquest aspecte de la seva producció, un fil conductor que permet repassar tota la seva trajectòria artística i totes les èpoques. El Museu Picasso BCN ha estat treballant durant tres anys per recopilar unes noranta obres de Picasso, amb cessions de museus i col·leccions particulars i sobretot l'ajut de la família.
[Altres
informacions]
L'exposició sobre Georges Méliès de CaixaForum BCN ressegueix la trajectòria d'aquest pioner del cinema i ofereix el visionat d'una vintena de films originals restaurats i digitalitzats per a la mostra Els fans i no fans de Georges Méliès poden fer un viatge als inicis del cinema amb l'exposició que es presenta a CaixaForum i que recorre la trajectòria del personatge des del seu naixement, el 1861, a la seva mort, el 1938. Un total de 418 objectes, entre films, fotografies, dibuixos, vestuari, cartells i aparells de cinema s'exhibeixen en el que represena la primera gran exposició dedicada aquí al mag del cinema Georges Méliès, realitzador i distribuïdor de més de 500 pel·lícules entre 1896 i 1912, que va acabar arruïnat i fent de venedor en una paradeta de joguines de l'estació parisenca de Montparnasse que recentment ha inspirat la pel·lícula 'La invenció d'Hugo', basada en la novel·la gràfica homónima. Una de les peces exposades és precisament l'autòmat utilitzat per Martin Scorsese per a aquest film. Amb una escenografia que recorda les seves fantàstiques pel·lícules, l'exposició 'Georges Méliès. La màgia del cinema' es divideix en tres àmbits: les arrels del seu cinema i l'art de l'engany, la seva vida i la seva obra, amb especial incidència en el film 'Viatge a la Lluna'. Altres objectes que criden l'atenció són diferents aparells originals com llanternes màgiques, una càmera cronofotogràfica o praxinoscopis i discos estroboscòpics. Tampoc és interessant la maqueta del seu estudi de Montreuil-sous-Bois, que tenia les mateixes dimensions que el teatre Robert-Houdin, un mag al qual Méliès sempre va admirar.
[Altres
informacions]
Els Beatles estaran al costat de Beethoven i Shakespeare amb manuscrits del grup cedits pel biògraf Junter Davies a la Britishy Library El biògraf ha donat cartes i cançons manuscrites del grup de Liverpool i d'altres de John Lennon que s'exposaran a la galeria dels Tresors de la British Library al costat d'altres documents del compositor Ludwig van Beethoven i el dramaturg William Shakespeare. Entre els documents cedits figuren les lletres de cançons com 'Strawberry fields forever', 'She said she said' o 'In my life'. La col·lecció dels Beatles s'exposa a la mateixa secció que el text de la carta magna britànica. Junter Davies, de 77 anys i autor el 1968 de l'única biografia autoritzada del grup, ja havia prestat els documents que tenia a la British Library, que ara els tindrà de manera permanent. Davies, que va conèixer els Beatles als anys seixanta, ha donat el seu arxiu de la popular banda a través d'un programa governamental que ofereix avantatges fiscals als que regalen el seu patrimoni artístic a l'Estat. La vitrina dedicada als Beatles és una de les més populars a la galeria dels Tresors i és un dels atractius dels visitants del museu britànic.
[Altres
informacions]
Alemanya torna a Grècia milers de fragments de ceràmica del neolític espoliades durant la II Guerra Mundial a la regió de Tessàlia Coincideix amb la crisi econòmica i les polítiques de rescat, però no és el mateix. En aquest cas, el carregament via Grècia no és d'euros sinó de ceràmiques. L'espoli va tenir lloc a la regió de Tessàlia. Va ser d'unes 8.000 peces que es troben al Pfahlbaumuseum i que van ser sostretes pels nazis el 1941 durant unes excavacions il·legals a les rodalies de Velestino, al centre de Grècia. El Pfahlbaumuseum és un museu arqueològic a l'aire lliure a Unteruhldinenge, a la vora del Llac de Constança (sud d'Alemanya), en el qual es mostren reconstruccions de palafits del Neolític i de l'Edat de Bronze. La direcció general d'Antiguitats del Ministeri d'Exteriors de Grècia porta anys recopilant informació sobre objectes espoliats durant l'ocupació alemanya i la seva devolució és una de les demandes que aquest país ha formulat com a part de les reparacions de guerra. Els ministeris de Cultura i d'Exteriors treballen en la creació d'una xarxa internacional de cooperació i han signat ja acords bilaterals per a la protecció de béns culturals i contra el tràfic amb països com els Estats Units, Suïssa, Xina i Turquia. Gràcies a aquests acords, entre 2009 i 2012 es van aconseguir repatriar 278 béns culturals grecs i material ossi de valor arqueològic.
[Altres
informacions]
Neix una revista digital per iniciativa de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona amb l'objectiu de facilitar la publicació científica en l'àrea de les pràctiques artístiques El Grup de Recerca BR::AC. Barcelona, Recerca, Art, Creació, de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, ha impulsat una revista electrònica amb l’objectiu de facilitar la publicació científica en l’àrea de les pràctiques artístiques. Amb aquest nou instrument de divulgació els seus responsables volen donar suport a l’elaboració d’estudis i creacions artístiques sobre les interaccions de l’art amb la ciència, aplicables a projectes concrets en el medi paisatgístic, urbanístic o arquitectònic basats en criteris de sostenibilitat, regeneració paisatgística i participació ciutadana. En aquesta línia, la finalitat és difondre les aportacions més rellevants d’artistes i teòrics de l’art —en particular, en el marc de les Facultats de Belles Arts—, tant a escala nacional com internacional. Amb una periodicitat quadrimestral, «BR::AC. Barcelona, Research, Art, Creation», editada per Hipatia Press, es publicarà en espanyol i anglès, i serà d’accés lliure a la xarxa. La nova publicació vol ser una eina de suport per a la difusió dels projectes que desenvolupa el Grup de Recerca BR::AC en tres línies de treball interrelacionades: metàfores científiques, acústica del paisatge i art sonor, i escultura mediambiental. Així mateix, servirà per donar a conèixer propostes externes de figures destacades del pensament artístic contemporani i de la pràctica artística com a recerca, que analitzaran els conflictes fonamentals de l’art actual.
[Altres
informacions]
L'espectacle «Operetta» de la companyia Cor de Teatre farà una gira la temporada vinent amb més de 80 representacions en escenaris de França, Suïssa i Alemanya El mes de juliol de l'any passat, 'Operetta' va tenir un gran èxit en el Festival d'Avinyó Off on va exhaurir les entrades de la trentena de representacions que la companyia Cor de Teatre va fer al Théâtre des Béliers. L’espectacle formava part de la programació Avignon à la Catalane promoguda per l’Institut Ramon Llull. El seu gran èxit a Avinyó ha situat Cor de Teatre i el muntatge coral 'Operetta' en l’escena internacional i els ha obert les portes d’Europa. La proposta es va estrenar a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya el maig del 2011 i des d'aleshores havia fet diverses reposicions en escenaris catalans. Molts teatres i programadors europeus s’han interessat per aquest espectacle que ha revolucionat el cant a capella amb una proposta innovadora, fresca i divertida, plena d'humor [vegeu crítica de l'estrena a la revista digital Clip de Teatre]. Des d'ara, a partir del 13 de juny, 'Operetta' es podrà veure durant 5 setmanes al Teatre Antoine de París, un escenari del bulevard d'Estrasburg, districte Xè de París fundat per André Antoine. Un teatre a la italiana construït el 1866, que pot acollir més de 800 espectadors. L’èxit d’Avinyó ha desembocat en una gira europea amb més de 80 actuacions per ciutats de França, Suïssa i Alemanya, a partir del mes de novembre fins a mitjan de l'any vinent.
[Altres
informacions]
La Filmoteca de Catalunya ha posat en marxa el nou Repositori Digital, que permet consultar en línia els fons gràfics i documentals de la Biblioteca del Cinema Entre els fons que són consultables hi ha: fotografies, cartells, programes de mà, cartelleres, revistes catalanes històriques de cinema, llibres, guions, novel·les cinematogràfiques i fons personals i d’empresa. Els continguts s’aniran enriquint progressivament amb altres materials documentals i bibliogràfics. Entre els fons més destacats de la Biblioteca, hi ha les revistes 'Arte y Cinematografía', 'El Cine', 'Mundo Cinematográfico' o 'Popular Film', publicades abans de la Guerra Civil; els fons patrimonials d’Adrià Gual i els germans Baños; cartells de Macari; fotografies de l’estudi Sabaté, i llibres editats durant la primera meitat del segle XX. El nou Repositori Digital està organitzat en comunitats i col·leccions d’acord amb la tipologia, l’origen i l’objecte dels documents. Cada comunitat conté una o més col·leccions. La comunitat principal és la comunitat Films. El Repositori es pot consultar de diferents maneres. Es poden fer cerques generals o avançades a tot el repositori, a una comunitat o a una col·lecció, o bé es pot accedir directament a les comunitats i, un cop a dins, entrar en cada col·lecció i després fer la cerca. També es pot fer servir l'eina Discover, que ajuda l’usuari a delimitar de manera eficient la cerca. Per últim, també és possible fer una cerca que proporcioni el resultat indexat per autor, títol, matèria o altres classificacions.
[Altres
informacions]
La Biblioteca John Fitzgerald Kennedy de Boston posa a l'abast dels usuaris 2.000 nous documents de l'escriptor Ernest Hemingway que s'afegeixen als 3.000 anteriors Milers de documents i fotografies d'Ernest Hemingway guardats fins ara a la casa on va viure a Cuba sobreviuran a l'oblit gràcies a una fundació dels EUA que acaba de digitalitzar-los. Aquests centenars de documents i fotografies de l'autor havien quedat amagats fins ara a la finca La Vigía, on el novel·lista va residir durant el seu període a Cuba, i la conservació perillava després d'estar exposats durant anys al clima i als huracans del Carib. El seu passaport expedit l'any 1934 per viatjar a França i Espanya, una carta a l'actriu Ingrid Bergman o factures de hotel d'un viatge que va realitzar a Àustria en 1925 són alguns dels testimonis conservats. Gràcies al treball de la fundació nord-americana que porta el mateix nom de la casa de L'Havana, 2.000 documents, doncs, es troben a disposició del públic en format digital a la Biblioteca John Fitzgerald Kennedy, de Boston. La cofundadora de la Fundació Finca Vigía i néta de l'editor de Hemingway, Jenny Phillips, en va descobrir l'existència l'any 2002. Malgrat aquest procés de 2.000 documents nous digitalitzats, que s'afegeixen als 3.000 anteriors, encara queden prop de 9.000 llibres que pertanyien a Hemingway, molts d'ells amb anotacions seves en els marges. La digitalització acabarà en uns quatre anys, segons els responsables de la fundació.
[Altres
informacions]