BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook


tria33




cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

ramonllull20152016

anytoda2016

pastorets2016

cccatalana2016

sardana2016

santsebastia2016

wroclaw2016

ramoncasas2016

torrasbages2016

enricgranados2016

cervantes2016

shakespeare2016

roalddahl2016

jacklondon2016

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XVI - Núm. 5373


Bits del dia

Les figures de Ramon Muntaner, Pere el Gran, Jaume II el Just i Blanca d'Anjou protagonitzen un espectacle al Reial Monestir de Santes Creus
El Reial Monestir de Santes Creus és el marc de les representacions de l’espectacle teatral nocturn «Ramon Muntaner i la memòria dels reis». Es tracta d’una proposta en què el teatre, la música i la llum donen vida al cronista Ramon Muntaner i als tres reis enterrats al monestir, Pere el Gran, Jaume II el Just i Blanca d’Anjou, així com l’almirall Roger de Llúria. Durant l’espectacle, el personatge de Ramon Muntaner explica als assistents les seves aventures: la guerra de Sicília, l'expedició catalana a Orient i els anys d'esplendor de la Corona d'Aragó a la Mediterrània, entre alguns dels episodis extrets de la seva pròpia crònica, que són narrats en un registre àgil i, a vegades, humorístic. El públic es desplaça per les estances del monestir reial, especialment il·luminat per a l’ocasió, acompanyat de Ramon Muntaner —interpretat per l’actor Ferran Terraza—, i de la cantant Mariona Forteza, que posa música a alguns dels passatges de
l’espectacle. A l’església, es troben amb els personatges dels reis Pere el Gran, Jaume el Just i Blanca d’Anjou i l’almirall Roger de Llúria. L’espectacle és una producció de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de Carlos Garrido Escènic, companyia especialitzada en la divulgació del patrimoni, la història i la cultura. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

El recull de crítiques de la majoria dels espectacles de teatre, dansa i circ del Festival Grec 2016 que ha reunit més de 150.000 espectadors es poden recuperar a la revista digital «Clip de Teatre»
Un total de 153.447 espectadors han assistit al Grec Festival de Barcelona 2016, dels quals 105.961 ho han fet a espectacles de pagament, 27.254 a espectacles Més Grec de pagament, 6.554 a espectacles gratuïts d’aforament limitat, 13.490 a espectacles gratuïts d’aforament no limitat i 198 ho han fet a activitats professionals. El festival d’aquest any ha programat un total de 138 espectacles: 48 espectacles de teatre, 17 espectacles de dansa, 44 espectacles de música, 7 espectacles de circ i 22 propostes Més Grec, dels quals, la revista digital Clip de Teatre ha recollit la majoria de crítiques publicades. En total, l’ocupació dels espectacles del festival ha estat del 68,97 %. Els espectacles de circ, amb el 80,53 % d’ocupació, han estat els que han aconseguit un percentatge més elevat, seguit del 71,75 % dels espectacles de dansa, el 65,65 % dels espectacles de música i el 68,99 % de propostes de teatre. La programació específica de celebració dels 40 anys del festival, que ha agrupat un conjunt d’espectacles gratuïts dins del programa a la plaça Margarida Xirgu, ha comptat un total de 13.490 espectadors. Entre els espectacles amb major ocupació del festival, tal com ja va avançar aquesta revista digital, hi ha «Les Bruixes de Salem», «Nit de Musicals: Swing Broadway» o «MDLSX», però l'èxit de públic i ocupació de tot el festival ha estat l'obra «El preu», d'Arthur Miller, dirigida per Sílvia Munt, amb Pere Arquillué, Ramon Madaula, Rosa Renom i Lluís Marco, estrenada al Teatre Goya. El director del Grec 2016, Ramon Simó, acaba la seva etapa de 5 festivals. Durant el setembre es publicarà la convocatòria de nou director o directora del Festival i el guanyador es farà públic el mes de novembre. [Altres informacions]

El Festival de Venècia prepara una edició amb noves pel·lícules de Terrence Malick, Denis Villeneuve, Tom Ford i Emir Kusturica
Un documental de Terrence Malick sobre els orígens de l'univers amb imatges rodades en format IMAX, el nou drama de Derek Cianfrance amb Michael Fassbender i Alicia Vikander, la parella de moda a Hollywood, El debut en ciència-ficció de Denis Villeneuve protagonitzat per Amy Adams i Jeremy Renner, i una pel·lícula de gairebé quatre hores del filipí Lav Diaz, favorit de la crítica i aficionat als metratges voluminosos són algunes de les propostes de la 73a edició del Festival de Venècia. L'única presència catalana al festival serà la de l'actriu Nora Navas, que actua en el film «El ciudadano ilustre», de competició oficial i dels argentins Gastón Duprat i Mariano Cohn. La secció oficial també inclou la inaugural «La la land», el musical de Damien Chazelle protagonitzat per Emma Stone i Ryan Gosling. Altres propostes destacades de la secció oficial són les noves pel·lícules de veterans com el serbi Emir Kusturica, l'alemany Wim Wenders i el rus Andrei Konchalovsky. Fora de competició hi ha el nou film bèl·lic de Mel Gibson, «Hacksaw Ridge», el documental de Nick Cave, «Once more with feeling», el nou documental de l'austríac Ulrich Seidl i l'estrena europea de la nova versió d'«Els set magnífics» que ha dirigit Antoine Fuqua. [Altres informacions]

El sector editorial va créixer un 2,8% el 2015 però encara està un 30,8% per sota del nivell de fa vuit anys
Aquesta és una de les principals conclusions de l'Anàlisi del Mercat Editorial presentat per la Federació de Gremis d'Editors. Per gèneres, la novel·la ha experimentat un creixement del 8,8% en la seva facturació (de 366,96 milions d'euros el 2014 a 399,43 milions el 2015). Del total de facturació del sector, un 17,7% prové de la novel·la. Els gèneres que han experimentat un augment més alt han estat la novel·la negra (54,6%) i l'eròtica (125,3%). Pel que fa als llibres de text, destaca l'increment de llibres de text no universitaris. Segons la Federació de Gremis d'Editors, també ha augmentat la facturació en els llibres de matèria científica o tècnica. S'observa la disminució, per primera vegada des de la crisi, de les vendes de literatura infantil i juvenil, amb un descens del 5,9%, a causa de la disminució demogràfica i del creixement del suport digital, tot i que no s'amaga que el nombre de lectors joves està disminuint. També ha baixat la venda del llibre de butxaca. El sector del llibre digital creix, però a ritme moderat, malgrat que ha pujat prop d'un 40% en dos anys. Tot plegat representa una venda de 155,43 milions d'exemplars sobre 80.181 títols i reimpressions. El preu mitjà es manté pràcticament estable en 14,52 euros per exemplar. [Altres informacions]

La pel·lícula que rememora els fets de la Maternitat d'Elna s'està rodant en català, castellà, francès i alemany i es doblarà en l’idioma de cada país on es comercialitzi
La història de la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz que, amb 29 anys, va ajudar les dones refugiades de la guerra civil espanyola als camps d'Argelers i Ribesaltes, ajudant-les a parir en una torre de la població d'Elna, es converteix en una pel·lícula ambientada al 1942, època de la França de Vichy i quan la institució corria perill de ser clausurada. La pel·lícula, que es tituralà «La llum d'Elna», està coproduït per TV3, TVE i Radio Télévision Suisse i està dirigida per Sílvia Quer. El rodatge, que va començar a Calonge el 30 de juny, ha continuat en altres localitzacions com Sant Cugat, la Gola del Ter (l’Estartit) i Estana (el Cadí). Els actors i actrius que participen en el projecte són de diferents nacionalitats i han pogut rodar en la seva llengua materna. L'actriu Noémie Schmidt, intèrpret suïssa de parla francesa, és qui dóna vida a la protagonista, Elisabeth Eidenbenz. Anteriorment, l'actriu s'ha fet coneguda per haver aparegut a la sèrie «Versailles», de Canal+ i la BBC. Els altres dos papers principals els interpreten una catalana i una andalusa: l'actriu Nausicaa Bonnín és la Victòria, una catalana rescatada per l’Elisabeth que intenta compaginar la vida a la Maternitat d'Elna amb la involucració amb la resistència, i Natalia de Molina que dóna vida a la Carmen, una dona andalusa molt alegre, agraïda de poder viure amb els seus fills a la Maternitat. Isak Férriz, Pep Antón Muñoz i Pere Ponce interpreten alguns dels personatges masculins. Actualment, el castell on Elisabeth Eidenbenz havia fundat la Maternitat d’Elna —un edifici aleshores abandonat— és un museu dedicat a la seva important iniciativa solidària. [Altres informacions]

Investigadors catalans descobreixen un nou tipus d'homínid ja extingit i pertanyent a una tribu indígena de l'oceà Índic
Fins no fa gaire es pensava que l'home de Neandertal era l'única espècie humana que havia conviscut amb l'homo sàpiens. L'any 2010 es va descobrir l'home de Denisova a Rússia i ara un equip d'investigadors catalans hi ha afegit un nou homínid, d'origen asiàtic. No s'ha trobat cap fòssil, però sí evidències genètiques a l'ADN d'una tribu indígena de les illes Andaman, a l'oceà Índic. Algunes de les tribus viuen encara absolutament aïllades, mentre que d'altres, com els jarawa, s'han incorporat al que s'anomena "civilització". Ara, per primera vegada, un equip de recerca genètica ha pogut analitzar el seu ADN, i les dades que han obtingut han estat sorprenents. Dintre del genoma s'han trobat unes petites parts d'un homínid, que està extingit i que es creia que serien els homínids que haurien viscut a Àsia en el moment que hi havien els neandertals a Europa, i que, per tant, hi haurien deixat un petit rastre. La teoria és que, a més de les tres espècies d'homínids ja conegudes —sàpiens, neandertal i denisova—, n'hi hauria una quarta, encara per identificar. La recerca l'ha fet l'Institut de Biologia Evolutiva del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra, en col·laboració amb un centre de genètica de l'Índia. [Altres informacions]

Mig miler de centres educatius catalans volen fer el canvi per convertir-se en escoles innovadores del segle XXI
Durant els anys seixanta i setanta del segle passat, coincidint amb la fi del règim franquista i l'inici de l'anomenada Transició, va néixer el moviment per una escola catalana, nova, pública i, en els primers intents, fins i tot autogestionada. Una bona part d'aquell moviment el van encapçalar les escoles adscrites a l'Associació Rosa Sensat, quan Marta Mata hi anava al capdavant. Posteriorment, es van dividir els interessos —de la mateixa manera que es van dividir els interessos polítics entre socialistes i convergents— i mentre unes escoles van quedar sota el paraigua del moviment creat per Rosa Sensat, d'altres es van acostar al govern català liderat durant vint-i-tres anys per la desapareguda Convergència Democràtica de Catalunya i, mal que pesi esmentar-ho, pel personatge polític de l'ara qüestionat Jordi Pujol arran de les investigacions sobre tots els membres de la seva família. A inicis del segle XXI, i quan l'escola pública catalana ja és una realitat consolidada, amb la garantia de ser com demanava aquell moviment de fa gairebé cinquanta anys, ha crescut un nou clam per una Escola Nova 21. El projecte vol deixar enrere aquell model educatiu en què el mestre explica i els alumnes apunten i que les classes no siguin espais enfocats a ensenyar a superar exàmens. Passar, en definitiva, de memoritzar a comprendre. Són les claus de l’anomenada escola avançada, un model que ha despertat l’interès de molts centres del país. En concret, el pla pilot que ha posat en marxa la plataforma Escola Nova 21 —un programa impulsat per la Unesco, la Fundació Jaume Bofill, la UOC i l’Obra Social La Caixa— per ajudar a fer la transició cap al nou model a 200 escoles ha rebut un total de 487 sol·licituds, cosa que suposa el 15,7% dels centres que ofereixen educació obligatòria. La iniciativa compta amb el suport del departament d’Ensenyament, la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica. Les escoles que s’hi han interessat han aprovat la participació per majoria dels seus claustres i dels seus consells escolars i se sumen a les 26 que ja formaven part del nucli impulsor. Són centres que responen a un perfil força representatiu de la realitat educativa del país: els 68% són públics, i 32%, concertats. Tenint en compte que la demanda ha desbordat les previsions inicials —en principi havien de ser 200 escoles—, la plataforma Escola Nova 21 busca ara la manera de poder donar resposta a més centres. [Altres informacions]

El carnet de l'escriptor Antoine de Saint-Exupéry trobat a l'arxiu de Salamanca l'acreditava com a reporter del diari Paris-Soir durant la guerra civil espanyola
La recent troballa del carnet de reporter de l'escriptor Antoine de Saint-Exupéry (Lió, 1900 - Marsella, 1944), quan va arribar aquí com a enviat especial del diari Paris-Soir per informar del front de Madrid durant la guerra civil, ha mostrat una nova dimensió de l'arxiu de Salamanca com a focus cultural. El permís de fotògraf d'Antoine de Saint-Exupéry va ser expedit per la Junta Delegada de Defensa de Madrid el 16 d'abril de 1937 a l'autor d'«El Petit Príncep», a qui van avalar el poeta i periodista Corpus Barga i el llavors ministre d'Estat de la segona república, Julio Álvarez del Vayo. Un altre dels documents trobats a l'Arxiu de Salamanca, en aquest cas com a afiliat del sindicat anarquista CNT, correspon a l'actor de teatre i televisió, Paco Martínez Soria (Tarassona, Saragossa, 1902 - Barcelona, 1982), datat per a la temporada 1937-1938 en què va debutar com a actor principal en un migmetratge còmic, «Paquete, el fotógrafo público número uno», produït per aquesta organització. L'investigador Policarpo Sánchez va localitzar aquests documents durant la recerca de materials per elaborar un llibre dedicat al paper del cinema durant la guerra civil, el primer conflicte bèl·lic de la història on es va utilitzar la cinematografia com a mitjà de comunicació social. [Altres informacions]

La venda en suport musical continua a la baixa mentre que l'assistència als concerts en directe va en augment segons les últimes dades de l'Anuari de la Música del grup Enderrock
Segons les dades de l'últim any d'aquest informe, la venda de suport musical, principal negoci de la indústria discogràfica, continua caient a Catalunya, i situa un nou límit en els 8,6 milions d'euros de facturació, la qual cosa suposa un descens del 15,6% respecte al 2014 i un perillós 70% en relació amb el 2006, quan la indústria de Catalunya va facturar 30 milions. Per la seva banda, la música en directe mostra bones xifres, començant perquè un de cada dos catalans va assistir a algun concert de qualsevol estil musical durant l'any passat, la qual cosa ha provocat un augment del 10% en la facturació, que implica 67,5 milions d'euros. Això en part fruit de la realització d'un 8,2% més de concerts, un 7% més de volum d'espectadors i un augment considerable (el 10,7%), en la creació d'ocupació estable vinculada a la música en directe. L'Anuari de la Música també detecta que l'assistència a macrofestivales ha descendit en quatre punts en relació amb el 2014, quan la participació en aquests esdeveniments va implicar un 16,7% d'espectadors, mentre que el 2015 aquesta xifra descendeix al 13,8%. Segons l'estudi, aquest descens podria implicar un estancament del model, d'altra banda, plausible en un territori com Catalunya, on s'acull ni més ni menys que 354 festivals a l'any, tot i que de tipologia bastant variada. Tot i això, no s'ha d'oblidar que els festivals més poderosos tenen una notable assistència de públic estranger, l'afluència del qual no sembla que hagi de disminuir, i que les naturals fluctuacions de presència que es produeixen d'un any a l'altre en relació amb el cartell explicarien un puntual descens d'assistència global. Les sales de concerts continuen perdent públic. El 2015 van perdre un 11,4% d'assistència, amb la qual cosa es manté una caiguda que va començar el 2010. El consum en concert de la música en català continua augmentant, ja que un 42,7% del públic enquestat afirma que l'últim concert al qual havien assistit estava interpretat en català. Són uns registres que no s'aconseguien des del 2009, un augment percentual de 9 punts en relació amb el 2014. [Altres informacions]

El cinemes Comèdia de Barcelona compleixen 75 anys i es preparen per reobrir com a teatre multidisciplinar la pròxima temporada
Els cinemes Comèdia estan actualment immersos en un nou procés de reforma, aquest cop per tornar a oferir representacions teatrals i espectacles diversos a més de projeccions de pel·lícules. La reobertura està prevista per a la tardor d'aquest any. Els cinemes Comèdia han estat sempre un dels més emblemàtics de Barcelona, ​​i també dels pocs que han continuat operatius durant tantes dècades. Situats en un enclavament neuràlgic de la ciutat, la confluència entre Gran Via i Passeig de Gràcia, van obrir el 1960 amb l'estrena de la pel·lícula «Un crit en la boira». Més ben dit, van reobrir: durant gairebé dues dècades, des del 1941 fins al 1960, els actuals cinemes van ser un teatre, que ostentava el mateix nom. Es compleixen 75 anys des de la seva primera inauguració com a sala d'oci. A més de la seva cèntrica localització, els cinemes Comèdia es caracteritzen per la distingida arquitectura de la façana. Es tracta de l'únic element que queda relativament intacte l'edifici on la família Padró, gerents primer del teatre i després dels cinemes, van decidir obrir aquest espai cultural. Abans de la seva nova utilització, l'immoble acollia al Palau Marcet, que va ser construït entre 1887 i 1890 per encàrrec de l'empresari i polític conservador, Frederic Marcet, per a ús residencial propi. El 1935, els Padró van proposar reconvertir el lloc en teatre, però el projecte es va veure temporalment truncat causa de l'esclat de la guerra civil. Després de la contesa, el projecte va poder finalment dur-se a terme i la inauguració va tenir lloc el 2 d'abril del 1941. Pocs dies després, va estrenar l'obra «Aus i ocells», del dramaturg i Nobel de Literatura Jacinto Benavente. El 1955, la inauguració de l'Hotel Avenida Palace al solar adjacent feia desaparèixer els emblemàtics jardins de palmeres que havien estat dissenyats al costat del palauet, i el 1960, els Padró van optar per donar un gir al negoci i reemplaçar l'escenari per la gran pantalla a causa de la seva major rendibilitat econòmica. La nova orientació de l'espai, en aquell moment de caràcter provisional, va donar fins i tot lloc a una manifestació pública i pacífica integrada per actors, que van protestar per la decisió. Posteriorment, el 1983 i una altra vegada el 1995, es va ampliar amb més sales, fins a comptar amb les cinc de les quals encara disposa actives avui. [Altres informacions]

La nova sala Beckett del Poblenou obrirà la temporada 2016-2017 el mes de novembre amb la revisió de l’obra del 1974 «La desaparició de Wendy» del dramaturg Josep Maria Benet i Jornet
Aquesta obra, escrita a raig el 1973 i publicada el 1974 a la col·lecció de teatre El Galliner, d'Edicions 62, es va representar a La Villarroel, a partir de l'11 de març del 1985 (l'estrena era prevista per al 7 de març però es va haver d'ajornar uns dies), a càrrec de la Companyia del Centre Dramàtic Generalitat de Catalunya. El muntatge havia obtingut el Premi Adrià Gual de l'Institut del Teatre, destinat a creació d'espectacles, el 1981. En l'estrena de La Villarroel, dirigida per Jaume Villanueva, hi van treballar com a intèrprets: Loles León, Francesc Prades, Martí Galindo, Núria Riera, Xavier Capdet, Jordi Turró, Pep Sais, Andreu Carandell, Carles Miras, Nadala Batiste, Teresa Soler i Alba Juanola. Les ombres i fantasies van ser a càrrec d'Alba Juanola i Francesc Prades; la música, a càrrec d'Amasdeca S.A. El muntatge comptava també amb les veus d'Isidre Solà, Encarna Sànchez i Antoni Crespo; la il·luminació de Martí Cabra; la coreografia de Maria Rosas; i l'escenografia i vestuari de Josep Massagué. «La desaparició de Wendy», de Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940), beu de diverses fonts literàries com «El casament», de W. Gombrowicz, l'«Ulisses», de James Joyce o «Primera història d'Esther», de Salvador Espriu. L'autor hi fa una reflexió sobre el teatre amb clars ressons autobiogràfics. La nova sala Beckett està ultimant les obres de rehabilitació, seguint la línia del projecte guanyador presentat pels arquitectes Ricardo Flores i Eva Prats. El primer projecte, del 2012, tenia un pressupost de 8,3 milions d'euros. A causa de la crisi i de les restriccions institucionals, la rehabilitació arquitectònica, que respecta molts elements de l'antiga cooperativa, ha acabat a un cost de 2,5 milions d'euros. La nova Beckett ha recuperat, doncs, l'antic edifici de la Cooperativa Pau i Justícia, del Poblenou, situat al carrer Pere IV, núm. 228, de Barcelona (el M més pròxim, «Poblenou» L4). Actualment ja acull L'Obrador Internacional de Dramatúrgia i les oficines del teatre, a l'espera de la futura Casa dels Autors, després de tancar definitivament la seu de Gràcia, creada pel Teatro Fronterizo el 1989, amb José Sanchis Sinisterra, i resolt ara el llarg conflicte immobiliari amb la propietat de l'edifici, Núñez y Navarro. [Altres informacions]

El nou llenguatge de l'arquitectura projectada per Le Corbusier és declarada Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO
La Unesco ha col·locat des d'Istanbul quatre nous llocs en la seva valorada llista de Patrimoni de la Humanitat, entre els quals els treballs de l'arquitecte franco-suís Le Corbusier (1887-1965). El Comitè de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco estava reunit precisament a Turquia i ha decidit escurçar la seva trobada després de l'intent colpista. La candidatura de Le Corbusier va ser presentada per Argentina, Bèlgica, França, Alemanya, Suïssa, Índia i Japó. La majoria dels disset edificis recollits per la candidatura es troben a França i Suïssa, però també hi figuren els de la casa Curutchet a la ciutat argentina de la Plata, el Museu Nacional de Tòquio i el complex del Capitoli a Chandigarh, a l'Índia. Segons la UNESCO, els edificis són testimoni de la invenció d'un nou llenguatge arquitectònic que va trencar amb el passat i reflecteixen les solucions que l'arquitectura moderna va aplicar al segle XX davant els reptes d'inventar noves tècniques arquitectòniques per respondre a les necessitats de la societat. També ha entrat a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el conjunt modern de Pampulha a Belo Horizonte (Brasil), acabat el 1943 i construït al voltant d'un llac artificial. Conté un casino, una sala de ball, un club de golf i una església (dedicada a Francesc d'Assís), concebuts per l'arquitecte brasiler Oscar Niemeyer, juntament amb llavors artistes novells. Les drassanes britàniques de l'illa caribenya d'Antigua, construïdes el 1720, i el Parc Nacional del Khangchendzonga al nord de l'Índia, al vessant de la muntanya Kanchenjunga entre el Nepal i Bhutan. També està previst que s'accepti la candidatura de l'arxipèlag de Revillagigedo, al sud de Califòrnia (EUA), presentada per Mèxic pel seu valor únic com a ecosistema i recolzada pels organismes assessors de la Unesco. [Altres informacions]

Sotheby's subhastarà a la tardor la col·lecció d'art i disseny de David Bowie amb més de 400 peces entre les quals n'hi ha d'artistes com Frank Auerbach, Damien Hirst, Henry Moore i Graham Sutherland
La creativitat de David Bowie tenia moltes cares. El músic, que va morir el gener d'aquest any, va col·laborar amb nombrosos modistes i dissenyadors per donar encara més volada a la seva música. Sotheby's de Londres revelarà aquesta tardor un altre vessant de la vida de Bowie, la de col·leccionista d'art i de disseny. Aquesta casa de subhastes traurà a la venda al novembre més de 400 peces de la col·lecció de David Bowie (Brixton, Londres, 1947 - Nova York, EUA, 2016), la meitat de les quals són obres d'importants artistes britànics com Frank Auerbach, Damien Hirst, Henry Moore i Graham Sutherland. En el camps del disseny, entre els lots que sortiran a la venda hi a peces de noms consagrats com Ettore Sottsass i el grup Memphis. L'obra més important de la col·lecció de David Bowie és la pintura de Jean Michel Basquiat, «Air Power», que sortirà a la venda per tres milions d'euros. [Altres informacions]

El Museu de l'Holocaust de Washington demana als visitants que deixin de jugar al «Pokémon Go» dins del recinte perquè és inadequat fer-ho en un monument dedicat a les víctimes del nazisme
El joc de moda a tot el món des de fa menys d'una setmana consisteix a utilitzar un dispositiu mòbil per trobar i capturar personatges de Pokémon virtuals als llocs reals, incloent-hi, segons sembla, les instal·lacions del museu amb seu a Washington. La idea que hi hagi jugadors per les sales del museu mirant fixament les pantalles dels seus smartphones a la recerca dels personatges de Niantic, ha sorprès a molts, després que es fes pública a través de les xarxes una imatge on es veu una d'aquestes figures virtuals a la porta de l'auditori Helena Rubinstein, on s'expliquen testimonis de jueus que van sobreviure a les cambres de gas. Els responsables del Museu de l'Holocaust al·leguen que la tecnologia és una important eina d'aprenentatge, però aquest joc escapa a la missió educativa del centre. Niantic, el creador del joc, de moment no ha respost a les queixes del museu nord-americà. D'altra banda, el museu del camp d'extermini nazi d'Auschwitz-Birkenau ha prohibit també als visitants jugar amb aquesta aplicació després que algunes persones intentessin atrapar les bestioles virtuals dins del recinte. [Altres informacions]

Els editors exigeixen al gegant de cerca Google que impedeixi l'accés a la pirateria editorial a la xarxa a través dels seus buscadors
Representants dels dos principals grups editorials exigeixen a Google que deixi de facilitar l'accés als webs que pirategen continguts editorials. La denúncia s'ha fet en el marc del Fòrum Edita Barcelona que ha tingut lloc a la Universitat Pompeu Fabra amb la presència de la majoria d'editors catalans. El director general de la divisió editorial del Grup Planeta i la directora general de Penguin Random House han reclamat al director de Google que deixi de ser la porta d'entrada a la pirateria. Segons els grans editors, de les més de 150.000 denúncies presentades en l'últim any per llibres allotjats a la xarxa de manera il·legal, el 98% de l'accés s'havia fet a través de Google. El gegant cercador al·lega que respecta la Llei de la Propietat Intel·lectual i que quan se'ls demana i acredita que eliminin un contingut protegit, ho fan immediatament. Els editors volen que Google vagi per davant de la llei i que actuï com ho fa en altres països on la legislació consideren que és més eficaç. El Fòrum Edita Barcelona ha estat organitzat pel Gremi d'Editors de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra i ha comptat amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, ​​el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Cultura d'Espanya, Cedro i la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya. [Altres informacions]

La Universitat Catalana d’Estiu (UCE) commemora enguany la vigència de Ramon Llull, Enric Granados, Max Cahner i els 40 anys del Congrés de Cultura Catalana que es compleixen l’any vinent
L’edició d’enguany de la UCE se celebrarà del 16 al 23 d’agost a Prada de Conflent. Compta amb un pressupost de 423.000 euros, que surten de subvencions bàsicament de la Generalitat de Catalunya i les quatre Diputacions de Catalunya. Matricular-s'hi, val 420 euros. Per primera vegada, els assistents podran allotjar-se al Centre Pau Casals-Canigó, un alberg amb 68 places. I també per primer cop s’atorgaran totes les 40 beques de la Generalitat per assistir als cursos. Els actes i les commemoracions de la Universitat Catalana d'Estiu comencen el dia 17, a les 17 h, amb «Als 40 anys del Congrés de Cultura Catalana: cal repensar el país». La segona commemoració tindrà lloc el 19 d’agost, a les 12 h del matí, amb «Vigència de Ramon Llull. Als 700 anys de la seva mort». Anirà a càrrec del director general de Cultura del Govern Balear, Jaume Gomila. El 21 d’agost se celebrarà l’acte en record de Max Cahner, editor, activista i polític. En aquest cas, els ponents no s’han concretat encara. L’últim acte commemoratiu, el dia 22 d’agost, serà «La cara amagada d’Enric Granados. Als cent anys de la mort». Enguany, l’UCE se centra en la temàtica de l'«Eix Mediterrani: camins de mar, de terra i de cultura». [Altres informacions]

El Museu de les Arts Escèniques de l'lnstitut del Teatre té digitalitzats més de 50.000 documents que es poden consultar en xarxa mentre espera la seu física definitiva
El Museu de les Arts Escèniques (MAE) té la seva seu provisional al mateix Institut del Teatre, però està previst que tingui una nova seu a l'edifici de la Casa de la Premsa, molt a prop de la seu de Montjuïc. La col·lecció del Museu de les Arts Escèniques (MAE) està considerada un referent europeu, però des que el 1989 va abandonar el Palau Güell, al costat de la Rambla, la seva visibilitat no ha sigut òptima. Els fons van estar dipositats en un magatzem fins a l'any 2000 i es van traslladar a l'Institut del Teatre quan el centre va inaugurar la nova seu de Montjuïc, en el complex del Teatre Lliure i el Mercat de les Flors. Mentre s'espera la nova seu, també s'ha parlat de rehabilitar el Teatre Arnau, que es troba pràcticament en estat de ruïna. Mentrestant, recordar una cara i un nom del món del teatre pot ser útil perquè l'Institut del Teatre ha organitzat dues jornades participatives perquè el públic col·labori amb la institució en la documentació del seu fons d'imatges històriques. La primera, el 7 de juliol a l'Institut del Teatre, i la segona, el 13 de juliol, la Biblioteca d'Horta-Can Mariner, especialitzada en teatre. L'Institut del Teatre, a través del Museu de les Arts Escèniques (MAE), ha preparat uns paquets d'imatges classificades per temàtiques. Les més recents estan dedicades al Teatre Romea —els períodes 1940-1959 i 1960-1969— i el Teatre Lliure. Però també es podran documentar clàssics com les companyies de Josep Santpere, Maria Vila-Pius Davi i la Bella Dorita. Els voluntaris que participin en aquestes maratons d'identificar els actors, ballarins, directors i dramaturgs que apareixen en aquestes imatges podran introduir els noms que coneguin en un registre que s'ha habilitat a les fitxes electròniques de cadascuna de les imatges. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dissabte, 30.07.16]
El recull de crítiques de la majoria dels espectacles de teatre, dansa i circ del Festival Grec 2016 que ha reunit més de 150.000 espectadors es poden recuperar a la revista digital «Clip de Teatre»

[divendres, 29.07.16]
El Festival de Venècia prepara una edició amb noves pel·lícules de Terrence Malick, Denis Villeneuve, Tom Ford i Emir Kusturica

[dijous, 28.07.16]
El sector editorial va créixer un 2,8% el 2015 però encara està un 30,8% per sota del nivell de fa vuit anys

[dimecres, 27.07.16]
La pel·lícula que rememora els fets de la Maternitat d'Elna s'està rodant en català, castellà, francès i alemany i es doblarà en l’idioma de cada país on es comercialitzi

[dimarts, 26.07.16]
Investigadors catalans descobreixen un nou tipus d'homínid ja extingit i pertanyent a una tribu indígena de l'oceà Índic

[dilluns, 25.07.16]
Mig miler de centres educatius catalans volen fer el canvi per convertir-se en escoles innovadores del segle XXI

[diumenge, 24.07.16]
El carnet de l'escriptor Antoine de Saint-Exupéry trobat a l'arxiu de Salamanca l'acreditava com a reporter del diari Paris-Soir durant la guerra civil espanyola

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
Les últimes dades dels índex de lectura indiquen que els infants i joves llegeixen una mitjana de deu llibres a l'any i un 86% ho fa en el seu temps lliure.

Els Quatre Gats
Qui vulgui farina... que vagi al «Banc Expropiat»

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel.lectual i altres temes legals.



| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 9.323.299 visitants i 26.655.914 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

peralavanda
«Pastel de pera con lavanda».

demolition
«Demolition».

bombaygoa
«The salvation».

unhombredealtura
«Un hombre de altura».

julieta
«Julieta».

chocolat
«Chocolat».

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu Blau

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Agbar de BCN