BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook




cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

anima

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

tricentenari1314

mancomunitat2014

cccatalana2014

bcnsardana2014

riga2014

umea2014

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XIV - Núm. 4648


Bits del dia

El patrimoni arquitectònic de Barcelona es continua fomentant entre els veïns habituals de la ciutat amb el programa d'estiu «Tens el millor modernisme a casa»
La Ruta del Modernisme ofereix als barcelonins descomptes exclusius del 50% en visites als edificis modernistes de la ciutat i a moltes activitats i exposicions durant tot l'estiu. Forma part de la campanya 'Tens el millor modernisme a casa', que incentiva els veïns de la ciutat a descobrir el patrimoni arquitectònic més fascinant lluny de les aglomeracions turístiques. A través de la pàgina web del
Modernisme de la ciutat, els ciutadans que ho desitgin poden subscriure's gratuïtament i rebre dinou vals de descompte amb els quals es poden estalviar més de 100 euros per realitzar activitats diverses. Es tracta de la tercera edició de la campanya d'estiu per promocionar el patrimoni modernista barceloní. L'any passat s'hi van subscriure prop de 10.300 ciutadans i 4.500 persones es van apuntar a alguna de les múltiples visites guiades preparades. Entre aquestes activitats especials destaca 'L'Altra Pedrera', una visita guiada per La Pedrera, àmplia i plena d'anècdotes sobre espais que pocs han tingut el privilegi de veure. D'altra banda, els Pavellons Güell faran visites guiades adaptades a infants tots els diumenges de juliol i setembre. A l'oferta cultural de l'any passat s'hi han de sumar noves incorporacions com les visites a La Casa Lleó i Morera, recentment oberta al públic, les sessions de dibuix al natural amb model al Cercle Artístic de Sant Lluc, la Torre Bellesguard, on es podran fer visites nocturnes, entre moltes altres propostes. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


Plataforma en defensa del servei públic de Ràdio i Televisió de Catalunya

I encara...

La casa Bonhams porta a subhasta un lot amb el piano que tocava Sam al film «Casablanca» del 1942 i trenta objectes més relacionats amb la pel·lícula
Dooley Wilson era l'actor que tocava sense parar 'As time goes by', la cançó que Rick (Humphrey Bogart) no suportava perquè li recordava la seva relació passada amb Ilsa (Ingrid Bergman). Aquest piano s'ha convertit en un protagonista més del film i tornarà a canviar d'amo en una subhasta organitzada per la casa Bonhams el pròxim novembre. Està previst que l'instrument i trenta objectes més, com notes de rodatge, fotos autografiades de Bogart i Bergman o les portes del Cafè de Rick's, es venguin per un milió de dòlars. Els objectes s'exposaran a Los Angeles durant el mes de novembre i viatjaran a Nova York, on se subhastaran el dia 24. El piano de 'Casablanca' va ser adquirit per última vegada el 2012 per un misteriós comprador, durant una subhasta de la casa Sotheby's, superant els 600.000 dòlars. Més endavant va fer-se públic que els compradors van ser l'actor Leonardo di Caprio i el seu soci, que volien donar l'instrument al Museu d'Art de Los Angeles. L'escena en què sona 'As time goes by' amaga més d'una curiositat: "Torna-la a tocar, Sam" és la frase que es recorda —Woody Allen va titular així una de les seves obres— però, en realitat, la frase que pronuncia Bergman al film és "Toca-la, Sam, deixa'm recordar-la". A més, Dooley Wilson va interpretar el pianista Sam sense saber tocar l'instrument, tot i que sí era cantant. [Altres informacions]

Troben a Itàlia una dent de llet de 600.000 anys d'antiguitat que pertanyia a una criatura d'entre 5 i 6 anys de l'espècie Homo Heidelbergensis
A l'estiu tota arqueologia viu. I qualsevol troballa es converteix en notícia universal. L'última ha tingut lloc a Itàlia. Un grup d'arqueòlegs i científics han descobert la resta humana més antiga de la bota europea, una dent de llet d'un nen d'uns 5 o 6 anys que va viure fa, aproximadament, 600.000 anys. La resta s'ha trobat al jaciment arqueològic de La Pineta, a Isernia, que es va excavar per primera vegada el 1979. Es considera que la dent va pertànyer als Homo Heidelbergensis, una de les espècies més antigues d'Europa i que va viure fins fa 250.000 anys. Els arqueòlegs ja havien trobat altres restes d'aquesta espècie, però eren més recents. El departament d'estudis humanistes de la Universitat dels Estudis de Ferrara, a Itàlia, ja treballa en l'anàlisi d'ADN per determinar l'edat exacta i el sexe de la criatura. El que serà més complicat d'esbrinar, però, és quina va ser la causa de la mort o si tenia alguna malaltia. La troballa pot ser un element de referència per fer comparacions amb espècies més antigues que s'han trobat, com per exemple, a Atapuerca. [Altres informacions]

L'espai d'art Pere Pruna del Museu de Montserrat acull una mostra antològica de Josep Maria Subirachs amb una trentena d'escultures de les diferents etapes creatives de l'escultor de la Sagrada Família
L'escultor Josep Maria Subirachs (1927-2014) va morir el passat 7 d'abril deixant inacabada una part de la seva obra més recent, i la més polèmica de la seva carrera, a la Sagrada Família. Ara, el Museu de Montserrat presenta una trentena d'escultures que ofereixen una visió representativa de les seves diferents etapes creatives. L'exposició, que es podrà veure fins a la tardor, conté un petit conjunt de figures femenines que respiren les influències noucentistes dels anys quaranta i cinquanta. La masculinitat, però sobretot la feminitat, tenen un paper molt important en l'obra de Subirachs, ja que per ell tot el cosmos es redueix en el cos i la ment humana i juga molt amb el cos de la dona. La mostra 'Subirachs escultor, obra selecta', comença amb el Mediterranisme de finals dels anys quaranta i cinquanta, passa per l'expressionisme més vital, després es va estilitzant fins arribar a les expressions molt més estilitzades i gestuals, fins a la redescoberta del classicisme i el retorn a la figuració. L'obra de Subirachs és força present a Montserrat. Al llarg de la seva vida, l'artista va realitzar diversos treballs per al Monestir. La primera va ser la Creu de Sant Miquel (1962), seguida de l'efígie de Sant Domènec de Guzmán (1970), el Monument a Ramon Llull (1976), la Capella del Santíssim de la Basílica de Santa Maria (1977), l'estàtua de Sant Jordi (1986) i la imatge de Nostra Senyora de Montserrat (2001). L'any 2013 es van incorporar dos relleus que daten del 1985 al peu de la torre abacial del Monestir que pertanyen al conjunt més característic de l'univers temàtic de Subirachs. Es tracta d'Ariadna i Hermes i a través de les dues l'artista explica el seu concepte de l'home. [Altres informacions]

El migmetratge original de Woody Allen sobre el govern de Richard Nixon censurat el 1971 per coincidir amb una campanya electoral es pot veure ara en xarxa
L'any 1971, Woody Allen estrenava la seva tercera pel·lícula, 'Bananas', on ridiculitzava les dictadures en països llatinoamericans. Paral·lelament a la confecció del llargmetratge, el cineasta nord-americà va escriure, dirigir i protagonitzar el migmetratge 'Men of crisis: The Harvey Wallinger story', amb una durada de 26 minuts i una crítica ferotge contra el govern de Richard Nixon que haurien d'haver estat emesos per televisió, tot i que la coincidència amb la campanya presidencial va fer que el canal decidís cancel·lar-la. Més de quatre dècades després, el vídeo es pot veure ara online a través de Youtube. Allen es converteix en un doble de Henry Kissinger —a través del poc dissimulat Harvey Wallinger— i explica amb mordacitat els punts calents de la política nord-americana del moment, des de la intervenció a la guerra del Vietnam a escàndols sexuals i de corrupció. El director explica una història de ficció combinant-hi elements documentals, com faria una dècada més tard a 'Zelig'. Forma part de l'etapa més contundent del cineasta, en què també estrenaria pel·lícules com 'El dormilega', 'L'última nit de Boris Grushenko' i 'Tot el que vostè ha volgut saber sempre sobre el sexe (i mai no s'ha atrevit a preguntar)'. [Altres informacions]

Un nou web posa a disposició dels professionals audiovisuals tota la informació d’interès sobre la normativa i logística necessàries per al desenvolupament d’un rodatge a Catalunya
El nou web posa a la disposició dels professionals audiovisuals tota la informació d’interès sobre la normativa i logística necessàries per al desenvolupament d’un rodatge a Catalunya, així com el procés per sol·licitar els permisos específics de rodatge a la ciutat de Barcelona. El web és una plataforma de la Catalunya Film Commission (CFC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Barcelona Film Commission (BFC) de l’Ajuntament de Barcelona i inclou un directori amb més de 900 empreses del sector audiovisual i serveis relacionats amb seu a Catalunya, classificats per categories i municipis. Ofereix un directori de localitzacions amb un disseny dinàmic i atractiu, que compta amb més de 1.100 espais film friendly, tant públics com privats, que fomenten i faciliten el rodatge de produccions arreu de Catalunya. El portal inclou informació sobre la normativa relativa a la gestió de rodatges, contactes de les entitats vinculades al sector a Catalunya i a l’Estat, una base de dades filmogràfica i documents d’interès per al sector. El web, que substitueix el portal anterior, permet trobar la informació d’una manera intuïtiva, accessible i actualitzada i s’ha realitzat després d’un complex procés de classificació, recollida i processament de dades relatives al desenvolupament de rodatges a Catalunya. Al llarg del 2013, es van registrar un total de 3.101 produccions a Catalunya, 2.494 de les quals van tenir lloc a Barcelona ciutat. [Altres informacions]

El Castell de Montjuïc acull l’exposició «Baixant de la Font del Gat. Les fonts populars de Montjuïc» que mostra la manera de viure de tota una generació passada barcelonina
Fins al 30 de novembre es pot visitar al Castell de Montjuïc aquesta mostra que reflecteix la manera de viure de la societat que envoltava aquests espais patrimonials i naturals de Montjuïc al voltant de l’aigua i que, durant molts anys, es van convertir en l’escenari imprescindible dels moments d’esbarjo i de celebracions de molts ciutadans de Barcelona. Amb un pretext divulgatiu, l’exposició ofereix petits relats iconogràfics, narratius i sensorials d’un passat no tan llunyà de l’emblemàtic emplaçament a través de fotografies, il·lustracions i litografies, així com també textos i efectes sonors que evoquen el context de l'època. El fons documental que presenta l’exposició consiteix principalment en una selecció de fotografies de jornades i celebracions a les fonts populars de Montjuïc d’autors com Frederic Ballell, Carlos Pérez de Rozas o Josep Brangulí, a més de reproduccions de dibuixos i litografies de l’època i d’autors com Lola Anglada i Pau Febrés YII. Eren moltes fonts populars escampades per la muntanya de Montjuïc, algunes naturals i d’altres canalitzades i embellides per una escultura. Des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX va ser molt concorregudes, i entre les més populars i generadores de llegendes urbanes s’hi troben: la Font del Gat, la Font Trobada, la Font dels Tres Pins, la Font del Geperut, la Font del Tir, la Font del Parc de Baix o Laribal, la Font d’en Conna, la Font de la Vista Alegre, la Font de la Guatlla, la Font d’en Pessetes, la Font de la Mina i la Font de la Satalia. En els espais al voltant de les fonts populars de Montjuïc tenien lloc tota mena d’actes socials. Els diumenges i festius, famílies, parelles i grups d’amics pujaven a fer la tradicional fontada —berenar al voltant d’una font— a jugar, ballar, trobar-se o festejar... Diades com la Revetlla de Sant Joan esdevenien multitudinàries, mentre que les fonts més belles i enjardinades eren les més sol·licitades per celebrar-hi casaments, comunions o batejos. Aquesta mostra complementa l’altra exposició temporal, 'Montjuïc 1915, primera mirada. Testimonis d’una transformació', que es pot veure fins al 21 de setembre, dues mirades històriques sobre la muntanya de Montjuïc. [Altres informacions]

Es descobreix l'himne oficial «Foot-ball Club Barcelona» que es va estrenar en el partit de cloenda de la temporada 1909-1910 entre el primer i segon equip de la casa
El Barça ha descobert que el 17 de juliol de 1910 el club ja comptava amb un himne oficial, encara que no s'ha pogut trobar la partitura i per tant no es pot interpretar actualment. Aquest descobriment s'ha produït gràcies a la tasca conjunta del Centre de Documentació i Estudis del Barcelona, la Penya barcelonista de Mondoñedo i el cronista d'aquesta població de Lugo, Andrés García Doural, d'on era natural l'autor de l'himne, José Antonio Lodeiro Piñeiros. Es compleixen, doncs, 104 anys de l'estrena d'aquest primer himne, amb motiu d'un partit de cloenda de la temporada 1909-1910 entre el primer i el segon equip del Barça. En aquella campanya els blaugranes van guanyar les tres competicions oficials que van disputar: Campionat de Catalunya, Copa dels Pirineus Orientals i el Campionat d'Espanya. En el partit, homenatge als campions, els dos equips barcelonistes van saltar al terreny de joc tot escoltant els acords de l'himne 'Foot-ball Club Barcelona', compost pel músic major de la banda del regiment d'infanteria d'Alcántara núm. 58, José Antonio Lodeiro Piñeiros (1868 - 1934), que es trobava destinat a Barcelona entre el 1907 i el 1915. L'himne es pot considerar el primer de caràcter oficial que va tenir el club blaugrana i va estar vigent fins al 25 de febrer de 1923, quan en un homenatge tributat a Joan Gamper, fundador del Barça, precisament, es va estrenar un de nou, amb lletra de Rafael Folch i música d'Enric Morera. Posteriorment se'n van estrenar dos més, el 1949 i el 1957. Amb el pas del temps l'himne de Lodeiro va caure en l'oblit i durant moltíssims anys la historiografia blaugrana va registrar erròniament el compost el 1923 com el primer de la història del club barcelonista. Ara s'inicia una tasca de recerca per trobar la partitura del primer himne oficial i posar-hi so. L'himne actual, tan popular, 'El Cant del Barça', es va estrenar el 1974 a l’estadi del Camp Nou, amb motiu dels actes de celebració del 75è aniversari del club. La lletra va ser escrita per Jaume Picas i Josep Maria Espinàs, i la música va ser composta per Manuel Valls i Gorina. La versió oficial és interpretada per la Coral Sant Jordi. [Altres informacions]

Neix una plataforma de festivals i fires d’arts de Catalunya que reuneix vuit certàmens que comparteixen el carrer com a espai d’exhibició
La plataforma Arts de Carrer és una proposta que reuneix festivals, fires i mostres de Catalunya que tenen aquesta disciplina artística com a principal eix conductor de la seva programació. La proposta, feta pública a Viladecans, dins el marc de les jornades professionals del Festival Al Carrer, està integrada en aquests moments per FiraTàrrega, Fira Mediterrània de Manresa, Trapezi – Fira del Circ de Reus, Fira de Circ Al Carrer de la Bisbal de l’Empordà, el Festival Sismògraf d’Olot, Lluèrnia – Circ a les Places d’Olot, el Festival Esbaiola’t d’Esterri d’Àneu i el Festival Internacional de Teatre d’Animació Al Carrer de Vildecans, tot i que la plataforma està oberta a tots aquells esdeveniments escènics que vulguin afegir-s’hi. Els objectius de la plataforma són, en primer lloc, visualitzar i comunicar de manera conjunta l’activitat escènica al carrer que es fa a Catalunya. Per acomplir aquest primer objectiu, s’ha obert el web Arts de Carrer, que inclou informació dels esdeveniments que formen part de la proposta. Altres objectius de futur de la plataforma són el foment d’acords de mobilitat de companyies, creant aliances entre les direccions artístiques de les fires i festivals, així com la producció de nous espectacles, un objectiu plantejat a llarg termini. [Altres informacions]

El sector del llibre cau fins a límits de fa vint anys després de retrocedir de nou un 12% el 2013 i arrossegar una caiguda del 50% en les vendes en els últims 5 anys
El balanç de la indústria del llibre ha retrocedit 20 anys en els seus ingressos de facturació en el mercat intern: 2.181.000 d'euros (11,7% menys respecte al 2012, és a dir, que va perdre 290 milions d'euros en un any). Amb la diferència que el 1994 el sector era molt més petit i començava el seu procés de creixement imparable fins a 2008, quan va aconseguir el cim: 3.185.000 d'euros, i es va consolidar com una de les indústries editorials més potents del món. Des de llavors tot ha estat costa avall. Imparable. En els últims sis anys el percentatge acumulat de descens en la facturació arriba el 40,6%, el que en termes econòmics representa 1.004 milions d'euros menys, és a dir, la tercera part. Entre totes les àrees les més afectades en les vendes són els llibres científics tècnics i universitaris (que augmenten en el llibre electrònic) i la literatura de ficció (que cau en prop d'un 18%) i només l'e-book puja, però lentament. Les exportacions de llibres van tornar a esmorteir la caiguda general del mercat en exportar 627 milions d'euros. D'aquesta manera el total del mercat intern i extern arriba als 2.708.000 d'euros. Entre els principals factors que van incidir en aquest descens, segons la Federació de Gremis d'Editors espanyols, figuren la caiguda del consum derivada de la crisi, l'absència de polítiques educatives que conscienciïn a la societat de la protecció de la creació intel·lectual, el creixent augment de l'oferta digital, l'elevada fiscalitat del llibre digital gravada amb un IVA del 21% davant del 4% del llibre de paper i la ineficàcia de l'Administració a través de la Secció Segona de la Comissió Inte·llectual en resoldre denúncies contra les pàgines web que ofereix obres en forma il·legal, la reducció de les inversions en fons per a biblioteques públiques, escolars i universitaris, i el descens de la supressió d'ajudes a les famílies per a l'adquisició de llibres de text. [Altres informacions]

El cessament de Berta Bruna com a editora del segell de Columna, Planeta i Destino dins el conglomerat del Grup 62 torna a remoure el ventall d'autors catalans
Berta Bruna (Barcelona, 1975), editora del segell de Columna i les col·leccions Planeta i Destino en llengua catalana ha cessat en el càrrec que ostentava dins del Grup 62. Com ha anat succeint en els últims temps, arran de les fusions i les males perspectives del mercat editorial, els cessaments voluntaris o no dins del Grup 62 han estat a l'ordre del dia. Berta Bruna formava part del Grup 62 des de l'any 2007 com a responsable de comunicació i màrqueting. Anteriorment havia treballat a Random House Mondadori i Grupo Planeta, en el mateix àmbit. El 2011, quan l'editora Ester Pujol, aleshores directora de Columna, va assumir la direcció general del Grup 62, Berta Bruna va fer-se càrrec de la direcció del segell Columna. Però el mes de febrer d'aquest any, arran dels canvis generats per la compra del Grup 62, per part de Planeta, que ara ja controla el 64% de les accions, l'editora Ester Pujol va tornar a dirigir Columna i Emili Rosales va assumir la direcció del Grup 62. Dins del mateix grup, Josep Lluch, editor de Proa, Pòrtic i Empúries (responsable d'aquest segell després de la marxa d'Eugènia Broggi per crear l'Editorial L'Altra) anunciava per al 2015 una edició limitada de seixanta títols per als tres segells plegats. Fa uns anys, cadascun dels segells, a més de Columna, envaïa el mercat amb una edició en nombre similar, cosa que demostra la caiguda tant en vendes com en edició que s'ha produït arran de la crisi econòmica que ha malferit el sector. A més, es dóna la circumstància que el Grup 62 està relacionat amb una trentena de premis literaris convocats i dotats econòmicament per altres organismes aliens a l'editorial, cosa que no es correspon amb el nombre de premis obtinguts pels seus autors. [Altres informacions]

El Festival d'Estiu de Barcelona Grec 2014 arriba a l'equador teatral amb una bona nota pel que fa a la qualitat dels espectacles un cop superat el nyap inaugural
El Grec 2014 ha arribat a l'equador de la programació teatral. A hores d'ara ja es pot qualificar l'àmbit teatral en una mitjana de qualitat força alta. Com en altres ocasions, el teatre internacional no aconsegueix arrencar amb el ple del públic en general, però sí que satisfà la professió i la crítica. Són les produccions pròpies, amb repartiments catalans, aquells que s'emporten la major part de públic, tant en sales petites com les més grans. La revista digital Clip de Teatre fa un seguiment puntual de les estrenes i les crítiques tant de teatre com de dansa amb un recull de les principals cròniques publicades tant en el mateix mitjà com en altres mitjans. La davallada de la crítica en els mitjans en suport paper ha fet sorgir nombrosos mitjans digitals que ocupen l'espai que havia quedat buit, amb la qual cosa el seguiment que actualment se'n pot fer és molt més puntual, plural i rigorós del que ocorria quan només es comptava amb el paper. En canvi, el Grec 2014, s'ha avesat en les últimes edicions a no escollir un espectacle teatral digne per a la inauguració. El nyap d'aquesta edició ha estat la improvisació de La Fura dels Baus al Castell de Montjuïc amb l'espectacle 'M.U.R.S.', que no ha satisfet ni els més afeccionats a les noves tecnologies. I tampoc no s'ha emportat una bona impressió l'espectacle de dansa de l'amfiteatre Grec, 'Wonderland', que ha servit només perquè els convidats a la inauguració oficial hagin alternat una nit més sense incidència artística. [Altres informacions]

La companyia quebequesa del Cirque du Soleil s'instal·la a Port Aventura i a Andorra amb un espectacle inèdit aquí i un altre d'estrena absoluta
Amb l'espectacle 'Kooza', el Cirque du Soleil torna als orígens del circ amb números d'acrobàcies i pallassos. 'Kooza', en carpa tradicional instal·lada a Port Aventura durant tot l'estiu, relata la història del solitari Innocent, que busca el seu lloc al món. Un fil conductor que dóna pas a escenaris plens de força i esplendor sense oblidar l'humor bufonesc del circ més tradicional. Les rialles es barregen amb escenes de por, identitat i poder entre acrobàcies en un estrafolari regne. D'altra banda, la companyia quebequesa Cirque du Soleil estrena a Andorra un altre espectacle inspirat en el paisatge andorrà, ''Scala Mater Natura', la història de dos excursionistes que arriben al Principat passejant per un bosc frondós i es paren a esmorzar. La seva actitud descuidada desperta els poders de la natura. La terra tremola i els engoleix; arriben a un indret fantàstic, el començament de tot, la font de la vida. La música acompanya una quinzena de números acrobàtics és una combinació de sons: des dels ritmes hindús i d'inspiració gitana fins als moments de nostàlgia i intimitat que crea la música soul. La característica d'aquest espectacle és que hi poden accedir 5.000 espectadors en cada funció, 3.000 dels quals tenen entrada gratuïta, però a peu dret, tot i que han de fer prereserva per internet. [Altres informacions]

L'actuació arqueològica de la Generalitat de Catalunya a la Serra de Riés confirma l'existència de dues fosses comunes de la Guerra Civil
La Generalitat de Catalunya ha desenvolupat una actuació arqueològica a Olesa de Bonesvalls, arran de dues troballes fortuïtes de restes òssies humanes a la Serra de Riés. L'actuació ha confirmat l’existència de dues fosses comunes del període de la Guerra Civil. La primera fossa excavada es trobava al marge est del torrent i contenia les restes d’un individu jove de 19 anys d’edat. L’estudi antropològic va identificar dues fractures perimortem causades per impacte de projectil al crani i a la mandíbula. Associats a aquestes restes hi havia els objectes materials següents: sivella, teixits cullera, botons i quatre beines de màuser. La segona fossa excavada es trobava a 50 metres de la primera excavació, al mig de la llera del torrent, al marge esquerre d’una tartera. Es van localitzar restes de tres individus, dos adults d’edat indeterminada i un jove de 18 anys. Associats a aquestes restes, que entren dins el mapa de fosses comunes i repressió, hi havia els objectes materials següents: sivella, placa metàl•lica, corretja de cuir, moneda, tornavís, ferradura de bota, botons, reblons i fragment de corretja. Al voltant de la segona fossa es va trobar una altra resta òssia humana, amb tres bales, dues beines, un botó i un polsador de bolígraf. La Generalitat de Catalunya estudiarà la possible senyalització i dignificació del lloc on es trobaven les fosses excavades. [Altres informacions]

Els centres adscrits a la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona van superar el 2013 el milió de visitants per primera vegada
Durant el 2013 van incrementar en un 3,8% el seu públic, arribant a obtenir 1.009.637 visites, xifra que representa un 39% del total de la població dels municipis adscrits. El públic de les exposicions temporals i els usuaris d'activitats són els segments que més han crescut en l'últim any, amb un 18,8% i un 24% respectivament, en contraposició al públic de les exposicions permanents, que ha mostrat un retrocés de un 3,2% respecte al 2012. La Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona va realitzar un total de 309 exposicions temporals, un 5,1% més que el 2012, i es va ampliar l'oferta d'activitats complementàries amb concerts, recitals de poesia i visites teatralitzades, entre d'altres. El 2013, els museus de la xarxa custodiaven més de 912.000 objectes arqueològics, artístics, etnològics i naturals, entre altres, un 3,1% més que el 2012. Aquest increment de serveis, activitat i públic s'ha realitzat pràcticament amb el mateix personal i pressupost que l'any anterior —19.000.000 d'euros, uns 300.000 euros per museu—, encara que sí ha augmentat en 21 empleats. Es mantenen en alça la taxa d'autofinançament, ja que el 2013 va ser d'un 16,5% —el 2008 era d'un 10,8% —, ingressos que provenen de la venda d'entrades i d'activitats. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dimecres, 23.07.14]
La casa Bonhams porta a subhasta un lot amb el piano que tocava Sam al film «Casablanca» del 1942 i trenta objectes més relacionats amb la pel·lícula

[dimarts, 22.07.14]
Troben a Itàlia una dent de llet de 600.000 anys d'antiguitat que pertanyia a una criatura d'entre 5 i 6 anys de l'espècie Homo Heidelbergensis

[dilluns, 21.07.14]
L'espai d'art Pere Pruna del Museu de Montserrat acull una mostra antològica de Josep Maria Subirachs amb una trentena d'escultures de les diferents etapes creatives de l'escultor de la Sagrada Família

[diumenge, 20.07.14]
El migmetratge original de Woody Allen sobre el govern de Richard Nixon censurat el 1971 per coincidir amb una campanya electoral es pot veure ara en xarxa

[dissabte, 19.07.14]
Un nou web posa a disposició dels professionals audiovisuals tota la informació d’interès sobre la normativa i logística necessàries per al desenvolupament d’un rodatge a Catalunya

[divendres, 18.07.14]
El Castell de Montjuïc acull l’exposició «Baixant de la Font del Gat. Les fonts populars de Montjuïc» que mostra la manera de viure de tota una generació passada barcelonina

[dijous, 17.07.14]
Es descobreix l'himne oficial «Foot-ball Club Barcelona» que es va estrenar en el partit de cloenda de la temporada 1909-1910 entre el primer i segon equip de la casa

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
El programa «Viu el teatre» continua eixamplant el seu camp d’acció i la temporada 2014-2015 gestionarà la programació del Teatre Romea a més de la del Poliorama i el CCCB.

Els Quatre Gats
«Que nostru Senyor guardi a Vostè molts anys... en el càrrec».

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel.lectual i altres temes legals.


| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 7.179.273 visitants i 22.638.144 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

marsella
«Marsella».

tsspivet
«El extraordinario viaje de T.S.Spivet».

suenoellis
«Sueño de Ellis».

budapest
«La jaula dorada».

amantessobreviven
«Sólo los amantes sobreviven».

hermosajuventud
«Hermosa juventud».

invisiblewoman
«Invisible woman».

madrehijo
«Madre e hijo».

vialiberta
«Via libertà».

budapest
«El Gran Hotel Budapest».

ida
«Ida».

metamorfosi
«Metamorfosi - CCCB».

vikings
«Víkings - Museu Marítim BCN».

sorolla
«Sorolla: El color del mar» (CaixaForum).

tapiromnac
«Josep Tapiró, pintor de Tànger» - MNAC

thyssensantfeliu
«Espai Thyssen - Sant Feliu de Guíxols».

museublau
Museu Blau

musmusica
Museu de la Música

pedrera
La Pedrera de Gaudí

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

montserrat
Museu de Montserrat

miro
Fundació Tàpies de BCN

torreagbar
Torre Agbar de BCN