Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia I encara...
El nou portal de col·leccions en línia del MNAC ja permet consultar les prop de 1.900 obres exposades en les col·leccions permanents del Museu Des d’ara ja és actiu el nou portal de col·leccions en línia del MNAC, que permet consultar les prop de 1.900 obres exposades a les col·leccions permanents del Museu.Aquest nou portal és la primera fase del projecte de gestió documental i de continguts del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Permet accedir a la imatge de totes les obres exposades a la col·lecció permanent, així com a la seva fitxa tècnica, amb la informació en tres idiomes: català, castellà i anglès. Una cerca avançada a través del portal facilita la consulta de les obres des de diferents categories: col·lecció, autor, títol, cronologia, nombre d'inventari, període, classificació genèrica i tema, entre d'altres. El nou portal és dinàmic i s’actualitzarà contínuament, ja que està integrat en el sistema de gestió documental del museu, Museum Plus. Aquesta base de dades s'anirà ampliant en nombre de registres fins a incloure tots els fons del Museu. En els pròxims mesos s'enriquirà també la informació ja disponible en aquesta primera fase i es podrà consultar una fitxa tècnica ampliada, fotografies complementàries de la peça, així com vídeos i altres documents relacionats amb l'autor, l'obra i la seva història. El nou portal de col·leccions en línia del MNAC permetrà, a més, comprar les imatges digitalitzades a través d'aquest mateix subportal, gràcies a la implementació d'una plataforma de pagament. La publicació en línia de les col·leccions del Museu forma part del projecte "Art i tecnologia, nous camins per al coneixement", que compta amb una ajuda del Plan Avanza, del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio. El MNAC també participa en el web que recull la documentació dels museus catalans i permet la cerca sobre tots els fons conjuntament. En l’actualitat hi aporta 445 fitxes, i pròximament actualitzarà aquesta participació amb tota la informació que apareix en el nou catàleg en línia. Museus en Línia, impulsada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, recull actualment la documentació de 42 museus catalans amb un total de 230.000 objectes. El MNAC i la Direcció General del Patrimoni Cultural van acordar l’any 2009 la realització de dues gigafotos d’obres d’art del museu, les pintures murals romàniques de l’absis central de Sant Climent de Taüll i 'La Vicaria', de Marià Fortuny. Les gigafotos són imatges d’alta resolució, que poden tenir fins a 50 vegades la resolució d’una càmera fotogràfica normal. Malgrat les seves dimensions, són consultables per Internet en temps real. Es tracta d’una tècnica molt similar a la que fa servir Google per a Google Maps o Google Earth. En els últims dos anys s'han publicat una dotzena de gigafotos d’obres d’art i monuments catalans. Durant el 2010 està previst que es publiqui una nova gigafoto cada mes.
[Altres
informacions]
El dibuixant argentí Luis Scafati ha il·lustrat «La narració d'Arthur Gordon Pym» d'Edgar Allan Poe per a l'editorial Libros del Zorro Rojo L'obra, publicada inicialment el 1838, relata el desventurat periple nàutic del jove Arthur Gordon Pym a bord del balener Grampus i després del veler Jane Doe que es converteix en una successió d'esdeveniments: motins, naufragis, canibalisme, aborígens poc amigables, etcètera. Després d'una primera lectura, Luis Scafati va reunir tota la documentació necessària sobre el tema, que incloïa vaixells, instruments nàutics, ports, peixos, mariners i tempestes, per poder dibuixar amb certa llibertat. Scafati treballa sobre paper, amb plomes, tintes i pinzells, ni que avui, segurament, soni anacrònic davant la profusió de tecnologia digital. Per il·lustrar 'La narració d'Arthur Gordon Pym', l'artista argentí ha optat per grans plans amb aiguades, una barreja de tinta i aigua que ofereix una varietat de grisos, taques on s'expressa l'atzar, a més de la sensació líquida que hi ha volgut donar. Això, segons l'il·lustrador Luis Scafati, l'ha ajudat a representar el mar i la seva fauna, o el cel i aquesta mena de boira que envolta el paisatge marí. Més d'un any i mig ha dedicat l'il·lustrador argentí a acabar aquest encàrrec, un temps llarg que justifica perquè no és un home de mar sinó que bona part de la seva vida transcorre a la serralada dels Andes. Després de veure el llibre publicat, Luis Scafati considera que l'edició fa una nova mirada a l'única novel·la d'Edgar Allan Poe, la que inspirar altres autors a escriure'n una seqüela, entre els quals figuren H.P. Lovecraft, que va voler continuar la novel·la de Poe amb 'A les muntanyes de la bogeria' (1936), i Jules Verne, amb 'L'esfinx dels gels' (1897), mentre que el poeta Charles Baudelaire no ho va intentar, però sí que la va traduir al francès el 1857.
[Altres
informacions]
Les revistes digitals «Clip de Teatre» i «Cornabou» són classificades en el primer rengle de preferències de cerca de «crítica teatral» i «crítica literària» pel buscador Google davant de mig milió d'altres dominis El buscador Google ha situat la revista digital «Clip de Teatre» en el primer rengle de preferències pel que fa a la cerca sota el criteri de «crítica teatral» per davant d'altres 400.000 resultats de dominis. També la revista digital «Cornabou. Revista de Literatura Infantil i Juvenil» ha obtingut la primera posició en el mateix buscador sota el criteri de cerca «crítica de literatura infantil i juvenil», per davant de d'altres 500.000 resultats de dominis. Les dues revistes formen part del grup de revistes digitals «Bit de cultura» que han arribat al desè any en xarxa amb més de 3.000 edicions ininterrompudes.
[Altres
informacions]
L'exposició més gran que s'ha fet sobre l'artista californià John Baldessari es pot veure al Macba en una coproducció del la Tate Modern de Londres i Los Angeles County Museum L'art conceptual de John Baldessari (1931) és una de les característiques de la retrospectiva que es pot veure al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) fins al 25 d'abril. La mostra 'Pura bellesa', organitzada per la Tate Modern de Londres i Los Angeles County Museum, és l'exposició més gran que s'ha fet mai sobre l'artista californià, amb 130 peces que documenten una de les trajectòries considerades més sòlides de l'art conceptual internacional. La Biennal de Venècia de l'any passat va premiar amb el Lleó d'Or la trajectòria de Baldessari. L'artista va experimentar nous llenguatges des de ben jove. Les seves primeres pintures beuen del pop-art, però ben aviat va començar a utilitzar les paraules com a úniques imatges que apareixien a la tela. Un exemple és 'Pura bellesa' (1966-68), la que dóna títol a l'exposició, o 'Una pintura és la seva pròpia documentació', de la mateixa època, en què es va inscrivint la itinerància de la peça per diversos museus del món. Aquestes pintures van ser realitzades després de la cèlebre crema que l'artista va fer de les teles realitzades fins al 1966. Aquesta coneguda acció, 'Cremation Project' (1968), també és present a la mostra amb les fotografies de l'acte i una làpida commemorativa. A l'exposició, però, es poden veure algunes de les obres que van sobreviure a la crema, ja que estaven guardades al garatge de la seva germana i l'artista les havia oblidat. A partir dels anys setanta, la fotografia esdevé un dels mitjans preferits de l'artista. John Baldessari va desenvolupar el concepte d'apropiació, prenent imatges d'arreu que ha anat col·leccionant de manera gairebé obsessiva. És la disposició de les peces, les manipulacions o les paraules que les acompanyen les que canvien el significat de les imatges, com succeeix amb les sèries de fotogrames de films de Hollywood que il·lustren els pecats capitals i les virtuts teologals. Amb motiu d'aquesta mostra, Baldessari ha realitzat una instal·lació escultòrica que enregistra el visitant quan entra al museu. Al final de la mostra, pot veure's gràcies a un sistema d'imatge retardada.
[Altres
informacions]
L'univers de Miquel Barceló coincidirà a CaixaForum BCN i l'Arts Santa Mònica en dues exposicions complementàries durant tot l'estiu L'univers del pintor Miquel Barceló, que fins al 13 de juny s'exposa a CaixaForum Madrid, en una mostra que s'endinsa en tots els territoris creatius de l'artista, de la pintura a la ceràmica, passant per l'escultura, els llibres o el dibuix, es veurà a partir del 15 de juliol i fins al 26 de setembre, a CaixaForum BCN. A més, una altra exposició de l'artista, 'Barceló abans de Barceló, 1973-1982', es podrà veure en les mateixes dates a l'Arts Santa Mònica. Aquesta presentarà una selecció de l’obra inicial i més desconeguda de Miquel Barceló (Felanitx, 1957), aquella que va des del 1973 fins a l’any de la seva consagració en el context internacional a partir de la seva participació a la Documenta de Kassel el 1982. L’objectiu principal d’aquesta mostra és el de donar a conèixer un conjunt de més d’un centenar d’obres, moltes inèdites, que presenten alguns dels trets més significatius i perdurables en la trajectòria de l’artista. L’exposició es dividirà en sis apartats: Bestiari, Vanitas, Poesia experimental, Llibres, Retrats i autoretrats, i Elements del paisatge. Les obres pertanyen a la col·lecció personal de Barceló, a diferents institucions públiques i privades de l'Estat espanyol i de França i a col·leccions particulars. Pel que fa a l'exposició de CaixaForum BCN, la mostra, sota el títol 'La solitude organisative', repassarà a través de 180 obres les preocupacions recurrents de l'artista. No es tracta d'una retrospectiva en el sentit tradicional del terme, sinó que la mostra intenta ensenyar el vincle de Barceló amb els elements tangibles i la materialitat de tots els seus quadres. El títol de l'exposició al·ludeix a un dels últims quadres de l'artista, on apareix el retrat d'un goril·la, assegut en un racó, una obra que ja es va poder veure al pavelló espanyol de la Biennal de Venècia del 2009. L'obra es considera una mena d'autoretrat del pintor. Una escultura monumental, 'Gran elefant dret', de bronze fos i de set metres d'alçada, donarà la benvinguda a l'exposició, com ara fa a l'exposició de la seu de CaixaForum Madrid. La resta de peces inclou des dels cèlebres quadres de mars i biblioteques dels anys vuitanta del pintor fins als seus lluminosos paisatges africans.
[Altres
informacions]
El Ministeri de Cultura francès tanca el contracte de compra d'un manuscrit amb diverses pàgines de les memòries de Giacomo Casanova La signatura es va ratificar fa uns dies entre el ministre de cultura francès, Frédéric Mitterrand, el president de la Biblioteca Nacional de França, Bruno Racine, i l'editor alemany Hubertus Brockhaus. El preu de l'operació no s'ha donat a conèixer, encara que pel que sembla es tracta de l'adquisició més costosa d'un manuscrit feta fins ara pel Ministeri de Cultura francès. Segons l'editor, el manuscrit estava en possessió seva i la intenció era que el públic en general i els estudiosos hi tinguessin accés. Per això pensa que la destinació de la Biblioteca Nacional de França és la més idònia. Segons alguns experts, el preu de l'obra es podria valorar per sobre dels 3'6 milions d'euros, que es la quantitat que van pagar pel manuscrit de l'autor francès André Breton l'any 2008. De tota manera, el Ministeri de Cultura francès ha explicat que França ha adquirit l'únic exemplar de les memòries de Casanova, del segle XVIII, amb l'ajuda financera d'un mecenes anònim. Giacomo Casanova, venecià de naixement, va escriure les seves vivències en francès perquè considerava, com ell mateix va deixar dit, aquesta llengua com la més important per a la difusió del seu personatge. Un hereu de Giacomo Casanova, conegut com el faldiller mític venecià i italià que ha fet més història —abans de 'papi' Berlusconi, esclar— va vendre l'any 1821 les seves memòries a l'editor alemany Friedrich Arnold Brockhaus, que tenia la seu a Leipzig. Després de la Segona Guerra Mundial, la família es va traslladar a Wiesbaden i es va endur el manuscrit.
[Altres
informacions]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el febrer del 2010 amb 4.348.083 visitants que han fet 14.837.049 consultes de pàgines Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 28 de febrer del 2010, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el febrer del 2010, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 4.348.083 visitants i 14.837.049 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 8.385'2 visites de pàgines (6'6 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana d'11min32segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 11.856 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 143 països més entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile. D'altra banda, la revista digital «Cornabou» ha estat classificada en el primer rengle preferent en el criteri de recerca de «crítica de literatura infantil i juvenil» del buscador Google entre prop de 500.000 links i la revista digital «Clip de Teatre» ha estat classificada també en el primer rengle preferent en el criteri de recerca de «crítica teatral» del buscador Google entre prop de 400.000 links.
[Altres
informacions]
La Biblioteca d'Esplugues de Llobregat és la primera municipal de Catalunya que incorpora els «e-books» o llibres digitals entre la seva oferta habitual de préstec als usuaris Amb la implantació dels «e-readers» o lectors digitals, la Biblioteca Pare Miquel d'Esplugues de Llobregat ha estat la primera a introduir el llibre digital a les biblioteques municipals. La biblioteca d'Esplugues forma part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. En concret, ofereix sis lectors digitals del model e-leqtor, que permeten a l'usuari llegir obres en alguns dels formats més estesos (PDF, EPUB i TXT), però també escoltar música i audiollibres en format MP3. Cada lector compta amb diverses obres actuals de novel·la o assaig, en català o castellà, adquirides per l'ajuntament, així com una selecció d'obres clàssiques d'accés lliure procedents del catàleg de la Biblioteca de Catalunya i del projecte internacional Projecte Gutenberg, que també posa a l'abast audiollibres en anglès. Els usuaris poden agafar en préstec els «e-readers» o lectors digitals durant 15 dies i accedir a la trentena d'obres que inicialment contenen. Ben aviat, sis municipis de la demarcació de Barcelona amb biblioteca de la Xarxa —Badalona, Igualada, Mataró, Sabadell, Sant Boi de Llobregat i Vilanova i la Geltrú— incorporaran un «e-reader» o lector digital carregat amb un mínim de 100 títols en català procedents dels distribuïdors en català (Edi.cat, e-leqtor...), així com també en castellà i en anglès. La iniciativa s'emmarca en un projecte pilot de la Generalitat de Catalunya per a la introducció dels «e-books» a les biblioteques públiques catalanes, que prestaran els dispositius durant un termini màxim de 15 dies. Així mateix, la ciutat de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, que ho farà a partir de la posada en marxa de la nova Biblioteca Plaça Europa, també oferiran en els pròxims mesos lectors de llibres digitals als usuaris de les seves biblioteques.
[Altres
informacions]
La Biblioteca Britànica permetrà la descàrrega digital de les mes de 65.000 obres del segle XIX que conserva en el seu fons Més de 65.000 obres de ficció del segle XIX que té en el seu fons la Biblioteca Britànica podran ser descarregades digitalment, sense recàrrec, a partir de la primavera. Les persones que tinguin el lector digital Amazon Kindl podran accedir als treballs originals de Charles Dickens, Jane Austen o Thomas Hardy, entre molts altres autors. Aquest projecte digital està finançat pel gegant informàtic Microsoft, amb una aportació que no ha estat revelada, però la Biblioteca Britànica s'ha limitat a afirmar que es tracta d'una donació molt generosa. Durant els últims tres anys, la signatura Microsoft ha ofert ajudes a la Biblioteca Britànica per escanejar els llibres. La Biblioteca Britànica s'ha concentrat a digitalitzar els llibres del segle XIX perquè els textos ja no tenen dret d'autor, ja que aquest expira setanta anys després de la mort dels escriptors. De moment, l'obertura serà per a les obres del segle XIX, però la Biblioteca confia poder ampliar la digitalització als llibres de principis del segle XX.
[Altres
informacions]
El Gran Teatre del Liceu va tancar la temporada 2008-2009 amb un dèficit de 363.000 euros a causa de la disminució d'un 24'07% del mecenatge que hi havia previst El Patronat de la Fundació i la Junta de Govern del Consorci del Gran Teatre del Liceu han aprovat la liquidació del pressupost de la temporada 2008-2009 amb un dèficit de 363.000 euros, a causa sobretot d'una disminució del 24,07% de les aportacions previstes per mecenatge. El total d'ingressos de la temporada va ser de 55.692.000 euros, un 3'45% menys del previst, segons la liquidació aprovada, mentre que les despeses han estat de 56.055.000 euros, un 2'82% menys del pressupostat. El dèficit, segons els responsables del Gran Teatre del Liceu, es compensarà amb els excedents d'altres temporades. Aquestes xifres s'expliquen també per la disminució de les aportacions de les institucions, que baixen un 1'31%, i pel menor nombre d'aportacions per mecenatge, que no obstant això, es xifren en uns 6 milions d'euros. Pel que fa a les subvencions públiques —el Gran Teatre del Liceu rep dotacions del Ministeri de Cultura, de la Generalitat de Catalunya, de l'Ajuntament i de la Diputació de Barcelona—, el panorama tampoc no és gaire optimista per augmentar considerablement les dotacions i amb tendència a congelar-les. Pel que fa a les xifres concretes aportades, la temporada 2008-2009, el Ministeri de Cultura va aportar finalment 14'2 milions d'euros (48'66%), la Generalitat de Catalunya hi va destinar 10'5 milions (36'14%) , l'Ajuntament de Barcelona, 2'9 milions (10'13%) i la Diputació de Barcelona, 1'4 milions (5'06%). De la liquidació del pressupost del Gran Teatre del Liceu, destaca també una reducció de la despesa per activitat artística del 7'82%, un increment de la partida de personal de l'1'10% i una disminució de despeses financeres del 14'79%. Durant la temporada 2008-2009, es van programar 34 obres, es van representar 146 funcions, amb van vendre 242.699 entrades, la qual cosa representa un 80'36% per cent d'ocupació. L'òpera més vista va ser 'Le nozze di Figaro', amb 29.882 espectadors. Pel que fa als abonats, la temporada en va tenir 9.982, dels quals 3.214 són reduïts i 7.647 dels anomenats populars. Això vol dir que prop d'un 65% de l'aforament prové dels abonats.
[Altres
informacions]
L'exbeatle Paul McCartney apel·la a la nostàlgia i es proposa salvar de la venda els mítics estudis londinencs d'Abbey Road en col·laboració amb altres històrics de la música pop L'exbeatle vol salvar que caiguin en mans dels inversors els llegendaris estudis Abbey Road de Londres. Per això busca la col·laboració amb altres grans de la música. La discogràfica EMI, que té problemes econòmics, ha posat els estudis a la venda després d'acumular un deute significatiu. La propietària d'EMI, Terra Signatura, confia en aconseguir una xifra milionària de lliures amb la venda dels estudis. En aquests estudis, coneguts arreu del món, han enregistrat els seus àlbums grups com Pink Floyd, Blur o els Beatles. L'últim disc d'aquest grup porta precisament el seu nom i turistes de tot el món peregrinen cada any fins al pas de zebra que es veu a la tapa del disc. Més recentment també s'hi va enregistrar la banda sonora del film 'Harry Potter i la pedra filosofal'. El que no es té clar encara és si EMI es disposa a vendre no només els estudis sinó també la marca d'Abbey Road, que, segons alguns, val encara més que el local en si per la qual cosa un potencial comprador voldrà les dues coses. EMI va comprar el local, al número 3 d'Abbey Road, per 100.000 lliures el 1929 i el va transformar en un dels primers estudis de gravació del món. El 1931, el famós compositor britànic de música clàssica Edward Elgar va gravar allà amb la London Symphony Orchestra seva composició patriòtica Land of Hope and Glory. Durant la Segona Guerra Mundial es van gravar allà programes de propaganda per encàrrec del Govern britànic així com emissions de l'emissora pública BBC. Els Beatles hi van enregistrar el 90% dels seus discos. Altres grups que hi han passat al llarg de la història han estat Pink Floyd, Radiohead o Manic Street Preachers. El problema financer d'EMI és que aquests històrics estudis s'enfronten actualment a la creixent competència d'altres estudis de gravació en diferents països que ofereixen els seus serveis a un preu més baix. D'altra banda, els progressos tecnològics, que permeten a un artista gravar la seva música amb ajuda d'un ordinador portàtil, fan més difícil des del punt de vista econòmic mantenir unes instal·lacions com aquestes. De tota manera, els estudis d'Abbey Road segueixen sent molt valorats per la indústria musical ja que poden acollir orquestres senceres per enregistrar per exemple partitures de pel·lícules com la del film 'El Senyor dels Anells'. Segons el Financial Times, l'actual propietari d'EMI, el fons de capital risc Terra Firma, intenta obtenir 120 milions de lliures (prop de 136 milions d'euros) per no incomplir el termini de juny convingut amb el grup Citigroup per la devolució d'un préstec de 3.300 milions de lliures (3.730 milions d'euros).
[Altres
informacions]
El Palamarès dels Oscar 2010. Fotos, vídeos i declaracions de la gala.
Michael Haneke retrata en blanc i negre la gènesi del nazisme en una història de principi de segle XX al nord d'Alemanya que va obtenir la Palma d'Or de Cannes.
Com eren les colònies industrials catalanes en una exposició didàctica al Museu d'Història de Catalunya.
Una macroexposició sobre Federico Fellini es pot veure a CaixaForum BCN fins al 13 de juny.
LUna exposició fotogràfica d'Ouka Leele es pot veure al Centre Cultural Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat.
A Casa Àsia es poden veure les fotos en gran format del film 'Mapa dels sons de Tòquio', d'Isabel Coixet.
Carles Balagué fa una investigació sobre el que va representar l'atemptat conegut com 'La bomba del Liceu' del 1893 que va produir una vintena de morts.
Emilio Aragón dirigeix un film que homenatge l'ofici d'actor ambientat a la postguerra espanyola amb Imanol Arias i Lluís Homar de protagonistes.
El Museu Marítim commemora en dues exposicions el 150è aniversari de l'avarament de l'Ictineu de Narcís Monturiol.
El film 'La flor del desierto' explica la història d'una noia nascuda a Somàlia entre pastors nòmades que es converteix en una de les models més sol·licitades de l'època.
L'exposició 'Darwin observador, Darwin naturalista' explica a CosmoCaixa la ruta del vaixell Beagle.
L'exposició 'Abracadabra' acosta els visitants de CosmoCaixa al món de la màgia i l'il·lusionisme.
El nou Museu de la Música a L'Auditori de BCN fa un recorregut per la història de la música i els instruments més diversos.
La Pedrera atrau al Passeig de Gràcia de Barcelona el major nombre de visitants de l'obra de Gaudí.
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, a la muntanya de Montjuïc, conté un singular patrimoni del Romànic únic al món.
El Museu Dalí de Figueres continua sent un punt de peregrinació de visitants atrets pel mite del geni de l'Empordà.
El Museu Picasso de BCN al carrer Montcada continua al capdavant dels museus més visitats pel públic que es dedica al turisme cultural.
El Museu Marítim, a les Reials Drassanes de BCN, permet veure embarcacions medievals i de l'època de la navegació marítima.
La Casa Batlló, al Passeig de Gràcia, continua sent una de les destinacions més segures dels visitants seguidors de l'obra de Gaudí.
La Fundació Miró és el centre artístic per excel.lència de la muntanya de Montjuïc.
La Sagrada Família ofereix un dels atractius turístics, aliè a la polèmica del pas del TGV pel subsòl de BCN.
El Museu de Montserrat conté un dels fons pictòrics més importants de Catalunya amb obres del modernisme.
La Torre Agbar s'ha convertit en una altra de les icones més visitades de Barcelona.