BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook


tria33




cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

ramonllull20152016

pastorets2016

cccatalana2014

sardana2015

santsebastia2016

wroclaw2016

ramoncasas2016

torrasbages2016

enricgranados2016

cervantes2016

shakespeare2016

roalddahl2016

jacklondon2016

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XVI - Núm. 5208


Bits del dia

La Fundació Jordi Sierra i Fabra i l'Editorial Cruïlla convoquen el «I Premi Docent de l'Any a Catalunya» per distingir un professional de l'ensenyament per la seva feina i reconeixement
La Fundació Jordi Sierra i Fabra convoca el I Premi Docent de l’Any a Catalunya, amb la finalitat d’honorar un mestre o professor o una mestra o professora d’un centre educatiu de Catalunya que, per la seva tasca docent, s’hagi fet mereixedor/a de l’agraïment i el reconeixement populars, ja sigui al seu centre o la localitat on hagi impartit classes. Podran optar al Premi els docents de qualsevol etapa educativa de l’ensenyament reglat no universitari, tant si estan en actiu o jubilats, que, pels mèrits en l’exercici de la seva tasca docent en l’àmbit territorial de Catalunya, hagin deixat empremta en la memòria col·lectiva d’alumnes o persones pròximes al seu centre o localitat. Hi poden presentar candidatures qualsevol col·lectiu o entitat de qualsevol naturalesa establerts a Catalunya i que tinguin relació amb l’aspirant, per exemple un centre docent, una biblioteca, una escola, una fundació o un col·lectiu de professors, alumnes, tutors o familiars d’alumnes
[vegeu les bases íntegres en PDF]. El termini d’admissió de candidatures es tanca el 23 d’abril. El jurat estarà format per una persona representant de la Fundació Jordi Sierra i Fabra, una altra d’Editorial Cruïlla i un especialista en educació. El Premi consisteix en una menció honorífica per al guardonat i una biblioteca bàsica dels 23 llibres que Jordi Sierra i Fabra té publicats a l'Editorial Cruïlla fins ara. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

L'actriu Laia Marull es presenta com una dona perfeccionista i incapaç de moure's sense tenir-ho tot controlat en el relat «La llista» de l'autora quebequesa Jennifer Tremblay
No sé si la història de 'La llista' ha anat a parar a Laia Marull o l'actriu Laia Marull ha anat a parar a 'La llista'. O potser les dues s'han trobat sense proposar-s'ho, per atzar, per haver anat a un rodatge al Canadà fa deu anys i haver fet amistat amb l'actriu que ara la dirigeix. En tot cas, el monòleg o el personatge al qual s'enfronta l'actriu —avui més coneguda per la seva trajectòria en cinema però fidel al seu debut al mateix Teatre Lliure, encara vell Palau de l'Agricultura en construcció, el 1993, amb 'Roberto Zucco' i Lluís Pasqual— encaixa a la perfecció amb el perfil de Laia Marull [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] que es presenta com una dona perfeccionista, incapaç de moure's sense tenir-ho tot controlat en una o en unes quantes llistes, que ha pres la decisió d'emigrar de la ciutat per anar a viure al camp, que té marit i tres fills, i que passa comptes de la seva amistat poc valorada en el seu moment amb una altra mare de família de qui se sent culpable de la seva mort, després d'una malaltia i una errada en la intervenció quirúrgica. [Altres informacions]

La Barceloneta celebra la V Festa Barroca per commemorar la col·locació de la primera pedra del barri el febrer del 1753
El 3 de febrer del 1753 es va posar la primera pedra de la Barceloneta i ara, 263 anys després, el barri recorda els seus inicis amb la V edició de la Festa Barroca. La celebració ja fa cinc anys que vol posar en valor la història del barri i el patrimoni que encara es conserva i apropar-los als veïns i visitants. Hi participa activament el Museu d'Història de Catalunya, que el cap de setmana organitza un Itinirari urbà (dissabte, 6 febrer, a les 11:00 h i 11:30 h) per redescobrir la Barceloneta i el front marítim de la Barcelona il·lustrada (1753-1836), un passeig que permet conèixer els escenaris que encara es conserven de la creació del barri i descobrir com el seu disseny urbanístic constitueix un exemple de l'urbanisme barroc acadèmic. Excepcionalment es visita la Torre del Rellotge, que generalment no té accés al públic. Després d'aquests itineraris hi ha una exhibició de danses galanes per veure com ballaven els ciutadans dels primers anys de la Barceloneta [vegeu aquí el programa de la Festa Barroca]. L'empenta cultural i científica de la segona meitat del segle XVIII, connectada amb la Il·lustració, va desenvolupar acadèmies i institucions privades que combinaven el caràcter tècnic i pràctic amb la introducció de les novetats científiques. A partir del 1720, l'Acadèmia Militar de Matemàtiques de Barcelona va formar enginyers militars i mestres d'obres civils que participaven en obres d'interès públic i van ajudar a construir el barri de la Barceloneta, entre d'altres. L'estètica del segle XVIII assenyala el pas del Barroc al Barroc Acadèmic i el Neoclassicisme, aspecte que es pot contemplar encara avui pels carrers de la Barceloneta. [Altres informacions]

Alfred Hitchcock protagonitza la programació de la Filmoteca de Catalunya sota el segell de la influència britànica i el cinema mut de l'època
El cicle «Hitchcock britànic», organitzat amb el suport del British Council, inclou nou pel·lícules mudes en còpies impecables, restaurades pel British Film Institute. Els treballs de restauració han permès tornar la lluminositat perduda de la fotografia, dotant la imatge d’una gran nitidesa, així com incloure noves escenes als films. El cicle inclou l'estrena del documental 'Hitchcock/Truffaut' (Kent Jones, 2015), basat en la cèlebre trobada que els dos cineastes van mantenir durant una setmana de l’any 1962 a Hollywood per posar-se al dia sobre els secrets de l'escenificació al cinema. El director Ken Jones hi convida cineastes com Martin Scorsese, Wes Anderson, James Gray, David Fincher, Kiyoshi Kurosawa, Olivier Assayas, Richard Linklater, Arnaud Desplechin, Peter Bogdanovich i Paul Schrader, a explicar l'art de Hitchcock. En el cicle «Hitchcock britànic» hi ha també la projecció del film 'Easy Virtue' (Virtut dubtosa, 1927) amb l’actuació musical en directe del compositor irlandès establert a Catalunya, Tom Chant. El cicle s’inspira en el pensament del mateix Hitchcock, que afirmava que cinema mut era el cinema pur, i que haver-hi afegit so sovint només havia portat a convertir bons films en males obres de teatre. [Altres informacions]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el gener del 2016 amb 8.708.089 visitants que han fet 25.622.041 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de gener del 2016, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el gener del 2016, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 8.708.089 visitants i 25.622.041 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 9.987,1 visites de pàgines (11,6 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 10 minuts i 45 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 14.787 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile. [Altres informacions]

«Fotografia a Catalunya» entra a la xarxa com el primer recull en línia del patrimoni fotogràfic català amb més de 1.600 imatges i 300 recursos
El web «Fotografia a Catalunya» és la primera plataforma en línia que recull de forma conjunta la cultura fotogràfica a Catalunya. El portal té com a objectiu divulgar i difondre el patrimoni fotogràfic històric i contemporani a nivell nacional i internacional, i esdevenir una finestra a la riquesa, qualitat i diversitat d’aquest món, tot potenciant l'afecció de la societat vers la cultura fotogràfica. Fins ara s’han afegit al projecte quinze col·leccions procedents de mitja dotzena d'institucions, que tenien els seus fons digitalitzat, i diversos fotògrafs contemporanis: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya, Biblioteca de Catalunya, Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). El nou web «Fotografia a Catalunya» surt a la xarxa amb més de 1.600 fotografies, més de 300 recursos i una completa exposició virtual sobre el daguerreotip. Un grup d’experts ha triat un catàleg de 600 fotògrafs imprescindibles de la fotografia a Catalunya. Cada institució té la potestat de presentar nous autors per a la seva incorporació al cànon. També està oberta la inclusió en el web de tota la fotografia d’autor anònim o desconegut. [Altres informacions]

La directora Carlota Subirós ha tallat de soca-rel el dilema de si les obres d'Àngel Guimerà són vàlides avui mateix o si han de passar al bagul de la història amb la seva versió de «Maria Rosa» al Teatre Nacional de Catalunya
Carlota Subirós (Barcelona, 1974) és una directora a qui, per generació, potser li hauria pogut passar per alt l'obra dramàtica d'Àngel Guimerà —venim d'on venim— i potser fins i tot no ha tingut l'oportunitat de veure'n cap muntatge anterior, com per exemple el de John Strassberg (1983) o el de Rosa Novell (1997) o el d'Àngel Alonso (2004), sense esmentar, esclar, les diverses adaptacions cinematogràfiques, com la més antiga de Cecil B. DeMille. I em sembla que això, si fos així, li ha anat bé. I en el cas que no sigui així, ha sabut ara desempallegar-se de qualsevol influència anterior i de segons quins criteris ultraacadèmics preestablerts sobre si cal revisar Guimerà a la clàssica o a la contemporània. I ella ho ha fet a la seva manera —i de quina manera!—, jugant amb la percepció que en reben els espectadors de la Sala Petita del TNC [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Per una banda, una 'Maria Rosa' visualment i estèticament contemporània. I per una altra, textualment i fidelment situada a l'època. Per això, la màquina de rentar moderna del fons de l'escenari, les cadires i la taula de càmping, el vestuari, el corrent elèctric dels llums d'alerta, els palets del magatzem sobre un altell alçat... contrasten amb les pessetes, els jornals, les quinzenes, la nova carretera —diu que Guimerà es va basar en un fet real de l'època d'una carretera de Solivella, a la Conca de Barberà, i per això hi surt el bitxo i el tòpic entre Reus i Tarragona, ciutats veïnes—, l'asfalt negre, el carro, la incomunicació amb Ceuta, l'esperança epistolar, el tracte discriminatori de la dona i l'analfabetisme dels peons. [Altres informacions]

L'obra «Anna Karenina» de Lleó Tolstoi protagonitzada per l'actriu Lara Díez amb una versió d'Ivan Padilla es reposarà el mes de març al Versus Teatre
Quan el pes de l'obra ve de lluny, es fa difícil prescindir dels prejudicis i les etiquetes que la mateixa obra ha imprès al llarg dels anys. Des de la novel·la tràgico-romàntica de Lev Tolstoi ha plogut molt i, entremig, hi ha hagut versions cinematogràfiques que han posat cara i ulls als personatges de ficció. En català, Andreu Nin la va traduir directament del rus el 1933. L'any 1967, la col·lecció de clàssics de l'Editorial Proa la va reeditar revisada. La reedició més recent, del 2014, es troba a la col·lecció La Butxaca, del Grup 62. Però és el cinema, esclar, el que ha marcat més el mite Karenina, una de les heroïnes de ficció —o potser extretes per Tolstoi de la realitat— que en un temps on la dona no havia conquerit encara la seva llibertat, trenca amb el que era convencional, sobretot dins de la classe benestant de Karenina. El triangle amorós i la tragèdia d'Anna Karenina s'han convertit en aquesta versió teatral d'Ivan Padilla [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] en una mena de quadre plàstic que integren el text, la partitura musical i el moviment dels tres intèrprets, a més d'una mirada expressionista que centra tot el protagonisme en una Anna Karenina sepultada en la passió pel comte Vronski, militar i titllat de faldiller i, a l'altra banda del conflicte, el rebuig per Aleksei Karenin, el marit d'Anna, funcionari de bona posició a Sant Petersburg, amb qui ja té un fill. [Altres informacions]

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) presenta una proposta artística de petit format que mostra els dibuixos inèdits que el dissenyador America Sanchez ha realizat a partir de la col·lecció d’art romànic
Aquest conjunt de retrats dels personatges que apareixen a les pintures romàniques del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) és una mirada contemporània a l’art produït fa quasi mil anys i l’oportunitat per descobrir una de les facetes menys conegudes del dissenyador America Sanchez, la de dibuixant. America Sanchez va començar a dibuixar figures inspirades en l’art romànic fa anys, desprès de diverses visites al museu, atret pels rostres amagats a les pintures murals, que ell va continuar buscant als frontals de les esglésies, als absis i també als carrers de Barcelona, en multitud de rostres anònims que reconeix com sortits de les pintures del museu. Després de més de vint-i-cinc anys mirant el romànic, la seva dedicació es va intensificar en l’últim any i mig i el resultat són més d’un centenar de retrats. Aquests retrats, que es podran veure al MNAC fins al 20 de març, són fidels als dibuixos originals però trenquen els codis cromàtics. America Sanchez (Buenos Aires, 1939) és dissenyador gràfic, fotògraf i dibuixant. Viu a Barcelona des de 1965 on s’ha dedicat al disseny i a creat la identitat gràfica de prestigioses institucions i empreses. Fruit de les seves passejades i d’una mirada intensa cap a la ciutat, va sorgir l’influent llibre Barcelona Gráfica. Entre d’altres reconeixements, destaquen el premi Nacional de Disseny (1992), el premi Ciutat de Barcelona (2001) i sis premis Laus. [Altres informacions]

Mario Gas i Perico Pastor s'ajunten per preparar l'espectacle estrella del 30è Festival de Peralada 2016 amb un muntatge de l'òpera «Turandot» de Giacomo Puccini
El Festival Castell de Peralada aposta com a espectacle estrella amb una versió operística del 'Turandot', de Giacomo Puccini, que dirigirà Mario Gas amb una posada en escena contemporània. Ell i l'artista Perico Pastor han presentat el cartell promocional que ja avança aquesta intenció: en el dibuix presentat hi mana el color vermell i inclou una figura amb corona que busca transmetre la idea d’un personatge gèlid i volcànic. Pel Festival de Peralada hi han passat tres òperes dirigides per Mario Gas, 'L’elisir d’amore', de Donizetti; 'Il turco en Italia', de Rossini; i 'El rapte en el serrall', de Mozart, a més dels musicals de Stephan Sondheim, 'A little night music' i 'Follies'. Ara el 'Turandot' serà una producció pròpia del festival, que Gas muntarà amb Paco Azorín d'escenògraf. Aquest 'Turandot' serà, segons els responsables del Festival Castell de Peralada, una adaptació contradictòria, aparentment freda, però que alberga un foc que està per descobrir. Giampaolo Bisanti dirigirà l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, i José Luis Basso el cor Intermezzo. Pel que fa al repartiment, la soprano sueca Iréne Theorin serà Turandot, el tenor italià Roberto Aronica tindrà el rol de Calaf i el paper de Liù el cantarà la soprano mexicana Maria Katzarava. [Altres informacions]

L'espai Volart de la Fundació Vila Casas reivindica el pintor i orfebre vallenc Jaume Mercadé amb l'exposició «Paisatges construïts»
Jaume Mercadé (Valls, 1889 - Barcelona, 1967) va ser un orfebre de prestigi i, en el seu vessant com a pintor, va trobar col·leccionistes fidels a Catalunya i també a Madrid. Però en l’àmbit oficial ha caigut en l’oblit en les últimes dècades. El Museu de Valls i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, als quals va fer donacions, són algunes de les escasses institucions públiques del país on està representat. L’Espai Volart de la Fundació Vila Casas el torna a revaloritzar amb l’exposició «Jaume Mercadé. Paisatges construïts», amb l’objectiu de mostrar com els paisatges de Mercadé no sorgeixen tant de l’observació del natural com de la seva capacitat d’invenció i de la seva lectura personal de la història de l’art. A les més de 40 pintures exposades, el 90% de les quals són inèdites, datades entre el 1923 i el 1965, s’hi poden veure traces dels paisatges dels postimpressionistes i els fauvistes, Cézanne, el Picasso d’Horta de Sant Joan i Mondrian, i motius del paisatge mediterrani i del Camp de Tarragona com els arbres, les figueres de moro i els bancals es converteixen en motius compositius i plàstics recurrents. [Altres informacions]

S'exposen a Berlín un centenar de pintures i dibuixos que reflecteixen l'Holocaust fetes per presoners dels camps d'extermini nazis durant el seu internament
Algun dels presoners dels quals s'ha recuperat ara la seva obra van poder treure a fora els seus dibuixos a l'exterior dels camps amb la complicitat d'alguns dels vigilants i amb el perill d'arriscar la vida. Un dels autors, fins i tot va divuixar un Adolf Hitler disfressat com un arlequí borratxo i amb els dits tacats de sang. La mostra es presenta al Museu d'Història de Berlín sota el títol 'Kunst aus der Holocaust' (Art de l'Holocaust) i es podrà visitar fins al 3 d'abril. La diversitat dels dibuixants és tan àmplia que hi ha des d'afeccionats a la pintura o el dibuix ja grans a criatures amb un do especial per reflectir el que veien. És la primera vegada que s'organitza una exposició d'aquesta mena i, malgrat que el nazisme ha estat prou divulgat i analitzat en els últims anys, continua provocant un sentiment d'angoixa en els visitants perquè la majoria de les obres recreen retrats de presoners, les humiliacions que van patir i la sensació d'impotència i desesperació que va imperar als barracons d'Auschwitz i dels altres camps de la mort creats pels nazis. Tots els quadres i els dibuixos van ser fets entre el 1939 i el 1945 i es calcula que uns 25 artistes van ser assassinats pels nazis, per això l'exposició es considera el testimoni d'un signe de resistència sota la incògnita encara de com s'ho fan ver per aconseguir els materials per pintar i dibuixar, què els va portar a fer-ho en aquesta situació, i com finalment cadascun d'aquests quadres va sobreviure fins a sortir ara a la llum. [Altres informacions]

Una protesta d’un centenar de persones davant del Born Centre Cultural obliga l’alcadessa Colau a dir en un tuit que el Born continuarà sent un referent del 1714 i no es tocarà
La concentració havia estat convocada per la sectorial d’arquitectura de l’ANC (Assemblea Nacional Catalana), però sense el suport de la direcció de l’entitat. Amb el lema 'El Born no es toca' els concentrats han volgut mostrar el desacord amb la nova orientació que, segons s'ha comentat en les últimes hores, l'Ajuntament de Barcelona vol donar a l'espai. La Sectorial d'Arquitectura afirma que el Born no és només un símbol dels barcelonins sinó de tot el país i per això demanen que el Born sigui gestionat per la Generalitat de Catalunya perquè, segons les seves paraules, es malfien de la política cultural de l'Ajuntament de Barcelona. Defensen també que el Born es consolidi com el que ha estat fins ara, sense que hi hagi revisions de la història, amb exposicions vinculades a l'espai. En la convocatòria, hi havia diversos arquitectes que han lloat la intervenció arquitectònica, obra dels arquitectes Rafael de Cáceres i Enric Sória, i han defensat que no es toqui. El 2002, hi havia qui defensava que l’antic mercat del Born havia de ser una biblioteca provincial i qui volia que les restes del 1700 emergissin amb tota la seva esplendor. Aquesta vegada el que ha provocat el neguit de molts i ha incendiat les xarxes socials és que la memòria sobre la Guerra de Successió i la derrota davant de Felip V sigui enterrada. Davant la polèmica i les protestes, l’alcaldessa Ada Colau va fer un tuit amb l’etiqueta en què assegurava que el Born Centre Cultural no es tocaria i que continuaria sent un centre de la memòria dels fets del 1714. El tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha dit també que el que es vol és ampliar els usos de l’espai del Born, anar més enllà en el sentit cultural i memorial, i obrir-lo als veïns, en la línia de la participació col·lectiva que l'actual govern en minoria de l'Ajuntament de Barcelona intenta aplicar en la majoria d'activitats i esdeveniments. [Altres informacions]

L’exposició «T’estimo? Una història de l’amor i el matrimoni» que es pot veure al Museu d’Història de Catalunya (MHC) qüestiona el matrimoni d'avui i les noves relacions amoroses
L'exposició es pot veure fins al 22 de maig i reflexiona a través d’objectes de col·leccions privades i públiques sobre com han canviat les maneres d’estimar. L’exposició pretén interrogar el present mirant el passat i reflexionar sobre què és l’amor fent una mirada oberta i interdisciplinària amb elements del cinema, la literatura, l’arquitectura o l'etnografia. Curiosament, els objectes més eròtics són els més antics: amulets en forma de fal·lus, llànties amb noies fent fel·lacions, projeccions de mosaics amb escenes molt explícites... El sexe, a l’època clàssica, formava part de la quotidianitat i del mobiliari. Amb el cristianisme, l’Església adquireix el monopoli del matrimoni. El casament es veu com una garantia de l’ordre social i una manera de controlar les passions amoroses i sexuals. Les parelles, però, no necessitaven el permís de ningú per casar-se. Ni tan sols calia un capellà. Amb l’amor cortès van arribar els poetes que suplicaven els favors de dames inaccessibles. Al món pagès català no hi havia gaires ocasions per trobar parella i s’organitzaven balls en què l’agutzil empenyia les tímides parelles perquè ballessin juntes. Una de les peces més curioses del món rural són les esquelles. S’utilitzaven per castigar els matrimonis que la comunitat considerava que eren contraris a la norma: si es casaven dos vidus o un vidu amb una soltera o una dona de reputació dubtosa, els veïns anaven sota casa seva i feien sonar les esquelles durant la nit. Però això generava problemes d’ordre públic i es va acabar prohibint. La primera núvia a utilitzar un vestit blanc va ser la reina Victòria d’Anglaterra al segle XIX. L’exposició «T’estimo? Una història de l’amor i el matrimoni» mostra el document del primer matrimoni civil que hi va haver a Catalunya: es va celebrar a Reus el 1868 durant la I República. És també en aquest espai d’amor romàntic on es mostra el seu contrapunt: la prostitució. Una de les peces més curioses de l'exposició és la porta principal del famós meublé barceloní La Casita Blanca. [Altres informacions]

El Cirque du Soleil prepara un nou espectacle creat amb l'estètica musical de Broadway que estrenarà el mes d'abril al Lyric Theatre de Nova York
La companyia reuneix actors de Broadway, ballarins, acròbates i professionals del circ, fins a un total de 28 artistes. L'espectacle, que es dira 'Paramour', està integrat per professionals de 13 països diferents (Argentina, Austràlia, Bèlgica, Bielorússia, Canadà, Xina, Cuba, França, Polònia, Rússia, Suïssa, Regne Unit i Estats Units) abastant cinc continents, reunits des d'aquesta setmana a Nova York per als assajos d'aquesta producció. 'Paramour', segons els seus promotors, marca un punt d'inflexió en la història del Cirque du Soleil perquè integra el millor de Broadway amb el particular estil de la companyia canadenca. El nou espectacle integra molts elements de Broadway: una història d'amor intemporal, músics en directe, i actors professionals com a protagonistes; però amb l'estètica pròpia de la pista amb elements d'acrobàcia i entreteniment que desafien la imaginació. 'Paramour' se centra en la història d'una jove actriu forçada a escollir entre l'amor i l'art en el glamurós món de l'era daurada de Hollywood. [Altres informacions]

La retrospectiva més important en els últims cinquanta anys del pintor Joaquim Torres-García es presenta al MoMA de Nova York
La primera obra que el visitant es troba de cara a les sales de l’últim pis del MoMA és el gran mural que ha cedit la Generalitat de Catalunya per a la gran retrospectiva que el museu novaiorquès dedica a Joaquim Torres-García. 'Lo temporal no és més que símbol', de més de cinc metres d’alt per tres de llarg, marca l’inici d’una col·lecció excepcional dedicada a l’artista uruguaià que va formar-se a la Barcelona de principis del segle passat. L’encàrrec dels frescos a Torres-García va ser una de les comissions del noucentisme català i, per tant, del moviment independentista català de l’època. L’exposició 'Joaquín Torres-García. El modern arcàdic' es pot veure fins a mig febrer i compta amb 190 peces que ofereixen una visió transversal de l’artista i que permeten fer una observació reveladora dels elements que es repeteixen al llarg de la seva obra. L’artista va rebre l’educació primària a l’Uruguai i als 17 anys es va traslladar a Catalunya, on hi tenia arrels familiars. De seguida es va relacionar amb els intel·lectuals modernistes barcelonins. Va treballar com a assistent de Gaudí en la construcció de la Sagrada Família i també en els vitralls de la Catedral de Palma. Torres-García era un àvid aprenent que volia revolucionar la manera d’entendre l’art. Després de cultivar la seva tècnica personal a Barcelona, el 1920 Torres-García va sentir la crida d’Amèrica com a far de la modernitat. A Nova York va crear joguines d’estructures transformables de fusta i, malgrat exposar i vendre peces, el desgast de la ciutat el va tornar de seguida a Europa i el 1926 va arribar a París. [Altres informacions]

La Fundació Tàpies es prepara per a una transformació integral que culminarà el 2023 coincidint amb la commemoració del centenari del naixement del pintor
El calendari expositiu del 2016 comença el 28 de gener amb 'Documents d’acció. Obres de les col·leccions Denney i Cordier' (1947-1965), una articulació, per part del crític francès Michel Tapié, d’un sistema teòric i mercantil que va ajudar a popularitzar una pintura abstracta i matèrica que s’alineava amb l’expressionisme abstracte dels EUA i les recerques del grup japonès Gutai després de l’hecatombe nuclear. La mostra inclou obres procedents de Les Abattoirs de Tolosa d’autors com Georges Mathieu, Lucio Fontana o Christophe Coetzee. La segona gran exposició, de l’1 de juny al 16 d’octubre, serà 'Harum Farocki. Empatia', una mostra germana de la que es veurà abans a l’IVAM de València i que se centrarà en pel·lícules i instal·lacions com 'Labour in a single shot', que repensen el treball i les noves formes que adquireix la demanda de producció capitalista. La tercera exposició està dedicada al manresà resident a Brussel·les, Oriol Vilanova, que presentarà íntegra la col·lecció de 30.000 postals que ha anat adquirint als mercats de vell. Els responsables de la Fundació Tàpies al·leguen que, a més de la crisi, hi ha hagut un descens de les aportacions de les administracions públiques que representen un 45% d’un pressupost total d’1,91 milions d’euros. Pel que fa al 2015, la Fundació Tàpies va rebre 48.740 euros del ministeri de Cultura, 278.000 euros de la Generalitat i una partida doble de l’Ajuntament de Barcelona: una d’ordinària de 329.000 euros i una d’extraordinària de 200.000, que correspon a la tercera i última anualitat de l’aportació municipal per compensar les retallades de les altres administracions. El 2016, doncs, és el primer any clau d’un horitzó de treball que arribarà fins al 2020 i durant el qual hauran de ser visibles les transformacions, per culminar el 2023 amb la commemoració del centenari del naixement d'Antoni Tàpies. [Altres informacions]

El Gran Teatre del Liceu s’afegeix a l’«Any Shakespeare» amb l’òpera «Otel·lo» de Giuseppe Verdi, amb el tenor José Cura de protagonista com ja va fer a la Deutsche Oper Berlin
L’òpera «Otel·lo» de Giuseppe Verdi comença les seves representacions el 21 de gener fins al 7 de febrer sota la direcció musical de Philippe Auguin amb l’Orquestra Simfònica del Liceu. Andreas Kriegenburg dirigeix una posada en escena realista que s’ubica en un camp de refugiats on es desenvolupa la tràgica història d’amor i enganys entre els protagonistes. En aquesta ocasió, el Cor del Teatre del Liceu compta amb el suport del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers amb el director Josep Vila al capdavant. Un muntatge amb una escenografia imponent —que incorpora 85 llits— amb unes dimensions de 20 metres d’amplada i 8 metres d’alçada. En el 400 aniversari de la mort de William Shakespeare, el Gran Teatre del Liceu s’afegeix a l’«Any Shakespeare» amb una sèrie d’òperes basades en les obres d’aquest autor. L’obra «Otel·lo: El moro de Venècia» va ser escrita al voltant de l'any 1603. La primera representació de la que es té notícia va tenir lloc l'1 de novembre del 1604 al Palau de Whitehall de Londres. Es tracta d’una tragèdia igual que altres obres de Shakespeare com «Hamlet», «Macbeth» o «El rei Lear». El personatge principal de l'obra és Otel·lo, que es presenta conciliador i de bona pasta. Això era molt poc habitual en la literatura anglesa en temps de Shakespeare, que acostumava a descriure els persoantges d’altres cultures i sogretot de pell fosca com a gent malvada. Els prejudicis, doncs, avui catalogats de “racisme”, vénen de lluny. A l'obra «Otel·lo», Shakespeare evita qualsevol discussió respecte a l’Islam. De l’obra, com se sap, s’han fet múltiples versions teatrals, i des del 1922, s’han rodat set pel·lícules, però la que ha quedat com a icona per a la història cinematogràfica és la del 1952, dirigida i protagonitzada per Orson Welles. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dissabte, 06.02.16]
L'actriu Laia Marull es presenta com una dona perfeccionista i incapaç de moure's sense tenir-ho tot controlat en el relat «La llista» de l'autora quebequesa Jennifer Tremblay

[divendres, 05.02.16]
La Barceloneta celebra la V Festa Barroca per commemorar la col·locació de la primera pedra del barri el febrer del 1753

[dijous, 04.02.16]
Alfred Hitchcock protagonitza la programació de la Filmoteca de Catalunya sota el segell de la influència britànica i el cinema mut de l'època

[dimecres, 03.02.16]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el gener del 2016 amb 8.708.089 visitants que han fet 25.622.041 consultes de pàgines

[dimarts, 02.02.16]
«Fotografia a Catalunya» entra a la xarxa com el primer recull en línia del patrimoni fotogràfic català amb més de 1.600 imatges i 300 recursos

[dilluns, 01.02.16]
La directora Carlota Subirós ha tallat de soca-rel el dilema de si les obres d'Àngel Guimerà són vàlides avui mateix o si han de passar al bagul de la història amb la seva versió de «Maria Rosa» al Teatre Nacional de Catalunya

[diumenge, 31.01.16]
L'obra «Anna Karenina» de Lleó Tolstoi protagonitzada per l'actriu Lara Díez amb una versió d'Ivan Padilla es reposarà el mes de març al Versus Teatre

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
Una crisi creativa impedeix l'escriptor G.R.R. Martin acabar el sisè llibre de la saga literària de «Joc de trons» abans que s'estreni el corresponent capítol de la sèrie televisiva.

Els Quatre Gats
«Hi havia una vegada un TRULL...».

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel.lectual i altres temes legals.



| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 8.708.089 visitants i 25.622.041 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

carol
«Carol».

macbeth
«Macbeth».

chicadanesa
«Chica danesa».

nadiequierelanoche
«Nadie quiere la noche».

otonoberlin
«Mistress America».

pasteleriatokio
«Una pastelería en Tokio».

otonoberlin
«Otoño en Berlín».

conexionmarsella
«Conexión Marsella».

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu Blau

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Agbar de BCN