BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook


tria33




cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

ramonllull20152016

anytoda2016

pastorets2016

cccatalana2016

sardana2016

santsebastia2016

wroclaw2016

ramoncasas2016

torrasbages2016

enricgranados2016

cervantes2016

shakespeare2016

roalddahl2016

jacklondon2016

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XVI - Núm. 5314


Bits del dia

La Perla 29 adapta el conte «Mary de Cork» de Joseph Kessel al Teatre Romea convertit en l'espectacle estètic i poètic «Els cors purs»
De l'extensa obra de Joseph Kessel (Villa Clara, Argentina, 1898 – Avernes, França 1979), periodista i escriptor francès d'origen rus jueu, potser es coneix, sobretot, la seva novel·la «Belle de jour» (1928), gràcies, esclar, a l'adaptació cinematogràfica que en va fer Luís Buñuel el 1967. De «Belle de jour» a «Els cors purs», o, millor dit, al conte «Mary de Cork», del qual La Perla 29 ha configurat la seva versió teatral, hi ha un abisme tot i que, filant molt prim, s'hi entreveu l'ambigüitat, la foscor o la doble vida dels personatges. Una altra cosa és la incògnita sobre per què la dramatúrgia de Marc Artigau i Oriol Broggi —sense previ avís!— ha revestit «Els cors purs» amb les paraules d'«Els morts», el relat breu que tanca el recull «Els dublinesos», de James Joyce (traduït al català el 1988 per Joaquim Mallafrè i, per cert, portat també al cinema, el 1987, per John Huston)
[crítica a la revista digital Clip de Teatre]. Amb una base poètica de text com aquesta, la profunditat del discurs sura a flor de pell. I els tres intèrprets —la parella Beckett i Mary i el seu fill— tenen la difícil missió que aquest discurs arribi als espectadors creant l'imaginari que s'encripta en una posada en escena que sembla que prescindeixi volgudament de l'acció i deixi tot el protagonisme a la narració. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

Diverses associacions demanen que el periodista Josep Maria Planes afusellat als 29 anys per membres de la FAI el 1936 sigui nomenat manresà il·lustre
Diversos col·lectius, entre els quals es troba principalment l'Associació Memòria i Història de Manresa, impulsen el procés ciutadà per aconseguir que el periodista Josep Maria Planes i Martí sigui nomenat manresà il·lustre. Josep Maria Planes (Manresa, Bages, 1907 - Barcelona, 1936) ha estat considerat un dels periodistes emblemàtics de la història de Catalunya i una persona totalment compromesa amb el país. La seva trajectòria professional va ser remarcable: fundador i director de la revista Imatges als 23 anys; director de l’històric setmanari humorístic El Be Negre, als 24 anys, i assidu col·laborador de les publicacions més influents de l’època, com La Rambla, Mirador i La Publicitat. Josep Maria Planes va ser pioner del periodisme d’investigació a Catalunya, però, a causa d'alguns dels seus articles, també en va ser la primera víctima. Membres de la FAI el van afusellar, l’agost del 1936, quan tenia només 29 anys. Amb la finalitat de donar a conèixer més la figura i l’obra del periodista, s’ha preparat un Any Planes, amb un conjunt d’activitats que culminaran d’aquí a un any amb l’acte de proclamació de Josep Maria Planes i Martí com a manresà il·lustre i la col·locació del seu quadre al saló de plens de l'Ajuntament de Manresa. [Altres informacions]

El Museu Picasso de Barcelona mostra 156 gravats de l'artista en una sèrie de la Galerie Louise Leiris de París
La mostra es pot veure fins al 4 de setembre i, segons els seus responsables, es pot llegir com una pel·lícula de la vida de Pablo Picasso, ja que reflecteix l'univers de l'artista en tots els seus vessants i amb una enorme habilitat en la tècnica del gravat. L'exposició ensenya els últims gravats de Pablo Picasso amb un lluïment tècnic impressionant ja que l'artista els va fer sobre la planxa directament. Des del punt de vista temàtic, hi ha la presència de les grans obsessions de Picasso: dones despullades que s'ensenyen de manera exhibicionista; el pintor i la model; els seus avantpassats; ell mateix en autoretrats; els seus contemporanis; les seves dones, amagades; prostitutes; el seu pare, i obres seves com «Les senyoretes d'Avinyó». L'exposició «Els 156 gravats» també recorren un univers de referents importants per al pintor, com Rembrandt, Goya, Delacroix, Manet i, sobretot, Edgar Degas, així com referències literàries a través de recreacions, deconstruccions i personatges amagats, com alcavotes i bordells plens de prostitutes. Feta entre l'octubre del 1968 i el març del 1972, l'edició de la sèrie és de la Galerie Louise Leiris de París, on el conjunt es va exposar per primera vegada el 1973, i el 1980 va passar a formar part dels fons del museu del carrer Montcada de Barcelona gràcies a la donació dels seus hereus. Des d'aleshores la sèrie no s'havia tornat a exposar de manera conjunta. Tot i que tenia originalment 156 gravats, la sèrie exposada en té només 155, perquè del gravat número 7 no es va fer edició, es va perdre la planxa i només se'n conserven tres mostres al món, una de les quals és al Museu Picasso de París. Pablo Picasso va treballar aquesta sèrie a casa seva, a Notre-Dame-de-Vie, a Mougins, cap al final de la seva vida, que és quan va tornar al gravat en metall. [Altres informacions]

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) obre una tarifa plana d'abonaments de 100 euros per a adults i 90 euros per a joves que dóna dret a 10 espectacles de la pròxima temporada 2016-2017 per a qualsevol de les seves sales
El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) tanca la temporada actual amb la previsió de rècord d’espectadors: 127.000 (22.000 més que la temporada anterior) i un 91% d’ocupació. Els abonaments de la temporada actual del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) han fet un salt des dels 1.233 inicials als 4.200 definitius, però la tarifa plana que substitueix la proposada la temporada actual i que es cancel·la es canvia per una altra tarifa plana de 100 euros (adults) i 90 euros (joves) que donarà dret a veure 10 espectacles dels 24 que té programats, entre els quals figuren William Shakespeare, Joan Brossa, Mercè Rodoreda, Josep Maria de Sagarra i Bernard Marie Koltès. La inauguració de la temporada serà el 29 de setembre amb un espectacle-concert sobre la primera partitura de teatre líric de Josep Anselm Clavé, «L’aplec del remei», amb els músics de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). [Altres informacions]

El Teatre Lliure i el Festival Temporada Alta coproduiran una creació pròpia de Lluís Pasqual sobre la «lleva del biberó» i una obra de Thomas Bernhard dirigida per Krystian Lupa
Concideixen dos aniversaris: els 40 anys del Teatre Lliure i els 25 anys del Festival Temporada Alta. Amb aquesta coincidència, teatre i festival uniran esforços en la pròxima edició de Girona-Salt amb dos espectacles, un de creació pròpia del director Lluís Pasqual, «In memoriam. La quinta del biberó», que inaugurarà el Festival, i l'altre, també del Teatre Lliure, dirigit però pel polonès Krystian Lupa, 'Davant la jubilació', de Thomas Bernhard, amb intèrprets catalans. Els dos espectacles es podran veure després al Teatre Lliure de Barcelona. L'obra de Lluís Pasqual, «In memoriam. La quinta del biberó», neix a partir de testimonis de la Batalla de l’Ebre, combat decisiu de cara a la pèrdua de la guerra civil per part del govern republicà. A les files de l’exèrcit de la República, hi van combatre els joves cridats prematurament a files l’abril del 1938, quan tenien només 17 o 18 anys. L'espectacle formarà part de La Kompanyia Lliure i hi intervindran, entre altres: Joan Amargós, Enric Auquer, Quim Àvila, Eduardo Lloveras, Lluís Marquès i Joan Solé. D'altra banda, l'obra «Davant la jubilació», de Thomas Bernhard, estarà intepretada, entre altres, per Mercè Arànega, Pep Cruz i Marta Angelat. L'obra neix a partir d’un fet real, l’anomenat cas Filbinger. Hans Filbinger, primer ministre de Baden Wurtemberg, un dels setze estats federals d’Alemanya, va dimitir el 1978 quan es va fer públic que havia estat jutge de la marina hitleriana i que havia signat nombroses condemnes a mort. Abans que es conegués el seu passat nazi, havia expulsat Claus Peymann, amic personal de Bernhard, com a director d’escena del teatre estatal d’Stuttgart acusant-lo de simpatitzar amb terroristes. [Altres informacions]

El nou musical «Scaramouche» de Dagoll Dagom ja té el càsting decidit amb la recuperació de dues actrius revelació d'anteriors temporades com la gallega Ana San Martín i Mireia Mambo
Són les dues actrius i cantants que van sorprendre els espectadors de les dues últimes temporades. La gallega Ana San Martín (ara en el paper d'Olympia) va protagonitzar el musical «Mar i cel», cantant per primera vegada en català; i la barcelonina Mireia Mambo (ara en el paper de Camila) va formar part del repartiment del musical «Sister Act» des d'on va captivar també els espectadors. Les dues han estat escollides en el càsting que Dagoll Dagom ha fet entre més de 300 aspirants per al nou musical de la companyia, «Scaramouche», que s'estrenarà el 23 de setembre al Teatre Victòria. Amb un repartiment de 18 intèrprets, «Scaramouche» comptarà, a més, amb altres intèrprets coneguts de musicals recents com Toni Viñals (Scaramouche), Ivan Labanda (Marquès de l’Echalonne), Jordi Coromina, Clara Moraleda, Albert Mora, Frank Capdet, Josep Maria Hernández, Anna Alborch, Pep Ferrer, Eduard Mauri, Jan Forrellat, Lucía Torres, Cristina Murillo, Mireia Dolç i Neus Pàmies. El musical «Scaramouche», de Dagoll Dagom, es basa en la pel·lícula homònima de George Sidney i la història compagina trames amoroses amb duels i batalles. Un altre musical de gran format que comptarà amb la partitura d'Albert Guinovart, la direcció musical de Joan Vives i la direcció escènica de Joan Lluís Bozzo. [Altres informacions]

«Pretty» a La Villarroel és una comèdia agra de Neil LaBute que no pot evitar els somriures dels espectadors malgrat que aquests siguin conscients que els quatre personatges que tenen davant malden per esmicolar-se a trossos
No sempre és tan important el que es diu sinó com es diu. En aquesta obra del dramaturg, director i guionista cinematogràfic Neil LaBute (Detroit, Michigan, 1963) passa més o menys això: s'hi digui el que s'hi digui, el que interessa es com es diu. I per demostrar-ho hi ha el quartet format pels intèrprets de la companyia Sixto Paz que s'agafen a la tirallonga de seqüències marcades pel no-diàleg, o pel diàleg de sords i, com si cadascun dels quatre personatges que representen decidís anar a la seva, converteixen la trama en quatre històries que, si bé s'entrecreuen, també són a la vegada independents, personals, obsessives amb les seves fòbies o els seus complexos. Dels quatre personatges, l'aparentment més serè de tots és l'Edu (Pau Roca), un empleat de magatzem, company de treball i d'equip de bàsquet del Toni (Joan Carreras), que viu amb la Carla (Mariona Ribas) una guarda de segurerat de la mateixa empresa, amiga de la Meri (Sara Espígul), una perruquera que viu sota el mite de ser guapa i que és la parella de l'Edu [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. El quadrilàter —l'obra es podria ambientar precisament en un quadrilàter de boxa perquè té una estructura de rounds fins a arribar al K.O. final— obre en picat enmig d'una discussió banal però elevada de to entre l'Edu i la Meri —no li digueu Meritxell, reclama— perquè ella ha sabut, per la via de la seva amiga Carla, d'un innocent comentari de l'Edu sobre la seva cara. [Altres informacions]

El Grec 2016 commemorarà el 40è aniversari de l'inici del festival gràcies a l'impuls d'actors i directors de l'època amb propostes populars i gratuïtes de música, dansa i circ a Montjuïc
La 40a edició del Grec Festival de Barcelona tindrà lloc de l’1 al 31 de juliol de 2016. Ofereix un total de 141 propostes: espectacles de teatre, dansa, música i circ, i una extensa oferta d’activitats paral·leles adreçades tant a professionals com al públic general. Destaca el programa de celebració de l’aniversari del festival —que es va crear el 1976 gràcies a l'impuls del col·lectiu d'actors i directors de l'època—, amb propostes populars i gratuïtes de música, dansa i circ a la plaça Margarida Xirgu. El tret de sortida del festival serà el 30 de juny a la mateixa plaça Margarida Xirgu, de Montjuïc, amb una festa amb l’Orquestra Plateria, que coincideix que també commemora els seus 40 anys de trajectòria. El Grec Festival de Barcelona ja té el programa tancat i vol celebrar el 40 aniversari d’una manera especial: de la mà d’un dels dramaturgs fonamentals del segle XX, Arthur Miller, amb l'obra «Les bruixes de Salem», en una versió catalana d’Eduardo Mendoza, sota la direcció d’Andrés Lima i un repartiment encapçalat per Lluís Homar. Aquest serà l'espectacle inaugural, l’1 de juliol, a l'Anfiteatre del Teatre Grec de Montjuïc. L'edició del 2016 té 45 produccions pròpies i coproduccions, i 7 coproduccions internacionals. Per gèneres, la programació ofereix 48 espectacles de teatre, 47 de música, 16 de dansa i 8 de circ. La revista digital «Clip de Teatre» en farà un seguiment durant tot el festival amb el recull de crítiques dels espectacles de teatre i dansa més destacats. [Altres informacions]

El Fons Fontserè es comença a reactivar un cop ha passat a mans del govern català així com tots els béns i les cases que l'artista va cedir a canvi d'un vitalici
Ja fa uns dies que es va presentar el fons fotogràfic de l’escenògraf, il·lustrador, dibuixant i fotògraf Carles Fontserè (Barcelona, 1916 - Girona, 2007), que durant els últims dos anys s'ha inventariat i catalogat i dipositat a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany, a Banyoles. El fons, procedent de la casa familiar de l’artista a Porqueres (Pla de l'Estany), està format per més de 50.000 fotografies professionals i familiars inèdites. El fons conté imatges que situen Carles Fontserè, més conegut pel seu cartellisme, a l’alçada dels millors fotoperiodistes europeus i peninsulars de l’època. Inclou 30 metres lineals de documentació produïda entre els anys 1916 i 2008, entre la qual hi ha les fotografies professionals i familiars, però també pintures i dibuixos en paper, i la documentació escrita que van generar Fontserè i la seva companya, Terry Broch. El fons professional que es custodia a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany conté, entre altres documents, 42.500 negatius, 6.450 positius ampliats de fotografia i 3.540 fulls de contacte, tots en blanc i negre i realitzats entre els anys 1959-1991. Corresponen a fotografies de Nova York —on Fontserè va treballar un temps de taxista!—, San Francisco, Ciutat de Mèxic, Roma, París, Londres i Catalunya, majoritàriament. I, també, fotografies de personalitats del món artístic i cultural, com Salvador Dalí, Camilo José Cela, Josep de Creeft o Rafael Alberti. [Altres informacions]

El museu Can Framis presenta fins a l'estiu una selecció de les millors obres de la trajectòria del pintor Albert Ràfols-Casamada
La mostra «Ràfols-Casamada. Pintura», inclou una quarantena d’obres fetes entre el 1969 i el 2003 que el mateix pintor qualificava com la col·lecció de la Maria en referència a la dona de l’artista, la pintora Maria Girona. La mostra reprodueix amb pocs canvis l’exposició «Ràfols-Casamada. Pintura 1950-2005», en la qual va col·laborar encara el mateix artista i que va fer una gira itinerant per ciutats com Guadalajara (Mèxic), Nova York, Roma, Lisboa, París, Bratislava, Praga i Buenos Aires. L'actual exposició de Can Framis - Fundació Vila Casas és la més important de l’artista a Barcelona des de la seva mort. Les obres no estan organitzades cronològicament sinó en nuclis formals que posen en relleu la seva energia plàstica. El recorregut comença amb un vessant menys conegut de Ràfols-Casamada, un petit conjunt de pintures de finals dels anys seixanta que reflecteixen el diàleg de l’artista amb el pop art, com el tríptic «Homenatge a Léger». [Altres informacions]

El Grup Enderrock commemora el 25è aniversari de «La gran nit del rock català» amb una exposició al Museu de la Música de L'Auditori de Barcelona
Aquesta exposició vol fer memòria del moviment musical que es va viure a Catalunya a finals dels anys vuitanta i inicis dels noranta i que esclataria definitivament amb el gran concert del Palau Sant Jordi el 14 de juny de 1991. Els quatre grups que van participar-hi, Sopa de Cabra, Sau, Sangtraït i Els Pets, són l'eix central de l'exposició. Ells van ser part dels protagonistes de l'anomenat boom del rock català. L'exposició recull cartells i entrades de concerts, fotografies, portades de discos, objectes i instruments de les diferents bandes. A més, ofereix música, vídeos i clips del concert del Palau Sant Jordi, en un recorregut des dels anys seixanta i setanta amb artistes com Pau Riba i Sisa fins a l'actualitat. L'exposició es podrà visitar fins al 8 d'agost del 2017 i compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la Fundació SGAE i AIE, a més de patrocinadors com KriskaDECOR, TV3, Catalunya Ràdio, Estrella Damm, Picap, Salseta Discos i DiscMedi. [Altres informacions]

Els primers pagesos de Barcelona de fa 7.500 anys en una exposició del Museu d'Història que s'aproxima als hàbits i les pautes socioculturals des del neolític
El debat sobre l’obtenció, el repartiment social i les pautes de consum d’aliments és fonamental, ja sigui a escala local com global, per imaginar el futur humà. L'exposició aprofundeix en les comunitats agràries formades al neolític, arran de la domesticació de plantes i animals. La gran innovació, sorgida al Pròxim Orient, va arribar al pla de Barcelona fa uns 7.500 anys. L’exposició permet aproximar-se a l’hàbitat, la tecnologia, l’aprofitament dels recursos naturals, les pràctiques agrícoles i ramaderes, els rituals funeraris i les pautes socioculturals d’aquestes comunitats pageses de la prehistòria. La mostra sistematitza les recerques dels darrers vint-i-cinc anys i esbossa, per primera vegada, una síntesi de la Prehistòria al pla de Barcelona, des dels assentaments pioners del neolític antic fins al primer desenvolupament de les societats metal·lúrgiques en el II mil·lenni abans de la nostra era. La mostra «Primers pagesos a Barcelona. La gran innovació fa 7.500 anys», ha estat realitzada amb la col·laboració del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Servei d’Arqueologia municipal. [Altres informacions]

La sala de festes «La Paloma» del Raval de BCN es prepara per tornar a obrir a finals d’any després de 9 anys tancada per no complir la normativa d’insonorització i seguretat
La propietària del local, Mercè March, confia que tornarà a obrir portes el desembre. D'aquí un mes presentaran el projecte d’obres per adequar-se a la normativa actual, i la intervenció de remodelatge s’allargarà entre dos i tres mesos. El projecte artístic que La Paloma ha presentat a l’Ajuntament de Barcelona vol potenciar la programació diürna i la música en viu, per reduir tot el que sigui possible les sessions nocturnes i conciliar l’oci amb el descans dels veïns, una de les causes i les protestes que van fer que La Paloma tanqués. La propietària gestiona l’oci nocturn de Barcelona des de fa 40 anys quan amb el seu marit van heretar La Paloma del seu oncle, Ramon Daura. Les principals obres de reforma de La Paloma consistiran, segons la propietat, en adequar i insonoritzar els espais adjacents, col·locar baranes a les llotges del primer pis, reforçar els ruixadors antiincendis, entre altres mesures de seguretat que exigeix la normativa actual. La Paloma, una antiga sala de ball del Raval de Barcelona, al carrer del Tigre, prop de la Ronda de Sant Antoni, va ser fins a finals del segle XIX una foneria on es va fondre en bronze el popular monument a Colom. Les penúries econòmiques de la foneria va convertir el local en una sala de ball que aviat va a passar a mans de la família Daura. En els últims anys, havia perdut força com a sala de ball i s’havia reconvertit en un espai de concerts. [Altres informacions]

El projecte de la façana del Liceu de Frederic Amat es retira temporalment després que el Consorci del teatre hagi acceptat la petició de l'Ajuntament de Barcelona
El Consorci del Gran Teatre del Liceu ha acordat retirar temporalment, a petició de l'Ajuntament de Barcelona, la proposta d'intervenció artística a la façana del Gran Teatre del Liceu per part de l'artista Frederic Amat. La retirada temporal del projecte va ser sol·licitada a la Direcció del Teatre des de la regidoria del districte de Ciutat Vella —a instàncies del Consell Assessor Artístic de l’Ajuntament de Barcelona—, en considerar que una actuació d'aquesta envergadura s'havia d'estudiar conjuntament amb el Pla especial de transformació de La Rambla. Aquest mateix Consorci havia aprovat a finals del 2015 la proposta artística de Frederic Amat sense pensar segurament la polèmica que es crearia arran de les ceràmiques que cobririen la façana [vegeu aquest debat entre el mateix Frederic Amat i el periodista i historiador Lluís Permanyer]. El Consorci del Liceu està integrat per les quatre administracions públiques: Gobierno de España (Ministerio de Cultura), Generalitat de Catalunya (Departament de Cultura), Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona. L’acord ha tingut el suport de totes les administracions, tret de la Diputació, partidària de continuar amb el procediment normal. [Altres informacions]

Es commemora l'Any Toda en el 75 aniversari de la seva mort per recordar la seva personalitat i ls projectes que va impulsar amb la reconstrucció del Castell d'Escornalbou i la restauració del Monestir de Poblet
Eduard Toda i Güell va néixer a Reus (Baix Camp) el 1855 i va morir al Monestir de Poblet (Conca de Barberà) el 1941. És considerat una de les grans figures catalanes que van restar oblidades després de la guerra civil espanyola. Diplomàtic i escriptor, va ser condeixeble de l'arquitecte Antoni Gaudí i amic del poeta Joaquim Bartrina. Era nebot del periodista i polític Josep Güell i Mercader. És conegut, sobretot, per haver reconstruït el Convent de Sant Miquel d'Escornalbou. Des de molt jove es va interessar pel monestir de Poblet, del qual acabaria impulsant la restauració. A Madrid, on va estudiar la carrera de dret, va establir una forta amistat amb el polític Víctor Balaguer, i el 1873 va poder ingressar com a agregat diplomàtic al ministeri d'estat. El 1882 va retornar a Catalunya portant una valuosa col·lecció numismàtica, que va lliurar al Museo Arqueológico de Madrid [vegeu aquí una biografia més completa i el programa d'activitats de l'Any Toda]. Gràcies a la seva amistat amb Víctor Balaguer es va posar en contacte amb els homes més significatius de la Renaixença i des d'aleshores va escriure en català. El 1884 va anar, ja com a vicecònsol, a Egipte (més endavant ho faria com a cònsol en altres destinacions). Va deixar l'activitat consular i es va establir a Londres, on es va dedicar a negocis privats. No va retornar a Catalunya fins el 1918. Posseïdor d'una considerable fortuna, es va instal·lar a l'antic monestir d'Escornalbou (Baix Camp), que havia adquirit el 1911 i restaurat totalment, d'una manera molt lliure. Més tard invertiria tots els seus estalvis i esforços en la restauració del Monestir de Poblet on va morir. [Altres informacions]

Les biblioteques públiques catalanes destinaran 59.000 euros aquest any a la compra de llibres directament a les fires i salons que se celebren arreu del país
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya impulsa un projecte mitjançant el qual 130 biblioteques públiques compraran lots de llibres en 15 fires del llibre que se celebren a Catalunya anualment. El projecte compta amb una dotació de 59.000 euros per a aquest any 2016 i cada biblioteca disposarà d’una quantitat per destinar directament a la fira corresponent. Aquest projecte pretén beneficiar, d’una banda, les mateixes Fires del Llibre de Catalunya garantint-los una quantitat d’ingressos addicional, i de l’altra, a les biblioteques, que podran ampliar el seu catàleg i disposar de les novetats editorials amb més puntualitat que fins ara. L’objectiu final del projecte és que les biblioteques enforteixin el seu vincle amb els editors i llibreters de Catalunya. La iniciativa té un precedent de fa dos anys del Servei de Biblioteques que va adquirir diversos lots a La Setmana del Llibre en Català. Les 130 biblioteques escollides per a participar en el projecte han estat triades per la seva dinàmica activa, les seves especialitzacions, ubicació o per la seva implicació en projectes, amb la col·laboració de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). [Altres informacions]

La Cubana adapta el sainet «Gente bien» de Santiago Rusiñol per tornar el 29 de setembre al Coliseum de Barcelona amb el seu nou musical
L'espectacle, que ja s'està assajant a l'Hospitalet de Llobregat, té el guió de Jordi Milan, director de la companyia, i música de Joan Vives, i s'estrenarà el 29 de setembre al Teatre Coliseum de Barcelona, un equipament que La Cubana va convertir en teatre després de ser cinema amb l'espectacle «Cómeme el coco, negro!». Es dóna la circumstància que La Cubana recupera per a aquest nou espectacle intèrprets d'entre els integrants dels seus inicis com les veteranes actrius Mercè Comes i Mont Plans, a més de Jaume Baucis, Xavi Tena, Toni Torres, Meritxell Duró, Annabel Totusaus, Núria Benet, Alexandra Gonzàlez, Babeth Ripoll, Bernat Cot, Montse Amat, Oriol Burés i el mateix Jordi Milán i la nova incorporació de Toni Sans. Un total de 15 intèrprets en una nova aposta musical de la companyia que beu de les fonts clàssiques del teatre català com Santiago Rusiñol i Sitges, la pàtria de naixença de La Cubana. La companyia ja ha posat entrades a la venda des d'ara mateix a través del servei en xarxa del Grup Balañá. [Altres informacions]

Un excursionista troba a Olesa de Montserrat una petjada fossilitzada de 230 milions d'anys d'un rèptil anterior als dinosaures
Un excursionista ha trobat casualment a prop d'Olesa de Montserrat una petjada fossilitzada d'un rèptil que va viure fa 230 milions d'anys. Es tracta de la icnita (motllo de petjada de peu) més ben conservada de tota la península ibèrica, en què es pot apreciar amb claredat la forma de les urpes i la pell de l'animal. Segons els experts, el motllo pertany a la «Icnoespècie Isochirotherium», que correspon a rèptils antecessors dels dinosaures i cocodrílids, del període Triàsic mitjà. L'Ajuntament d'Olesa de Montserrat va entregar la mostra el passat 22 d'abril al Servei d'Arqueologia i Paleontologia, i ara el Departament de Cultura de a Generalitat de Catalunya procedeix al seu dipòsit definitiu perquè pugui ser estudiada i conservada. Tot i que es tracta d'una troballa qualificada d'excepcional pel detall de les impressions, no és el primer descobriment de la zona. Fa pocs anys, es van trobar unes altres icnites a 2.800 metres de distància, en el mateix nivell geològic, i també a Castellar del Vallès. Aquests tres jaciments són els únics amb restes de rèptils de la península Ibèrica d'aquesta antiguitat. [Altres informacions]

Escoltar música en «streaming» porta la indústris discogràfica a les millors dades dels últims vint anys amb 68 milions d'usuaris per subscripció
La venda de discos es comença a recuperar després d'anys de fortes davallades. Els ingressos de la indústria discogràfica a nivell mundial van registrar l'any 2015 la millor dada dels últims vint anys: un augment del 3,2% respecte a l'any anterior, fins a arribar a uns ingressos de més de 13.000 milions d'euros. Aquest augment és gràcies a l'increment de l'ús dels sistemes "streaming" o serveis de música en directe, que han generat uns ingressos de 2.537 milions d'euros, un 45,2% més que l'any passat. Plataformes que ofereixen aquest servei, com Spotify, representen el 43% del total de vendes de música digital. Les subscripcions a serveis premium ja compten amb 68 milions d'usuaris, una xifra que el 2014 era de 41 milions, i el 2010, de només 8 milions. La Federació Internacional de la Indústria Discogràfica ha xifrat en més de 160 milions els beneficis de la venda de música gravada durant el 2015, un 10% més que l'any 2014. Un canvi de tendència important que es va produir el 2015 és que, per primera vegada, els ingressos globals de música digital van superar els de la música en suport físic. [Altres informacions]

El Memorial Democràtic qüestiona en una exposició el mite de la pretesa neutralitat del règim franquista durant la Segona Guerra Mundial
¿Va ser neutral l’Espanya franquista durant la Segona Guerra Mundial? Encara és habitual veure mapes d’Europa d'aquell conflicte bèl·lic on apareix Espanya amb un color que l’identifica com a país neutral. També és usual llegir, veure documentals o escoltar especialistes que parlen de l’Espanya de Franco reforçant aquesta idea. Sens dubte, la creença que, gràcies a Franco, Espanya no va entrar en el conflicte encara és molt estesa avui dia. Però la historiografia ha demostrat que aquesta neutralitat, de fet, no va existir mai. L'exposició «Franco, neutral?», que es pot veure a la seu de Ciutat Vella de Barcelona, l'antiga Edicions 62, fins al mes d'octubre, fa una reflexió sobre aquesta qüestió amb imatges, mapes, llibres i publicacions de l’època. El franquisme va adoptar uns estatuts diplomàtics de no-bel·ligerància. El fet és, però, que des del primer moment va prendre partit a favor d’un dels protagonistes: l’Alemanya de Hitler i després també la Itàlia de Mussolini i el Japó. L’entesa amb Hitler i Mussolini provenia de la seva implicació en la Guerra Civil espanyola i es va ampliar en els anys següents. Aquest suport no es trencaria fins a l’etapa final de la Segona Guerra Mundial, quan l’Eix nazi-feixista-nipó estava a punt de ser derrotat per les forces aliades. A partir d’aquí, el règim franquista va mostrar primer una certa equidistància i després se'n va distanciar progressivament, mentre la seva maquinària propagandística començava a teixir un argumentari que presentaria Espanya com l’avançada de la lluita contra el comunisme. Es va anticipar així a la Guerra Freda que va esclatar el 1947 i que va enfrontar els antics aliats. [Altres informacions]

Les biblioteques públiques catalanes van rebre durant el 2015 prop de 25 milions de visites que van fer més de 15 milions de préstecs
Catalunya disposa de 391 equipaments bibliotecaris (380 biblioteques estables i 11 bibliobusos mòbils). Aquestes biblioteques donen servei a 7.024.187 ciutadans, corresponents a 416 municipis, és a dir, el 93,6% de la població del país. En el conjunt de les biblioteques públiques, hi treballen més de 2.150 professionals que gestionen un fons de gairebé 15 milions de volums. D’aquest fons, la part més important correspon als llibres, que són 11.777.487, però també es gestionen 1,4 milions d’obres audiovisuals; 1,2 milions de documents sonors i 369.000 altres documents. El sistema de les biblioteques públiques ha rebut un total de 24,8 milions de visites, que s’han traduït en un volum d'obres lliurades en règim de préstec de gairebé 15 milions i mig, volum del qual la part més gran, gairebé 10 milions, correspon a llibres, i gairebé 3,5 milions són gravacions cinematogràfiques. Més de la meitat de la població (el 55%) és usuària de les biblioteques, però un 45% de la població de 15 anys o més fa més d’un any que no ha anat a la biblioteca o no hi ha anat mai. Les persones més grans són les que menys utilitzen la biblioteca pública (54% en el segment 50-64 anys i del 55% en els de 65 anys o més). De les persones no-usuàries, el 31,3% no pensa anar o tornar a les biblioteques. La falta de temps (17,5%), la millor oferta de novetats (8%) o les qüestions personals (33,8%) són les principals justificacions. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dissabte, 28.05.16]
Diverses associacions demanen que el periodista Josep Maria Planes afusellat als 29 anys per membres de la FAI el 1936 sigui nomenat manresà il·lustre

[divendres, 27.05.16]
El Museu Picasso de Barcelona mostra 156 gravats de l'artista en una sèrie de la Galerie Louise Leiris de París

[dijous, 26.05.16]
El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) obre una tarifa plana d'abonaments de 100 euros per a adults i 90 euros per a joves que dóna dret a 10 espectacles de la pròxima temporada 2016-2017 per a qualsevol de les seves sales

[dimecres, 25.05.16]
El Teatre Lliure i el Festival Temporada Alta coproduiran una creació pròpia de Lluís Pasqual sobre la «lleva del biberó» i una obra de Thomas Bernhard dirigida per Krystian Lupa

[dimarts, 24.05.16]
El nou musical «Scaramouche» de Dagoll Dagom ja té el càsting decidit amb la recuperació de dues actrius revelació d'anteriors temporades com la gallega Ana San Martín i Mireia Mambo

[dilluns, 23.05.16]
«Pretty» a La Villarroel és una comèdia agra de Neil LaBute que no pot evitar els somriures dels espectadors malgrat que aquests siguin conscients que els quatre personatges que tenen davant malden per esmicolar-se a trossos

[diumenge, 22.05.16]
El Grec 2016 commemorarà el 40è aniversari de l'inici del festival gràcies a l'impuls d'actors i directors de l'època amb propostes populars i gratuïtes de música, dansa i circ a Montjuïc

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
Les últimes dades dels índex de lectura indiquen que els infants i joves llegeixen una mitjana de deu llibres a l'any i un 86% ho fa en el seu temps lliure.

Els Quatre Gats
¿Dos consellers de cultura o dos dinars de conseller?

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel.lectual i altres temes legals.



| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 9.019.423 visitants i 26.257.050 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

julieta
«Julieta».

chocolat
«Chocolat».

ahorasiantesno
«Ahora sí, antes no».

bombaygoa
«Bombay Goa».

elolivo
«El olivo».

espiascielo
«Espías del cielo».

hombreperfecto
«El hombre perfecto».

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu Blau

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Agbar de BCN