BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook




cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

anima

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

tricentenari1314

mancomunitat2014

cccatalana2014

bcnsardana2014

riga2014

umea2014

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XIV - Núm. 4746


Bits del dia

La companyia Ignífuga passa del Círcol Maldà al Teatre Tantarantana amb una obra que dóna a conèixer el dramaturg i poeta holandès Peer Wittembols
La companyia Ignífuga, que ha presentat recentment amb èxit un altre dels seus espectacles al Círcol Maldà, 'La norma de l'extinció (Platonov)', d'Anton Txèkhov, proposa ara al Teatre Tantarantana la gairebé descoberta per als espectadors catalans del dramaturg i poeta holandès, Peer Wittembols (Bergen op Zoom, Països Baixos, 1965), amb un text dels que es deixen paladejar, molt poètic, i amb tres personatges que arriben a la decadència a través de la vellesa i que hi reaccionen amb tres actituds diferents. Per una banda, la vella Helena no admet la decrepitud i demana al seu espòs, Ulenspiegel, que la desitgi amb la mateixa passió que ho va fer en l'etapa de joventut. Aquest, en canvi, aspira només a passar els dies en un estat de repòs o gairebé letargia. D'altra banda, el rei Felip II, es presenta davant la parella per reviure un temps passat i per tancar una ferida oberta de joventut. En un espai dividit horitzontalment en dos: frontal i de fons, s'estableix la divisió entre els desitjos i la realitat. Davant, Helena es rebat en un terra blanquinós, gairebé amb aparença de salnitre. Darrere hi ha el temps que flueix en una cadira de braços davant d'unes taules farcides sofisticadament de tota mena de menges
[crítica íntegra de l'espectacle 'Fam oculta' a la revista digital Clip de Teatre]. L'autor Peer Wittembols utilitza un espai simbòlic, intemporal, malgrat que no amaga que els seus personatges estan extrets de l'imaginari col·lectiu. Ulenspiegel és un heroi llegendari dels països germànics, reivindicatiu del nacionalisme flamenc, originari del segle XVI, però popularitzat a partir de finals del segle XIX amb l'auge del romanticisme. Felip II, rei dels Països Baixos el 1556, està lligat literàriament amb Ulenspiegel. Els Països Baixos no eren part de l'herència dels Reis Catòlics i per això el veien com un rei estranger i aliè susceptible de ser foragitat. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


Plataforma en defensa del servei públic de Ràdio i Televisió de Catalunya

I encara...

Sis teatres municipals catalans s'associen per produir la tercera obra de la trilogia sobre la identitat catalana del dramaturg Jordi Casanovas
El Teatre Atlàntida de Vic, l’Atrium de Viladecans, el Kursaal de Manresa, el Teatre-Auditori Sant Cugat i el Teatre Auditori de Granollers produiran un espectacle de gran format de la mà de l’autor i director Jordi Casanovas, de qui s'espera la tercera obra de la seva Trilogia sobre la identitat catalana. 'Vilafranca (un dinar de festa major)' s'estrenarà a Vilafranca del Penedès, Capital de la Cultura Catalana 2015, que col·labora també en la producció. La Trilogia sobre la identitat catalana es va inciar amb 'Una història catalana' i 'Pàtria'. Si bé en el primer muntatge la recerca d’aquesta identitat se situava en les fronteres físiques i mentals del país, i en la segona part la trama se centrava en el món de la política, l’art i la mitologia històrica, a 'Vilafranca (un dinar de festa major)' la reflexió sobre la qüestió identitària se situa en el nucli d’una família tradicional catalana, amb les seves contradiccions al voltant del que es creuen ser i el que realment són. El punt de partida és la trobada d’una família a Vilafranca, la Diada de San Fèlix, el 30 d’agost del 1999. Es retroben tots —com han fet sempre— per la festa major de Vilafranca. El patriarca està malalt, i s’està agreujant. És possible que aquest sigui el seu últim dinar plegats. Aviat s’hauran de prendre decisions que comportaran acceptar grans renúncies. Probablement alguns dels secrets i pensaments, que mai no s’han dit fins llavors, apareguin entre el primer i el segon plat. És un dinar en el qual tot s’acaba i, potser, també en el qual tot comença. Una trobada amb baralles, desafiaments, retirades de paraula, enemistat entre germans, despits i rancúnies. El muntatge 'Vilafranca (un dinar de festa major)' estarà interpretat per Marta Angelat, David Bagés, Manel Barceló, Lluïsa Castell, Georgina Latre, Vicky Luengo, Àurea Márquez, Marc Rius, Manuel Veiga, David Vert i Anna Ycobalzeta, amb una escenografia de Sebastià Brosa, i la il·luminació de David Bofarull, amés d'una banda sonora a càrrec d'Anna Roig i L’ombra de ton chien. [Altres informacions]

L'actriu María Galiana i l'actor Juan Echanove interpreten en espanyol l'obra «Conversaciones con mamá» de l'argentí Santiago Carlos Oves que Jordi Galceran va adaptar en català fa cinc anys
De l'humor blanc a l'humor negre. Aquest és el salt que fa la trama de l'obra que fa deu anys va tenir una primera versió cinematogràfica, escrita i dirigida pel mateix autor, l'argentí Santiago Carlos Oves (Buenos Aires, 1941-2010). Com en tota adaptació per al teatre —en aquest cas del dramaturg català Jordi Galceran— hi ha elements que es perden pel camí perquè el registre escènic no admet la sosfisticació de la gran pantalla que es permet, si vol, una simbologia i una nòmina de personatges més àmplia. Això passa aquí, si es compara la pel·lícula i l'obra teatral. Aquesta es concentra en els dos protagonistes, mare i fill. I, en una mena de premonició del que vindria després arreu del món, Santiago Carlos Oves hi retrata les circumstàncies d'una situació econòmica malmesa, segurament que per la seva experiència viscuda de prop amb el famós 'corralito' argentí [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La mare té 82 anys i el fill en té 50. Ella viu sola en una casa de propietat. Ell, casat, amb fills, i amb un ritme de vida còmode acaba de quedar-se a l'atur. Li telefona sovint i la va a veure poc. I quan la va a veure és perquè necessita demanar-li alguna cosa. En aquest cas, li reclama la venda urgent de la casa —que ja és de propietat del fill i que la mare utilitza com a usufructuària— per poder cobrir la hipoteca i els altres deutes que té. A canvi, li ofereix que vagi a viure amb ells. Però ella, amant de la llibertat personal, no ho accepta perquè tot fa pensar que no s'acaba d'avenir amb la seva jove i, sobretot, amb la consogra. Com es veu en aquesta sinopsi, la història interessa tothom i encara més en aquest moment social: els espectadors que han superat els setanta o vuitanta anys, els que es troben a la maduresa dels cinquanta i seixanta i fins i tot els més joves, que pateixen les conseqüències d'una asfíxia econòmica que ha acabat atrapant totes les baules d'una cadena familiar. [Altres informacions]

Barcelona ha estat escollida per l’Associació Internacional de Film Commissioners (AFCI) com a seu del congrés anual «Cineposium 2015»
Aquest organisme internacional, amb seu a Los Angeles, organitza les trobades de formació i networking per a les més de 300 film commissions d’arreu del món que té associades i cada 4 anys, el Cineposium té lloc fora dels Estats Units. La Barcelona Film Commission, que és membre de l’Associació Internacional de Film Comissioners (AFCI) des del 1996, va presentar la candidatura per acollir el congrés el 2015, competint, entre d’altres possibles seus, amb la Regió de Valparaíso (Xile) i Bahamas. L’anunci de l’elecció de Barcelona es va fer a Nova York, en el transcurs del Cineposium d’enguany, on la delegació de la Barcelona Film Commision va defensar el projecte i la idoneïtat de Barcelona com a seu de la trobada. El congrés de Barcelona, que tindrà lloc entre els mesos de setembre i novembre del 2015, se centrarà pràcticament en la relació entre cinema i turisme, tema escollit per l’Associació Internacional de Film Commissioners. El Cineposium 2015 espera aplegar a Barcelona fins a 400 representants de les grans film comissions d’arreu del món que formen part de l’ AFCI. La ciutat serà un punt de trobada per les film comission americanes, majoria a l’associació, per les més de 100 oficines de rodatges que hi ha a arreu d'Europa, les del nord d'Àfrica i Àsia. Les ciutats que fins ara, en quaranta anys, han acollit aquests congressos fora de la seu central han estat París, Munic i Glasgow. [Altres informacions]

Una investigació revela que Adobe recopila dades dels usuaris del programa lector de electrònics Adobe Digital Editions 4 i les envia als servidors de la companyia
L'empresa ho hauria admès en part, assegurant que tota la informació que recopila és només per validar les llicències de lectura dels llibres i que només s'envia a la companyia la informació del llibre que es llegeix en aquell moment. Amb tot, la investigació d'Ars Techinca Adobe ja ha comunicat que treballa en una actualització per resoldre el problema. Segons la investigació, Adobe recopila dades dels llibres que s'han obert, quines pàgines s'han llegit i en quin ordre. Tota aquesta informació, incloent-hi el títol, l'editor i altres metadades del llibre s'envien al servidor d'Adobe en text pla. I això darrer no és una qüestió banal, perquè la informació de què fa el lector no s'envia xifrada, s'envia d'una manera que qualsevol que gestioni un dels servidors entremig pot escoltar i saber-ho tot. O sigui: qui pugui interceptar allò que espia i envia el programa d'Adobe, no tindrà dificultats en llegir-ho. Entre la informació que recopila Adobe Digital Editions hi ha, segons Ars Technica, dades com l'adreça IP de l'usuari —i, per tant, una aproximació de la seva posició geogràfica—, el número identificatiu de l'aparell, el temps que s'ha dedicat a cada llibre o el percentatge de pàgines que se n'han llegit. La investigació de The digital reader encara va més enllà i assegura que el programa aplega les dades de tots els altres llibres que hi hagi a lector de llibres electrònics i també les envia als servidors d'Adobe. [Altres informacions]

L'actriu catalana Mireia Mambo Bokele es posa en el paper interpretat per Whoopi Goldberg en el musical «Sister Act» que promet una llarga temporada al Teatre Tívoli de Barcelona
L'actriu nord-americana Whoopi Goldberg, en realitat de nom Caryn Elaine Johnson (Nova York, 1955), té un abans i un després en la seva carrera artística. Aquest abans i aquest després es diu 'Sister Act', una pel·lícula del 1992 dirigida per Emile Ardolino (que va tenir una seqüela el 1993, 'Sister Act 2', dirigida per Bill Duke). L'èxit de taquilla es va veure acompanyat de la bona recepció de la crítica i la professió amb nominació als Globus d'Or després d'haver passat, l'any anterior, per la pel·lícula 'Ghost', reconeguda com a millor actriu secundària amb un Bafta, un Globus d'Or i un Oscar. Amb 'Sister Act', Whoopi Goldberg va fer el salt com a productora d'una versió de teatre musical partint del film original. El 2009 es va estrenar a Londres, i el 2011, a Broadway. Des d'aleshores, la producció s'ha exportat a diversos escenaris internacionals i, en essència, el muntatge és tal com ara ha arribat aquí [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre], en una versió espanyola adaptada per l'escriptor i guionista, Xavier Cassadó —productora El Terrat—, i amb uns lleus retocs i pinzellades d'humor que l'acosten als espectadors catalans, amb referències locals o cinèfiles com parlar de la Moreneta —en una de les escenes del convent de monges— o l'expressió desesperada d'una d'elles: "Monjas al borde de un ataque de nervios", parodiant el cineasta Pedro Almodóvar, a més d'una picada d'ullet al recent musical 'Sonrisas y lágrimas'. El muntatge 'Sister Act' és àgil, divertit, espectacular i no té fronteres d'edat (l'audiència de la platea ho constata). A pesar de les dues hores i tres quarts, amb l'entreacte inclòs, el ritme, que es manté permanentment, no dóna treva al respir i les escenes s'encavalquen les unes amb les altres, amb sorprenents canvis escenogràfics, efectes de so i de llum, canvis de vestuari, accions ballades i cantades de la companyia i intervencions solistes, sense deixar de banda força escenes també parlades que mantenen un guió viu i sempre en alerta perquè els espectadors no perdin el fil. [Altres informacions]

L'Organització Sionista d'Amèrica i altres entitats jueves protesten contra The Metropolitan Opera (Met) fins que cancel·li les funcions de l'òpera «La mort de Klinghoffer» de John Adams
L'Organització Sionista d'Amèrica i altres organitzacions jueves s'estan plantejant de continuar amb les protestes contra l'òpera 'La mort de Kinghoffer' fins que The Metropolitan Opera en suspengui les representacions. La consideren antisemita i creuen que promou l'odi cap a Israel i els jueus. Les veus crítiques asseguren que aquesta obra de John Adams glorifica els palestins. Justifiquen les protestes, a més, perquè creuen que l'obra és molt perillosa pel que diu sobre Israel i els jueus que consideren totalment fals i pot incrementar l'odi cap a aquest poble en un moment crític. 'La mort de Klinghoffer' és una obra de propaganda racista, segons els demandants, que va admetre que l'havia vist en vídeo. Així mateix va augurar que l'òpera tindria una assistència molt baixa i que l'efecte de les protestes ja s'havia notat perquè s'havia abaixat el preu de les entrades. El Met nega les acusacions d'antisemitisme i assegura que no cedirà davant de les pressions. Amb tot, el teatre ha cancel·lat les retransmissions internacionals de 'La mort de Klinghoffer'. Els eslògans de l'obra diuen: "Mira. Després decideix". 'La mort de Klinghoffer', basada en un llibret d'Alice Goodman, es va estrenar el 1991. El 2003, el director britànic Penny Woolcock en va dirigir la versió cinematogràfica. [Altres informacions]

L'essència del musical «Flor de nit» de Dagoll Dagom es recupera en una versió minimalista de l'Almeria Teatre amb la cantant Beth de protagonista
Els qui van veure el musical 'Flor de nit' en l'estrena de Dagoll Dagom, l'abril del 1992, en plena febre olímpica, tenen ara 22 anys més. No és estrany, doncs, que en les representacions d'aquesta encertada recuperació de l'Almeria Teatre, s'hi vegin famílies senceres amb avis, pares i fills. Però, sobretot, 'Flor de nit' es recupera en un moment en què la seva història s'entén més que abans, quan el despertar de la Memòria Històrica estava encara a les beceroles i l'eufòria olímpica havia posat una bena als ulls de la societat catalana. No és la primera vegada que 'Flor de nit' tempta el sector musical i teatral català. El 2003, la mateixa companyia Dagoll Dagom va intentar fer-ne una reposició de gran format dins d'un Festival de Teatre que, a última hora, se'n va desdir, principalment per qüestions pressupostàries. El 2011, una iniciativa de versió concert de la revista Teatralnet va fer que Xavier Torras, l'actual director musical i pianista, revisés la partitura, i que el compositor Albert Guinovart se la mirés també amb uns ulls nous [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La proposta actual de la companyia Gataro, dirigida per Víctor Álvaro, a l'Almeria Teatre, ha buscat l'essència de 'Flor de nit' i, sense escurçar-ne ni una peça —el muntatge dura dues hores i mitja amb entreacte, si teniu sort que hi ha un bis— ha aconseguit que no es perdi gens ni mica l'intríngulis de la trama i diria que fins i tot es faci més comprensible el triangle entre la Rosa, la noia obrera que es converteix en cupletista per atzar i necessitat; el Quimet, l'obrer anarquista que participa de la revolució que es cou a la Barcelona d'entre el 1929 i el 1936; i Sebastià Reynals, el poeta, intel·lectual i cronista de la nit del Paral·lel amb qui s'intueix un homenatge subtil de l'autor Manuel Vázquez Montalbán a Sebastià Gasch. Al marge dels tres principals personatges hi ha la Coloma, la promesa "oficial" del Sebastià, destinada a acceptar el doble joc del seu promès, típic de l'època entre la petita burgesia. [Altres informacions]

El nou Aquitània Teatre obre les portes amb l'estrena del musical familiar «Somriures i llàgrimes» que es veurà per primera vegada en versió catalana
El nou Aquitània Teatre, a l'Avinguda de Sarrià, núm. 33 (antiga Filmoteca de Catalunya) obre les portes sota la gestió del grup Teatreneu. Ho fa amb l'estrena per primera vegada en català del musical 'Somriures i llàgrimes', en original 'The sound of music', del qual s'ha vist recentment al Teatre Tívoli de Barcelona el muntatge en espanyol dirigit per Jaime Azpilicueta. 'Somriures i llàgrimes' es va presentar en una única sessió l'estiu passat al Teatre Victòria a càrrec de la companyia del mateix nom fundada pel músic Juli Rodríguez i l'actriu i cantant Maria Torras, tots dos amb una llarga trajectòria tant en el món de l'espectacle com en el camp pedagògic sobretot en espectacles amb fórmules menys espectaculars però amb un mínim de qualitat i rigor. Malgrat això, en aquesta proposta de 'Somriures i llàgrimes', al nou Aquitània Teatre, hi ha un repartiment d'una vintena d'intèrprets. 'The sound of music' és un musical del compositor Richard Rodgers i el lletrista Oscar Hammerstein II, una parella considerada pionera i innovadora en la història del teatre musical. El llibret original és de Howard Lindsay i Russel Crouse i està basat en les memòries de Maria Von Trapp, 'La història dels cantants de la família Von Trapp'. 'The sound of music' es va estrenar a Broadway el 1959 i sis anys més tard, l'any 1965 es va fer la pel·lícula, protagonitzada per Julie Andrews i Christopher Plummer. La història se situa a l'Àustria d'abans de la Segona Guerra Mundial. Maria, una jove novícia, per ordre de la mare abadessa, fa d'institutriu de la família Von Trapp, formada per set nens i el pare vidu, un capità retirat de l'exercit i ara promès amb la Baronessa Schraeder. Maria es guanya l'estimació dels nens a través de la música, fa que aquella família recuperi l'alegria i enamora el capità Von Trapp amb la seva innocència i dedicació a les criatures. Coincidint amb la invasió nazi d'Àustria, la família Von Trapp ha de fugir del país travessant les muntanyes amb la col·laboració de les monges del convent i de l'amic del capità, Max Detweiler. [Altres informacions]

Les picabaralles del segle XIX entre partidaris del Teatre Principal i el Gran Teatre del Liceu són parodiades per Serafí Pitarra en un divertit muntatge del Teatre Nacional de Catalunya
Si els defensors de l'antic Teatre de la Santa Creu, actualment Teatre Principal, aixequessin el cap, segurament que se'l tallarien en rodó a la guillotina si veiessin en què s'ha convertit el seu preuat escenari del final de la Rambla i i si sabessin que fins i tot ha estat objecte, en els últims temps, d'una batuda dels Mossos d'Esquadra per un pressumpte cas de prostitució il·legal, entre altres afers de dubtosa reputació. A finals del segle XIX, la competència entre els partidaris del Teatre de la Santa Creu (els anomenats cruzados) i els del Liceu (els anomenats liceistes) va ser aferrissada i farcida d'anècdotes. En realitat, tot va començar quan, en un afany inversor de classe, es va construir el Gran Teatre del Liceu i això va remoure la tropa conservadora, noble i de la petita burgesia barcelonina que havia fet un feu del seu teatre de la Santa Creu i que va veure, a més, com les seves tendències musicals eren qüestionades i ridiculitzades pels nous partidaris del Liceu (una mena de classe progressista i snob de l'època, en llenguatge actual, lligada als nous negocis dels teixits) [crítica íntegre de l'espectacle 'Liceistes i cruzados' a la revista digital Clip de Teatre]. Mentre a la Santa Creu es respectaven les formes, al Liceu el personal femení s'hi exhibia amb joiells i escots a dojo i les males llengües sempre han dit que era un cau d'alcavotes consentides i admeses per tothom. Eren també temps de matrimonis, si bé no es pot dir concertats obligatòriament, sí que impulsats o manipulats mirant als interessos de les dues famílies que es fusionaven. Però això, no sempre era acceptat submissament per les noies casadores, algunes de les quals es començaven a rebel·lar davant els capritxos egoistes dels seus pares. [Altres informacions]

El físic Stephen Hawking participa amb la seva veu computadora en una cançó en el nou disc «The endless river» de Pink Floyd
Després de vint anys d'espera, Pink Floyd torna amb 'The endless river', el nou i últim disc d'estudi que inclourà entre les col·laboracions la veu del físic teòric Stephen Hawking en la cançó 'Talkin' Hawkin'. Anteriorment, ja havia participat amb la banda aportant la seva veu electrònica a 'Keep talking', que pertany al disc de 1994 'The division bell'. En altres àmbits, també hem tingut oportunitat de sentir-lo a la famosa sèrie 'Els Simpson', i com a personatge convidat a 'The big bang theory'. 'The division bell', que fins ara havia estat l'últim treball de The Pink Floyd i en el qual van participar David Gilmour, Nick Mason i Rick Wright, que va morir el 2008, ha estat el punt de partida per a 'The endless river', que recull els temes d'aquest àlbum dels noranta, convenientment actualitzats i tornats a treballar. Amb Gilmour i Mason al capdavant, els músics han passat l'últim any gravant i renovant les cançons, per poder llançar aquest nou treball, homenatge i tribut al seu company Rick Wright. Han confirmat recentment que no tornaran a treballar plegats: per tant, 'The endless river' serà l'últim capítol de la trajectòria musical del grup. [Altres informacions]

Es desplega el Pla de Museus amb la constitució de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya que aplega catorze institucions d'arreu del país aglutinats pel MNAC
Els representants de les diverses institucions implicades han signat la constitució de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya que ha de facilitar polítiques comunes de protecció, recerca i coneixement del patrimoni, la formació dels professionals dels museus del país i la col·laboració dels membres de la xarxa en la realització de projectes conjunts. El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) encapçala aquesta Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, integrada per la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú; el Museu d’Art de Girona; el Museu Episcopal de Vic; Museu Diocesà i Comarcal de Solsona; el Museu del Cau Ferrat, de Sitges; el Museu de la Garrotxa, d’Olot; el Museu d'Art Jaume Morera, de Lleida; el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal; el Museu de l’Empordà, de Figueres; el Museu de Reus; el Museu de Valls; el Museu de Manresa i el Museu d'Art de Sabadell. Els objectius principals de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya són la millora en la documentació, coneixement i accessibilitat de les seves col·leccions, i el desplegament de programes de treball conjunts, dins del respecte de la missió específica de cada museu. La Xarxa de Museus d’Art de Catalunya desplega el previst al Pla de Museus de Catalunya, que contempla l’ordenació dels museus registrats en quatre grans constel·lacions de centres o xarxes temàtiques, cada una encapçalada pel museu nacional de referència i en la qual hi són tots els museus catalans de cada un dels àmbits: història de l’art, història, contemporaneïtat, i ciències naturals. El Pla preveu que el MNAC sigui el centre de capçalera d’aquesta xarxa, que articula els museus d’art de Catalunya amb un esperit de complementarietat i de col·laboració entre ells. [Altres informacions]

El fotògraf Sandro Miller presenta a Chicago una exposició en què ret homenatge a fotografies que han marcat la història tornant-les a fer amb l'actor John Malkovich de protagonista
El fotògraf Sandro Miller presenta a Chicago una exposició en la qual ret homenatge a fotografies que han marcat la història tornant-les a fer amb l'actor John Malkovich de protagonista. L'actor John Malkovich ha participat en un projecte insòlit amb el fotògraf Sandro Miller. 'Malkovich, Malkovich, Malkovich: Homage to photographic masters', exposició que es pot veure a la galeria Catherine Edelman de Chicago, presenta una relectura d'una trentena d'imatges icòniques, fetes per Diane Arbus, Annie Leibovitz o Alberto Korda, entre d'altres. Tenen en comú que totes són protagonitzades per John Malkovich, que es pot transformar en un parell de bessones, en el pintor Pablo Picasso, en el pintor Salvador Dalí o en l'escriptor Ernest Hemingway. Els trets camaleònics de l'actor són portats al límit per Sandro Miller, amic de l'actor des de fa anys. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dijous, 30.10.14]
Sis teatres municipals catalans s'associen per produir la tercera obra de la trilogia sobre la identitat catalana del dramaturg Jordi Casanovas

[dimecres, 29.10.14]
L'actriu María Galiana i l'actor Juan Echanove interpreten en espanyol l'obra «Conversaciones con mamá» de l'argentí Santiago Carlos Oves que Jordi Galceran va adaptar en català fa cinc anys

[dimarts, 28.10.14]
Barcelona ha estat escollida per l’Associació Internacional de Film Commissioners (AFCI) com a seu del congrés anual «Cineposium 2015»

[dilluns, 27.10.14]
Una investigació revela que Adobe recopila dades dels usuaris del programa lector de electrònics Adobe Digital Editions 4 i les envia als servidors de la companyia

[diumenge, 26.10.14]
L'actriu catalana Mireia Mambo Bokele es posa en el paper interpretat per Whoopi Goldberg en el musical «Sister Act» que promet una llarga temporada al Teatre Tívoli de Barcelona

[dissabte, 25.10.14]
L'Organització Sionista d'Amèrica i altres entitats jueves protesten contra The Metropolitan Opera (Met) fins que cancel·li les funcions de l'òpera «La mort de Klinghoffer» de John Adams

[divendres, 24.10.14]
L'essència del musical «Flor de nit» de Dagoll Dagom es recupera en una versió minimalista de l'Almeria Teatre amb la cantant Beth de protagonista

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
Els llibreters i editors catalans denuncien regals al professorat i els centres educatius per influir posteriorment en la compra de determinats llibres de text.

Els Quatre Gats
«Déu no va poder fer un país nou en sis dies ni reposant».

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel.lectual i altres temes legals.


| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 7.322.224 visitants i 22.945.704 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

diasnoche
«Dos días, una noche».

shirley
«Un viaje de 10 metros».

suzanne
«Suzanne».

godhelpthegirl
«God help the girl».

belle
«Belle».

gabrielle
«Gabrielle».

shirley
«Shirley».

dosvidas
«Dos vidas».

marsella
«Marsella».

tsspivet
«El extraordinario viaje de T.S.Spivet».

viajosola
«Viajo sola».

suenoellis
«Sueño de Ellis».

picassodouglas
«La Donació de David Douglas Duncan - Museu Picasso».

bellesacaptiva
«La bellesa captiva - CaixaForum».

museublau
Museu Blau

musmusica
Museu de la Música

pedrera
La Pedrera de Gaudí

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

montserrat
Museu de Montserrat

miro
Fundació Tàpies de BCN

torreagbar
Torre Agbar de BCN