BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook


tria33




cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

reus2017
bertrana2017
palauifabre2017
aarhus2017

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XVII - Núm. 5542


Bits del dia

El TRAM i l’ESMUC s'ajunten per fer concerts de suport a l’activitat de responsabilitat social del tramvia de Barcelona amb les associacions i entitats dels barris per on circula aquest transport públic
Mitjançant un acord de col·laboració, el TRAM i l’ESMUC realitzaran un concert de suport a l’activitat de responsabilitat social del tramvia de Barcelona amb les associacions i entitats dels barris per on circula el TRAM. Per a la realització d’aquest concert, l’ESMUC aportarà els músics i els instruments necessaris. D’altra banda, l’ESMUC també proporcionarà aules i espais per al desenvolupament d’altres activitats culturals de TRAM. A través de l’acord, TRAM facilitarà la difusió als usuaris del tramvia de Barcelona de les activitats dels Grans Conjunts de l’ESMUC del curs 2016-2017 que tenen lloc a finals de cada quadrimestre, i que aquest curs coincideix amb la celebració dels 15 anys de l’Escola. Per a aquest cicle, l’ESMUC realitzarà la reserva d’entrades per als usuaris del tramvia de Barcelona amb un preu amb descompte i condicions d’avantatge. Durant la vigència de l’acord, també s’oferiran entrades per als usuaris del tramvia de Barcelona.
TRAM i la Fundació per a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) han signat un acord específic de col·laboració en l’àmbit de l’ensenyament i la promoció de la música i la cultura. L’ESMUC té com a objecte fundacional la gestió, promoció i suport, sense afany de lucre, d’iniciatives i activitats relacionades amb l’ensenyament de la música de grau superior de l’Escola Superior de Música de Catalunya, així com de les diferents activitats i iniciatives relacionades amb la formació i desenvolupament professional dels seus estudiants i titulats. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

L'òpera «Werther» de Jules Massenet basada en la novel·la de Goethe es presenta novament al Gran Teatre del Liceu després de 25 anys quan hi va intervenir per última vegada Alfredo Kraus
Aquesta òpera, una de les obres mestres del repertori francès, compta amb la direcció d’escena de Willy Decker i la direcció musical d’Alain Altinoglu, que dirigeix l’Orquestra Simfònica del Liceu amb la participació del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers. L’òpera «Werther» és una producció de l’Oper Frankfurt que, abans del Liceu, s'ha vist en altres teatres d’arreu del món com el Teatro dell'Opera di Roma. La producció compta amb dos bons coneixedors del personatge de Werther: els tenors Piotr Beczala i Josep Bros, que celebra el 25è aniversari del seu debut. La mezzosoprano Anna Caterina Antonacci debuta el paper de Charlotte, alternant funcions amb Nora Gubisch. El repartiment el completen les sopranos Elena Sancho Péreg i Sonia de Munck en el paper de Sophie, Joan Martín-Royo i Carlos Daza com a Albert, Stefano Palatchi com a batlle, Antoni Comas com a Schmidt, i Marc Canturri com a Johann. «Werther» és un drama líric en quatre actes i llibret d’Édouard Blau, Paul Milliet i Georges Hartmann que se situa a Wetzlar, Alemanya. El personatge protagonista està enamorat de Charlotte, un amor impossible perquè ja està promesa amb un altre home. Després del matrimoni, Charlotte l'aparta del seu costat i la desesperació per aquest amor impossible porta Werther a suïcidar-se i acaba morint a les mans de la seva estimada. L’òpera té àries tan emblemàtiques com «Pourquoi me réveiller» que Alfredo Kraus va interpretar al Liceu fa 25 anys, el 19 juliol del 1992. L'òpera es va estrenar per primera vegada el 16 de febrer de 1892 a l’Òpera de Viena i set anys més tard, el 29 d’abril de 1899, ja es representava al Gran Teatre del Liceu. [Altres informacions]

L'espectacle «La taverna dels bufons» s'ha impregnat al Teatre Romea de l'ambientació shakesperiana de l'època amb l'acompanyament de la singular companyia musical Els Berros de la Cort
No sabria dir si Martí Torras Mayneris i Denise Duncan, dramaturgs de «La taverna dels bufons», han volgut fer un homenatge a dos comediants o clowns de la companyia Lord Chamberlain's Men, de William Shakespeare, William Kempe i Robert Armin, o a dos actors de l'escena catalana contemporània, Carles Canut i Joan Pera. Ho dic perquè, a manera que avança la trama de «La taverna dels bufons», sembla que quedi en un segon pla el mateix Shakespeare i prengui força el saber fer dels dos veterans actors catalans que inclouen en els seus diàlegs —de text no n'hi falta— algunes picades d'ullet a les seves respectives "etiquetes" actorals que els espectadors més cul d'en Jaumet —és a dir, aquells que no només són del Romea "o" del Condal sinó que són del Romea "i" del Condal— copsaran a la primera [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Entre ells dos, hi ha el jove actor Dafnis Balduz, que recentment sembla que estigui destinat a acompanyar veterans de l'escena catalana com ja va fer a La Seca Espai Brossa amb l'espectacle antològic d'Enric Majó— i que representa el paper de William Shakespeare, una personalitat que els amaga des de la seva aparició al Purgatori —processó per la platea a ritme medieval— on William Kempe i Robert Armin esperen ser redimits de la broma, per jugar amb les seves habilitats, els seus dons i també les seves aptituds dramàtiques. [Altres informacions]

La rehabilitada Biblioteca Nacional de França del carre Richelieu de París acabarà la renovació el 2020 i acabarà amb un pressupost de 232 milions d'euros
Els espais renovats abasten més de 30.000 m2, del quadrilàter de 58.000 m2 que avui ocupa l'ala Richelieu i que firma l’Atelier Bruno Gaudin Architectes. La seva biblioteca, amb més d’1,7 milions de documents, ocupa ara la majestuosa sala Labrouste, que agafa el nom de l’arquitecte que, just després d’haver realitzat el 1851 una altra biblioteca —la de Sainte-Geneviève, al costat del Panteó—, va iniciar la reconstrucció d’aquesta sala, el vestíbul que la introdueix i el magatzem que la tanca. I tot, sota el Segon Imperi de Napoleó III. La seu Richelieu, situada al número 58 del carrer Richelieu de París, amaga un tresor que a partir d’ara s'ha rebatejat com a «Richelieu, biblioteques, museu, galeries» i és el bressol històric de la Biblioteca Nacional de França (BnF), que preserva i conserva amb l’altra principal seu, la més moderna de François Mitterrand al sud-est de París, més de 40 milions de documents. El primer element important és l’enorme salomó de vidre amb aires modernistes que penja del trebol del vestíbul. Un cop a la sala Labrouste, s'imposen les setze columnes que sostenen nou cúpules imperials, cadascuna amb el seu corresponent òcul que proporciona part de la il·luminació de la sala. Als laterals, sis quadres de paisatges firmats per Alexandre Desgoffe el 1864 acompanyen els prestatges ja reomplerts d’una part dels 150.000 llibres d’accés lliure per a estudiants i estudiosos acreditats. La BnF ha organitzat aquest cap de setmana una jornada de portes obertes. [Altres informacions]

Jan Vilanova fusiona cinema i història a l'Espai Lliure de Montjuïc recorrent a la memòria d'un resistent antinazi d'origen jueu que el 1944 va ser afusellat per la Gestapo
El que més atrau d'aquest espectacle de Jan Vilanova Claudín (Andorra, 1982), recuperat ara un any després de l'estrena a l'antiga Sala Beckett, és l'ambientació creada i els efectes lumínics que aconsegueixen una atmosfera molt ben dibuixada entre el passat de la Segona Guerra Mundial i el present. Sense aquests elements, molt cinematogràfics, probablement per l'especialització de l'autor graduat per l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), el discurs correria el perill de quedar una mica àrid i una mica encotillat per la referència històrica que relata, una altra especialització universitària de l'autor [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Jan Vilanova fusiona cinema i història, doncs, recorrent a la memòria d'un resistent antinazi d'origen jueu, Marc Bloch, que el 1944, va ser afusellat per la Gestapo, amb una trentena d'altres resistents antinazis, a Lió. I, en un joc de flaixbac permanent, darrere del testimoni tràgic del protagonista i el relat juvenil entre dos estudiants i un professor d'història, s'amaga el dilema sobre com cal recordar i explicar els fets que es mitifiquen al llarg del temps sense que els que els expliquen no els hagin viscut. [Altres informacions]

La Torre Agbar abandona el projecte hoteler avortat per la inèrcia municipal i es revèn per 142 milions a Merlin Properties per destinar-la novament a oficines
La Torre Agbar ha quedat en mans de la immobiliària Merlin Properties, que l'ha comprat per 142 milions d'euros, segons ha informat la mateixa empresa. La companyia ha indicat que vol destinar el conegut edifici de les Glòries al lloguer d'oficines, després que va fracassar el pla, a causa de la inèrcia municipal, per convertir-lo en un hotel. L'antiga seu d'Aigües de Barcelona i una de les icones recents de l'skyline de la ciutat tenia un permís per fer-ne ús turístic fins al juliol del 2015, quan el govern de l'Ajuntament de Barcelona va suspendre les llicències d'allotjaments turístics. Davant de les dificultats per desenvolupar el projecte, els promotors es van fer enrere. Ara, Merlin Properties ha adquirit l'edifici dissenyat pels arquitectes Jean Nouvel i Fermín Vázquez. L'empresa preveu ingressar 10,3 milions d'euros a l'any amb els lloguers. La Torre Agbar, rebatejada ara com a Torre Glòries, inaugurada el 2005, té una superfície de més de 37.000 metres quadrats distribuïts en 34 plantes i ha estat utilitzada per a commemoracions d'il·luminació gràcies al seu sistema de pantalles i també per a curses d'atletisme d'escalada, algunes autoritzades i d'altres espontànices, com la del trepador conegut internacionalment com L'home aranya el novembre passat. [Altres informacions]

El Teatre Tantarantana no caurà en mans d'un grup inversor després del rescat que en fa l'Ajuntament de Barcelona per 1,3 milions d'euros i la gestió pública
L'Ajuntament de Barcelona ha decidit comprar l'edifici on hi ha la seu del teatre Tantarantana, al carrer de les Flors de Barcelona, a tocar del Paral·lel i, precisament, del ruïnos Teatre Arnau. Aquest teatre, pioner de les sales alternatives, amb més de vint anys d'història, passava per dificultats econòmiques que en feien perillar la continuïtat. L'adquisició del Teatre Tantaranta per part de l'Ajuntament de Barcelona s'ha tancat i oficialitzat amb l'acord que costarà 1.300.000 euros a les arques municipals amb el compromís de continuar el projecte teatral amb una gestió pública. La viabilitat de la sala estava amenaçada pel final del contracte de lloguer i per la possibilitat que les dues propietàries de l'immoble se'l venguessin a un fons d'inversió. L'Ajuntament de Barcelona afegeix el teatre a la xarxa d'espais de creació de la ciutat. La previsió és que la temporada vinent comenci el nou projecte. [Altres informacions]

El Gran Teatre del Liceu s’estrena amb un vídeo 360° que permet als espectadors viure una experiència immersiva gràcies a una tecnologia que permet decidir quina perspectiva vol veure
Dins del projecte audiovisual s’han enregistrat dos vídeos en format 360° que permeten al públic endinsar-se en l’escena de l’òpera 'La bohème' i el ballet 'Coppélia' que permeten als espectadors gaudir d’una experiència immersiva gràcies a una tecnologia que permet a l’espectador decidir quina perspectiva vol veure tan sols movent el seu dispositiu. La primera producció és 'La bohème', producció del juny de 2016 que gràcies al rodatge en vídeo 360°, permet a l’espectador acompanyar els artistes mentre escalfen la veu al camerino, trepitjar l’escenari amb tots ells, ser aplaudit per més de 2.000 persones i viure l’ambient del backstage un cop s’abaixa el teló. El segon vídeo, que es farà públic durant els pròxims dies, permet seguir de prop els ballarins del Ballet Nacional del Sodre d'Uruguay i conèixer de primera mà la visió del seu director artístic Julio Bocca sobre la producció i trepitjar l’espectacular escenografia de 'Coppélia'. Aquesta tecnologia és un pas més per donar als espectadors un valor afegit de cada producció i per consolidar el projecte audiovisual del Liceu, que treballa per introduir aquesta experiència en altres produccions de la temporada, a més d’altres iniciatives com la retransmissió en directe de 'Rigoletto' i la tercera edició de Liceu a la Fresca, que durant la temporada 2015/16 va arribar a 121 municipis de Catalunya i Menorca amb la retransmissió de 'La bohème'. [Altres informacions]

La Federació Francesa de Senderisme publica en francès un recull de 22 itineraris excursionistes que recorren part de la xarxa de senders de Catalunya
L’edició de la topoguia, un encàrrec de l’Oficina de Turisme de l’Agència Catalana de Turisme a França a la Federació Francesa de Senderisme per donar a conèixer Catalunya com a destinació turística senderista al públic francès, ha estat possible gràcies a la feina de l’Àrea de Territori de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), que ha treballat en la tria dels 22 itineraris escollits com sobretot en la seva descripció tècnica i en la cessió de fotografies. El recull d’excursions de la guia s’estén per tot el país: des de la Costa Brava al massís del Port, passant per la Val d’Aran, el Ripollès, el Berguedà, Osona, els parcs naturals del Montseny, Cadí-Moixeró, Sant Llorenç del Munt, el Parc Nacional d’Aigüestortes i les terres de Ponent, entre d’altres localitzacions. Una tria molt equilibrada que recorre totes les marques turístiques de Catalunya i que té el plus afegit de discórrer per la xarxa de senders homologats de la FEEC. La guia es presentarà oficialment en el marc del Salon Destinations Nature (Paris, 16 - 19 març). [Altres informacions]

La Fundación Germán Sánchez Ruipérez dedicada al foment de la lectura s’encamina cap a la desaparició definitiva després d’acomiadar els últims cinc treballadors que quedaven en plantilla
Aquesta institució que tenia la primera seu a Salamanca, gràcies a la donació del fundador que dóna nom al centre, ha entrat en el que es considera que és la fase final per a la seva desaparició definitiva. Amb l’acabament del 2016, ha acomiadat els últims cinc treballadors que quedaven en plantilla. La Fundació Germán Sánchez Ruipérez va ser creada el 1981 pel seu mecenes amb l’objectiu de vetllar per la creació, el foment i el desenvolupament d’activitats culturals adreçades especialment al llibre i la lectura. Però Germàn Sánchez Ruipérez va morir el 2012 i des d’aleshores l’organisme ha patit diverses sotragades que han acabat amb la incertesa del seu final. Germán Sánchez Ruipérez (Peñaranda de Bracamonte, Salamanca, 12 setembre 1926 - República Dominicana, 12 febrer 2012) va ser empresari editorial i mecenes que va destinar els seus esforços personals a la Fundació. Fill de mare mestra i pare llibreter, el 1942 es va incorporar al negoci de la llibreria familiar. El 1958 va fundar Edicions Anaya, amb seu a Salamanca, grup que es va expandir posteriorment amb altres segells editorials com Cátedra, Pirámida, Barcanova, Algaida, Anaya Multimèdia o Anaya Interactiva, fins a crear, amb altres fusions, el Grup Anaya. La Fundació Germán Sánchez Ruipérez va tenir seus a Salamanca, Madrid i Peñaranda de Bracamonte. [Altres informacions]

L'electricista i la seva parella que van amagar en un garatge 271 obres de Picasso quan treballaven per a l'artista han de tornar totes les peces a la família de pintor en compliment de la sentència de la justícia francesa
La justícia francesa va confirmar fa unes setmanes la condemna a Pierre Le Guennec, que va ser electricista de Pablo Picasso, i a la seva dona, Danielle, a lliurar a la família de l'artista les 271 obres del pintor que van ocultar durant gairebé 40 anys, a més d'una pena de dos anys de presó exempts de compliment. El Tribunal d'Apel·lació d'Ais de Provence va confirmar, punt per punt, la sentència del Tribunal de Grasse, que el març de l'any passat havia considerat la parella culpable del delicte de receptació —robatori i ocultació— d'aquestes obres, que van tenir guardades en un garatge. Es tracta de peces datades entre 1900 i 1930, algunes de rares, i amb un valor estimat en més de 60 milions d'euros, segons alguns mitjans francesos. Jean-Jacques Neuer, advocat de la família de Picasso, afirma que els seus clients esperen recuperar ràpidament aquesta col·lecció de creacions de l'artista, que estan actualment en mans de la justícia, encara que els dos condemnats poden recórrer al Tribunal Suprem. Sobre el destí que els donaran, ha assenyalat que és massa aviat per determinar-lo, i ha apuntat que la família ho decidirà. Pierre Le Guennec, el que va ser l'últim electricista de l'artista i la seva dona van assegurar durant el procés el 2015 que Jacqueline Picasso els va regalar una caixa on hi havia totes les peces i que la van deixar al seu garatge durant anys perquè consideraven que tenia poc valor. Però el 2010, a l'hora d'organitzar la seva pròpia herència, van demanar autentificar la col·lecció de dibuixos, esbossos, litografies i collages, i en sortir a la llum, els hereus de Picasso els van acusar de receptació. [Altres informacions]

La falta de temps i la falta d'interès fa que més del 60% dels catalans no visitin cap exposició ni museu durant l'any segons unes dades de l'Institut Català de Recerca i Patrimoni Cultural
El 60% dels catalans no va visitar cap exposició l'any 2015, ja sigui per falta d’interès (40%), de temps (27%) o simplement perquè aquesta activitat no es troba entre les seves preferències de lleure (24%). Aquesta és una de les dades més rellevants d’un estudi sobre les pràctiques culturals dels catalans que ha fet públic l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’estudi se centra en la població major de 14 anys —els infants que visiten els museus amb els pares o mitjançant visites escolars es consideren públic captiu— i fa referència tant a les exposicions programades als museus com a visites a centres d’art, monuments i galeries. Com era previsible, el nivell d’estudis és un dels factors determinants en la propensió dels catalans a l’hora de visitar o no els museus, molt més que l’econòmic, ja que encara que el 23% diu que el preu de les entrades és un fre per visitar els museus de Catalunya amb més freqüència, la veritat és que el 60,4% que sí que ho va fer (929.986 persones) es va beneficiar de la gratuïtat. El 39,6% restant (610.821 persones) sí que va pagar entrada, el que significa que només un 9,8% de tota la població de Catalunya va passar per taquilla per entrar en un museu. [Altres informacions]

L'Ajuntament de Barcelona destina més de 400.000 euros per subvencionar la rehabilitació i les inversions en equipaments de locals de música en viu
L’import total de la convocatòria ha estat de 414.589 €, amb un topall màxim de subvenció per sol·licitud de 50.000 €. A aquesta convocatòria s’hi han presentat un total de 19 sol·licituds i se n’han aprovat 18. Els percentatges subvencionables ho han estat per poder fer estudis d’impacte acústic i instal·lació de limitadors; inversions relatives a obres de millora, seguretat, insonorització, accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, i per dotació d’equipament tècnic. De les 18 sol·licituds aprovades, 10 ho han estat gràcies al nou marc normatiu que deriva de l'aprovació de la circular municipal amb la qual es pretenia obrir, legalitzar i regular l'activitat de música en directe amplificada a bars, cafeteries i restaurants garantint alhora el dret al descans dels veïns i veïnes. Un permís sotmès al compliment de les normatives relatives a seguretat i aïllament acústic. Un dels principals actius d'aquests espais de música en viu és justament l'element físic, la disponibilitat d'un lloc on es desenvolupen els processos creatius i l'exhibició artística. Els locals que han rebut subvenció han estat Trencalòs, Sidecar, La [2] de Apolo, Nota 79, Jazzsí Club Taller de Músics, Associació Cultural Freedonia, Sala Razzmatazz, Sala Jamboree i Tarantos, 23 Robadors, Invisible Café-Concert, Almodobar, Almo2Bar, Sinestesia, Restaurante Divine, Heliogàbal, Paddock i Laboratorio. [Altres informacions]

La cadena FNAC tanca la macrobotiga de Diagonal Mar de Barcelona després de quinze anys i manté l'obertura del centre comercial Glòries
La cadena FNAC tancarà el mes de febrer la botiga del centre comercial Diagonal Mar quinze anys després d’haver-la inaugurat. La multinacional no s’ha posat d’acord amb la propietat del centre comercial, el Deutsche Bank, que va comprar Diagonal Mar per 500 milions d'euros, pel que fa al preu del lloguer i l'espai de dues plantes i 2.000 metres quadrats. Va ser la tercera obertura de la companyia a Barcelona, després de les de l’Illa Diagonal i el Triangle. De tota manera, FNAC mantindrà l'obertura d’una nova botiga al centre comercial Glòries, prevista també per al mes de febrer. FNAC mantindrà així quatre locals a Barcelona amb La Maquinista, a més dels esmentats. FNAC afirma que el seu ritme de vendes ha crescut un 9% durant l'any passat i ha anunciat que vol ampliar la seva cobertura amb 25 botigues noves a l'Estat espanyol. La nova línia comercial se centra en l’obertura de botigues de format petit i, també, en ciutats mitjanes i no només en grans capitals. La cadena FNAC ha estat un dels negocis que més ha patit el creixement de gegants del comerç electrònic com Amazon, que és més fort en els sectors que domina Fnac: els productes culturals i la tecnologia. És per això que FNAC ha impulsat el canal de vendes en línia, amb mesures com el lliurament a domicili en només dues hores. [Altres informacions]

El sector editorial respira alleujat perquè des de fa tres anys ha notat un increment anual del 3,5% després de la gran caiguda a causa de la crisi però denuncia les descàrregues il·legals que van en augment
El sector editorial català, amb un pes específic en el mercat espanyol atès que l’any passat va tenir el 49,5% de la producció, comença a respirar amb certa tranquil·litat per la recuperació del pols que es va iniciar fa tres anys quan es va tocar fons per la crisi econòmica. Des del 2013 s’ha consolidat un increment anual entorn del 3,5% i per aquest any s’estima el mateix creixement en espera que es tanqui la campanya de Nadal que juntament amb Sant Jordi són les dues èpoques fortes. Però ara el que preocupa el sector és l'augment de les descàrregues il·legals que a tot l'Estat espanyol van ser 334 milions el 2014 i l’any passat van pujar a 390 milions. En tots dos casos la proporció dels pirates catalans se situa entorn del 20%. El sector editorial català ha iniciat una batalla contra les aproximadament 26 webs a les quals ja ha denunciat en els últims dos anys. La pirateria digital suposa una important pèrdua econòmica estimada, l’any passat, en 200 milions d’euros. Pràcticament el doble del que es consumeix legalment a tot l'Estat, que el 2015 va gastar 103 milions en la compra de llibres digitals i afecta, sobretot, títols nous amb menys d’un any a la venda. [Altres informacions]

El goven espanyol està negociant amb les entitats de gestió dels drets d'autor com serà la compensació per les còpies privades després que la llei del «cànon digital» hagi estat invalidat per la Unió Europea i el Tribunal Suprem
El Tribunal Suprem d'Espanya va tombar el mes de novembre el 'cànon digital' que havia aprovat el Partit Popular (PP) i que ja havia considerat invàlid el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Ara ha transcendit que el goven espanyol està negociant amb les entitats de gestió dels drets d'autor com serà la compensació per les còpies privades. En el model que s'ha tombat, es carregava als pressupostos generals de l'Estat la compensació que reben els autors per les còpies que feien els particulars de les seves obres, i s'anul·lava el cànon digital que existia anteriorment i que gravava productes com CD, DVD, memòries externes, etc. Ara de nou haurien de pagar la compensació o cànon digital les empreses fabricants de dispositius digitals, i res no impedeix que aquestes empreses ho repercuteixin al comprador. Però hi hauria exempcions d'aquesta taxa per a les Administracions públiques, els consumidors finals que justifiquin que el destí de la còpia és professional, empreses com a sales de festes o per còpia llicenciada (contractes de llicència). També s'establiria com a novetat un sistema de reemborsaments en el qual els qui no estiguin exempts de pagar, podrien recuperar els diners si demostren que poden acollir-se a aquesta possibilitat i que seria tramitat per les entitats de gestió. Es tractaria, per exemple, del cas d'un petit autor que s'autoedita i compra cedés per a les reproduccions de les seves obres. Les entitats de gestió estan satisfetes perquè tornarien a tenir rèdits milionaris molt superiors al que li atorgava el govern. Passarien,aproximadament, dels 5 milions actuals a 50 o 80 milions. Els internautes, en canvi, estan indignats perquè consideren que es tracta d'un cànon indiscriminat, arbitrari i injust per als dispositius. [Altres informacions]

La Universitat de Barcelona es converteix en l'escenari del videojoc «Una nit a la Uni» dissenyat per estudiants de l'Escola de Noves Tecnologies Interactives de la UB
La Universitat de Barcelona (UB) té un patrimoni de més de 600.000 metres quadrats de superfície construïda i una col·lecció de més d'un milió i mig de volums a les seves biblioteques. D’aquests, més de 250.000 títols componen el fons històric més gran de tot l'Estat, amb una gran quantitat d’obres úniques. Els més de 560 anys d’història de la Universitat han permès configurar un patrimoni inigualable. L’aventura gràfica del videojoc «Una nit a la Uni» es basa en el llibre «Breu història de la Universitat de Barcelona», de Montserrat Fullola (Edicions UB, 2015), que resumeix l’evolució de la institució a través d’esdeveniments històrics com ara l’esplendor dels orígens medievals, l’exili a Cervera, el retorn a Barcelona, la creació de l’Edifici Històric, la foscor del franquisme o la represa democràtica. El videojoc «Una nit a la Uni», que ha estat dissenyat per estudiants de l’Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI), centre adscrit a la UB, comença quan un grup d’estudiants es queden tancats a la nit a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Per poder-ne sortir, han de resoldre enigmes vinculats a la història de la institució i reptar-se amb el fantasma dels antics rectors. A través de la seva aventura, es poden descobrir espais com el Paranimf i la galeria del Paranimf, l’antic jardí botànic, la Biblioteca de Lletres o la sala de Reserva. Durant quatre mesos, quatre alumnes del grau, tres desenvolupadors i una artista han creat un producte de qualitat combinant les classes lectives, les pràctiques i els exàmens. El videojoc està disponible en català, castellà i anglès, és apte per a ordinador i també es pot descarregar a l’Apple Store (IOS) i a la Google Play Store (Android). [Altres informacions]

El restaurant «Els Quatre Gats» de Barcelona celebrarà el 120è aniversari de la seva fundació durant tot l'any 2017 amb un programa d'activitats culturals
El restaurant Els Quatre Gats ha presentat el programa oficial d’activitats que es duran a terme durant tot el 2017 per celebrar el 120è aniversari de la inauguració del local i el 40è de la reobertura, el 1977. Amb el programa s'ha presentat també el cartell «Brindis», de Noemí Carrau, guanyador del concurs que s'havia convocat per il∙lustrar els actes de l’aniversari. Els actes commemoratius retran homenatge amb diferents activitats culturals els orígens del local que Pere Romeu va obrir el 1897, inspirat en els corrents parisencs de l'època. Des del gener del 2017, el menjador principal del restaurant «Els Quatre Gats» serà una sala d’exposicions on es podran veure obres d’artistes reconeguts com Gerard Quintana, Núria Feijoo, Rocío Bonilla o Pilarín Bayés. El restaurant també dedica un espai a la literatura, amb el certamen «Ploma 4 Gats» per a joves autors, que celebrarà la tercera edició, i l’Hora del Conte Solidari, en què un diumenge al mes un personatge popular llegirà un conte que li hagi marcat la vida. La sessió de lectura costarà cinc euros, que seran destinats a una entitat benèfica de la ciutat. L’esdeveniment principal serà el 12 de juny, data en què el restaurant fa 120 anys. Aquell dia es farà un sopar de gala amb diferents convidats de la societat catalana. [Altres informacions]

La porta de ferro forjat del camp d'extermini de Dachau amb la llegenda «El treball et fa lliure» robada fa dos anys ha aparegut a Noruega
La policia alemanya ha informat que la policia de Bergen ha confiscat una porta de ferro forjat amb la inscripció «Arbeit macht frei» («El treball fa lliure») que molt probablement és la robada fa dos anys en el camp de concentració de Dachau, a les rodalies de Munic. Una pista anònima va alertar la policia. Després de ser robada el novembre de 2014, la policia va obrir una investigació en la qual va arribar a oferir una recompensa de 10.000 euros per a qui oferís alguna pista, sense saber si els autors podien tenir vincles neonazis o si actuaven per encàrrec d'algun col·leccionista. L'estructura, que formava part d'una portalada situat a les rodalies de l'entrada principal del camp d'extermini nazi de Dachau, feia 1 per 2 metres i pesava al voltant de 100 quilos, de manera que des d'un primer moment es va pensar que en el robatori havien participat diverses persones. El recinte de Dachau, que segueix obert al públic per recordar l'horror de l'Holocaust, no tenia càmeres de vigilància i la policia va deduir que els lladres, que van poder utilitzar un vehicle per transportar la porta, van aprofitar un moment en què els guardes es trobaven una mica allunyats de les instal·lacions. El desembre del 2009 va desaparèixer de l'entrada principal de l'antic camp d'extermini d'Auschwitz, al sud de Polònia, el rètol amb la mateixa inscripció. La policia el va trobar tres dies després en una casa de camp, tallat en tres peces i va detenir més tard als autors del robatori. El cervell d'aquest delicte, l'antic líder neonazi suec Anders Hoegstrem, va ser condemnat a dos anys i vuit mesos de presó. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dilluns, 16.01.17]
L'òpera «Werther» de Jules Massenet basada en la novel·la de Goethe es presenta novament al Gran Teatre del Liceu després de 25 anys quan hi va intervenir per última vegada Alfredo Kraus

[diumenge, 15.01.17]
L'espectacle «La taverna dels bufons» s'ha impregnat al Teatre Romea de l'ambientació shakesperiana de l'època amb l'acompanyament de la singular companyia musical Els Berros de la Cort

[dissabte, 14.01.17]
La rehabilitada Biblioteca Nacional de França del carre Richelieu de París acabarà la renovació el 2020 i acabarà amb un pressupost de 232 milions d'euros

[divendres, 13.01.17]
Jan Vilanova fusiona cinema i història a l'Espai Lliure de Montjuïc recorrent a la memòria d'un resistent antinazi d'origen jueu que el 1944 va ser afusellat per la Gestapo

[dijous, 12.01.17]
La Torre Agbar abandona el projecte hoteler avortat per la inèrcia municipal i es revèn per 142 milions a Merlin Properties per destinar-la novament a oficines

[dimecres, 11.01.17]
La Torre Agbar abandona el projecte hoteler avortat per la inèrcia municipal i es revèn per 142 milions a Merlin Properties per destinar-la novament a oficines

[dimarts, 10.01.17]
El Teatre Tantarantana no caurà en mans d'un grup inversor després del rescat que en fa l'Ajuntament de Barcelona per 1,3 milions d'euros i la gestió pública

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
La Fundación Germán Sánchez Ruipérez dedicada al foment de la lectura s’encamina cap a la desaparició definitiva després d’acomiadar els últims cinc treballadors que quedaven en plantilla.

Els Quatre Gats
«El blues del fanalet»

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel.lectual i altres temes legals.



| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 10.082.980 visitants i 27.973.348 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

inferno
«La doctora de Brest».

amoryamistad
«Amor y amistad».

elle
«Elle».

Cafe Society
«Cafe Society».

despuesnosotros
«Despuesnosotros».

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu Blau

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

casapunxes
Casa de les Punxes

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Glòries de BCN