BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook




cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

anima

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

tricentenari1314

mancomunitat2014

cccatalana2014

bcnsardana2014

riga2014

umea2014

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XIV - Núm. 4738


Bits del dia

El nou Aquitània Teatre obre les portes amb l'estrena del musical familiar «Somriures i llàgrimes» que es veurà per primera vegada en versió catalana
El nou Aquitània Teatre, a l'Avinguda de Sarrià, núm. 33 (antiga Filmoteca de Catalunya) obre les portes sota la gestió del grup Teatreneu. Ho fa amb l'estrena per primera vegada en català del musical 'Somriures i llàgrimes', en original 'The sound of music', del qual s'ha vist recentment al Teatre Tívoli de Barcelona el muntatge en espanyol dirigit per Jaime Azpilicueta. 'Somriures i llàgrimes' es va presentar en una única sessió l'estiu passat al Teatre Victòria a càrrec de la companyia del mateix nom fundada pel músic Juli Rodríguez i l'actriu i cantant Maria Torras, tots dos amb una llarga trajectòria tant en el món de l'espectacle com en el camp pedagògic sobretot en espectacles amb fórmules menys espectaculars però amb un mínim de qualitat i rigor. Malgrat això, en aquesta proposta de 'Somriures i llàgrimes',
al nou Aquitània Teatre, hi ha un repartiment d'una vintena d'intèrprets. 'The sound of music' és un musical del compositor Richard Rodgers i el lletrista Oscar Hammerstein II, una parella considerada pionera i innovadora en la història del teatre musical. El llibret original és de Howard Lindsay i Russel Crouse i està basat en les memòries de Maria Von Trapp, 'La història dels cantants de la família Von Trapp'. 'The sound of music' es va estrenar a Broadway el 1959 i sis anys més tard, l'any 1965 es va fer la pel·lícula, protagonitzada per Julie Andrews i Christopher Plummer. La història se situa a l'Àustria d'abans de la Segona Guerra Mundial. Maria, una jove novícia, per ordre de la mare abadessa, fa d'institutriu de la família Von Trapp, formada per set nens i el pare vidu, un capità retirat de l'exercit i ara promès amb la Baronessa Schraeder. Maria es guanya l'estimació dels nens a través de la música, fa que aquella família recuperi l'alegria i enamora el capità Von Trapp amb la seva innocència i dedicació a les criatures. Coincidint amb la invasió nazi d'Àustria, la família Von Trapp ha de fugir del país travessant les muntanyes amb la col·laboració de les monges del convent i de l'amic del capità, Max Detweiler. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


Plataforma en defensa del servei públic de Ràdio i Televisió de Catalunya

I encara...

Les picabaralles del segle XIX entre partidaris del Teatre Principal i el Gran Teatre del Liceu són parodiades per Serafí Pitarra en un divertit muntatge del Teatre Nacional de Catalunya
Si els defensors de l'antic Teatre de la Santa Creu, actualment Teatre Principal, aixequessin el cap, segurament que se'l tallarien en rodó a la guillotina si veiessin en què s'ha convertit el seu preuat escenari del final de la Rambla i i si sabessin que fins i tot ha estat objecte, en els últims temps, d'una batuda dels Mossos d'Esquadra per un pressumpte cas de prostitució il·legal, entre altres afers de dubtosa reputació. A finals del segle XIX, la competència entre els partidaris del Teatre de la Santa Creu (els anomenats cruzados) i els del Liceu (els anomenats liceistes) va ser aferrissada i farcida d'anècdotes. En realitat, tot va començar quan, en un afany inversor de classe, es va construir el Gran Teatre del Liceu i això va remoure la tropa conservadora, noble i de la petita burgesia barcelonina que havia fet un feu del seu teatre de la Santa Creu i que va veure, a més, com les seves tendències musicals eren qüestionades i ridiculitzades pels nous partidaris del Liceu (una mena de classe progressista i snob de l'època, en llenguatge actual, lligada als nous negocis dels teixits) [crítica íntegre de l'espectacle 'Liceistes i cruzados' a la revista digital Clip de Teatre]. Mentre a la Santa Creu es respectaven les formes, al Liceu el personal femení s'hi exhibia amb joiells i escots a dojo i les males llengües sempre han dit que era un cau d'alcavotes consentides i admeses per tothom. Eren també temps de matrimonis, si bé no es pot dir concertats obligatòriament, sí que impulsats o manipulats mirant als interessos de les dues famílies que es fusionaven. Però això, no sempre era acceptat submissament per les noies casadores, algunes de les quals es començaven a rebel·lar davant els capritxos egoistes dels seus pares. [Altres informacions]

El museu Mohamed VI d'Art Contemporani de Rabat ha estat finalment inaugurat després de deu anys d'obres
Marroc compta per fi amb el seu primer museu d'art contemporani, el primer alhora en tot l'Àfrica, que es pot visitar després de més de deu anys en construcció i amb una inversió d'aproximadament uns 18 milions d'euros. El nou espai compta entre d'altres amb un auditori, sales d'exposicions, un taller pedagògic, una llibreria i un taller per a la restauració d'obres d'art. El nou museu Mohamed VI d'Art Contemporani de Rabat ha estat dissenyat per l'arquitecte Karim Chakor, i es considera un dels projectes més ambiciosos del país des del punt de vista artístic, econòmic i urbanístic, integrat en un megaprojecte urbà i cultural impulsat pel monarca Mohamed VI. [Altres informacions]

L'obra «Emilia» de Claudio Tolcachir al Teatre Lliure de Montjuïc és plena de sorpreses que salten com espurnes d'una llar de foc i que descobreixen un trencaclosques ple de fragilitat
A 'Emilia' qui mana és precisament aquest personatge protagonista. Una dona ja gran que va fer de mainadera de Walter, el pare de la família, i que s'hi va abocar com si fos el seu propi fill, donant-li l'amor —ni que fos retribuït— que a casa no rebia dels seus. L'estructura de l'obra és allò que acaba intrigant —i desconcertant a la vegada— els espectadors. Emilia està reclosa en un espai que, en principi, no desvelarà quin és i que un servidor se'n guardarà també prou de fer-ho. L'obra és plena de sorpreses que van saltant com espurnes d'una llar de foc i que van descobrint un trencaclosques ple de fragilitat [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Des d'aquest espai tancat, Emilia recorda el passat, recorda com ha arribat on és, no se'n penedeix, se'n sent responsable, rebobina en la memoria i acciona els altres personatges: Walter, la seva parella Caro, el seu fill Leo i un personatge extern, Gabriel, que esperarà el torn d'entrar en joc al marge de l'espai escènic delimitat. Personatges perdedors, ofegats en mentides a vegades pietoses, enfrontats per ridiculeses, observats per Emilia com si fossin figures de cera que s'han empeltat sobtadament de vida al seu voltant, tots perduts entre els condicionants de l'amor generós i l'amor a canvi d'un egoisme propi. [Altres informacions]

El físic Stephen Hawking participa amb la seva veu computadora en una cançó en el nou disc «The endless river» de Pink Floyd
Després de vint anys d'espera, Pink Floyd torna amb 'The endless river', el nou i últim disc d'estudi que inclourà entre les col·laboracions la veu del físic teòric Stephen Hawking en la cançó 'Talkin' Hawkin'. Anteriorment, ja havia participat amb la banda aportant la seva veu electrònica a 'Keep talking', que pertany al disc de 1994 'The division bell'. En altres àmbits, també hem tingut oportunitat de sentir-lo a la famosa sèrie 'Els Simpson', i com a personatge convidat a 'The big bang theory'. 'The division bell', que fins ara havia estat l'últim treball de The Pink Floyd i en el qual van participar David Gilmour, Nick Mason i Rick Wright, que va morir el 2008, ha estat el punt de partida per a 'The endless river', que recull els temes d'aquest àlbum dels noranta, convenientment actualitzats i tornats a treballar. Amb Gilmour i Mason al capdavant, els músics han passat l'últim any gravant i renovant les cançons, per poder llançar aquest nou treball, homenatge i tribut al seu company Rick Wright. Han confirmat recentment que no tornaran a treballar plegats: per tant, 'The endless river' serà l'últim capítol de la trajectòria musical del grup. [Altres informacions]

La trilogia subtitulada «Montenegro» basada en les tres obres de Ramón María del Valle-Inclán mostra la fantasmagoria i l'imaginari de l'autor al Teatre Nacional de Catalunya
Ja ho diuen: qui no vulgui pols, que no vagi a l'era. En conseqüència, qui no vulgui Valle-Inclán, que no el vagi a veure. El teatre de Ramón María del Valle-Inclán (Villanueva de Arosa, Galícia, 1866 - Santiago de Compostel·la, 1936) arrossega el llast que el seu és un teatre per ser llegit i no ser representat, tot i ser considerat el renovador de la dramatúrgia europea del segle passat. I en el cas de les 'Comedias bárbaras', una trilogia que va escriure entre el 1907 i el 1922 ('Águila de Blasón', 'Romance de lobos' i 'Cara de Plata'), segurament li ha fet mal haver-les volgut representar íntegrament juntes (6 hores llargues) el 1991, sota una reconeguda bona direcció de José Carlos Plaza, i en un altre intent del desaparegut cineasta Bigas Luna, el 2003, a Sagunt. Cal advertir, doncs, de seguida, que la proposta actual del director Ernesto Caballero i del Centro Dramático Nacional [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] trenca la ratxa i presenta una versió de la trilogia, subtitulada a més, 'Montenegro' —en honor al personatge principal, Don Juan Manuel Montenegro, que interpreta l'actor Ramón Barea— i hàbilment manipulada fins al punt que l'arrencada a partir de 'Romance de lobos' serveix per saltar de seguida cap a 'Cara de Plata' i, tot seguit, arrodonir un trencaclosques amb diferents episodis de la trilogia en una mena de flashback que fa el personatge de Montenegro des que s'embarca cap a Flavia Longa, camí de la mort, fins que acaba atrapat, envoltat d'indigents, reclamant perdó pel que ha fet al llarg de la vida i vilipendiat pels seus propis fills. [Altres informacions]

Es desplega el Pla de Museus amb la constitució de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya que aplega catorze institucions d'arreu del país aglutinats pel MNAC
Els representants de les diverses institucions implicades han signat la constitució de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya que ha de facilitar polítiques comunes de protecció, recerca i coneixement del patrimoni, la formació dels professionals dels museus del país i la col·laboració dels membres de la xarxa en la realització de projectes conjunts. El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) encapçala aquesta Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, integrada per la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú; el Museu d’Art de Girona; el Museu Episcopal de Vic; Museu Diocesà i Comarcal de Solsona; el Museu del Cau Ferrat, de Sitges; el Museu de la Garrotxa, d’Olot; el Museu d'Art Jaume Morera, de Lleida; el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal; el Museu de l’Empordà, de Figueres; el Museu de Reus; el Museu de Valls; el Museu de Manresa i el Museu d'Art de Sabadell. Els objectius principals de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya són la millora en la documentació, coneixement i accessibilitat de les seves col·leccions, i el desplegament de programes de treball conjunts, dins del respecte de la missió específica de cada museu. La Xarxa de Museus d’Art de Catalunya desplega el previst al Pla de Museus de Catalunya, que contempla l’ordenació dels museus registrats en quatre grans constel·lacions de centres o xarxes temàtiques, cada una encapçalada pel museu nacional de referència i en la qual hi són tots els museus catalans de cada un dels àmbits: història de l’art, història, contemporaneïtat, i ciències naturals. El Pla preveu que el MNAC sigui el centre de capçalera d’aquesta xarxa, que articula els museus d’art de Catalunya amb un esperit de complementarietat i de col·laboració entre ells. [Altres informacions]

El fotògraf Sandro Miller presenta a Chicago una exposició en què ret homenatge a fotografies que han marcat la història tornant-les a fer amb l'actor John Malkovich de protagonista
El fotògraf Sandro Miller presenta a Chicago una exposició en la qual ret homenatge a fotografies que han marcat la història tornant-les a fer amb l'actor John Malkovich de protagonista. L'actor John Malkovich ha participat en un projecte insòlit amb el fotògraf Sandro Miller. 'Malkovich, Malkovich, Malkovich: Homage to photographic masters', exposició que es pot veure a la galeria Catherine Edelman de Chicago, presenta una relectura d'una trentena d'imatges icòniques, fetes per Diane Arbus, Annie Leibovitz o Alberto Korda, entre d'altres. Tenen en comú que totes són protagonitzades per John Malkovich, que es pot transformar en un parell de bessones, en el pintor Pablo Picasso, en el pintor Salvador Dalí o en l'escriptor Ernest Hemingway. Els trets camaleònics de l'actor són portats al límit per Sandro Miller, amic de l'actor des de fa anys. [Altres informacions]

Àlex Casanovas i Mercè Pons desvelen els seus «Pensaments secrets» amb l'obra de David Lodge dirigida per Lluís Soler a la Sala Muntaner
La combinació del triangle és atractiva: dos intèrprets amb denominació d'origen, Àlex Casanovas i Mercè Pons, i un director que debuta en aquest camp, però que porta una llarga experiència com a actor i coneixedor el medi. Lluís Soler s'ha assegut a la cadira de la platea per moure els personatges que l'escriptor i guionista David Lodge (Londres, 1935) va retratar en una novel·la i que més endavant va perfilar ell mateix en una adaptació teatral. Com que alguns dels eixos temàtics de l'autor es mouen al voltant dels cercles universitaris, de l'humanisme i la religió, aquesta adaptació no n'és una excepció i contrasta el parer d'un científic mediàtic, director de l'Institut de Ciència Cognitiva, amb el d'una escriptora d'èxit, vídua de fa poc, i catòlica per convicció, que es retira sis mesos en un campus per impartir un màster d'escriptura creativa a la universitat [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. A David Lodge, el discurs dels dos personatges se'ls escapa lleugerament de la mà al principi de la trama quan s'estén amb algunes teories de caràcter científic que fan pensar que potser la cosa quedarà embarrancada en un debat intel·lectual de no gaire fàcil comprensió. Aviat, però, sortosament, el temor queda esvaït perquè es va desvelant que el científic, Ralph Messenger, i l'escriptora, Helen Reed, encetaran un estira-i-arronsa entre ciència i sentiments que els portarà a una atracció mútua, més sincera per part d'ella, més frívola per part d'ell que té un historial faldiller conegut i consentit fins i tot per la seva dona (un personatge absent, però present en el rerefons de l'aventura de la parella protagonista). [Altres informacions]

Els intèrprets Nathalie Poza i Pablo Derqui recreen la història de les lletres del disc «Berlin» de Lou Reed al Teatre Romea
Espectacle d'encàrrec. Espectacle poètic. Espectacle audiovisual. Espectacle singular. Una mena de declaració de principis del nou director artístic del Teatre Romea, Borja Sitjà, que s'empara en el mite d'una antiga amistat personal i en la icona del rock que el músic nord-americà Lou Reed (Lewis Allen Reed, Nova York, 1942 - Long Island, 2013) representa per a diverses generacions. Lou Reed va publicar el disc 'Berlin', el seu tercer en solitari, l'any 1973 (RCA Victor). És ara que es considera una de les seves obres mestres. La paradoxa és que, com tantes obres mestres, en el seu moment va ser durament criticat, més pel seu contingut que no pas pel seu resultat musical. Eren temps, encara, de reticències davant de segons quins realismes, o potser davant d'un avançat en el temps 'Dirty realism' des de la música que arribaria cinc anys després a la literatura. 'Berlin', cinc anys després del Maig del 68 destapava sense subterfugis la situació d'una parella tocada per l'esquizofrènia, la degradació personal, la violència, l'addicció drogoaddicta i el suïcidi. ¿Com es reflecteix tot això en un muntatge escènic, a carn viva, sense que fereixi la sensibilitat dels espectadors i, a més, els embolcalli en una atmosfera poètica? [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Caroline i Jim són dos joves ionquis —ella prostituta i drogoaddicta, ell, un proxeneta amb brots de maltractador—, que passen de la primera trobada ingènua a la tragèdia personal quan el temps ha marcit la ingenuïtat inicial i ha desfet la parella amb els fills sota protecció social. El romanticisme ho titllaria com una "tenebrosa història d'amor". [Altres informacions]

Amazon provoca un sotrac a Alemanya amb el llançament d'un portal amb més de 650.000 títols de llibres i 40.000 en alemany accessibles mitjançant una tarifa plana de 9,99 euros al mes
El consorci Amazon ha anunciat la introducció d'una tarifa plana a Alemanya mitjançant la qual els usuaris tindran accés a 650.000 títols per una mensualitat de 9,99 euros. Així ho ha fet saber Amazon enmig d'una disputa que lliura amb diverses editorials alemanyes sobre els preus dels llibres digitals i la distribució de beneficis. Entre els 650.000 títols, n'hi haurà uns 40.000 en alemany. Entre les editorials que cooperen amb Amazon hi ha Bastei-Lubbe, que va arribar a un acord amb la multinacional sobre la comercialització dels llibres digitals. [Altres informacions]

Una vuitantena d'artistes creen i cedeixen una obra cartellística per a l'exposició de la campanya «#ArtVeuiVot» que es pot veure al Museu d'Història de Catalunya amb la seva interpretació sobre el «dret a decidir»
Entre la vuitantena es troben pintors, dissenyadors, fotògrafs i artistes plàstics han fet la seva interpretació de la idea sobre el 'dret a decidir' i l'han reflectida en uns cartells que l'entitat impulsora, El Clauer —que agrupa 16 associacions com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) o Òmnium Cultural—, per convertir-los en imatges virals. Hi han participat noms com Javier Mariscal, Perejaume, Mestres Quadreny, Muntadas o Fontdevila. L'inici de la campanya comença amb una exposició al Museu d'Història de Catalunya on s'exposen els vuitanta cartells fins el 2 de novembre. Després, la mostra «#ArtVeuiVot» girarà pel país, però les obres també estan a disposició dels col·lectius i els ajuntaments que han donat suport a la consulta per què els utilitzin lliurament. Els artistes han fet interpretacions molt diverses. Mariscal ha dibuixat 'Dret a decidir' amb línies fluorescents sobre negre; Mestres Quadreny ha dibuixat dos grans pentagrames amb dos SÍ; Antoni Llena ha optat per una visió eròtica del fet de votar, amb una sobre que s'introdueix en una ranura vermella; l'humorista gràfic Manel Fontdevila ha optat per elevar una urna per sobre de la gent; Perejaume o Carles Hac Mor hi escriuen poemes; d'altres opten per imatges més poètiques i críptiques. [Altres informacions]

El musical «L'esbudellador de Whitechapel» revifa la història mai aclarida de l'assassí del barri londinenc conegut com Jack l'esbudellador
Pocs dies abans que la jove companyia d'aquesta nova producció musical del Teatre del Raval l'estrenés, va aparèixer una notícia que tornava a especular sobre la presumpta identitat del famós assassí del barri de l'est londinenc de Whitechapel que, entre l'agost i el novembre de l'any 1888 —aquí, temps de pobresa, menestralia, obrerisme, burgesia emergent modernista i Exposició Universal de Barcelona— va degollar i posteriorment esbudellar cinc prostitutes sense que des d'aleshores no s'hagi sabut mai qui podia ser l'autor o autors, a pesar que els rumors i la ficció que ha inspirat l'han convertit en un ésser que, tot i ser real, sembla més aviat un personatge de l'imaginari de la literatura de terror. L'última suposició, doncs, ve de la mà d'un investigador anglès que s'ha aventurat a dir que el famós Jack l'esbudellador podia ser un tal Aaron Kosminski, un immigrat polonès de 23 anys. Segons el mateix investigador, el tal Aaron vivia prop del barri de Whitechapel, on feia de perruquer, i el cos de la Scotland Yard va considerar, a l'època dels fets, que era un dels sospitosos. No sé si els autors catalans del musical 'L'esbudellador de Whitechapel' [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] s'haurien vist condicionats per aquesta notícia si hagués aparegut abans d'escriure l'obra. En tot cas, el que el seu muntatge fa és recrear a partir dels principals personatges de la història, allò que hauria pogut motivar els assassinats portats a terme per Jack l'esbudellador. I no s'estan de res. Posats a omplir una mica més el sac de les especulacions sobre el cas, el llibret de Marga Parrilla i Oriol Estefanell ensenya les cartes a la primera i descobreix que el misteriós Jack no és en realitat un home sinó una de les prostitutes que fan el carrer pel barri de Whitechapel. [Altres informacions]

El Museu Tina Turner ha obert les portes en una vella escola d'una petita localitat de l'oest de Tennessee on la cantant va estudiar de petita
Els aficionats a la música i en especial els seguidors de Tina Turner estan de sort. La localitat nord-americana de Brownsville, un petit poble de l'oest de Tennessee, ha inaugurat un museu dedicat a la cantant, en el qual s'exposen discos d'or i platí i diverses peces de vestuari utilitzat en les actuacions de l'artista. El nou Museu Tina Turner ocupa les instal·lacions de l'escola Flagg Grove, un centre educatiu rural en el qual l'autora de cançons d'èxit com 'We Your say Need Another Hero' o 'What 's Love Got to Do With It' va estudiar-hi de petita. L'edifici es troba a les terres agrícoles propietat de Benjamin Flagg, un ciutadà que va veure la necessitat d'una escola per a infants negres de la zona i que va començar a construir el 1889. El nou museu Tina Turner, situat a uns 50 quilòmetres al nord-est de Memphis, compta amb mobiliari de l'època —com vells pupitres de fusta i una pissarra—, que permet apreciar com era la vida en aquesta zona en els anys seixanta. Tot plegat serveix també per constatar els orígens humils d'aquesta estrella internacional i l'esperit de superació fins a aconseguir ser una celebritat a tot el món. En la construcció del museu ha participat la mateixa cantant. [Altres informacions]

Torna «L'encarregat» de Harold Pinter en un celebrat muntatge que Xicu Masó va dirigir la temporada passada a l'Espai Lliure de Montjuïc amb Carles Martínez, Albert Pérez i Marc Rodríguez
Harold Pinter, de nou. I no és un joc de paraules. Perquè aquesta obra ('The Caretaker') escrita per l'autor anglès l'any 1959 ressona ara com si fos l'obra d'una jove promesa dramatúrgica de les que de tant tant es descobreixen per aquests verals en els últims temps. Probablement la proposta del director Xicu Masó d'aproximar les referències toponímiques angleses —que n'hi ha unes quantes—, a l'àrea metropolitana barcelonina ajuda a fer-la encara més epidèrmica i contemporània. La referència xenòfoba a uns veïns paquistanesos i l'afegitó pejoratiu —sense estalviar el terme políticament poc correcte— de moros, negres i romanesos fan més crua aquesta contemporaneïtat. Diria que el personatge del pòtol (Daunis, que interpreta magistralment l'actor Albert Pérez) li hauria també escaigut a la perfecció, al mateix Xicu Masó, si no hagués decidit quedar-se, aquesta vegada, darrere les bambolines [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. L'obra de Harold Pinter (Londres, 1930-2008), breu, una hora i mitja, dissecciona amb el pur mètode Pinter l'ànima dels tres únics personatges: l'esmentat pòtol, Daunis, defensor de la dignitat personal a ultrança, que després d'una batussa en un bar pròxim és acollit per un dels dos germans propietaris d'un habitatge que necessita reformes urgents. Aquest és Anton, interpretat per l'actor Carles Martínez amb la mínima expressió verbal i només amb la gestualitat facial, la mirada que congela o la frase curta i tallant. El tercer personatge, l'altre germà, és Miki, que interpreta amb força Marc Rodríguez. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dimarts, 21.10.14]
Les picabaralles del segle XIX entre partidaris del Teatre Principal i el Gran Teatre del Liceu són parodiades per Serafí Pitarra en un divertit muntatge del Teatre Nacional de Catalunya

[dilluns, 20.10.14]
El museu Mohamed VI d'Art Contemporani de Rabat ha estat finalment inaugurat després de deu anys d'obres

[diumenge, 19.10.14]
L'obra «Emilia» de Claudio Tolcachir al Teatre Lliure de Montjuïc és plena de sorpreses que salten com espurnes d'una llar de foc i que descobreixen un trencaclosques ple de fragilitat

[dissabte, 18.10.14]
La trilogia subtitulada «Montenegro» basada en les tres obres de Ramón María del Valle-Inclán mostra la fantasmagoria i l'imaginari de l'autor al Teatre Nacional de Catalunya

[divendres, 17.10.14]
Es desplega el Pla de Museus amb la constitució de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya que aplega catorze institucions d'arreu del país aglutinats pel MNAC

[dijous, 16.10.14]
El fotògraf Sandro Miller presenta a Chicago una exposició en què ret homenatge a fotografies que han marcat la història tornant-les a fer amb l'actor John Malkovich de protagonista

[dimecres, 15.10.14]
Àlex Casanovas i Mercè Pons desvelen els seus «Pensaments secrets» amb l'obra de David Lodge dirigida per Lluís Soler a la Sala Muntaner

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
Els llibreters i editors catalans denuncien regals al professorat i els centres educatius per influir posteriorment en la compra de determinats llibres de text.

Els Quatre Gats
«Déu no va poder fer un país nou en sis dies ni reposant».

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel.lectual i altres temes legals.


| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 7.322.224 visitants i 22.945.704 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

shirley
«Un viaje de 10 metros».

suzanne
«Suzanne».

godhelpthegirl
«God help the girl».

belle
«Belle».

gabrielle
«Gabrielle».

shirley
«Shirley».

dosvidas
«Dos vidas».

marsella
«Marsella».

tsspivet
«El extraordinario viaje de T.S.Spivet».

viajosola
«Viajo sola».

suenoellis
«Sueño de Ellis».

budapest
«La jaula dorada».

picassodouglas
«La Donació de David Douglas Duncan - Museu Picasso».

bellesacaptiva
«La bellesa captiva - CaixaForum».

museublau
Museu Blau

musmusica
Museu de la Música

pedrera
La Pedrera de Gaudí

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

montserrat
Museu de Montserrat

miro
Fundació Tàpies de BCN

torreagbar
Torre Agbar de BCN