Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia
I encara...
La direcció de Catalunya Ràdio elimina de la graella de la nova temporada el veterà programa «L'internauta» a punt de complir quinze anys en antena Segons anuncia Vilaweb, coproductor del programa, les emissions de 'L'internauta' no es reprendran aquesta temporada per decisió de la direcció de l'emissora Catalunya Ràdio. El programa va ser fundat l'any 1995 pel desaparegut Jordi Vendrell i va comptar des del primer moment com a col·laborador amb Vicent Partal. A la mort de Jordi Vendrell, l'any 2001, va ser Vicent Partal qui es va fer càrrec del programa, fins al juny passat. L'emissió va passar per diverses franges horàries, sobretot les sobretaules dels dissabtes, i en un dels daltabaixos de Catalunya Ràdio, va arribar fins i tot a emetre's en una alta hora de matinada per tornar després a la sobretaula de cap de setmana. El programa comptava amb diversos col·laboradors com Joan Jofra, Amadeu Abril, Keta Karmany, Saül Gordillo, Cristina Ribas, Anna Boluda, Martí Crespo o Mercè Molist, i en gairebé quinze anys, hi havien passat nombrosos emprenedors i pioners d'Internet. Estructurat en format de tertúlia en les seves últimes temporades, havia començat com un programa de divulgació. L'internauta va ser el primer programa dedicat en exclusiva a la xarxa que s'emetia per cap ràdio europea, amb l'inconfusible estil que hi aportava Jordi Vendrell des d'una òptica d'una persona que es considerava un analfabet informàtic. En els seus inicis, va posar en marxa diverses iniciatives com ara una popular llista de correu. Segons continua informant Vilaweb, del centenar de programes que s'emeten en podcast per les emissores de la Generalitat de Catalunya, en el rànquing de l'iTunes Store, el més popular és 'DeliCatessen' d'iCat FM, seguit de 'L'internauta', 'En guàrdia' i la retransmissió de 'Futbol a Catalunya Ràdio', de Joaquim Maria Puyal. VilaWeb anuncia també que estudiarà la manera de mantenir el programa viu a través d'algun dels seus canals propis.
[Altres
informacions]
L'efemèride del setantè aniversari del naixement de John Lennon servirà per segellar en unes «càpsules del temps» el llegat artístic de l'exbeatle al Museu del Rock & Roll de Cleveland El Museu del Rock & Roll de Cleveland, a Ohio, es va associar amb l'empresa de productes discogràfics per a col·leccionistes Box of Vision per posar en marxa el projecte The John Lennon Time Capsule i retre així un homenatge al músic. El 8 d'octubre, un dia abans que l'exbeatle compliria 70 anys, els organitzadors d'aquesta iniciativa faran una cerimònia durant la qual s'introduiran en uns recipients les cançons que va fer Lennon com a solista, els dibuixos que apareixien en els seus discos i un assaig sobre la seva carrera. Els promotors van animar a través d'internet als fans de Lennon perquè els fessin arribar els seus pensaments sobre l'artista, per tal que acompanyin la seva obra en aquests envasos hermètics dissenyats per combatre l'oblit. Aquest pla ha comptat, lògicament, amb el suport de la vídua de Lennon, Yoko Ono. Les noves tres «càpsules del temps» així s'estaran fins al 9 octubre del 2040 en el Museu de Cleveland, data en què es preveu que es commemorarà el centenari del naixement de John Lennon. A més d'aquest acte a Ohio, el setantè aniversari del naixement de Lennon serà commemorat també amb el llançament, el 4 d'octubre, de la campanya discogràfica 'Gimme Some Truth', que recuperarà la producció més transcendent de l'última creació de l'artista. Es tracta d'un recull de reedicions entre les quals hi ha una caixa per a col·leccionistes amb onze cedés que inclouen discos de Lennon remasteritzats, amb algunes rareses, així com reculls de temes diversos recollits a 'Power To The People: The Hits', un pack de quatre cedés titulada i una remescla de Double Fantasy. El 2010 coincideix també amb el trentè aniversari de la mort de John Lennon, que va morir el 8 de desembre del 1980, a l'entrada del seu apartament a Nova York, abatut per vuit trets a boca de canó que li va disparar Mark David Champa.
[Altres
informacions]
Les icones de Barcelona com la Sagrada Família, el Parc Güell, la Pedrera i la casa Batlló són unes de les dotze ciutats del món més retratades pel boom digital Un estudi sobre una base de 35 milions d'imatges conclou que en el fons de fotografies del portal Flickr, aquestes i altres icones de la ciutat de Barcelona han convertit la ciutat en la dotzena metròpoli més retratada, a causa, sobretot, del boom de la fotografia digital. L'estudi, elaborat per la Cornell University, de l'estat de Nova York, no només té per objectiu fer un rànquing sobre aquesta qüestió, sinó també elaborar un sistema que permeti organitzar la identificació i la classificació de les fotografies del portal per al seu registre i comptabilització per espais geogràfics. Gràcies a un complex procés que també inclou algoritmes, l'estudi dissecciona tot el material gràfic i la seva procedència, detallant fins i tot els punts més visitats de cada ciutat i la quantitat de gent que els retrata i penja a internet. La radiografia revela que Nova York és la ciutat del món més retratada i penjada a Flickr, seguida de Londres, San Francisco, París, Los Angeles, Chicago, Washington, Seattle, Roma, Amsterdam i Boston. Després de Barcelona apareixen San Diego, Berlín, Las Vegas i Florència. L'estudi no es basa només en el volum d'imatges, sinó en el d'usuaris que hi pengen imatges. En el cas de Barcelona, les més de 258.000 fotos corresponen a 9.229 fotògrafs, aproximadament una quarta part de les xifres de Nova York. L'obra de Gaudí continua sent, com es constata, que és el gran ambaixador de la marca Barcelona. Diverses de les seves obres apareixen entre els elements més retratats i entre els que més joc donen per ser artísticament manipulats. La icona més retratada és la Sagrada Família —el monument que aquests dies viu el tremolor de la tuneladora a dos-cents metres dels fonaments de les seves torres— i, per ordre, té darrere el Parc Güell, el Mercat de la Boqueria, la Catedral, la Casa Milà (La Pedrera) i la Casa Batlló. També sorprèn que, en algunes de les ciutats més retratades, les icones més repetides son grans botigues com la d'Apple a Nova York, i no els monuments. Barcelona se'n salva, probablement perquè El Corte Inglés no és, precisament, una icona gaire fotogènica. Sí que, en canvi, caldrà veure què passa amb la recent obertura de la botiga d'Apple, com a Nova York.
[Altres
informacions]
L'exposició «Partit amistós-sentiments electrònics», amb deu instal·lacions de Pipilotti Rist a la Fundació Miró i tres al Centre Cultural Caixa Girona, explora els camins més sensorials de l'art L'art de Pipilotti Rist (Grabs, Suïssa, 1962), amb un component bàsicament videogràfic, va més enllà de la pura projecció d'imatges. La intenció de l'artista, guardonada amb l'últim premi Joan Miró, és que l'emoció generada per les seves obres sigui el vehicle per a la reflexió. L'artista, d'estil molt colorista, és una creadora evocadora i poètica. L'exposició de la Fundació Miró, que es pot veure fins a l'1 de novembre, permet que l'espectador es pugui estirar completament a terra per mirar imatges al sostre com a la instal·lació 'Gravetat, sigues amiga meva'. Es pot passejar entre cortines translúcides amb projeccions de formes abstractes o frases de amicals com "La teva suor fa bona olor" en l'obra 'Temps lliure', feta expressament per a la Fundació de Montjuïc. Es pot caminar damunt les imatges de 'Sota els estels', o pot quedar literalment embolcallat per imatges submarines i de platja a ritme de la cançó 'Wicked game', de Chris Isaak, cantada per infants. El punt de vista en els vídeos sol ser transgressor. A 'Dona de pluja (Em diuen planta)', tot el que es veu és el punt de vista d'un llimac, amagat en un enciam. Pipilotti Rist dialoga també directament amb Joan Miró amb l'obra 'Doble llum', en què projecta un vídeo sobre l'escultura 'Femme'. La peça quedarà així permanentment a la Fundació gràcies a la donació que n'ha fet el col·leccionista Han Nefkens.
[Altres
informacions]
La reobertura de les sales d'obres d'art gòtic i del Renaixement del MNAC, el llegat Cambó i la col·lecció Thyssen continua sent un dels atractius de la temporada L'art gòtic és sinònim de l'època més esplendorosa de la Corona d'Aragó, quan obté la seva màxima expansió territorial i influència a Europa i a tota l'àrea mediterrània. El refinament i l'alta qualitat de les obres d'art produïdes en aquell període estan en consonància amb aquest moment d'expansió militar i comercial. Recuperar aquesta època de la història ha estat la intenció del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) quan va remodelar les sales del Gòtic i va millorar en les instal·lacions i la museografia en uns espais que no havien estat modificats des de la inauguració del MNAC el 1997. Les sales del Renaixement, del llegat Cambó i de la col·lecció Thyssen, tocant al Gòtic, també van ser remodelades. El nou recorregut del Gòtic inclou 289 obres, un vint per cent menys que abans. Ara, des de pràcticament tots els passadissos i sales es pot veure una obra important. En el remodelatge ha estat fonamental el canvi en la il·luminació amb la qual cosa algunes peces han recuperat els seus colors originals. Una altra novetat del recorregut és que alguns dels grans retaules es presenten amb un nou sistema de subjecció amb unes estructures d'alumini que separen l'obra de la paret. Això permet que el públic vegi com és el revers de l'obra i també en facilita la revisió i el manteniment.
[Altres
informacions]
La pintura juvenil «Les fires de Figueres» de Salvador Dalí entra definitivament a la col·lecció del museu de la seva Fundació després de comprar-la a un particular L'obra ha arribat a Figueres procedent de París, on ha format part de l'exposició 'Dreamlands', al Centre Pompidou, i s'exposarà a la sala Peixateria. La pintura data del 1922 i està feta al tremp sobre cartró. Al jove Salvador Dalí li agradava pintar el que veia, era un voyeur que reproduïa en els seus quadres el que l'envoltava. La Fundació Gala-Salvador Dalí ha adquirit per al seu museu 'Les fires de Figueres'. Quan el va pintar, Dalí residia a la casa que el seu pare, notari de la ciutat, tenia a la plaça de la Palmera al centre de Figueres. El balcó era una talaia privilegiada sobre la vida social de la ciutat. En aquest cas es tracta d'una pintura de dimensions petites (26,3 per 65,6 centímetres) i que ja va ser utilitzada com a il·lustració d'un programa de mà de les fires de la Santa Creu de Figueres. Actualment pertanyia a un col·leccionista català —del qual no s'ha revelat el nom ni el cost de l'adquisició—, encara que l'obra, pertanyent a l'època més empordanesa del pintor, ja estava cedida al museu des de 1992. La curiositat de Dalí pel seu entorn més immediat, una temàtica típica del noucentisme imperant a l'època, es veu reflectida en aquest quadre, que es troba en perfecte estat de conservació i que mostra l'escena d'uns personatges passejant per la fira de Figueres a un estil marcadament naïf, en colors vius i traços esquemàtics, gairebé publicitaris, i que va utilitzar per a altres obres amb aquesta mateixa temàtica. La pintura conjuga costumisme, representat per uns toreros en una calessa o una dona que sosté un nen al costat d'una taula en la qual hi ha un porró i unes fruites, però també la modernitat que es desprèn de la pròpia composició i el cosmopolitisme d'altres personatges: els futbolistes de l'equip local, amb genolleres i samarretes blanc i blaves, o les vestimentes de diverses parelles que passegen al costat de les atraccions de la fira. Al centre del quadre, i d'esquena a l'espectador, hi ha un home amb barret amb un infant agafat de la mà que s'especula que podria ser el mateix Dalí, en un record de la seva infantesa. Quan el pintor era a Madrid, recordava les fires de la seva infantesa així: «A poc a poc, tota la plaça es converteix en una gran bandera, feta de moltes banderes petites, i vet aquí que un dia tota la plaça es converteix en una gran caixa de música. Tots els balcons s'han obert per a escoltar.» Des de 1991, la Fundació ha dut a terme una regular compra d'obres del pintor, en total 300 peces, que actualment tenen un valor de 35 milions d'euros, finançats íntegrament amb fons generats per l'activitat d'aquesta institució, la qual cosa la converteix en la col lecció més important existent sobre Dalí.
[Altres
informacions]
El MoMA de Nova York dedica una gran exposició a la faceta més desconeguda i decisiva del pintor Henri Matisse Henri Matisse (1869 - 1954) és considerat el mestre dels colors. Ara el MoMa de Nova York li dedica una àmplia mostra: 'Matisse: Invenció radical 1913-1917' que explora la creació del pintor des de la seva tornada a París procedent del Marroc el 1913, marcada per un orientalisme exòtic, fins a la seva sortida cap a Niça el 1917. En aquests cinc anys, Henri Matisse fa la majoria de les seves obres més exigents, experimentals i estranyes: pintures depurades de detalls descriptius, geomètriques i fortament integrades, i dominades pel color negre i el gris. El MoMA fa un recorregut cronològic fins arribar a la culminació de la recerca de l'obra 'Banyistes al riu'. Comença amb els viatges de Matisse al Marroc i Espanya i continua amb l'arribada a París el 1914, quan s'instal·la amb la seva dona, Amélie, en un nou estudi, al moll Saint-Michel, a París, un espai en el qual crea una dotzena d'obres en menys de sis mesos, com 'Vista de Nôtre-Dame'. La Primera Guerra Mundial va interrompre aquesta etapa creativa i Henri Matisse i la seva família van tornar a Issy-les-Moulineaux, prop de París. A l'any 2006, els propietaris de la pintura 'Banyistes al riu' van comprovar a través de tècniques com els raigs ultraviolats, les reconstruccions digitals i els escàners que l'obra havia estat elaborada en diverses etapes. Al llarg de set anys, Matisse hi va treballar com un esborrany. Al principi, les figures de les dones tenien les formes grasses de quadres anteriors però les radiografies van mostrar que les banyistes s'havien anat tornant més rígides, més abstractes, més geomètriques, gairebé etèries. Els canvis més significatius es van elaborar entre 1913 i 1917. Aquesta experiència va portar a explorar altres quadres del pintor. El resultat de la mostra del MoMA és una radiografia del procés artístic d'un Matisse en ple canvi.
[Altres
informacions]
La companyia «Animalario» prepara una obra de set hores a partir de «Enric IV», de William Shakespeare des de la perspectiva del personatge Falstaff Després de l'èxit del muntatge 'Urtain', que es va emportar nou premis en l'última edició dels Max, la companyia Animalario ja té en marxa la seva pròxima obra. El director Andrés Lima ha precisat fins i tot que s'estrenarà el 18 de març del 2011. El muntatge es basarà en l'obra 'Enric IV', de William Shakespeare, però des de la perspectiva de Falstaff, un dels personatges. És un muntatge de set hores de durada, que buscarà la complicitat del públic. Hi treballarà un equip de 14 intèrprets, entre els quals hi ha Isabel Ordaz, Gonzalo de Castro o el català Carles Canut, al costat de l'equip habitual de la companyia Animalario, una companyia que s'ha significat per una llibertat enorme en els estils i gèneres teatrals. En el seu repartiment figuren muntatges, a més del premiat 'Urtain', com 'Alejandro y Ana', 'Hamelin' (Premi Nacional de Teatre 2005) o 'Marat Sade'. També figuren en els seus projectes una direcció cinematogràfica, amb guió de Juan Cabestany, el mateix autor d''Urtain'.
[Altres
informacions]
Homenatgen Jimmy Hendrix en el quarantè aniversari de la seva mort amb una exposició al Händel House Museum de Londres, l'edifici veí d'on el guitarrista es va instal·lar el 1968 i on va viure una prolífica etapa artística Quaranta anys després de la seva mort en estranyes circumstàncies, l'exposició homenatja el guitarrista a l'edifici contingu de l'àtic del número 23 del Brook Street, al barrio londinenc de Mayfair, on el músic es va instal·lar el 1968 amb la seva companya Kathy Etchingham i on va viure una prolífica etapa artística. L'edifici veí, tres segles abans, va ser la residència del compositor alemany Friedrich Händel i ara és la Händel House Museum, la institució que acull l'exposició sobre Jimmy Hendrix, que es podrà veure fins al 7 de novembre. Jimmy Hendrix (1942-1970) va saber que Händel havia viscut a la residència contígua a la seva durant trenta-sis anys, fins a la seva mort el 1759. Això va fer que, mogut per la coincidència, Hendrix col·leccionés tots els enregistraments disponibles del compositor barroc d''El Messies'. Entre les peces de l'exposició del guitarrista Jimmy Hendrix hi ha la seva jaqueta de vellut color taronja que el músic va utilitzar en nombrosos concerts, un manuscrit seu sobre el tema Love or confusion i el barret vaquer amb el qual va il·lustrar la portada i també apareix en el film de la presentació en directe de l'Smash Hits (1968), un recull d'alguns dels seus millors èxits. Però l'estrella de l'exhibició és la guitarra Gibson Flying V, fabricada per encàrrec de Hendrix el 1969 —rebatejada per ell amb el sobrenom Flying Angel (Àngel volador)— i amb la qual va tocar en el festival de música de l'Illa de Wight, l'agost de 1970, tot just un mes abans de la seva mort, el 18 de setembre ofegat, després de barrejar alcohol i pastilles, en un hotel de Notting Hill. Nascut el 1942 a Seattle (EUA) —la mateixa ciutat que va veure néixer el moviment musical grunge, sorgit a principis dels noranta i auspiciat per bandes com Nirvana o Pearl Jam—, Hendrix va tenir com a primer instrument un vell ukelele d'una sola corda que el seu pare va trobar al garatge. Després de la mort de la seva mare, quan tenia 16 anys, el seu pare li va regalar la seva primera guitarra, una acústica, i un any després, Hendrix va aconseguir una elèctrica que va aprendre a tocar imitant els ídols musicals del moment com Chuck Berry, Muddy Waters o Albert King. El 1962, després de passar fugaçment per l'exèrcit nord-americà per eludir la presó, va començar el seu camí musical professional amb bandes com Upsetters. El cop de sort de la seva carrera va venir de la mà de Linda Keith, que era aleshores companya del també guitarrista Keith Richard, membre dels Rolling Stones. Va ser també Linda qui li va presentar, el 1966, Chas Chandler, baixista del grup Animals que volia abandonar la formació per treballar com a productor musical. Els problemes de Hendrix amb Chandler, amb qui no compartia la seva manera de concebre el procés de gravació, van acabar amb la banda, que va oferir dos últims concerts de comiat a el Royal Albert Hall de Londres, el febrer de 1969. Hendrix va actuar també en el festival de Woodstock l'estiu d'aquell any, convertit en símbol del pacifisme i el moviment hippy, on el guitarrista va tocar durant dues hores de concert i va sorprendre els assistents amb la transfiguració guitarrística del Star-Spangled Banner, l'himne dels Estats Units.
[Altres
informacions]
La reconstrucció de la mansió i el jardí de Winston Churchill a Chartwell, al sud-est de Londres, recorden la dedicació que des de petit tenia el primer ministre britànic a col·leccionar papallones L'any 1939, amb l'inici de la Segona Guerra Mundial, quan el nazisme d'Adolf Hitler amenaçava tot Europa, Winston Churchill alternava les seves advertències al Parlament britànic sobre el perill nacionalsocialista amb la seva afecció als lepidòpters, a casa seva, a la mansió del comtat de Kent. Va ser aquest un hobby típic dels infants victorians, que Churchill va reprendre en diverses ocasions al llarg de la seva vida, gràcies sobretot als seus viatges per Sud-àfrica, l'Índia i Cuba, que li van permetre col·leccionar espècies rares. Des de la seva mort, s'ha constatat que mitja dotzena d'espècies indígenes de lepidòpters han desaparegut de Kent. La guerra i el nomenament de Winston Churchill com a primer lord de l'almirallat i després primer ministre, el maig de 1940, el van obligar a deixar de banda la seva passió per aquests insectes fins al final del conflicte, cinc anys més tard. Però acabada la Segona Guerra Mundial i després de perdre les eleccions legislatives, Churchill va poder reprendre la seva dèria amb les papallones a la mansió victoriana de maons vermells en la qual va residir fins a la seva mort, l'any 1965. Ara, el National Trust, agència que té cura del patrimoni històric del Regne Unit, ha reconstruït la mansió i el jardí envoltat sobretot d'aromàtiques plantacions de lavanda, entre altres espècies florals. La mansió i el jardí es poden visitar.
[Altres
informacions]
Una cinquantena de pel·lícules i prop de 1.400 produccions audiovisuals s'han rodat en l'últim any en diversos espais de Barcelona La ciutat de Barcelona va acollir durant el 2009 el rodatge d'un total de 46 pel·lcules —41 de ficció per a cinema, 'TV movies' i minisèries, i cinc documentals—, encara que comptant fotografies, curtmetratges i espots publicitaris la xifra arriba fins a gairebé 1.400 produccions audiovisuals. Els espais barcelonins van ser l'escenari escollit per directors com Alejandro González Iñárritu, que va rodar 'Biutiful' amb Javier Bardem, i Fernando León de Aranoa, que va gravar diverses seqüències de 'Amador'. Els actors Eduard Fernández, Emma Suárez i Geraldine Chaplin van rodar 'La Mosquitera' a càrrec d'Agustí Vila, mentre que Belén Rueda i Lluís Homar van treballar a 'Els ulls de Júlia', que s'estrena aquesta tardor. Al marge d'aquestes pel·lícules pendents d'estrena, el 2009 va ser l'any en què la directora Isabel Coixet va localitzar a Barcelona part del seu film, 'Mapa dels sons de Tòquio', i en què Isaki Lacuesta va fer el mateix amb 'Els condemnats'. Segons les dades per l'oficina Barcelona Catalunya Film Comission els barris de Ciutat Vella, l'Eixample i Sant Martí, amb els nous districtes de la façana marítima i el Fòrum, continuen sent els districtes que acumulen un major nombre de dies de rodatge, tot i que també se n'han fet a altres barris com Horta-Guinardó, Nou Barris o Sant Andreu. Les localitzacions més cèntriques, però, continuen sent les més sol·licitades. Platges, parcs i jardins són utilitzats per un 39% de les produccions en algun dia de rodatge. El rodatge de Woody Allen i de la pel·lícula 'Vicky, Cristina, Barcelona' ha influït en la promoció de Barcelona com a plató. Entre 2007 i 2009 les pel·lícules que es van rodar a tot Catalunya van deixar uns ingressos aproximats de 24,5 milions d'euros. Pel que fa a l'any 2010, Barcelona ha acollit el rodatge de produccions internacionals com 'Knockout', de Steven Soderberh, grans produccions catalanes, com 'Eva' (Escándalo Films), 'Floquet de neu' (Filmax) i 'Mentre dorms' (Filmax), el nou 'thriller' psicològics de Jaume Balagueró.
[Altres
informacions]
Un adolescent ha descobert el dibuix del personatge Adolf Hitler camuflat en un còmic de l'ànec Donald editat a Dinamarca fa tres anys Segons ha publicat el diari alemany Bild, el dibuixant del còmic, un italià establert a Londres que té 47 anys, va introduir el personatge del dictador nazi Adolf Hitler convençut que feia una broma. Des d'aleshores va deixar de treballar per l'editorial danesa del còmic. La figura de Hitler apareix en diverses ocasions al llarg de les vinyetes mostrant un home amb els braços creuats sobre el pit, amb cara d'enuig i amb un bigotet que recorda clarament el dictador. A la historieta, el personatge forma part d'una banda de pocavergonyes que van a una escola especial on coneixen i estableixen contacte amb l'ànec Donald. Després de l'advertència del ector adolescent, el mateix diari Bild ha localitzat el dibuixant, Pasquale Venanzio, que el 2007 treballava per a l'editorial danesa Egmont Ehapa, editora de la historieta. Des de 1991, el dibuixant ha il·lustrat més de trenta còmics en què apareixien personatges de Disney per a públic infantil com l'ànec Donald i Mickey Mouse. La intenció del dibuixant era introduir el nazi Adolf Hitler d'una manera irònica dins d'un grup de "dolents" que han de corregir el seu comportament. De fet, algunes editorials i diversos dibuixants de personatges de Disney ha havien introduït la figura de Hitler en els altres còmics durant els anys cinquanta i fins i tot l'esvàstica nazi. Seixanta anys després, la situació ha canviat i l'editorial danesa s'ha afanyat a anunciar que les reimpressions del còmic editat fa tres anys han estat bloquejades i que no es comercialitzarab mentre no es revisi el contingut. Fa dies que l'ànec Donald és com una serp d'estiu perquè una dona anglesa ha reclamat 39.000 euros d'indemnització a la companyia Disney pel trauma que, segons ella, li va provocar el capgròs del famós ànec fa dos anys en una visita al parc Epcot Center de Florida, en aconstar-se-li i magrejar-li els pits quan ella intentava aconseguir un autògraf del personatge per als seus dos fills. La dona, segons el dictamen mèdic, pateix encara dos anys després un trauma psicològic, mal de cap, àtacs de pànic, nàusees i problemes de digestió.
[Altres
informacions]
Els germans Dardenne van obtenir el premi al millor guió de Cannes amb aquesta història sobre una jove albanesa que viu a Bèlgica i que entra en una trama diabòlica per aconseguir la propietat d'un bar amb el seu xicot.
Woody Allen presenta 'Coneixeràs l'home dels teus somnis', el fresc d'uns personatges de Londres que veuen frustrades les seves il·lusions.
François Ozon relata la vida de dos joves parisencs, de classe alta, enamorats, atrapats per les drogues i amb el dilema de la maternitat compartida entre les relacions de parella.
André Techiné es basa en un fet real en aquest film sobre una jove francesa que s'inventa una agressió racista per derivar en una descoberta de relacions personals que graten en el passat.
Benoît Jacquot explica a 'Villa Amalia' la història d'Ann, concertista de professió, la vida de la qual canvia de la nit al dia per un petó.
Estrenada a Venècia, la pel·lícula retrata la situació de dos joves periodistes de televisió del Caire i la seva relació amb la política i la condició de la dona.
Els fotògrafs catalans d'avantguarda contrastats amb els europeus en una mostra al MNAC.
La Pedrera mostra la polifacètica creativitat de Mariano Fortuny i Madrazo, fill del pintor Fortuny i la seva vida a París i Venècia.
El pintor de Felanitx presenta a CaixaForum 'La solitude organitsative', una mostra de les seves obres dels últims 25 anys.
Les relacions entre Pablo Picasso i Santiago Rusiñol en una mostra singular al museu Picasso de BCN.
El Macba presenta «Paral·lel Benet Rossell», una retrospectiva de l'obra fílmica i caligràfica de l'artista.
L'exposició 'Darwin observador, Darwin naturalista' explica a CosmoCaixa la ruta del vaixell Beagle.
L'exposició 'Abracadabra' acosta els visitants de CosmoCaixa al món de la màgia i l'il·lusionisme.
El nou Museu de la Música a L'Auditori de BCN fa un recorregut per la història de la música i els instruments més diversos.
La Pedrera atrau al Passeig de Gràcia de Barcelona el major nombre de visitants de l'obra de Gaudí.
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, a la muntanya de Montjuïc, conté un singular patrimoni del Romànic únic al món.
El Museu Dalí de Figueres continua sent un punt de peregrinació de visitants atrets pel mite del geni de l'Empordà.
El Museu Picasso de BCN al carrer Montcada continua al capdavant dels museus més visitats pel públic que es dedica al turisme cultural.
El Museu d'Història de Barcelona aplega diferents centres amb eix central en el conjunt de la Plaça del Rei.
El Museu Marítim, a les Reials Drassanes de BCN, permet veure embarcacions medievals i de l'època de la navegació marítima.
La Casa Batlló, al Passeig de Gràcia, continua sent una de les destinacions més segures dels visitants seguidors de l'obra de Gaudí.
La Fundació Miró és el centre artístic per excel.lència de la muntanya de Montjuïc.
La Sagrada Família ofereix un dels atractius turístics, aliè a la polèmica del pas del TGV pel subsòl de BCN.
El Museu de Montserrat conté un dels fons pictòrics més importants de Catalunya amb obres del modernisme.
La Torre Agbar s'ha convertit en una altra de les icones més visitades de Barcelona.
![[+ imatge ampliada]](logos/publi/ampliar/aliments1.jpg){kind=link}
