[dimecres, 31.08.11]
La Fundació Gala-Salvador Dalí i el Museu Puixkin de Belles Arts inauguren a Moscou l'exposició «Salvador Dalí: a Retrospective», la mostra antològica més important de l'artista feta fins ara a Rússia
La mostra es podrà veure des del 2 de setembre fins el 13 de novembre de 2011 a les sales del Museu Puixkin de Belles Arts i fa un recorregut exhaustiu per la producció daliniana des dels anys 20 fins a les últimes teles a més d'oferir al visitant l'oportunitat d'apreciar l'evolució, no tan sols tècnica, sinó també de les influències, recursos temàtics, referents ideològics, simbolisme i l'original univers de Salvador Dalí. Les obres procedeixen totes de la Fundació Gala-Salvador Dalí i compta també amb el patrocini de la fundació cultural russa The Link of Times. S'hi exposen 25 olis, 20 aquarel·les, 70 dibuixos i nombroses fotografies. Es dóna el cas que el públic rus no només s'interessa per l'obra de Dalí sinó també per la seva relació amb Gala, nascuda a Kazan. La mostra del Museu Puixkin de Belles Arts ha estat dissenyada pel pintor rus Boris Messerer, escenògraf del Teatre Bolshoi. A causa de l'auge del turisme rus a Catalunya en els últims anys, la Fundació Gala-Salvador Dalí considera que la mostra és també un intercanvi perquè actualment els col·lectius russos són el tercer grup de visitants dels museus de Figueres.

[dimarts, 30.08.11]
Time Warner ha convertit en negoci la màscara de Guy Fawkes popularitzada gràcies a la novel·la gràfica i la pel·lícula «V de Vendetta» i associada recentment amb les màscares del col·lectiu Anonymous
Les vendes d'aquesta màscara es compten per milers i es van disparar després dels atacs del grup de 'hacktivistes'. Anonymous ha estat protagonista de nombrosos atacs de 'hackeig' com els efectuats contra el govern iranià, l'Església de la Cienciologia, el Ministeri de Cultura d'Espanya o els llocs web de Visa i MasterCard, entre moltes altres. Quan els membres d'Anoymous apareixen en públic per protestar contra la censura o la corrupció, ho fan encoberts sota un peculiar distintiu: la màscara de Guy Fawkes, un personatge històric de l'Anglaterra de principis del segle XVII. És famós per planejar l'anomenada 'Conspiració de la pólvora', que tenia com a objectiu fer volar el Parlament britànic el 5 de novembre de 1605. La història del conspirador va inspirar a Alan Moore i David Lloyd per crear la novel·la gràfica, «V de Vendetta», en la qual el protagonista portava una màscara de Fawkes. Després, el símbol es va fer encara més popular quan es va convertir en pel·lícula, sota la direcció de James McTeigue i escrita per Andy i Larry Wachowski (Matrix). Posteriorment Anonymous va fer seu aquest símbol de rebel·lia. Però els drets d'imatge de la màscara pertanyen a Time Warner, una de les companyies de mitjans més grans a nivell mundial, de la qual Warner Bros —distribuïdora del film— és filial. Cada màscara que es ven de forma oficial diposita un petit marge de royalties per a Time Warner, per termes de llicència, la qual cosa, després de la novel·la, la pel·lícula i la popularitat de Anonymous, es tradueix en xifres milionàries. Time Warner va ingressar l'any passat més de 28.000 milions de dòlars (uns 19.300 milions d'euros). És la màscara més venuda al portal Amazon.com, superant a les de Batman, Harry Potter i Darth Vader. L'èxit de la màscara no es queda a Internet i també s'estén a les botigues físiques de disfresses. Es calcula que se n'han venut 100.000 en un any. La màscara, fabricada a la Xina o a Mèxic, té un preu de venda a les botigues sobre els 6 dòlars (uns 4 euros).

[dilluns, 29.08.11]
El teatre Bolshoi de Moscou reobrirà el seu edifici principal amb una gala d'òpera i ballet a finals d'octubre després d'estar tancat sis anys per afrontar una costosa rehabilitació
El Teatre Bolshoi de Moscou es prepara per reobrir el seu edifici principal amb una gala d'òpera i ballet el pròxim 28 d'octubre, després d'estar tancat sis anys durant els quals ha patit una costosa i accidentada rehabilitació. L'estrena comptarà amb la presència de les representacions polítiques del país, a més de convidats estrangers, i es veurà en directe en pantalles gegants a la Plaça del Teatre, davant mateix del Bolshoi, i en 600 cinemes del món. Segons les últimes dades, la rehabilitació ha costat un mínim de 580 milions d'euros. Si s'haguessin complert les previsions, el Bolshoi s'hauria d'haver reobert el 2008, però les obres es van allargar per problemes en els fonaments. El 2009, una inspecció del tribunal de comptes de la Federació Russa va revelar que les despeses havien estat inflades gairebé 16 vegades més i la Fiscalia de la Federació Russa va iniciar una investigació criminal. En la rehabilitació han intervingut nombroses empreses estrangeres amb experiència en la modernització d'altres escenaris com La Scala de Milà i el Covent Garden de Londres. La il·luminació és alemanya, el teló és italià i les butaques, franceses. L'acústica del teatre millorarà gràcies a l'eliminació del ciment que es trobava en un espai buit pensat per assegurar la sonoritat de l'orquestra. Obra de l'arquitecte Joseph Bové, el Teatre Bolshoi es va inaugurar el 1825, i des de llavors ha passat per diferents restauracions i alteracions. La reconstrucció que ara finalitza pretén recuperar els trets inicials de l'edifici i dotar-lo de noves tecnologies. El Bolshoi va començar a degradar-se el 1890, quan la canalització del riu Neglinka va fer que els territoris veïns s'assequessin i va afectar els fonaments que van començar a esquerdar-se. Després de les obres, el Bolshoi ha duplicat la seva superfície i compta ara amb sis pisos subterranis sota de la plaça del Teatre. A més, s'ha ampliat l'escenari i s'ha dotat amb un nou sistema mecànic que permet que s'inclini per a espectacles de dansa. El teatre té ara capacitat per a 1.860 espectadors, uns 700 menys dels que hi entraven en l'època soviètica. Tant en el frontó de la façana principal com a les parets de la gran sala i en el teló, els escuts amb falçs i martells de l'URSS han estat substituïts per l'àguila bicèfala, símbol de la Federació Russa.

[diumenge, 28.08.11]
Troben a Calafell un gra de raïm carbonitzat amb la llavor, la polpa i la pell, que podria datar del segle III aC i de les restes d'una verema de fa 2.500 anys
Els arqueòlegs que estudien la ciutadella de la tribu ibèrica dels cossetanis a Calafell (Tarragonès) caben de recuperar el gra de raïm, completament carbonitzat però amb la llavor, la polpa i la pell, del segle III aC, el més antic del qual es té constància aquí. Es tracta d'una resta considerada excepcional i única en el seu gènere, ja que habitualment apareixen només les llavors, segons els experts. La troballa permet constatar la importància del raïm en la societat ibera, on es consumia fresca o seca, i també es conreava per elaborar vi. El descobriment simbolitza l'antecedent més remot d'un sector agrícola que preveu recollir aquest any, només de les vinyes de Catalunya, 450 milions de quilos de gra. El que ja s'ha etiquetat com el gra de raïm més antic trobat mai aquí ha aparegut en una sitja —descoberta el 2006— que pertanyia a la casa del cabdill de la ciutadella. Les sitges, excavades al subsòl, són un pou d'informació inesgotable per a conèixer els costums alimentàries i agrícoles de fa prop de 2.500 anys. Avui se sap que els ibers de la ciutadella i els camperols dels voltants conreaven cereals d'hivern com el blat i l'ordi, al costat d'altres cereals de primavera com el blat de moro. La combinació d'aquests cereals estacionals permetia un aprofitament intensiu de la terra en el marc d'una agricultura basada en el guaret i la rotació de cultius. Les llavors que al llarg dels anys s'han anat recuperant indiquen també l'abundància de lleguminoses com les llenties o les faves i el farratge per al bestiar. La ciutadella de Calafell es va començar a excavar fa gairebé 30 anys. És el primer jaciment arqueològic de la península totalment reconstruït, cosa que permet conèixer com era exactament en el seus orígens.

[dissabte, 27.08.11]
La Fundació Tàpies ha encarregat a l'exdirector de la Tate Modern la preparació d'una macroretrospectiva del pintor que es veurà a partir del 2013 en diversos indrets del món
Vicent Todolí, exdirector fins fa poc de la Tate Modern de Londres, prepara per a l'estiu del 2013 una exposició que probablement serà la més gran retrospectiva feta mai del pintor Antoni Tàpies. En primer lloc es presentarà a la seu de la Fundació del carrer d'Aragó de Barcelona i posteriorment es preveu que es presenti en diversos espais arreu del món. Per elaborar la mostra, Vicent Todolí recorrerà no només de les obres de la col·lecció de la Fundació sinó també del fons particular de la família Tàpies i de col·leccionistes públics i privats d'arreu del món. Actualment, la Fundació Tàpies presenta una selecció renovada de les obres del pintor fins al 25 de setembre. El recorregut inclou diferents moments creatius de l’artista des de la dècada de 1940 fins a l’actualitat, i il·lustra l’evolució de tipologies, tècniques i materials emprats per Tàpies. L’interès de l’artista per les textures i pel valor expressiu de determinats materials —diferents dels que eren habituals en el món artístic acadèmic—, com ara pols de marbre, sorra, terra i d’altres, esdevé la característica més rellevant del seu treball. Aquest interès pot apreciar-se en obres tan primerenques com ara 'Zoom' (1946), en punts intermedis com ara 'Terra i pintura' (1956) i en obres pertanyents al període de maduresa com ara 'Marró amb dos papers laterals' (1975), 'Llibre-mur' (1990) o 'Matèria i cartons' (2006), per mencionar-ne només unes quantes. Antoni Tàpies ha anat configurant un seguit d’imatges, generalment extretes de l’entorn quotidià. La imatge del peu és especialment important, atès que ha estat representada de diferents maneres, des de la representació icònica del peu fins a la petjada, passant per la representació del mitjó o de la sabata, i en diferents èpoques, des de l’aparició en obres anteriors a les pintures matèriques fins a l’actualitat. Podem trobar-ne exemples a 'Llit marró' (1960), 'Matèria en forma de peu' (1965) i 'Planta de peu' (1984), entre d’altres. L’exposició també evidencia l’afinitat que l’artista sent per la música, que considera com un mitjà expressiu molt pur amb un gran poder evocador. Des de l’admiració de l’artista per la música de Bach, Brahms i, sobretot, Wagner, fins a l’interès per la música concreta i electrònica. A més d’incloure en la selecció actual algunes obres que fan palès l’interès de Tàpies per la música, com ara 'Porta metàl·lica i violí' (1956) i 'Concert' (1985).

[divendres, 26.08.11]
Un historiador de l'art britànic ha descobert a l'església de Saint Andrews d'Owslebury dos vitralls que van inspirar el pintor Van Gogh
Dos vitralls d'una petita església de Hampshire han estat identificats com els que van inspirar el jove Van Gogh. Des de la seva mort, el 1890, els experts han estudiat minuciosament els seus escrits, però fins ara no havien localitzat aquests vitralls que el van fascinar, segons informa el diari The Guardian. L'historiador de l'art, Max Donnelly, finalment ha establert que les finestres són a l'església de Saint Andrews, a Owslebury, a prop de Winchester. Els vitralls, que es troben a poc més d'un metre d'alçada, els va encarregar William Carnegie, vuitè comte de Northesk, en memòria de la seva esposa i filla, que van morir abans que ell. Les dues dones es representen com la Mare de Déu. Van Gogh va veure els dissenys dels vitralls a l'estudi dels vidriers Cottier, a Londres, el 1876. Aleshores va escriure al seu germà: "He vist els esbossos de dos finestrals d'una església. Al mig d'un dels finestrals hi ha el retrat d'una dona gran amb un rostre noble, i amb la llegenda que diu «Es faci la teva voluntat» escrita a sota; a l'altre, hi ha el retrat de la seva filla, amb la llegenda «La fe és la substància de les coses que s'esperen, la convicció del que no es veu»". Des que es van instal·lar a l'església de Saint Andrews, aquests vitralls han estat molt admirats, però fins ara no se'ls havia relacionat amb Van Gogh. Donnelly sosté que el pintor hi devia veure els esbossos quan vivia a Isleworth, a l'oest de Londres, i feia de mestre a l'escola del capellà Thomas Slade-Jones.

[dijous, 25.08.11]
La llibreria de viatges que va inspirar la pel·lícula «Notting Hill» tancarà després de 32 anys tot i haver-se convertit en una atracció turística de Londres
És gairebé un monument nacional britànic. La llibreria The Travel Bookshop, al cor del barri londinenc de Notting Hill deixarà d'aquí a dues setmanes de vendre biografies d'intrèpids exploradors, llibres de viatges i guies dels cinc continents. L'establiment s'ha convertit en un lloc de peregrinació per als milers de fans i coneixedors de la pel·lícula, que va recaptar, després de la seva estrena el 1999, més de 253 milions euros a tot el món. La comèdia romàntica conta la inesperada història d'amor entre una famosa actriu, interpretada per Julia Roberts, i el llibreter londinenc William Thacker, que va representar l'actor Hugh Grant. Precisament, la parella es coneix quan l'estrella de Hollywood entra a la llibreria de viatges, propietat del despistat Thacker, per comprar un llibre sobre Turquia. Tot plegat forma part de la força del fetitxisme perquè en realitat a la pel·lícula no apareix el mateix local de The Travel Bookshop, que només va servir d'inspiració per als guionistes, però tot i així la va convertir en un dels atractius per als turistes que visiten el barri de Notting Hill. El film va fer també famós el veïnat de la capital britànica i, enmig del boom immobiliari de fa deu anys, també es van disparar els lloguers de la zona, sobretot per la febre que va generar entre els nord-americans que buscaven una residència a Londres. Encara que desenes de petites i mitjanes llibreries —la mítica Ona catalana de la Gran Via de Barcelona, per exemple, ha estat substituïda per una pizzeria— s'han vist obligades a tancar per la competència de les grans cadenes i les vendes per internet, aquest no sembla haver estat el motiu que ha forçat a baixar la persiana del popular establiment londinenc. El seu propietari resideix a França des de fa 25 anys i la versió oficial és que ha decidit desfer-se de The Travel Bookshop, ja que el seu únic fill no es vol fer càrrec de la continuïtat del negoci.

[dimecres, 24.08.11]
La Fura dels Baus crea un espectacle interactiu sobre «Terra baixa» partint de l'adaptació d'aquesta obra d'Àngel Guimerà feta per Pere Martí i Bertran que és la base també del guió de la telemovie que estrenarà TV3
El muntatge que La Fura dels Baus ha titulat 'Terra Baixa Reload' ha ocupat excepcionalment l'espai de la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya, que utilitza habitualment Oriol Broggi i la companyia de La Perla 29. En aquesta ocasió, del 22 d'agost fins al 4 de setembre a Barcelona i, probablement després, en algun altre escenari català de gira, la representació comença amb el personatge de la Marta, interpretada per l'actriu Marina Gatell, que llegeix una de les primeres edicions de 'Terra baixa', a la vegada que les pàgines del text apareixen a la pantalla. L'espectacle compta amb cinc intèrprets presencials i la resta, fins a un repartiment d'una dotzena, virtuals, és a dir, aprofitant les seqüències de la telemovie que estrenarà TV3, en coproducció amb Fausto Produccions, amb motiu de la commemoració de l'11 de Setembre. La Fura dels Baus ha incidit en la peça teatral en la protagonista de l'obra d'Àngel Guimerà com a dona que s'avança a l'alliberament femení i que es resisteix a ser víctima, a la vegada que crítica la baixesa humana, mentre es balanceja entre la realitat i el somni. L'espectacle, que dura una hora i mitja, està dirigit pel membre de La Fura, Carles Padrissa, i pel realitzador de la telemovie, Isidre Ortiz, que també va col·laborar amb La Fura entre el 1998 i el 2001 amb la realització del film 'Faust 5.0' a partir de l'espectacle teatral 'Faust 2.0'. El muntatge de la Biblioteca de Catalunya, que aprofita el terra de sorra d'altres representacions, s'ambienta amb una escenografia i un utillatge rural que el director Carles Padrissa ha manllevat a un parent seu, Jaume Padrissa, propietari d'una col·lecció d'estris i peces del camp.
Una jove Nuri que surt del Goya de «Pa negre»
A l'escenari de la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya els intèrprets són Marina Gatell (Marta), Jordi Coromina (Pep i el cos de Sebastià), Quimet Pla (Nando), Mireia Gubianas (Pepa, Llop, Mula i Antònia) i Xesco Pintor (Manelic i Torruca). Els intèrprets que apareixen en els fragments de la pel·lícula a la pantalla són Francesc Orella (Sebastià), Joan Pera (Presa), Ernest Villegas (Manelic), Marina Comas (Nuri) —la jove guanyadora d'un premi Goya per 'Pa negre'—, Mercè Arànega (Pepa), Roger Casamajor (Xeixa), Xevi Vilar (Perruca), Òscar Rabadan (Mossèn) i Tast Munar (Antònia). Amb motiu d'aquestes dues versions, la teatral i la cinematogràfica [vegeu un making off de TV3], l'adaptació de l'obra publicada per l'escriptor, crític i estudiós de la literatura catalana, Pere Martí i Bertran (Edicions del Roure de can Roca, 2010) ha estat, en els dos casos, respectada al màxim i, segons l'autor, només va ser necessari supervisar alguns petits ajustos i escurçar alguns diàlegs per facilitar el registre audiovisual.
Una edició gràfica i una versió en còmic
Després d'aquestes dues adaptacions, l'obra 'Terra Baixa', d'Àngel Guimerà, serà publicada en una edició especial amb un recull de les fotografies del rodatge de la telemovie i se n'editarà també una versió en còmic per a un públic més heterogeni. Tal com ja va avançar en el seu dia «Cornabou revista digital de literatura infantil i juvenil», la producció televisiva de 'Terra baixa' inicia una sèrie d'adaptacions televisives de clàssics teatrals catalans. La proposta és utilitzar sempre un registre cinematogràfic i compta amb el suport de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC). Després de 'Terra baixa', la productora té la intenció de treballar amb l'obra 'El retaule del flautista', de Jordi Teixidor. La iniciativa de la sèrie s'emmarca en la tradició de la majoria de televisions europees que han fet versions televisives dels seus grans clàssics, com la BBC ho ha fet amb Shakespeare, France 2 amb Molière i la RAI amb Goldoni. La voluntat del projecte, a més, és anar més enllà de la televisió i pretén que aquestes adaptacions audiovisuals tinguin també una utilitat divulgadora en centres educatius i biblioteques.

[dimarts, 23.08.11]
L'Estàtua de la Llibertat de Nova York es tancarà durant un any per fer-hi obres de rehabilitació interior després de commemorar el seu 125è aniversari
El pròxim 29 d'octubre, un dia després del 125è aniversari de la seva inauguració, l'Estàtua de la Llibertat tancarà les portes durant un any, temps en què se sotmetrà a una rehabilitació completa en el seu interior. En concret, les 204 tones de coure i alumini de l'Estàtua que es conserva perfectament a l'exterior, li faran escales que millorin la seguretat i que garanteixin que en cas d'emergència l'estàtua es pugui evacuar en un màxim de dos hores. A més d'aquestes millores en matèria de seguretat, l'equip de construcció posarà al dia el seu sistema elèctric, el sistema antiincendis, els ascensors i els lavabos. Durant aquest temps, es podrà continuar visitant l'illa de la Llibertat i accedir al pedestal de l'Estàtua. El que no es podrà visitar serà l'interior ni pujar al capdamunt. Abans del seu centenari, l'Estàtua de la Llibertat ja va tenir un pla de rehabilitació perquè a principis dels anys vuitanta es va detectar que estava seriosament deteriodada i per això es va tancar el seu accés entre el 1984 i el 1986. Després dels atemptats de l'11S, l'Estàtua va ser també clausurada per motius de seguretat. Es va reobrir el 2004, només al pedestal, i el 2009, a la resta d'accessos. Des d'aleshores, la pujada de visitants s'ha fet de manera restringida i amb llistes d'espera. L'Estàtua de la Llibertat es va construir a peces a França —país que la va oferir com a regal— per Frederic-Auguste Barthold amb l'ajuda de l'enginyer Gustav Eiffel. Es va traslladar en 241 caixes fins a l'illa de la Llibertat, a un quilòmetre de Manhattan i es va muntar en quatre mesos. El 28 d'octubre del 1886 es va inaugurar oficialment.

[dilluns, 22.08.11]
El Museu Picasso enceta un procés de reforma perquè tingui més autonomia i no depengui exclusivament del finançament de l'Ajuntament de Barcelona
El Museu Picasso de Barcelona, el més visitat de la ciutat, deixarà el seu estatus que té actualment sota el paraigua municipal. La intenció és que tingui més autonomia, segons ha avançat el tinent alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, en una entrevista amb Europa Press. Les gestions que s'estan fent estan encaminades a dotar d'un instrument el Museu Picasso perquè tingui més capacitat diària d'actuació que respongui a la seva gran capacitat de projecció internacional. De fet, l'Ajuntament de Barcelona, ara en mans de Convergència i Unió assumirà així una de les peticions que havia fet amb caràcter d'urgència el director del museu, Pepe Serra, que des del 2006 està al capdavant del centre i que ja havia expressat la necessitat de disposar d'un marc jurídic propi. Fins ara, el Museu Picasso depèn de l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub), i està finançat al 100% per l'Ajuntament, igual que el Museu d'Història de Barcelona (Muhba), el Museu de Ciències Naturals i el Disseny Hub (Dhub), per exemple. No té un pressupost propi, sinó que rep de l'Icub una assignació que aquest 2011 és de 6,7 milions d'euros —5,3 milions en una primera aportació més 1,4 lliurats a posteriori amb motiu de l'augment d'ingressos generats pel museu—. En tot cas, la fórmula que s'estableixi mantindria el vincle amb l'Icub, organisme municipal que no estendrà aquesta nova gestió a altres centres, perquè es considera que el Museu Picasso és una excepció.

[diumenge, 21.08.11]
Més de 90 Col·legis Professionals catalans han constituït l’«Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya» per reforçar la presència social del sector
Més de 90 Col·legis Professionals de Catalunya han constituït, a la seu del Col·legi de Notaris de Catalunya, l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya. L’Associació neix per reforçar la presència social dels Col·legis Professionals, impulsar projectes d’interès comú, actuar com a interlocutora amb les Administracions i estudiar qüestions que afecten el col·lectiu transversalment, com la nova Llei de serveis professionals. Els col·legis adherits representen un total de 45 professions de tots els àmbits professionals. L'Associació, segons els seus promotors, neix amb la voluntat de sumar esforços i reivindicar el rigor professional com una garantia d'allò que els col·legis ofereixen a la ciutadania. Per facilitar la posada en comú dels temes i projectes, s’han establert sis comissions sectorials, que agruparan els següents àmbits: enginyeria, arquitectura i tècnica; salut; jurídica; economia i empresa; acció social, ensenyament i humanitats; i ciències de la informació i la comunicació. Pedro Yúfera, Degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, és el president de la Intercol·legial per als pròxims dos anys, període fixat en els Estatuts.

[dissabte, 20.08.11]
Més de 52.000 instantànies preses amb 420 càmeres ocultes revelen els moments més íntims i espontanis d'un centenar d'espècies de mamífers que habiten àrees protegides de Brasil, Costa Rica, Indonèsia, Laos, Surinam, Tanzània i Uganda
L'estudi 'Community structure and diversity of tropical forest mammals: data from a global camera trap network', publicat a la revista científica Philosophical Transactions de la Royal Society, il·lustra els moments més íntims i espontanis de goril·les, elefants, ocelots, ratolins, pumes i óssos formiguers, entre altres mamífers, però les càmeres també han captat imatges dels caçadors furtius, que posen en perill la supervivència i l'hàbitat de moltes d'aquestes espècies. Per dur a terme la investigació, durant dos anys, els científics van col·locar 420 càmeres en àrees protegides de Brasil, Costa Rica, Indonèsia, Laos, Surinam, Tanzània i Uganda, uns 60 dispositius trampa a cada zona estudiada, que han permès documentar 105 espècies. Un cop recopilades les fotografies capturades entre el 2008 i el 2010, van classificar els animals per espècie, grandària corporal i dieta, entre altres característiques. Una de les principals conclusions que s'extreuen de l'anàlisi és que les àrees protegides més grans i les àrees selvàtiques tenen una major diversitat d'espècies, mides més variades i animals que mantenen dietes més diverses (insectívors, herbívors, carnívors i omnívors). L'anàlisi de les dades fotogràfiques ha ajudat els científics a confirmar que la destrucció de l'hàbitat té un impacte directe i perjudicial sobre la diversitat i la supervivència de les poblacions de mamífers, fet que pot servir per anticipar-se a la seva extinció abans que sigui massa tard.

[divendres, 19.08.11]
Una exposició de París repassa la importància del riu Sena en la història de la ciutat remarcant que ha passat de via comercial a platja i zona de lleure
Els anys 20, amb innocència i ganes de divertir-se, les classes populars van apropiar-se del Sena. El riu va ser utilitzat com a important via comercial pels grans propietaris i els monarques i també com la deixalleria de les classes baixes. París vivia tan d'esquena al riu, i no va ser fins que Enric IV va construir el Pont Neuf que els parisencs no van adoptar l'hàbit de passejar-se mirant al riu. Fins aleshores, els ponts eren passadissos envoltats per cases. Amb els anys, però, la situació va canviar i el riu es va convernir en un espai de lleure per als ciutadans. Fa uns quants segles, els parisencs tenien una relació únicament econòmica amb el seu riu. Tot el comerç tenia lloc a l'entorn del riu Sena. Ara que té menys importància l'economia, les riberes del Sena són un lloc de lleure, per voltar-hi i fer passejades. Durant el segle XVIII, a la ribera esquerra és on hi havia la prostitució i la delinqüència, però amb les exposicions universals del segle XIX, es va convertir en un boulevard molt apreciat entre els visitants de París. No va ser fins al segle XX que el riu va deixar el seu paper de frontera natural i es va integrar a la ciutat. L'anormanada Platja del Sena, després d'una dècada d'existència confirma la reconciliació entre les dues parts de la ciutat.

[dijous, 18.08.11]
L'associació cultural i de cooperació internacional Pallassos en Rebel·lia porta a Palestina per primera vegada un festival de circ, clown i risoteràpia
Del 2 al 15 de setembre tindrà lloc la primera edició de Festiclown Palestina - Festival Internacional de Clown a Palestina. Un festival de circ, clown i risoteràpia que es durà a terme en territoris palestins i que està organitzat per l'associació cultural i de cooperació internacional Pallasos en Rebel·lia, en col·laboració amb diverses institucions, i acollirà les actuacions i tallers als carrers de ciutats com Jerusalem o Ramallah amb més de 15 companyies internacionals i palestines. L'inici del festival tindrà lloc amb 40 artistes que realitzaran 6 actuacions al carrer, duess grans gales en teatres, actuacions en dos hospitals i en tres camps de refugiats, a més de workshops sobre risoteràpia, clown, acrobàcies i malabars. Festiclown Palestina és un projecte que neix de la bona acollida que va tenir l'última caravana que va realitzar l'associació l'abril de 2009 (en col.laboració amb Associació Internacional de Circ per a tota Palestina i els Comitès de Treball i Salut) que va portar als territoris palestins durant dues setmanes: més de 2.000 persones, 8 tallers de clown i risoteràpia i 5 actuacions. Artistes com Leo Bassi, Patch Adams, Circ Bover, Mag Teto, Peter Punk, Fredi, Trasno, Us 7 magnífics +1, Javichi, Kambahiota Trup, La Poet Compagnie o La Bandita Alegre són alguns dels que formen part del programa. Ivan Prado, gallec i director del Festiclown Palestina i fundador de Pallasos en Rebel·lia, és un risoterapeuta, dinamitzador cultural, director teatral, activista sense fronteres i clown internacional. Des de l'any 2003 han realitzat 7 viatges a Chiapas i Cisjordània i és el principal impulsor el projecte Festiclown Palestina. En una de les caravanes solidàries a Cisjordània va ser expulsat de territori israelià per haver estat considerat un perill pel govern israelià.

[dimecres, 17.08.11]
Yoko Ono ofereix l'oportunitat de visionar a Internet durant una setmana el documental «Bed Peace» que recull bona part de les rodes de premsa de la lluna de mel al llit amb John Lennon l'any 1969 en una cambra de l'Hotel Hilton d'Amsterdam
La viuda de John Lennon pensava deixar a la xarxa el documental 'Bed Peace' només dos dies, però les sol·licituds per a una pròrroga han estat tantes que els internautes el poden veure exclusivament fins al 21 d'agost. Yoko Ono, vídua de John Lennon, el carismàtic líder dels Beatles assassinat el 1980, s'ha embrancat en una campanya pacifista a la xarxa servint-se d'aquesta pel·lícula d'una mica més d'una hora i deu minuts que, en la seva major part, és una multitudinària roda de premsa dels dos protagonistes, Yoko i John, en l'escena que van muntar plegats al llit durant set dies. Yoko Ono, que ara té 78 anys, ha escrit en la seva pàgina web: "Estimats amics: El 1969, John i jo érem tan ingenus com per pensar que posant-nos en un llit podíem canviar el món. Potser ho vam fer, però en aquell moment no n'érem conscients". La parella va celebrar així la seva lluna de mel: a la suit presidencial de l'hotel Hilton d'Amsterdam, on la premsa internacional va estar convidada cada dia, de 09:00-21:00, entre el 25 i el 31 de març. Artista conceptual, la vídua de John Lennon manté una activa presència a Internet, on respon regularment a entrevistes amb els internautes a través del seu perfil a la xarxa social Twitter. A ells s'ha dirigit amb motiu de la publicació del documental: "El film va ser una bona idea. Aquesta pel·lícula ara és molt potent. El que vam dir llavors es podria dir també ara. De fet, hi ha coses que vam dir en la pel·lícula que poden donar ànims als activistes d'avui dia". Yoko Ono, s'acomiada del seu missatge dient: "Sort per a tots. Recordem que la guerra ha acabat si volem que així sigui. Depèn de nosaltres i de ningú més. A John li hauria agradat dir això. Amb amor, Yoko".

[dimarts, 16.08.11]
La inevitable digitalització de les sales de cinema poden castigar les més petites i fer que en tanqui una de cada quatre si no reben suport públic per assumir la inversió del canvi tecnològic
Fa temps que alguns cinemes van començar a canviar els projectors analògics pels digitals, que se serveixen de discs durs per reproduir pel·lícules. El principal inconvenient per als empresaris del sector és el cost econòmic, i per això s'ha establert un sistema de copagament entre distribuïdors i exhibidors. Tanmateix, segons el Gremi de Cinemes, uns 175 dels 700 cinemes que hi ha a Catalunya es podrien veure obligats a tancar en els pròxims anys si no reben ajudes públiques. El procés de digitalització inclou el canvi de la tecnologia dels projectors analògics, de 35mm que tenen una vida d'uns quaranta anys, pels projectors digitals, que tenen un cost d'inversió d'uns 120.000 euros. La crisi del cinema a causa principalment de la pirateria ha fet minvar el nombre d'espectadors a les sales, una preocupació per als empresaris del sector a la qual cal sumar el procés de digitalització de les sales. És inevitable que tots els cinemes acabin passant tard o d'hora per aquest procés, ja que cada vegada són més les productores que opten per les còpies digitals, en servidors o discs durs. El nou sistema abarateix el cost de cada còpia de 1.200 fins a 250 euros, i també representa un estalvi logístic pel que fa al transport d'aquests dispositius. A Catalunya, actualment el 25% de les sales estan digitalitzades, unes 150, però des del Gremi de Cinemes es confia en poder arribar al 40% a final d'any i a gairebé la totalitat a finals del 2012. Per això, en molts països, i Catalunya no n'és l'excepció, s'ha implantat un model de negoci anomenat Virtual Print Fee. El sistema garanteix a través d'una empresa intermediària, que l'exhibidor no paga exclusivament el cost de la digitalització, sinó que comparteix la despesa amb els productors i distribuïdors, qui realment es beneficia de l'estalvi que representa les noves tecnologies. L'empresari es pot arribar a estalviar entre el 60 i el 80% de la inversió.

[dilluns, 15.08.11]
Un grup de parisencs organitza de forma clandestina i diverses vegades a la setmana «milongas il·legals» a l'aire lliure en què participen desenes de parelles apassionades pel tango
Per sorpresa i a través de llistes de correus electrònics, un grup de parisencs organitza diverses vegades a la setmana i sense l'autorització de les autoritats de París el que anomena «milongas il·legals» a l'aire lliure en què participen desenes de parelles apassionades pel tango. Com en els seus anys d'or, aquest ball torna fer furor a París, però no només als cabarets sinó també als carrers i en els llocs més emblemàtics de la capital francesa, com l'esplanada davant de l'Òpera Garnier, el pati central del Palau Reial i fins i tot els molls del riu Sena. A aquests telons de fons s'hi afegeix agrega una entremaliadura, ja que aquestes milongues no compten amb el vistiplau de les autoritats de la ciutat i per tant són «milegals», com les anomenen els organitzadors utilitzant un joc de paraules. Centenars de persones estan inscrites en aquestes llistes de correus coordinades pels francesos Fabrice Ballion i Tonton Jojo, que envien un missatge el dia anterior o tot just hores abans anunciant el lloc i l'hora on es farà la següent convocatòria. En cada «milonga» participen al voltant de 50 parelles de totes les edats, que arriben de tots els racons de París i que estan sempre atentes per marxar ràpidament quan la policia amenaça de confiscar-los l'equip de música que fan servir per ballar. L'èxit és tan ran que els organitzadors ja no pretenen tenir el permís de les autoritats, sinó que prefereixen actuar amb esperit transgressor i organitzar les ballades en els llocs que se'ls acudeixi espontàniament.

[diumenge, 14.08.11]
Els intèrprets Jordi Martínez, Marc Cartes i Núria Gago protagonitzen «Kubala, Moreno i Manchón», una nova sèrie de Diagonal TV que s'està rodant aquest estiu
La nova sèrie, malgrat el títol que recorda la tornada d'una cançó de Joan Manuel Serrat, no té res a veure ni amb la música ni amb el futbol, sinó que gira al voltant de tres detectius d'una agència de Barcelona que investiguen casos per encàrrec. Dirigida per Kiko Ruiz ('Porca misèria', 'Ventdelplà'), la nova sèrie de TV3 té com a trio protagonista els actors Jordi Martínez (que és Kubala), Marc Cartes (Moreno) i Núria Gago (Manchón). El rodatge, que inclou diverses localitzacions exteriors de la ciutat de Barcelona, s'allargarà fins a l'1 d'octubre. La sèrie pretén tenir, en paraules del seu director, una estètica una mica especial, propera al documental, amb una il·luminació molt cuidada i amb moltes gravacions amb càmera a l'espatlla. Pels creadors de la trama, la sèrie és un drama que sobretot parla de persones i d'emocions, i no tant de la peripècia detectivesca. El protagonista principal és un detectiu experimentat que es diu Josep Solé però que té el sobrenom de Kubala pel seu passat juvenil com a futbolista. L'actor Jordi Martínez (en Paco de 'Ventdelplà') fa un personatge seriós i responsable, amic dels seus amics, però que està absorbit per la feina i això provoca algunes tensions a casa. El paper de la seva dona és interpretat per Àgata Roca ('Jet Lag'). El segon soci de l'agència és Carles Moreno —l'actor Marc Cartes (en Julià de 'Ventdelplà')—, un exmosso que està separat i és una mica descontrolat. La tercera detectiva és Helena Manchón, una jove acabada de llicenciar en criminologia que entra a l'agència en pràctiques. Núria Gago ('Ull per ull', 'El cor de la ciutat') fa el paper d'una noia de casa bona, que havia d'estudiar medicina, però que es rebel·la i tria la criminologia; quan arriba a l'agència com a becària, té molta iniciativa i més recursos del que els seus companys es pensen. Tots tres s'enfrontaran a tot tipus de casos dels habituals en aquest tipus d'agències i que han estat inspirats en casos reals: divorcis, enganys, investigacions o empresarials, entre molts altres.

[dissabte, 13.08.11]
El 35% dels blocaires de tot el món actualitza les seves pàgines com a part del seu treball professional segons desvela una enquesta de la consultora Technorati
Internet ha generat un ventall de nous oficis i una prova d'això és que cada vegada hi ha més internautes que treballen professionalment escrivint en blogs. El 35% dels blocaires de tot el món actualitza aquestes pàgines com a part del seu treball professional, segons una enquesta de la consultora Technorati. En alguns casos, els autors de blogs poden rebre modestos ingressos per publicitat o fins i tot un sou convencional, encara que sense gaires bones condicions laborals, per ara. En altres casos, són els grups mediàtics els que contracten blocaires i els remuneren per actualitzar unes bitàcoles desenvolupades per les pròpies companyies. Per a molts d'aquests autors digitals, un blog professional és la carta de presentació d'altres tipus d'activitats periodístiques. Els blogs tenen l'avantatge que s'han convertit en petits mitjans de comunicació, en alguns casos molt especialitzats pels coneixements privilegiats dels seus creadors. Molts d'aquests blocaires admenten que treballen entre sis i vuit hores diàries per actualitzar les seves pàgines, majoritàriament sense rebre retribució econòmica. Malgrat aquesta tendència a la professionalització dels blogs —potser perquè en l'àmbit més personal han estat substuïts pels missatges breus a Facebook o Twitter, entre altres— encara preval una concepció dels blogs com una eina perquè els internautes, lluny de les aspiracions professionals, facin públics els seus sentiments o impressions ideològiques davant la immensitat de la xarxa. Fins i tot hi ha qui confessa que escriu un blog perquè li agrada, per a ell mateix i no per a una audiència, sense tenir en compte que un cop al «núvol» s'és a l'abast de tothom.

[divendres, 12.08.11]
Sting fa un passeig en el seu nou disc per un quart de segle de trajectòria en solitari des del seu primer treball «The dream of the blue turtles» a l'últim enregistrament en directe «Live in Berlin»
Sting, el cantant que va ser líder del mític grup dels vuitanta, Police, ha preparat un disc nou, que sortirà al mercat el 27 de setembre, per commemorar el 25è aniversari de la seva carrera en solitari, un passeig musical que va des del seu primer treball, The dream of the blue turtles, fins al seu últim enregistrament en directe, Live in Berlin. El cantant britànic, que va mantenir l'essència del grup Police en ritmes amb la màgica influència del rock, el jazz i el reggae, ha venut més de cent milions de discos al món, sumant-hi el seu treball amb la banda, i ha aconseguit 16 Grammys, un Globus d'Or, un Emmy i 3 nominacions als Oscars. La discogràfica Universal Music ha avançat que el nou disc de Sting és un triple CD que sortirà a la venda amb un DVD d'imatges inèdites d'un concert enregistrat al New York Irving durant la gira de l'any 2005, i un llibre que inclou fotos, comentaris personals i lletres escrites a mà. Temes com We'll be together, All this time, You still touch em, I'ma so happy I ca't stop crying o If you love somebody setembre them fee, han estat temes tan escoltats que no falten dins de les 45 cançons que formen el triple CD presentat amb el títol Sting: 25 years, i que han estat remasteritzades especialment per a aquesta edició.

[dijous, 11.08.11]
L'Ajuntament de Lloret de Mar ha recuperat en una subhasta un llibre de comptes del comú on es recullen les anotacions anuals d'ingressos i despeses des de l'any 1572 fins al 1788
A Lloret de Mar no només hi ha conflictes pel turisme deixat d'anomenar de borratxera. Com és tradicional a l'estiu, les notícies de troballes arqueològiques o les de subhastes impensables salten a primera plana. En aquest cas, l'Ajuntament de la població de la comarca de la Selva ha adquirit un llibre de comptes municipal de gran format, amb unes mesures aproximades de 40 x 26 cm, que conté 143 pàgines i que conserva la contracoberta de pergamí. Tot i que el seu estat de conservació és acceptable, abans de posar-lo a disposició dels investigadors s'ha considerat necessari restaurar les parts més danyades del document, com relligar els plecs, consolidar algunes pàgines o enquadernar-lo correctament, i iniciar el seu procés de digitalització per facilitar el seu accés a través d'Internet. Actualment el llibre es conserva en els dipòsits del Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar i quan hagi estat convenientment restaurat i digitalitzat, està previst fer un acte de presentació pública. Per recuperar el llibre, que va ser localitzat quan s'oferia a subhasta, l'Ajuntament va haver de demanar a la Generalitat de Catalunya que s'exercís el dret a tempteig. Malgrat que el primer assentament del llibre data de 1572, no va ser fins l'any 1593, amb l'aprovació de la constitució de Lloret, quan es va establir l'obligatorietat que les autoritats locals de l'època rendissin comptes dels ingressos i despeses als nous representants del municipi. Durant la baixa edat mitjana i l'època moderna, el clavari era el principal administrador dels fons municipals en les ciutats i viles del Principat, ja que era l'encarregat de controlar els ingressos i despeses del municipi. Durant més de 200 anys, les autoritats locals de Lloret de Mar van deixar constància en aquest llibre de fets i noms rellevants, així a través de les anotacions anuals, es recullen tots i cadascun dels noms dels jurats, clavaris i oïdors que van exercir en aquesta localitat entre 1572 i 1788. També s'informa d'alguns fets destacats que van ocasionar despeses extraordinàries per a la vila, com l'anotació que apareix el 1647, en plena Guerra dels Segadors, on s'indica que ha estat necessari gastar 640 lliures per als 20 soldats que havien de socórrer la ciutat de Lleida. A més, hi ha comptes molt detallats, com els que va presentar Francesc Campderà, regidor cap a l'any 1731, que va fer una relació exhaustiva de tots els contribuents, amb noms i cognoms, la quantitat abonada i l'ofici que exercien.

[dimecres, 10.08.11]
Un equip d'arqueòlegs egipcis ha descobert un deixant que data de l'època del faraó Apries de la XXVI dinastia del 589-570 aC a la província de Ismailiya, a l'est del Caire
El Consell Suprem de Antiguitats (CSA) ha confirmat que la peça consta de dues parts de pedra arenisca vermella que tenen esculpides dos cartutxos amb el nom en jeroglífics del rei Apries, cinquè monarca de la dinastia XXVI. La troballa s'ha fet al jaciment arqueològic de Tel Dafnah, ubicat al costat oest del Canal de Suez, en les proximitats de la ciutat Al Qantara de l'Oest. Els dos fragments tenen diverses inscripcions en alfabet jeroglífic, i el més gran constitueix la base del deixant amb una alçada de 1,63 centímetres, una amplada de 85 i un gruix de 58. Es creu que el deixant pertany a un gran temple compost de tres sales descobert a Tel Dafnah, però que va ser traslladada posteriorment de lloc. L'equip del CSA porta a terme excavacions al Tel Dafnah des de fa tres anys, que han resultat productives amb diversos importants descobriments històrics. Les troballes arqueològiques en aquest jaciment han comprovat que Tel Dafnah no era només una antiga fortalesa militar de mercenaris grecs, sinó una assentament egipci que va erigir el faraó Psemático I, segon rei de la dinastia XXVI. Fa dos anys ja es va descobrir un gran conjunt de magatzems en aquesta zona, a més de terrisseria de fabricació local i una altra importada de les illes de l'est de Grècia, cosa que revela els pròspers llaços comercials que unien llavors Egipte amb els seus veïns grecs.

[dimarts, 09.08.11]
Els investigadors de Cambridge han descobert que els Homo sapiens procedents d'Àfrica van envair els neandertals d'Europa en més de deu vegades fins a extingir-los
Els investigadors de la Universitat de Cambridge han resolt un dels debats més llargs i controvertits sobre l'enigmàtica extinció de les poblacions neandertals a Europa, després de 300.000 anys de dominació. Els humans procedents d'Àfrica van envair la regió, arribant a superar en més de deu vegades la població neandertal. L'estudi s'ha publicat a la revista Science per dos investigadors del Departament d'Arqueologia a Cambridge, el professor Sir Paul Mellars, professor emèrit de prehistòria i evolució humana, i l'estudiant de doctorat Jennifer French. Les raons de la desaparició de les poblacions europees de Neandertal a tot el continent fa uns 40.000 anys ha suposat durant molt temps un dels grans misteris de l'evolució humana. Després de 300.000 anys de vida, en els entorns subglacials d'Europa central i occidental, els neandertals van ser reemplaçats ràpidament en totes les àrees del continent per les noves poblacions d'Homo sapiens (anatòmica i genèticament modernes) que s'havien originat i evolucionat en ambients tropicals d'Àfrica. Aquesta entrada espectacular de la població humana moderna va minvar la capacitat dels grups de neandertals i els va fer perdre assentaments, subministrament d'aliments d'origen animal (principalment rens, cavalls, bisons i cérvols) i recursos de supervivència bàsics per afrontar els hiverns glacials. A més, gairebé inevitablement, van tenir lloc repetits conflictes entre les dues poblacions per l'ocupació dels llocs més atractius i més rics en aliments, el grup humà més gran en nombre i millor coordinat tenia garantit l'èxit davant els grups de neandertals. També sembla que tenien contactes socials amb grups humans adjacents, la qual cosa afavoria el comerç i l'intercanvi de subministraments essencials en temps d'escassetat d'aliments. Segueix existint un intens debat sobre si els grups d'humans moderns també disposaven d'un cervell més desenvolupat. No obstant això, la sobtada aparició d'una àmplia gamma de formes d'art complex i sofisticat (incloent pintures rupestres), la producció a gran escala d'articles de decoració com la pedra perforada, els comptes d'ivori i les petxines de mar apunten clarament a sistemes més elaborats de comunicació social entre els grups moderns, probablement acompanyats de formes més avançades i complexes del llenguatge. Tots aquests nous patrons de comportament es van desenvolupar durant les primeres poblacions africanes d'Homo sapiens, com a mínim 20.000 o 30.000 anys abans de la seva dispersió des d'Àfrica i la colonització progressiva per Europa i Àsia.

[dilluns, 08.08.11]
Una tria de més de 180.000 negatius de Francesc Català-Roca mostren a La Pedrera les millors imatges documentals del segle XX fetes pel fotògraf
HI són tots. Tota una època. Salvador Dalí saltant a corda, Hemingway al Sant Fermí de 1956 o uns seminaristes de Conca en fila índia. Són algunes de les 200 imatges que s'exposen a la Pedrera de Barcelona de Francesc Català-Roca, considerat el millor fotògraf documental de l'Espanya del segle XX. Comissariada per Chema Conesa, a partir d'una selecció original de fotografies dels anys cinquanta i seixanta que ja s'ha pogut veure a Vigo i Valladolid, la mostra es completa en aquesta ocasió amb una selecció de l'obra de l'artista relacionada amb l'arquitectura, a la qual es va dedicar de forma intermitent al llarg de la seva carrera. La tria s'ha fet entre els 180.000 negatius que es guarden del fotògraf. L'exposició «Català-Roca», que es pot veure a La Pedrera fins al 25 de setembre, està dividida en sis seqüències diferents segons el punt de vista del fotògraf a l'hora de disparar la càmera. Moltes de les fotografies que es presenten estan sense emmarcar i sense vidre, perquè així és com li agradaven a Català-Roca. Els anys cinquanta i seixanta del segle passat queden fixats en els seus negatius, on juga amb les ombres, els enquadraments i la llum en un temps trist i de penombra, en plena postguerra espanyola. El paisatge urbà i el paisatge humà configuren l'obra de Català-Roca. A la mostra es remarca també l'amistat que va mantenir amb els pintors Salvador Dalí i Joan Miró. El recorregut acaba amb una sèrie dedicada a la fotografia d'arquitectura, amb visions diagonals, picats i contrapicats, especialment d'edificis emblemàtics de la Barcelona de l'època, des del Walden 7, a l'edifici d'habitatges Casa dels Bous, i amb dos documentals sobre la seva vida i la seva obra, després de poder observar també algunes de les càmeres que va utilitzar el fotògraf en un moment que la revolució digital encara era ciència-ficció.

[diumenge, 07.08.11]
El Museu d'Arqueologia de Catalunya, amb motiu del trenta aniversari de la pel·lícula d'Indiana Jones torna «A la recerca de l'Arca Perduda»
El museu de Montjuïc ha organitzat diferents activitats commemoratives i ha col·locat en diverses de les seves sales algunes de les rèpliques dels objectes més cobejats per l'intrèpid arqueòleg. L'equip de creació de Rubens Produccions, integrat per Jose García, Rubén González i Rubén Molins, juntament amb el Museu d'Arqueologia, ha volgut recuperar diverses còpies dels objectes més significatius de la saga de l'arqueòleg més famós del cel·luloide i els ha distribuït per les sales del centre a l'espera que siguin localitzats pels visitants. L'Arca de la Santa Aliança, el Sant Grial, el Ídol d'Or de la Fertilitat, el Capçal de Ra, la Calavera de Cristall o la Creu de Coronat són algunes de les peces que s'exposen al costat dels "veritables tresors" de la col·lecció. Els responsables de la mostra volen que el públic descobreixi què pertany a les pel·lícules i quins són els objectes que s'han trobat en veritables jaciments. Aquesta iniciativa es completa fins al setembre amb diferents conferències sobre Indiana Jones i amb projeccions de les quatre pel·lícules que ha protagonitzat ('A la recerca de l'Arca Perduda', 'Indiana Jones i el Temple Maleït', 'Indiana Jones i la Darrera Croada' i 'Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall'). La idea original de crear el personatge es va començar a desenvolupar el 1977 a Hawaii, quan George Lucas i el seu amic Steven Spielberg es trobaven en una platja i rumiaven sobre la possibilitat de realitzar una nova pel·lícula. En principi, Lucas era partidari que el protagonista fos un milionari de Manhattan que viatgés pel món aconseguint antiguitats i objectes rars per poder-los vendre a museus. A Spielberg no li va desagradar la idea, però va proposar alguns canvis, com que fos un professor amb doble vida, de cognom Jones. El nom d'Indiana el va aportar Lucas, que en aquesta època tenia un gos amb aquest nom.

[dissabte, 06.08.11]
L'equip de la xarxa fotogràfica «Flickr» ha elaborat un rànquing amb les cinc fotos més populars basant-se en el nombre de visites i altres puntuacions de valoració i el ressò social que han tingut
Els criteris que s'han seguit per crear aquest rànquing són, a més del nombre de vegades que les fotos han estat vistes, el nombre d'elements que donen credibilitat i rellevància a una foto: per exemple, l'activitat en xarxes socials que ha generat, el nombre de comentaris o quanta gent les ha afegit a la seva llista de favorites. Les cinc primeres fotos són de temàtiques molt variades, des d'un llamp impactant amb un arbre, passant per l'skyline de Manhattan il.luminat per milers de bombetes, fins a un paisatge de tardor en plena Llombardia italiana. En el primer lloc de la llista hi ha la fotografia feta per un fotògraf finlandès, Niklas Munts, alies "Aixcracker", que va aconseguir capturar amb la seva càmera el moment clau en què un raig impacta amb un arbre i, com ell mateix relata, "sorprenentment, l'arbre no es va incendiar". Aquesta foto, que compta amb 530.000 visites fins ara, ha convertit al seu autor en un dels més populars de la xarxa Flickr. El fotògraf Brian Valentine, àlies "Lordv", ha aconseguit capturar a una Syritta pipiens sobrevolant una flor a l'estiu, a Anglaterra, i ha embadalit fins al moment del recompte 133.000 visitants. I les imatges de l'skyline de Nova York no esgoten la gent. En tercer lloc, hi ha la foto de Linus Gelber, que pertany a l'agència Getty Images, feta l'11 de setembre de 2005, des Brooklyn, el dia en què es complien quatre anys de l'atemptat de les Torres Bessones. En aquests 6 anys que han passat des d'aleshores, la fotografia ha aconseguit 92.000 visites. En el rànquing de les fotos de Flickr també hi ha representació del continent asiàtic. Al Vietnam, "farlo", que també pertany a Getty, va fer l'espectacular instantània en la qual es veuen les conseqüències de les marees del mar de la Xina que irrompen sovint per aquesta costa. I en la cinquena posició de visites, amb 36.000, hi ha la fotografia de Tunde Pecsvari, àlies "Kenyai", amb la fotografia d'un paisatge de tardor a Magreglio, a la Llombardia italiana, prop de la frontera amb Suïssa.

[divendres, 05.08.11]
Desapareix dels quioscos el «Xornal de Galicia» al cap d'un mes del tancament de «Galicia Hoxe» els dos últims diaris que presentaven la informació en un mitjà de paper en gallec
El gallec es queda sense diaris de paper. Amb l'agost s'ha publicat l'última edició impresa en paper del Xornal de Galicia, un diari bilingüe que presentava la meitat de la informació en la llengua pròpia de Galícia. El diari continuarà obert a Internet, però amb el tancament de l'edició en paper i la desaparició, el passat 28 de juny, del rotatiu Galicia Hoxe, l'últim que s'editava íntegrament en gallec, la llengua gallega perd un dels seus punts de representació, el dels quioscos. El Xornal de Galicia va arribar per primera vegada als quioscos el desembre del 2008. Només dos anys i mig més tard ha de tornar a concentrar les energies en l'edició digital, ja que els seus responsables al·leguen que el fet de combinar els dos formats els resulta inviable. En la notícia final que ha publicat el mateix diari i que serveix de comiat, els responsables de la publicació en paper es mostren orgullosos d'haver-se convertit en un “paper incòmode” que ha marcat l'agenda de la política gallega. El rotatiu s'ha acomiadat amb una portada en què diu als lectors “adéu i gràcies” i els emplaça a seguir-los a la xarxa.

[dijous, 04.08.11]
Troben en uns arxius de Nova Zelanda una part de la pel.lícula muda «The white shadow» que es considera un dels primers treballs en els quals va treballar Alfred Hitchcock
El director del suspens més valorat va treballar quan tenia només 24 anys en aquesta pel·lícula dirigida per Graham Cutts com a assistent de direcció, escriptor, editor i en el disseny de producció. Però la pel.lícula està incompleta, perquè només s'han trobat als Arxius Cinematogràfics de Nova Zelanda els primers tres rotllos del film, d'un total de sis, i es creu que no ha estat duplicada. En aquest melodrama rodat el 1923, l'actriu Betty Compson hi fa el paper de les germanes bessones Nancy i Georgina Brent, que es caracteritzen per les seves personalitats totalment oposades, una d'angelical i una altra de diabòlica. 'The white shadow' pertanyia a l'empresari cinematogràfic i col·leccionista neozelandès, Jack Murtagh, però, després de la seva mort el 1989, el seu nét, Tony Osborne, va dipositar les cintes a l'arxiu per a la seva conservació. Els rotllos es troben en el centre de postproducció a Wellington i se'n faran còpies en blanc i negre i en color. La pel·lícula d'Alfred Hitchcock (1899 -1980), autor de films com 'Psicosi', 'Vertigen' o 'Els ocells', és un dels tresors filmics que posseïa Murtagh al costat d'altres com la cinta 'Upstream', de John Ford. Dos anys després de la producció de 'The white shadow', Alfred Hitchcock va dirigir 'The pleasure garden' (El jardí de l'alegria), el seu segon film com a realitzador després de l'inacabat i malauradament perdut 'Number 13'.

[dimecres, 03.08.11]
La Pedrera inaugurarà el curs vinent una planta de l'edifici destinada exclusivament a activitats educatives i familiars que ja compta amb més de 5.000 preinscrits
El projecte educatiu que veurà la llum a l’octubre a l’entresòl de l’edifici, ocuparà un espai de 1.000 metres quadrats que acollirà sis aules destinades a escolars, de dilluns a divendres, i a famílies, els caps de setmana. La Fundació CatalunyaCaixa estima que la proposta, que oferirà 70 tallers, pot rebre durant el pròxim curs 2011-2012, al voltant d'unes 110.000 persones. Fins ara, l’entresòl d’una de les construccions de Gaudí més visitades, era un lluminós espai a peu del carrer del xamfrà de Provença amb el passeig de Gràcia que havia estat ocupat per oficines i sales de reunió que s’han redistribuït en altres plantes. El nou espai que s’habilitarà disposarà de sis aules polivalents destinades a tallers que es dotaran d’aplicacions tecnològiques multimèdia i interactives amb l’objectiu d’aprofitar al màxim les seves possibilitats didàctiques. Els continguts de l’oferta educativa posaran l’accent a divulgar el mateix edifici, l’obra del seu arquitecte i el modernisme i estan dirigides a alumnes des d’educació infantil fins a batxillerat i cicles formatius, que hi podran accedir amb les seves escoles. Els caps de setmana s’han reservat al públic familiar, que a partir del més d’octubre podrà participar en diverses activitats, com l’opció d’un taller amb esmorzar inclòs que costarà sis euros. De moment, segons els organitzadors, la iniciativa de la Pedrera, que comptarà amb un equip de 60 professionals dedicats a l’educació, es va presentar a les escoles i instituts catalans i ja compta a l'avançada amb més de 5.000 preinscrits.

[dimarts, 02.08.11]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el juliol del 2011 amb 5.268.960 visitants que han fet 17.524.981 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de juliol del 2011, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el juliol del 2011, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 5.268.960 visitants i 17.524.981 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 8.623'4 visites de pàgines (8'5 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 9 minuts i 43 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 12.468 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 143 països més entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dilluns, 01.08.11]
Els seguidors d'Amy Winehouse compren massivament el seu premiat «Black to Black» i converteixen novament la cantant a títol pòstum en número u de vendes al Regne Unit
Després de la commoció per la mort de la diva del soul, els seguidors de la jove cantant britànica s'han llençat a comprar massivament «Black to Black» i han situat l'àlbum en la primera posició de la llista, repetint l'èxit que va tenir en el moment del seu llançament, el 2006. D'altra banda, «Frank» ha arribat també aquesta setmana al número cinc, molt per davant del que va aconseguir el 2005 quan va ser publicat i es va situar en el número 13 de la llista dels més venuts. Si Amy Winehouse, que va morir el 23 de juliol passat, als 27 anys, a casa seva, a Londres, ha col·locat independentment els seus dos treballs entre els cinc més comprats, la compilació dels dos que es presenta en un estoig únic, «Frank / Black to Black», ha entrat en el número 10 de la llista. Pels responsables de la cadena de música HMVs, aquest èxit pòstum no és cap sorpresa, ja que la demanda després de conèixer la mort de la cantant va ser enorme i els seus discos es van esgotar i se'n va haver de fer una reedició urgent. Hi ha també, esclar, qui s'ha baixat la música de la cantant per internet, però la majoria ha volgut comprar algun dels àlbums potser perquè és una manera de mantenir d'una manera més material la connexió amb la diva i la seva música, una cosa que es repeteix quan un artista veterà mor. En el cas d'Amy, s'ajunten tres fets importants: la seva vida atzarosa, la seva edat jove i les circumstàncies tràgiques de la seva mort.

TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |