BITS MES JULIOL

[dissabte, 31.07.10]
El Centre Excursionista de Catalunya i l’Editorial Prames publicaran una col·lecció de llibres amb imatges inèdites de l’arxiu fotogràfic de l'entitat
El primer títol de la col·lecció, que és previst que es publiqui aquest any, recollirà fotografies de la Barcelona de l’oci de les primeres dècades del segle XX, totes elles pertanyents al fons Carles Fargas i Bonell (1884-1942). El segon títol reunirà fotografies en color realitzades amb el sistema autocrom durant la primera meitat del segle XX. Carles Fargas va ser el propietari d’una reconeguda xocolateria situada al barri Gòtic de Barcelona. La seva posició social li va permetre gaudir de l’oci de la ciutat i, a més, dedicar-se a una de les seves passions: la fotografia. A
l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) es conserven més d’un miler d’imatges obtingudes mitjançant la tècnica de l’autocrom, sistema d’obtenció de fotografies en color que va ser inventat a França el 1906 pels germans Lumière. L’abast temàtic dels autocroms de l’Arxiu Fotogràfic del CEC és realment ampli: hi ha retrats, natures mortes, ciutats i paisatges. El llibre recollirà una part d’aquestes imatges, realitzades entre els anys 1907 i el 1940, i explicarà també la tècnica de l’autocrom. Actualment l'arxiu del Centre Excursionista de Catalunya aplega unes 350.000 imatges. L’àmbit de la muntanya hi és molt present, amb fotografies històriques d’alpinisme, d’espeleologia, d’escalada o d’esquí. També hi abunden imatges dels Alps i de nombrosos països. A més, hi ha fotografies de l’arquitectura, de l’arqueologia, de la indústria i de la societat catalana i d’altres indrets del planeta, fonamentalment del primer terç del segle XX. Gran part d’Europa hi està representada. També hi ha imatges d’Àsia, de l’Àfrica, d’Amèrica del Sud i d’Amèrica del Nord. Les imatges de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya estan actualment en procés de digitalització i de catalogació i es preveu que estigui enllestit aquest setembre.

[divendres, 30.07.10]
El nou Hotel Bagués i el museu de joieria, la nova llibreria Casa del Llibre i el remodelatge de les antigues ocelleries intenten començar a canviar la imatge degradada de les Rambles de Barcelona
La nova llibreria de la cadena Casa del Llibre té una superfície de 1.000 metres quadrats i s'instal·la a l'alçada de la Boqueria, a la primera planta de l'anomenat Edifici Intel·ligent, entre els números 86-94, damunt de la popular Loteria Valdés, on abans hi havia hagut els estudis d'una emissora de ràdio i, posteriorment, una de les botigues de la cadena informàtica PC City.
La llibreria, que no és tan gran com la que ja té el grup al Passeig de Gràcia, vol donar més protagonisme a la tecnologia i disposarà d'un ampli espai de publicacions infantils. D'altra banda, el nou Hotel Bagués, de la cadena que dirigeix Jordi Clos, ha renovat l'antiga joieria del mateix nom que ocupava l'edifici del Regulador, prop de La Virreina. L'hotel, a punt d'obertura entre agost i setembre, tindrà 32 habitacions i un museu de joieria que recordarà el passat de l'edifici. Des del vestíbul quedarà visible part del museu de la joieria Masriera, a la primera planta on s'exposaran joies de gran valor amb esbossos, motllos i eines que tenen més d'un segle d'història procedents d'exposicions itinerants exhibides a tot el món. La rehabilitació de l'edifici ha representat haver d'enderrocar les estructures de l'antiga joieria Bagués-Masriera i també els tallers, tot i que la façana s'ha respectat. Qui els havia de dir, als populars joiers de peces del Modernisme, que a l'edifici hi acabaria havent un hotel amb 29 habitacions de luxe i tres suites amb jacuzzi al balcó, reservades, esclar, de les mirades dels vianants, però, des de dins, amb vistes a la Rambla. A més, en cadascuna de les habitacions hi haurà una peça de Masriera, en homenatge al prestigiós joier. Disseny de fustes fosques —eben, palissandre, wenge...—, banys revestits amb pedra del Brasil i un pati interior cobert, d'una banda, d'un avantguardista formigó amb relleu i, de l'altra, d'or envellit, són alguns dels aspectes destacats de l'arquitectura de l'hotel. La proximitat al Mercat de la Boqueria farà que la cuina del nou Hotel Bagués estigui integrada per productes de les parades més conegudes. L'altra nova imatge de les Rambles de Barcelona és el canvi progressiu de les antigues ocelleries en gelateries o botiguetes de records. La primera ha estat una parada de pastisseria que posa un èmfasi especial en productes típics de Barcelona.

[dijous, 29.07.10]
Els tics dels consumidors de llibres en paper es repeteixen en els suports digitals i el mite Stieg Larsson és el primer a vendre més d'un milió d'exemplars a la botiga Kindle d'Amazon
L'escriptor suec Stieg Larsson, autor de la trilogia 'Millennium', s'ha convertit en el primer escriptor que ha venut més d'un milió de llibres digitals a la botiga del lector Kindle d'Amazon. Com gairebé tothom sap, Stieg Larsson, mort el 2004, va aconseguir l'èxit pòstum amb les seves novel·les 'Els homes que no estimaven les dones', 'La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina' i 'La reina al palau dels corrents d'aire...'
La llibreria Amazon ha decidit crear el Kindl Million Club, un selecte club al qual pertanyen, a manera de guardó, tots els autors d'obres que superin el milió d'exemplars venuts a la seva botiga Kindle i del qual Stieg Larsson ha estat nomenat primer membre. Gràcies a aquest milió de còpies digitals venudes, les tres obres que componen la saga Millennium, que ja ha estat portada al cinema a Suècia i se n'espera l'adaptació a Hollywood, es troben a més entre els deu primers llocs dels títols digitals més venuts per Amazon. La botiga més gran del món a Internet ven llibres digitals que poden ser llegits en diversos dispositius d'Apple, com el iPhone, iPad o l'iPod Touch, i en ordinadors personals, entre d'altres dispositius. Aquest èxit en el món digital —una excepció per ara en aquest àmbit la lentitud del qual admeten els editors— se suma als ja aconseguits a tot el món per les obres de Larsson.

[dimecres, 28.07.10]
Neix el cicle «Dansalona» que vol omplir amb companyies de dansa el buit d'espectacles que deixa l'estiu en la majoria de teatres de Barcelona
Una vintena d'espectacles de dansa tindran com a espai tant els carrers com els teatres de Barcelona des de mitjans d'agost, quan se celebra la festa major de Gràcia, fins a les festes de la Mercè, a finals de setembre, gràcies al nou cicle que els organitzadors han batejat amb el nom de 'Dansalona'. La vintena d'espectacles s'adreçaran a tots els públics i ocuparan una quinzena d'espais, tretze dels quals són teatres tancats. En una col·laboració conjunta entre el grup Focus i el Mercat de les Flors, entre altres promotors, la iniciativa pretén donar sortida a aquest sector del teatre i, a la vegada, no paralitzar la cartellera durant el període més típic de vacances, que va del 10 d'agost al 10 de setembre. El cicle s'iniciarà amb un acte inaugural a la plaça del Folk del barri de Gràcia, el dia 19 d'agost, en què tres grups, Sants & fot, La Portàtil.FM i Amanida Folk, ensenyaran els assistents a ballar danses tradicionals de diferents llocs del món. Com espectacle final es programarà, el 24 de setembre, al parc de la Ciutadella, l'espectacle 'Viatge per la dansa, destinació: Dakar', en el qual set coreògrafs de diferents àmbits presentaran un muntatge que també té el públic com a protagonista. Els coreògrafs que participen en aquesta
primera edició de Dansalona són Joan Boix (dansa clàssica), Susie Kelermann (jazz), Francisco Lloberas (dansa contemporània), Amed Nwatchok (dansa africana), Irene Pallarès (Hip Hop), Montse Sánchez (flamenc) i Eduard Ventura (dansa tradicional). Entre els muntatges programats, hi ha el de la companyia de Pina Bausch al Gran Teatre del Liceu, 'Iphigénie auf Tauris', o el de la companyia de Mar Gómez a La Villarroel amb 'Dios menguante' o el d'Àngels Margarit i la Cia. Mudances amb 'Le Meridien # 712. Només per habitació d'hotel', al Mercat de les Flors. Hi participaran també Lydia Azzopardi i Cesc Gelabert, amb el muntatge 'Belmonte', al Teatre Lliure de Montjuïc, del 16 al 26 de setembre, i la companyia de l'andalusa María Pagés, que, entre el 31 de agost i el 19 de setembre, s'estarà al Teatre Poliorama amb l'espectacle 'Autoretrat'. També s'inclou en el cicle la programació del Teatre Tantarantana relacionada amb la dansa, amb companyies emergents, a partir del 15 de setembre, així com la companyia Camut Band, que tornarà al Teatre Goya amb 'La vida és ritme', o la companyia Raravis, que presentarà a la Sala Beckett, entre el 15 i el 26 de setembre, l'espectacle 'Lemon 5'. Al Poble Espanyol s'oferiran espectacles de dansa per a públic infantil. Altres sales que entraran el cicle són l'Almeria Teatre, l'Antic Teatre, el SAT! i el Teatre Romea. 'Dansalona' té un pressupost de 60.000 euros, la meitat dels quals els finança l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i la resta el CoNCA i l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC).

[dimarts, 27.07.10]
Els fons d'art contemporani de La Caixa i el MACBA s'uneixen per un període de quatre anys que estaran gestionats per un comitè assessor compartit
Mitjançant un conveni entre les dues institucions, les col·leccions d'art que mantenen tant la Fundació La Caixa com el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), en conjunt unes 2.400 obres que es valoren a preu de mercat en uns 160 milions d'euros, s'uneixen per un període inicial de quatre anys que serviran per coordinar la gestió dels dos fons a través d'un comitè asesor únic i l'establiment d'una política d'adquisició de noves obres i de coproducció d'exposicions. També s'estableix la intenció de col·laborar en programes d'investigació, difusió, educatius i d'impacte social en l'àmbit de l'art contemporani. Les col.leccions d'art de
La Caixa i del MACBA, creades a partir dels anys 1985 i 1987 inclouen les antologies contemporànies més significatives que hi ha a l'Estat espanyol. La col·lecció del MACBA està formada per 1.509 obres i compta amb un nucli fonamental al voltant dels anys del segle passat, que representa la ruptura de les avantguardes de la segona meitat del segle XX. Especialitzada en artistes emergents, està pensada per llegir el pas del segle XX al segle XXI, amb peces d'artistes com Marcel Broodthaers, Gego, James Coleman, Pablo Palazuelo, Cristina Iglesias, Ignasi Aballí, Antoni Llena, Florian Pumhösl i Ibon Aramberri. Pel que fa a la col·lecció d'art contemporani de la Fundació La Caixa, està formada per 869 obres i en els seus fons figuren treballs dels artistes més importants dels últims trenta anys, des de les primeres incorporacions d'obres del minimalisme, l'art povera o la pintura expressionista a l'escultura dels anys vuitanta. Alguns dels artistes amb obra d'aquest període són també un punt de referència artístic com Marlene Dumas, Doris Salcedo, Bruce Nauman, Soledad Sevilla, Antonio Saura, Antoni Tàpies, Juan Muñoz i Jorge Oteiza.

[dilluns, 26.07.10]
El pop manga s'exposarà al Palau de Versalles durant la tardor amb la invitació que s'ha fet a l'artista japonès Takashi Murakami
Ja fa dos anys que el Palau de Versalles ha gosat traspassar els límita de la seva grandeur i ha obert les portes de les seves sales a un art tan llunyà del barroc dels segles XVII i XVIII com el pop manga. L'artífex d'aquest canvi és Jean-Jacques Aillagon, que va ser ministre de cultura francès entre el 2002 i el 2004 i que també va presidir el Centre Georges Pompidou. Les aranyes de cristall, porcellanes i tapissos de Versalles s'han acostumat a conviure amb les escultures inflables i les seves més kitsch. A partir del 14 de setembre, i fins al 12 de desembre, serà l'artista japonès Tarashi Murakami qui ocupi aquest espai. Murakami és un dels artistes més cotitzats del moment. Les seves obres naïf, coloristes i kitsch, a cavall entre el manga, l'animació, el marxandatge i el pop, sedueixen a col·leccionistes de tot el món. El seu rècord en subhasta supera els 15 milions de dòlars. És també l'artista que ha influït en les campanyes de publicitat de Vuitton. Conegut com «el Warhol japonès», Takashi Murakami admet que es va fer artista després de veure «Saturn devorant als seus fills», de Goya.
L'obra de Takashi Murakami és plena de personatges curiosos. El més cèlebre, Mr Dob, una cosa així com una versió manga de Mickey Mouse. També les Kaikai Kiki, flors somrients que es repeteixen en moltes de les seves creacions. Però, sens dubte, les més cridaneres són Hiropon —una jove amb grans pits dels quals brolla llet— i My Lonesome Cowboy —un jove nu que sosté amb les seves mans el penis del qual emana un remolí de semen. El Versalles dels tirabuixons ja tremola.

[diumenge, 25.07.10]
Hansel Cereza, cofundador de La Fura dels Baus, i el compositor Nacho Cano, creadors de les accions i la música de la cerimònia d'obertura del Campionat d'Europa d'Atletisme Barcelona 2010
Per la seva banda, l'exmembre del grup Mecano, Nacho Cano, ha creat l'himne d'aquest esdeveniment esportiu que és la primera vegada que se celebra a Catalunya. Com en els Jocs Olímpics del 1992 —la nostàlgia encara no s'ha esborrat—, el cofundador de La Fura del Baus, Hansel Cereza, és l'encarregat de la cerimònia d'inauguració que utilitzarà tota la l'Avinguda de Maria Cristina fins al capdamunt de les Fonts de Montjuïc, amb el Palau Nacional del MNAC com a teló de fons i que comptarà amb una diversitat de números aeris, acrobàrics, coreogràfics i aquàtics, aprofitants tots els recursos i la geometria de les construccions que enquadren la popular avinguda que, precisament, també ha destapat una rehabilitada façana de Les Arenes amb el gran bolet al capdamunt que ha de ser el símbol del nou complex comercial quan s'inauguri, a l'altra banda de la Plaça d'Espanya. Nacho Cano ja ha participat també en organitzacions esportives com la del
Campionat d'Europa d'Atletisme Barcelona 2010 perquè fa set anys va crear l'himne de la frustrada candidatura olímpica Madrid 2012. En la cerimònia de Barcelona, com ja va fer en el seu últim musical al Teatre Apolo, Nacho Cano hi intervindrà personalment tocant els teclats. Per a l'esdeveniment de Barcelona 2010, Nacho Cano ha creat la música de l'Himne per a Europa amb una entrada de rap, sense lletra, i amb música que intenta anar directament als sentiments dels espectadors. El secret sobre la cerimònia es desvetlla la nit de dillunsm però els preparatius d'aquest cap de setmana han deixat entreveure ja algunes de les estructures i alguns dels assajos dels números acrobàtics. Només se sap que la cerimònia es basa molt en l'aigua —la Font Màgica és allà per a alguna cosa— i que es relaciona molt amb el Mediterrani. La durada és de més d'una hora i es retransmet en direce per TV3 (dilluns, 26 juliol, 21:50 h.). Hi participaran una 300 artistes entre els quals figuren el percussionista Salvador Niebla, el fotògraf Jaime de la Iguana, el grup musical Troba Kung-Fú i el grup d'acròbates Deambulants.

[dissabte, 24.07.10]
L'exposició «Ghirlandaio i el Renaixement a Florència» del Museu Thyssen mostra com els tallers florentins del Quattrocento van renovar el gènere del retrat
El mític retrat de Giovanna degli Albizzi Tornabuoni, que va pintar Domenico Ghirlandaio fa 500 anys, és l'eix vertebrador de l'exposició que reuneix 60 obres que giren entorn a aquest retrat per presentar com els tallers florentins del Quattrocento van renovar el gènere del retrat i van representar temes clàssics com l'amor i el matrimoni, així com passatges de la Bíblia. A nivell històric, Giovanna degli Albizzi és una de les obres considerades màximes del Renaixement italià per la seva recerca de la bellesa. És l'únic retrat femení del segle XV del qual es coneix la procedència original. La mostra reuneix un seguit de pintures, escultures, dibuixos, manuscrits, llibres d'hores i medalles de bronze que tenia Giovanna, esposa de Lorenzo Tornabuoni, al seu palau. L'exposició del
Museu Thyssen és la més gran de Ghirlando realitzada fins ara. La mostra estarà oberta fins al 10 d'octubre amb obres d'autors com Botticelli, Verrocchio i Filippino Lippi, entre altres.

[divendres, 23.07.10]
La premsa francesa presenta un quiosc digital per competir amb Google News on es podran comprar diaris i llegir-los des de l'ordinador, el telèfon mòbil o les noves plataformes com l'iPad
La premsa francesa ha presentat, amb motiu de la reunió anual del
Sindicat Nacional de la Premsa Diària (SPQN), un quiosc digital en què conviuran les diferents capçaleres i en el qual el lector podrà comprar el diari i llegir-lo des de l'ordinador, el telèfon mòbil o les noves plataformes. El portal vol ser una alternativa francesa al gegant Google News. La maniobra de la premsa francesa es produeix després que el cercador nord-americà anunciés a principis d'any la seva intenció de començar a incloure publicitat a Google News. La idea defensada pels editors és oferir una alternativa estable i de pagament a aquest agregador de notícies que utilitza continguts que no produeix, segons Le Figaro, un dels mitjans que formen part de la iniciativa. El preu i la modalitat de pagament seran diferents depenent de cada capçalera, ja que els editors podran decidir la tarifa de cada diari i si cobra per número o mitjançant una subscripció anual. El projecte inicial compta amb la col.laboració dels mitjans Le Monde, Libération, Le Figaro, Les Echos, Le Parisien i L 'Équipe, que presentaran oficialment la plataforma al setembre, però la idea és que la resta d'editors de diaris diaris i revistes francesos s'hi vagin afegint per crear un gruix suficient de lectors que els permeti rendibilitzar el cost del desenvolupament del producte. L'objectiu és obrir al públic el quiosc virtual a finals de 2010. De moment, són els propis editors els que estan finançant el quiosc, però no es descarta que entri en el projecte una empresa tecnològica i fins i tot que hi doni suport el govern francès.

[dijous, 22.07.10]
Els hereus d'una col·leccionista d'art jueva reben 19 milions de dòlars d'un museu austríac per un quadre d'Egon Schiele espoliat pels nazis
El Museu Leopold de Viena pagarà 19 milions de dòlars als hereus d'una col·leccionista d'art jueva a qui els nazis van robar un quadre d'Egon Schiele que ha estat objecte d'una polèmica judicial als EUA des que es va confiscar a Nova York el 1999. L'oficina el fiscal va anunciar un acord que posa fi a una batalla legal iniciada fa més d'una dècada, quan les autoritats nord-americanes van ordenar la confiscació de diverses obres cedides al
Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA) pel museu Leopold de Viena, i que demanaven com a pròpies dues famílies jueves. Entre els quadres es trobava «Retrat de Wally» (1912), del pintor austríac Egon Schiele (1890-1918), que era reclamada pels hereus de Lea Bondi Jaray, una marxant d'art jueva vienesa que va ser forçada pels nazis a lliurar les seves propietats i a exiliar-se a Londres quan Alemanya va ocupar Àustria. L'acord anunciat ara suposa que el Museu Leopold, entitat fundada per l'estat austríac per recollir les propietats de Rudolf Leopold, considerat el més important col·leccionista privat d'art a Àustria i mort el passat 29 de juny, haurà d'abonar 19 milions de dòlars a la família Bondi a canvi de l'oli d'Egon Schiele. Segons la Fiscalia de Manhattan, Bondi era la propietària de «Retrat de Wally", un quadre que li va ser espoliat, juntament amb altres propietats, pel col·leccionista nazi d'art Friedrich Welz i que, després de la fi de la Segona Guerra Mundial, va ser lliurat per l'Exèrcit dels EUA a la Galeria Nacional d'Àustria. Anys després, Bondi va intentar recuperar el quadre amb l'ajuda del col·leccionista Leopold, que, no obstant això i segons la Fiscalia, la va enganyar per quedar-se amb el quadre, de manera que l'oli va passar a formar part de la sèrie d'obres d'art de Leopold. Des de llavors, i fins i tot després de la mort de Bondi el 1969, la seva família va lluitar per aconseguir la propietat de la peça, mentre que Leopold, que va arribar a comptar amb un recull de 5.400 pintures, incloses 250 del pintor Egon Schiele, afirmava que ell era el seu legítim propietari. El setembre de 1997, el Museu Leopold va cedir al MoMA una sèrie de quadres de Schiele, entre els quals hi havia «Retrat de Wally", cosa que va fer que, dos anys després, les autoritats nord-americanes iniciessin un procés legal pel fet que podria tractar-se de mercaderia robada.

[dimecres, 21.07.10]
Les cultures navaho, apatxe, cherokee, sioux, hopi, inuit, roquesa, tlinglit, haida, ojibwa, mogollón, anasazi, zunyi, salado, Casas Grandes, mixteca, asteca i maia en una exposició sobre l'art precolombí al Museu Barbier-Mueller
Aquest museu, que celebra el 13è aniversari de la seva fundació, presenta la mostra 'Rastres del Nord', que es pot visitar fins al mes d'abril de l'any vinent. Els vestigis d'aquests pobles conformen un llegat d'una gran diversitat, fruit de la diferència de clima i geografia, ja que tots pertanyen part d'una mateixa ètnia. Un tret que les uneix és que quasi tots eren animistes: creien que tant les persones com els animals i els objectes tenien ànima. Les peces reunides a Barcelona, on molt rarament es veuen obres nadiues dels indis de l'Amèrica del Nord, i menys amb tanta diversitat, ens remeten a l'oest fílmic de Hollywood, amb els cowboys d'herois destructors. L'home blanc, que en terres mexicanes era espanyol, va arrasar totes aquelles cultures, molt més desenvolupades al sud, on asteques i maies eren societats complexes, amb estructures d'estat i amb escriptura. L'exposició del
Museu Barbier-Muller de Barcelona, que està organitzada per zones geogràfiques, cronològicament abasta del 350 dC fins a principis del segle XX: la peça més moderna és una màscara navaho, el poble que més ha sobreviscut i que segueixen fent cerimònies. La majoria de peces provenen del Barbier-Mueller de Ginebra —des del desembre, també té seu a Ciutat del Cap, Sud-àfrica— i l'obra convidada és una màscara iupik d'Alaska (1200-1500 dC), que representa una garsa negra decorada amb plomes i que ha estat prestada pel Museu Branly de París. Seguint la línia del museu, es tracta d'una mostra de caràcter artístic, amb peces úniques triades per la seva estètica. La majoria de les exposades tenien un caràcter ritual. A més de màscares, hi ha pipes, ceràmiques, escultures, armes com els tomahawks —destrals apatxes per arrancar la cabellera de l'enemic i descervellar-lo—, peces de vestir, tòtems, estàtues, esteles funeràries, encensers i penjolls.

[dimarts, 20.07.10]
El Parlament Europeu no pot incloure en la seva pàgina web la versió catalana dels acords presos per aquest organisme perquè el govern espanyol no ha posat els mitjans per fer-ne la traducció
El Parlament Europeu, el Consell de la UE i el Defensor del Poble Europeu han acusat el govern central espanyol d'incomplir els acords que va signar l'any 2006 per l'ús del català a les institucions europees. El president de l'Eurocambra, Jerzy Buzek, ha remarcat per escrit en una carta que el govern espanyol s'havia compromès a traduir al català tota la legislació adoptada però encara no ho ha fet, i per això el Parlament Europeu no pot penjar a la seva pàgina web la versió en català d'aquests acords. En la carta del president, el president de l'Eurocambra es compromet a penjar a la pàgina web de la institució els documents en català tan aviat com el govern espanyol li faci arribar les traduccions. Per la seva banda, el Defensor del Poble Europeu, Nikiforos Diamandourus, també posa de relleu que el govern espanyol tampoc no ha complert els acords del 2006 perquè no ha traduït el formulari de reclamació del Defensor del Poble ni els documents informatius més rellevants de la institució. El Defensor del Poble Europeu reafirma, també, el seu compromís a penjar en el lloc web del seu organisme les traduccions al català tan aviat com el govern espanyol les hagi elaborades. Igualment, el
Consell de la Unió Europea ha subratllat que només podrà complir l'acord pel català quan el govern espanyol faci les traduccions. Totes aquestes respostes estan adreçades a una bateria de preguntes parlamentàries que ERC va enviar el mes de març a les institucions europees per conèixer l'estat dels acords signats amb l'Estat que, després de quatre anys, encara no han entrat en vigor.

[dilluns, 19.07.10]
Els 7.168 concerts del cicle BBC Proms es poden consultar en un arxiu digital que aplega 115 anys d'història musical clàssica
El cicle anual de concert britànic té des d'ara la seva rèplica digital amb un arxiu que recull informació detallada de tots els concerts, compositors, obres, solistes i conjunts que han actuat en els seus 115 anys d' història. Tothom qui vulgui es pot documentar sobre qualsevol dels 7.168 concerts celebrats en aquest cicle des del 1895 i fer la cerca tant pel compositor com per conjunts o solistes. L'arxiu permet també veure com han evolucionat les tendències musicals en aquest centenar d'anys i observar les carreres i la popularitat de determinats artistes, compositors o les seves creacions.
Una consulta ràpida a l'arxiu indica, per exemple, que Richard Wagner és el compositor interpretat més vegades en tota la història dels BBC Proms, amb un total de 5.892 execucions de la seva música, molt per davant de Beethoven, amb només 2.818. L'obra més interpretada, encara que sigui només de manera fragmentària, és l'òpera 'Tannhäuser, de Wagner, inclosa en 740 concerts. La 'Cinquena Simfonia' de Beethoven ha estat escoltada en els Proms en 151 ocasions, una mica menys que la popular obertura de 'Guillem Tell', de Rossini (173 vegades) o que 'Pomp and circumstances march N. 1', del compositor favorit dels anglesos, Edward Elgar (146 en total). Entre 1995 i 2009, ha estat, però, el rus Prokofiev el compositor més interpretat, seguit de prop per Mozart, Stravinsky i Johann Sebastian Bach. No obstant això, de 1885 a 1909 els músics més populars van ser per aquest ordre: Wagner, Txaikovski i Arthur Sullivan. La música de Mahler va ser interpretada només en 21 ocasions entre 1903 i 1950, però des de 1951 s'ha inclòs la seva obra en 222 concerts dels Proms. També hi figura Enric Granados, amb unes simbòliques cinc interpretacions. El fundador del cicle, Sir Henry Wood, va dirigir des del podi més de 23.000 composicions, 20.000 més que el seu successor, Sir Malcolm Sargent.

[diumenge, 18.07.10]
Un historiador de cinema descobreix en una fira d'antiguitats de Michigan una pel·lícula de Charlot de deu minuts de durada rodada el 1914 a Holywood
Una pel·lícula oblidada que va rodar a Hollywood Charlie Chaplin 'Charlot' ha estat descoberta en una fira d'antiguitats, segons ha informat The Daily Telegraph. Es tracta d'una comèdia amb el títol 'A Thief Catcher' que portava tants anys perduda que s'havia oblidat que hi actuava Charlot i no ha aparegut mai ni tan sols en la seva filmografia. La pel·lícula, de només deu minuts de durada i dirigida per Mack Sennett, va ser descoberta per un historiador del cinema nord-americà que va comprar una llauna de pel·lícules antigues amb la marca de Keystone en una fira d'antiguitats de Michigan (EUA). L'historiador va creure en un principi que es tractava d'una pel·lícula més de la sèrie dels Keystone Cops i van passar diversos mesos abans que se li acudís visionar-la. Quan per fi ho va fer, la seva sorpresa va ser majúscula en veure com entre uns matolls sortia una figura vestida amb un uniforme de la policia i armat amb una porra que va resultar ser
el cèlebre Charlie Chaplin. L'actor britànic, que apareix ja amb el seu bigoti i la seva forma de caminar característica, té però un paper molt reduït en el film, que es creu és la segona o tercera pel·lícula, més avait un curt, que va fer per a Keystone. En la seva autobiografia, Charlot escriu que, a més de protagonitzar algunes comèdies de Keystone, va fer papers de policia en altres films muts d'aquesta productora, però sense explicitar els títols.

[dissabte, 17.07.10]
L'edició o facturació de discos en català ha baixat en picat fins a un 50% del moviment enregistrat fa cinc anys
Com més reivindicar una nació i més decidir, menys música pròpia. Les causes són diverses i, a hores d'ara, es poden atribuir a la crisi, però el fet és que el descens en l'edició i facturació de discos en català ha davallat en un goteig imparable en els últims anys fins a arribar a límits que la poden arribar a fer insostenible. L'any 2009 es van editar 538 discos, un 5,9% menys que el 2008, segons l'Anuari de la Música de la revista Enderrock. La caiguda en l'edició s'emmarca en un context de decreixement, fins a mínims històrics, de la indústria discogràfica catalana, ja que la facturació ha caigut un 31%, fins arribar als 15 milions d'euros, la meitat de negoci que fa cinc anys. El mal moment de les discogràfiques contrasta amb l'augment de la música en directe. Els ingressos de la Societat General d'Autors i Editors (Sgae) per concerts van créixer un 17,5% en el cas de Catalunya. Tot i això, la facturació que generen els concerts va baixar un 15% el 2009, perquè l'increment d'oferta musical no va acompanyat d'un increment d'espectadors al mateix ritme. En els últims tres mesos,
segons l'Anuari Enderrock, l'assistència de públic a concerts ha caigut entre un 30 i un 40%. La falta d'espectadors no va afectar, però, els grans concerts d'estrelles mediàtiques a Barcelona, ja que el 2009 es va aconseguir la xifra rècord de 172.000 assistents als tres grans concerts celebrats a l'Estadi Olímpic —AC/DC, Coldplay i Madonna— , a més dels 160.000 que van veure U2 en el seu doble concert al Camp Nou. Pel que fa festivals, després de la desaparició del Senglar Rock i el Summercase, s'han convocat un 10,6% més d'espectadors que el 2008. La crisi ha provocat també un augment del 8.5% en la contractació d'artistes locals, perquè tenen caixets més baixos. Pel que fa a la inversió pública en el sector musical, l'Anuari d'Enderrock constata que la majoria del pressupost es dedica a ajudar a la música en directe i que cada català rep de mitjana 20,6 euros de l'administració en concepte de suport a la música. Però el creixement de les institucions públiques culturals provoca que gran part del pressupost que s' ha de dedicar a cobrir la pròpia càrrega infraestructural.

[divendres, 16.07.10]
El MNAC posa cara a cara fotògrafs catalans de l'època avantguardista amb fotògrafs de Praga i de París de la primera meitat del segle XX
L'exposició 'Praga, París, Barcelona. Modernitat fotogràfica de 1918 a 1948' es pot visitar durant tot l'estiu fins al 12 de setembre, en un moment que el patrimoni gràfic català està immers en la polèmica per la destinació que es donen als seus fons. La fotografia va assolir la majoria d'art com a disciplina artística independent amb les avantguardes històriques. Les noves possibilitats que oferien les innovacions tècniques del mitjà van captivar els fotògrafs i, des d'escoles com la Bauhaus alemanya, la fotografia va adquirir un gran impuls experimental, trencant totes les regles de composició, enquadrament i de continguts. Catalunya no va quedar al marge d'aquestes innovacions i el nivell de fotògrafs experimentals com Pere Català-Pic, Emili Godes, Josep Lladó, Josep Sala i Josep Masana va ser molt alt, en comparació amb el que s'estava fent a Europa. Això és el que pretén reivindicar l'exposició del
Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), confrontant fotògrafs de Barcelona, París i Praga. Així, a la mostra, amb 170 imatges, les fotos de Godes, Català-Pic o Gabriel Casas conviuen amb les dels txecs Josef Sudek, Frantisek Drtikol i Jaroslev Rössler, i amb les dels fotògrafs establerts a París Hans Bellmer, Brassaï, Jean Moral, Man Ray, Emmanuel Sougez, Florence Henri i Roger Parry. Els fotògrafs catalans, però, no van tenir la mateixa difusió que els txecs i parisencs. La majoria d'ells estaven professionalitzats amb estudi propi i realitzant treballs publicitaris i industrials, amb una estètica agosarada que a ulls contemporanis resulta extremadament moderna. La mostra inclou un fotomuntatge de Centelles del 1936, allunyat del seu documentalisme habitual, que és una invitació a un comiat d'un treballador del diari Última Hora. De Pere Català-Pic —pare de Francesc Català-Roca— es poden veure alguns dels llibres de la seva biblioteca que documenten l'interès que des d'aquí es tenia per la fotografia d'avantguarda europea.

[dijous, 15.07.10]
La veterana Metro Goldwyn Mayer acumula un dèficit de gairebé 3.000 milions d'euros perquè els seus ingressos s'han vist durament colpejats per la crisi
La productora agonitza sota un deute multimilionari mentre busca a la desesperada una solució financera que permeti el lleó més famós de Hollywood seguir rugint als cinemes del segle XXI. L'amenaça de la fallida imminent plana sobre aquesta productora de clàssics com 'El mag d'Oz' (1939), 'Allò que el vent s'endugué' (1939) o 'Ben-Hur' (1959), propietària de la saga de l'agent secret James Bond i encarregada de portar a terme les pel·lícules sobre la novel·la 'The Hobbit'.
La Metro Goldwyn Mayer (MGM) acumula un dèficit de 2.912 milions d'euros i, tot i el seu catàleg de pel·lícules, els seus ingressos s'han vist durament colpejats per la crisi, especialment l'àrea de DVD. Incapaç de tapar el forat financer, la productora fa mesos que intenta guanyar temps per trobar una alternativa al tancament que passa per una fusió o, més improbable, la venda. MGM ha demanat una sisena pròrroga per al pagament de prop de 393 milions d'euros a un grup de cent creditors encapçalats per JP Morgan. D'aquí a un any, MGM ha de tornar un crèdit de 787 milions d'euros i per al 2012 el deute quedaria satisfet, si es complissin els terminis. L'origen d'aquests problemes es remunta al 2004, any en què Sony, l'empresa de telecomunicacions Comcast i les financeres Providence Equity i TPG Capital van liderar una operació per comprar a crèdit MGM per uns 4 milions d'euros. Una estimació que posteriorment es va considerar sobrevalorada com a conseqüència de l'alça de preus enmig d'una bonança econòmica global, però amb la qual Sony es va assegurar que els films del lleó de la Metro adoptessin el seu format de reproducció digital Blu-ray. L'explosió de la bombolla financera i la consegüent sequera del mercat creditici han posat contra les cordes la productora fundada el 1924. La productora Lionsgate (Saw, 2004) de Holluwood va ser una de les primeres que es van mostrar interessades en MGM i a principis d'any van posar sobre la taula una oferta de compra per 1.102.000 d'euros, que posteriorment van retirar a causa de diferències entre els seus accionistes majoritaris. Una opció més llunyana és la proposta de compra del gegant mediàtic News Corporation que a través de la seva filial Timer Warner va oferir 1.181.000 d'euros per MGM, una quantitat considerada insuficient però que no ha estat formalment rebutjada pels creditors.

[dimecres, 14.07.10]
El 75% dels espectadors catalans creu que la televisió emet continguts perjudicials per als menors durant l'horari protegit
L’estudi d’opinió pública sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya de l’any 2010, elaborat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), mostra un augment de la preocupació dels especadors catalans per l’emissió de continguts perjudicials per als menors durant l’horari protegit. En concret, el 74,8% de les persones enquestades considera que es vulnera la franja de protecció dels menors (que va des de les 6 fins a les 22.00 hores), mentre que fa un any el percentatge era del 63,5%. En la mateixa línea d’establir límits a determinats continguts, el 88,1% de les persones enquestades es mostra favorable a la prohibició de continguts pornogràfics en obert, establerta en la legislació vigent. En aquest cas també s’observa un enduriment de les opinions de la ciutadania, ja que en l’estudi anterior la postura prohibicionista sobre la pornografia la compartien el 73,1% de les persones enquestades. És diferent, en canvi, la reacció que generen els programes considerats com a teleporqueria. Tot i que una majoria de les persones enquestades considera que aquest tipus de programes ha augmentat la seva presència a la graella, la postura majoritària és la que aposta per regular-los i evitar que els vegin els infants i els joves. En concret, el 44,3% de les persones enquestades defensen la via de la regulació, un percentatge que en l’enquesta de l’any anterior era del 31,3%. En relació amb les altres dues respostes possibles, el 34,6% opina que cadascú ha de ser lliure de veure el que vulgui, mentre que el 20,5% creu que cal prohibir la teleporqueria. Aquestes dues darreres postures disminueixen en relació amb l’enquesta anterior.
L’estudi anual, que és el setè que elabora el CAC, és fruit de l’explotació de les dades estadístiques recollides per l’Instituto DYM. El treball de camp va consistir a entrevistar 2.000 persones entre els dies 12 d’abril i 9 de maig de 2010. Unes altres dades de l'estudi indiquen que només el 2,8% dels pares fan servir algun tipus de control a la televisió, i el més freqüent és el bloqueig de canals. La situació és similar en el cas del telèfon mòbil, on només un 2,2% dels pares restringeix números de telèfon, i d’internet, on el 7,6% hi ha instal·lat programes de seguretat.

[dimarts, 13.07.10]
El planeta Terra és 70 milions d'anys més jove del que la ciència creia fins ara segons revela un estudi geològic de la Universitat de Cambridge
L'estiu serveix per fer descobertes com aquesta. Saber, per exemple, que el planeta que la humanitat tal com la coneixem habita és una mica més jove del que ens pensàvem. En comparació amb la seva edat, 70 milions d'anys no són gaire cosa, però per descomptat que la Terra els deu agrair. La descoberta ha estat feta pública a través d'un estudi geològic d'un equip de la Universitat de Cambridge i que ha divulgat la revista Nature Geosciences. Segons aquest estudi, l'edat de la Terra seria de 4,47 milions d'anys, una xifra que ha sortit de comparar elements de la capa del planeta amb els meteorits caiguts a la Terra i que, en teoria, tenen els mateixos anys que el Sistema Solar. D'aquesta manera, els científics de Cambridge conclouen que el més probable és que la formació de la Terra fos més lenta del que es creia i que el planeta es va crear a partir de la col·lisió de miniplanetes que van anar xocant entre si fins a formar el centre de la Terra. Aquestes col·lisions van provocar que una part del planeta es fongués i va facilitar que els metalls formessin el centre de la Terra. Mentre durava aquest procés, el planeta estava dividit entre el metall líquid del seu interior i la capa superficial de l'escorça terrestre. Com més llarg va ser aquest procés de formació, més tard va néixer la Terra amb les dimensions i la forma geològica actuals. Fins ara es creia que la formació del
planeta Terra havia durat uns 30.000 milions d'anys, però l'estudi apunta que són uns 100.000 milions d'anys. D'altra banda, la NASA ha fotografiat el despreniment d'una part de la glacera Jakobshavn Isbrae, situada a Groenlàndia. L'agència espacial creu que es va desprendre fa uns sis dies. El bloc de gel és de set quilòmetres quadrats i en un sol dia ha recorregut 1,5 quilòmetres. Els científics afirmen que és habitual que es produeixen despreniments a les glaceres en aquesta època de l'any, però el que és atípic és que s'hagi produït amb tanta rapidesa i que s'hagi pogut detectar amb tanta claredat. La glacera Jakobshavn Isbrae està situada a la costa oest de Groenlàdia i s'ha reduït més de 45 quilòmetres els últims 160 anys. Només en l'última dècada ha reculat 10 quilòmetres. Els científics creuen que més del 10% de la pèrdua de gel de Groenlàndia procedeix d'aquesta glacera, que està considerada el principal responsable de l'augment del nivell del mar a l'hemisferi nord. La teoria sobre el despreniment, que de moment té més pes, és que l'escalfament dels oceans és el responsable de la pèrdua de gel de Groenlàndia cap a l'Antàrtida.

[dilluns, 12.07.10]
El pintor Miquel Barceló dialoga amb el gòtic mallorquí al Palau dels Papes d'Avinyó en una exposició que barreja l'obra de l'artista amb peces medievals
A la ciutat d'Avinyó s'està celebrant fins al 31 de juliol el festival de teatre que cada any omple la ciutat de les millors propostes sorgides dels creadors escènics francesos i els vinguts de fora. Però al voltant d'aquesta manifestació, també hi ha aquests dies el pintor Miquel Barceló que dialoga amb el gòtic mallorquí al Palau dels Papes amb una exposició que barreja l'obra de l'artista amb peces medievals. Sota el títol 'Miquel Barceló. Terra-Mare', la mostra ha portat a la ciutat francesa pintures i terracotes de l'artista de Felanitx que es fonen amb mig centenar d'obres del gòtic mallorquí del segle XVI, tota una referència en l'obra del creador contemporani. A més del Palau dels Papes,
l'exposició 'Terra-Mare' es reparteix també en els espais de la Col·lecció Lambert —propietat del galerista de Barceló a França, Yvon Lambert— i el Museu del Petit Palais. L'origen d'aquesta exposició és el fet que el Palau dels Papes va ser el lloc on el pintor Pablo Picasso es va acomiadar de fer més exposicions quatre anys abans de morir, i també perquè Avinyó és la ciutat on vivien els pontífexs que nomenaven els bisbes mallorquins durant l'època del gòtic. Miquel Barceló trasllada a França la Mallorca que representa un creuament de camins del mar i la terra, una terra mare en la qual es va criar i on va buscar les arrels creatives sobre les quals es basa el seu art. La fusió del pintor Miquel Barceló amb la ciutat d'Avinyó comença al voltant d'una peça escultòrica d'un elefant de bronze de set metres i mig que se sosté sobre la trompa —que d'Avinyó ha passat també a Barcelona, al davant de la seu de CaixaForum a Montjuïc on s'inaugura també [14 juliol] una mostra seva combinada amb una altra a l'Arts Santa Mònica—, instal·lat al centre de la plaça del Palau dels Papes. L'exposició 'Terra-Mare', d'Avinyó, es pot veure fins al 7 de novembre.

[diumenge, 11.07.10]
La casa okupa de cultura alternativa Tacheles en ple centre de Berlín entra en procés de desallotjament després de vint anys de cultura alternativa
L'edifici Tacheles, la mítica casa okupa del centre de Berlín convertida en símbol de la cultura alternativa, haurà de ser desallotjada abans de mitjan agost. L'edifici i els terrenys adjacents pertanyen al Banc AOL, creditor després de la fallida del propietari dels terrenys. La casa, ocupada per artistes des de 1990, havia estat oberta 24 hores al dia i s'havia convertit en un dels atractius turístics de la capital alemanya. Més de 60 pintors, escultors, joiers i músics arribats de tot el món, ocupaven els 30 estudis del Tacheles, en els quals els artistes tenien total llibertat creativa i decidien si treballar amb les portes obertes o en privat. Situat al barri de Mitte, en ple centre de la ciutat, l'edifici va ser un centre comercial a principis del segle XX, utilitzat per a oficines durant el nazisme i després de la Segona Guerra Mundial es va usar com a magatzem. Amb la caiguda del mur, a Berlín va sorgir el moviment artístic conegut com a subcultura que tenia com a filosofia principal l'autonomia, l'espontaneïtat i la improvisació. Un grup de joves artistes procedents de diferents parts del món van ocupar l'edifici amb finalitats culturals i el van anomenar Tacheles, que és la traducció col.loquial de l'hebreu "portar a terme". Sempre amenaçat per un imminent tancament, l'edifici ocupa un espai de 2.200 metres quadrats, d'un terreny que té 24.000, i que, a meitat dels noranta, va ser adquirit per desenvolupar un projecte de luxe que no es va dur a terme. A causa del seu estat ruïnós, el 1998,
els artistes del Tacheles van signar un acord per a poder continuar en el lloc durant deu anys més, a canvi de reformar l'edifici i ocupar-se del seu manteniment amb fonts d'inversió pròpies. Des d'aleshores, els lloguers pagats pels artistes, la venda de publicacions, els diners provinent d'un restaurant propi i les donacions voluntàries, han aconseguit mantenir en funcionament l'atmosfera creativa del Tacheles, els costos de serveis del qual suposen al voltant de 13.000 euros mensuals. Un cop finalitzat aquest contracte, la situació del Tacheles va empitjorar, ja que el propietari dels terrenys va fer fallida i el seu principal creditor, el HSH Nordbak, va reclamar la superfície al centre de Berlín. Els plans del banc, un cop disposi dels terrenys, passen per vendre la parcel·la, situada a l'Oranienburg Strasse, un dels carrers més turístics de Berlín gràcies, precisament, al Tacheles que ara desapareixerà.

[dissabte, 10.07.10]
Un estudi de mercat elaborat per Salvetti & Llombart encarregat pel Gran Teatre del Liceu indica que el públic enquestat està satisfet amb la gestió que s'ha portat a terme fins ara
Com a principals dades dels resultats de l'estudi, el 93% dels abonats actuals del Liceu ho volen continuar essent; el 80% dels compradors habituals d'entrades tenen intenció de continuar fent-ho i com a dada més rellevant, el 64% dels que no han estat mai al Liceu manifesten que estan disposats a fer-ho. L'estudi es fa públic en un moment que el teatre líric de la Rambla passa per una crisi de finançament que l'obliga a reduir la plantilla del personal un 10% sobre uns 400 empleats, inclosos els cantants del Cor. Per això, en els últims dies hi ha hagut actes de protesta per aquest ERO anunciat i per la rebaixa del 5% dels sous. Per al 23 de juliol hi ha prevista una vaga de tot el personal per boicotejar l'estrena de
'Doña Francisquita', d'Amadeu Vives. En aquest context, doncs, l'estudi l'ha elaborat l'empresa Salvetti & Llombart, que va obtenir l'encàrrec per concurs públic. Es tracta d'un estudi de mercat amb l’objectiu d'aprofundir en el coneixement del públic que té el teatre. L'exploració s'ha fet en dues fases, una primera exploratòria, que ha constat de quatre grups de discussió amb abonats del teatre amb representativitat de tot tipus d’abonaments, entrevistes en profunditat amb públic potencial del teatre (es considera públic potencial aquelles persones que tot i no haver assistit mai al Liceu tenen afinitat al gènere) i entrevistes en profunditat amb experts opinadors del sector. Una segona fase s'ha realitzat amb base estadística: 590 entrevistes a abonats de tots els torns i ubicacions del teatre, 175 entrevistes a públic esporàdic (públic del teatre però no abonats sinó que adquireixen localitats) i 363 entrevistes a públic potencial. L'estudi revela també que les activitats paral·leles com el Petit Liceu, les retransmissions d'òperes o el material editorial tenen un índex baix de participació.

[divendres, 09.07.10]
Més de 95.000 alumnes d'instituts públics i 12.000 més de centres concertats canviaran els llibres de text en paper per llibres digitals el curs vinent
Aquests dies, la reconversió del llibre en paper pel digital és a l'ordre del dia en les taules del professorat de secundària que veu com en alguns casos, a més d'enfrontar-se al nou material, haurà de fer un curset accelerat per dominar finalment l'ordinador que fins ara tenia mig oblidat en un racó. Aquest és un dels principals esculls amb què topa la introducció dels ordinadors portàtils en els centres educatius: els alumnes dominen més que segons quins professors l'eina informàtica. Això, que seria impensable en el cas del guix i la pissara i l'esborrador, crea una situació d'indefensió del professorat i de desconfiança de l'alumnat. El canvi, però, segons l'actual Departament d'Educació —que acaba aquest estiu la legislatura de cara a les eleccions previstes per a la tardor— es farà extensiu a tots els centres en tres anys. De moment, es preveu que més de 100.000 alumnes catalans treballin amb ordinadors el curs vinent. D'aquests, 95.000 pertanyen a instituts públics i 12.000, a centres privats concertats. El professorat està decidint ara els títols que hauran de comprar els alumnes i també s'estan formant en el nou sistema. Les editorals de llibre de text s'han preparat per a aquest canvi i una quarantena ja ofereixen llibres digitals, uns materials que el Departament d'Educació subvencionarà amb 30 euros per cada alumne. Però els que estan veient el canvi amb pitjors ulls són els llibreters que veuen perillar bona part dels ingressos de vendes que feien en cada campanya de nou curs escolar. El total d'alumnat que el curs vinent treballarà amb ordinadors cobreixen 540 centres públics de Secundària i 150 privats concertats. El curs que ara s'ha tancat va comptar només amb 33.000 alumnes digitalitzats. Com ha passat en els centres pioners, en els primers dies de curs hi ha molts dubtes entre els docents i alguns centres conserven un fons de llibres en paper, per si hi ha problemes. Els 30 euros que subvenciona la Generalitat de Catalunya per a la compra de
materials digitals estan disponibles en un moneder electrònic que els pares o tutors hauran de recarregar si el cost dels materials excedeix aquesta xifra. Tenint en compte que els llibres és l'últim que les famílies vol pagar —de fet, paga la meitat de cada ordinador, uns 150 euros— i en temps de crisi encara més —a diferència d'altres capritxos que salten a la vista durant tot el curs—, mitja dotzena d'editorials han preparat paquets de llibres de totes les assignatures per un cost global dels 30 euros subvencionats. Una mena de low cost o marca blanca. El fet és que moltes editorials han entrat en aquesta nova línia per força. Tant el Gremi d'Editors com el Gremi de Llibreters acusen el Departament d'Educació d'actuar precipitadament i d'influir en els preus de venda de les editorials. I sobretot auguren que moltes llibreries en sortiran perjudicades. Els editors han arribat que podrien prendre accions legals contra la imposició dels llibres digitals.

[dijous, 08.07.10]
Es troba en una antiga masia senyorial del Montsant una col·lecció de més de 2.000 rotlles de pianola amb originals perforats per músics com Enric Granados, Igor Stravinski o Richard Strauss
El Departament de Medi Ambient i Habitatge, amb la col·laboració tècnica del Parc Natural de la Serra de Montsant, ha encarregat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l’estudi d’una col·lecció de 2.014 rotlles de pianola que s’ha trobat al Mas Roger, al municipi de Cabacés (Priorat), en una finca que actualment és propietat de la Generalitat de Catalunya i forma part del Parc Natural del Montsant i que anteriorment havia estat propietat de la família Vidal Lecha. Aquest fons ja ha estat inventariat i un equip de sis investigadors del Departament de Musicologia de la UAB està actuant en una primera fase de recuperació dels rotlles i de digitalització del so. La importància del fons està en el fet que prové d’una sola col·lecció aplegada entre el 1910 i el 1936 pels antics propietaris del mas —Miquel Vidal Llecha (1896-1968) i el seu pare Joan Vidal Felip (?-1944)—, personalitats de la vida cultural catalana. La casa senyorial de mas Roger, a
Cabacés, albergava dues habitacions destinades a l’activitat musical centrada en la pianola, segons el costum burgès d’escoltar música mentre es contemplava el paisatge, en aquest cas amb les vistes de la Serra del Montsant a l'abast. Alguns rotlles de pianola són el resultat d’una perforació feta per un pianista i que a vegades tenen el valor afegit de ser realitzats pels mateixos autors de l’obra. És el cas de rotlles enregistrats per primeres figures com Enric Granados, Igor Stravinski o Richard Strauss. Els rotlles procedeixen de firmes catalanes com Victoria o Princesa, però també de segells francesos, alemanys, italians, anglesos i nord-americans. El conjunt està integrat per una gran varietat de gèneres, sobretot per les músiques de moda o populars, amb ballables i temes de jazz, autors del Paral·lel barceloní o cançons molt conegudes com 'Torna a Surriento' i 'Cielito lindo', al costat d'òperes i sarsueles. Pel que fa a la música catalana, s'hi troben sarsueles com 'Doña Francisquita' (Amadeu Vives) al costat d’obres de Mompou, Pahissa, Millet o Garreta, i d’algunes sardanes i troballes com el rotlle 'The Canigo’s Mountains', on la cançó 'Muntanyes del Canigó' pren els ritmes del music hall dels anys vint del segle passat. Una part del fons ha estat digitalitzada amb el programari “Pianola2midi”, de l’enginyer Giles Darling, una molt recent innovació tecnològica que permet convertir les imatges fotogràfiques del paper perforat en so sense perdre cap dels detalls sonors i interpretatius del rotlle original. La pianola és una varietat de piano mecànic, patentada el 1898. Es basa en un mecanisme d'aire comprimit, que funciona mitjançant uns pedals els quals fan avançar un rotlle de paper perforat que passa per davant els orificis pels quals és deixat anar l'aire, que fa moure els martellets del piano. Va tenir una gran popularitat i molts grans pianistes i compositors van enregistrar rotlles de pianola que avui són documents sonors de les seves interpretacions.

[dimecres, 07.07.10]
Una exposició al CCCB explora amb sentit de l'humor i autocrítica la relació triangular entre les tres ciutats dels Països Catalans: Barcelona, València i Palma
El muntatge, que ocupa una planta sencera del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), a finals d'aquest any, amb el suport del Govern Balear i l'Ajuntament de la capital de les Illes, es veurà a Palma, a la sala Ses Voltes. Des de València, lògicament, no hi ha hagut cap interès a reclamar-la, tot i que tant la Generalitat valenciana com l'Ajuntament o el Capítol Catedralici sí que hi han deixat peces. Tampoc no va assistir a la inauguració cap de les institucions valencianes convidades. La impressió del visitant és que l'exposició, que es pot veure fins al 12 de setembre, no és amable amb ningú, sinó més aviat crítica sense miraments amb totes tres realitats urbanes. Corrupció, brutícia i altres perles no s'amaguen de cap de les tres urbs mediterrànies. S'hi troben mapes per saber com serien les tres ciutats el 2085 si no es fes res per aturar els efectes del canvi climàtic (el mar es menjaria alguns terrenys de costa); s'hi pot escoltar, a través d'una filmació feta expressament, què pensen els taxistes o els venedors de mercat de la llengua comuna; s'hi aprecia com reaccionen les respectives aficions de futbol quan els seus equips s'enfronten (s'han filmat les expansions del públic en els sis partits en què han coincidit aquesta temporada: és conegut l'anticatalanisme de l'afició del València, però déu n'hi do també la del Mallorca); s'ho coneixen els nyaps urbanístics projectats o fets (el 1968 la pressió veïnal va aturar la conversió de la llera del Túria en una autopista però fa pocs anys es va fer un circuit de Fórmula 1 en l'entorn urbà del port); s'hi poden veure els 95.608 objectes perduts recuperats a les oficines de les tres ciutats durant l'any passat, des d'ecografies fins a permisos d'armes o taules de surf; s'hi repassen les visions literàries que cada urbs ha generat i s'hi poden contrastar les mirades que n'han donat autors de còmic com Mariscal, Bartomeu Seguí i Montesol, i també s'hi pot seguir sense filtre les imatges filmades per visitants estrangers des dels respectius busos turístics.

[dimarts, 06.07.10]
Les crítiques de les obres «La gavina» a La Villarroel, «Delicades» al Poliorama, «Questi fantasmi» a la Biblioteca de Catalunya, «Coses que dèiem avui» a la Sala Beckett, i «Charlatans», dels Ashton Brothers, al Teatre Victòria, últimes incorporacions de la revista digital «Clip de Teatre»
Amb un seguiment puntual de les estrenes del Festival Grec de Barcelona, la revista digital «Clip de Teatre» ofereix el recull de crítiques dels espectacles més destacats de teatre, dansa i circ del certamen. Entre les propostes estrenades hi ha l'adaptació de Martin Crimp sobre 'La gavina', de Txèkhov, en una proposta dirigida per David Selvas, a La Villarroel; també l'obra 'Delicades', de la companyia T de Teatre, un text d'Alfredo Sanzol, traduït per Sergi Belbel, que es presenta al Teatre Poliorama; el mateix Sergi Belbel estrena davant per davant, al Club Capitol, l'obra 'Fora de joc', que dirigeix Cristina Clemente i compta, entre altres, amb Anna Azcona, Toni Sevilla i Francesc Lucchetti; el director Oriol Broggi presenta a la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya l'obra 'Questi fantasmi', d'Eduardo de Filippo; Joan Ollé ha preparat per al Mercat de les Flors l'espectacle 'Nô', de Yukio Mishima, amb Montserrat Carulla, Enric Majó, Victòria Pagès, Marta Marco, Joan Anguera i Dafnis Balduz; i Julio Manrique, que ha reposat la direcció d''American Buffalo', a l'Espai Lliure, ha estrenat a la sala Beckett l'obra 'Coses que dèiem avui', sortida d'un taller de l'any passat amb l'autor nord-americà Neil LaBute; Al marge del Grec,
la revista digital «Clip de Teatre» fa també un seguiment de les estrenes que es presenten en sales privades com l'espectacle 'Charlatans. A Comedy Show', de la companyia holandesa Ashton Brothers, que presenta un muntatge de circ i música al Teatre Victòria. La dansa és representada amb els espectacle 'Ki', de Cesc Gelabert i Frederic Amat, al Lliure de Montjuïc; i la coreografia 'Wild Cursive', de Lin Hwai-Min, al Teatre Nacional de Catalunya. A l'hemeroteca de la mateixa revista es poden trobar els espectacles d'aquesta i anteriors temporades, així com la possibilitat de visionar un recull d'imatges de les escenes més significatives dels espectacles que s'han vist aquesta temporada als teatres de Barcelona.

[dilluns, 05.07.10]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el juny del 2010 amb 4.571.561 visitants que han fet 15.532.924 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de juny del 2010, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el juny del 2010, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 4.571.561 visitants i 15.532.924 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 8.412'2 visites de pàgines (7'2 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana d'13min14segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 11.934 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 143 països més entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[diumenge, 04.07.10]
Els editors denuncien el descontrol administratiu i els canvis permanents que pateix l'Ensenyament agreujats per la reconversió digital del llibre de text
La Federació de Gremis d'Editors d'Espanya denuncien el descontrol administratiu i els canvis permanents que pateix el sistema educatiu de l'Estat espanyol i critiquen les autoritats administratives per afavorir decisions on prevalen els nous suports i eines digitals en detriment dels continguts pedagògics. Després de la presentació de l'estudi "La situació dels continguts digitals educatius als països de l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic): perspectiva espanyola", on s'analitzen els desafiaments que enfronta l'Ensenyament davant la incorporació de les noves Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC), els editors adverteixen de la preocupació del sector del llibre davant el que qualifiquen com a "aparellmania" i que sembla haver-se instal.lat en l'Ensenyament amb la política de compra massiva per part de les administracions d'ordinadors i altres suports per a dotar a les escoles i l'alumnat sense tenir en compte l'adequació dels continguts pedagògics. Els professionals del llibre denuncien també la inexistència d'una mínima seguretat jurídica que protegeixi els drets d'autor, així com la falta d'una política educativa coherent que garanteixi les inversions de cara al futur. Asseguren que les retallades pressupostàries i les mesures d'austeritat empreses en l'Ensenyament no es deuen tant a la crisi econòmica, com les administracions argumenten, sinó a un mal plantejament de les polítiques educatives. Els representants dels Gremis d'Editors pensen que pel que fa al llibre de text, el tradicional suport en paper seguirà sent durant molts anys la columna vertebral de la planificació docent, malgrat que admeten la seva inevitable i necessària convivència amb
les noves tecnologies. També afirmen que cap país del món ha decidit substituir el llibre de text de paper per un suport digital sinó que tots dos suports conviuen i especifiquen que els continguts digitals suposen entre el 20% i el 25 % dels materials curriculars que s'utilitzen en les aules. Finalment, adverteixen que el canvi tecnològic no ha de servir d'excusa per convertir l'administració en editora de llibres de text i recorden que la distribució gratuïta i generalitzada dels continguts curriculars en suport digital vulnera la Llei de Competència i s'acosta a la pràctica de la pirateria. Per a la indústria editorial, la defensa de la propietat intel·lectual és una exigència derivada tant del dret de propietat com del reconeixement constitucional del dret a la lliure creació intel·lectual i consideren que és essencial per al desenvolupament cultural de tota la societat.

[dissabte, 03.07.10]
Els premis Junceda 2010 distingeixen els il·lustradors Xavier Salomó, Pere Guinard, Sergio Mora i Sebastià Serra i atorguen el Junceda d'Honor a Teresa Duran
L'edició d'aquest any dels Premis Junceda que convoca l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya ha atorgat el premi infantil de ficció a l'il·lustrador Xavier Salomó pel llibre '10 viatges i un somni', amb text de Meritxell Martí, i editat per Combel Editorial. En aquesta catagoria, ha rebut una menció especial l'il·lustrador Sergio Mora pel llibre 'Papá tatuado', de l'Editorial A Buen Paso. En la categoria de no ficció infantil, ha estat distingit Pere Guinard pel llibre 'El que es menjava a casa', de Riurau Editors. I en la categoria de llibre de text, Sebastià Serra ha rebut el premi pel llibre 'Educación para la ciudadanía', d'Editorial La Galera. A més, el
Junceda d'Honor ha estat concedir a l'escriptora i il·lustradora Teresa Duran per la seva trajectòria. Els Premis Junceda tenen altres categories com la de Futurs Creadors que ha distingit Anna Rubio i Araiz Mesanza per 'Racons d'una altra ciutat' i 'El viaje'. En la categoria de Premsa i revistes, Luci Gutiérrez, per La Cama de Pandora (El Mundo); en Publicitat, Marc Sardà, per 'Expo Bang! 09' (Ajuntament de Reus); en Còmic, Tyto Alba, per 'El hijo' (Ediciones Glenat); en Animació, Juanjo Sáez per 'Arròs covat' (Escándalo Films); en la categoria Coberta de llibre, Albert Asensio per 'Neu de primavera' (Editorial Bambú); en Científic, Carles Puche, per 'On the origin of species - Illustrated edition' (Universitat de València); en Ficció Adults, Arnal Ballester, per 'El Gran Zoo' (Libros del Zorro Rojo); i el Junceda Ibèria, a Javier Zabala, per 'Hamlet' (Nórdica Libros) i una menció especial a André Letria, per 'Domingo vamos à Luz' (Pato Lógico Ediçoes).

[divendres, 02.07.10]
Els editors reconeixen que la venda de llibres en paper continua davallant mentre el llibre digital es manté en un simbòlic 1'6% del total de la facturació
Un suport no compensa l'altre. Mentre en l'últim any, la venda de llibres en paper ha caigut en un 2'4% en relació a l'any anterior, el llibre digital representa un simbòlic 1'6% del total de la facturació. Això és el que es desprèn de l'últim informe de la Federació de Gremis d'Editors que indica que durant el 2009 es van vendre 4 milions menys d'exemplars, en continua davallada en els últims anys. L'any 2007 se'n van vendre 250 milions; l'any 2008, van baixar a 240 milions; i l'any 2009, arriben a 236 milions. El sector editorial de l'Estat espanyol va facturar el 2009 uns 3.110 milions d'euros davant dels 3.185 de l'any anterior, és a dir, un 2,4% menys. Aquesta facturació, però, arriba a la xifra de 3.250 milions d'euros si se li suma la venda de drets d'autor (a altres països, a altres editorials), de manera que la caiguda del 2,4% es transformaria en una pujada del 0,9% perquè el 2009 va ingressar per aquest concepte 139 milions d'euros, en 2008 no hi havia ingressat més que 33 milions. El 2009 es van publicar 76.200 títols, dels quals el 55% van ser novetats. L'any anterior la xifra va ser de 73.000 títols. Això sí, la por a les devolucions va fer que els editors van ser una mica més cauts pel que fa a les tirades: la mitjana es va reduir a 4.300 exemplars per títol davant dels 5.000 del 2008. Així, el nombre total d'exemplars va baixar al voltant d'un 10%. Les llibreries i les cadenes de llibreries continuen sent el punt de compra de llibres preferits pels lectors. D'altra banda, canals com la venda de les editorials per Internet (les llibreries queden a part) i la venda per correu, per telèfon o crèdit es desplomen. Puja la literatura infantil i juvenil (un 4,5%) i la narrativa (un 3,2%). El llibre digital, que apareix per primera vegada en l'informe anual de la
Federació de Gremis d'Editors va facturar el 2009, uns 51 milions d'euros, és a dir, només l'1,6% del total. En aquest mateix any es van comercialitzar en format digital 10.500 títols. La xifra més negativa és la previsió que la venda i la facturació de llibres en paper continuen baixant durant aquest 2010 i la baixada es podria situar en el 4%, el doble del que ha passat durant el 2009.

[dijous, 01.07.10]
D'aquí a set anys el cinema català continuarà doblat malgrat les crides a favor de la versió original si es vol que la nova Llei del Cinema aprovada pel Parlament de Catalunya tingui vigència
La cambra catalana esgota els últims períodes hàbils i de legislatura per deixar aprovades una sèrie de lleis, al marge de les conseqüències que pugui aportar la sentència de l'Estatut. Quan la llei s'apliqui del tot, i això no passarà fins al 2017, més tard fins i tot que el TGV a París, es preveu que la meitat de còpies de les pel·lícules que s'estrenin a Catalunya estiguin doblades o, en últim extrem, subtitulades en català. L'única excepció seran els films que tinguin com a llengua original el català o castellà, esclar. Queden excloses de la normativa les pel·lícules que no arribin a 16 còpies, que s'entén que no podrien finançar el doblatge amb la recaptació. En aquests set anys de coll, les empreses distribuïdores s'hauran d'adaptar a la nova llei per complir la paritat lingüística. El redactat de la llei preveu un règim sancionador estricte per incompliment de la norma, que pot arribar a multes de fins a 75.000 euros per incompliment de les quotes lingüístiques. S'elimina la possibilitat d'establir una taxa que gravi les versions doblades amb la intenció d'impulsar les versions originals. La nova llei aposta per avançar en l'ús del català en les còpies digitals amb bonificacions i ajudes a les sales perquè s'adaptin al nou sistema de projecció. A Barcelona només un 20% de les 96 sales de cinema estan digitalitzades. Per potenciar la projecció de
pel·lícules europees subtitulades, de producció catalana o d'especial interés cultural, es crearà una xarxa concertada de pantalles que rebran subvencions. Aquesta xarxa estarà formada per aquelles sales que voluntàriament s'hi adhereixin mitjançant convenis de col·laboració estables amb la Generalitat. La llei del cinema no té el beneplàcit del sector, que creu que el perjudicarà econòmicament. Per fer-ho saber, algunes sales projecten un anunci posant la por al cos dels espectadors. Alguns altres sectors pensen que la Llei, tal com ha passat amb l'Estatut i altres normatives, pot arribar també al Tribunal Constitucional.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS | JUNY | BITS JULIOL | | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció