[diumenge, 31.07.11]
El Grec 2011 tanca amb un resultat d'espectadors similars a anteriors edicions i amb el repte renovat de fer créixer el Festival d'Estiu de Barcelona que ha assumit Ramon Simó com a nou director
El Festival Grec de Barcelona ha convocat en aquesta edició 108.779 espectadors, 11.241 menys que l'any passat, una lleugera caiguda que s'explica perquè s'han posat menys entrades a la venda, encara que el percentatge d'ocupació dels espectacles s'ha mantingut al voltant del 66%, cosa que per al director sortint, Ricardo Swarzcer, es pot considerar excel·lent tenint en compte el context de crisi. Amb les representacions finals de l'espectacle 'Tragèdia', d'Àlex Rigola, s'ha tancat una edició que ha programat 64 espectacles, dels quals 16 han esgotat entrades, com 'Luces de Bohemia', de Ramón María del Valle Inclán, dirigit per Oriol Broggi a la Biblioteca de Catalunya. També han esgotat, a pesar de les discrepàncies de la crítica, els muntatges 'La caída de los dioses', de Tomaz Pandur i 'Esperant Godot', de Samuel Beckett, dirigit per Joan Ollé. En música, ham fet el ple els concerts de Manel, Goran Bregovic i Las Migas. Les obres de teatre han estat, com és habitual en el Grec, l'eix de la programació i han convocat 66.384 espectadors, amb una ocupació mitjana del 62%. La més vista ha estat 'Un tranvía llamado deseo', de Tennessee Williams, dirigit per Mario Gas, amb 12.373 espectadors. Li van darrere, amb 9.705 espectadors, 'Todos eran mis hijos', d'Arthur Miller, dirigit per Claudio Tolcachir. Pel que fa als espectacles internacionals, dins del Programa França, el públic ha estat menor que altres anys i ha apostat sobretot pels grans noms consolidats, de manera que l'índex d'ocupació ha baixat per primera vegada en cinc anys i s'ha situat en un 56% [vegeu recull de crítiques a la revista Clip de Teatre]. 'El centaure i l'animal', de Bartabas, i 'Octopus', de Philippe Deocuflé, han estat els muntatges més vistos, amb 1.814 i 2.697 espectadors respectivament, però espectacles com 'I am the wind', de Patrice Chéreau, només van aconseguir el 29% de l'ocupació. La dansa, principalment amb companyies establertes a Catalunya, ha tingut una ocupació del 63%, entre els quals, el més vist ha estat l'espectacle inaugural de Cesc Gelabert, 'La muntanya al teu voltant', amb 1.770 espectadors i el 65% d'ocupació, a més de la companyia jove d'ITDansa, amb 1.632 espectadors i el 78% d'ocupació. La designació del nou director, Ramon Simó, directament des de l'ICUB, de l'Ajuntament de Barcelona, ha estat criticat pel govern anterior que cinc anys enrere va convocar un concurs públic, després de trenta anys de designacions fetes igualment "a dit", tal com s'ha qualificat el de Ramon Simó.

[dissabte, 30.07.11]
Les curses de toros passen del Ministeri d'Interior al Ministeri de Cultura del govern espanyol i els protaurins hi veuen una escletxa per combatre la prohibició democràtica del Parlament de Catalunya
El Consell de Ministres —el mateix dia que s'anunciaven els quatre últims mesos de l'actual govern amb la convocatòria d'eleccions generals—, mitjançant un reial decret, ha aprovat que, d'ara endavant, el Ministeri de Cultura espanyol assumeixi totes les qüestions relacionades amb la promoció i foment d'aquesta disciplina artística, els estudis, estadístiques i anàlisi sobre la matèria i també el registre de professionals del sector. Segons el decret, el Govern espanyol reconeix la tauromàquia com "una disciplina artística i un producte cultural" i considera que les competències de l'Estat amb vista al seu foment i protecció tenen la seva correcta ubicació en el Ministeri de Cultura. Així mateix, la Comissió Consultiva Nacional d'Afers Taurins passarà a formar part del mateix ministeri que presideix actualment la ministra Ángeles González Sinde. En la nota del decret, s'afegeix que es dóna així "satisfacció a necessitats de correcta ubicació i atenció de les disciplina i dels professionals del sector". A l'octubre de 2010 els representants del món del toro van mantenir una reunió amb el llavors ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, en el qual es va anunciar un principi d'acord per aconseguir aquesta mesura. Des de la primavera de 2010, un nucli de toreros punters amb José María Manzanares, Julián López, El Juli, Alejandro Talavante i Cayetano Rivera entre els més destacats, van lluitar per aquest canvi. Fa un any i un dia que el Parlament de Catalunya va aprovar democràticament la prohibició de les curses de toros a partir de l'1 de gener del 2012. Aleshores, però, els toros no eren de protecció cultural com ara s'ha certificat. L'empresari, ramader i apoderat de la Monumental de Barcelona, Antonio García Jiménez, ha avançat que amb aquest decret s'obre una porta contra les prohibicions com la del Parlament de Catalunya. Fa uns dies, el Partit Popular de Catalunya exigia a Convergència i Unió que es retirés la prohibició a canvi de donar suport als Pressupostos del 2011, en la votació dels quals es va acabar abstenint.

[divendres, 29.07.11]
El nou director general de L'Auditori i les institucions del consorci treballaran conjuntament per dissenyar el contracte-programa que es desplegarà les pròximes temporades
Un cop estudiades les candidatures finalistes que la comissió assessora, formada per dos representants del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i dos representants de l’Ajuntament de Barcelona, havia seleccionat prèviament d’entre els 29 candidats s'ha nomenat director general de L'Auditori, Oriol Pérez Treviño, com a director general de L’Auditori que té el projecte d’establir els eixos d’actuació per a les pròximes temporades i el contracte-programa del qual es presentarà el mes de setembre. Oriol Pérez Treviño substitueix Joan Oller, que ha estat director de L’Auditori des de l’any 2001 i que actualment és el director general del Palau de la Música Catalana, després de l'afer Millet i la junta anterior. Oriol Pérez Treviño (Manresa, 1972), és llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorand en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. La seva formació musical se centra en les disciplines de flauta de bec i fagot, estudis que ha seguit a l’escola Esclat i al Conservatori Professional de Música de Manresa. Pérez Treviño és coordinador executiu del Centre Robert Gerhard ubicat a l’Auditori i dedicat a la promoció i difusió del patrimoni musical català. Des de l’any 2009, ha estat director del Festival de Torroella de Montgrí. Entre les responsabilitats que ha desenvolupat en els últims anys, ha estat coordinador general de la Xarxa de Músiques de Cataluya des d'on va impulsar la celebració de més de 1.200 concerts a Catalunya per promocionar els joves intèrprets catalans i portar l’oferta musical a tot el país. Ara, com a nou director general de L'Auditori, serà el responsable de conduir i dirigir aquest organisme en tots els seus aspectes artístics i de gestió, col·laborant amb programadors, institucions i artistes de Catalunya i d’arreu del món. L’Auditori disposa de quatre sales de concert: la Sala 1 Pau Casals de més de dues mil localitats; la Sala 2 Oriol Martorell de sis-centes localitats; la Sala 3 Tete Montoliu; i la Sala 4 Alícia de Larrocha, més reduïda i de caràcter polivalent; a més dels espais dedicats al Museu de la Música i els espais de serveis complementaris. L’entitat gestiona un pressupost aproximat de 23 milions d’euros, amb una plantilla de personal propi, fins ara, de dues-centes persones.

[dijous, 28.07.11]
Només el 18% dels catalans es manifesta partidari del cinema doblat al català davant un 24% que opta per la versió original i un 46% que continua en la inèrcia del doblatge espanyol
Això és el que es desprèn de l'estudi "La dieta cultural dels catalans", presentat pels responsables del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. És la primera vegada que aquest estudi pregunta als 30.000 enquestats en quina versió preferirien veure una pel·lícula. Un 64% es partidari de la versió doblada, mentre que per la versió original només s'inclina el 24%. També es revela que el 91% de les pel·lícules que s'han vist han estat en castellà, el 5% en català, lleugerament superior a anteriors estudis per l'efecte recent de 'Pa negre'. La nova Llei del Cinema Català, aprovada la passada legislatura pel tripartit (PSC-ERC-ICV) i CiU, encara que el seu reglament encara no s'ha desenvolupat, obliga les multinacionals a doblar o subtitular al català el 50% de les còpies de les pel·lícules no europees que es distribueixin a Catalunya. D'altra banda, en aquest estudi sobre la dieta cultural dels catalans durant el 2010 s'evidencia que des del 2008 va augmentant el consum de videojocs (un 10%) i música (un 2%), mentre que baixa un 3% l'assistència a espectacles. El consum de llibres, cinema i concerts s'ha mantingut pràcticament estable. Respecte al principal consum cultural dels catalans, es torna a posar de manifest que és la música (l'escolta un 89% de la població), seguida pels llibres (58%), el cinema (35%), les exposicions (30% ), els concerts (29%), els espectacles (25%) i els videojocs (22%). Segons les mateixes dades, a Catalunya el 70% dels llibres que es venen són en castellà; el 26% en català i el 5% en altres llengües.

[dimecres, 27.07.11]
Els ajuntaments de Venècia i Florència apliquen un reglament que estableix una nova taxa de residència turística en aquestes dues ciutats italianes que espera recaptar uns 30 milions d'euros
L'impost turístic es cobra a cada individu que pernocta en un hotel d'aquestes dues ciutats i oscil·la entre un i cinc euros per nit, depenent de la categoria de l'establiment. En concret, obliga els clients a abonar un euro cada dia i per cada estel que tingui l'hotel. No obstant això, aquests no poden cobrar aquest impost a partir de la cinquena nit. A més, l'Ajuntament factura també dos euros per dia en càmpings o residències religioses. Florència i Venècia segueixen així els passos de Roma, que va aprovar a finals d'any un impost d'entre tres i cinc euros per nit. No obstant això, aquesta taxa diària es reduirà a la ciutat dels canals fins a un 20% durant els mesos de febrer i novembre, considerats temporada baixa a Venècia, tot i que queden exclosos d'aquesta reducció els hotels de quatre i cinc estrelles. Les dues ciutats tenen previst que la recaptació es destini a la conselleria de béns culturals i per restaurar els edificis històrics. Venècia espera ingressar almenys 20 milions d'euros durant el 2011 i Florència, al voltant de 10 milions, quantitat que preveu incrementar fins als 20 milions l'any 2012.

[dimarts, 26.07.11]
La indústria de la música catalana en directe perd el 30% d'ingressos i un 20% d'espectadors en un any
La indústria de la música en directe, àmbit que ja representa el 90% de la indústria musical del territori de llengua catalana, ha perdut, des del 2008, el 30,2% dels seus ingressos, segons les dades de l'Anuari de la Música 2011. D'aquesta baixada de facturació, un percentatge situat entre el 10 i el 15% correspon a l'any 2010, segons les xifres de l'anuari impulsat conjuntament cada dos anys pel Grup Editorial Enderrock i l'Associació Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya (ARC). Amb dades de 2010, la xifra d'espectadors ha caigut per primera vegada a Catalunya, un 20,4%, quan des del 2005 havia crescut un espectacular 46,2%. Les raons d'aquesta baixada s'han de buscar, segons les associacions professionals, en diversos factors com la caiguda de la contractació per part de les institucions municipals, la tardança en els pagaments dels ajuntaments i la crisi, que provoca que es destini menys diners per anar a concerts. En tres anys s'ha doblat el consum de música per Internet, que ja suposa el 18,2% del total, mentre que, en el conjunt de l'estat espanyol el streaming musical o escoltar la música per Internet sense descarregar-la (Spotify i programes similars) aporta un 23,3% dels ingressos digitals. Escoltar música per la ràdio és ja una pràctica habitual de la meitat els catalans i sis de cada deu diuen que escolten música cantada en castellà. El pop-rock s'implanta com el gènere musical preferit per el 70,3% dels catalans que, d'altra banda, multipliquen per quatre el consum de salsa i música llatina, mentre baixa la popularitat de la clàssica i creix la del flamenc i la cançó melòdica. Els trenta principals festivals de pop-rock van augmentar l'assistència un 11,2% fins arribar als 1,2 milions d'espectadors. Els barcelonins Primavera Sound i Sónar guanyen públic mentre que el FIB de Benicàssim cau un 34%. Les sales de concerts perden un 17,4% del públic i programen un 19,7% menys de concerts. Les dades de l'Anuari de la Música 2011 mostren que ha canviat la tendència de 2008 que oferia una xifra de recaptació de la música en directe 7 vegades superior a la del disc, ja que a dia d'avui i amb el nou pop català ha remuntat la indústria musical discogràfica amb una facturació positiva, per primera vegada des de la crisi de 2005. Les vendes de discos físics i digitals facturen 15,6 milions d'euros, un 4,2% més que el 2009, el mercat discogràfic català creix 2 punts i passa a representar el 9,3% de l'estatal mentre que el negoci discogràfic s'enfonsa un 21% en el conjunt de l'Estat.

[dilluns, 25.07.11]
El Barbican Center de Londres i el Baryshnikov Arts Center de Nova York formaran part entre altres centres del Barcelona Internacional Teatre fundat per Focus i dirigit per Calixto Bieito
La productora Focus ha fet realitat un dels seus projectes més ambiciosos fins ara, el Barcelona Internacional Teatre (BIT), una gran plataforma de creació escènica que dirigirà Calixto Bieito —que acaba de deixar la direcció artística del Teatre Romea després de deu anys— i en la qual participaran 18 institucions europees i americanes. El BIT no tindrà seu fixa d'exhibició, sinó que cadascuna de les coproduccions s'estrenarà en una ciutat diferent, i després girarà pels altres teatres de la xarxa. Entre d'altres, formen part del Barcelona Internacional Teatre (BIT) el Barbican Center de Londres, al Baryshnikov Arts Center de Nova York, el Bayerisches Staatsccshauspiel de Munic (Alemanya), el Shauspiel Stuttgart (Alemanya), i el Teatre General Sant Martín de Buenos Aires (Argentina), a més del Festival de Bergen (Noruega) i el Lincoln Center Festival de Nova York, a més del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el Teatre Romea de Barcelona, el Palau de la Música Catalana i el Centro Dramático Nacional (CDN). El compromís d'aquestes institucions amb BIT serà variable i no implica compromisos econòmics ni de programació sinó només artístiques. Si Calixto Bieito n'assumeix la direcció artística, Borja Sitjà, que ja forma part de l'equip directiu de Focus, en serà el gerent. El BIT tindrà el suport d'un consell artístic que formen el que va ser director del Festival d'Edimburg fins a 2006, Brian McMaster, el director del MC93 de Bobigny (París), Patrick sommier, i els directors fins ara del CCCB, Josep Ramoneda, i del CDN, Gerardo Vera. El pressupost de BIT per a producció és, inicialment, de 500.000 euros, incloent els 350.000 que costa mantenir la seva estructura, mentre que per al 2012 comptarà amb 1 milió d'euros, i per al 2013, amb 850.000 euros. Un 25% correspon a les aportacions de les institucions públiques: l'Ajuntament de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura.

[diumenge, 24.07.11]
Herman Dune, Man Man, Aloe Blacc, Bedroom, Grupo de Expertos Solynieve i Guillamino són alguns dels noms de la 19ena edició del BAM Festival Barcelona Acció Musical
El Festival BAM (Barcelona Acció Musical) estrena direcció artística de Carles Conesa. Entre el 22 i el 24 de setembre, coincidint amb les Festes de la Mercè, el certamen presentarà en diferents escenaris un cartell amb un important protagonisme d’artistes locals i una atractiva selecció d’artistes internacionals amb propostes singulars que van des del folk al rock tribal passant per l’electro-pop i el soul. En l’òrbita del folk hi ha Bedroom, el projecte de pop-folk minimalista i domèstic de l’Albert Aromir, amb la presentació del disc, El fum blanc. I també Herman Dune, fins fa poc reis de l'indie, però molt més famosos des que la cervesa Estrella Damm els ha escollit per fer la banda sonora al seu anunci. Més indie-folk: la cantautora canadenca Little Scream, amb un primer disc. I el millor country alternatiu del Mediterrani amb els valencians Senior i El Cor Brutal. El pop independent està representat pel Grupo de Expertos Solynieve, projecte en paral·lel de Jota de Los Planetas amb el seu col·laborador Manuel Ferrón i el guitarrista de Lagartija Nick. El certamen BAM, que arriba a la seva 19a edició, compta també amb Parade, cantautor electro-pop a mig camí de Kraftwerk, Beach Boys i la cançó melòdica italiana. Des de Califòrnia, el cantant de soul i raper Aloe Blacc, conegut pel seu hit I need a dollar, sintonia de la sèrie de televisió How to make it in America. L’electrònica més ballable està representada per Zomby, productor dubstep britànic sota la influència del so rave de vella escola. Com a artistes difícils de classificar hi ha Guillamino en un revival personal i una mica wonky del funk que Prince feia als 80. Els nord-americans Man Man amb el seu pop-rock tribal extravagant i delirant, com sorgits d’un somni impossible compartit per David Lynch i Tim Burton. Per la seva part, els britànics Portico Quartet reinterpreten el jazz des d’una òptica contemporània. La mescla de ritmes és el secret de Rita Indiana y Los Misterios, un dels noms emergents de la música caribenya moderna, amb un so qualificat com electro-merengue-beat, dins del cicle BCNmp7 del CCCB.

[dissabte, 23.07.11]
L'esquelet de la balena del nou Museu Blau un cop reparada arran de l'accident patit en el trasllat fa un any busca nom de fonts
Una vegada ressuscitada, el Museu Blau es planteja organitzar alguna activitat per posar nom de fonts a l'esquelet de la balena que durant anys va ser una de les icones de l'antiga seu del Museu de Zoologia, al Parc de la Ciutadella. Abans de dotar-lo d'un nom, però, s’haurà de certificar que l'esquelet del cetaci és efectivament un mascle, com pressuposen els conservadors del museu. El 1862, els habitants de Llançà (Alt Empordà), la majoria pescadors que vivien en petites cases vora el mar o l’església, van trobar una balena embarrancada a Cap Ras, al nord del poble. Doncs, 149 anys després, l’esquelet d’aquest cetaci torna a ser notícia en l’inici d’una nova vida després de la mort. L’enorme esquelet es pot visitar a l’entrada del nou Museu Blau, el característic edifici del Fòrum dedicat des d'ara a les ciències naturals. El pendent —l’estructura segueix l’escalinata que puja al primer pis— dota la balena d’una animació que no tenia en la seva anterior ubicació, horitzontal i encarcarada, al Museu de la Ciutadella. La cua sembla donar impuls a l’exemplar, com si tingués intenció de sortir per la porta i tornar al mar que no havia tingut mai tan a prop des del seu naufragi a la Costa Brava. La instal·lació, que va obligar a tancar el Museu Blau gairebé dues setmanes, ha costat 146.000 euros. Un tub d’acer recorre tota la columna de l'esquelet, els 44 punts de subjecció distribuïts en quatre plaques soldades al sostre i la reconstrucció —amb resina i no amb fusta, que era com es feia abans— de les peces originals que s’han perdut (falanges, un tros de pelvis i un tros de crani). En total, els tècnics han trigat cinc mesos a posar a punt la balena de Barcelona. El juny de l’any passat, quan s’estava desmuntant l’esquelet per traslladar-lo al Fòrum, l’immens maxil·lar superior va cedir i va caure a plom des d’una altura de quatre metres. Va quedar fet miques i l’asseguradora va haver de pagar prop de 30.000 euros.

[divendres, 22.07.11]
El Museu Picasso explora l'evolució del pintor París des del 1900 fins al 1907 amb obres seves i altres de Van Gogh, Gauguin, Cézanne, Toulouse-Lautrec o Rodin
Una cinquantena d'obres de Picasso, completades amb altres de Van Gogh, Gauguin, Cézanne, Toulouse-Lautrec o Rodin, il·lustren l'exposició 'Devorar París. Picasso 1900-1907', que es mostra al Museu Picasso, l'evolució del pintor malagueny des de la seva arribada a París fins que es converteix en líder de l'avantguarda. Segons els responsables del museu, la mostra, que es pot veure fins al 16 d'octubre, és la culminació d'un procés que intenta revisar, contextualitzar i oferir una mirada crítica sobre l'obra picassiana. En els primers set anys del segle XX, un Picasso molt jove, d'encara no 18 anys, entra en debat, competeix, homenatja i copia el conjunt de la massa crítica cultural que s'havia concentrat a París en aquell moment. L'exposició posa un accent especial en la vinculació que hi va haver entre l'obra de Picasso i la de Van Gogh, de qui s'exhibeix en l'exposició una desena d'obres. Picasso i Van Gogh van viure experiències paral·leles a la seva arribada a París com a joves immigrants, però a Picasso el que més li va cridar l'atenció del pintor holandès va ser la seva forma de plasmar en el llenç la manera personal de veure les coses. Als 90 anys, Picasso va confessar que només hi havien hagut uns quants artistes importants en la seva vida, i un d'ells havia estat Van Gogh. Procedents del Museu Van Gogh, en l'exposició es poden contemplar una desena d'obres del pintor holandès, com 'Autoretrat de pintor' (1888), 'Bladar' (1888), 'El turó de Montmartre i la pedrera de pedra' (1886), 'El pont de Courbevoie' (1887) o 'Taula de cafè amb absenta' (1887). Aquest autoretrat de Van Gogh estableix un diàleg invisible amb l''Autoretrat amb paleta de Picasso', del 1906, que prové del Museu de Filadèlfia. Al final del recorregut de l'exposició es pot veure a un Picasso que fa el gran salt i que té fonts d'inspiració molt variades, des de Cézanne i Matisse a l'escultura ibèrica i l'art africà.

[dijous, 21.07.11]
El singular Festival Gong encara la sisena edició amb un programa que té el seu eix en un diàleg musical i sonor entre Montserrat i Collbató
Enguany, el Festival Gong, en la seva sisena edició (23 i 24 juliol) obrirà les portes amb un instrument de nova creació, les biles, que és un joc de campanes que arriben de Rússia i que estan formades per planxes de metall d’una gran capacitat acústica que irradien una nodrida paleta de sons harmònics. Aquesta actuació es fa des de la terrassa del Gong i es podrà escoltar també des del poble de Collbató. El so de les biles interpretat pel músic Mark Pulido s’alternarà amb el so del campanar on se situa el campaner català Pere Giné. El primer concert del Festival està dedicat a la lira, un dels instruments més mítics i ancestrals, però que pren un to del temps actual a càrrec del músic Luis Paniagua, reconegut especialista en aquests tipus d’instruments. Amb una lira molt especial, construïda amb una closca de tortuga, un parell de banyes, una pell i set cordes de budell i la veu Luis Paniagua, sorgeix una música relaxant i remota que a l’interior de les coves pren una significació molt adient. El segon concert està dedicat a les arpes. El festival Gong té el privilegi de comptar amb l'arpista i cantant Arianna Savall, ben coneguda per la seva carrera musical dins la música antiga i els seus treballs en una clau molt més contemporània. Alternarà peces del seu darrer treball. 'Peiwoh', amb obres relacionades amb la muntanya de Montserrat. Estarà acompanyada del seu company Petter Johansen (veu, hardingfele i mandolina) i el contrabaixista Miguel Àngel Cordero. Tots tres formen el grup Hirundo Maris. El Gong s'ha consolidat en sis anys com un festival que es caracteritza per donar a conèixer nous sons i instruments únics en un entorn natural d’acústica excepcional i que és ja un referent.

[dimecres, 20.07.11]
La facturació del llibre electrònic durant el 2010 va augmentar un 37,5% i el nombre de títols en aquest suport es va incrementar en un 141% en relació a l'any anterior
La facturació del llibre electrònic va arribar el 2010 als 70,5 milions d'euros, un 37,5% més que el 2009, i el nombre de títols comercialitzats en aquest suport, 25.567, es va incrementar en un 141% en relació a l'any anterior. Però aquestes xifres només representen el 2,4% de la facturació total del sector, percentatge molt similar al d'altres països. El 2010 es van editar en suport digital 11.748 títols, un 97% més que el 2009, i es van digitalitzar gairebé 26.000 títols del fons del catàleg. La major part de la facturació del llibre electrònic (el 69%) correspon a obres de Dret i Ciències Econòmiques. Aquestes dades es desprenen d'un estudi de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE) i del Centro Español de Drets Reprogràfics (CEDRO) que mostra també la retallada d'un 43,7% en l'adquisició de llibres per part de les biblioteques públiques. La crisi econòmica, segons els responsables de l'estudi, ha afectat seriosament el mercat interior del llibre espanyol, que el 2010 va facturar 2.890,80 milions d'euros, fet que suposa un 7% menys que l'any anterior a causa de la frenada del consum i les polítiques erràtiques educatives de les comunitats autònomes. El Gremi es mostra també preocupat pel descens d'un 3,2% de la venda de llibres de text no universitaris, per una política de gratuïtat mal entesa. El llibre de text és fonamental per al sector editorial espanyol, i el no universitari ve patint agressions pràcticament per part de totes les autoritats públiques, diuen els editors. En els dos últims anys, la reducció del mercat del llibre de primària i secundària ha estat d'un 15,4%. El descens de les vendes continua aquest any i, segons les estimacions que estudien els editors, la facturació ha caigut un altre 7% en els sis primers mesos de 2011 en relació amb el mateix període de l'any anterior. L'any passat es van vendre 228.230.000 exemplars, el que representa un 3,4% menys que el 2009. El preu mitjà de cada llibre ha baixat fins als 12,67 €, davant dels 13,17 € de l'any anterior. Els títols editats en les llengües de l'Estat espanyol van augmentar el 2010, sobretot els llibres en gallec, un 28,6%; i en euskera, 1.446 títols, el que suposa un 3,5% més. En català es van publicar 10.287 títols, un 0,7% més que el 2009.

[dimarts, 19.07.11]
Un estudi revela que l'ús generalitzat a través d'Internet de cercadors i de bases de dades afecta la manera com els usuaris recorden la informació consultada
La utilització d'Internet com a eina per a tot pot arribar a convertir-se en un problema, sobretot per a l'energia mental. Un estudi ha revelat que l'ús generalitzat de cercadors i de bases de dades en línia afecta la manera com els usuaris recorden la informació que consulten. L'estudi ha estat realitzat per un equip d'investigadors de la Universitat de Columbia (Nova York) i es pregunta si les persones recorden més la informació que saben que pot ser fàcilment recuperada a la xarxa, de la mateixa manera que els estudiants són més propensos a recordar fets que creuen que els seran preguntats en un examen. L'equip va dur a terme quatre experiments de memòria, segons The New York Times. En una d'aquestes proves, els participants escrivien un terme en el cercador. Abans de fer aquestes cerques, a la meitat d'aquests participants se'ls va informar que una part de la informació es guardaria en un ordinador i a l'altra meitat de les persones se'ls va dir que la informació no es guardaria en cap lloc. Aquells als quals se'ls havia informat que les dades havien de ser guardades van demostrar menys capacitat de retentiva que aquells als quals se'ls va informar que les dades serien esborrades. L'experiment també explora un aspecte del que es coneix amb el nom de Memòria Transact, és a dir, que una persona recorri a la seva família, als amics o companys de treball com a font de referència per emmagatzemar informació que en un futur li pot fer servei. L'estudi conclou que Internet s'ha convertit en el principal sistema d'emmagatzematge extern i que, a pesar de tot, la memòria humana de les generacions més joves s'està adaptant amb rapidesa a les noves tecnologies.

[dilluns, 18.07.11]
La Comissió de Peticions del Senat espanyol ha rebut la denúncia d'un ciutadà que assegura que al Museu Picasso de Barcelona hi ha diverses obres atribuïdes al pintor, però que, en realitat, són d'altres autors
El denunciant, Ròmul Antonio Tenés Ocaña, s'ha dirigit a la Comissió de Peticions del Senat espanyol, òrgan que tramita queixes i propostes dels ciutadans, per indicar que en la Donació Picasso del 1970 a l'Ajuntament de Barcelona es va produir, segons ell, un "crim d'Estat", ja que assegura que algunes de les obres d'aquesta donació pertanyen a d'altres autors. La denúncia, presentada el setembre de l'any passat i a la qual ha tingut ara accés l'agència Europa Press, es fonamenta en un "minuciós informe pericial cal·ligràfic" datat el 27 desembre del 2002 i "avalat per dos reconeguts experts". En la denúncia, explica que la "fraudulenta donació" va ser "sostreta amb artifici enganyós" als pintors José Ruiz Blasco —pare de Picasso—, Isidoro Broques Gómez, José Garnelo Alda, Ramon Casas i Àlbers Jumont, i que a aquestes obres "van ser afegides amb nocturnitat centenars de quadres sense valor, sense signatura ni data, comprats al mercat dels Encants". Per fer passar aquestes obres com si fossin de Pablo Picasso, segons el denunciant, es "va falsificar la signatura J. Ruiz per P. Ruiz" i a continuació es "va afegir un grotesc Picasso". En primer lloc, el denunciant acusa el Ministeri de la Presidència de "falsificar un document" del Ministeri de Cultura, "canviar el número del Registre del Senat espanyol per tal d'obstruir la recerca de l'expedient en un futur" i "falsificar la literalitat" del propi denunciant en canviar el nom de José Ruiz Blasco pel de D. Pablo Ruiz Picasso. En segon terme, assenyala Josep Maria Socias, Manuel Font, Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu, alcaldes de Barcelona entre 1979 i 2011, com "els responsables directes dels delictes d'espoliació, falsedat documental i estafa". I rebla que l'Ajuntament de Barcelona "estafa els visitants" del Museu Picasso en exigir el pagament d'entrada per veure la Donació Picasso del 1970 ara posada en qüestió.

[diumenge, 17.07.11]
El Festival Grec 2011 arriba al seu meridià amb una bona acceptació de la majoria dels seus espectacles teatrals i les propostes escèniques del «Programa França»
El seguiment del Festival Grec 2011 es pot fer puntualment a través de la revista digital «Clip de Teatre» que, com cada any, en un especial sobre el certamen, recull les diverses crítiques que es publiquen en diversos mitjans sobre cadascun dels espectacles que s'han vist en aquesta edició. Entre aquests, es troben, entre altres, els espectacles: «El centaure i l'animal», amb concepció i posada en escena de Bartabas i coreografia de Ko Muroboshi i Bartabas; «La nostra classe», de Tadeusz Slobodzianek, en traducció de Joan Sellent i direcció de Carme Portaceli; «Call me 'Maria'», una creació d'Adrián Schvarzstein i Sergi Estebanell; «Un tranvía llamado deseo», de Tennessee Williams, sota la direcció de Mario Gas; «Julieta & Romeo», de William Shakespeare, una adaptació de Marc Martínez i Martí Torras sota la direcció de Marc Martínez; «Sobre el concepte de rostre, en el fill de Déu», concepció i posada en escena de Romeo Castellucci; «Macadam Macadam», espectacle coreografia i posada en escena de Blanca Li; «Días estupendos», d'Alfredo Sanzol, dirigit per ell mateix; «Desaparecer», adaptació sobre textos d'Edgar Allan Poe, amb dramatúrgia i direcció de Calixto Bieito, amb Juan Echanove i Maika Makovski.; «Octopus», posada en escena i coreografia de Philippe Decouflé; «I am the wind», de Jon Fosse, dirigit per Patrice Chéreau; «Todos eran mis hijos», d'Arthur Miller, adaptat i dirigit per Claudio Tolcachir; «Contra la democràcia», d'Esteve Soler, dirigit per Carles Fermández Giua; «Luces de Bohemia», de Ramón María del Valle-Inclán, dirigit per Oriol Broggi; «La tossuderia», de Rafael Apregelburd, posada en escena de Marcial di Fonzo Bo i Elise Vigier, en coproducció amb el Festival d'Avinyó; «Voices, adaptació de Calixto Bieito i Marc Rosich; «Une flûte enchantée», adaptació lliure de Peter Brook, Franck Krawczyk i Marie-Hélène Estienne; a més de l'espectacle inaugural, «La muntanya al teu voltant», coreografia i direcció de Cesc Gelabert.

[dissabte, 16.07.11]
Televisió de Catalunya estrena la primera «telemovie» coproduïda entre la Xina i un país europeu amb guió d'un autor xinès establert a Los Angeles i amb un repartiment d'intèrprets xinesos a més de dos de catalans
A partir d'ara ja no només es pot anar als basars xinesos per trobar tot el que un vulgui per fer bricolatge sinó que també es pot anar a la Xina per comprar sèries de ficció. La primera que ha coproduït Catalunya porta per títol 'Secrets de Xangai' i consta de 23 capítols que s'emeten durant aquest estiu en hora de tarda, per això se li dóna el caràcter de telenovel·la, tot i que en realitat el seu argument i estructura l'acosta a la telemovie. És la primera sèrie de ficció coproduïda entre una cadena europea i una televisió xinesa. Només l'actriu Montse Alcoverro i l'actor Enric Cusí són els dos personatges locals. La resta són actors i actrius xinesos. L'actriu catalana interpreta el paper d'una dona que viu a Barcelona i està casada amb un home que va emigrar de la Xina fa més de vint anys i que ha aconseguit construir aquí una gran empresa. L'actor Enric Cusí interpreta el paper de l'advocat del marit xinès. La placidesa d'aquest matrimoni, que té un fill de vint anys anomenat Josep, es trenca quan el marit decideix buscar la dona i la filla que va deixar a la Xina quan va emigrar. La sèrie [veure tràiler de promoció] ha estat qualificada d'amor i intriga però el que hi pesa són les relacions humanes i els ingredients típics de les sèries similars. Tant el director, Zhu Yi, com el guionista, Xue Haixiang, i la major part de l'equip tècnic i artístic són xinesos. El director Zhu Yi ha fet gairebé tota la seva carrera artística a Austràlia i el guionista xinès Xue Haixiang viu a Los Angeles. Malgrat el caràcter internacional de la sèrie, els productors han optat per fer una versió per a la Xina, que es va emetre el febrer i març passats en un canal via satèl·lit, amb capítols de 45 minuts, i una altra per a Catalunya amb episodis de 30 minuts. Evitar els tòpics ha estat un altre dels obstacles que ha hagut d'esquivar l'equip de guionistes, que s'ha esforçat en què la sèrie serveixi perquè aquestes dues cultures es coneguin una mica millor. Es calcula que la sèrie a la Xina va tenir una audiència d'uns cent milions d'espectadors, en versió doblada al mandarí. La versió original és en anglès, idioma triat com a llengua vehicular perquè els actors de diferents zones de la Xina i els catalans poguessin entendre's en el rodatge.

[divendres, 15.07.11]
Google obrirà a Berlín el mes d'octubre un institut per analitzar la relació entre la xarxa i la societat en col·laboració de diverses institucions alemanyes
Els impulsors del projecte són la Universitat Humboldt de Berlín (HU), la Universitat de les Arts de Berlín (UDK) i el Centre Científic d'Investigació Social de Berlín (WZB). Google hi aportarà un total de 4,5 milions d'euros durant els tres primers anys. L'objectiu de l'institut és estudiar els canvis que ha generat internet a la societat i se centrarà en quatre àmbits d'estudi: innovació, política, filosofia del dret i dret constitucional i política dels mitjans. Per tal de garantir la independència de l'institut, es crearà una societat patrocinadora per al seu finançament i un equip d'investigació que definirà continguts i objectius, mentre que un consell científic analitzarà el treball del centre. El conseller delegat de Google, Eric Schmidt, ja havia avançat la participació de la companyia en el projecte el febrer passat, en un article publicat al diari Die Welt. Paral·lelament, Eric Schmidt s'ha compromès a declarar davant del Senat nord-americà en una audiència en què s'examinarà la competència online de la companyia. Google es troba involucrada en una investigació antimonopoli de la Comissió Federal de Comerç (FTC) dels EUA sobre presumptes abusos de poder en el mercat. La companyia del cercador controla aproximadament el 69% de les cerques que es realitzen a través de la xarxa. LA FTC està analitzant les queixes habituals de les companyies competidores, que acusen el gegant Google d'oferir el rànquing de resultats de cerques segons els seus interessos, amb un tracte de posicionament favorable per als seus serveis propis.

[dijous, 14.07.11]
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals aprova el «Manual d'ús» que concreta l'aplicació del «Llibre d'estil» dels professionals de TV3 i Catalunya Ràdio
El Consell de Govern ha aprovat el Manual d'ús, la tercera i última part del Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). El document desenvolupa els principis i directrius recollits a la Guia editorial i en concreta l'aplicació a les diferents plataformes, tant pel que fa la producció com a la difusió de continguts. La vocació del Manual d'ús és ser una eina de treball útil en l'exercici diari dels professionals de TV3 i Catalunya Ràdio. Està pensat per esvair dubtes, resoldre conflictes deontològics, periodístics o lingüístics, i també aportar marcs de referència a l'hora de prendre decisions, sempre amb l'objectiu final de complir el mandat de servei públic. Amb aquest document es completa el Llibre d'estil de la CCMA, que es compon de dues parts més: la Guia editorial, que es va aprovar al juliol del 2010 i recull els valors i principis de funcionament dels mitjans de la Corporació, i el portal lingüístic ésAdir, que des del 2006 recull els criteris que al llarg dels anys han consolidat un model de llengua basat en la correcció i l'adequació. Així doncs, el conjunt del Llibre d'estil estableix el marc editorial i lingüístic i les normes periodístiques, ètiques i professionals dels diversos mitjans que integren la CCMA: televisió, ràdio, internet i altres plataformes. Recull els valors de servei públic i de compromís amb la societat, atenent la seva diversitat i complexitat i tenint una cura especial amb les minories i la infància. El Llibre d'estil de la CCMA és una eina de treball per als professionals de TV3 i Catalunya Ràdio i, alhora, és obert a tota la professió periodística i a la societat catalana. És disponible a internet i accessible a tota la ciutadania, fàcil de consultar i connectat a altres textos de referència gràcies a una arquitectura d'enllaços hipertextuals tant interns com externs. Resultat de més de dos anys de feina, recull els valors dels 28 anys d'experiència dels professionals de les empreses de la CCMA, que han participat activament en la seva elaboració.

[dimecres, 13.07.11]
El campament de Publi Corneli Escipió descobert fa cinc anys a la desembocadura de l'Ebre s'atribueix al que Titus Livi anomena «Nova Classis»
Després de descobrir, l’any 2006, un gran campament romà de campanya de la segona guerra Púnica a l’Aldea (Baix Ebre), s’ha identificat el nom d’aquest assentament militar. L’equip de recerca de Jaume Noguera, professor associat del Departament de Prehistòria, Història Antigua i Arqueologia de la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca d’Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia (GRACPE), ha conclòs que aquest campament és el que Titus Livi menciona amb el nom de Nova Classis (en llatí, ‘flota nova’). L’any 217 aC, les flotes romana i cartaginesa es van enfrontar a la desembocadura del riu Ebre. Van vèncer els romans, amb Gneu Corneli Escipió, oncle de Publi Corneli Escipió "l’Africà", al capdavant, que va capturar 25 embarcacions púniques, tota una «nova flota» per als romans, que van voler recordar aquesta victòria naval atorgant aquest nom al campament que immediatament després van aixecar a la costa. El campament data entre el 217 i el 209 aC. Segurament, el van aixecar el pare i l’oncle de Publi Corneli Escipió l’Africà, derrotats i morts pels cartaginesos el 211 aC. Es tracta d’un campament de grans dimensions (30 ha), en què l’any 209 aC Escipió va aplegar un potent exèrcit de 25.000 homes (quatre legions) amb les quals, amb un ràpid atac, va conquerir Cartago Nova (Cartagena). Estava situat en un enclavament d’un alt valor estratègic, als peus de l’antiga Via Heraklea (que més tard es va transformar en la Via Augusta, que recorria des de temps protohistòrics el corredor mediterrani) i vigilant el trànsit fluvial. Després de cinc campanyes de prospecció en el jaciment s'hi han recuperat centenars d’objectes, com ara restes d’armament, objectes d’ús personal, estaques de tendes de campanya o tatxes de caligae (el reforç de les sandàlies dels legionaris romans), però sobretot més de 200 monedes de l’època. Les campanyes bèl·liques al nord-est de la península Ibèrica han estat sovint menystingudes per la historiografia oficial, però la supremacia militar romana en aquesta zona entre els anys 218 aC i 212 aC va ser clau per la victòria final de Roma.

[dimarts, 12.07.11]
El Museu del Prado reuneix un centenar d'obres mestres del paisatge que va tenir el seu laboratori a Roma la primera meitat del segle XVII
El paisatge com un gènere autònom en la pintura va tenir el seu laboratori a Roma entre 1600 i 1650. El Museu del Prado reuneix ara un centenar d'obres mestres d'aquells pintors, en l'exposició 'Roma. Naturaleza e Ideal. Paisajes 1600-1650', que es pot veure fins al 25 de setembre. La mostra la integren 84 pintures i 19 dibuixos i constitueix la selecció de paisatges més important presentada fins ara sobre aquesta època. L'exposició compta amb la col·laboració de la Réunion des Musées Nationaux, de París, i el Museu del Louvre, i ha estat descrita com una lliçó d'història de l'art. En aquests primers 50 anys del segle XVII el paisatge es va començar a identificar com un element independent de la presència de la figura humana i es va donar un pas definitiu de gènere menor a una pintura de prestigi reconegut. Roma va esdevenir en aquesta època un laboratori d'experimentació i intercanvi en el qual artistes italians, francesos, holandesos o alemanys van treballar sobre el paisatge. El fet que la pintura de paisatge hagués estat considerada com un gènere menor explicaria que no hagin estat molt coneguts artistes de primera fila com l'alemany Goffredo Wals, que va realitzar una aproximació a un estil nou com s'observa en el quadre 'Casa en un camí rural'. Claudio de Lorena i Nicolás Poussin tanquen l'exposició. El primer és considerat un dels artistes màxims del paisatge i va representar el moment d'or del paisatge europeu. Nicolás Poussin hi és representat amb deu dels seus quadres en els quals exhibeix un paisatge classicista i incorpora missatges de caràcter moral i ètic.

[dilluns, 11.07.11]
La reordenació de les obres i una reducció de les peces exposades faciliten un recorregut més entenedor per les sales del MNAC per entendre la millor col·lecció del món de l'art romànic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha incorporat els últims estudis historicoartístics i documentals, així com innovadores tècniques d'exposició i d'il·luminació a les seves noves sales d'art romànic, considerades les més importants del món. La col·lecció d'art romànic del museu, integrada per obres dels segles XI, XII i XIII, entre les quals destaca l'excepcional sèrie de conjunts de pintura mural, ha estat tancada al públic sis mesos amb la intenció de fer un recorregut més entenedor per al visitant i posar el focus en les obres més rellevants del període. Amb l'objectiu de racionalitzar el discurs i evitar reiteracions s'ha dut a terme una important reordenació de les obres i una reducció de la selecció de les peces exposades fins a arribar a 145. Aquests conjunts defineixen el discurs cronològic i estilístic en el que s'intercalen les sales dedicades a les diverses tècniques i tipologies: la pintura sobre taula, l'escultura en fusta, l'escultura monumental i l'orfebreria. La intervenció ha potenciat els eixos que ofereixen les sales instal·lant-hi obres clau que reforcen l'itinerari, com en el cas de la Lapidació de Sant Esteve (Sant Joan de Boí) o de les talles dels davallaments de la Creu. Com a novetat, s'exposa, per primera vegada de manera permanent, un grup de teixits coptes. Pel que fa a la pintura mural romànica, articulada entorn als fastuosos absis, les intervencions realitzades s'han centrat de manera especial en la il·luminació i en algunes de les sales en el tractament del color dels murs de suport, per afavorir la contemplació de conjunts tan rellevants com el de Sant Climent i Santa María de Taüll, Sant Joan de Boí, Sant Quirze de Pedret, Sorpe, Cardona o Sijena. Els fons d'escultura en fusta i pedra, integrada per crucifixos, verges i davallaments de la Creu, entre els quals destaquen peces com la Majestat Batlló, també són contemplades de forma més pròxima i potenciant el seu sentit tridimensional. El recorregut culmina amb els objectes d'orfebreria, agrupats en vitrines, dues de les quals estan dedicades a l'anomenada obra de Llemotges, la cèlebre producció d'objectes de coure esmaltats el centre dels quals estava en aquesta ciutat del nord d'Occitània.

[diumenge, 10.07.11]
Mor als 91 anys el jueu italià supervivent del genocidi nazi, Rubino Romeo Salmonì, que va inspirar la pel·lícula «La vida és bella» de Roberto Benigni
L'italià Rubino Romeo Salmonì, un dels últims jueus romans supervivents a la persecució nazi que quedaven amb vida i qui va inspirar el film 'La vida és bella' de Roberto Benigni, ha mort a Roma als 91 anys. Segons informen els mitjans italians, Rubino Romeo Salmonì (Roma, 1920), identificat en el camp de concentració nazi d'Auschwitz amb el codi A15810, havia contribuït perquè es conegués a Itàlia la realitat de l'Holocaust nazi a què van ser sotmesos els jueus. La seva història, recollida recentment en el llibre 'Ho sconfitto Hitler' ('Derrota a Hitler'), havia servit perquè Roberto Benigni s'inspirés per fer el film 'La vida és bella' (1997), que narra la història de un jueu italià que és portat a un camp de concentració amb el seu fill. La pel·lícula va ser premiada amb tres Oscar. Rubino Romeo Salmonì va arribar al camp d'extermini d'Auschwitz després de ser detingut l'abril de 1944 per la policia feixista a Roma i passar pel camp de concentració de Fossoli (nord d'Itàlia). Va tornar a Roma l'agost de 1945 per retrobar-se amb els seus pares, però no així amb els seus germans Angelo i Davide, que havien estat assassinats pels nazis. Després de conèixer la seva mort, la família Salmonì ha rebut nombrosos missatges de condol de part de les autoritats italianes.

[dissabte, 09.07.11]
Sílvia Munt estrena com a actriu i directora la pel·lícula «Meublé» basada en la desapareguda Casita Blanca de Barcelona i el mite de la casa de cites més emblemàtica de la segona meitat del segle passat
¿Què passava un dia qualsevol dins de les 43 habitacions secretes de la Casita Blanca? El tancament fa poc d'aquest meublé de Barcelona ha proporcionat una oportuna excusa per enregistrar el que probablement és ja l'últim testimoni audiovisual de la seva existència —excepció feta de la pàgina web que encara està activa en xarxa— i, alhora, per parlar de les relacions humanes al voltant d'un llit i sense màscares. O, potser, amb la màscara no habitual. Sigui perquè la persona no és l'adequada, sigui perquè el moment no és el propici o perquè, simplement, cal celebrar que no estem sols per una estona... Una mica d'això és el que passava cada vegada que un cotxe arribava a l'edifici de l'"amor prohibit" i es perdia en l'anonimat de les cortines protectores de la Casita Blanca. Alguna cosa devia tenir aquest local perquè molta gent s'hi aferra com a símbol d'una època, còmplice de plaers silenciosos i record de les aventures prohibides de milers de persones que van passar per les seves discretes habitacions. La història d'aquest local ha estat el punt d'inspiració per a la pel·lícula 'Meublé', en què cinc parelles coincideixen en un mateix moment a l'edifici, per viure un parèntesi de llibertat, al marge de la societat del moment, i mostren les seves inseguretats, obsessions i necessitats. Els intèrprets Nora Navas, Àlex Brendemühl, Clara Segura, Francesc Garrido, Marta Marco, Álvaro Cervantes, Marc Rodríguez, Sílvia Munt —també en la direcció—, Miquel Gelabert i Marta Angelat són alguns dels que donen vida als personatges del film sobre aquesta mena de palau de les cites clandestines.

[divendres, 08.07.11]
CosmoCaixa fa una mirada amable a les matemàtiques en una exposició que commemora el centenari de la Reial Societat Matemàtica Espanyola
Tot sovint se senten tòpics sobre com en són, de complicades, les matemàtiques, però la veritat és que ajuden a entendre la complexitat del món de la manera més senzilla possible. En aquesta exposició de CosmoCaixa es demostra que, a causa de la convergència entre àlgebra i geometria, qualsevol equació es pot dibuixar en l’espai i que la figura que es genera d’aquesta manera es pot comprendre a través de l’equació. La natura ha produït de manera espontània formes belles i harmonioses. Amb l'ajut de les matemàtiques es poden estudiar aquestes formes, descobrir-ne les equacions i, a més, produir-ne de noves. En el recorregut de l'exposició 'Imaginary', que es pot visitar fins al 20 de novembre, i amb l'ajuda de pissarres digitals es pot comprovar i es poden fer molts assajos en ben poc temps. Es tracta de transformar la imaginació en equacions i provar d'aconseguir la figura més bella. El visitant s'ha de deixar captivar per les figures que hi troba, participar en el diàleg entre geometria i àlgebra i explorar les propietats de cada una de les formes. Amb aquestes equacions s'aprèn a trobar simetries o singularitats i es descobreix uns quants misteris que involucren aquests conceptes. Per exemple, a 'Zitrus', aquesta figura no és una llimona sinó que és un model matemàtic que ajuda a entendre millor les propietats de la forma que té la llimona.

[dijous, 07.07.11]
La programació musical del Festival Internacional de Música Popular i Tradicional proposa diferents mirades al món amb una vintena de grups de deu països
El Festival arriba a la seva 31a edició amb un cartell que compta amb més de 45 concerts i activitats de 21 formacions de 10 països diferents, una proposta de músiques d’arrel per tal de connectar el món i les cultures a través de la música. La programació musical d'aquest any proposa diferents mirades al món, en un discurs que vol deixar petjada i fer retorn social més enllà del que és una projecció artística. En aquest sentit, hi haurà propostes de països com Algèria, de la mà de la cantant Neila Benbey, o del grup del Margrib Fanfaraï. Precisament, aquest grup participarà en el vermut tertúlia del 15 de juliol sobre “La nova revolució del nord d’Àfrica del 2011”, juntament amb El Kaissa Ould Braham, professora de llengua amaziga i periodista a Algèria, i Maria Majó, cooperant dels immigrants de Mataró. La rumba catalana serà una element a destacar d'aquest Festival amb la presencia de dues formacions que no han estat mai al FIMPT, tot i la seva llarga trajectòria musical. Un d'ells és l'incombustible Peret, considerat per molts com el pare de la rumba catalana. L'altra proposta és la del grup Sabor de Gràcia, que en aquesta ocasió farà un concert d'homenatge a Gato Perez, ara que es commemoren els 20 anys de la seva mort. Altres ritmes que també recorden la rumba estaran protagonitzats per grups com la banda xilena Chico Trujillo, una formació de gran prestigi mundial, amb la que es demostra que el Festival Internacional de Música Popular i Tradicional (FIMPT) està al nivell dels grans festivals europeus. En aquest mateix nivell també se situen els 17 Hippies, una banda berlinesa amb una agenda farcida d'actuacions que, per primera vegada, s'ha aconseguit portar a la ciutat. De les 21 actuacions que enguany formen el cartell del FIMPT només en repeteixen quatre. D'aquestes destaca la formació catalana El Pont d'Arcalís i l'acordionista irlandesa Sharon Shannon, que serà la responsable del concert de cloenda del festival. Els espais de Vilanova i la Geltrú on es celebra el FIMPT compten enguany amb un nou escenari, el de l'Auditori Eduard Toldrà.

[dimecres, 06.07.11]
La Institució de les Lletres Catalanes es queda en una autonomia descafeïnada i perd la capacitat per atorgar els ajuts a la creació que representen gairebé la meitat del seu pressupost
Malgrat que els comunicats oficials han intentat donar a entendre que l'anomenada popularment "Llei òmnibus" no afectaria la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), el fet és que l'acord que han acceptat els representats dels autors, traductors i editors en aquest organisme, en una sessió presidida pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, els acontenta mantenint-los adscrits al Departament de Cultura, en una pretesa autonomia, que els deixa només la possibilitat de desplegar les activitats i projectes encaminats a una hipotètica modernització de la Institució en el moment que el 2012 commemorarà el 75è aniversari de la seva fundació i el 25è aniversari de la seva refundació, però que li escapça definitivament l'execució d'atorgar els ajuts a la creació que venia repartint anualment entre escriptors, traductors i entitats de promoció de la literatura catalana. Aquesta funció, que tindrà encomanada el nou Institut d'Indústries Culturals —en procés de remodelatge i terminologia— representava per a la Institució de les Lletres Catalanes prop del 50% del seu pressupost. Una mena de salvavides d'emergència, doncs, ha fet que la Institució de les Lletres Catalanes mantingui, per ara, el seu perfil propi i que es reforci el paper del degà, a més de tenir una opció una vegada a l'any de presentar davant el Parlament de Catalunya un memoràndum sobre l'estat de les lletres catalanes. Davant el perill inicial, segons el primer redactat de la Llei, de la desaparició de la Institució de les Lletres Catalanes, es van recollir signatures de particulars i institucions a un manifest que reclamava la totalitat de les atribucions de l'organisme. Amb l'acord acceptat, molts dels signants es poden sentir ara enganyats pel fet que el consell assessor ha acceptat a la primera de canvi, sense posar-ho a disposició pública dels signants i del conjunt de les associacions implicades, una resolució que sembla més una propina burocràtica i sentimental per respecte a la tradició que no pas una aposta de futur per a la continuïtat sostenible de la Institució de les Lletres Catalanes, la refundació de la qual, fa 25 anys, ja es volia que fos autònoma del tot, només gestionada pels escriptors, però va acabar en una ens autònom del Parlament de Catalunya sota la tutela del Departament de Cultura. Poc o molt, la història, un quart de segle després, es repeteix.

[dimarts, 05.07.11]
El «Biel» de «Ventdelplà» debuta al teatre amb l'obra «Madame Melville» de Richard Nelson sota la direcció d'Àngel Llàcer a l'escenari del Borràs
Per a aquesta estrena en català de l'obra 'Madame Melville', del dramaturg Richard Nelson (Chicago, Illinois, 1950), que representa també la targeta de presentació aquí de l'autor, el director Àngel Llàcer ha fet una operació similar al que es va fer en l'estrena absoluta fa deu anys a Londres. Optar pel debut escènic d'un actor que representés l'edat que s'atribueix al personatge adolescent, un jove nord-americà que estudia a París, a l'Institut Americà, a les envistes del Maig del 68, dos anys abans, i que cau rendit davant els encanteris seductors de la seva professora de literatura. Si a Londres, la tria va ser la de l'actor novaiorquès, Macaulay Culkin, quan aquest ja tenia 20 anys, aquí l'edat s'ha ajustat encara més a la demanada pel personatge i, a falta d'un catàleg d'estrelles de Hollywood, s'ha recorregut al món local estel·lar de la televisió que, gràcies a la llargada en més de 300 capítols de la sèrie 'Ventdelplà', de TV3, va veure com creixia en el paper de Biel, fill de la Teresa (Emma Vilarasau), l'actor català Carlos Cuevas (1995), malgrat que la seva participació en publicitat, cinema i televisió ja li venia rodada des dels 5 anys [crítica integra a la revista Clip de Teatre]. El contrast entre veterania i debut és esclatant. Per un costat, la força i el remolí de l'actriu Clara Segura, en el paper de Claudie, la professora, i per l'altra, la del jove debutant, Carlos Cuevas, en el paper de l'adolescent Carl que li portarà, si ell vol i els déus escènics també, l'inici d'una trajectòria artística que pot ser molt profitosa a manera que vagi trobant el seu to personal i la seva pròpia maduresa. Entremig, la gratificant sorpresa interpretativa de l'actriu Montse Vellvehí —un paper que casualment li serveix de consol per passar el mal trago de l'estiu després de l'anul·lació sobtada del Festival Shakespeare de Mataró que dirigeix—. Hi fa el paper de Ruth, veïna de l'apartament de la professora, que origina, juntament amb els dos protagonistes, algunes escenes de comèdia total per deixar respirar la tensió que es prepara fins al pinyol melodramàtic del desenllaç final.

[dilluns, 04.07.11]
L'escàndol de la SGAE posa en l'ull de l'huracà altres entitats de gestió de drets d'autor que últimament han retallat les prestacions socials als seus agremiats
L'escàndol que ha esquitxat la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) amb imputacions a la seva cúpula directiva, encapçalada per Teddy Bautista —precisament acabat de renovar en el càrrec malgrat que el seu sou públic és de 300.000 euros anuals, més el cotxe institucional i xofer, amb una jubilació futura blindada de 24.000 euros al mes— ha posat sobre l'ull de l'huracà les altres entitats de gestió de drets d'autor que fins ara ha autoritzat en el seu dia el Ministeri de Cultura, a pesar que ara al·lega que el control de cadascuna correspon als govern autònoms. Hi ha en aquest moment vuit entitats de gestió que tenen representació dels titulars de drets. Pel que fa als autors: SGAE (Societat General d'Autors i Editors), CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics), VEGAP (Visual Entitat de Gestió d'Artistes Plàstics), DAMA (Drets d'Autor de Mitjans Audiovisuals). Pel que fa als artistes intèrprets o executants: AIE (Artistes, Intèrprets o Executants, Societat de Gestió d'Espanya), AISGE (Artistes Intèrprets, Societat de Gestió). I pel que fa a productors: AGEDI (Associació de Gestió de Drets Intel·lectuals) i EGEDA (Entitat de Gestió de Drets dels Productors Audiovisuals). Totes aquestes entitats de gestió han nedat en acumulació de recursos en els últims anys. Però arran de la crisi, algunes han començat a aplicar retallades considerables que han afectat principalment les percepcions dels agremiats i els serveis socials que, per llei, es veuen obligades a oferir. Un cas recent el de CEDRO que havia retirat dels associats les prestacions socials per serveis mèdics o sanitaris i que, aquesta mateixa setmana ha anunciat que tornarà a posar en marxa per al 2011, tot i que amb un límit de 300 euros, la meitat del que cobria fins ara. Les entitats de gestió de drets d'autor han estat causa de polèmica en els últims temps, sobretot a partir de les restriccions que s'han volgut aplicar als usuaris d'Internet amb els cànons digitals o les normatives sobre la llibertat de descàrregues. Pel que fa a l'afer de la Societat Espanyola d'Autors i Editors (SGAE), el jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, ha decretat aquest diumenge, mentre pren declaració a altres implicats, la posada en llibertat sense fiança, però amb càrrecs, per al president executiu, Teddy Bautista, i els altres dos directius de l'entitat de gestió detinguts per la Guàrdia Civil en el marc de la investigació sobre la presumpta comissió de delictes societaris i de blanqueig de capitals, el director general Enrique Loras i el director econòmic i financer, Ricardo Azcoaga. Els altres detinguts són la principal accionista de l'empresa Microgénesis, Elena Vázquez, i el seu director financer, Celedonio Martín. Els quatre detinguts restants —el director general de la SDAE, Enrique Loras i la seva esposa María Antonia García Pombo, la germana d'aquesta, Eva, i un dels socis directors de Microgénesis— han passat a disposició judicial aquest dilluns. Segons les dades que obren en les diligències, que han estat declarades secretes, els detinguts podrien haver creat una trama societària en aprofitament de la seva situació dins de la societat i desviat fons valorats en més de 400 milions d'euros en perjudici de la pròpia entitat i dels seus associats.

[diumenge, 03.07.11]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el juny del 2011 amb 5.212.563 visitants que han fet 17.396.546 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de juny del 2011, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el juny del 2011, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 5.212.563 visitants i 17.396.546 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 8.512'6 visites de pàgines (8'4 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 9 minuts i 23 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 12.432 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 143 països més entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dissabte, 02.07.11]
L'espectacle «Una història catalana» ha tancat la temporada del programa T6 del Teatre Nacional de Catalunya amb ple absolut en totes les funcions
L'obra, que ha estat la que ha tancat la temporada convencional de les sales del Teatre Nacional de Catalunya —ara es limita a acollir un dels espectacles del Festival Grec— ha estat un dels èxits de la temporada, amb ple absolut i entrades esgotades, cosa que ha confirmat una vegada més l'interès de les propostes que ha anat oferint en els últims anys el dramaturg vilafranquí Jordi Casanovas. En aquest cas, 'Una història catalana', que s'ha representat a la Sala Tallers fins al cap de setmana de Sant Joan, no ha decebut ningú, malgrat la trapelleria interactiva de la segona part amb els espectadors. 'Per qualche dollaro in più' o, dit d'una altra manera, 'La mort tenia un preu' (vinga, ara en català antic: 'La muerte tenía un precio'), la pel·lícula de Sergio Leone on els vaquers no s'estan de romanços i tenen sempre el dit a punt al gallet. 'Per qualche dollaro in più' podria ser el títol d''Una història catalana' (així no semblaria tant de manual d'ESO, malgrat la intenció de la ironia que hi posa l'autor). Com que el western és carn de cinema, el plantejament teatral d'aquest T6 de Jordi Casanovas exigeix que els espectadors hi dediquin una mica d'imaginació. I allà on hi ha gent del barri de La Mina i del Pallars —la síndrome de 'Pedra de tartera', al TNC, continua— cal que hi vegi pantalons vaquers, botes amb esperons, cinturons amb revòlvers, muntures i alguna soga de penjar i tot [crítica íntegra a la revista Clip de Teatre]. Però aquest 'pseudowestern' a la catalana té molt poc d''spaghetti western' i l'espectador no hi trobarà gaires d'aquests elements pel que fa al vestuari i l'attrezzo. Un fusell, sí, però de matar óssos i cérvols, un parell de revòlvers de quinqui i molta fanfarroneria, com el gènere mana. Només en alguns moments, fugaços, una banda sonora de fons que sembla que hi hagi Ennio Morricone darrere l'escenari tocant i que transporta als deserts polsosos dels ranxos, les cavallerisses i les estampides del vacum.

[divendres, 01.07.11]
Comença la programació de teatre familiar d'estiu amb la reposició al Jove Teatre Regina del musical «Gats» de la companyia La Trepa
La creació pròpia d'un espectacle musical és, avui en dia, molt més arriscat que fa dues dècades, quan els pioners del musical català van obrir aquesta pàgina teatral poc explotada fins aleshores. I ho és perquè, en aquest espai de temps tan curt i tan llarg a la vegada, la iniciativa local s'ha vist ofegada per la falta de mitjans, pels ajuts retallats i per l'allau de grans produccions amb efectes secundaris de multinacional i, de rebot, multicolonitzadora. Per això la proposta de 'Gats', de la veterana companyia La Trepa, amb més de trenta anys d'història a l'esquena, és una rara avis que cal seguir de prop i encara més perquè, només encetar la temporada, s'ha despuntat com un dels espectacles més atractius de la cartellera familiar recent, que no vol dir que no n'hi hagi hagut d'altres abans, però 'Gats' destaca per sobre de tots per diferents característiques que el fan singular [crítica íntegra i reportatge a Clip de Teatre]. En primer lloc, el guió parteix d'una anècdota senzilla, però com que és en la senzillesa on sovint s'amaga el bo i millor, la història va creixent progressivament de la mà de mitja dotzena de gats i gates que, en clau de faula urbana, adquireixen de seguida el paper de les virtuts i els defectes quotidians dels humans més contemporanis. I en segon lloc, esclar, La Trepa té la sort de comptar amb les creacions musicals de Ferran González —alerta amb el recent èxit del descaradot 'Pegados', musical a quatre mans d'ell i Alícia Serrat, que ha fet temporada a Madrid després d'haver-se estrenat al nou Almeria Teatre de Gràcia.

TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS | JUNY | BITS JULIOL | | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |