[divendres, 31.07.09]
L'Arts Santa Mònica signa un conveni amb la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma per difondre la cultura científica i la comunicació
La signatura d'aquest conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de la Catalunya, al qual està adscrit l'Arts Santa Mònica, i les dues universitats catalanes té una significació central per al desenvolupament del projecte d'Arts Santa Mònica, i té l’objecte, segons els seus promotors, de la redefinició conceptual de l’antic Centre d’Art Santa Mònica, amb l’objectiu de potenciar l’àrea de les arts mitjançant el diàleg amb altres dimensions de la cultura vinculades a la ciència, el pensament i la comunicació, amb el compromís de fer-se càrrec dels nous àmbits de ciència i comunicació i de les programacions que les relacionin. Arts Santa Mònica està concebut com un “lloc de llocs”, un espai de trobada de caràcter interdisciplinari en el que les arts entren en diàleg amb la ciència i la comunicació. En el nou escenari de la societat de la informació i el coneixement, la cultura humanística i la cultura científica són les dues cares d'una mateixa experiència de coneixement. La ciència és cultura i la comunicació ja és un element nuclear de l'economia, la política i la cultura. Les noves formes de producció, circulació i apropiació dels bens simbòlics estan fortament condicionades pel creixent protagonisme social del progrés científic i les comunicacions electròniques. Amb l’impuls d’aquesta iniciativa Arts Santa Mònica, a banda de potenciar els valors propis d’un centre d’arts contemporani, incorpora de manera directa els àmbits de la ciència i la comunicació amb una perspectiva transversal. El pla de treball de l’àmbit de ciència preveu quatre línies: Disseny i creació d’un espai Laboratori de ciència i art situat a la segona planta de l’edifici; Organització d’àmbits de reflexió i debat a l’entorn dels grans temes que travessen la contemporaneïtat des de l’òptica de la relació entre cultura i ciència; Definició d'un espai de trobada per als diferents grups de recerca de les universitats catalanes en l’àmbit de la ciència i la tecnologia; Coordinació d'un programa expositiu en les vessants de la ciència i les noves tecnologies, coherent amb la resta de la programació de l’ASM.

[dijous, 30.07.09]
Continua imparable la caiguda d'espectadors de cinema amb la pèrdua de més de 2 milions en mig any i la contradicció del ball de xifres entre administració i empresaris del sector
El cinema continua perdent espectadors segons es desprèn de les xifres oficials del primer mig any del 2009. La caiguda s'ha situat en un 15'2% i ha passat, de 55'9 milions d'espectadors en el mateix període de l'any passat, a 47'4 milions en el d'enguany. Per sectors, les pel·lícules estrangeres han baixat un 13% en mig any, passant de 48'8 milions d'espectadors el mateix període de l'any passat a 42'5 milions enguany. Les pel·lícules de producció de l'Estat espanyol, segons dades de l'Institut de Cinematografia (ICCA) han caigut encara més: un 32%, passant de 7.181.266 espectadors del mig any primer del 2008 a 4.876.730 espectadors d'aquest any. Per pel·lícules, la més vista de gener a juny del 2009 és 'Ángeles y demonios', amb 2'2 milions d'espectadors i una recaptació de 13'6 milions d'euros, per davant de 'Gran Torino', que té 2 milions d'espectadors. Les segueixen 'El curioso caso de Benjamin Button', amb 1'9 milions d'espectadors i la guanyadora dels Oscar, 'Slumdog Millionaire', amb 1'6 milions d'espectadors. La primera pel·lícula de producció espanyola que entra en el rànquing es troba en el novè lloc amb 'Fuga de cerebros' i 1.090.000 espectadors i 6'4 milions d'euros de recaptació. Cal baixar fins als llocs 21 i 24 de la llista per trobar-hi 'Mentiras y gordas', amb 707.000 espectadors, i 'Los abrazos rotos', amb 655.000 espectadors. Contrastant amb aquestes dades pessimistes, la Federació de Cinemes d'Espanya (FECE) va fer públiques fa tres setmanes unes altres dades en les quals assegurava que els espectadors havien pujat en aquest primer mig any fins a 3'7 milions més que en el mateix període de l'any anterior i que havien tingut un 13% més de recaptació amb 296 milions d'euros.

[dimecres, 29.07.09]
L’artista digital Dan Roger Arenzon treballa tancat durant sis mesos en un hotel per pintar el paisatge de Barcelona en 144 obres virtuals des de diferents habitacions
El projecte, sota el nom d’Equinox, l'està fent Dan Roger Arenzon, artista nascut a Buenos Aires, Argentina, el 1960, està establert a Alemanya i és pioner en el que s’anomena pintura digital. Per aconseguir captar les diferents perspectives de Barcelona, Dan Roger Arenzon porta des del 20 de març tancat a l’Hotel 5 Estrelles Melià on, fins al 22 de setembre, completarà el conjunt d'obres digitals. Les dues dates tenen un significat perquè coincideixen amb l’inici de l’equinocci de primavera i el de tardor. Des de diferents habitacions, Arenzon mostra els colors canviants de la ciutat al llarg del dia, el soroll i les formes. Durant els sis mesos del projecte, el pintor crea una col·lecció numerada de 144 pintures digitals, organitzades en 12 sèries de 12 obres cadascuna. Els quadres resultants tenen un format de 120 x 120 centímetres, seran únics i, el més sorprenent del projecte, es posen a la venda per 3.655,48 euros, preu que simbolitza el temps que triga la terra en donar la volta al sol (365 dies, 5 hores i 48 minuts). No és la primera vegada que Dan Roger Arenzon fa un treball d'aquesta mena ja que ha pintat el paisatge de les principals ciutats europees. Arenzon utilitza la pantalla de l'ordinador portàtil com a tela, el ratolí com a pinzell i el software com a paleta de colors, i desenvolupa una tècnica pròpia utilitzant el mitjà digital, que li permet, a més, compartir amb tothom el procés de creació de les seves obres. El projecte d’Arenzon, però, va més enllà, ja que també ha creat el canal de televisió Equinox TV, que transmetrà a través d’Internet i del circuit tancat de l’hotel el procés de creació de les pintures digitals. Dan Arenzon va néixer en una família de col·leccionistes i amants de l’art. Des de ben petit va veure's envoltat d’artistes de prestigi i es va iniciar en l’àmbit de la creació artística del gravat i la ceràmica. Quan era adolescent es va passar al dibuix i al gravat sobre metall, així com a les diverses tècniques de pintura. Als anys 80 va entrar en contacte amb la postproducció de la imatges a través del cine, el vídeo i la fotografia. Així, el seu treball en mitjans digitals va començar a restar espai a l’art analògic fins ara en què utilitza la tecnologia per al seu procés creatiu.

[dimarts, 28.07.09]
El Museu Nacional d'Art de Catalunya posarà a Internet un catàleg de 1.900 obres i la Biblioteca de Catalunya aspira arribar amb Goggle a reunir 100.000 volums digitalitzats
El MNAC posarà al servei dels internautes tot el seu fons. Tothom qui ho vulgui el podrà visitar íntegrament per internet. Fonts del Museu Nacional de Catalunya han precisat, però, que les visites virtuals no es podran fer fins d'aquí un any i mig com a mínim, perquè ara s'estan començant a digitalitzar les obres de les col·leccions permanents. Al desembre d'enguany es posaran en xarxa un catàleg-inventari amb 1.900 obres del museu, que anirà creixent durant tot l'any vinent fins a tenir en versió digital totes les obres que formen el fons del MNAC. També s'actualitzarà el web del museu perquè el seu disseny actual no permet que sigui compatible amb una visita virtual. En el projecte, hi participen set persones a temps complet, a més a més de conservadors, restauradors i fotògrafs del museu. D'altra banda, Google Llibres ja ha digitalitzat 35.000 llibres del fons de la Biblioteca de Catalunya, des de començaments del 2007. Tots els volums, lliures de drets d'autor, es poden consultar en obert, alguns en versió completa, d'altres amb limitació de contingut. Entre els llibres disponibles íntegrament hi ha 'Don Joan de Serrallonga' (1868), de Víctor Balaguer; 'Contes de l'avi' (1867), de Serafí Pitarra; 'Crònica catalana' (1860), de Ramon Muntaner; 'Espill o llibre de les dones' (1865), de Jaume Roig, i 'El criteri' (1862) de Jaume Balmes. En total es digitalitzaran 100.000 llibres de la Biblioteca de Catalunya. A partir d'ara, i en paral·lel, es començaran a digitalitzar també els fons de quatre biblioteques catalanes més que van subscriure l'acord amb Google: la Biblioteca de Montserrat, la de l'Ateneu Barcelonès, la del Centre Excursionista de Catalunya i la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona. Googlebooks ja ha digitalitzat més de 10 milions de llibres pertanyents a més de 30 biblioteques de tot el món. Gràcies a iniciatives com aquesta, el català té una presència a la xarxa que va més enllà del seu pes demogràfic i és una de les 30 llengües més usades a Internet, a més de ser el el 14è idioma en el rànquing dels més usats a Googlebooks.

[dilluns, 27.07.09]
El goril·la albí Floquet de Neu serà el protagonista d'una pel·lícula d'aventures que barrejarà animació en tres dimensions i imatges reals
Hi ha qui, aquests dies, ha vist rondant per l'univers el desaparegut Michael Jackson. I hi ha també qui no es conforma amb la seva mort i el fa reviure amb actes de recordatori i d'homenatge, com el de la Rambla de Barcelona que pretenia reunir cinc-cents imitadors del Rei del Pop per fer una performance entre Colom i Canaletes. Gairebé patètic. Doncs bé, en un altre àmbit, l'hivern del 2010 ressuscitarà el Floquet de Neu, un dels símbols més emblemàtics de la ciutat de Barcelona. Ho farà gràcies a la màgia del cine i també gràcies al conveni firmat fa uns dies entre l'Ajuntament i les productores Filmax, Utopia Global i MUF Animation després de dos anys de negociacions. El goril·la albí serà el protagonista d'una pel·lícula d'aventures que barrejarà animació en tres dimensions i imatges reals, es rodarà en català i tindrà Barcelona com a escenari de les seves aventures. El projecte té un pressupost de 6 milions i mig d'euros. El consistori aportarà la imatge del Floquet de Neu. Les tres productores assumiran la despesa econòmica amb l'objectiu de fer, a canvi, un negoci que consideren que serà important. Juga al seu favor que el protagonista és conegut arreu del món per moltes generacions i que el seu posat malhumorat desapareixerà de la pantalla gràcies a la traça del director, l'argentí Andrés Schaer, i de l'equip de guionistes. A més, el debut al cinema del "talismà de la sort", com va definir el goril·la el president de Filmax, Julio Fernández, anirà acompanyat d'una gran campanya complementària de màrqueting —amb videojocs, llibres i joguines— i d'una seqüela a la televisió, en la qual el Floquet de Neu es dedicarà a viatjar amb els seus amics per tot el món salvant animals en perill. Es pretén que sigui un film divertit, entretingut i universal, segons els productors, que compten també amb el primatòleg que el va portar a Barcelona fa 43 anys, el doctor Jordi Sabaté i Pi, pare de la criatura convertida ara en estrella de la pantalla. L'Ajuntament de Barcelona hi dóna suport amb l'interès que la mediatització del Floquet de Neu transmeti els valors de la camaraderia i el respecte al medi ambient i els animals. La pel·lícula, però, no només servirà per promocionar de nou la ciutat. Es dóna el cas que el projecte es posa en marxa coincidint amb la transformació del Zoo de la Ciutadella en un gran parc d'entreteniment. Es preveu que els ingressos que generi la pel·lícula ajudin a cobrir part dels 200 milions d'euros que el consistori preveu invertir en el nou Zoo de Barcelona.

[diumenge, 26.07.09]
Els restauradors dels Museus Vaticans confirmen que un dels personatges del fresc de la Capella Paulina és l'autoretrat de Miquel Àngel amb turbant i muntat a cavall
Després de fer la comparació amb els retrats en vida que es van fer de Miquel Àngel i amb les descripcions del seu físic de l'època, els experts que han restaurat la Capella Paulina del Vaticà han arribat a la conclusió que un dels personatges que apareixen en el fresc és el mateix geni del Renaixement. La Capella Paulina, situada a pocs metres de la Capella Sixtina i pintada entre el 1545 i el 1550, és l'última obra pictòrica de Miquel Àngel. Segons el cap dels restauradors dels Museus Vaticans, Maurizio de Luca, a la part de la capella que mostra la crucifixió de Sant Pere hi apareix un autoritari cavaller romà amb turbant blau i a cavall que té tots els trets facials de l'artista. De la mateixa opinió és el director dels Museus Vaticans, Antonio Paolucci, que precisa que el cavaller amb el turbant li sembla que és Miquel Àngel, encara que més jove perquè cal tenir en compte que en l'època que va pintar la Capella tenia 70 anys. El turbant blau lapislàtzuli del personatge ha estat clau per identificar l'autoretrat, ja que els experts recorden que l'artista acostumava a protegir-se de la pols amb un turbant quan treballava. El fet que es mostri muntant a cavall també el consideren normal, perquè a Miquel Àngel li encantava cavalcar, segons el biògraf i restaurador, Antonio Forcellino. Però el que ha acabat de convèncer del tot els experts han estat les comparacions amb altres retrats de l'artista, com el que va pintar Daniele da Volterra el 1541, al qual el personatge del turbant s'assembla molt. També hi ha semblances amb el suposat retrat de Miquel Àngel com a filòsof Heràclit en el fresc 'L'Escola d'Atenes', de Rafael, també al Vaticà.

[dissabte, 25.07.09]
Una documentació de l'Arxiu Secret del Vaticà desvela alguns esdeveniments inèdits de la Setmana Tràgica a cent anys de l'explosió social de la «Rosa de Foc»
L'Església espanyola del 1909 va enviar a la Santa Seu un centenar d'informes que relaten alguns dels fets que van provocar l'anomenada Setmana Tràgica a la ciutat de Barcelona, rebatejada com 'Rosa de Foc', la commemoració de la qual compleix aquest any el seu centenari. Des de feia mesos, després de la caiguda i pèrdua econòmica de Cuba i Filipines, l'exèrcit espanyol va començar la campanya de les mines del Rif, al Marroc, a la qual va enviar les tropes reservistes que s'embarcaven al port de Barcelona. Els soldats, però, que s'havien pogut la butlla en quedaven exempts, privilegi, esclar, que només es podien permetre les classes benestants. Per tot plegat, per la situació d'explotació obrera i per la flamarada i l'ascens dels grupuscles anarquistes, es va convocar una vaga general de 24 hores que va quallar en la població amb una aturada de la majoria de serveis i subministraments, excusa perfecta perquè el govern declarés l'estat de guerra. La nit del 25 de juliol, un diumenge, el primer centre religiós que va ser assaltat va ser el dels maristes del Poblenou. Però a partir de la matinada del 26 de juliol de 1909, els assalts a tots els barris de Barcelona van acabar amb 112 edificis destruïts —80 dels quals eren religiosos—, 106 morts, 350 ferits, uns 2.000 detinguts, 739 processos i 17 condemnes a mort, de les quals cinc van acabar amb execució. El balanç parla només de tres religiosos morts. I, a pesar de l'origen social de la revolta, el capital, les entitats bancàries o les empreses i fàbriques no van entrar en els plans dels revolucionaris. Segons l'historiador Joan B. Culla, el moviment conegut com a republicanisme lerrouxista, que es va estendre entre el 1901 i el 1923, va ser més aviat una explosió espontània, sense planificació ni direcció. El mateix historiador compara les diferències amb la revolta del 1835, amb assassinats de religiosos pel que fet que l'Església estava al costat dels carlins, i la del 1936, després de l'aixecament militar contra la Segona República, també amb persecució per als religiosos, que ja té caires d'autèntica revolució. Barcelona tenia en els dies de la Setmana Tràgica —definició afavorida per la burgesia— uns 150.000 treballadors a les fàbriques sobre un cens de 600.000 habitants. És l'època de l'obertura de la Via Laietana, que unirà el port amb l'Eixample —icona de la burgesia del moment— amb l'enderrocament de més de mil edificis. Un dels afusellaments a causa de la Setmana Tràgica va ser el de Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de l'Escola Moderna, considerat amb els anys un demàgog, a més de vincular-lo directament a l'intent del 1905 de matar el rei Alfons XIII i el 1906, i de titllar-lo de cap de turc entre els interessos lerrouxistes, socialistes i burgesos del moment.

[divendres, 24.07.09]
El Teatre Nacional de Catalunya tanca una de les temporades amb una mitjana més alta d'espectadors i un augment considerable d'abonaments
Segons dades del TNC, la temporada 2008-2009 ha tingut una assistència total de 172.095 espectadors, cosa que representa un 72'76% en 485 funcions de les sales de les Glòries. Per espais, la Sala Gran ha tingut 105.744 espectadors (67'39%), la Sala Petita, 51.110 espectadors (85'35%), la sala Tallers, 13.441 espectadors (74'90%) i els espectacles dels jardins, 1.800 espectadors (100%). El TNC ha fet també 1.727 espectadors (35'26%) en 40 funciona del Projecte T6, a les sales alternatives. En gira, els espectacles de la temporada han reunit 117.082 espectadors més (78'49%) en 241 funcions. D'aquests espectadors, 17.432 espectadors (87'17%) en 27 funcions, pel que fa a produccions pròpies, i 99.650 espectadors (77'15%) en coproduccions, en 214 funcions. En conjunt, el TNC ha tingut un total de 290.904 espectadors (74'48%) en 766 funcions. Els espectacles que han aplegat més espectadors han estat 'Aloma', amb 40.335; 'L'inspector', amb 33.657 espectadors; i 'La casa de Bernarda Alba', amb 25.548 espectadors. Dels 22 espectacles representats al TNC, 9 superen el 90% d'ocupació i 14 obtenen una ocupació superior a la mitjana de la temporada. 'Mort de dama', 'Trueta', 'La Dama de Reus' i 'Non Solum' figuren entre els més vistos. Precisament 'Non Solum', amb Sergi López, és l'espectacle que obrirà la temporada 2009-2010, després que va haver de ser suspès la temporada passada arran d'una afonia de l'intèrpret. La temporada 2008-2009 ha estat la temporada amb més abonaments de tota la història del Teatre Nacional de Catalunya, amb 3.125 abonaments que han representat l'emissió de 20.104 entrades, el 12% de les entrades de la temporada. Entre els nous espectacles de la temporada vinent, en un avançament encara provisional, figuren els espectacles 'Una comèdia espanyola', de Yasmina Reza; 'El casament d'en Terregada', de Juli Vallmitjana; El jardí dels cinc arbres', de Salvador Espriu; 'El ball', d'Irène Némirovsky; 'El museu del temps', d'Albena Teatre; i l'espectacle 'Llits', de Lluís Danés i Lluís Llach. En la programació familiar, l'únic espectacle confirmat en aquest moment és la reposició de 'El vestit nou de l'emperador', de Hans Christian Andersen.

[dijous, 23.07.09]
Commoció en el món cultural per l'escorcoll de la policia judicial al Palau de la Música Catalana per presumpte frau fiscal
Els Mossos d'Esquadra han estat escorcollant durant tot el dijous la seu de la Fundació Orfeo Català, al Palau de la Música Catalana, per ordre del jutge de Barcelona Juli Solaz, que investiga el presumpte desviament de 2 milions d'euros entre el 2003 i principis del 2004, sostrets dels fons de l'entitat cap a destinacions personals i que no tindrien cap vinculació amb les finalitats socials de l'entitat. La investigació, que ha creat commoció en el món cultural entre mostres d'incredulitat i d'altres d'especulació, s'ha obert arran d'una querella presentada per la Fiscalia de Barcelona, a partir de l'Agència Tributària i diversos anònims, per presumpta apropiació indeguda i falsedat contra els responsables i directius de la fundació, entre ells el president del patronat, Félix Millet Tusell. L'Agència Tributària va descobrir que des de comptes de la Fundació i d'una associació vinculada s'havien retirat en el període esmentat diverses quantitats de diners en bitllets de cinc-cents euros. Els funcionaris d'Hisenda van sol·licitar als responsables de l'Orfeó Català que justifiquessin aquestes sortides. Els directius de l'entitat van remetre documentacio que, segons els investigadors, podria ser falsa i resultava sospitosa. Entre aquests papers, existeixen algunes factures de suposades obres del mateix Palau de la Música Catalana encarregades a empreses que no tenen els mitjans i la capacitat per poder-les executar. També hi ha duplicitat de factures. L'Agència Tributària va traspassar el cas a la Fiscalia de Barcelona que, després de realitzar les oportunes comprovacions, va decidir presentar la querella. L'operació va provocar expectació pel fet que els Mossos d'Esquadra van impedir l'entrada dels visitants i turistes al Palau i també perquè els treballadors de l'administració van estar retinguts fins que es va donar per enllestit l'escorcoll.

[dijous, 23.07.09]
Diverses institucions organitzaran a la tardor els actes commemoratius del 50è aniversari de la mort de Carles Riba
Algunes de les institucions amb les quals el poeta Carles Riba (Barcelona, 29 setembre 1803 - 12 juliol 1959) va estar vinculat o que en són continuadores: l’Institut d’Estudis Catalans, l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona, l’Institut Cambó-Fundació Bernat Metge i la Institució de les Lletres Catalanes han reaccionat a la discreció amb què ha passat aquest juliol el cinquantenari de la seva mort. Així, a la tardor, tindran lloc diversos actes per deixar constància de l'efemèride. Carles Riba va ser vicepresident de la primera Institució de les Lletres Catalanes, a l'època de la República, membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i director del seminari de Clàssiques de la Universitat de Barcelona (l’Autònoma de la República). El 1939 es va exiliar. En tornar, el 1943, Carles Riba, sense abandonar la feina d’escriptor i traductor, va ser president de l'Institut d'Estudis Catalans, intermitentment, entre 1950 i 1957, i de la Secció Filològica des del 1950 fins el 1959. El darrer any de la seva vida esdevingué director de la Fundació Bernat Metge, on havia col·laborat i publicat més de vint volums, des de 1924. Poeta, crític i traductor reconegut, durant els anys de la postguerra va esdevenir el principal referent cívic a l’interior. Els actes que s’han organitzat per commemorar aquest cinquantenari són: una lliçó inaugural del curs acadèmic 2009-2010 de la Universitat de Barcelona sota el títol 'Riba i la Universitat', a càrrec de Carles Miralles, president de l’Aula Carles Riba, catedràtic de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, poeta i traductor (6 octubre). Diàlegs al voltant de l’obra i la figura de Riba, coordinats i conduïts pel poeta i editor Jordi Cornudella i organitzats per la Institució de les Lletres Catalanes, l’Institut Cambó-Fundació Bernat Metge, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona (data per determinar d'octubre). III Simposi Carles Riba, organitzat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona amb més d’una vintena d’escriptors, traductors i estudiosos provinents de dins i fora del domini lingüístic català participaran en les ponències i en les taules rodones previstes al voltant de quatre nuclis temàtics: Riba i la literatura europea; Irradiació de l’obra de Riba; La poesia de Riba; i Llengua i gèneres literaris en l’obra de Riba (del 30 de novembre al 2 de desembre del 2009). Acte acadèmic a Madrid, a la Biblioteca Nacional, organitzat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull, on hi haurà intervencions a l’entorn d’aspectes com la poesia de Riba, la seva feina d’informació sobre la llengua i la literatura catalana a Espanya i la seva recepció en les terres de parla castellana (15 desembre).

[dimecres, 22.07.09]
La Fundació Teatre Lliure aprova un contracte programa que consolida el projecte de Montjuïc i consolida la reobertura de l'espai tradicional de Gràcia
La remodelada seu del Teatre Lliure al carrer Montseny de Gràcia preveu obrir al públic a finals de l'any 2010. Però és només una data fita que ni els mateixos patrons de la Fundació s'atreveixen a donar per certa. Acostumats com estem als retards que s'ocasionen en obres públiques com aquesta, no és d'estranyar que tothom es prengui la data amb pinces. Mentrestant, la Fundació Teatre Lliure ha presentat el contracte programa per al període 2010/2012 que, segons els seus signants, regula els drets i els deures de la institució i les administracions i que consolida el projecte iniciat amb el trasllat de la seu principal del teatre a Montjuïc. El contracte ha estat ratificat pels responsables de la Fundació juntament amb el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, per l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, per la Direcció General de l'INAEM, per Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona. El contracte programa estableix els compromisos entre el Teatre Lliure i les Administracions públiques, que aporten el finançament majoritari de les seves despeses pressupostades en un total de 10.618.416 euros, dels quals 7.895.222 són aportacions institucionals (Generalitat i Ajuntament, 29'6% cadascuna, Ministeri de Cultura 10'10% i Diputació de Barcelona 5%). El document s’estructura a partir de dos eixos que orienten els seus objectius: el primer, la culminació del segon i últim mandat del director artístic Àlex Rigola i l’inici del següent mandat; i el segon, la posada en funcionament del renovat Lliure de Gràcia, espai amb unes condicions òptimes per a espectacles de format mitjà. La recuperació de la seu històrica del Lliure de Gràcia i la seva posada en funcionament suposarà, d’una banda, introduir innovacions en la gestió i l’estructura de funcionament i de personal dels últims anys, però molt especialment un replantejament de l’oferta artística del Teatre Lliure en els formats i en la relació amb els espectadors i la recerca de nous públics. La reobertura d'aquest espai, a més, comportarà que l’Espai Lliure de Montjuïc deixi de ser escenari públic i recuperi la funció de sala d’assaigs que figurava al projecte arquitectònic inicial.

[dimarts, 21.07.09]
La nova temporada del Teatre Romea preveu presentar el monòleg «La plaça del Diamant» amb Jessica Lange i orienta diversos espectacles per al públic familiar
El Teatre Romea de Barcelona celebrarà la temporada que ve el X aniversari de la seva nova etapa, i per celebrar-ho ha programat nou produccions entre les quals destaca 'La plaça del diamant', en una versió dirigida per Joan Ollé i protagonitzada per l'actriu Jessica Lange que es va estrenar el maig a Nova York en el marc del festival 'Catalan days'. L'espectacle, basat en la novel·la de Mercè Rodoreda, es representarà en anglès amb subtítols en català, tot i que encara no té dates confirmades. La nova temporada, que Calixto Bieito, director artístic, ha qualificat d'humanista i social, arrencarà l'1 de setembre amb 'Urtain', una coproducció d'Animalario i el Centro Dramático Nacional dirigida per Andrés Lima que construeix una autòpsia de l'Espanya del franquisme fins a les Olimpíades de 1992 a través de la història d'Urtain, un boxejador que es va suïcidar uns dies abans de començar els Jocs. La revisió d'un clàssic, 'La bella dorment del bosc', amb música de Txaikovski, buscarà un públic jove i familiar amb una versió de David Campos. Les famílies seguiran sent les protagonistes a 'Pagagnini', un espectacle de Yllana i Ara Malikian que ja es va poder veure la temporada passada i que barreja música clàssica i humor. Es presentarà coincidint amb les festes nadalenques. La companyia Comediants també es presentaran el desembre i el gener al Teatre Romea amb el muntatge 'Num3r@lia', un espectacle multidisciplinari sobre la importància dels números a la vida que uneix teatre, dansa, música i projeccions i que procedeix de les programacions familiars de CosmoCaixa. El mes de febrer, Joan Ollé presentarà 'El Cafè', de Carlo Goldoni, una obra mestra que uneix la comèdia moral i humana amb el divertiment. Entre l'abril i el maig 'Blackbird', de David Harrowe, oferirà un drama de parella que té com a rerefons uns abusos sexuals. De l'11 al 30 de maig, 'The Hamlet's Circus', de Toni Martín, parlarà de la devaluació de l'individu a la societat contemporània amb un muntatge qualificat d'experimental. La temporada del Teatre Romea s'acabarà amb 'Angelina o l'honor d'un brigader', d'Enrique Jardiel Poncela, dirigida per Juan Carlos Pérez de la Fuente, una barreja d'humor sa, teatralitat i absurd, que es podrà veure entre el 2 i el 20 de juny. El Teatre Romea ha tingut una ocupació durant la temporada que ara es tanca del 60% i hi han assistit 75.000 espectadors. Per a la nova temporada, el pressupost del teatre ha crescut en 500.000 euros, segons els seus responsables, i se situa en 4'5 milions d'euros, un 18% dels quals són aportats per les subvencions de les institucions públiques.

[dilluns, 20.07.09]
Es commemora el 25è aniversari de la mort de Xesco Boix amb un llibre i un CD que recullen la feina d'introducció del folk modern i la música de Pete Seeger que va fer en la cultura catalana
El 21 de juliol del 1984, fa 25 anys, Xesco Boix perdia la vida vora la via del tren del Maresme, a Malgrat de Mar. Tenia 38 anys. En els últims temps de la seva trajectòria artística, desenganyat segurament del rumb que havia pres la política amb l'anomenada Transició, patia èpoques de fortes depressions i seguia un tractament terapèutic precisament a Malgrat de Mar. Ara, per commemorar l'efemèride, Publicacions de l'Abadia de Montserrat ha publicat el llibre 'Xesco Boix, història de la nostra història', de Lluís M. Panyella i Maria-Josep Hernàndez. A més d'una quarantena de testimonis, conté un CD inèdit amb una carta sonora del mateix Xesco al músic mallorquí Jaume Barceló, en què li canta i explica com cantar cançons, setze en concret, i enmig fa reflexions sobre la cultura i la vida. Les cançons de Xesco Boix han estat la banda sonora de moltes generacions d'infants. Peces com 'Tots junts vencerem', 'Vull ser lliure' o 'No serem moguts' formen part de la memòria de molts catalans que avui tenen entre 35 i 45 anys. Xesco Boix actuava sempre amb una guitarra i un banjo de cinc cordes, tal com havia vist fer a Pete Seeger, a qui va conèixer els anys seixanta. Autor de 35 discos, com 'La sopa de pedres' (1977), 'Bon vent' (1978) i 'Rondalla va, mentida explico' (1980), i de 10 llibres i cançoners, el més rellevant de la seva vida professional van ser les actuacions en directe. Es calcula que en va fer prop de sis mil, la majoria als Països Catalans, però també a l'estranger. Xesco Boix havia guanyat el 1965 una beca de l'America Field Service per estudiar el curs preuniversitari als EUA, a part del català i el castellà, dominava l'anglès i el francès i se'n sortia amb l'italià i l'alemany. Arreu on actuava sempre ho feia en català i en la llengua del lloc. Fill de la petita burgesia barcelonina, va estudiar als jesuïtes de Sarrià, va participar activament en l'escoltisme i va viure en un ambient familiar culte i catalanista. A casa seva es rebien cada dia tres diaris, un dels quals era Le Monde. El seu avi patern, el jurista Josep M. Boix i Raspall, va ser qui va salvar La Caixa durant la Guerra Civil, després de la qual va ser convenientment depurat. Fins als anys 50 no va poder tornar a fer classes a la universitat. El pare era el poeta Josep M. Boix i Selva, traductor de John Milton i premi Carles Riba de 1972. I un oncle seu va ser el pare Maur de Montserrat, on va dirigir durant 30 anys la revista Serra d'Or. La mare, Concepció Masramon de Ventós-Mir, provenia d'una família de terratinents d'Olot, i d'ella li va venir l'afició per les cançons i la rondallística. El 1966, poc després de tornar de Nord-amèrica, mentre estudiava filosofia i lletres a la universitat, Xesco Boix va fundar el Grup de Folk i va publicar el primer disc, 'Espirituals negres', amb Jaume Arnella. El 1971 va fundar un altre grup, 'Ara Va de Bo', pioner de l'animació infantil, i a partir d'aquest moment ja se'l va conèixer com a Xesco. La seva producció discogràfica va sortir majoritàriament entre 1976 i 1980, quan va fundar Els Cinc Dits d'Una Mà i es va casar al Monestir de Montserrat amb Montserrat Pi. El 1981 va guanyar el premi de la Crítica Serra d'Or de literatura infantil amb el llibre 'Galing-galong'.

[diumenge, 19.07.09]
Una exposició a CosmoCaixa dóna a conèixer la transcendència de les investigacions que s'estan fent amb cèl·lules mare com a teràpia per a malalties com el càncer o l'Alzheimer
"Somni vermell", "Combat en el cel" o "Bruges del vent" són alguns dels noms amb els quals un grup de científics ha batejat les imatges obtingudes en el laboratori durant els seus treballs amb cèl·lules mares i que ara es poden veure en una exposició al CosmoCaixa que recull 54 fotografies microscòpiques realitzades per una vintena de grups de deu països especialitzats en la biologia d'aquestes cèl·lules, tant embrionàries com induïdes, i que mostren el vessant estètic d'uns processos ocults a simple vista per l'ull humà. Les imatges que es poden veure a CosmoCaixa (conreus, mètodes de contrastos com tincions o fotografies amb microscopi electrònic) poden arribar a recordar el simbolisme abstracte de Tàpies ( "Amor cel·lular") o l'impressionisme de Monet ( "Somni vermell"). Al costat de la descripció científica del que es veu en la fotografia (per exemple, "silenciament gènic de la subunitat RPC32 l'ARN-polimerasa III en la línia cel lular NTERA2"), s'ha col·locat el nom del que aquesta imatge provoca al seu autor, el professor de la Universitat de Sheffield (Regne Unit) Raed Abu Dawud, que la defineix amb un simple: " Niu de formigues atrafegades". La mostra, que es podrà veure fins el 30 d'agost, ha servit per reunir també en una jornada un grup d'especialistes internacionals en la matèria que van debatre sobre el tema "El que sempre va voler saber i mai no es va atrevir a preguntar".

[dissabte, 18.07.09]
El director nord-americà Quentin Tarantino obrirà la secció Zabaltegi-Perles del Festival de Sant Sebastià amb la seva nova pel·lícula «Inglourious Basterds»
La pel·lícula 'Maleïts bastards' va guanyar a Cannes el Premi al Millor Actor pel treball de Christoph Waltz, es projectarà en la primera jornada de la 57 edició del Festival de Sant Sebastià, el 18 de setembre. Zabaltegi-Perles, la secció que reuneix pel lícules destacades en els grans festivals internacionals i encara no estrenades aquí, comptarà també amb altres pel·lícules premiades a Cannes, com 'Un Prophet', de Jacques Audiard, que va rebre el Gran Premi del Jurat, i 'Kasi az Gorbehaye iranià khabar nadareh' ('No One Knows About Persian Cats'), del director premiat un parell de vegades amb la Concha d'Or, Bahman Ghobadi, que va rebre amb aquesta pel·lícula el Premi Especial del Jurat d'Un Certain Regard. També es projectaran a Pamplona alguns dels films més importants de la temporada presentats a la Secció Oficial de Cannes, com 'Taking Woodstock', d'Ang Lee; 'Vengeance', de Johnnie To, el prolífic mestre del cinema negre contemporani; 'Mother', del director coreà Bong Joon-ho que ha concursat dues vegades al Festival de Sant Sebastià; i el film 'Yuki & Nina' de Nobuhiro Suwa i Hippolyte Girardot, molt lloat per la crítica i presentat a la Quinzena de Realitzadors de Cannes. 'Precious', el gran èxit del Festival de Sundance, que va guanyar el Premi Especial del Jurat, el Premi a la Millor Actriu per 'Mo'Nique' i el Premi del Públic, s'inclou també en Zabaltegi-Perles. La pel·lícula, inicialment presentada a Sundance amb el títol de 'Push: Based on the Novel by Sapphire' i que va participar posteriorment a Cannes ja com 'Precious', està dirigida per Lee Daniels, qui ja va competir al Festival de Sant Sebastià, a Zabaltegi-Nous Directors , amb la seva primera pel·lícula, 'Shadowboxer' (2005). També guardonada a Sundance, amb el premi al Millor Director i Millor Guionista en la secció World Cinema, 'Five Minutes of Heaven', tracta el tema de la víctimes del terrorisme a Irlanda des del punt de vista de la reconciliació, i està signada per Olivier Hirschbiegel , el director de 'L'enfonsament'. El cinema de Woody Allen tornarà a Pamplona amb la seva nova comèdia, 'Whatever Works', que va inaugurar el passat Festival de Tribeca, i suposa el seu retorn a Nova York després de quatre pel·lícules rodades a Europa, entre elles 'Vicky Cristina Barcelona'. Un altre dels grans directors del cinema nord-americà contemporani, Jim Jarmusch, presentarà 'The Limits of Control', pel·lícula rodada a Madrid.

[divendres, 17.07.09]
Un antic asil del segle XVII d'Amsterdam acull la primera seu permanent del Museu de l'Hermitage de Sant Petersburg
L'edifici, remodelat totalment per dins amb una línia moderna, tot i que a fora conserva la façana original, acollirà periòdidament les col·leccions de la famosa pinacoteca de la ciutat que Pere el Gran va fundar el 1703 a la vora del riu Neva. La primera mostra es dedica a la cort russa, palau i protocol en el segle XIX. El fet és que l'Hermitage d'Amsterdam s'ha convertit en el museu més modern dels Països Baixos. Amb 9.000 metres quadrats de superfície, un auditori, àrea de botigues, centre d'estudi i un Hermitage per als infants, es presenta com un aparador dels tresors guardats a Sant Petersburg. Més de tres milions d'obres d'art antic, quadres, porcellanes, vestidures, monedes, armadures i llibres, col·leccionats pels tsars durant segles. L'Hermitage d'Amsterdam compta amb una direcció independent, i la renovació de l'asil no ha sobrepassat el pressupost original d'uns 40 milions d'euros. La primera exposició es podrà visitar fins al 31 de gener del 2010. La següent estarà dedicada a Braque, Matisse i Picasso. L'Hermitage de Sant Petersburg va ser fundat per Caterina II l'any 1764. El museu guarda més de tres milions de peces d'Europa i Orient des de l'antiguitat fins al segle XX, adquirits pels tsars. Després del triomf de la revolució bolxevic del 1917, va ser declarat museu estatal. Durant la Segona Guerra Mundial, les peces es van traslladar a Yekaterimburgo, als Urals. L'Hermitage va haver de ser restaurat el 1944, a causa dels danys que va patir en el setge de Leningrad —nom amb què es coneixia Sant Petersburg entre el 1924 i el 1991). Avui és una de les pinacoteques més gran del món i el pas fet amb l'obertura de la seu d'Amsterdam és el primer intent de l'expansió que vol fer, de moment, per tot Europa.

[dijous, 16.07.09]
L’antic Mercat del Peix de Sitges es destinarà al futur Museu d’Art Contemporani de la Fundació Stämpfli
El futur Museu d’Art Contemporani internacional de la Fundació Stämpfli tindrà un nou espai d’exposició a l’antic Mercat del Peix que, juntament amb altres edificis de la Fundació, es destinarà a l’exposició de la mostra d’art contemporani que Pere Stämpfli ha reunit al llarg dels darrers anys. La col·lecció de la Fundació Stämpfli es podrà veure, per anticipat, a l’edifici Miramar de Sitges des del 20 de març de 2010, en una exposició que s’allargarà durant dos mesos. La col·lecció compta, de moment, amb seixanta obres aportades per 50 artistes internacionals de disset nacionalitats diferents de reconegut prestigi. Es tracta d’una col·lecció petita, però selecta i significativa, de l’art internacional contemporani en la qual hi haurà representades amb algunes de les firmes més reconegudes arreu del món les diverses tendències de l’art actual com són la figuració narrativa, l’abstracció lírica o l’abstracció geomètrica. L'acord preveu que l’Ajuntament de Sitges cedeix gratuïtament a la Fundació Stämpfli la propietat de l’edifici Mercat del peix, amb el porxo d’accés inclòs i lliure de tots els embans interiors, perquè el destini a centre d’art contemporani internacional. Amb aquesta cessió, la Fundació podrà iniciar la construcció del centre d’art contemporani internacional que, en el futur, integrarà el Mercat del peix i la casa del carrer d’en Bosc, números 5 i 7, que es comunicaran a través de la planta del primer pis de la del carrer d’en Bosc número 9. El projecte de rehabilitació, que dirigiran Josep M Coll i Eugeni Bernard, de BC-10 Arquitectura, consisteix en habilitar el Mercat del Peix, recuperant els elements més valuosos, com és l’embigat de fusta, integrant-lo amb les cases del carrer d’en Bosc aportades a la fundació pel matrimoni Stämpfli, perquè en conjunt constitueixin el centre d’art als qual s’accedirà des de la plaça de l’Ajuntament, amb uns 500 metres quadrats d’exposició. La Fundació Stämpfli va ser fundada per Pere i Anna Maria Stämpfli l’any 2006.

[dimecres, 15.07.09]
Es troba a la cova del Parco d'Alòs de Balaguer una concentració excepcional de petits cargols d’origen marí mediterrani que es creu que formava part d'un collaret ornamental de fa 13.000 anys
L’equip d’investigació del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP), dirigit pels professors Josep M. Fullola, Xavier Mangado, M. Àngels Petit, José M. Tejero i el tècnic de patrimoni Raül Bartrolí, ha trobat al jaciment arqueològic de la cova del Parco (Alòs de Balaguer, La Noguera) una concentració excepcional de petits cargols d’origen marí mediterrani (Homalopoma sanguineum) que es creu que devien formar un collaret ornamental prehistòric, un dels més antics trobats en un jaciment arqueològic ja que es considera que tindria 13.000 anys d'antiguitat. Fins ara n’havien trobat en quantitats molt petites en altres jaciments de la costa de Llevant i del Cantàbric. L’excepcionalitat de la troballa permet reconstruir, per primer cop, un ornament de tanta antiguitat. En dues campanyes anteriors de la mateixa excavació s’havien descobert fragments d’aquests petits cargols, les perforacions dels quals ja feien pensar que formaven part d’algun tipus d’element ornamental personal. Enguany s’han trobat, molt agrupats, un conjunt de fragments i peces senceres que devien formar tretze petits cargols marins, un parell de Theodoxus fluviatilis, procedents del veí riu Segre, i un ullal atrofiat de cèrvola (Cervus elaphus), que devia ser la peça central del conjunt. La troballa correspondria al moment del paleolític superior conegut com a magdaleniense (16.000-11.000 aC). La presència d’aquests petits cargols, procedents del Mediterrani, a més de cent quilòmetres del jaciment (així com la troballa en altres punts de la costa i del Cantàbric), indica que devien ser objectes d’intercanvi i dóna una idea dels encontres que hi devia haver entre els grups familiars de nòmades caçadors-recol·lectors que ocupaven la península. Aquesta no és l’única troballa del jaciment de la cova del Parco, a Alòs de Balaguer. En l’excavació, que s'hi treballa des de fa 23 anys, s’hi han trobat un conjunt d’agulles de cosir d’os i altres components d’indústria òssia, així com nombrosos útils de sílex i restes de la fabricació d’aquests elements. Una altra aportació important d’aquest jaciment ha estat el conjunt d’estudis sedimentaris, de fauna i de vegetals, que han permès reconstruir el clima del Prepirineu català de fa 15.000 i 10.000 anys, una mica més fred que el d’ara, semblant a l’actual del nord d’Alemanya.

[dimarts, 14.07.09]
Les obres de joventut de l'artista Miquel Barceló abans que fos reconegut internacionalment es poden veure reunides a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma
L'han titulada 'Barceló abans de Barceló. 1973-1982' i l'han promocionat amb una impactant imatge fotogràfica del pintor amb un revòlver apuntant-se el cap, foto signada per Joan Palou. Aquesta imatge porta als anys setanta i situa el conjunt d'obres de Miquel Barceló que es poden veure en aquesta exposició de Palma. L'exposició, després de veure's també al museu Les Abattoirs de Tolosa de Llenguadoc, es veurà a l'Arts Santa Mònica de Barcelona el juliol del 2010, any en què Barceló també presentarà una mostra antològica a CaixaForum. Les primeres incursions artístiques de Barceló el connecten amb l'art conceptual, però el seu interès per la matèria i la seva transformació prefiguren el pintor gairebé tel·lúric del futur. A la biblioteca de la Fundació Miró s'exposen alguns dels peculiars llibres d'artista que Barceló construeix en l'etapa de joventut. Els volums acaben coberts de pintura i convertits en una mena de ceràmica escultura. Fa l'experiment també amb guies telefòniques. Un d'aquests volums va anar a parar a les mans del pintor Joan Miró, ja que el galerista Ferran Cano n'havia obsequiat un a un dels néts del pintor. Per això Barceló ha volgut que el catàleg de la mostra, editat per Cercle de Lectors, tingui el format d'unes Páginas amarillas de Telefónica, i ell mateix va pintar les pàgines quan va ser a Barcelona per presentar 'Paso doble'. Miquel Barceló (Felanitx, 1957) experimenta més tard amb la mateixa pintura com a material i deixa que s'assequi de manera que es clivella, un procediment que seguirà utilitzant fins a la cúpula de Ginebra. La pintura de Barceló es torna més colorista i figurativa a principis dels 80. Els colors són vius però la temàtica és violenta amb gossos enrabiats. El gos és un alter ego del pintor, com ara ho és el goril·la, que apareix a les pintures de la Biennal de Venècia. L’objectiu principal d’aquesta mostra és donar a conèixer un conjunt de més d’un centenar d’obres, moltes inèdites, que presenten alguns dels trets més significatius i perdurables en la trajectòria de l’artista. Les obres pertanyen a la col·lecció personal de Barceló i a diferents institucions públiques i privades. L’exposició, que es pot visitar a la seu de Palma fins a finals de setembre, s’ha dividit en sis apartats: Bestiari, Vanitas, Poesia experimental, Llibres, Retrats i autoretrats, i Elements del paisatge.

[dilluns, 13.07.09]
Els familiars de les víctimes de Srebrenica han commemorat el catorzè aniversari de la matança amb una sepultura massiva al Memorial Center
Les restes mortals d'unes altres 534 víctimes de la matança de Srebrenica han rebut sepultura al Memorial Center de les proximitats de l'antic enclavament oriental bosnià, en la data que es commemorava el catorzè aniversari de la massacre. A l'acte hi van assistir unes 30.000 persones, catorze anys després que uns 8.000 homes musulmans fossin assassinats arran que les tropes serbobosnianas, sota el comandament del general Ratko Mladic, prenguessin l'11 de juliol de 1995 —pocs mesos abans de la fi de la guerra de Bòsnia— aquest enclavament, aleshores una zona protegida de l'ONU. La cerimònia de sepultura es va dur a terme segons els ritus religiosos oficiada pel màxim jerarques de la comunitat islàmica de Bòsnia, Mustafa Ceric. El president de Sèrbia, Boris Tadic, va assegurar en un comunicat que el seu país fa tot els possible per capturar a Ratko Mladic i perquè tots els responsables de crims de guerra per les víctimes de Srebrenica, però també per altres víctimes innocents, siguin jutjats davant el TPIY, amb seu a La Haia. En aquesta pàgina de la Memòria Història hi ha un dossier complet sobre Srbrenica i el que va ser la massacre humana europea més gran després dels camps d'extermini dels nazis.

[diumenge, 12.07.09]
Es commemora amb la discreció que s'ha instal·lat en les lletres catalanes el cinquantè aniversari de la mort del poeta Carles Riba
L'autor de 'Les elegies de Bierville' va néixer a Barcelona el 1893, on va morir el 1959. Poeta, narrador, crític literari, traductor i acadèmic, la seva producció lírica compta, entre d'altres, amb el primer llibre d''Estances' (1919), el segon llibre d''Estances' (1930), 'Tres suites' (1937), 'Elegies de Bierville' (1943), 'Salvatge cor' i 'Esbós de tres oratoris' (1953). Va exercir de catedràtic de grec, va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans i vicepresident de la primera Institució de les Lletres Catalanes, de l'època de la República. Es va exiliar el 1939 a causa de la guerra civil espanyola. A l'exili francès, i també a Barcelona d'ençà del seu retorn el 1943, va traduir autors clàssics per a la Fundació Bernat Metge, de la qual va arribar a ser director. Carles Riba, forçadament allunyat de la vida pública, va esdevenir el mestre de les noves generacions. Com a traductor cal esmentar en primer lloc l''Odissea', d'Homer, i també obres d'Èsquil, Hölderlin, Kavafis, Plutarc, Poe, Rilke i Sòfocles, entre d'altres.

[dissabte, 11.07.09]
L'exposició «Ceret: un segle de paisatges sublimats» del Museu d'Art Modern repassa la fascinació dels artistes en un diàleg entre els pintors de principis del segle XX i contemporanis
Un recull de 250 obres mostren la fascinació al llarg dels anys dels artistes per aquesta localitat. De Picasso a Perejaume, passant per pintors locals, la mostra ha fet una recopil·lació de peces prestades per altres museus i col·leccions privades. Pablo Picasso va estar tres vegades a Ceret entre els anys 1911 i 1913. Un dels seus esbossos que s'exposen és 'Estudi per al Pont Neuf' (1911), la pintura del qual es troba en una col·lecció privada fora de França. Durant molt de temps, es pensava que Picasso havia fet un paisatge del Pont Neuf de París, però la directora del Museu d'Art Modern de Ceret és qui va descobrir que en realitat es tractava del Pont Nou de la població de Ceret. Els visitants, però, s'hauran de conformar amb l'esbós perquè el quadre no ha pogut sortir de la col·lecció privada a causa de la decepció que ha patit la col·leccionista, convençuda que es tractava d'una pintura del Sena i no de Ceret. Les obres cubistes van tenir gran expansió a Ceret, tant en Picasso com en Braque. Els pintors, fora de la gran ciutat i del mercat de l'art, se sentien a Ceret més lliures per fer el que els semblava millor. Una de les sèries de l'exposició és la que integren 23 olis del pintor lituà, Soutine, que interpreten Ceret amb la seva visió distorsionada i torta del paisatge. El seu amic, també lituà, Pinkus Krémègne, es va dedicar a pintar més aviat els carrers de Ceret. Ho fa també Herbin, que volia omplir Ceret d'unes coloristes escultures públiques, que mai es van arribar a realitzar. L'exposició presenta algunes obres inèdites, com dibuixos de Max Jacob i del músic Déodat de Séverac. Els artistes locals representats són, entre altres, Pierre Brune i Jean i Jacques Capdeville, i no hi falta el músic Pascal Comelade, que precisament té la seva residència molt a prop del museu i que debuta en l'exposició, que es pot veure fins al 31 d'octubre, amb un collage inacabat, de tendència pop i que critica el turisme. Perejaume ha pujat al Canigó per aspirar la neu en el vídeo 'Màquina d'alè'. I l'escultor Tom Carr ha construït amb llum, miralls i projeccions de fotografies actuals de Ceret una mena de sala cubista.

[divendres, 10.07.09]
Fins i tot una novel·la escrita en un rotlle de paper higiènic al Japó és a punt d'obtenir la categoria de bestseller
De fet va ser Jack Kerouac qui va escriure la seva primera novel·la en un rotlle de paper, no exactament higiènic, però sí d'embolicar. Ara, al Japó, i quan Internet ja és a l'abast dels nadons, s'ha escrit una novel·la impresa en rotlle de paper higiènic. Porta venuts uns 80.000 exemplars en un mes i aviat es convertirà en un bestseller, quan arribi als 100.000 exemplars. La novel·la, titulada 'Drop' (gota) és original de l'escriptor Koji Suziki. La novel·la breu explica una història de terror psicològic que transcorre entre les quatre parets d'un petit bany japonès i dura exactament 88 centímetres de paper, cosa per la qual cada rotlle es repeteix 34 vegades i costa 210 iens (aproximadament 1'6 euros). Al Japó s'ha convertit en una tradició aprofitar el temps quan un és als wàters —un hàbit, pel que sembla, universal— i dedicar-lo a altres passatemps, per la qual cosa empreses com Hayashi Paper, encarregada de distribuir la novel·la 'Drop' en aquest nou suport, venen des de fa temps rotlles amb historietes manga o sobre temes educatius. L'exemple de 'Drop', que es ven tant en les seccions de productes de la llar de supermercats com en llibreries o Internet, podria estendre's, encara que el portaveu de Hayashi Paper confessa que una de les raons és la popularitat de Suzuki. L'escriptor és molt conegut al Japó per les seves novel·les de terror i ha transcendit les fronteres del país asiàtic amb la 'Ring', posteriorment adaptada al cinema per Hollywood. Suzuki va acordar amb Hayashi Paper escriure una novel·la de 2.000 paraules perquè fos llegida al bany ja que, en la seva opinió, en algunes ocasions és un lloc que inspira terror per ser humit, fosc i brut.

[dijous, 09.07.09]
Salardú i Bossòst es veuen distingides amb les seves respectives esglésies declarades Béns Culturals d'Interès Nacional
La comissió assessora de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat ha admès els expedients presentats pel Conselh Generau d'Aran per declarar Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) les esglésies de Sant Andrèu de Salardú i la de Purificació de Santa Maria de Bossòst. Així, es reconeix la proposta del Govern d'Aran, que inclou els estudis històrics de les dues esglésies, per iniciar l'expedient de declaració. A més, té previst presentar a la comissió de Patrimoni Cultural un altre projecte que inclou l'Església Santa Maria de Unha. Ara mateix, s'obre el procés de tramitació que dóna el reconeixement i protecció, de manera especial, als béns integrats en el patrimoni de les dues esglésies. El 1078, l'Església de Santa Maria d'Arties va ser la primera de la Vall d'Aran que va rebre protecció patrimonial.

[dimecres, 08.07.09]
La xarxa social Tuenti posa en marxa un programa de protecció dels seus usuaris que siguin menors anul·lant un 90% dels perfils que no han acreditat tenir menys de 14 anys
Tot aquest grup d'internautes han perdut ja el seu perfil en aquesta xarxa social perquè no han aportat la documentació requerida per la companyia per verificar la seva edat. Representants d'aquesta xarxa social, que es van comprometre l'abril passat a adoptar mesures de verificació per evitar l'accés a la seva plataforma dels menors de 14 anys, segons informacions de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD). El procés de depuració d'aquests perfils ha consistit en l'enviament d'una sol·licitud als menors sospitosos perquè aportessin una fotocòpia del seu DNI o passaport en un termini inferior a 92 hores, en què s'advertia que en el cas de no rebre una resposta, el seu perfil seria esborrat. Després de realitzar milers de comprovacions d'identificació de registres sospitosos entre els milions d'usuaris de la xarxa social, més del 90% dels usuaris requerits per la companyia no han aportat la documentació, de manera que aquests perfils han estat eliminats. A més, Tuenti ha anunciat a l'AEPD que en els pròxims mesos canviarà el grau de privacitat dels perfils dels menors de 18 anys, establint per defecte el grau màxim de privacitat del perfil. La xarxa social també ha presentat les noves condicions d'ús i polítiques de privacitat que la companyia ja ha enviat a tots els usuaris, amb què es pretén comptar amb un text més clar i àgil. Entre les noves condicions, figura el canvi del règim de propietat intel·lectual, que permetrà a l'usuari mantenir a partir d'ara la propietat intel·lectual de tots els seus continguts sense realitzar cap cessió a la companyia. Per evitar la difusió de fotos publicades a la xarxa social, Tuenti ha implantat un sistema que no permet que els continguts publicats a la seva plataforma puguin ser copiats o enllaçats a altres pàgines externes. L'Agència de Protecció de Dades ha valorat la redacció d'aquestes noves polítiques, però ha reiterat la necessitat de simplificar encara més l'accés i comprensió de les mateixes amb la inclusió de les regles bàsiques en un lloc visible i accessible. Per divulgar aquests principis i conscienciar sobre la privacitat i els bons usos a internet, la companyia ha avançat que convocarà una sèrie de seminaris en els pròxims mesos.

[dimarts, 07.07.09]
Un jutjat federal de Nova York prohibeix la publicació als EUA de la novel·la d'un autor suec que promociona com la seqüela d'«El vigilant en el camp de sègol», de Jerome David Salinger
La jutge Deborah Batts ha impedit així la publicació, distribució i promoció de l'obra '60 Years Later: Coming Through the Rye (60 anys després: recuperar-se del sègol)', escrita pel suec F. Colting sota el pseudònim de J. D. Califòrnia, segons ha informat The New York Times en la seva edició digital. Batts ja havia ordenat el 17 de juny el bloqueig temporal de la publicació, després que Salinger presentés quinze dies abans una demanda contra l'autor, l'editorial i la distribuïdora d'aquesta novel·la en considerar que el llibre infringeix els seus drets d'autor sobre l'obra i també sobre el seu protagonista. L'ordre judicial dóna la raó, de moment, a Salinger, i afirma que hi ha prou similituds entre els personatges principals de les dues obres per aturar la publicació del llibre de Colting, el qual al·legava que la seva seqüela era una paròdia crítica que tenia com a objectiu transformar l'obra original. El suec F. Colting presentava un tal Mr. C —que tothom va relacionar amb Holden Caufield, el protagonista d''El vigilant en el camp de sègol'— recorrent els carrers de Nova York després d'escapar d'una residència d'avis en una trama ambientada uns seixanta anys després de l'època retratada en l'obra original. Salinger, que no publica res des de fa quatre dècades i tampoc no ha escrit mai una seqüela de la seva obra, retratava Caufield com un adolescent rebel i narrava les seves experiències quixotesques a Nova York. Es dóna el cas que l'obra de l'autor suec ja ha estat publicat al Regne Unit per l'editorial sueca Nicotext. Jerome David Salinger ja va haver de recórrer als tribunals el 1982 per impedir la publicació d'una entrevista falsa en una revista i una altra vegada el 1987 per prohibir la impressió d'una biografia que no havia autoritzat.

[dilluns, 06.07.09]
L'estàtua de la Llibertat de Nova York, reoberta després de vuit anys des dels atemptats de les Torres Bessones, ja té tots els tiquets venuts anticipadament fins al pròxim hivern
La corona de l'estàtua de la Llibertat, tancada durant gairebé vuit anys, després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, conegut com el de les Torres Bessones, ha tornat a obrir les seves portes als visitants, coincidint amb la festivitat nord-americana del 4 de juliol, el Dia de la Independència. La reobertura de l'interior de la popular estàtua reprèn el seu paper de far de rebuda, el primer que veien els immigrants del segle passat que arribaven al port de Nova York. L'accés a l'anomenada Illa de la Llibertat i a l'interior de l'estàtua va ser totalment bloquejat per motius de seguretat després dels atacs de l'11-S. Gradualment, s'havia començat a permetre l'accés, primer a l'illa, i després a les botigues de la part baixa de l'estàtua. Només un grup selecte de 280 persones ha obtingut el permís per pujar els 354 esglaons que porten a les 22 plantes a través de l'interior de l'estàtua, per accedir a la corona. Per motius de seguretat, amb la reobertura, només 30 persones per hora poden pujar fins al punt més alt del monument. Els tiquets per a la visita, que es van posar a la venda per internet des de mitjan juny, ja estan esgotats i no hi ha plaça fins al pròxim hivern. Es preveu que entre 12.000 i 14.000 persones visitin cada dia l'estàtua de la Llibertat, un regal que França va fer als Estats Units l'any 1886. Per a consol dels que no puguin esperar el seu torn de visita, s'oferirà una visita virtual i es farà una cobertura del que passi a l'estàtua a través de les xarxes socials Twitter i Flickr.

[diumenge, 05.07.09]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el juny del 2009 amb 3.934.286 visitants que han fet 13.597.462 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de juny del 2009, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el maig del 2009, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 3.934.286 visitants i 13.597.462 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 8.363'4 visites de pàgines (5'97 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana d'11min26segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 11.754 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 143 països més entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dissabte, 04.07.09]
L'últim estudi de la indústria editorial detecta, malgrat la crisi, que durant el 2008 es van vendre més de 240 milions de llibres i es va facturar per un import de 3.185 milions d'euros
Segons el mateix estudi, fet públic per la Federació de Gremis d'Editors espanyols, la xifra de negoci se situa en 3.210 milions d'euros, un 2% més que l'any 2007. Durant el 2008 es van editar 72.982 títols amb un tiratge mitjà de 5.035 exemplars per títol. En els últims cinc anys, la facturació ha crescut un 10'5% i s'ha incrementat el nombre d'exemplars venuts en un 1'4%. Només el 25% de les empreses editen en suport digital a més de paper. Les llibreries i les grans superfícies continuen sent el canal principal de venda, amb un 47% de la facturació. L'edició de butxaca també ha augmentat en un 3'4% fins a 6.608 títols amb 37.919.103 exemplars, però amb un descens de venda en relació a l'any anterior d'un 2'6%, fins a 28.915.658 exemplars. Per grups de matèries, la literatura, inclosos els llibres infantils i juvenils, representen el 32% del mercat, amb un 2'5% d'augment de la facturació, tot i que s'ha reduït un 6'3 els exemplars venuts. Segons el mateix estudi de la Federació, per matèries, la literatura va factuar per valor de 691 milions d'euros, amb un augment del 4'2% respecte al 2007 i un 10'6% en relació als últims cinc anys. La venda de llibres infantils i juvenils, amb 327 milions el 2008, té una quota de mercat del 10'3%, amb un descens de l'1% de la facturació. La producció de llibres en català ha baixat lleugerament entre el 2007 i el 2008, de 10.464 a 10.110 títols. En canvi, la de castellà ha augmentat de 54.890 a 56.752 títols. Les edicions en euskera i gallec han augmentat lleugerament de 1.361 a 1.375 exemplars, la primera, i de 1.594 a 1.687, la segona. Finalment, durant el 2008, les editorials van pagar per la compra de drets 208 milions d'euros, mentre que els ingressos percebuts en concepte de venda de drets es va situar al voltant dels 33'6 milions d'euros.

[divendres, 03.07.09]
Els dibuixos originals de les 400 millors vinyetes publicades el 2008 en la premsa de tot el món s’exhibeixen al Palau Robert de Barcelona
L’exposició “World Press Cartoon. Humor gràfic en la premsa (WPC)”, una mostra que té caràcter anual, s’exposa per primera vegada a Catalunya i es podrà visitar fins al pròxim 27 de setembre amb l’objectiu de donar a conèixer les millors vinyetes publicades en diaris o revistes de tot el món. Any rere any, des del 2005, ha crescut la participació dels professionals del sector i ha posat en evidència la vitalitat i l’èxit de la iniciativa. L’especialitat del dibuix de vinyetes, tot i ser un gènere periodístic per excel·lència, i els professionals que s’hi dediquen, han estat tradicionalment poc reconeguts i, fins i tot menystinguts. El WPC, inspirat en el World Press Photo, es va crear precisament per tal d’atorgar un reconeixement als artistes de l’humor gràfic, que, durant massa temps, han estat a l’ombra. El passat mes d’abril, a la ciutat portuguesa de Sintra, es va celebrar la cinquena edició d’aquest certamen, que anualment atorga premis a les millors vinyetes en tres categories: l’editorial, la humorística i la de caricatures. També reconeix el millor treball, que rep el Gran Premi. Enguany el jurat del 'World Press Cartoon' va haver d’escollir les millors propostes d’un total de 848 dibuixos que s’hi van presentar, realitzats per 428 autors de 72 països. De les més de vuit-centes vinyetes originals, se’n van seleccionar 401, que van participar en el concurs i que són les que es poden veure a la sala de les Cotxeres del Palau Robert. A més a més, es projecta un audiovisual amb una selecció de les millors vinyetes de les edicions anteriors. En el concurs celebrat a Sintra, el dibuixant mexicà, Rogelio Naranjo, va obtenir el Gran Premi i el primer de la categoria Vinyeta editorial pel seu dibuix 'In the same ship', publicada al diari mexicà Universal el 17 de setembre de 2008. En la categoria Vinyeta caricatura, el premi va ser per al portuguès André Carrilho, per 'Ahmadinejad', i la millor Vinyeta d’humor va ser 'Punk Fish', del cubà Osmani Simanca. Javier Carbajo, amb una vinyeta publicada a la revista El jueves, va obtenir el segon premi de la categoria de caricatures.

[dijous, 02.07.09]
Mor Baltasar Porcel als 72 anys
L'escriptor, periodista i crític literari mallorquí, Baltasar Porcel (Andratx, 14 març 1937) ha mort la tarda de dimecres (1 juliol) a l'Hospital Clínic de Barcelona on estava ingressat de fa uns dies a causa de les complicacions d'un càncer que se li va diagnosticar ara fa tres anys. Porcel tenia 72 anys i deixa enrere una llarga carrera com a escriptor, columnista i gran viatger, i també deixa un buit més que significatiu en la literatura. Baltasar Porcel és autor d'una obra llarga i consolidada que abraça tots els gèneres literaris. Ha escrit llibres de viatges, entrevistes, articles d'opinió, teatre i, sobretot, narrativa. La seva obra, escrita íntegrament en català, s'ha traduït a més d'una dotzena de llengües. També ha fet programes de televisió i ha col·laborat assíduament a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio. Però ha estat en la novel·la i en l'article periodístic on més ha destacat. Ha estat guardonat amb més d'una vintena de premis, entre els quals el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Serra d'Or, el Josep Pla, el Prudenci Bertrana, el Sant Jordi, el Premi Nacional de Literatura que atorga la Generalitat o el Ramon Llull. La capella ardent amb les despulles de l'escriptor estarà instal·lada tot el divendres al Palau Moja de Barcelona (Rambla i Portaferrissa) on es podrà visitar des de les 10 del matí fins a les 7 del vespre, al Saló del Vigatà. L'enterrament té lloc aquest dissabte al vespre a la seva localitat natal d'Andratx.

[dimecres, 01.07.09]
La coreògrafa alemanya Pina Bausch mor als 68 anys només cinc dies després que se li diagnostiqués un càncer fulminant
La coreògrafa, considerada una renovadora de la dansa moderna, va ser la creadora en els anys setanta de noves formes i estils en el teatre-dansa, que deu anys després va arribar a tenir a Alemanya la mateixa importància que el teatre parlat. Fa cinc dies, segons el Wuppertal Tanztheater, se li havia diagnosticat un càncer que ha resultat fulminant, encara que no s'ha informat sobre les circumstàncies de la seva mort. La coreògrafa alemanya, considerada la renovadora de la dansa moderna, ha mort tan sols uns dies després de l'estrena de la seva darrera producció. Segons els seus col·laboradors, tenia encara molts projectes com per exemple el de realitzar una pel·lícula sobre la seva carrera juntament amb el director Wim Wenders. La coreògrafa havia estat sobre l'escenari, amb el seu equip habitual de treball, a l'Opera de Wuppertal. Quan Pina Bausch va sortir a l'escenari per última vegada, per rebre els aplaudiments del públic juntament amb els seus companys, els assistents es van posar de peu i li van tributar una gran ovació, sense saber que es tractava d'un comiat definitiu. Segons alguns experts en la carrera de la coreògrafa, Pina Bausch ha estat un model i una icona, una creadora grandiosa i una renovadora visionària. Entre les obres més conegudes de Bausch es compten 'Adagio-cinc cançons de Gustav Mahler' (1974), 'Els set pecats capitals' (1976) —coreografia basada en música de Kurt Weil i textos de Bertolt Brecht—, 'Komm, tanz mit mir '(Vine, dansa amb mi, 1977) i 'Danzón' (1995). Al començament, la radicalitat d'algunes de les seves obres va produir reaccions no sempre complaents de part del públic. L'obra de Bausch ha combinat molts tipus de música, que van des d'èxits populars a música clàssica, i ha combinat, a més, la dansa pròpiament dita amb altres recursos dramàtics. En algunes de les seves obres, a més, s'ha actuat entre l'aigua, entre el fang o entre clavells de plàstic. El cant, la recitació i la pantomima no han faltat entre els recursos expressius de Pina Bausch, que semblava haver proposat des dels seus inicis convertir les seves coreografies en obres d'art totals. La coreògrafa també va tenir les seves incursions en el cinema com, per exemple, quan va fer un paper de cega en la pel·lícula de Federico Fellini, 'E la nave va' (1982) o 'Hable con ella', de Pedro Almodóvar, on la seva dansa va ser el pròleg de la història de dues dones en coma. Pina Bausch parlava poc de les seves produccions davant la premsa i en les estrenes se solia mostrar reservada i sovint s'apartava per fumar en un racó. El seu silenci va contrastar sempre amb les interpretacions de la crítica que va prodigar sobre els seus espectacles, termes com "dansa abstracta" o "la dona que balla amb el que té dins l'ànima".

TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS | JUNY | BITS JULIOL | | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |