[dimarts, 31.07.07]
La Pedrera obrirà la temporada d'exposicions a l'octubre amb una exposició sobre el prestigi artístic de Venècia en l'Europa moderna
L'exposició 'Els grans artistes i el geni de Venècia', es podrà veure a La Pedrera des del 22 d'octubre al 27 de gener. La integren 127 obres que s'organitzen a partir de cinc grans àmbits temàtics: la pintura, el dibuix, el gravat, l'escultura i els llibres. Aquesta exposició, comissariada per Xavier Barral, documentarà l'art del segle XVIII a Venècia amb la intenció de presentar molt més que un seguiment de la creació artística d'una ciutat, ja que, justament, proporciona una visió de l'art venecià durant un període en què la ciutat va tornar a ser considerada com un focus irradiador de tendències. A partir de l'estat actual de les recerques historiogràfiques, l'exposició oferirà als visitants els trets fonamentals de la pintura veneciana i les seves aportacions i influències en l'art europeu del segle XVIII. També posarà de manifest la magnificència de la creació artística de la ciutat dels canals, malgrat la davallada de la República. L'exposició mostrarà una imatge global del prestigi de Venècia en l'Europa moderna. En el total del centenar llarg d'obres organitzades a partir dels cinc grans àmbits temàtics, la pintura estarà representada per 43 olis, relacionada amb les altres manifestacions artístiques, com el dibuix, amb 21 peces, el gravat amb 31peces, l'escultura amb 6 peces, i els llibres amb 26 exemplars. El catàleg del'edició inclourà articles d'autors com: Xavier Barral, Mario Infelise, Sergio Marinelli, Giorgio Marini, Marino Zorzi, editat en català, castellà i anglès.

[dilluns, 30.07.07]
Gaudí entra per primera vegada a la Xina en una exposició a Pequín i Xangai que aixeca passions i seguidors com a model arquitectònic
L'exposició és de continguts bàsics i està limitada a un espai modest del museu més espectacular de la ciutat, inaugurat l'any passat. Al Museu de la Capital ja s'hi han celebrat vint exposicions internacionals, algunes de més exhaustives, com la dedicada el passat estiu al realisme soviètic. La diferència és que l'art propagandístic de l'URSS és a la Xina una temàtica més coneguda que el Modernisme català. Pequín és ciutat de planificació urbanística anàrquica i seu dels projectes faraònics dels arquitectes més ambiciosos del món. Els experts coincideixen que la seva manca d'habitabilitat és el paradigma de com no s'ha de tirar endavant el creixement d'una ciutat. Com a font d'inspiració per aturar aquest despropòsit constructiu, les autoritats xineses veuen en l'exposició 'Cosmos Gaudí', la primera a la Xina dedicada a l'arquitecte de La Pedrera i la Sagrada Família, un exemple a seguir. La mostra es tanca aquest dijous, 2 d'agost, al Museu de la Capital de Pequín i després es trasllada a Xangai. L'exhibició és una recopilació de 59 maquetes i peces de mobiliari dissenyades per l'arquitecte. Es complementa amb un muntatge de fotografies amb la finalitat de presentar Gaudí a un ampli públic xinès.

[diumenge, 29.07.07]
El Teatre Fígaro de Madrid portarà el nom del desaparegut Adolfo Marsillach que passa a ser gestionat per la seva filla Blanca
Amb aquesta nova empresa que portarà endavant l'actriu Blanca Marsillach, filla d'Adolfo Marsillach, es vol retre homenatge a qui va ser dramaturg, actor, director teatral i, en la seva faceta de gestor, fundador de la Compañía Nacional de Teatro Clásico. La seva filla diu després que han transcorregut uns anys des de la seva mort que no se li ha fet justícia des de les institucions en memòria del que Marsillach va fer per la cultura teatral. El vell Teatre Fígaro de Madrid serà des d'ara gestionat per ella. El primer canvi, doncs, serà el canvi de nom. Segons Blanca Marsillach, el nou Teatre Adolfo Marsillach vol que sigui l'aparador del teatre en el qual ella encara creu, el teatre de qualitat, risc i joventut, a més de coherència. Blanca Marsillach vol oferir una programació que no oblidi l'experimentació ni els intèrprets més joves, en un homenatge a la feina que va fer al llarg dels anys el seu pare. L'actriu, nascuda a Madrid el 1966, va residir uns quants anys als Estats Units, abans de tornar a l'Estat espanyol on ha rodat algunes pel.lícules i també ha treballat en diversos espectacles teatrals. Adolfo Marsillach, nascut a Barcelona, va morir el 2002, als 73 anys, en el seu domicili de Madrid, víctima d'un càncer de pròstata que l'havia retirat dels escenaris uns mesos enrere. Tenia dues filles, Blanca, l'actriu i actual gestora del teatre que portarà el seu nom, i Cristina.

[dissabte, 28.07.07]
L'artista multimèdia Francesc Abad cedeixel seu projecte sobre el «Camp de la Bota» perquè entri a format part del fons del Museu d'Art Contemporani de Barcelona
El projecte és el resultat de la formalització expositiva de l’artista que proposa un treball complex sobre el rescat de l’oblit, la fragilitat de la memòria i la construcció de la història des del present, temes que han aparegut sovint en la seva llarga trajectòria. La singularitat d’'El Camp de la Bota” rau en el fet que Francesc Abad (Terrassa, 1944) s’acosta al llegat del passat i a la seva repercussió sobre la contemporaneïtat a partir de la dissecció d’un cas concret: l’afusellament de 1.704 persones, entre 1939 i 1952, per part de la dictadura franquista, en el lloc anomenat Camp de la Bota, un tros de platja actualment ocupat pel Fòrum. Per tal d’aconseguir la plasmació de la relació entre present, passat i futur, pel que fa a la construcció de la percepció del coneixement de la història, l’artista proposa una exposició en format arxiu, integrada per més de 1.000 documents, la veu i la imatge de 50 testimonis en diversos DVD, les llistes completes de les persones afusellades al Camp de la Bota i altre material complementari. La finalitat del projecte no és només la dignificació de la memòria antifranquista, sinó també posar de relleu que un lloc indiscutible per a la memòria del país no va tenir un reconeixement important en el marc del gran esdeveniment cultural de l’any 2004, el Fòrum de les Cultures. 'El Camp de la Bota' és un treball en procés —continua obert en el seu web— que es desenvolupa en diferents direccions, després d'un itinerari per diverses exposicions. Segons l'autor, es tracta de crear les condicions per tal de fer factible que una creació, en principi, concebuda des del terreny artístic, esdevingui una veritable eina de treball en l’àmbit social.

[divendres, 27.07.07]
El Museu d'Arqueologia de Catalunya torna al Museu de Badalona 614 objectes espoliats després de la Guerra Civil
El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) ha tornat al Museu de Badalona 614 objectes arqueològics que van ser espoliats el 1940, poc després de la fi de la Guerra Civil, a l'Agrupació Excursionista de Badalona. Els fets es remunten al 1939, el mateix dia en què les tropes franquistes van ocupar Barcelona, el professor Martín Almagro va ocupar personalment el MAC i va ser nomenat director de la institució. El febrer de 1940, l'Agrupació Excursionista de Badalona, que custodiava valuoses col·leccions de material arqueològic, va ser denunciada per exposar textos en català. Tres dies després es va clausurar l'entitat i al març un grup d'incontrolats va assaltar la seu, fet que Almagro va aprofitar per al trasllat cautelar de les peces al MAC. L'acord entre els dos museus preveia la tornada de les 614 peces al Museu de Badalona i que 10 més quedessin en dipòsit en el Museu d'Arqueologia de Catalunya, a la seu de Montjuïc. Així mateix, una de les peces, un 'oscillum' —un pèndol decoratiu que es penjava entre les columnes dels jardins— de marbre d'època romana es mantindrà en règim d'alternança bianual.

[dijous, 26.07.07]
Els xecs de regal o punts intercanviables que Abacus vol oferir als seus 550.000 socis no acontenten els llibreters catalans que continuen exigint que es compleixi la Llei del Llibre
Després de les converses mantingudes per representants de la cadena de llibreries Abacus i el Gremi de Llibreters amb el Departament de Cultura, semblava que s'havia arribat a un acord inicial: Abacus es comprometiaa no fer descomptes abusius als seus associats dels llibres de text, tret del 5% que fan altres llibreters, però a canvi donaria punts o xecs-regal per bescanviar en els seus establiments per altres productes que no fossin llibres. Aquesta mesura, per qüestions organitzatives, entraria en funcionament a partir de la tardor. D'aquesta manera, els 550.000 socis de la cadena cooperativa Abacus deixaran de beneficiar-se la tardor vinent del descompte de prop del 15% en la compra de llibres. Aquesta és la fórmula per a complir amb la llei del llibre, i tancar el conflicte amb el Gremi de Llibreters de Catalunya, que els representants de la cooperativa que distribueix el 40% dels llibres en català van plantejar anit a la junta d'aquest gremi i a les conselleries de Cultura i d'Innovació, Universitats i Empresa. Però només 24 hores després d'aquest acord inicial, els llibreters han tornat a refermar les seves queixes ja que consideren que la política de fer descomptes encoberts mitjançant xecs regal o punts substitueix els descomptes elevats. Cal tenir en compte que altres cadenes apliquen també mètodes similars, com El Corte Inglés, que regala els anomenats "corticoles".
Una nova llei ambigua que deixa part de les coses tal com estaven
La nova llei del llibre liberalitza el preu dels llibres de text però aclareix, de forma més precisa que l'anterior, que a la resta de títols només se'ls pot aplicar descomptes optatius del 5%, o del 10% per Sant Jordi. En l'actualitat la cooperativa Abacus aplica un descompte variable, però que com a mitjana és una mica inferior al 15%, que justifica emparant-se en la llei de cooperatives: la rebaixa és la manera d'abonar als socis els beneficis de la seva activitat, l'anomenat "retorn cooperatiu". Segons el director general d'Abacus, Miquel Àngel Oliva, la fórmula compleix la llei del llibre i manté el retorn segons el que estableix la llei de cooperatives catalana, a la qual no es planteja renunciar. En la resta de productes es mantindria el descompte del 15%. Els no socis no tindrien cap rebaixa en els llibres i els socis únicament el 5% legal. El retorn no es produiria a través del preu de venda al públic sinó amb punts canviables per altres productes o un xec en funció de les compres realitzades durant un període, a més d'altres avantatges per als posseïdors del carnet d'Abacus. La direcció de la cooperativa ja ha plantejat les dues possibilitats i optarà per una o altra en una assemblea de socis que se celebrarà a la tardor. Segons Oliva, el canvi dels programes informàtics i l'etiquetatge de milions de llibres obliga també a esperar a tardor, però en cap cas més tard de Nadal. El director general d'Abacus sosté que a la cooperativa li interessa tancar la polèmica per a centrar-se en el seu creixement en les capitals de comarca per a aconseguir, diu, el lideratge en la distribució de productes culturals a Catalunya en el període 2008-2010. Abacus té actualment 26 establiments i projecta incorporar-ne entre tres i quatre més cada any.

[dimecres, 25.07.07]
Salvador Tàvora rep uns altres 240.000 euros d'indemnització de la Generalitat de Catalunya per la segona prohibició de l'obra «Carmen» i la polèmica mort del toro
La Generalitat de Catalunya ha indemnitzat el dramaturg sevillà Salvador Tàvora i a la societat Paco Dorado, S.L. amb 240.000 euros, en compliment de la segona condemna imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel conflicte creat arran dels intents de representació de l'espectacle 'Carmen' a la Plaça de Toros Monumental de Barcelona el 1999 i el 2002. El pagament d'aquesta segona indemnització es produeix després que el TSJC desestimés el passat 16 de gener un recurs d'apel·lació interposat pel govern autonòmic contra una sentència de 2006 del mateix tribunal, en la que es fixava en 240.000 euros la quantitat que s'havia de pagar a l'artista, per impedir el toreig durant l'espectacle que anava a escenificar el 2002. A més, l'alt tribunal català imposava a la Generalitat fer-se càrrec de l'import del recurs, segons la sentència. Aquesta és la segona vegada que la Generalitat de Catalunya paga 240.000 euros a Távora per impedir el desenvolupament de la seva obra, perquè al 1999 l'alt tribunal català ja va condemnar l'Executiu a indemnitzar el dramaturg sevillà per la mateixa quantitat, després que la Conselleria de Governació prohibís l'obra el 1998 per considerar que vulnerava la Llei del Parlament de Catalunya de protecció dels animals. Aquest dictamen va ser recorregut per la Generalitat davant del Tribunal Suprem, que va desestimar el recurs i va confirmar la sentència. Malgrat tot, després d'aquesta resolució es va iniciar un nou contenciós, donat que, al juny de 2002, Távora va tornar a intentar celebrar la seva obra i la Delegació Territorial del Govern a Barcelona ho va autoritzar a la plaça de toros Monumental, encara que va posar com a condició que no se celebrés el "rejoneo" d'un sol brau previst durant l'intermedi de l'espectacle de la òpera. L'espectacle, amb aquesta condició, finalment no es va dur a terme per decisió del dramaturg, que a més a més va recórrer aquesta mesura de la Generalitat.

[dimarts, 24.07.07]
El Museu d'Art Modern de Ceret redescobreix el fauvisme d'Othon Friesz, pintor influït per Van Gogh i Gauguin
Molt conegut en el seu temps, avui només ho és per als entesos. Othon Friesz (1879-1949) va ser amic de Matisse, Braque, Derain i Vlaminck. És considerat una referència major del fauvisme encara que aquesta exposició sigui la primera retrospectiva seva des de 1979. La mostra redescobreix un jove pintor nascut a Le Havre el 1879, marcat per l'impressionisme que va descobrir a l'escola Belles Arts de la seva ciutat. Descriu també la influència rebuda de pintors com Van Gogh i Gauguin, arran de la seva instal·lació a París el 1897, l'estil modulat i més tard la participació, al costat de Matisse i Marquet, al Saló de Tardor parisenc del 1905 i l'arrencada del fauvisme. De tornada a París en el moment en què Apunta i Picasso llancen les bases del cubisme, ell persisteix en un naturalisme amb influència de Cézanne a través de paisatges, natures mortes i marines més tradicionals, incloent un tret enèrgic, amb colors i contrastos impregnats pel corrent fauve. Les obres recuperades del seu taller, instal·lat el 1912 a Normandia, testimonien aquell període. El 1919, Othon Friesz torna novament a París i s'inscriu progressivament en el corrent del retorn a l'ordre clàssic, obrint un període crepuscular respecte a seva creació anterior, tocat per sospites de col·laboració. L'exposició del Museu d'Art Modern de Ceret, que es pot veure fins al 30 de setembre, és un recull provinent de peces de col·leccions públiques i privades, franceses i internacionals. L'exposició ha estat realitzada en col·laboració amb la Piscine, Museu d'Art i d'Indústria André Diligent, a Roubaix, i el Museu Malraux de Le Havre.

[dilluns, 23.07.07]
L'entitat de gestió de drets de reprografia ha localitzat prop de 1.500 autors que sense ser socis de Cedro han rebut més de 690.000 euros en mig any
Des de fa un any, Cedro va posar en marxa un projecte de localització d'autors que tinguessin drets pendents de liquidar i que no fossin socis de l'entitat de gestió. Aquestes quantitats procedeixen de la remuneració compensatòria per còpia privada, establerta en la Llei de Propietat Intel.lectual, i són abonades a Cedro per les empreses fabricants, importadores i distribuïdores de les màquines amb les quals es fan aquestes còpies. Cedro té l'obligació de distribuir aquests drets econòmics als titulars de tots els llibres susceptibles de ser reproduïts a l'Estat espanyol, siguin o no socis de l'entitat. Cedro continua recollint dades d'aquesta tipologia d'autors. Per inscriure-s'hi, només cal sol.licitar-ho mitjançant l'imprès que facilita l'entitat i automàticament s'entra a formar part del conjunt de beneficiaris per còpia privada. Per poder percebre aquests drets econòmics cal que l'autor hagi publicat un llibre, editat, reeditat o reimprès, entre el 1990 i el 2005 i tenir un número de l'ISBN espanyol. No cal ser soci de Cedro per fer la reclamació. En canvi, els que ja en són socis, reben anualment la quantitat que els pertoca. Durant el primer mig any del 2007, Cedro ha repartit entre 1.475 autors no socis un total de 694.683 euros procedents, doncs, de la còpia privada.

[diumenge, 22.07.07]
«El senyor Perramon», de Josep M. de Sagarra, i «Tirant lo Blanc», de Joanot Martorell, dues de les propostes clàssiques de la pròxima temporada del Teatre Romea
La programació s'iniciarà el 6 de setembre amb la representació de l'obra 'Tres dramolette', de Thomas Bernhard, dirigit per Carme Cané, que protagonitza Rosa Maria Sardà. Aquesta obra es va estrenar fa poc al Teatre Fortuny produïda pel Centre d'Arts Escèniques de Reus. 'El senyor Perramón', una obra de Josep Maria de Sagarra que ha estat reclamada en els últims anys sense que mai arribés a programar-se, és una de les obres centrals de la temporada. Serà dirigida per Joan Anton Rechi. I un altre espectacle destacat serà el 'Tirant lo Blanc' de Joanot Martorell, en una versió escènica de Calixt Bieito que combina aspectes estètics medievals i contemporanis i que respectarà la llengua original. Aquesta adaptació, en la qual treballen catorze actors, s'estrenarà a Alemanya dins del programa cultural previst dins de la Fira del Llibre de Frankfurt. El mateix director estrenarà també el muntatge 'Los persas', una actualització del text clàssic d'Èsquil que el dramaturg adapta a l'actualitat per reflexionar sobre la guerra. La programació del Teatre Romea es completa amb l'obra 'Espectres', d'Henrik Ibsen, amb direcció de Magda Puyo, i que comptarà en el repartiment amb l'actriu Emma Vilarasau. La producció del Teatre Espanyol, dirigida per Mario Gas, 'A casa / a Kabul', de Tony Kushner, i la peça musical 'Mozart, Salieri i el Rèquiem inacabat', són dues més de les obres programades en un gir cap a la revisió dels clàssics que fa el Teatre Romea, gestionat per Focus, tenint en compte que la productora té altres teatres que permeten descongestionar-lo, com el Villarroel o el futur Teatre Goya. La temporada del Romea es tancarà amb 'La tràgica història del Dr. Faust', un text de Christopher Marlowe que dirigirà Pau Miró.

[dissabte, 21.07.07]
Alguns dels llibres rars de l'antiga biblioteca de Julio Cortázar es poden veure al Centre Cultural de la Fundació Cercle de Lectors
L'exposició mostra algunes joies en forma de llibres rars, com una edició del 'Cent mille milliards de poèmes', de Raymond Queneau, o els llibres objecte d'Octavio Paz, 'Discos visuales' i 'Vrindaban'. També s'hi troben llibres d'altres autors dedicats a l'escriptor argentí, especialment d'Alejandra Pizarnik, Pablo Neruda, José Lezama Lima i Octavio Paz, així com també de María Zambrano, Rafael Alberti i Virgilio Piñera. L'exposició, a la nova sala que el Cercle de Lectors té al carrer Consell de Cent de Barcelona, en el tram ocupat majoritàment per galeries, serveix també per presentar el sisè volum de les obres completes que publiquen Galaxia Gutemberg / Círculo de Lectores, dedicat a l'obra crítica. Julio Cortázar també és protagonista aquests dies de dos espectacles teatrals. D'una banda, 'La maga i el club de la serpiente', de la Companyia Quim Lecina & Swingset, i de l'altra, 'El perseguidor', dirigit per Lurdes Barba a la Sala Muntaner dins el festival Grec. En molts dels llibres exposats es pot comprovar com Cortázar, autor de 'Rayuela', subratllava, corregia errades i anotava idees als llibres, intentant segurament establir un diàleg amb els autors. Aurora Bernárdez, primera dona i hereva de l'escriptor, afirma que Julio Cortázar tenia una relació mística amb els llibres i que no es conformava a ser un lector comú, tot que no era un bibliòfil ni un col.leccionista, però sí que s'interessava profundament pel contingut de cada obra. Fa quinze anys que el fons de 4.000 volums de la biblioteca de Julio Cortázar va entrar a formar part de la Fundació Juan March que els manté a la seu madrilenya.

[divendres, 20.07.07]
Els editors de la revista «Altaïr» denuncien el grup Cultura 03 perquè consideren que ha actuat amb competència deslleial i publicitat enganyosa
Dos dels representants editorials de la revista 'Altaïr', especialitzada en viatges, afirmen que no tenen accés a les bases de dades dels socis de la revista i això els impedeix de comunicar-se amb els seus subscriptors. Per això, Josep Maria Bernadas, un dels fundadors de la revista, ha anunciat que 'Altaïr' reprendrà una nova etapa en solitari després de vèncer el contracte que els unia amb el Grup62. A la vegada, 'Altaïr' emprendrà accions legals contra el grup Cultura 03, a qui el Grup62 va traspassar l'edició de les revistes que tenia en catàleg. 'Alataïr' considera que se senten afectats per publicitat enganyosa i competència deslleial. Amb el traspàs de titularitat de les revistes, la base de dades de Grup62 va passar a Cultura03. Ara, tant 'Altaïr com el Grup62 volen recuperar la informació i afirmen que el grup Cultura03, a través de Sapiens Publicacions, ha enviat informació als subscriptors d''Altaïr' per promocionar la nova revista 'Lonely Planet Magazine' amb la insinuació que substitueix 'Altaïr' perquè aquesta desapareix. 'Altaïr' s'havia publicat en els últims nou anys amb el Grup62, però en expirar el contracte que tenien, els responsables d''Altaïr' consideren que també ha expirat el contracte traspassat pel Grup62 a Cultura03. El cofundador d'Altaïr, Josep Maria Bernadas, juntament amb Pepe Verdú i Albert Padrol, afirma també que un 15% dels més de 3.500 subscriptors que tenia 'Altaïr' s'havien interessat per la qüestió en entendre que la revista desapareixia. El fet és que l'edició està treballant en el número del mes d'agost i està treballant en nous monogràfics. En aquesta nova etapa en solitari, 'Altaïr' vol apostar més pels monogràfics amb enfocaments culturals, econòmics, polítics i històrics. La revista vol establir també un lligam més estret amb els subscriptors tractant sobre indrets suggerits per ells mateixos. La previsió és d'editar sis números per any amb un tiratge de 35.000 exemplars. El grup Cultura03, per la seva part, ha negat les acusacions d'Altaïr i s'ha refermat en la seva opció legal d'utilitzar la base de dades dels seus subscriptors.

[dijous, 19.07.07]
Els Premis Literaris Ciutat de Palma enterren definitivament el Camilo José Cela i el Rubén Darío i augmenten la dotació del Llorenç Villalonga i Joan Alcover
El que ja es va avançar fa uns dies s'ha confirmat. Amb el canvi de govern a les Illes, els Premis Ciutat de Palma tornen al seu caràcter exclusiu de literatura catalana, amb premi de carambola: l'augment de la dotació econòmica. Així, el premi de novel.la Llorenç Villalonga augmentarà en 6.000 euros i el premi de poesia Joan Alcover ho farà en 3.000 euros. Les dotacions de la pròxima edició, doncs, serà de 24.000 euros i la del Joan Alcover de poesia serà de 12.000 euros. Amb aquest canvi, els Premis Literaris Ciutat de Palma, que han estat immersos en una intensa política en les tres últimes edicions, deixen definitivament per oblidats els premis en castellà que han tingut una curta vida després d'haver estat convocats per primera vegada el 2004: el Camilo José Cela i el Rubén Darío. Els premis es lliuraran dins els actes de les Festes de Sant Sebastià i un altre dels canvis és la decisió de prescindir del Castell de Bellver com a marc de la gala de lliurament dels guardons. El termini de presentació dels premis es tancarà el mes de novembre. Els Premis Ciutat de Palma compten també amb el destinat a les arts plàstiques. El premi Antoni Gelabert augmenta també en 6.000 euros i arriba als 18.000 euros.

Arquitectura, art contemporani i visual, disseny, còmic, teatre, música, cinema i cultura popular acompanyaran la literatura catalana en la seva presentació a Frankfurt
El programa reuneix més de 800 artistes de les diverses disciplines. I curiosament, després de la campanya que es s'ha fet als Estats Units, el programa que l'Institut Ramon Llull prepara per a Frankfurt, al marge de les activitats estrictament literàries, vol fugir, segons els seus responsables, dels tòpics de Miró, Dalí i el disseny. L'adaptació teatral de la novel.la 'Tirant lo Blanc', amb el cavaller a passeig en viu, és una de les propostes que prepara el director teatral Calixt Bieito. Aquest espectacle s'estrenarà primer a Berlín, a finals de setembre, al Teatre Hebbel i, posteriorment, des del 5 d'octubre, es faran tres representacions a Frankfurt. A pesar de la voluntat de trencar tòpics, però, Dalí formarà part d'una exposició de llibres d'artista, i Joan Miró, en una de gravats de la sèrie 'Mallorca'. El disseny es deixarà veure a través de les exposicions i els catàlegs. Fugiran tant dels tòpics que fins i tot Gaudí hi serà present, amb la Sagrada Família, en una exposició muntada pel Spatial Information Laboratory de Melbourne. I per continuar fugint del tòpic, hi haurà tambè altres exposicions de l'art de les últimes quatre dècades des de les avantguardes, amb obres de Miró, Dalí i Tàpies.
Gastronomia i trial indoor
La visió de la fotografia contemporànea es veurà amb mostres de Catany, Esclusa, Fontcuberta, Formiguera i Laguillo), i el còmic recularà als temps del Patufet i passarà pel TBO per arribar a El Víbora i Makoki, en un clar recorregut de la seva evolució en català de la resistència al castellà de la democràcia. S'aprofitarà l'exposició de litografies del Nobel alemany Günter Grass, fetes fa tres anys al'Empordà. I el fons artístic del Macba per traslladar al Frankfurter Kuntsverein una mena de "Macba en miniatura". Les grans companyies catalanes que han estat ambaixadores del teatre català arreu del món com Comediants i La Fura dels Baus no formen part del programa. S'opta més per espectacles alternatius i òperes de butxaca. Per demostrar que de tòpics res, no s'ha oblidat la gastronomia. Així, quatre cuiners del moment, amb estrelles Michelin, en el dipòsit de tramvies participaran en una actuació musical dins de les Nits Sónar. I per demostrar que els catalans de les pedres en fan pans, el pianista Carles Santos es veurà les cares amb un crack del trial indoor i campió del món, Adam Raga. I això només és un tast. A tocar de l'octubre, més.

[dimecres, 18.07.07]
El govern rus conclou que han desaparegut unes 160.000 obres d'art dels seus museus en gairebé un segle després d'un inventari fet en 500 centres d'art
La majoria de les obres que no es troben en cap lloc daten dels anys 20 i 30 del segle XX. Però les peces desaparegudes encara podrien ser moltes més, tenint en compte que l'inventari s'ha fet només sobre una quarta part del fons museístic rus. El govern rus creu que moltes d'aquestes obres han passat per diverses subhastes i considera que serà molt difícil quin és actualment el seu destí. A mitjan de l'any passat, es va descobrir el robatori de 226 peces per un valor de més de mig milió de dòlars (uns 363.000 euros) del museu de l'Ermitage, a Sant Petersburg. Una funcionària del museu i el seu marit van robar les peces —principalment icones, esmalts i joies, obres dels artistes dels segles XVII, XVIII i XIX— entre el 1999 i el 2005. Una de les icones més valuoses robada es va trobar després en un contenidor d'escombraries de Sant Petersburg. A més, uns altres lladres, van robar el 1994 un gerro egipci d'or del segle III aC, valorat en 500.000 dòlars, i les desaparicions s'han anat repetint en els últims anys. Per exemple, el quadre 'Piscina a l'harem', de Jean-Léon Gérome (1876), va ser robat el 2001 i es va recuperar fa uns mesos, i fa tres anys un gerro del segle XIX també va desaparèixer sense deixar cap rastre. El Museu de l'Ermitage, fundat el 1764 per la tsarina Caterina II, té en el seu fons quadres de Leonardo da Vinci, Pablo Picasso, Francisco de Goya, Rafael, Diego de Silva Velázquez, Miguel Angel, Edouard Manet i Henri Matisse, a més d'escultures d'Auguste Rodin i nombroses icones salvaguardades al llarg del temps pels vigilants i mantenidors, molts dels quals habitaven en el mateix museu.

[dimarts, 17.07.07]
Lluís Pasqual estrena la seva versió de «La famiglia dell’antiquario» de Carlo Goldoni a la Biennal de Venècia
L'obra, en dialecte venecià, commemora el 300 aniversari de Carlo Goldoni. Considerat el fundador de la comèdia italiana moderna, Goldoni, que va morir als 86 anys, va deixar un aplec de 150 comèdies. 'La famiglia dell'antiquario', una producció del Teatro Stabile del Veneto i el Teatro Stabile di Genova. Lluís Pasqual, que també va ser director de la Biennal de Teatre de Venècia, té previst representar la mateixa obra amb la companyia veneciana al Teatre Romea, del 26 al 29 de juliol, dins el programa del Festival d'Estiu de Barcelona - Grec 07. Després d'obrir a Venècia el 39è Festival Internacional de Teatre de la Biennal, el protagonista Eros Pagni, actor de cinema i teatre, interpretarà a Barcelona el paper de Pantalone, el mercader la filla del qual es casa amb el fill d'un noble, l'antiquari. Amb el títol de 'Goldoni e il teatro nuovo', Venècia ret homenatge al seu fill il.lustre, Carlo Goldoni, amb la reposició d'una de les obres d'argument més senzill, el malestar etern entre una nora i una sogra, que Goldini fa durar tres actes. Lluís Pasqual, en la seva versió, ha dividit l'obra en nou èpoques: 1780, 1820, 1870, 1900, 1920, 1940, 1960, 1980, 2007. Les èpoques queden marcades pel canvi de vestuari, un tractament diferent i la música, una mateixa composició interpretada en ritmes de diferents moments històrics. Els personatges, amb nom propi, són els de la Commedia dell'Arte transformats per Goldoni i situats a Palerm, una Venècia falsa, per no enutjar els coetanis venecians que, de fet, a la seva època el va ignorar, ni que ara pengi domassos per tot Venècia per festejar el 300 aniversari.

[dilluns, 16.07.07]
La Plataforma per la Llengua denuncia que només es projecten en català 13 de les més de 100 còpies cinematogràfiques de l'últim «Harry Potter»
El comunicat de la Plataforma per la Llengua afirma que en ocasió de l'estrena de la pel.lícula 'Harry Potter i l'Orde del Fènix', la cinquena de la sèrie, només un 3% del total de còpies es projecten en català en diversos cinemes catalans. La Plataforma recorda també que malgrat les constants mostres de suport al doblatge de 'Harry Potter' en català que la Warner ha rebut —des de la primera estrena de la saga—, només tretze del centenar i escaig de còpies són en català. De les 17 sales on s'exhibeix la pel·lícula, a Barcelona, només dues la projecten en l.a versió catalana. Les úniques poblacions que poden veure la versió catalana són, a més d'aquestes dues sales barcelonines, una de Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Olot, Palma de Mallorca, Sabadell, Tarragona, Terrassa i Vic. La Plataforma per la Llengua atribueix aquesta política a la poca visió empresarial, i als prejudicis i la discriminació que bona part dels exhibidors demostren en no demanar còpies doblades o subtitulades al català, com també la discriminació als espectadors que fan algunes sales exhibidores que, quan projecten pel·lícules en català, les programen en menys sessions que la versió en castellà o en horaris desavinents per al públic al qual va dirigida la pel·lícula. Aquests fets desvirtuen i falsegen les posteriors estadístiques i quotes de pantalla. La Plataforma recorda que, segons dades d'Editorial Empúries, de la novel.la 'Harry Potter i l'Orde del Fènix' s'han editat 130.000 exemplars i que el total d'exemplars dels sis volums publicats fins ara ha arribat als 735.000 llibres. La Plataforma demana, finalment, que institucions i empresaris del sector busquin solucions perquè el cinema en català tingui una presència normalitzada a les sales de cinema i se'n garanteixi el doblatge i el subtitulat en català, tant en nombre de títols com de còpies.

[diumenge, 15.07.07]
El Teatre Nacional de Catalunya obrirà temporada amb un espectacle internacional de poesia visual inspirat en el circ a càrrec de James Thiérrée
Després d’èxit de crítica i de públic arreu del món, James Thiérrée (Lausanne, Suïssa, 1974) actuarà per primera vegada a Barcelona amb l'espectacle 'La Veillée des Abysses', qualificat com un autèntic esclat de poesia visual i un espectacle de circ amb acrobàcies, contorsionismes, música, i dansa, entre altres especialitats, entre el somni i la realitat i desafiant els límits de la imaginació. Una creació amb tints màgics i surrealistes, una fantasia utòpica en la qual els cossos i els objectes es fusionen en una invenció única i personal. James Thiérrée descriu el viatge de 'La Veillée des Abysses' com un espectacle d’espurnes d’ànima, amb les regles del joc esgarriades, on observem els nàufrags optimistes d’una nau que els acabarà retrobant al fons de l’abisme. L'espectacle es presentarà a la sala Gran del 26 al 30 de setembre. La temporada 2007-2008 del Teatre Nacional de Catalunya preveu com a un dels plats forts de la temporada l'estrena de la versió teatral de 'La plaça del Diamant', que ha preparat Josep M. Bernet i Jornet, i que estarà dirigida per Toni Casares, amb Sílvia Bel en el paper de la Colometa i música original d'Òscar Roig. Altres intèrprets del muntatge seran, entre altres, encara pendents de confirmar: Míriam Alamany, Mercè Arànega, David Bagés, Imma Colomer, Marc Martínez i Quimet Pla. L'obra s'insereix dins l'any de Mercè Rodoreda que es commemorarà el 2008 i per al qual les diverses institucions signen aquesta setmana un conveni amb l'Institut d'Estudis Catalans, que té els drets de l'autora.
'En Pólvora' i 'El ventall de Lady Windermere', els més vistos de la temporada
El TNC ha tancat la temporada amb un total de 274.227 espectadors, uns 30.000 més que la temporada anterior. En aquest total, figuren 86.100 espectadors de les obres de gira i 3.742 de les coproduccions amb sales alternatives. L’espectacle amb més espectadors durant aquesta temporada és 'En Pólvora', d'Àngel Guimerà, amb un total de 46.720 espectadors (32.785 al TNC i 13.935 en gira), seguit d’'El ventall de Lady Windermere', d'Oscar Wilde, amb 37.590 espectadors. L'ocupació mitjana de la temporada ha estat del 73'33%. La Sala Gran ha obtingut el 80'34%, i les obres amb més mitjana d'ocupació han estat 'Il ventaglio' (94'39%), 'Arcàdia0 (89'19%), 'Avui sortim' (89'38%), 'Tranuites Circus' (88,72%); 'El ventall de Lady Windermere' (88,69%); 'Frederic, i tu què fas?' (83,40%); 'En defensa dels mosquits albins' (83,33%); 'En Pólvora' (79,00%); 'El petit secret' (77,61%); 'Tornar a casa' (76,69%); '6 veus de dona' (74,99%); 'Don Gil de las calzas verdes' (74,26%). La temporada vinent, per primera vegada, la companyia T de Teatre entrarà a la sala Tallers amb un espectacle dirigit per Javier Daulte, 'Com pot ser que t'estimi tant?', i el director del teatre, Sergi Belbel, hi estrenarà la seva última obra, 'A la Toscana', un text entre la comèdia àcida i el drama, que també es representarà a la Fira del Llibre de Frankfurt, dins del programa artístic d'aquest esdeveniment que dirigeix Borja Sitjà.

[dissabte, 14.07.07]
La Pedrera remodelarà l'auditori per millorar la visibilitat, l'acústica, la capacitat i per recuperar visualment les estructures originals de Gaudí
Fa catorze anys que l'Obra Social de Caixa Catalunya, propietària de l'edifici des del 1986, va adequar el soterrani de La Pedrera per fer l'actual auditori. El remodelatge que ara s'hi farà, i que es preveu que acabi el mes de març vinent, compta amb un pressupost inicial de 4,5 milions d'euros. El projecte és de l'equip MBM arquitectes (Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay, Oriol Capdevila i Francesc Gual), autors de la Vila Olímpica i el Port Olímpic de Barcelona. Pel que fa a l'Auditori de La Pedrera, amb les reformes s'hi ajustaran l'acústica i les seves dimensions perquè pugui esdevenir una sala per a música de cambra, entre d'altres activitats. La remodelació, doncs, en millorarà la visibilitat i n'augmentarà la capacitat. Segons els responsables del projecte, a més d'aquestes millores pràctiques, la remodelació també té com a objectiu fer patent l'organització originària del soterrani, que va ser en els seus inicis un innovador aparcament per a carruatges i automòbils, mostrant-ne l'estructura, deixant a la vista els materials originals (pedra, totxo i ferro), així com la geometria de les estructures del bigam del sostres, especialment original a la Sala Gaudí, on l'arquitecte va dissenyar una innovadora estructura metàl·lica formada per dues jàsseres cilíndriques i concèntriques, tensades per unes bigues radials, que recorda la roda d'una bicicleta.

[divendres, 13.07.07]
La Comissió Britànica per la Igualtat Racial vol prohibir un còmic de la sèrie de Tintín per considerar-lo racista i groller
El còmic 'Tintín al Congo', escrit el 1930 pel dibuixant belga Georges Remi, conegut com a Hergé, és víctima de l'onada de repressió que s'ha escampat per Europa en els últims temps. La Comissió Britànica per la Igualtat Racial (CRE) ha engegat una campanya perquè es prohibeixi aquest còmic perquè segons l'organisme és un llibre que posa de relleu uns estereotips grollers i racistes. El còmic en qüestió narra les aventures del periodista de ficció en el seu viatge a l'Àfrica, concretament al Congo, aleshores colònia de Bèlgica. Per als responsables de la iniciativa prohibitiva, el còmic fa servir imatges i paraules amb prejudicis racistes molt greus. Els nadius del lloc són "nadius salvatges", "semblen micos" i "parlen com si fossin imbècils", segons detalla el diari anglès, The Times. La CRE demana als llibreters de la cadena Borders que retiri l'àlbum de les prestatgeries. Es dóna el cas que abans ja va passar a la secció d'adults per les protestes que havia provocat pels seus continguts. L'Editorial Egmont, que té els drets de publicació del còmic, al.lega que totes les edicions porten una etiqueta en la qual s'adverteix el lector que conté esterotips burgesos i paternalistes de l'època i que alguns lectors podrien trobar ofensius. El mateix Hergé, que el va escriure i dibuixar a finals dels anys vint, ja va demanar disculpes pels continguts ofensius que es poguessin trobar en alguns dels títols de Tintín. Hergé va reconèixer que es va criar envoltat dels prejudicis de la societat burgesa. Va dir també que se els tornés a escriure, serien diferents. L'edició actual, la primera d'aquest còmic de Tintín que es va publicar en color a Anglaterra, va aparèixer el 2005, després de deu anys de vendre's en una altra edició en blanc i negre.

[dijous, 12.07.07]
Els editors manifesten la seva preocupació pels recursos que el govern central transfereix a les comunitats autònomes per a l'adquisició de llibres
Segons la Federació de Gremis d'Editors (FGEE), els fons que el govern central destina a la compra de llibres per a les biblioteques i que transfereix a les comunitats autònomes no es reflecteixen en el mercat i es pregunten en quin calaix del recorregut administratiu es queden. Per això demanen més transparència en el si dels governs autònoms i més eficàcia per part del govern central per controlar les seves inversions. Els editors denuncien també que el traspàs a les administracions autonòmiques de l'ISBN provocarà la seva dispersió i dificultarà la unitat del mercat del llibre. En aquest sentit demanen la privatització del registre de l'ISBN com a única solució per evitar-ho. Aquestes afirmacions, fetes pel president de la FGEE en el XXIII Encontre sobre l'Edició celebrat a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, han portat a preguntar-se també, per part dels editors, a qui se li acudiria transferir el codi de barres d'altres productes i, en canvi, ho fa en els dels llibres. Aquests dies, els editors també mostren la seva preocupació davant del nou escenari que planteja per als canals de comercialització del llibre l'entrada en vigor de la nova Llei de la Lectura, el Llibre i les Biblioteques amb el reconeixement del preu fix i l'excepcionalitat no volguda del preu lliure dels manuals de text de l'ensenyament obligatori, excepcionalitat que porta ja a enfrontar novament grans superfícies i llibreries tradicionals per la política de descomptes o preus més baixos. L'edició de l'Estat espanyol mou anualment prop de 4.000 milions d'euros, un 0'7% del Producte Interior Brut (PIB) i dóna feina, directament o indirecta a més de 30.000 persones. La Federació de Gremis d'Editors agrupa 776 empreses editorials que representen el 95% del sector. Durant l'any passat es van editar més de 338 milions d'exemplars i una xifra de prop de 70.000 títols amb un tiratge mitjà de més de 4.900 exemplars per títol.

[dimecres, 11.07.07]
Nova embranzida per a la saga de Harry Potter deu dies abans de l'aparició en anglès de l'últim volum de la sèrie
L'estrena cinematogràfica de l'estiu per als joves comença aquesta setmana amb la projecció de la cinquena pel.lícula de la sèrie, 'Harry Potter i l'orde del Fènix', basat en el llibre homònim de l'escriptora anglesa J. K. Rowling. El film, rodat a Anglaterra i a Escòcia, i de 138 minuts de durada, es pot veure en català a tretze sales, dotze a Catalunya i una a les Illes (a Ciutat de Mallorca). Dirigit per David Yates, amb força experiència televisiva a la British Broadcasting Corporation (BBC), el llargmetratge presenta uns protagonistes que han crescut fins al punt que gairebé s'escapen de la impressió que se'n treu de la lectura de les novel.les. Daniel Radcliffe, a punt de fer divuit anys, en el paper de Harry Potter; Rupert Grint, en el del seu amic coral, Ron Weasley; i Emma Watson, en el de la intel·ligent Hermione Granger. Igual que en el film anterior, el quart, Ralph Fiennes ('El pacient anglès', 'La llista de Schindler'...) dóna vida al pèrfid Lord Voldemort, encarnació de tots els mals. 'Harry Potter i l'orde del Fènix' s'estrena deu dies abans de la publicació en anglès de la setena i última novel·la de la saga: 'Harry Potter and the Deathly Hallows', títol que es pot traduir per 'Harry Potter i els sants de la mort'. Però la versió catalana no apareixerà fins al febrer del 2008 i el títol pot també variar. En el nou film, Harry Potter emprèn el cinquè any d'estudis a l'escola Hogwarts de màgia i bruixeria. La comunitat de mags fa els ulls grossos a les seves advertències sobre la tornada del malèfic Lord Voldemort. A més, la nova professora de Defensa contra les Arts Obscures, la tirànica Dolores Umbridge, no ensenya als joves mags res de profit. En vist d'això, Harry, amb els seus amics Ron i Hermione, s'afegeixen a l'exèrcit de Dumbledore, capaç de lluitar contra les forces del mal. Segons l'editorial, des de l'inici de la sèrie, s'han venut uns 325 milions d'exemplars, en una seixantena de llengües. Els quatre films estrenats fins ara figuren entre els vint més taquillers de la història del cinema. Per reblar el clau, el 2009 s'obrirà un parc temàtic sobre l'univers de Harry Potter a Orlando (Florida, EUA).

[dimarts, 10.07.07]
Una exposició del Centre d'Art Reina Sofia redescobreix la vena plàstica de Le Corbusier gràcies a una col.lecció de la galerista Heidi Weber
La galerista Heidi Weber va crear un centre dedicat a Le Courbusier (1987-1965) a Zuric: La Casa de l'Home o Centre Le Corbusier. La galerista, que ara ha arribat als 80 anys ha portat ara a Madrid la seva col.lecció sobre l'arquitecte. L'exposició del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid, presenta 160 obres, entre pintures, escultures, dibuixos, litografies, mobiliari i documentació de l'arquitecte suís, representant del funcionalisme i considerat el pare de l'arquitectura. La mostra descobreix la faceta més desconeguda de Le Corbusier. Els set últims anys de la vida de Le Corbusier van estar estretament lligats a Heidi Weber, propietària aleshores d'una galeria de decoració d'interiors. El 1959, Weber va aconseguir de Le Corbusier l'acord per produir i comercialitzar els mobles metàl·lics dissenyats per ell el 1929. Però, a més, la galerista va començar a promoure exposicions de pintura, escultura i tot tipus d'arts aplicades. L'exposició reuneix el més important de la col·lecció de Weber en el moment en què es compleix el 50è aniversari de la trobada entre l'artista i la galerista. A les sales del Reina Sofia es desplega l'obra plàstica de Le Corbusier des dels anys 20 fins a la seva mort l'any 1965, tot reflectint el seu inconformisme amb mi mateix i la tensió intel·lectual que el va portar a explorar noves tècniques artístiques. Gran part de l'obra de Le Corbusier que Heidi Weber exposava acabava formant part de la seva pròpia col·lecció d'obres de l'arquitecte, un conjunt que va acabar convertint-se en la col·lecció de Le Corbusier més important del món, després de la que custodia a París la Fundació Le Corbusier. L'exposició es pot visitar durant tot l'estiu.

[dilluns, 09.07.07]
El canal de televisió franco-alemany «Arte» ha elaborat diversos reportatges sobre la cultura catalana que emetrà el 12 d'octubre coincidint amb la celebració de la Fira de Frankfurt
El canal, que es pot veure per satèl·lit o cable, ha elaborat diversos reportatges sobre la cultura catalana que emetrà per televisió en una nita temàtica el 12 d'Octubre, coincidint amb la celebració de la Fira de Frankfurt. El canal Arte, els treballs del qual es poden veure a La 2 de TVE des de fa més de deu anys a través de la 'La noche temática', ha elaborat un documental de 45 minuts de durada sobre els Països Catalans amb el títol, 'Terra d'amor i rebel·lia', i que explica a través de diferents activitats els fets representatius de la cultura catalana centrats en diferents elements i no només en Barcelona, Salvador Dalí o Antoni Gaudí. L'equip del canal temàtic ha estat rodant a diversos punts de Catalunya durant dues setmanes del mes de juny, durant el qual va assistir al Dia de les Seleccions Esportives Catalanes, celebrat a Reus el 9 de juny, on van enregistrar el concert dels valencians Obrint Pas. També han enregistrat imatges de la Patum de Berga i han enregistrat entrevistes amb cantants com Raimon o Maria del Mar Bonet, entre d'altres. Anteriorment, el mateix canal ja havia dedicat alguns programes a la cultura catalana, però centrats en l'artista Miquel Barceló, el grup teatral La Fura dels Baus, Manuel Vázquez Montalban, el mestissatge cultural o la cuina catalana.

[diumenge, 08.07.07]
Una cinquantena de dramaturgs participen en la II Trobada d'Argelaguer dins de «L'Obrador d'Estiu» de la sala Beckett
Una cinquantena de dramaturgs procedents d'una desena de països participen fins al 15 de juliol en la II Trobada d'Autors, a Argelaguer (la Garrotxa), dins de la segona edició de 'L'Obrador d'Estiu', organitzat per la Sala Beckett. L'objectiu de la trobada és recollir opinions i experiències per conèixer la dinàmica de difusió dels autors més enllà de les seves fronteres. Les conclusions preses es traslladaran després a la Trobada de Xarxes de Dramatúrgia Internacional que tindrà lloc a la Sala Beckett a finals d'octubre. D'altra banda, també es debat sobre la presència d'una altra cultura, xoc o convivència de cultures en la dramatúrgia contemporània. Tenen previst d'assistir a la trobada els dramaturgs Sergi Belbel, Josep Maria Benet i Jornet, Guillem Clua, Gemma Rodríguez, Màrius Serra, Jaume Meledres, Àlex Mañas, David Nel·lo, Àngels Aymar, Sergi Pompermayer, José Sanchis Sinisterra, Antonio Morcillo, Mercè Sarrias, Marc Rosich, Marta Buchaca, Carles Mallol, Albert Mestres, Manuel Veiga, Daniela Feixas i Carles Batlle. També hi participen els dramaturgs del Taller Internacional d'Autors, Maja des Gupta i Dirk Lauchke, d'Alemanya; Racher Wagstaff i Jason Hall, del Regne Unit; Marie Henry, de Bélgica; Claire Rengade i Sylvain Levey, de França; Philippe Ducros, del Quebec; Marc Canale i José Manuel Mora, d'Espanya; Ahmed Ghazali, del Marroc; Biljana Srblajnovic, de Sèrbia; i Gabriela Izcovich, de l'Argentina. 'L'obrador d'Estiu', de la sala Beckett, té com a objectiu principal intercanviar experiències en el camp de la dramatúrgia i la pràctica escènica, a més d'estimular la creativitat.

[dissabte, 07.07.07]
El Molino, la Fàbrica Moritz, l'antic Studio 54, La Paloma i el Teatre Goya, tots de Barcelona, endarrereixen el calendari d'obres de remodelatge fins a mitjan 2008
No es pot dir que en qüestió d'infraestructures, la mala ratxa li toqui, només, al traçat del TGV i la seva arribada a la frontera. Alguns projectes de remodelatges d'edificis lúdics que s'havien anunciat per a la pròxima temporada veuen retardada la data de previsió d'obertura a causa, en tots els casos, de la complexitat de les obres. La majoria de problemes sorgeixen a l'hora de posar a la pràctica els criteris arquitectònics en unes zones de la part més antiga de la ciutat de Barcelona i que, sobretot en el subsòl, donen sorpreses als responsables un cop s'hi posen. Així, el Teatre Goya, a la cruïlla entre la Ronda de Sant Antoni i la plaça Goya, té problemes de cimentació, que s'estan fent actualment. La programació del Goya, que havia de començar la tardor d'aquest any, sota direcció de Josep M. Pou, es retardarà fins a mitjan 2008. La mateixa sort seguiran altres espais com El Molino del Paral.lel, que s'ha de refer de nou i ha d'afegir a la part posterior un edifici d'oficines transparent per respectar l'estructura de les pales tradicionals. També té problemes l'antic Studio 54, igualment al Paral.lel, un cop frustrades les intencions dels anteriors propietaris de convertir-lo en un meublé de luxe, i passar finalment a mans de la SGAE. La seva obertura no té data, però també s'ha retardat fins al 2008. I La Paloma, un cop tancada per les protestes dels veïns, té en fase d'estudi les obres d'insonorització, cosa que, un cop solucionat, permetria que obtingués novament el permís municipal. També sense data.
L'arquitecte Jean Nouvel i la cervesa del segle XIX
I un altre espai és l'antiga Fàbrica Moritz, a la Ronda de Sant Antoni. Aquest ha de ser un espai gastronòmic i cultural que la marca cervesera projecta en els edificis que van formar part de la tradició de la Ronda fa uns anys. Moritz preveu que el local estigui a punt a inicis del 2008. L'arquitecte Jean Nouvel és l'encarregat de dirigir la cuidada transformació de la fàbrica, de mitjans del segle XIX, en un espai multifuncional i molt permeable. Nouvel i la firma volen conservar bona part de l'estructura i diferents elements decoratius originals. Això està dificultant més els treballs i ha fet que s'hagi endarrerit una vegada i una altra la data d'obertura. Les columnes, els cellers amb voltes i els dipòsits de formigó on es guardava la cervesa són alguns dels elements que es conservaran i serviran com a testimoni d'aquest passat. Això, no obstant, no impedirà veure elements dissenyats pel mateix Nouvel, com una paret amb plantes i vegetació al pati interior de la finca. El nou espai de la Fàbrica Moritz ocuparà uns 4.500 metres quadrats dels números 39, 41 i 43 de la ronda de Sant Antoni. Incorporarà a la planta baixa una cerveseria amb una barra de més de 20 metres on es podrà degustar cervesa produïda i fermentada a les instal.lacions, que també es podran visitar. També inclourà una botiga i un museu sobre la cervesa distribuït per les plantes amb informació sobre la història del producte, la marca i el procés d'elaboració. El soterrani comptarà amb un espai polivalent, on s'organitzaran exposicions, concerts i presentacions, i amb un restaurant —els reservats estaran en un altre pis de l'edifici— dedicat a la cuina creativa i tradicional. Aquest espai incorporarà alguns detalls arquitectònics de Nouvel: un celobert amb una piràmide de vidre per la qual entrarà la llum i també miralls amb periscopis que permetran veure la gent que passa pel carrer.

[divendres, 06.07.07]
El Premi Nacional de Cultura a la Trajectòria Professional i Artística s'estrena distingint l'historiador Josep Fontana
És la primera vegada que s'atorga aquest premi que des d'ara serà el considerat d'honor de tot el cartell de Premis Nacionals que aquests dies s'estan donant a conèixer en les diverses disciplines creatives. En el cas de Josep Fontana (Barcelona, 1931), el jurat ha valorat l’obra historiogràfica, el mestratge i el compromís cívic d’un intel·lectual erudit. Fontana és catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques i ha estat durant deu anys director de l’Institut Universitari Jaume Vicens Vives, de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. És considerat un dels historiadors de més prestigi de Catalunya i un investigador reconegut a escala internacional. Ha estat introductor al món editorial hispànic de la gran tradició historiogràfica marxista britànica contemporània. Va ser una de les figures més destacades de la resistència al franquisme. Els Premis Nacionals de Cultura, dotats cadascun amb 18.030 euros, van ser instituïts pel govern català l'any 1982 i són continuadors dels que la Generalitat de Catalunya va patrocinar entre el 1932 i el 1938. Es concedeixen anualment a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants en cadascun dels respectius àmbits culturals, desenvolupades durant l'any anterior. En aquesta edició, l'acte de lliurament dels guardons el farà el pròxim 24 de novembre, al Teatre Fortuny de Reus. El jurat dels premis està presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras i està format per Montserrat Duch, Anton Granero i Martínez;, Andrés Hispano, Jordi Jané, Assumpció Maresma, Dolors Oller, Maricarmen Palma, Glòria Picazo, Beth Galí, Jordi Porta, Lluís Reales, Gemma Revuelta i Salvador Sunyer.

[dijous, 05.07.07]
La nova regidora de Cultura de l'Ajuntament de Palma vol crear una biblioteca central i recuperar els Premis Literaris Ciutat de Palma només en català
La regidora de Cultura de l'Ajuntament de Palma, Nanda Ramon, assumeix en la seva àrea Normalització Lingüística i Patrimoni. Després del temps de govern municipal en mans del Partit Popular, l'acord de govern d'esquerres propicia alguns canvis. Entre aquest, la nova regidora ha avançat que pensa tornar a revisar els Premis Literaris Ciutat de Palma que han estat motiu de polèmica en els últims anys per la seva obertura a convocatòries en castellà. Des de l'any 1977, aquests premis havien estat sempre convocats només en català i sembla que aquest podria tornar a ser el model de la pròxima convocatòria. Un altre dels projectes de la regidora és la creació d'una Biblioteca Central que eixampli i aglutini a la vegada la vintena de biblioteques que té la ciutat. També ha avançat que es recuperarà la toponímia tradicional i s'eliminaran alguns noms de carrers o places com la que encara hi ha que porta el de Teniente Coronel Franco. La regidora té la impressió que l'Ajuntament de Palma ha passat una etapa com si visqués vint anys enrere. Per això es proposa activar un pla de normalització lingüística amb centres d'autoaprenentatge, casals per a joves, agents lingüístics i la promoció de retolacions.

[dimecres, 04.07.07]
El parc d'atraccions del Tibidabo comptarà des d'ara amb un cinema en quatre dimensions, el primer d'aquestes característiques a tot Catalunya
El nou complex cinematogràric s'inaugura coincidint amb la nova temporada d'estiu del parc d'atraccions del Tibidabo. El 'Dididado', així és com s'anomena el nou cinema, és el primer cinema en quatre dimensions que s'inaugura a tot Catalunya. En el cas del Tibidabo, es troba dins el perímetre de pagament del parc. La sensació de quatre dimensions d'aquest sistema de cinema el produeixen la combinació de la tecnologia visual 3D, que s'experimenta mitjançant les ulleres conegudes amb aquest mateix nom, més els efectes que permeten aconseguir aquesta quarta dimensió: el moviment, els dispositius del vent, audio i aigua, coordinades amb seqüències d'imatges. El 'Dididado' del parc del Tibidabo, situat a la planta inferior de l'edifici de l'atracció de l'Avió, consta de dos espais: el primer, conegut com la sala prexou, que té una pantalla de més de 118 polzades d'ample i 78 d'alt (tres per dos metres) que projecta una introducció de la pel.lícula així com les normes d'ús del cine. A continuació es trobala sala de projeccions, on hi ha la pantalla de més de 346 polzades d'alt (8 x 5 metres), que rep la imatge de dos projectors per aconseguir una definició digital de 1920 x 1080 pixels, i on es projecten pel.lícules d'uns deu minuts de durada. La nova sala del Tibidago té una capacitat per a setanta butaques, més dos llocs reservats per a espectadors amb cadires de rodes.

[dimarts, 03.07.07]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el juny del 2007 amb 2.672.576 visitants que han fet 9.735.426 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de juny del 2007, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el juny del 2007, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 2.672.576 visitants i 9.735.426 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 8.265'3 visites de pàgines (5'76 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 11.412 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 142 països més entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dilluns, 02.07.07]
La Biblioteca Vaticana estarà tancada durant tres anys per reparar les esquerdes que té i només es podrà consultar per internet el fons digitalitzat fins ara
L'edifici es calcula que acull 1'6 milions de llibres i manuscrits, alguns d'un valor incalculable. La Biblioteca Vaticana es va fundar el segle IV i va ser ampliada el segle XV. S'hi conserva bona part de la memòria més antiga de la Humanitat. La seva gran capacitat fa que a hores d'ara no s'acabi de saber encara tot el que té a les prestatgeries i en un búnker soterrani que és a prova d'incendis, terratrèmols i bombardejos. Se sap, això sí, que hi ha uns 8.300 incunables i uns 130.000 manuscrits. Els actuals bibliotecaris asseguren que es trigarà desenes d'anys a tenir catalogats tots els llibres que s'hi guarden. Precisament els arquitectes i tècnics han arribat a la conclusió que el pes del volum de llibres ha provocat problemes d'estabilitat en l'edifici. Per evitar el pitjor, ja s'han traslladat fins ara prop de 400.000 llibres a altres dependències. Mentre duri el tancament de la Biblioteca Vaticana, es podrà consultar per Internet els més de 37.000 documents fons que estan digitalitzats i microfilmats, tant els de la Biblioteca Apostòlica Vaticana com els de la Vatican Film Library de la Saint Louis University. Les obres de remodelatge coincideixen amb el canvi de responsable. Raffaele Farina ha estat nomenat pel Vaticà com a nou «Arxiver i Bibliotecari de la Santa Església Romana», que dirigeix també l'Arxiu Secret Vaticà, uns 85 quilòmetres de prestatgeries que conserven la documentació oficial de la institució des de l'any 1198. S'hi troba, per exemple, des del segle IV, la Bíblia completa més antiga del món. Se suposa que és una de les còpies que l'emperador Constantí va regalar a les principals basíliques després de presidir el primer concili ecumènic de la història, celebrat l'any 325.

[diumenge, 01.07.07]
L'encesa digital de totes les televisions que es rebran a Catalunya el 2010 després de l'anomenada «apagada analògica» es coordinarà perquè es produeixi en tots els canals alhora
El Fòrum de la Televisió Digital Terrestre (TDT), convocat pel Govern de la Generalitat de Catalunya i presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, ha aprovat els criteris per elaborar un calendari de l’encesa digital a Catalunya i ha establert les condicions per a l’apagada analògica. En aquest procés, les institucions, associacions i empreses representades al Fòrum s’han compromès a promoure la sincronització de l’encesa de les televisions digitals d’àmbit local i nacional amb les que tenen concessions d’àmbit estatal. D’aquesta manera, hi haurà un sol calendari de transició del model de televisió que afectarà a totes les televisions per igual, evitant així diferents calendaris que podrien representar molèsties per a l’usuari. Segons les condicions pactades, totes les televisions que es poden veure a les llars de Catalunya iniciaran les emissions en digital al mateix moment, de manera sincrònica. Així mateix, també compartiran un mateix calendari d’apagada analògica. Per tal de fer efectiva l’encesa digital, els membres del Fòrum de la TDT proposen dos criteris d’actuació. D’una banda, assegurar en cadascuna de les demarcacions que l’inici de les emissions digitals de la televisió local coincideixi amb l’encesa prevista pels operadors nacionals i estatals ajudant, quan s’escaigui, al seu avançament fins a assolir una cobertura igual a la prevista l’any 2010. Per altra banda, promoure, quan es donin aquestes condicions, plans intensius de comunicació en cadascuna de les demarcacions per tal d’incrementar la penetració de la TDT en la ciutadania. El Fòrum també vol assegurar el manteniment de les emissions analògiques de les televisions locals amb llicència de TDT fins que no s’hagin assolit aquestes condicions. El Fòrum de la TDT està impulsat per la Secretaria de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i compta amb la participació de tots els agents implicats en el procés: radiodifusors públics i privats, productors de continguts, operadors de xarxa, instal·ladors, fabricants, distribuïdors, associacions d’empreses de telecomunicacions, i diferents organismes de l’Administració (CAC, CMT, Secretaría de Telecomunicaciones i Sociedad de la Información).

TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS | JUNY | BITS JULIOL | | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |