BITS MES JULIOL
[dissabte, 31.07.10]El Centre Excursionista de Catalunya i l’Editorial Prames publicaran una col·lecció de llibres amb imatges inèdites de l’arxiu fotogràfic de l'entitat l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) es conserven més d’un miler d’imatges obtingudes mitjançant la tècnica de l’autocrom, sistema d’obtenció de fotografies en color que va ser inventat a França el 1906 pels germans Lumière. L’abast temàtic dels autocroms de l’Arxiu Fotogràfic del CEC és realment ampli: hi ha retrats, natures mortes, ciutats i paisatges. El llibre recollirà una part d’aquestes imatges, realitzades entre els anys 1907 i el 1940, i explicarà també la tècnica de l’autocrom. Actualment l'arxiu del Centre Excursionista de Catalunya aplega unes 350.000 imatges. L’àmbit de la muntanya hi és molt present, amb fotografies històriques d’alpinisme, d’espeleologia, d’escalada o d’esquí. També hi abunden imatges dels Alps i de nombrosos països. A més, hi ha fotografies de l’arquitectura, de l’arqueologia, de la indústria i de la societat catalana i d’altres indrets del planeta, fonamentalment del primer terç del segle XX. Gran part d’Europa hi està representada. També hi ha imatges d’Àsia, de l’Àfrica, d’Amèrica del Sud i d’Amèrica del Nord. Les imatges de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya estan actualment en procés de digitalització i de catalogació i es preveu que estigui enllestit aquest setembre.
[divendres, 30.07.10]El nou Hotel Bagués i el museu de joieria, la nova llibreria Casa del Llibre i el remodelatge de les antigues ocelleries intenten començar a canviar la imatge degradada de les Rambles de Barcelona La llibreria , que no és tan gran com la que ja té el grup al Passeig de Gràcia, vol donar més protagonisme a la tecnologia i disposarà d'un ampli espai de publicacions infantils. D'altra banda, el nou Hotel Bagués, de la cadena que dirigeix Jordi Clos, ha renovat l'antiga joieria del mateix nom que ocupava l'edifici del Regulador, prop de La Virreina. L'hotel, a punt d'obertura entre agost i setembre, tindrà 32 habitacions i un museu de joieria que recordarà el passat de l'edifici. Des del vestíbul quedarà visible part del museu de la joieria Masriera, a la primera planta on s'exposaran joies de gran valor amb esbossos, motllos i eines que tenen més d'un segle d'història procedents d'exposicions itinerants exhibides a tot el món. La rehabilitació de l'edifici ha representat haver d'enderrocar les estructures de l'antiga joieria Bagués-Masriera i també els tallers, tot i que la façana s'ha respectat. Qui els havia de dir, als populars joiers de peces del Modernisme, que a l'edifici hi acabaria havent un hotel amb 29 habitacions de luxe i tres suites amb jacuzzi al balcó, reservades, esclar, de les mirades dels vianants, però, des de dins, amb vistes a la Rambla. A més, en cadascuna de les habitacions hi haurà una peça de Masriera, en homenatge al prestigiós joier. Disseny de fustes fosques —eben, palissandre, wenge...—, banys revestits amb pedra del Brasil i un pati interior cobert, d'una banda, d'un avantguardista formigó amb relleu i, de l'altra, d'or envellit, són alguns dels aspectes destacats de l'arquitectura de l'hotel. La proximitat al Mercat de la Boqueria farà que la cuina del nou Hotel Bagués estigui integrada per productes de les parades més conegudes. L'altra nova imatge de les Rambles de Barcelona és el canvi progressiu de les antigues ocelleries en gelateries o botiguetes de records. La primera ha estat una parada de pastisseria que posa un èmfasi especial en productes típics de Barcelona.
[dijous, 29.07.10]Els tics dels consumidors de llibres en paper es repeteixen en els suports digitals i el mite Stieg Larsson és el primer a vendre més d'un milió d'exemplars a la botiga Kindle d'Amazon La llibreria Amazon ha decidit crear el Kindl Million Club, un selecte club al qual pertanyen, a manera de guardó, tots els autors d'obres que superin el milió d'exemplars venuts a la seva botiga Kindle i del qual Stieg Larsson ha estat nomenat primer membre. Gràcies a aquest milió de còpies digitals venudes, les tres obres que componen la saga Millennium, que ja ha estat portada al cinema a Suècia i se n'espera l'adaptació a Hollywood, es troben a més entre els deu primers llocs dels títols digitals més venuts per Amazon. La botiga més gran del món a Internet ven llibres digitals que poden ser llegits en diversos dispositius d'Apple, com el iPhone, iPad o l'iPod Touch, i en ordinadors personals, entre d'altres dispositius. Aquest èxit en el món digital —una excepció per ara en aquest àmbit la lentitud del qual admeten els editors— se suma als ja aconseguits a tot el món per les obres de Larsson.
[dimecres, 28.07.10]Neix el cicle «Dansalona» que vol omplir amb companyies de dansa el buit d'espectacles que deixa l'estiu en la majoria de teatres de Barcelona primera edició de Dansalona són Joan Boix (dansa clàssica), Susie Kelermann (jazz), Francisco Lloberas (dansa contemporània), Amed Nwatchok (dansa africana), Irene Pallarès (Hip Hop), Montse Sánchez (flamenc) i Eduard Ventura (dansa tradicional). Entre els muntatges programats, hi ha el de la companyia de Pina Bausch al Gran Teatre del Liceu, 'Iphigénie auf Tauris', o el de la companyia de Mar Gómez a La Villarroel amb 'Dios menguante' o el d'Àngels Margarit i la Cia. Mudances amb 'Le Meridien # 712. Només per habitació d'hotel', al Mercat de les Flors. Hi participaran també Lydia Azzopardi i Cesc Gelabert, amb el muntatge 'Belmonte', al Teatre Lliure de Montjuïc, del 16 al 26 de setembre, i la companyia de l'andalusa María Pagés, que, entre el 31 de agost i el 19 de setembre, s'estarà al Teatre Poliorama amb l'espectacle 'Autoretrat'. També s'inclou en el cicle la programació del Teatre Tantarantana relacionada amb la dansa, amb companyies emergents, a partir del 15 de setembre, així com la companyia Camut Band, que tornarà al Teatre Goya amb 'La vida és ritme', o la companyia Raravis, que presentarà a la Sala Beckett, entre el 15 i el 26 de setembre, l'espectacle 'Lemon 5'. Al Poble Espanyol s'oferiran espectacles de dansa per a públic infantil. Altres sales que entraran el cicle són l'Almeria Teatre, l'Antic Teatre, el SAT! i el Teatre Romea. 'Dansalona' té un pressupost de 60.000 euros, la meitat dels quals els finança l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i la resta el CoNCA i l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC).
[dimarts, 27.07.10]Els fons d'art contemporani de La Caixa i el MACBA s'uneixen per un període de quatre anys que estaran gestionats per un comitè assessor compartit La Caixa i del MACBA, creades a partir dels anys 1985 i 1987 inclouen les antologies contemporànies més significatives que hi ha a l'Estat espanyol. La col·lecció del MACBA està formada per 1.509 obres i compta amb un nucli fonamental al voltant dels anys del segle passat, que representa la ruptura de les avantguardes de la segona meitat del segle XX. Especialitzada en artistes emergents, està pensada per llegir el pas del segle XX al segle XXI, amb peces d'artistes com Marcel Broodthaers, Gego, James Coleman, Pablo Palazuelo, Cristina Iglesias, Ignasi Aballí, Antoni Llena, Florian Pumhösl i Ibon Aramberri. Pel que fa a la col·lecció d'art contemporani de la Fundació La Caixa, està formada per 869 obres i en els seus fons figuren treballs dels artistes més importants dels últims trenta anys, des de les primeres incorporacions d'obres del minimalisme, l'art povera o la pintura expressionista a l'escultura dels anys vuitanta. Alguns dels artistes amb obra d'aquest període són també un punt de referència artístic com Marlene Dumas, Doris Salcedo, Bruce Nauman, Soledad Sevilla, Antonio Saura, Antoni Tàpies, Juan Muñoz i Jorge Oteiza.
[dilluns, 26.07.10]El pop manga s'exposarà al Palau de Versalles durant la tardor amb la invitació que s'ha fet a l'artista japonès Takashi Murakami grandeur i ha obert les portes de les seves sales a un art tan llunyà del barroc dels segles XVII i XVIII com el pop manga. L'artífex d'aquest canvi és Jean-Jacques Aillagon, que va ser ministre de cultura francès entre el 2002 i el 2004 i que també va presidir el Centre Georges Pompidou. Les aranyes de cristall, porcellanes i tapissos de Versalles s'han acostumat a conviure amb les escultures inflables i les seves més kitsch. A partir del 14 de setembre, i fins al 12 de desembre, serà l'artista japonès Tarashi Murakami qui ocupi aquest espai. Murakami és un dels artistes més cotitzats del moment. Les seves obres naïf, coloristes i kitsch, a cavall entre el manga, l'animació, el marxandatge i el pop, sedueixen a col·leccionistes de tot el món. El seu rècord en subhasta supera els 15 milions de dòlars. És també l'artista que ha influït en les campanyes de publicitat de Vuitton. Conegut com «el Warhol japonès», Takashi Murakami admet que es va fer artista després de veure «Saturn devorant als seus fills», de Goya. L'obra de Takashi Murakami és plena de personatges curiosos. El més cèlebre, Mr Dob, una cosa així com una versió manga de Mickey Mouse. També les Kaikai Kiki, flors somrients que es repeteixen en moltes de les seves creacions. Però, sens dubte, les més cridaneres són Hiropon —una jove amb grans pits dels quals brolla llet— i My Lonesome Cowboy —un jove nu que sosté amb les seves mans el penis del qual emana un remolí de semen. El Versalles dels tirabuixons ja tremola.
[diumenge, 25.07.10]Hansel Cereza, cofundador de La Fura dels Baus, i el compositor Nacho Cano, creadors de les accions i la música de la cerimònia d'obertura del Campionat d'Europa d'Atletisme Barcelona 2010 Campionat d'Europa d'Atletisme Barcelona 2010 perquè fa set anys va crear l'himne de la frustrada candidatura olímpica Madrid 2012. En la cerimònia de Barcelona, com ja va fer en el seu últim musical al Teatre Apolo, Nacho Cano hi intervindrà personalment tocant els teclats. Per a l'esdeveniment de Barcelona 2010, Nacho Cano ha creat la música de l'Himne per a Europa amb una entrada de rap, sense lletra, i amb música que intenta anar directament als sentiments dels espectadors. El secret sobre la cerimònia es desvetlla la nit de dillunsm però els preparatius d'aquest cap de setmana han deixat entreveure ja algunes de les estructures i alguns dels assajos dels números acrobàtics. Només se sap que la cerimònia es basa molt en l'aigua —la Font Màgica és allà per a alguna cosa— i que es relaciona molt amb el Mediterrani. La durada és de més d'una hora i es retransmet en direce per TV3 (dilluns, 26 juliol, 21:50 h.). Hi participaran una 300 artistes entre els quals figuren el percussionista Salvador Niebla, el fotògraf Jaime de la Iguana, el grup musical Troba Kung-Fú i el grup d'acròbates Deambulants.
[dissabte, 24.07.10]L'exposició «Ghirlandaio i el Renaixement a Florència» del Museu Thyssen mostra com els tallers florentins del Quattrocento van renovar el gènere del retrat Museu Thyssen és la més gran de Ghirlando realitzada fins ara. La mostra estarà oberta fins al 10 d'octubre amb obres d'autors com Botticelli, Verrocchio i Filippino Lippi, entre altres.
[divendres, 23.07.10]La premsa francesa presenta un quiosc digital per competir amb Google News on es podran comprar diaris i llegir-los des de l'ordinador, el telèfon mòbil o les noves plataformes com l'iPad Sindicat Nacional de la Premsa Diària (SPQN) , un quiosc digital en què conviuran les diferents capçaleres i en el qual el lector podrà comprar el diari i llegir-lo des de l'ordinador, el telèfon mòbil o les noves plataformes. El portal vol ser una alternativa francesa al gegant Google News. La maniobra de la premsa francesa es produeix després que el cercador nord-americà anunciés a principis d'any la seva intenció de començar a incloure publicitat a Google News . La idea defensada pels editors és oferir una alternativa estable i de pagament a aquest agregador de notícies que utilitza continguts que no produeix, segons Le Figaro, un dels mitjans que formen part de la iniciativa. El preu i la modalitat de pagament seran diferents depenent de cada capçalera, ja que els editors podran decidir la tarifa de cada diari i si cobra per número o mitjançant una subscripció anual. El projecte inicial compta amb la col.laboració dels mitjans Le Monde, Libération, Le Figaro, Les Echos, Le Parisien i L 'Équipe, que presentaran oficialment la plataforma al setembre, però la idea és que la resta d'editors de diaris diaris i revistes francesos s'hi vagin afegint per crear un gruix suficient de lectors que els permeti rendibilitzar el cost del desenvolupament del producte. L'objectiu és obrir al públic el quiosc virtual a finals de 2010. De moment, són els propis editors els que estan finançant el quiosc, però no es descarta que entri en el projecte una empresa tecnològica i fins i tot que hi doni suport el govern francès.
[dijous, 22.07.10]Els hereus d'una col·leccionista d'art jueva reben 19 milions de dòlars d'un museu austríac per un quadre d'Egon Schiele espoliat pels nazis Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA) pel museu Leopold de Viena, i que demanaven com a pròpies dues famílies jueves. Entre els quadres es trobava «Retrat de Wally» (1912), del pintor austríac Egon Schiele (1890-1918), que era reclamada pels hereus de Lea Bondi Jaray, una marxant d'art jueva vienesa que va ser forçada pels nazis a lliurar les seves propietats i a exiliar-se a Londres quan Alemanya va ocupar Àustria. L'acord anunciat ara suposa que el Museu Leopold , entitat fundada per l'estat austríac per recollir les propietats de Rudolf Leopold, considerat el més important col·leccionista privat d'art a Àustria i mort el passat 29 de juny, haurà d'abonar 19 milions de dòlars a la família Bondi a canvi de l'oli d'Egon Schiele. Segons la Fiscalia de Manhattan, Bondi era la propietària de «Retrat de Wally", un quadre que li va ser espoliat, juntament amb altres propietats, pel col·leccionista nazi d'art Friedrich Welz i que, després de la fi de la Segona Guerra Mundial, va ser lliurat per l'Exèrcit dels EUA a la Galeria Nacional d'Àustria. Anys després, Bondi va intentar recuperar el quadre amb l'ajuda del col·leccionista Leopold, que, no obstant això i segons la Fiscalia, la va enganyar per quedar-se amb el quadre, de manera que l'oli va passar a formar part de la sèrie d'obres d'art de Leopold. Des de llavors, i fins i tot després de la mort de Bondi el 1969, la seva família va lluitar per aconseguir la propietat de la peça, mentre que Leopold, que va arribar a comptar amb un recull de 5.400 pintures, incloses 250 del pintor Egon Schiele, afirmava que ell era el seu legítim propietari. El setembre de 1997, el Museu Leopold va cedir al MoMA una sèrie de quadres de Schiele, entre els quals hi havia «Retrat de Wally", cosa que va fer que, dos anys després, les autoritats nord-americanes iniciessin un procés legal pel fet que podria tractar-se de mercaderia robada.
[dimecres, 21.07.10]Les cultures navaho, apatxe, cherokee, sioux, hopi, inuit, roquesa, tlinglit, haida, ojibwa, mogollón, anasazi, zunyi, salado, Casas Grandes, mixteca, asteca i maia en una exposició sobre l'art precolombí al Museu Barbier-Mueller Museu Barbier-Muller de Barcelona , que està organitzada per zones geogràfiques, cronològicament abasta del 350 dC fins a principis del segle XX: la peça més moderna és una màscara navaho, el poble que més ha sobreviscut i que segueixen fent cerimònies. La majoria de peces provenen del Barbier-Mueller de Ginebra —des del desembre, també té seu a Ciutat del Cap, Sud-àfrica— i l'obra convidada és una màscara iupik d'Alaska (1200-1500 dC), que representa una garsa negra decorada amb plomes i que ha estat prestada pel Museu Branly de París. Seguint la línia del museu, es tracta d'una mostra de caràcter artístic, amb peces úniques triades per la seva estètica. La majoria de les exposades tenien un caràcter ritual. A més de màscares, hi ha pipes, ceràmiques, escultures, armes com els tomahawks —destrals apatxes per arrancar la cabellera de l'enemic i descervellar-lo—, peces de vestir, tòtems, estàtues, esteles funeràries, encensers i penjolls.
[dimarts, 20.07.10]El Parlament Europeu no pot incloure en la seva pàgina web la versió catalana dels acords presos per aquest organisme perquè el govern espanyol no ha posat els mitjans per fer-ne la traducció Consell de la Unió Europea ha subratllat que només podrà complir l'acord pel català quan el govern espanyol faci les traduccions. Totes aquestes respostes estan adreçades a una bateria de preguntes parlamentàries que ERC va enviar el mes de març a les institucions europees per conèixer l'estat dels acords signats amb l'Estat que, després de quatre anys, encara no han entrat en vigor.
[dilluns, 19.07.10]Els 7.168 concerts del cicle BBC Proms es poden consultar en un arxiu digital que aplega 115 anys d'història musical clàssica Una consulta ràpida a l'arxiu indica, per exemple, que Richard Wagner és el compositor interpretat més vegades en tota la història dels BBC Proms, amb un total de 5.892 execucions de la seva música, molt per davant de Beethoven, amb només 2.818. L'obra més interpretada, encara que sigui només de manera fragmentària, és l'òpera 'Tannhäuser, de Wagner, inclosa en 740 concerts. La 'Cinquena Simfonia' de Beethoven ha estat escoltada en els Proms en 151 ocasions, una mica menys que la popular obertura de 'Guillem Tell', de Rossini (173 vegades) o que 'Pomp and circumstances march N. 1', del compositor favorit dels anglesos, Edward Elgar (146 en total). Entre 1995 i 2009, ha estat, però, el rus Prokofiev el compositor més interpretat, seguit de prop per Mozart, Stravinsky i Johann Sebastian Bach. No obstant això, de 1885 a 1909 els músics més populars van ser per aquest ordre: Wagner, Txaikovski i Arthur Sullivan. La música de Mahler va ser interpretada només en 21 ocasions entre 1903 i 1950, però des de 1951 s'ha inclòs la seva obra en 222 concerts dels Proms. També hi figura Enric Granados, amb unes simbòliques cinc interpretacions. El fundador del cicle, Sir Henry Wood, va dirigir des del podi més de 23.000 composicions, 20.000 més que el seu successor, Sir Malcolm Sargent.
[diumenge, 18.07.10]Un historiador de cinema descobreix en una fira d'antiguitats de Michigan una pel·lícula de Charlot de deu minuts de durada rodada el 1914 a Holywood el cèlebre Charlie Chaplin . L'actor britànic, que apareix ja amb el seu bigoti i la seva forma de caminar característica, té però un paper molt reduït en el film, que es creu és la segona o tercera pel·lícula, més avait un curt, que va fer per a Keystone. En la seva autobiografia, Charlot escriu que, a més de protagonitzar algunes comèdies de Keystone, va fer papers de policia en altres films muts d'aquesta productora, però sense explicitar els títols.
[dissabte, 17.07.10]L'edició o facturació de discos en català ha baixat en picat fins a un 50% del moviment enregistrat fa cinc anys segons l'Anuari Enderrock , l'assistència de públic a concerts ha caigut entre un 30 i un 40%. La falta d'espectadors no va afectar, però, els grans concerts d'estrelles mediàtiques a Barcelona, ja que el 2009 es va aconseguir la xifra rècord de 172.000 assistents als tres grans concerts celebrats a l'Estadi Olímpic —AC/DC, Coldplay i Madonna— , a més dels 160.000 que van veure U2 en el seu doble concert al Camp Nou. Pel que fa festivals, després de la desaparició del Senglar Rock i el Summercase, s'han convocat un 10,6% més d'espectadors que el 2008. La crisi ha provocat també un augment del 8.5% en la contractació d'artistes locals, perquè tenen caixets més baixos. Pel que fa a la inversió pública en el sector musical, l'Anuari d'Enderrock constata que la majoria del pressupost es dedica a ajudar a la música en directe i que cada català rep de mitjana 20,6 euros de l'administració en concepte de suport a la música. Però el creixement de les institucions públiques culturals provoca que gran part del pressupost que s' ha de dedicar a cobrir la pròpia càrrega infraestructural.
[divendres, 16.07.10]El MNAC posa cara a cara fotògrafs catalans de l'època avantguardista amb fotògrafs de Praga i de París de la primera meitat del segle XX Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) , confrontant fotògrafs de Barcelona, París i Praga. Així, a la mostra, amb 170 imatges, les fotos de Godes, Català-Pic o Gabriel Casas conviuen amb les dels txecs Josef Sudek, Frantisek Drtikol i Jaroslev Rössler, i amb les dels fotògrafs establerts a París Hans Bellmer, Brassaï, Jean Moral, Man Ray, Emmanuel Sougez, Florence Henri i Roger Parry. Els fotògrafs catalans, però, no van tenir la mateixa difusió que els txecs i parisencs. La majoria d'ells estaven professionalitzats amb estudi propi i realitzant treballs publicitaris i industrials, amb una estètica agosarada que a ulls contemporanis resulta extremadament moderna. La mostra inclou un fotomuntatge de Centelles del 1936, allunyat del seu documentalisme habitual, que és una invitació a un comiat d'un treballador del diari Última Hora. De Pere Català-Pic —pare de Francesc Català-Roca— es poden veure alguns dels llibres de la seva biblioteca que documenten l'interès que des d'aquí es tenia per la fotografia d'avantguarda europea.
[dijous, 15.07.10]La veterana Metro Goldwyn Mayer acumula un dèficit de gairebé 3.000 milions d'euros perquè els seus ingressos s'han vist durament colpejats per la crisi La Metro Goldwyn Mayer (MGM) acumula un dèficit de 2.912 milions d'euros i, tot i el seu catàleg de pel·lícules, els seus ingressos s'han vist durament colpejats per la crisi, especialment l'àrea de DVD. Incapaç de tapar el forat financer, la productora fa mesos que intenta guanyar temps per trobar una alternativa al tancament que passa per una fusió o, més improbable, la venda. MGM ha demanat una sisena pròrroga per al pagament de prop de 393 milions d'euros a un grup de cent creditors encapçalats per JP Morgan. D'aquí a un any, MGM ha de tornar un crèdit de 787 milions d'euros i per al 2012 el deute quedaria satisfet, si es complissin els terminis. L'origen d'aquests problemes es remunta al 2004, any en què Sony, l'empresa de telecomunicacions Comcast i les financeres Providence Equity i TPG Capital van liderar una operació per comprar a crèdit MGM per uns 4 milions d'euros. Una estimació que posteriorment es va considerar sobrevalorada com a conseqüència de l'alça de preus enmig d'una bonança econòmica global, però amb la qual Sony es va assegurar que els films del lleó de la Metro adoptessin el seu format de reproducció digital Blu-ray. L'explosió de la bombolla financera i la consegüent sequera del mercat creditici han posat contra les cordes la productora fundada el 1924. La productora Lionsgate (Saw, 2004) de Holluwood va ser una de les primeres que es van mostrar interessades en MGM i a principis d'any van posar sobre la taula una oferta de compra per 1.102.000 d'euros, que posteriorment van retirar a causa de diferències entre els seus accionistes majoritaris. Una opció més llunyana és la proposta de compra del gegant mediàtic News Corporation que a través de la seva filial Timer Warner va oferir 1.181.000 d'euros per MGM, una quantitat considerada insuficient però que no ha estat formalment rebutjada pels creditors.
[dimecres, 14.07.10]El 75% dels espectadors catalans creu que la televisió emet continguts perjudicials per als menors durant l'horari protegit L’estudi anual, que és el setè que elabora el CAC , és fruit de l’explotació de les dades estadístiques recollides per l’Instituto DYM. El treball de camp va consistir a entrevistar 2.000 persones entre els dies 12 d’abril i 9 de maig de 2010. Unes altres dades de l'estudi indiquen que només el 2,8% dels pares fan servir algun tipus de control a la televisió, i el més freqüent és el bloqueig de canals. La situació és similar en el cas del telèfon mòbil, on només un 2,2% dels pares restringeix números de telèfon, i d’internet, on el 7,6% hi ha instal·lat programes de seguretat.
[dimarts, 13.07.10]El planeta Terra és 70 milions d'anys més jove del que la ciència creia fins ara segons revela un estudi geològic de la Universitat de Cambridge planeta Terra havia durat uns 30.000 milions d'anys, però l'estudi apunta que són uns 100.000 milions d'anys. D'altra banda, la NASA ha fotografiat el despreniment d'una part de la glacera Jakobshavn Isbrae, situada a Groenlàndia. L'agència espacial creu que es va desprendre fa uns sis dies. El bloc de gel és de set quilòmetres quadrats i en un sol dia ha recorregut 1,5 quilòmetres. Els científics afirmen que és habitual que es produeixen despreniments a les glaceres en aquesta època de l'any, però el que és atípic és que s'hagi produït amb tanta rapidesa i que s'hagi pogut detectar amb tanta claredat. La glacera Jakobshavn Isbrae està situada a la costa oest de Groenlàdia i s'ha reduït més de 45 quilòmetres els últims 160 anys. Només en l'última dècada ha reculat 10 quilòmetres. Els científics creuen que més del 10% de la pèrdua de gel de Groenlàndia procedeix d'aquesta glacera, que està considerada el principal responsable de l'augment del nivell del mar a l'hemisferi nord. La teoria sobre el despreniment, que de moment té més pes, és que l'escalfament dels oceans és el responsable de la pèrdua de gel de Groenlàndia cap a l'Antàrtida.
[dilluns, 12.07.10]El pintor Miquel Barceló dialoga amb el gòtic mallorquí al Palau dels Papes d'Avinyó en una exposició que barreja l'obra de l'artista amb peces medievals l'exposició 'Terra-Mare' es reparteix també en els espais de la Col·lecció Lambert —propietat del galerista de Barceló a França, Yvon Lambert— i el Museu del Petit Palais. L'origen d'aquesta exposició és el fet que el Palau dels Papes va ser el lloc on el pintor Pablo Picasso es va acomiadar de fer més exposicions quatre anys abans de morir, i també perquè Avinyó és la ciutat on vivien els pontífexs que nomenaven els bisbes mallorquins durant l'època del gòtic. Miquel Barceló trasllada a França la Mallorca que representa un creuament de camins del mar i la terra, una terra mare en la qual es va criar i on va buscar les arrels creatives sobre les quals es basa el seu art. La fusió del pintor Miquel Barceló amb la ciutat d'Avinyó comença al voltant d'una peça escultòrica d'un elefant de bronze de set metres i mig que se sosté sobre la trompa —que d'Avinyó ha passat també a Barcelona, al davant de la seu de CaixaForum a Montjuïc on s'inaugura també [14 juliol] una mostra seva combinada amb una altra a l'Arts Santa Mònica—, instal·lat al centre de la plaça del Palau dels Papes. L'exposició 'Terra-Mare', d'Avinyó, es pot veure fins al 7 de novembre.
[diumenge, 11.07.10]La casa okupa de cultura alternativa Tacheles en ple centre de Berlín entra en procés de desallotjament després de vint anys de cultura alternativa els artistes del Tacheles van signar un acord per a poder continuar en el lloc durant deu anys més, a canvi de reformar l'edifici i ocupar-se del seu manteniment amb fonts d'inversió pròpies. Des d'aleshores, els lloguers pagats pels artistes, la venda de publicacions, els diners provinent d'un restaurant propi i les donacions voluntàries, han aconseguit mantenir en funcionament l'atmosfera creativa del Tacheles, els costos de serveis del qual suposen al voltant de 13.000 euros mensuals. Un cop finalitzat aquest contracte, la situació del Tacheles va empitjorar, ja que el propietari dels terrenys va fer fallida i el seu principal creditor, el HSH Nordbak, va reclamar la superfície al centre de Berlín. Els plans del banc, un cop disposi dels terrenys, passen per vendre la parcel·la, situada a l'Oranienburg Strasse, un dels carrers més turístics de Berlín gràcies, precisament, al Tacheles que ara desapareixerà.
[dissabte, 10.07.10]Un estudi de mercat elaborat per Salvetti & Llombart encarregat pel Gran Teatre del Liceu indica que el públic enquestat està satisfet amb la gestió que s'ha portat a terme fins ara 'Doña Francisquita', d'Amadeu Vives . En aquest context, doncs, l'estudi l'ha elaborat l'empresa Salvetti & Llombart , que va obtenir l'encàrrec per concurs públic. Es tracta d'un estudi de mercat amb l’objectiu d'aprofundir en el coneixement del públic que té el teatre. L'exploració s'ha fet en dues fases, una primera exploratòria, que ha constat de quatre grups de discussió amb abonats del teatre amb representativitat de tot tipus d’abonaments, entrevistes en profunditat amb públic potencial del teatre (es considera públic potencial aquelles persones que tot i no haver assistit mai al Liceu tenen afinitat al gènere) i entrevistes en profunditat amb experts opinadors del sector. Una segona fase s'ha realitzat amb base estadística: 590 entrevistes a abonats de tots els torns i ubicacions del teatre, 175 entrevistes a públic esporàdic (públic del teatre però no abonats sinó que adquireixen localitats) i 363 entrevistes a públic potencial. L'estudi revela també que les activitats paral·leles com el Petit Liceu, les retransmissions d'òperes o el material editorial tenen un índex baix de participació.
[divendres, 09.07.10]Més de 95.000 alumnes d'instituts públics i 12.000 més de centres concertats canviaran els llibres de text en paper per llibres digitals el curs vinent materials digitals estan disponibles en un moneder electrònic que els pares o tutors hauran de recarregar si el cost dels materials excedeix aquesta xifra. Tenint en compte que els llibres és l'últim que les famílies vol pagar —de fet, paga la meitat de cada ordinador, uns 150 euros— i en temps de crisi encara més —a diferència d'altres capritxos que salten a la vista durant tot el curs—, mitja dotzena d'editorials han preparat paquets de llibres de totes les assignatures per un cost global dels 30 euros subvencionats. Una mena de low cost o marca blanca. El fet és que moltes editorials han entrat en aquesta nova línia per força. Tant el Gremi d'Editors com el Gremi de Llibreters acusen el Departament d'Educació d'actuar precipitadament i d'influir en els preus de venda de les editorials. I sobretot auguren que moltes llibreries en sortiran perjudicades. Els editors han arribat que podrien prendre accions legals contra la imposició dels llibres digitals.
[dijous, 08.07.10]Es troba en una antiga masia senyorial del Montsant una col·lecció de més de 2.000 rotlles de pianola amb originals perforats per músics com Enric Granados, Igor Stravinski o Richard Strauss Cabacés , albergava dues habitacions destinades a l’activitat musical centrada en la pianola, segons el costum burgès d’escoltar música mentre es contemplava el paisatge, en aquest cas amb les vistes de la Serra del Montsant a l'abast. Alguns rotlles de pianola són el resultat d’una perforació feta per un pianista i que a vegades tenen el valor afegit de ser realitzats pels mateixos autors de l’obra. És el cas de rotlles enregistrats per primeres figures com Enric Granados, Igor Stravinski o Richard Strauss. Els rotlles procedeixen de firmes catalanes com Victoria o Princesa, però també de segells francesos, alemanys, italians, anglesos i nord-americans. El conjunt està integrat per una gran varietat de gèneres, sobretot per les músiques de moda o populars, amb ballables i temes de jazz, autors del Paral·lel barceloní o cançons molt conegudes com 'Torna a Surriento' i 'Cielito lindo', al costat d'òperes i sarsueles. Pel que fa a la música catalana, s'hi troben sarsueles com 'Doña Francisquita' (Amadeu Vives) al costat d’obres de Mompou, Pahissa, Millet o Garreta, i d’algunes sardanes i troballes com el rotlle 'The Canigo’s Mountains', on la cançó 'Muntanyes del Canigó' pren els ritmes del music hall dels anys vint del segle passat. Una part del fons ha estat digitalitzada amb el programari “Pianola2midi”, de l’enginyer Giles Darling, una molt recent innovació tecnològica que permet convertir les imatges fotogràfiques del paper perforat en so sense perdre cap dels detalls sonors i interpretatius del rotlle original. La pianola és una varietat de piano mecànic, patentada el 1898. Es basa en un mecanisme d'aire comprimit, que funciona mitjançant uns pedals els quals fan avançar un rotlle de paper perforat que passa per davant els orificis pels quals és deixat anar l'aire, que fa moure els martellets del piano. Va tenir una gran popularitat i molts grans pianistes i compositors van enregistrar rotlles de pianola que avui són documents sonors de les seves interpretacions.
[dimecres, 07.07.10]Una exposició al CCCB explora amb sentit de l'humor i autocrítica la relació triangular entre les tres ciutats dels Països Catalans: Barcelona, València i Palma
[dimarts, 06.07.10]Les crítiques de les obres «La gavina» a La Villarroel, «Delicades» al Poliorama, «Questi fantasmi» a la Biblioteca de Catalunya, «Coses que dèiem avui» a la Sala Beckett, i «Charlatans», dels Ashton Brothers, al Teatre Victòria, últimes incorporacions de la revista digital «Clip de Teatre» la revista digital «Clip de Teatre» fa també un seguiment de les estrenes que es presenten en sales privades com l'espectacle 'Charlatans. A Comedy Show', de la companyia holandesa Ashton Brothers, que presenta un muntatge de circ i música al Teatre Victòria. La dansa és representada amb els espectacle 'Ki', de Cesc Gelabert i Frederic Amat, al Lliure de Montjuïc; i la coreografia 'Wild Cursive', de Lin Hwai-Min, al Teatre Nacional de Catalunya. A l'hemeroteca de la mateixa revista es poden trobar els espectacles d'aquesta i anteriors temporades, així com la possibilitat de visionar un recull d'imatges de les escenes més significatives dels espectacles que s'han vist aquesta temporada als teatres de Barcelona.
[dilluns, 05.07.10]El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el juny del 2010 amb 4.571.561 visitants que han fet 15.532.924 consultes de pàgines
[diumenge, 04.07.10]Els editors denuncien el descontrol administratiu i els canvis permanents que pateix l'Ensenyament agreujats per la reconversió digital del llibre de text les noves tecnologies . També afirmen que cap país del món ha decidit substituir el llibre de text de paper per un suport digital sinó que tots dos suports conviuen i especifiquen que els continguts digitals suposen entre el 20% i el 25 % dels materials curriculars que s'utilitzen en les aules. Finalment, adverteixen que el canvi tecnològic no ha de servir d'excusa per convertir l'administració en editora de llibres de text i recorden que la distribució gratuïta i generalitzada dels continguts curriculars en suport digital vulnera la Llei de Competència i s'acosta a la pràctica de la pirateria. Per a la indústria editorial, la defensa de la propietat intel·lectual és una exigència derivada tant del dret de propietat com del reconeixement constitucional del dret a la lliure creació intel·lectual i consideren que és essencial per al desenvolupament cultural de tota la societat.
[dissabte, 03.07.10]Els premis Junceda 2010 distingeixen els il·lustradors Xavier Salomó, Pere Guinard, Sergio Mora i Sebastià Serra i atorguen el Junceda d'Honor a Teresa Duran Junceda d'Honor ha estat concedir a l'escriptora i il·lustradora Teresa Duran per la seva trajectòria. Els Premis Junceda tenen altres categories com la de Futurs Creadors que ha distingit Anna Rubio i Araiz Mesanza per 'Racons d'una altra ciutat' i 'El viaje'. En la categoria de Premsa i revistes, Luci Gutiérrez, per La Cama de Pandora (El Mundo); en Publicitat, Marc Sardà, per 'Expo Bang! 09' (Ajuntament de Reus); en Còmic, Tyto Alba, per 'El hijo' (Ediciones Glenat); en Animació, Juanjo Sáez per 'Arròs covat' (Escándalo Films); en la categoria Coberta de llibre, Albert Asensio per 'Neu de primavera' (Editorial Bambú); en Científic, Carles Puche, per 'On the origin of species - Illustrated edition' (Universitat de València); en Ficció Adults, Arnal Ballester, per 'El Gran Zoo' (Libros del Zorro Rojo); i el Junceda Ibèria, a Javier Zabala, per 'Hamlet' (Nórdica Libros) i una menció especial a André Letria, per 'Domingo vamos à Luz' (Pato Lógico Ediçoes).
[divendres, 02.07.10]Els editors reconeixen que la venda de llibres en paper continua davallant mentre el llibre digital es manté en un simbòlic 1'6% del total de la facturació Federació de Gremis d'Editors va facturar el 2009, uns 51 milions d'euros, és a dir, només l'1,6% del total. En aquest mateix any es van comercialitzar en format digital 10.500 títols. La xifra més negativa és la previsió que la venda i la facturació de llibres en paper continuen baixant durant aquest 2010 i la baixada es podria situar en el 4%, el doble del que ha passat durant el 2009.
[dijous, 01.07.10]D'aquí a set anys el cinema català continuarà doblat malgrat les crides a favor de la versió original si es vol que la nova Llei del Cinema aprovada pel Parlament de Catalunya tingui vigència pel·lícules europees subtitulades, de producció catalana o d'especial interés cultural , es crearà una xarxa concertada de pantalles que rebran subvencions. Aquesta xarxa estarà formada per aquelles sales que voluntàriament s'hi adhereixin mitjançant convenis de col·laboració estables amb la Generalitat. La llei del cinema no té el beneplàcit del sector, que creu que el perjudicarà econòmicament. Per fer-ho saber, algunes sales projecten un anunci posant la por al cos dels espectadors. Alguns altres sectors pensen que la Llei, tal com ha passat amb l'Estatut i altres normatives, pot arribar també al Tribunal Constitucional.
TORNAR A PORTADA BIT DE
CULTURA BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS
| JUNY | BITS JULIOL |
| BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |
