BITS MES JULIOL

[dimarts, 31.07.18]
El cinema Aribau Club de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona tanca definitivament i tanca la seva història que anteriorment havia estat marcada per noms com Dorado, Club Doré i fins i tot Durruti
No només han abaixat la persiane dues importants galeries de la ciutat de Barcelona com Pedralbes Centre, a la Diagonal —que fins i tot va protagonitzar una sèrie televisiva— i el Bulevard Rosa del Passeig de Gràcia. Amb la canícula també li ha tocat el torn a un dels cinemes emblemàtics de la ciutat: l'Aribau Club, propietat de l'empresa Balañà i que en els últims anys ha intentat adaptar-se a les noves exigències però sense èxit. Aquest històric cinema conegut ara com a Aribau Club, anteriorment va ser denominat Club Doré i Dorado. Ara ha tancat definitivament les portes segons ha informat l’empresa Balañà, que admet que el seu futur està per decidir. La biografia de l’autora de Frankenstein, Mary Shelley, i el drama transgènere Lola pater van ser les dues últimes pel·lícules que va projectar ahir a la nit. El cinema, situat a la Gran via de les Corts Catalanes, número 567, va ser inaugurat el 4 d’octubre de l’any 1936 amb el nom de Doré i, en els seus primers anys, va ser programat per la Confederació Nacional de Treball, que va projectar films propagandístics de la guerra civil. Dos anys més tard, passaria a dir-se Durruti, en homenatge al líder anarquista mort, va recuperar breument la seva denominació original després de la guerra i va acabar adoptant el de Dorado, amb el qual es va mantenir fins al 1994. El Dorado es va especialitzar durant el seu últim període a oferir pel·lícules infantils, sobretot de dibuixos animats. Aquell any es va convertir en el Club Doré per al 2006 va passar a ser
Aribau Club. En aquesta última etapa projectava principlment cinema d’autor, però sempre en versió doblada. Igualment va acollir múltiples presentacions de pel·lícules així com diversos festivals com l’In-Edit, Docs Barcelona, el de cine asiàtic o el D’A. Les seves dues sales de 441 i 265 butaques proporcionaven les dimensions ideals per a aquest tipus de certàmens.

[dilluns, 30.07.18]
L'actriu Carrie Fisher que va morir el 2016 als 60 anys apareixerà de manera pòstuma en l'Episodi IX de la sèrie «Star Wars» gràcies a un metratge rodat per a l'Episodi VII del 2015 que no va ser utilitzat
La productora Lucasfilm havia assegurat l'abril del 2017 que l'actriu no apareixeria com a princesa Leia en la cinta que tancarà la tercera trilogia de la sèrie. Aquesta nova decisió pot estar relacionada amb el canvi en el timó de l'Episodi IX, que havia de dirigir Colin Trevorrow, realitzador de «Jurassic World» (2015), però que finalment va ser substituït per J. J. Abrams a causa de diferències creatives amb Lucasfilm. Abrams és també coautor del guió al costat de Chris Terrio («Argo»). El rodatge d'aquesta pel·lícula comença als estudis Pinewood de Londres i arribarà als cinemes el desembre del 2019. En el repartiment confirmat d'aquesta nova entrega de
la sèrie «Star Wars» hi figuren Daisy Ridley, Adam Driver, John Boyega, Oscar Isaac, Lupita Nyong'o, Kelly Marie Tran, Billie Lourd (la filla de Carrie Fisher), Mark Hamill, Anthony Daniels i Billy Dee Williams i Keri Russell (coneguda per «Felicity» i «The Americans»).

[diumenge, 29.07.18]
La gala «Catalunya Aixeca el Teló» del mes de setembre es farà al Coliseum i atorgarà per primera vegada els Premis Catalunya de Teatre organitzats per ADETCA
Els nous «Premis Catalunya Teatre» volen reconèixer anualment persones i entitats rellevants de les arts escèniques catalanes, per la seva trajectòria o per la projecció. Els premis tindran cinc categories: Premi al professional artístic amb una trajectòria rellevant i que al llarg de la temporada 2017-2018 hagi tingut especial interès. És un reconeixement a actors, directors, figurinistes, dissenyadors de so, escenògrafs, il·luminadors i qualsevol professional del sector. Premi a la persona o entitat que més ha contribuït a la millora i articulació de les arts escèniques. Premi a la Sala de teatre privada amb una programació més destacada per la seva coherència, rellevància o innovació. Premi a la Sala de teatre pública amb la programació més destacada per la seva coherència, rellevància o innovació. Premi al projecte, artista, o entitat que es consideri que té un futur més prometedor. La gala Catalunya Aixeca el Teló,
organitzada per ADETCA, es traslladarà aquest any al Teatre Coliseum per incompatibilitat de calendari amb el Gran Teatre del Liceu on se celebrava últimament. Tindrà lloc el 18 de setembre, també es retransmetrà per TV3 en diferit, i estarà dirigida i conduïda novament pel clown Guillem Albà i l’Orquestra Marabunta, que oferiran música en directe i, amb diferents convidats i sempre a través de l’humor, gags a l’escenari i a la pantalla, recorrent a diferents disciplines i àmbits escènics. Enguany, a més, la gala tindrà el repte d’integrar l’entrega de premis dins la mateixa cerimònia.

[dissabte, 28.07.18]
La Comissió de la Dignitat demana al ministre de Cultura espanyol que culmini la restitució dels «Papers de Salamanca» als seus propietaris legítims
La Comissió de la Dignitat ha demanat al ministre de Cultura espanyol i a la resta de partits que finalitzi la restitució dels «Papers de Salamanca» i desisteixi d'un recurs que va interposar el ministre de Cultura anterior. La Comissió de la Dignitat ha demanat la retirada del recurs per no perjudicar les víctimes i que no hagin de passar noranta anys més per recuperar-los. Segons la Comissió, encara han de tornar de l'Arxiu de Salamanca 23.000 folis de particulars, empreses i partits, uns 10.000 documents d'ordre públic i justícia, 10.000 més dels ajuntaments, i un nombre incert de l'Arxiu d'Àvila que queden a altres departaments de la Generalitat. Sobre els 23.000 documents de particulars, empreses i partits, recorda que el 2011 es va accelerar la devolució dels
«Papers de Salamanca» quan es va aprovar a la Comissió Mixta el trasllat amb transferències fins al 2014, que després es van paralitzar. Davant d'aquell incompliment, la Generalitat de Catalunya va aconseguir una sentència favorable a la devolució de l'Audiència Nacional el 2016, resolució que el ministeri espanyol va recórrer i de la sentència pendent de la qual n'exigeixen la retirada. Fins ara, s'han retornat 1,4 milions de folis en 1.674 caixes, a part de 900 llibres.

[divendres, 27.07.18]
Més de 512.000 espectadors han assistit als concerts que s’han fet tant a L’Auditori com a fora de les seves sales durant la temporada 2017-2018
La temporada 2017-2018 de L’Auditori es tanca amb un augment de públic del 2%, fins als 512.000 espectador. Per les sales de L’Auditori han passat 382.772 persones, 6.100 més que la temporada anterior, que corresponen a 115.779 de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, 154.446 de les activitats i concerts del Servei Educatiu, 50.698 de les temporades de L’Auditori (Antiga, cambra, Sampler Sèries, Escenes, Amplificats, Sit Back, Jazz Sessions i Orquestres Internacionals), 22.277 de la Banda Municipal de Barcelona i 40.292 d’altres promotors. Durant la temporada s’han celebrat 512 concerts amb una ocupació mitjana del 75%, dos punts per sobre que a la temporada 2016-2017. L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya ha fet un total de 86 concerts (74 en temporada, 6 d’extraordinaris i 6 de cambra) i ha reunit 115.779 espectadors, xifra gairebé idèntica a les 115.815 persones de la temporada passada. Alguns dels plats forts de la temporada de
L'Auditori han estat la projecció de la pel·lícula West Side Story i la interpretació de la banda sonora en directe, el concert de la pianista Maria Joao Pires o l’estrena de l’obra Inkscape del compositor Hèctor Parra.Més enllà de la programació que L’Auditori ofereix a les seves sales, la temporada 2017-2018 ha programat un total de 145 concerts en altres indrets que han permès que les propostes musicals impulsades des de la institució hagin arribat a 127.447 persones. Destaca la tasca que duu a terme el Servei Educatiu de L’Auditori, amb projectes participatius com la Cantània i el Cantagran o les gires dels concerts familiars, arribant a més de 100.000 espectadors.

[dijous, 26.07.18]
La descoberta d'aigua líquida i salada a Mart és considerada pels experts com l'aportació més importants dels últims anys al misteri de l'univers
Investigadors italians han anunciat que, per primera vegada, es tenen proves de la presència d'aigua líquida i que a més és salada a Mart. La descoberta l'ha fet la sonda
Mars Express de l'Agència Espacial Europea (AEA), en un llarg subterrani sota una capa a de gel, gràcies al radar que hi havien instal·lat. L'important descobriment és obra d'un equip d'investigadors italians que han trobat l'aigua en un pol sud de Mart i el perfil que ha dibuixat el radar és molt similar al dels grans llacs d'aigua líquida que es troben sota l'Antàrtida i Groenlàndia a la Terra. El resultat de la investigació l'ha publicat la revista Science i ha estat qualificada com la més important dels últims anys en l'estudi del misteri de l'univers.

[dimecres, 25.07.18]
La música ha tornat a sonar a Escalarre a un any vista de rememorar el Doctor Music Festival que espera reunir al Pallars Sobirà el 2019 un aforament de 50.000 espectadors
Un concert de Quimi Portet ha tornat a portar la música a l'esplanada d'Escalarre (Pallars Sobirà) quan encara falta un any per a la celebració del Doctor Music Festival (12, 13 i 14 de juliol del 2019). A aquesta celebració l'ha precedit la plantació d'un menhir de prop de 6 metres de llargada i 8 tones de pes per activar l'energia del lloc, harmonitzar-la i que es reflecteixi a tota la zona. Tot i no desvelar cap artista dels que vindran a tocar a l'esplanada d'Escalarre, perquè les primeres confirmacions es comunicaran a finals d'octubre, l'organització sí que ha dit que el cartell el conformaran uns 80 artistes; és a dir, lluny de les xifres d'altres festivals. El propòsit del
Doctor Music Festival és no sobredimensionar l'oferta dels tres escenaris a l'aire lliure i de les dues carpes. Pel que fa a la tipologia del cartell, hi haurà artistes i grups que ja hi van ser fa vint anys i altres d'actuals. L'aforament previst és de 50.000 persones (per dia), pràcticament el doble que en les edicions dels anys 90. Aleshores la zona d'acampada estava preparada per acollir 30.000 persones, i ara la previsió és de més de 40.000 espectadors. L'espai que ocuparà el festival fregarà les 160 hectàrees, 70 més que fa vint anys. No només ha tornat a sonar la música als prats d'Escalarre, sinó que també s'hi han instal·lat un centenar de tendes, on han passat la nit els organitzadors del festival. Les tendes, igual que el menhir, s'han ubicat de manera estratègica en funció de les energies del lloc. La productora ja compta amb pràcticament tots els terrenys necessaris per al festival arrendats, i els pocs propietaris que encara no han signat ho són de finques no prioritàries. Els dies previs i durant el festival treballaran al recinte unes 3.000 persones per donar resposta a les necessitats dels 50.000 espectadors que s'esperen. El pressupost del festival serà d'uns 12 milions d'euros.

[dimarts, 24.07.18]
Judit Carrera, actual cap de debats i educació del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) substituirà Vicenç Villatoro al capdavant de la institució després de resoldre's el concurs públic convocat el mes de febrer
La nova directora s'incorporarà en el càrrec el pròxim mes de setembre. Vicenç Villatoro n'ha estat el director durant dos anys. Judit Carrera (Barcelona, 1974) ha estat escollida a través d'un concurs internacional convocat el mes de febrer passat. El comitè del jurat ha estat presidit per Jaume Casals amb Ester Pujol, Lluís Noguera, Ane Rodríguez, Saskia Sassen, Martina Millà i Pascal Beausse. Judit Carrera és llicenciada en ciències polítiques i de l’administració a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i va obtenir un diploma d’estudis avançats a l’Escola Doctoral de l’Institut d’Études Politiques-Sciences Po de París. A París va treballar a l’oficina de prospectiva de la Unesco, i posteriorment ho va fer al Centre Unesco de Catalunya, al Fòrum 2004 i al departament de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona. En la seva etapa com a cap de debats i educació al
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha impulsat cicles de conferències i debats sobre els grans reptes de la societat contemporània. És també la directora del premi europeu de l’Espai Públic Urbà, coordina l'àmbit educatiu i és la cap de l’Arxiu CCCB.

[dilluns, 23.07.18]
El cinema català de l'època daurada de Hollywood perd el cartellista Macari Gómez i la dobladora Maria Dolors Gispert
El cartellista Macari Gómez Quibús (Reus, 1926 - Olesa de Montserrat, 2018) ha mort als 92 anys. Conegut artísticament com a 'Mac', Gómez es va formar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i va començar la seva carrera professional fent anuncis ploma per a la publicitat dels cinemes. El 1956 va debutar a Hollywood de la mà de Paramount, que li va encarregar el cartell de la pel·lícula 'Els deu manaments'. Aquell projecte el va catapultar a primera línia cinematogràfica durant els anys 60 i 70, en què va elaborar centenars de
cartells de films com 'Ciutadà Kane' (1941), 'Casablanca' (1942), 'Un tramvia anomenat desig' (1951), 'Los hijos de Rancho Grande' (1956) i 'El verdugo' (19 63), entre molts d'altres. Grans noms del cinema, com Kirk Douglas, Stanley Kramer, Marlon Brando i George Lucas, van expressar la seva admiració per Gómez i la seva feina. Amb l'arribada de la crisi a les sales de cinema a la dècada dels 80 l'artista va fer un gir en la seva carrera professional i es va especialitzar en el disseny de les caràtules de vídeo. D'altra banda, el cinema català també ha perdut la dobladora Maria Dolors Gispert, als 84 anys, que va posar veu a actrius com Whoopi Goldberg i Kathy Bates. Gispert es va donar a conèixer com a locutora a Ràdio Barcelona i a mitjans dels anys 40 va iniciar-se en el doblatge de pel·lícules. Va participar en films com 'Irma, la douce', 'Bonnie i Clyde' i 'Duel de titans'. També va doblar el personatge de 'Blade Runner' interpretat per Joanna Cassidy. També va treballar com a directora de rodatge.

[diumenge, 22.07.18]
El Teatre Nacional de Catalunya tanca la temporada 2017-2018 amb una assistència de 111.385 espectadors a les sales de les Glòries i 25.357 espectadors en gira
L’activitat desenvolupada pel Teatre Nacional de Catalunya (TNC) durant la temporada 2017-2018 ha aplegat 111.385 espectadors a les sales del TNC; 25.357 espectadors als espectacles en gira; 11.757 persones a les activitats paral·leles als espectacles; 9.257 lectors dels clubs de lectura; 22 docents a la formació per a professors de primària; 58.976 persones als actes externs a la programació realitzats al TNC; i 1.788 persones a les visites guiades i al servei de videoteca. En conjun, doncs, ha estat al servei d’un total de 218.542 usuaris durant la temporada que acaba. La temporada també ha batut el rècord d'abonts amb 5.219 persones. El total d'espectadors representa un 77,27% (10 dels espectacles han arribat al 90%) de mitjana d'ocupació amb 341 representacions. Els espectacles més vistos del
Teatre Nacional de Catalunya han estat Frankenstein, Desig sota els oms i Temps salvatge. Al llarg de la temporada, 12 produccions/coproduccions del TNC han fet gira per 23 poblacions d’arreu del país (21 per Catalunya, 1 a Madrid i 1 a Suttgart) i s’han realitzat un total de 86 funcions, les quals han aplegat 25.357 espectadors. Gràcies a la gira d’Islàndia i de l’Epicentre Cunillé, el TNC ha creuat fronteres i ha donat a conèixer el teatre contemporani català internacionalment. Durant la temporada, el TNC ha publicat 20 llibres: amb Arola Editors, 7 textos d’obres de la temporada, 7 textos d’obres de la temporada en versió de llibret d’estrena i 4 volums de teatre reunit, i, amb Comanegra, 2 llibres de divulgació. Totes aquestes publicacions se sumen als més de 170 llibres publicats pel TNC al llarg de la seva història.

[dissabte, 21.07.18]
El músic, pedagog i director d'orquestra Xavier Puig substitueix James Ross al capdavant de l'Orquestra Simfònica del Vallès a partir de la temporada vinent
El músic, pedagog i director d’orquestra català, Xavier Puig i Ortiz (Cervera, 1973) assumirà la Direcció Titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) per a un període inicial de dues temporades, des de l’1 de setembre de 2018 fins al 31 d’agost de 2020. La substitució en la direcció és conseqüència de la renúncia de James Ross que havia assumit la titularitat el setembre passat i que motius professionals li impossibiliten compaginar la feina i dedicació que requereix la Simfònica del Vallès amb les altres direccions que ja realitzava i que s’han renovat pels propers anys. James Ross és, actualment, el director artístic de la National Youth Orchestra i de l’Alexandria Symphony Orchestra i continua com a director adjunt del programa de Direcció d’Orquestra de la Juilliard School de Nova York. Xavier Puig té una sòlida formació en piano i violí i una llarga i reconeguda trajectòria. Per escollir el nou director de
l'Orquestra Simfònica del Vallès, s’han realitzat dos fòrums interns dedicats a definir el perfil ideal, s’han escoltat i valorat diferents propostes per part dels músics i finalment s’ha votat quin candidat s’adequava millor. La temporada que es tanca, l'Orquestra Simfònica del Vallès ha reunit 120.800 espectadors en 115 concerts de gran format i 57 de cambra, en 33 ciutats de Catalunya, Espanya i els Emirats Àrabs Units. L'OSV compta amb 50 treballadors en plantilla i treballa amb més de 300 col·laboradors a l'any. Els acompanyen 75 solistes, directors i cors dels quals del 80% són catalans.

[divendres, 20.07.18]
La Casa Vicens i una onzena de despatxos d'arquitectes catalans premiats en la XIV Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme
La llista de guanyadors de la XIV Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme tenen un marcat accent català: 11 dels 23 dels despatxos reconeguts són catalans, i el jurat ha premiat obres com la restauració de la Casa Vicens, de Martínez Lapeña i Torres i David García; la intervenció urbanística Carrer Plaça al Turó de la Rovira, de Bosch i Capdeferro, i la Casa 1413 de Girona, del despatx Harquitectes. En total es van presentar 315 obres, 27 de les quals van quedar finalistes. El lema d'aquesta edició és «Més habitar, més humanitzar» perquè totes les obres aposten per una ciutat més humana, habitable i sostenible. També ha estat premiada l'obra guanyadora del premi FAD, els pisos amb posidònia a Formentera de Carles Oliver, Antonio Martín, Joaquín Moyá i Alfonso, Reina, i una de les guanyadores en la categoria del FAD internacional, l'Escola a Orosnnens (Suïssa), de Jaume Mayol i Irene Pérez (TEd'A Arq). Dues altres obres catalanes i internacionals premiades a la
Biennal d'Arquitectura i Urbanisme són l'edifici universitari de Jordi Badia a Katowice (Polònia) i el Jardí Niel, a Tolosa, de Miquel Batlle i Michele Orliac. La vocació pública dels arquitectes catalans es pot trobar en tres obres més: el Centre Mèdic Psicopedagògic de Vic, del despatx Comas-Pont; la recuperació de l'accés al Castell de Jorba, de Carles Enrich, i un edifici de serveis a la ciutat esportiva del Morrot (Olot), d'Eduard Callís i Guillem Moliner. En l'àmbit de l'habitatge han sigut premiats dos habitatges a Llafranc, d'Emiliano López Matas i Mónica Rivera, la reforma d'un àtic a Barcelona projectada pel despatx Arquitectura G i un edifici d'habitatges al carrer Provença del despatx MAIO.

[dijous, 19.07.18]
L'Anuari de la Música confirma que la indústria musical catalana ha deixat la crisi enrere i ha tornat als nivells de facturació de fa quinze anys
La indústria musical catalana ha sortit de la crisi de manera definitiva després dels bons resultats dels dos darrers exercicis amb una xifra rècord de facturació, que s'equipara a fa 15 anys, segons les dades de l'últim Anuari de la Música. El sector assegura que la indústria de la música catalana s'ha recuperat de la crisi gràcies a una reconversió profunda del sector que ha comportat un gran esforç de l'empresa privada. Es parla també d'un nou creixement moderat cap a l'estabilitat: per primera vegada en els últims cinc anys tant la indústria de la música en directe com la facturació discogràfica presenten números positius. Després de la davallada del sector fonogràfic de fa 10 anys, el sector s’ha mantingut gràcies a la reconversió dels segells discogràfics, l’auge dels festivals i l’actualització de les sales. Les dades de la facturació del 2017 reflecteixen un augment del 7% en la música en viu, que es tradueix en 20.000 concerts (+32%) i més de 13 milions d’espectadors (+6%). També hi ha un rècord d’assistència als principals festivals, que ja supera els 3 milions d’espectadors, amb un creixement del 14% a Catalunya i un 9% en el conjunt dels Països Catalans. Segons aquest últim estudi de
l'Anuari de la Música, elaborat per Enderrock, la situació actual és comparable a la que es va donar entre el 2008 i el 2009 just abans de la crisi que va encadenar una dècada d’indicadors a la baixa. Una de les dades negatives en aquest marc d’eufòria és sobretot la reducció d’un 14% en la producció de discos en català, que per primer cop trenca una evolució ascendent. La presència de música en català als principals festivals també s’ha rebaixat del 25% al 23% i en la programació general de concerts ha disminuït un 9%. La música en directe ha incrementat la facturació de 100 a 167 milions d'euros. I una dada important: la presència de grups emergents i amb veus femenines ha crescut fins a representar ja una tercera part.

[dimecres, 18.07.18]
Descobreixen a Castelldefels l'esquelet d'una espècie extingida de rinoceront d'uns set anys d'edat que hauria caigut accidentalment en una cova
Investigadors del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona (UB) han descobert a Castelldefels un esquelet de rinoceront que pertanyia a una espècie ja extingida. Els ossos de l'animal tenen uns 160.000 anys d'antiguitat i s'han trobat precisament a l'anomenada Cova del Rinoceront, un jaciment on el 2015 ja s'havien descobert dos esquelets d'aquests mamífers. En el cas de l'última troballa, l'animal formava part de l'espècie Stephanorhinus hundsheimensis, que seria similar als actuals rinoceronts negres africans. Les restes trobades inclouen les dues extremitats anteriors de l'animal, les costelles, part de la columna vertebral i el crani amb les dues mandíbules. Segons els investigadors, l'animal probablement hauria caigut de manera accidental a la cova, on va morir en quedar-hi atrapat. A través de l'anàlisi de les dents han pogut saber que era un rinoceront jove, d'uns set anys, i que vivia en espais oberts. Les restes s'extrauran de la cova aquest estiu i s'estudiaran.
La Cova del Rinoceront és un jaciment arqueològic amb una llarga seqüència cronològica, que comprèn des dels 200.000 fins als 80.000 anys d'antiguitat. Pel que sembla, aquesta cova del Garraf va funcionar com a trampa natural per a molts animals.

[dimarts, 17.07.18]
L'obra «Una gossa en un descampat» de la Sala Beckett que relata l'experiència personal de la dramaturga Clàudia Cedó es perfila com un dels èxits unànmes de la temporada
Allò que és tan habitual al cinema, que les llàgrimes envaeixin els ulls dels espectadors, no ho és tant al teatre. Després de molts anys per les platees, veient i vivint tota mena d'històries, crec que podria dir que no ho havia vist mai. Aquí, sí. Potser perquè era també una funció més emotiva que les altres perquè al final s'esperava un col·loqui amb l'autora, els intèrprets i una psicòloga del Grup de Dol. Tinc la sensació, però, que entre l'auditori hi havia algunes mares —i també alguns pares— relativament joves que havien passat per la mateixa experiència que relata l'autora o que, des de l'òptica maternal o paternal, s'hi sentien molt implicats. I malgrat que la concepció de l'obra «Una gossa en un descampat», de l'autora Clàudia Cedó (Banyoles, Pla de l'Estany, 1973) fuig conscientment de caure en l'ham lacrimogen i té valuosos elements teatrals, crec que no pot evitar que el que explica penetri més endins de la simple funció voyeurista dels espectadors
[crítica íntegre a la revista digital Clip de Teatre]. «Una gossa en un descampat» explica —no és cap secret per no poder desvelar-ho—, la dolorosa experiència de la pèrdua d'un embaràs amb mort perinatal i el dilema de la parella davant la decisió de continuar amb un embaràs de risc o provocar-ne la interrupció. I encara, davant la compromesa decisió de voler no voler veure el nadó mort per reconèixe'l i poder acomiadar-se'n.

[dilluns, 16.07.18]
El tàndem Nao Albet i Marcel Borràs experimenten amb la mentida al Teatre Nacional de Catalunya i una llarga performance de tres hores amb moments de singular divertiment
Diuen els pagesos que una bona esporgada a temps fa recréixer l'arbre encara més ufanós. L'espectacle «Falsestuff» és com un arbre esponerós, però encara ho seria més si se li fes una bona esporgada. I com que la intenció de l'autoria de proposar un muntatge de teatre físic o creació híbrida, és a dir: inclassificable, ha donat com a resultat un muntatge amb un respectable gruix de text, doncs com més sintetitzat millor o, en llenguatge pagès, com més ben esporgat millor. Hi ha qui potser esporgaria la tesi de «Falsestuff» per la cua —l'espectacle arriba als 190 minuts més entreacte— però jo diria que el que li convé és esporgar-lo i sintetitzar-lo pel principi i fer arribar com més aviat millor als espectadors la gresca que es destapa a la mitja hora final de la primera part i que es reprèn sense aturador a l'hora i mitja que ve a la segona part
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La primera hora de la primera part serveix per plantejar la nova juguesca del tàndem Nao Albet i Marcel Borràs, creadors, autors i directors de «Falsestuff», que no és altra sinó deixar clar que la cosa va de destapar la nafra de la falsificació, posar sobre la taula els personatges principals en el rerefons de l'obra (un tal Boris Kaczynski, disposat a desemmascarar per falsificador un tal altre André Féikiévich) o, més ben dit, admetre que tot, absolutament tot, el teatre inclòs i també el mateix contingut de «Falsestuff» —i per extensió el subtítol «La muerte de las musas», atribuït a una falsa publicació d'un tal Xavier Albertí— és una mentida, en honor d'un dels mentiders més cèlebres de l'univers shakesperià: el senyor Falstaff.

[diumenge, 15.07.18]
La pirateria digital experimenta un descens en les xifres absolutes tot i que el percentatge de persones que accedeixen a contingut piratejat es manté aquí com un dels més alts dels països occidentals
L'any 2017 hi va haver 4.005 milions d'accessos digitals il·legals a continguts per valor de 21.899 milions d'euros. El lucre cessant causat per la pirateria es calcula en uns 1.857 milions. En línies generals, l'any passat el nombre d'accessos il·legals va disminuir un 3% i el valor del contingut il·lícit es va reduir un 6%, si comparem les estadístiques del 2017 amb les del 2016. Això no va ser així en el sector del llibre i del videojoc. En el cas del llibre, en el darrer any la pirateria va augmentar, tant en quantitat d'usuaris com d'accessos il·lícits. El sector del llibre continua sense beneficiar-se d'aquest canvi de paradigma en els hàbits de la pirateria. L'any passat, el global de la pirateria disminuïa un 4,2%, la primera baixada després d'una dècada de creixement de la pirateria, mentre que en el sector del llibre augmentava un 1%. Enguany, el global de la pirateria ha disminuït un 6%, però la pirateria del llibre electrònic ha augmentat un 2%.
L'estudi indica que els internautes que van descarregar llibres de forma il·legal van passar del 22% el 2016 al 24% el 2017. En aquest període també es va incrementar en un 12% el nombre d'accessos il·legals, que va passar de 379 a 419 milions. Les novetats continuen sent els títols més piratejats: el 41% dels accessos il·legals van ser de continguts amb menys d'un any d'antiguitat. L'estudi ha calculat que el valor de mercat dels llibres piratejats ascendeix a 3.609 milions d'euros, un 16,3% més que en l'exercici anterior.

[dissabte, 14.07.18]
Un manuscrit amb els orígens de la Generalitat de Catalunya ha estat dipositat durant 400 anys a l'Arxiu de la Corona d'Aragó sense que se'n tingués coneixement
Quan Ferran I, de la dinastia dels Trastàmara, va arribar a la Corona d'Aragó per governar-hi va donar a entendre que la Generalitat de Catalunya es podia eliminar amb un decret. La reacció de les institucions catalanes, per demostrar que no era tan fàcil desaparèixer, va ser confeccionar el «Llibre dels vuit senyals», la primera compilació de dret català, que comprenia els «Capitols de cort, è privilegis comuns faent per lo dit Principat segons son estats obtenguts». Del «Llibre dels vuit senyals» no se’n tenia cap referència des de feia 400 anys, i ha sigut localitzat per Pere Ripoll, de la Universitat Pompeu Fabra, dins el projecte del doctorat industrial de la Generalitat «Legal culture and the Deputation of the General of Catalonia in light of oter European exemples», a
l’Arxiu de la Corona d’Aragó. L’última referència del manuscrit apareix en un inventari que l'escrivà major, Pere Pau Vidal, va fer el 1597. Hi va haver un segon inventari el 1611 que va registrar que hi havia el manuscrit guardat a l’armari on es guardaven els documents més importants de la Generalitat, a l’arxiu que hi havia al mateix edifici. La Generalitat de Catalunya havia creat el seu propi arxiu a principis del segle XV. Al segle XIX l’arxiu de la Generalitat de Catalunya i l'Arxiu Reial es van fusionar en l’Arxiu de la Corona d’Aragó. La localització del manuscrit facilitarà l'estudi de la jurisdicció embrionària de la Generalitat en un sol manuscrit, cosa que fins ara s'havia de fer mitjançant la normativa generada durant segles per les Corts.

[divendres, 13.07.18]
Núria Espert i Josep Maria Flotats entre el centenar de signants de la professió teatral que donen suport al director Lluís Pasqual perquè continuï al capdavant del Teatre Lliure
Després del manifest anònim del col·lectiu «Dones i Cultura» en què acusava el director Lluís Pasqual de mala praxi en la seva relació laboral amb el personal i els intèrprets del teatre, cosa per la qual demanaven el seu cessament, en només 24 hores ha aparegut un altre manifest —sense contingut i només amb signatures— però en aquest cas a cara descoberta que donen suport al director i surten al pas de les acusacions de les quals ha estat objecte. El centenar de signants no són només professionals del teatre català sinó també altres professionals que han treballat en obres dirigides per Lluís Pasqual en la seva llarga trajectòria, com per exemple Antonio Banderas, Ana Belén, Carmen Machi, Sara Baras o Marisa Paredes.
El manifest de suport està encapçalat per la directora i actriu Núria Espert i el tanca el director i actor Josep Maria Flotats. Entremig hi ha noms com Frederic Amat, Rosa Maria Sardà, Jordi Bosch, Mercè Sampietro, Emma Vilarasau, Anna Güell, Eduard Fernàndez, Francesca Piñon, Rosa Vila, Josep Maria Mestres, Maife Gil, Carme Fortuny, Vicky Peña, Rosa Renom, Amparo Moreno, Míriam Iscla, o gestors teatrals com Salvador Sunyer (Temporada Alta) o Daniel Martínez i Jordi González del grup Focus.

[dijous, 12.07.18]
Pere Arquillué debuta en la direcció recuperant dues peces breus de Václav Havel interpretades per Josep Julien, Joan Carreras i Rosa Gàmiz a La Villarroel
Més de quaranta anys després d'haver estat escrites —daten del 1975—, les peces del dramaturg Václav Havel (Praga, Txecoslovàquia, 1936 - Hrádeček, Vlčice, República Txeca, 2011) no només mantenen de rerefons la causticitat del seu contingut sinó que li donen una lectura diferent perquè el teatre s'interpreta sempre des del color i el moment dels ulls de qui el miren. El llenguatge críptic de l'autor en plena dictadura comunista txeca demanava aleshores una transcripció de les claus iròniques de cada situació, dels diàlegs (o no-diàlegs) i de la caricatura dels personatges. Però tot això, avui, és vist més com un esperpent, com una sàtira i fins i tot potser com una aproximació a la comèdia, cosa que constata la intemporalitat i la universalitat de l'obra de Václav Havel
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I és per aquí per on l'actor Pere Arquillué ha agafat les regnes de les dues obres breus, 45 minuts cadascuna («Audiència» i «Vernissatge»), a l'hora del seu debut com a flamant director, amb la complicitat, esclar, del trio interpretatiu: un exuberant, en expressió i gest, Josep Julien; una divertidíssima i expressionista Rosa Gàmiz; i un esplèndidament astorat Joan Carreras. Dic tot això perquè em sembla que són els qualificatius que millor defineixen els tres personatges de Václav Havel, dels quals, Vanek (Joan Carreras) és considerat l'alter ego de l'autor.

[dimecres, 11.07.18]
Uns investigadors de la Universitat Southern de Dinamarca troben a la biblioteca de la institució danesa tres llibres antics enverinats amb arsènic a les cobertes
No hi ha hagut conseqüència amb mort dels que presumptament haguessin tingut els tres llibres a les mans. El digital The Conversation revela que un grup d’investigadors va detectar en tres llibres del segle XVI i XVII una alta concentració d’arsènic a les seves cobertes. Els investigadors han assegurat que les qualitats verinoses d’aquests llibres es van detectar mitjançant la realització d’una sèrie d’anàlisis de fluorescència de rajos X (Micro-XRF). Aquesta tecnologia mostra l’espectre químic d’un material a l’analitzar la radiació secundària característica que s’emet des del material durant un bombardeig de rajos X d’alta energia. Els investigadors de la
Universitat Southern de Dinamarca van detectar el verí després d’haver realitzat una sèrie d’anàlisis de fluorescència de rajos X. El color verdós de les portades va alertar els investigadors, que ràpidament es van emportar aquests textos al laboratori i van descobrir que els textos en llatí de les tapes d’aquests tres volums eren difícils de llegir a causa d’una àmplia capa de pintura verda que enfosqueix les velles lletres manuscrites. L’anàlisi amb tecnologia Micro-XRF va revelar que la capa verda era arsènic, una de les substàncies més tòxiques del món. Fora de pensar en un intent criminal, els investigadors pensen que l’objectiu del verí era acabar amb els insectes bibliòfags i feristeles, que devoren les pàgines dels llibres. De tota manera, esclar, els tres llibres detectats han estat separats i situats en una sala ventilada.

[dimarts, 10.07.18]
La Fundació del Teatre Lliure aclareix en un comunicat els termes de la renovació de Lluís Pasqual com a director de la programació artística fins al 2021
Després d'una certa confusió sobre la continuïtat de Lluís Pasqual com a director del Teatre Lliure, un cop ell mateix va anunciar en l'acte de presentació de la temporada 2018-2019, que renovava per 4 anys més, la Fundació Teatre Lliure ha fet un comunicat per aclarir que en l'última Junta de Govern, el Ple del Patronat va acordar iniciar un procés de renovació dels actuals estatuts. Entre els canvis que una Comissió pugui establir, el Ple del Patronat va acordar modificar la manera de designar el director del Teatre: que es faci per concurs obert i amb un mandat de quatre anys prorrogable a un altre, sempre consecutiu. Com que el mandat de Lluís Pasqual finalitza el juny del 2019 —data en què haurà complert 8 anys com a responsable del
Teatre Lliure— i amb l’objectiu d’evitar buits en la programació artística, el Patronat va acordar d'acord amb Lluís Pasqual establir una pròrroga de 2 anys [fins al juny del 2021] que es farà efectiva a partir de la data en què finalitza el seu segon mandat. Aquesta continuïtat provisional permetria acabar els canvis estatutaris previstos i garantir la programació teatral fins que es faci efectiva la incorporació del nou director o directora sorgit del concurs obert que haurà de celebrar-se a la temporada 2019-2020. La Fundació recorda també que segons els actuals estatuts, formalment, la continuïtat de Lluis Pasqual és per 4 anys més [per tant, juny del 2022]. Tot i així, segons la Fundació, el mateix director, va acceptar aquesta limitació a 2 anys.

[dilluns, 09.07.18]
L'edició del Canet Rock s'ha tancat amb entrades exhaurides i més de 23.000 assistents després de començar a vendre localitats per l'estiu del 2019
El que és considerat com el festival de música dels Països Catalans s'ha tancat amb un èxit rotund, en paraules dels seus responsables, després d'haver esgotat les 23.000 localitats previstes des de dos mesos abans. La cinquena edició de CanetRock ha fet gala del seu principi de ser espai de llibertat, en una edició marcada per la reclamació de la llibertat dels presos polítics. Igualment, es vol destacar el caràcter festiu de la cita estiuenca com ha tret definitori del festival. De cara a l’any vinent, la sisena edició del
CanetRock arribarà al seu desè aniversari, tenint en compte les quatre mítiques edicions celebrades als anys setanta. Un dels canvis serà que el grup Txarango, que ha tancat el festival durant quatre anys, serà canviat per un altre grup. Una altra novetat per al 2019 és que la venda de localitats, que ja s'ha obert, es pot fer per Internet. L'entrada única és de 25 euros, que es poden pagar en dos terminis. L'edició tancada del CanetRock ha comptat amb un cartell de grups dels Països Catalans amb una alta participació de bandes valencianes, i d’estils: ha reunit bandes de rock, mestissatge, hip hop i pop.

[diumenge, 08.07.18]
La Unió Europea es planteja acabar amb el canvi d'horari d'hivern a estiu i ho disfressa amb una consulta popular per internet a tots els ciutadans
¿Esteu a favor del canvi d'horari d'hivern a estiu? Ara, la Unió Europea consulta els ciutadans. Un qüestionari a internet recull les preferències dels ciutadans de la UE sobre el canvi d'horari que es fa dos cops l'any. La Comissió Europea vol saber l'opinió dels ciutadans sobre el canvi horari que es fa dos cops l'any, l'últim diumenge de març i l'últim d'octubre. Per això ha obert un qüestionari a internet on es pregunta a tots els ciutadans de la Unió Europea si hauria de deixar de canviar l'horari cada sis mesos. També es pregunta si, en cas que es prefereixi un únic horari, es vol que es mantingui l'horari d'estiu o el d'hivern. Els promotors de la consulta diuen que ho fan per les nombroses peticions que han rebut de ciutadans i també d'alguns estats membres. La Comissió tindrà en compte els resultats d'aquesta enquesta a l'hora de fer una proposta als estats membres, que són els que en última instància ho hauran de decidir.
El qüestionari en línia està disponible en totes les llengües oficials de la UE i s'hi pot participar fins al 16 d'agost. El Parlament va demanar a la Comissió que treballés aquest tema davant dels estudis que assenyalen que l'estalvi energètic que es guanya amb el canvi horari és molt petit i en canvi cada vegada hi ha més evidències que pot tenir efectes perjudicials per a la salut.

[dissabte, 07.07.18]
Els Cinemes Girona posen a la venda 1.000 abonaments anuals a només 59 euros per tot un any de projeccions a les seves sales
Fins al 31 de juliol, els Cinemes Girona han posat a la venda 1.000 abonaments anuals a només 59 euros per tot un any d'assistència a les projeccions de les seves sales. Cada abonament permet veure més d’un centenar de pel·lícules a un preu molt econòmic, en relació als preus de taquilla habituals. Els Cinemes Girona de l’Eixample de Barcelona, impulsalts pel cineasta Ventura Pons, porten a terme aquesta campanya per a fer accessible l’anada al cinema, recuperar públic jove i mantenir una sala independent al cent per cent. El carnet d'abonament permet accedir a totes les sessions de qualsevol de les tres sales dels
Cinemes Girona tots els dies i tantes vegades com es vulgui. A més de tenir altres descomptes en espectacles d'òpera, ballet, teatre, exposicions i festivals que també tenen com a seu els mateixos Cinemes Girona. Des de l’inici de la posada en marxa de la promoció de l’abonament anual, els Cinemes Girona han estat pioners en polítiques de recuperació de públic. Davant la caiguda del sector de l’exhibició en els darrers anys, el públic dels Cinemes Girona ha augmentat, aconseguint any rere any nous abonats i amb un increment del 10% d’espectadors l’any.

[divendres, 06.07.18]
El musical «John & Jen» al Teatre Gaudí Barcelona té una estructura narrativa suggerent que a diferència d'altres petits musicals s'explica gairebé exclusivament a través de les lletres de les cançons amb un mínim diàleg
La història recula fins al 1952 i, des d'aleshores, fent salts en els anys, arriba al 1990, amb un punt intermedi, el 1971, que marca una mena de divisió de la trama en dues que, finalment es troben. Això vol dir que aquesta peça, estrenada a l'off Broadway de Nova York el 1995 i revisada fa poc, vint anys després, té una estructura narrativa suggerent que, a diferència d'altres petits musicals, aquest s'explica gairebé exclusivament a través de les lletres de les cançons amb un mínim diàleg. Això exigeix que els dos intèrprets protagonistes tinguin la capacitat vocal que els permeti enfrontar-se als diversos registres de la composició, cosa que tant l'actor i cantant Marc Pociello com l'actriu i cantant Anna Valldeneu superen amb escreix i fan del seu duet un miniconcert que té l'atractiu, a més, de mantenir els músics en directe i aconseguir així un espectacle complet
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La trama de «Jon & Jen» té un inici que, sense voler-ho, es fa idoni per a espectadors joves, fins i tot primerencs, perquè Jon i Jen són germà i germana que estan molt compenetrats —amb ossets de peluix inclosos—, que fan una promesa de no trencar mai la seva unió i que, esclar, es fan grans, i les promeses, moltes vegades, se les emporta el vent.

[dijous, 05.07.18]
La baixada en picat del cinema posa en alerta el sector que reclama que les institucions facin un cop de timó per no enfonsar del tot la producció catalana
Coincidint amb la rebaixa de l'IVA fins al 10% a partir de l'aprovació dels nous pressupostos espanyols, una altra crisi es dispara en el món del cinema català. L’Acadèmia del Cinema Català ho ha denunciar clarament. El 2017 es van fer 49 produccions i 37 milions d’euros de recaptació; el 2018 s'han fet 19 produccions i 7 milions d’euros recaptats durant el primer semestre. Les raons de la davallada són diverses. L'Acadèmia del Cinema Català posa especial èmfasi en la mala situació de Televisió de Catalunya, motor de l’audiovisual català tant de ficció com de documental, ara molt afectat pels efectes de la recaptació de l’IVA amb efectes retroactius. Per això es reclama recuperar la taxa audiovisual a les operadores d’internet, tombada pel Tribunal Constitucional espanyol. El temor hi continua sent:
l’Acadèmia del Cinema Català, organitzadora de la gala dels Premis Gaudí, ha passat de rebre 280.000 euros de la Generalitat de Catalunya a 110.000 euros. El fet és que els nous operadors de Netflix, Amazon, Filmin estan en expansió, cosa que fa que el sector vegi aprofundir millor en l'explotació d'aquestes noves finestres.

[dimecres, 04.07.18]
Un georadar ha permès localitzar i identificar unes 200 construccions a Banyeres del Penedès que corresponen a una gran ciutat ibera semblant a la d'Ullastret
S'ha fet una troballa arqueològica considerada importantíssima al Baix Penedès. Han localitzat en una finca de Banyeres del Penedès una gran ciutat ibera soterrada de 2,5 hectàrees, una descoberta comparable a la d'Ullastret, que és el nucli urbà més gran dels ibers localitzat a Catalunya. L'equip liderat per Joan Sanmartí i Jaume Noguera (UB) i Maria Carme Belarte (ICAC) pensen que hauria estat la gran ciutat de la Cessetània oriental. Era el territori habitat per
la tribu ibera d'aquest nom, els cessetans, que vivien a la zona que s'estén entre el massís del Garraf i el coll de Balaguer, i que tenien la seva gran capital a Kesse, l'actual Tarragona. Les excavacions dels anys 80 i 90 van apuntar cap a l'existència d'un gran assentament que ara ha confirmat el georadar, un sistema que identifica les diferents propietats electromagnètiques dels materials del subsòl. Les prospeccions han indicat que ja hi havia un nucli de població al segle VI abans de Crist, que va perdurar fins al voltant del 200 aC. El poblat va ser abandonat per la Segona Guerra Púnica o les revoltes indígenes immediatament posteriors. L'Ajuntament de Banyeres del Penedès passarà a ser el propietari dels terrenys, i està fent els tràmits per començar les excavacions amb la Univeristat de Barcelona i amb la intenció de divulgar i mostrar al públic el jaciment. La idea és fer aquest any una primera excavació.

[dimarts, 03.07.18]
«Les cigonyes vénen de Tailàndia» mostra a El Maldà una peça inclassificable i multiclassificable a la vegada que es guarda a la màniga la sorpresa de l'última escena com un epíleg
Seixanta minuts de lligar i deslligar. Però no pas “lligar” i “deslligar” en el sentit romàntic del terme sinó en el sentit literal, amb correatges i cinturons, amb llaços i nusos. Una peça amb aires de thriller, però tampoc no ben bé un “thriller” cinematogràfic tot i que algunes fugaces escenes es tintin de vermell. Una peça de comèdia sobre la maternitat i, encara més, sobre la paternitat. Però no del tot en el sentit que s'entèn la condició de “mare” i la de “pare”. Una peça sobre la recerca dels orígens, ni que sigui a través d'una postal de vacances de trenta anys enrere. Però tampoc sobre els “orígens” estrictament desconeguts sinó sobre la veracitat i la falsedat d'«on venim, qui som i on anem»
[crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] Doncs, això: una peça inclassificable i multiclassificable a la vegada que es guarda a la màniga la sorpresa de l'última escena com un epíleg, en boca d'un dels personatges, en clau de conte curt, una clau més literària que estrictament de gènere teatral. Però, precisament per això, d'una intensitat que en fa atractiva la trama amb una conclusió inesperada que tanca el cercle i l'arrodoneix.

[dilluns, 02.07.18]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el juny del 2018 amb 16.104.423 visitants que han fet 35.790.981 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 de juny del 2018, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el juny del 2018, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 16.104.423 visitants i 35.790.981 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 10.834,5 visites de pàgines (12,3 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 31 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 15.502 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[diumenge, 01.07.18]
Neix una empresa d’electricitat pública i renovable que des d'ara proporciona energia a tots els espais municipals de Barcelona i que al gener podrà ser contractada pels ciutadans
Els semàfors, l’enllumenat dels carrers, les piscines municipals, les biblioteques, els edificis de l’Ajuntament de Barcelona i, en definitiva, tots els centres municipals deixen de dependre de les grans elèctriques. Neix «Barcelona Energia», una empresa municipal comercialitzadora de llum que aposta per la sobirania energètica, per desconnectar de l’oligopoli i per les energies renovables, segons els responsables municipals. Durant el mes de juliol es durà a terme l’apagada de la llum privada en 3.908 punts i 19 organismes i entitats del grup d’empreses municipals, i a partir del gener de l’any 2019 s’enceta una nova fase del procés en la qual els ciutadans, fins a un màxim de 20.000 llars, podran contractar energia municipal a través de
«Barcelona Energia», que en un principi serà gestionada per Tersa, empresa pública de tractament i selecció de residus que, per generar la major part de l’energia, farà servir les seves deixalles, entre les que tracta la incineradora del Besòs i les de la planta del Garraf. L’energia solar de les 12 pèrgoles que hi ha repartides per la ciutat i de les quatre més que estan en construcció generaran en principi una part minoritària de l’energia, que es podrà ampliar amb l’oportunitat que es donarà de posar plaques solars en empreses i llars per comercialitzar l’energia a través de la companyia municipal. La intenció del govern municipal és garantir el dret a l’energia a preus justos. En dos anys, la ciutat espera doblar la generació elèctrica municipal d’1,8 a 3,5 MWp de potència fotovoltaica. En els edificis municipals, l’ús de la llum municipalitzada suposarà, segons càlculs municipals, un estalvi de 710.000 euros l’any.




TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS | JUNY | BITS JULIOL | | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |


Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Bustia
Redacció