[divendres, 30.11.07]
L'exposició «Bodies» continua aixecant l'expectació dels visitants malgrat les entrades al Museu Marítim gairebé a preu d'espectacle
Una bona promoció és essencial en qualsevol activitat cultural que avui es vol portar a terme. Això és el que té l'exposició «Bodies» que ha visitat diverses ciutats abans d'aterrar a les Drassanes de Barcelona. El seu ham: un contingut inèdit, amb cossos de cadàvers reals procedents de la universitat xinesa de medicina de Dalian. Malgrat que això no justifica els preus d'entrada, que en alguns casos sobrepassen els 16 euros per visitant, l'assistència va ser notable des del primer dia d'obertura, tendència que s'ha mantingut fins ara. L'exposició es pot veure fins al 13 de gener. La mostra pretén no només provocar la curiositat o el rebuig dels espectadors sinó fomentar alguns coneixements d'anatomia, sempre que el visitant tingui ganes de llegir els rètols i explicacions de cada vitrina o esquelet. «Bodies» és una producció de l'empresa Premier Exhibitions que està establerta a Atlanta. Els cadàvers que es mostren són donacions fetes legalment a la facultat xinesa. Cada cos té un cost de 30.000 dòlars a l'empresa, una quantitat que es paga en concepte de lloguer. ¿Voleu saber perquè us fan mal les cervicals? ¿Us interessa entendre quin xip domina tots els vostres moviments? ¿Voleu comprovar com queden els pulmons d'un fumador empedreït? «Bodies» intenta explicar-ho. Si serveix de res és una altra cosa. De moment, per fer caixa, segur que sí.

[dijous, 29.11.07]
El govern espanyol paga 30.757 euros per l'únic manuscrit del poema «Crucifixión» de «Poeta en Nueva York», de García Lorca
El ministeri de Cultura del govern espanyol ha comprat per 30.757 € l'únic manuscrit del poema 'Crucifixión', de l'obra de Federico García Lorca, 'Poeta en Nueva York', que ha sortit a la venda en la casa de subhastes Sotheby's de Londres. El lot també inclou dues cartes mecanografiadas que García Lorca va enviar al seu amic Miguel Benítez, a qui va regalar el manuscrit. La presidenta de la fundació García Lorca, Laura García-Lorca de los Ríos, neboda del poeta, ha confirmat que el ministeri de Cultura ha licitat pels manuscrit de comú acord amb aquesta institució. El manuscrit, que havia desaparegut des de feia molt de temps, tenia un preu inicial que oscil·lava entre 28.000 i 42.000 €, segons els subhastadors. Datat el 18 d'octubre de 1929 a Nova York, l'hològraf, visiblement deteriorat, és l'únic original del poema que no va aparèixer a les primeres edicions de perquè no havia sortit a la llum fins al 1950, quan el també poeta, Agustín Miralles —la família del qual havia guardat el text fins que avui l'ha tret a subhasta— el va publicar en una revista de poesia.

[dimecres, 28.11.07]
El rotllo de paper de més de 36 metres que va sortir de la màquina d'escriure de Jack Kerouac s'ha convertit en la principal atracció d'una exposició a la Biblioteca Pública de Nova York
L'exposició 'Beatific Soul: Jack Kerouac on the Road' aprofundeix en la gestació de la novel·la de referència de la generació beat, 'On the Road', de la qual es compleixen 50 anys. L'expectació màxima dels visitants es concentra en l'enorme rotllo de paper de més de 36 metres que va sortir de la màquina d'escriure de Jack Kerouac abans que hi eliminés escenes sexuals i que hi alterés els noms dels personatges per adaptar-la als retocs de l'editor. Es diu que Jack Kerouac va escriure la novel.la 'On the Road' durant tres setmanes en un apartament del carrer 20 de Manhattan, però totes les llegendes tenen un punt amagat perquè a cinquanta anys vista sembla que ja es pot començar a dir que la novel.la sembla que es va gestar durant anys amb apunts recollits en llibretes durant els viatges que Kerouac havia fet. Alguns d'aquests esborranys ho demostren i ara s'exposen entre la documentació de la mateixa exposició de la Biblioteca Pública de Nova York. També el comissari de l'exposició adverteix que sobre 'On the Road' hi ha tres versions: la primera del 1951, la segona del 1955 i la tercera del 1957, publicada oer Viking Press. L'exposició desvela també un Jack Kerouac poc conegut, antisemita i amb tendències misògines. Jack Kerouac es va convertir un un adolescent solitari arran de la mort del seu germa i una relació inestable amb la mare i amb vocació de faldiller amb les dones. Fotografies, diaris, correspondència, objectes personal i dibuixos donen pistes sobre aquesta faceta personal i de com la mare de Kerouac va avortar tant com va poder les relacions sentimentals del seu fill. Jack Kerouac també era aficionat als esports, sobretot a l'hípica i al beisbol, d'on provenen moltes de les seves cròniques esportives de ficció. Amb rerefons místic, Kerouac també es va dedicar a la pintura d'elements de diverses religions. Al final dels seus dies, Kerouac va heretar els deliris antisemites de la seva mare. L'exposició amb què es recorda 'On the Road' es podrà veure fins al 16 demarç. Nova York fa d'aquesta manera un homenatge a l'autor que va escriure una de les novel.les més universals que té la ciutat com a punt de sortida i d'arribada.

[dimarts, 27.11.07]
El centenar de peces que havien passat deu anys en un magatzem del Museu del Prado han centrat l'atenció dels visitants gratuïts de les noves sales del segle XIX
Les tres noves sales de l'ampliació del Museu del Prado, que ha projectat l'arquitecte Rafael Moneo es van poder visitar gratuïtament durant uns dies per als residents a Madrid i, amb butlla tot el mes de novembre, per als que demanaven reserva prèvia des de fora. L'exposició que ha inaugurat el museu remodelat, 'El segle XIX al Prado', ha recuperat una selecció de 95 pintures i 12 escultures que, a causa de la llarga reforma, havien passat deu anys vegetant en un magatzem. L'exposició és una revisió del segle XIX que el Museu del Prado tenia pendent des de feia temps. Del conjunt de la mostra, destaquen dos noms: Goya i Fortuny. L'ampliació del Museu del Prado, que es va acabar el mes de març, s'ha anat allargant amb un altre remodelatge d'interiorisme. L'arquitecte Moneo dóna relleu a les estàtues de les muses que van ser propietat de Cristina de Suècia que, entrant per la porta de Velázquez, es troben abans d'arribar al vestíbul i als tres trams d'escales mecàniques que condueixen cap a les sales que fan justícia i posen al seu lloc el segle XIX. No és la primera vegada que el Museu del Prado ha fet reformes. El 1853, Narciso Pascual Colomer, va dissenyar la basílica i l'absis del cos central. Entre el 1882 i 1885, Francisco Jareño va desmuntar la pujada que portava a la façana nord i va construir l'escala monumental a més d'obrir finestres a la part baixa. El 1927, Fernando Arbós va construir dos pavellons a la part posterior de l'edifici. Pedro de Muguruza, a mitjan segle XX, va remodelar la galeria central i una escala nova per a la façana nord, una reforma no exempta de crítiques perquè va enderrocar les escales de Francisco Jareño, tot i que la intenció va ser la de fer entrar més llum a la zona de la cripta. Entre el 1956 i 1967, en plena Dictadura, Chueca Goitia i Lorente van fer ampliacions a les sales. La incorporació del Casón del Buen Retiro per allotjar-hi les col.leccions de pintura dels segles XIX i XX es va decidir el 1971. La reforma actual de Rafael Moneo no ha comportat gaires canvis d'importància per a l'Edifici Villanueva. S'ha centrat en una ampliació en direcció al claustre dels Jerónimos —que s'ha guanyat el sobrenom d'El cub de Moneo—, per tal que el museu compti amb més espai per a activitats complementàries. L'ampliació es va presentar el 27 d'abril passat i, finalment, la inauguració oficial va tenir lloc el 30 d'octubre.

[dilluns, 26.11.07]
El Fòrum d'Entitats de l'Audiovisual actualitza la Carta dels drets de les persones usuàries dels mitjans de comunicació
El nou document s’estructura en 16 capítols, que corresponen als drets que tenen les persones que fan ús de l'audiovisual. D’aquests apartats, vuit són nous respecte a la carta del 2001. Els nous apartats que incorpora el document són: el dret de rectificació, el dret a la protecció dels interessos econòmics legítims, els drets lingüístics, el dret en relació amb la publicitat i la televenda, el dret a la qualitat, el dret a la interactivitat, el dret d’accessibilitat i el dret a l’acció de cessació. D’altra banda, també s’han afegit nous apunts en els drets ja recollits a la carta anterior. S’hi han incorporat les indicacions que recull la Llei del 2005 de la comunicació audiovisual. Pel que fa al dret a la informació, s’hi afegeix el dret de la persona usuària al fet que la informació escrita que aparegui en pantalla es mostri en lletra clarament llegible i visible i, si es presenta en moviment, s’ajusti a una velocitat que permeti la lectura fàcil de la informació. En el dret a la protecció dels valors constitucionals, s’hi incorpora la necessitat que els mitjans facin un ús no sexista del llenguatge i fomentin una presència equilibrada i una imatge plural de tots dos sexes. Aquesta Carta és una adaptació al marc legislatiu vigent i als nous mitjans de comunicació audiovisual de la que va editar el Fòrum d'Entitats de Persones Usuàries de l'Audiovisual el 2001, amb motiu de la creació del Fòrum. Es basa en la Declaració Universal dels Drets Humans, que empara els drets de la llibertat d'expressió i d'informació, a la salut, a la seguretat, d'accés, a la pluralitat social, lingüística i cultural, a la no-discriminació, el dret a la dignitat, a l'honor i a la intimitat i el dret a la pròpia imatge de les persones; drets que també protegeixen la Constitució espanyola, l'Estatut d'autonomia de Catalunya i la mateixa Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya.

[diumenge, 25.11.07]
L'escriptora de Bangladesh, Taslima Nasreen, fuig constantment amagada de ciutat en ciutat sota l'amenaça de mort dels islamistes indis
L'exili a l'Índia de l'escriptora de Bangladesh, Taslima Nasreen, està cada vegada més amenaçat pels grups extremistes musulmans que volen la seva expulsió del país. Després d'haver abandonat precipitadament Calcuta fa dos dies, arran de les manifestacions contra la seva presència, l'escriptora, que també havia estat refugiada a Jaipur (Estat de Rajasthan). L'escriptora no ha volgut dir on aniria, esclar, però sí que ha dit que deixava el seu cor a Calcuta, per com havia estat acollida. Taslima Nasreen viu a l'Índia des de fa deu anys, després de rebre-hi el suport de diversos grups d'intel.lectuals. El seu cas ha arribat també al Parlament. Els nacionalistes del Partit del Poble Indi, que és oposició al règim, ha demanat que el govern li concedeixi la nacionalitat índia. D'altres partits al.leguen que l'escriptora té el dret de residir on vulgui. Nova Delhi havia rebutjat, el 2005, de donar-li la ciutadania índia quan vivia exiliada entre Europa, els Estats Units i l'Índia, després que ja va ser amenaçada de mort el 1994 pels islamistes de Bangladesh, a causa d'uns escrits considerats difamatoris per a l'Islam. Molts dels seus llibres són prohibits a l'Índia. Un grup islamista del nord del país fins i tot ha ofert una recompensa per la seva decapitació. El mes d'agost passat, l'escriptora va ser públicament agredida per uns militants musulmans a Hyderabad, on havia anat per presentar un llibre seu escrit en llengua telugu. També ha estat perseguida per la justícia per presumptes ofenses a l'Islam. El seu permís de residència a l'Índia caduca el febrer vinent. Aleshores, les autoritats índies hauran de decidir si prorroguen o no la seva estada al país.

[dissabte, 24.11.07]
Un centenar i mig d'arquitectes, dissenyadors, escultors i pintors participen en un llibre commemoratiu dels 150 anys dedicats a les arts decoratives del Victoria & Albert Museum
Entre els arquitectes que han participat en el llibre hi ha noms internacionalment coneguts com els de Norman Foster, Richard Rogers i Rem Koolhaas. Del món de la moda i el disseny de roba, hi participen Mary Quant, la icona de la dècada de 1960, Vivienne Westwood, la inventora de l'estil punk als anys 1970; i Zandra Rhodes, que no ha perdut el seu paper referent. També el dissenyador de sabates, Manolo Blahnik —el primer sabater que va ajuntar comercialment art i sabates—, ha fet un dibuix d'una sabata de la qual surten els símbols de l'edifici del museu. L'escultor Anish Kapoor i els artistes Anthony Caro, Tracey Emin, Antony Gormley, Julian Opie, Grayson Perry i Julian MacDonald són alguns altres dels noms que han acceptat la invitació fins a completar una llista de cent cinquanta personalitats de les arts decoratives en el sentit més ampli que commemoren els 150 anys de la fundació del Victòria & Albert Museum. Un dels objectius fundacionals del museu va ser el de promoure l'educació dels treballadors i inspirar els dissenyadors i artesans britànics. Els magatzems del museu contenen unes 17.500 escultures, 10.500 pintures a l'oli, 16.000 peces de porcellana i milers de peces de roba, entre les seves col.leccions de fons. Entre la roba, destaca el vestit que la cantant Sandie Shaw va lluir en el Festival d'Eurovisió a finals dels anys seixanta, i el que es considera el vestit d'home més antic a Europa, del 1540. Segons dades del museu, l'any passat hi van entrar prop de dos milions i mig de visitants i la seva pàgina web ha rebut fins ara unes dinou milions de visites. El museu es va fundar el 1857 amb el nom de South Kensington, el barri on estava, i va ser rebatejat, l'any 1899, amb el nom de la reina d'aquell moment quan la sobirana va posar la primera pedra per a l'edifici que ocupa actualment. La reina, que en visitar el centre per primer cop es va ruboritzar amb el 'David', de Miquel Àngel, volia que el museu es digués com el seu marit, Albert. Finalment el nom oficial va ser el de la reina i el príncep difunt.

[divendres, 23.11.07]
Els Premis Nacionals de Cultura atorguen a l'historiador Josep Fontana, per primera vegada, un guardó honorífic a la Trajectòria Professional i Artística
L'acte de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura 2007, que té lloc aquest dissabte, a les 19.00 h, al Teatre Fortuny de Reus i que retransmet en directe TV3, han afegit aquest any un nou guardó a la llista de les especialitats que es distingeixen. Per primera vegada, s'atorga el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística que ha correspost a l'historiador Josep Fontana. Entre els altres guardonats, hi ha Dani Freixes, Premi Nacional d'Arquitectura i Espai Públic; Frederic Amat, Premi Nacional d'Arts Visuals; la sèrie audiovisual i també editada en llibre i CD, 'Una mà de contes', de Televisió de Catalunya, del director Manuel Barrios, Premi Nacional d'Audiovisual; Cesc Gay, per la pel.lícula 'Ficció', Premi Nacional de Cinema; Bet Miralta i Jordi Aspa, directors de Trapezi, Premi Nacional de Circ; la Coordinadora de Colles Castelleres, Premi Nacional de Cultura Popular; Marta Almirall, Premi Nacional de Dansa; Martí Guixé, Premi Nacional de Disseny; Francesc Serés, pel llibre 'La força de la gravetat', Premi Nacional de Literatura; Benet Casablancas, Premi Nacional de Música; la Revista 'Mètode', dirigida per Martí Domínguez, Premi Nacional de Periodisme; i la dramaturga Lluïsa Cunillé, Premi Nacional de Teatre.

[dijous, 22.11.07]
«La plaça del Diamant», «A la Toscana», «El mariner», «Circ Cric», «Intimitat», «Un roure», «L'aigua» i «El senyor Perramon», entre les crítiques de les estrenes recents a «Clip de Teatre»
La temporada teatral ha enfilat la recta final amb les estrenes dels espectacles que es mantindran en cartellera fins passades les festes de Nadal i Reis. A l'espera de la reestrena de l'espectacle 'Cómeme el coco, negro!', de La Cubana, que reconvertirà el cinema Coliseum en teatre, i l'estrena de 'Mamma mía!', al Barcelona Teatre Musical, a més dels muntatges que continuen en cartellera, la revista digital «Clip de Teatre» us ofereix les crítiques de les estrenes més recents i una àmplia informació sobre la vida teatral catalana dels últims dies.

[dimecres, 21.11.07]
El grup Enderrock edita la primera revista monogràfica sobre músiques de la Mediterrània
Des d’aquest novembre, 'SONS de la Mediterrània', revista bimestral especialitzada en la música dels Països Catalans i del Mediterrani es pot trobar als quioscos i les llibreries. Aquesta nova capçalera és la continuació de 'FOLC', publicació que tanca una etapa de 36 números i sis anys. 'SONS' és el primer producte periodístic i musical centrat en les músiques i les cultures del mar Mediterrani. La revista vol vincular la música dels Països Catalans amb la resta de països europeus, africans i asiàtics de l’arc mediterrani, segons els seus responsables. A més de l’edició en paper, 'SONS' també estarà disponible en format digital a través de Zinio, líder mundial en la distribució de publicacions de paper en versió digital. La nova capçalera es podrà llegir a la pantalla de l’ordinador a través d’un programa interactiu, que permet al lector tenir el número actual abans que surti al quiosc o li arribi la revista en paper a casa seva, a més d'obrir també una nova via de subscriptors. Al mateix temps, es converteix en un valor afegit i en una nova eina promocial per a l’anunciant, a l’arribar a nous públics amb funcionalitats multimèdia d’àudio i vídeo. La revista es complementa amb discos, DVD's, llibres i d’una Guia de Cultura Popular, a més de suplements monogràfics que s’oferiran gratuïtament amb cada edició. El primer número de 'SONS' és un especial amb una visió general de les músiques de la Mediterrània: ofereix una conversa amb l’Orquestra Àrab de Barcelona, en la qual el seu creador, el violinista Mohamed Soulimane, relata en primera persona la crònica de l’emigració catalana. Es fa també una mirada a les diverses tradicions musicals i des de diverses perspectives, de Marsella al Caire, d’Istanbul al Pirineu i dels Balcans a Andalusia. La revista té un preu de llançament de 2,50 €, també inclou una guia-agenda de Cultura Popular als Països Catalans, un CD amb una selecció dels artistes que van actuar a la Fira Mediterrània de Manresa, i una traducció en castellà, italià, francès, anglès i àrab.

[dimarts, 20.11.07]
La National Gallery de Londres mostra diverses obres renaixentistes dispersades arreu del món a través dels segles
La mostra posa de manifest l'esplendor artística de la ciutat toscana de Siena també en l'àmbit de l'escultura, la ceràmica, els dibuixos i els manuscrits. S'han reunit també una sèrie de retrats d'antics herois i heroïnes pintats per decorar unes noces i realitzats pels millors pintors dels anys 1490. La darrera de les sales està dedicada al pintor Domenico Beccafumi, amb una sèrie de treballs separats des d'abans del 1600, que originàriament penjaven a l'habitació d'un palau. Però l'eix de l'exposició és la presentació d'un centenar de peces del Renaixement italià fetes a la ciutat de Siena de 1450 a 1536, en aquell moment rival de Florència i Perusa. La National Gallery de Londres aplega diverses d'aquestes obres, la majoria restaurades per a l'ocasió, que en el decurs dels segles s'han dispersat i han anat a parar a diferents països, museus o propietaris. Matteo di Giovanni (1428-1495) va pintar sobre fusta una obra per a un altar d'església. En quatre peces, procedents d'Itàlia, Londres i EUA, torna a estar complet sota el títol 'Verge de l'Anunciació amb Sant Miquel Arcàngel i Sant Agustí'. Tres panells de bronze de Francesco di Giorgio (1439-1501) i Donatello (1386-1466) mostren extraordinàries imatges humanes en tres dimensions o relleu. En posició agenollada, les imatges fan més efecte donant moviment a les figures. Un 'Sant Vicent Ferrer' i un 'Sant Agustí', de Matteo di Giovanni, formen part d'una escena global en què sobresurten els dos personatges.

[dilluns, 19.11.07]
L'aventura de l'irlandès Ernest Shackelton el 1914 per travessar a peu l'Antàrtida es reviu amb 150 fotografies de l'exposició «Atrapats al gel» al Museu Marítim de BCN
La mostra es por veure al Museu Marítim de Barcelona. 'Atrapats al gel. La llegendària expedició a l'Antàrtida de Shackleton' és una exposició que narra l'odissea de l'heroica aventura de l'irlandès Ernest Shackleton, quan el 1914 va salpar d'Anglaterra a bord de l'Endurance amb la intenció de fer la primera travessa a peu de l'Antàrtida. L'acompanyaven sis científics més, a banda del fotògraf Frank Hurley i dels vint mariners que, en teoria, només els havien de dur fins al continent de glaç. Però a 160 quilòmetres del seu destí, l'Endurance va quedar atrapat al mar glaçat de Weddell. Llavors va començar una nova aventura: la de sobreviure en condicions extremes al llarg de dos anys. I gràcies a la tenacitat dels protagonistes, es va assolir una fita que encara avui dia és un model de superació. No es va perdre cap vida. A través de les 150 fotografies que Frank Hurley va poder salvar, i amb el complement de magnífics audiovisuals per contextualitzar l'època, les circumstàncies i la duresa del continent, llavors i actualment, l'exposició dóna a conèixer tots els detalls de l'aventura. La mostra es complementa amb un cicle de conferències i la projecció de documentals, entre els quals hi ha 'South', la pel·lícula original de l'expedició que en un principi havia de servir per finançar l'aventura.

[diumenge, 18.11.07]
El Saló del Llibre de Barcelona dedica la tercera edició a la defensa del medi ambient i a la conscienciació davant del canvi climàtic
El Saló del Llibre de Barcelona, que se celebra a la Fira de Barcelona del 21 al 25 de novembre, dedica la seva tercera edició a la defensa del medi ambient i a la conscienciació davant del canvi climàtic. Prop de 400 editorials munten la seva parada al Saló del Llibre, que es vol consolidar com la gran trobada del llibre a la tardor a la capital catalana, i que en aquesta edició ocupa 13.000 metres quadrats. El Saló del Llibre destina la part dedicada a la indústria editorial de l'exposició central de la presència de la cultura catalana a la passada Fira del Llibre de Frankfurt. El Gremi d'Editors de Catalunya calcula que es poden augmentar els 70.000 visitants que va rebre l'any passat. Un dels grans eixos temàtics del Saló del Llibre de Barcelona d'aquest any és la defensa del medi ambient i la sostenibilitat en el món del llibre. Per això, el certamen ha organitzat l'exposició 'Llibre Verd' i les taules rodones 'Canvi climàtic, fem tard?' i 'Els secrets de l'edició ecològica'. L'exposició 'Llibre Verd' té com a objectiu oferir als visitants un estímul per entendre el procés de la indústria editorial en clau de sostenibilitat i els reptes ambientals del sector. La programació cultural del Saló del Llibre preveu la lectura comentada de poemes, un concert-recital amb Gerard Quintana, activitats per a escolars —se n'esperen uns 6.000—, taules rodones i presentacions de llibres.

[dissabte, 17.11.07]
Una pàgina web sobre Josep Maria Planes i Martí, assassinat per la FAI durant la guerra civil, descobreix la faceta d'un dels pioners del periodisme d'investigació
Dins del portal sobre la Memòria Històrica, que coordina Joaquim Aloy —recent premi Bages de Cultura— s'acaba d'incloure una pàgina dedicada a l'escriptor manresà Josep Maria Planes i Martí (1907-1936), pioner i víctima del periodisme d'investigació, que fou assassinat per la FAI durant la guerra civil, quan tenia 29 anys. Director de la revista 'Imatges' (als 23 anys), director d''El Be Negre' (als 24 anys) i columnista de 'La Publicitat', 'Mirador' i altres mitjans coneguts de l'època, Josep Maria Planes i Martí havia estat, malgrat la seva joventut, un dels periodistes catalans més destacats. La pàgina web —que s'ha elaborat amb motiu del centenari del seu naixement— conté més de cent articles del periodista, recuperats de l’hemeroteca, la majoria dels quals no han tornat a veure la llum des que van ser publicats als anys trenta. En el treball de recerca sobre la seva producció periodística inicial, es va trobar el seu primer article signat, el 19 de juliol de 1924, al diari manresà 'El Pla de Bages' i el dedica a Àngel Guimerà que havia mort el dia abans. Josep Maria Planes i Martí tenia aleshores 17 anys. Casualment, el seu últim article publicat, abans de ser assassinat, veuria la llum un altre 19 de juliol, el del 1936, a 'La Publicitat', un article que acabava proclamant: «Ara més que mai: Visca Catalunya! Visca la República!» La pàgina web també inclou imatges, documents, un recull d’opinions de l'autor sobre diversos temes, una trentena d’articles que han aparegut en els últims anys sobre la seva vida i obra, una quarantena d'opinions i una entrevista a dos coneguts de Planes i Martí que el van veure els últims dies, poc abans de morir.

[divendres, 16.11.07]
La Fundació Mercè Rodoreda publica «Mercè Rodoreda i l’humor (1931-1936)» sobre les novel·les de joventut de l’escriptora
La Fundació Mercè Rodoreda, de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), acaba de publicar 'Mercè Rodoreda i l’humor', un estudi de les quatre primeres novel·les de l’autora realitzat per Roser Porta, autora de les edicions crítiques de les quatre obres que la Fundació ha publicat en dos volums (Primeres novel·les, I: 'Sóc una dona honrada?' i 'Del que hom no pot fugir', editat l’any 2006, i Primeres novel·les, II: 'Un dia de la vida d’un home' i 'Crim', editat el 2002). L’estudi culmina, així, el projecte de recuperació i estudi de l’obra de joventut de l’autora, dirigit per Joaquim Molas —membre de l’IEC i de la Comissió Tècnica de la Fundació—, que vol omplir un buit en els estudis sobre l’autora. 'Mercè Rodoreda i l’humor' analitza la producció de la jove escriptora fins al 1936. Se centra en la narrativa, l’assaig i el periodisme, i en demostra la unitat de temes i estil. L'obra, segons l'autora de l'estudi, situa aquesta producció en el seu context, una etapa molt important per a la cultura catalana —el procés de recuperació dels anys trenta, els anys de la República—, vol relacionar aquesta producció juvenil amb la de maduresa, però sense perdre de vista els dos contextos diferents ni barrejar-los i demostrar que conté alguns dels elements essencials, com ara la negació de l’amor i l’antisentimentalisme. I, sobretot, aquest vol reivindicar el paper que l’humor té en l’obra de Mercè Rodoreda, una faceta sovint ignorada o poc valorada i que és vital. I ho vol fer partint directament dels materials escrits per l’autora i alguns coetanis, sense prejudicis originats de la biografia ni de la lectura i interpretació de l’obra de maduresa. Segons Roser Porta, Mercè Rodoreda, els actes del centenari de la qual s'han obert amb l'estrena teatral de 'La plaça del Diamant', al Teatre Nacional de Catalunya, va ser tan humorista com Francesc Trabal o Joan Oliver, i tan dessacralitzadora i desmitificadora com ells a l’hora de parodiar la literatura, satiritzar la religió o caricaturitzar la societat i la cultura catalanes que l’envoltaven i de les quals es nodria. Rodoreda va conrear intensament l’humor, tant en les novel·les de l’època com en el periodisme, fins i tot el periodisme satíric en una revista, 'Clarisme', que va tenir un enfrontament amb 'El Be Negre', el màxim exponent del gènere.

[dijous, 15.11.07]
Els premis a tota una Trajectòria atorgats pel Consell Català del Llibre per a Infants i Joves guardonen Roser Capdevila, Joaquim Carbó, Teresa Rovira i Andreu Sotorra, entre nou modalitats diferents
El Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (CLIJCAT) commemora el 25è aniversari de la seva fundació i per celebrar-ho ha instituït excepcionalment els premis Trajectòria que distingeixen la feina feta per diverses persones i institucions al llarg d'aquests anys en favor de la difusió de la literatura infantil i juvenil. Entre els premis figura l'escriptor Andreu Sotorra, editor-fundador d'aquesta revista digital, per la seva iniciativa i també la creació de la revista digital Cornabou, especialitzada en literatura infantil i juvenil, i per prop de vint anys com a crític constant de literatura infantil i juvenil del diari AVUI. Els premis han distingit també l'editor Jordi Úbeda per la seva participació en iniciatives del món del llibre; l'escriptor Joaquim Carbó per la seva llarga dedicació; la il.lustradora Roser Capdevila per la seva difusió internacional amb 'Les tres bessones'; la veterana bibliotecària Teresa Rovira Comes, per la seva feina d'investigadora; la llibreria Robafaves, per trenta anys de difusió del llibre infantil; l'Associació de Mestres Rosa Sensat per més de 40 anys en la formació i assessorament sobre literatura infantil i juvenil als mestres catalans; el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya pel seu suport a les activitats del CLIJCAT i la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya, per la seva feina de donar suport a la lectura fora de l'escola. Els premis han estat lliurats en una festa a l'Hotel Hilton de Barcelona, presidida pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, i a la qual han assistir nombroses personalitats relacionades amb els diversos àmbits vinculats al llibre infantil i juvenil.

[dimecres, 14.11.07]
El centenari de l'escriptor Alberto Moravia s'enriqueix amb l'edició a Bompiani de la novel.la inèdita i inacabada, «I due amici»
El 28 de novembre es commemora el centenari del naixement d'Alberto Moravia. Mentre a Itàlia es posen en marxa els actes de celebració, l'aparició d'una novel.la inèdita de l'autor s'ha publicat a Bompiani. 'I due amici' va quedar inacabada i el manuscrit es va quedar perdut en una maleta a la residència que Moravia tenia a Lugotevere della Vititoria. Sis anys després de la mort d'Alberto Moravia, el 1990, es va trobar casualment. Es va descobrir aleshores un inèdit de 400 pàgines que ha estat revisat per l'editor Simone Casini. Com tota obra que es publica quan l'autor ja és mort, la polèmica és inevitable perquè el lector no sap si el que llegeix ho ha d'atribuir a l'original o a la revisió, cosa que va passar per exemple, amb la novel.la pòstuma de Mercè Rodoreda, una altra autora que commemora també el centenari que es complirà el 2008. En el cas d'Alberto Moravia (Roma, 1907 - 1990) se sap que l'escriptor italià tenia el costum de destruir les còpies provisionals de les seves novel.les. 'I due amici' es va escriure el 1952, una data que està entre l'escriptura de dues de les seves obres més importants: 'El conformista' i 'El menyspreu', dues novel.les que els realitzadors Bernardo Bertolucci i Jean-Luc Godard van adaptar al cinema. Alberto Moravia dóna en aquesta novel.la inèdita el seu desencís per la burgesia italiana. Però, contràriament a altres novel.les, aquí l'autor no s'estalvia les relacions amb el feixisme que van tenir alguns intel.lectuals italians reconvertits al comunisme tot just caure Mussolini. La hipòtesi que corre aquests dies entre cercles literaris és que Moravia no va voler provocar un enfrontament amb altres escriptors i ell mateix va renunciar a publicar 'I due amici'. L'editor que l'ha revisada opina, però, que Alberto Moravia no va quedar satisfet de la seva novel.la i va buscar altres arguments i una narrativa que el van portar per camins més intimistes.

[dimarts, 13.11.07]
El Consell Suprem d'Antiguitats d'Egipte estudia el terreny però diu que l'esfinx de Gizeh al Caire no corre perill d'enfonsar-se contràriament al que afirmava l'investigador Bassam al-Shammaa
Segons les declaracions de l'investigador de fa uns dies, les aigües subterrànies amenacen d'enfonsar el colós més famós del món, que s'alça com a guardià de les piràmides de Kèops, Kefren i Micerinos. A la seva pàgina web, aquest alexandrí de quaranta-cinc anys ha llançat finis i tot una campanya per conscienciar del problema els amants de l'Antic Egipte que porta per títol 'Salvem l'Esfinx'. En la pàgina web de la iniciativa, Al-Shammaa mostra una sèrie de fotos que va fer fa un mes al complex de Gizeh. L'especialista en l'època faraònica va observar com en alguns espais desèrtics molt pròxims a l'enorme i mil.lenària escultura de pedra calcària, en concret a l'anomenat Temple de la Vall, hi havia bassals d'aigua procedents del subsòl. La seva càmera es va aturar també en zones arenoses on havia crescut l'herba, els bassals d'aigua eren cada vegada més profunds i havia augmentat la brutícia. Per això, l'investigador pensa que si no es resol aquest problema, l'Esfinx de Gizeh podria desaparèixer en un futur. L'estudiós alexandrí és autor d'algunes desenes de llibres de l'època faraònica i defensor de polèmiques teories, com la que manté que va existir una segona esfinx, que va acabar desapareixent. Al-Shammaa va advertir de l'amenaça que es concentra sobre la gran i mítica figura, meitat home meitat lleó, fa uns quants dies en dos diaris egipcis, però sense gaire èxit. En la seva opinió, l'aigua procedeix de la irrigació de camps de cultiu i d'un canal pròxim. La resta de mitjans de comunicació van recollir la versió del Consell Suprem d'Antiguitats d'Egipte, dirigit per l'arqueòleg Zahi Hawass. El Consell va mantenir que l'Esfinx no corria perill. Ara ha creat un grup d'experts del departament d'enginyeria de la Universitat del Caire perquè estudiï la situació sobre el terreny, que resideix al Caire. Per sort, les tres piràmides de Gizeh estan salvades de l'aigua.

[dilluns, 12.11.07]
Els editors de premsa escrita reclamen l'IVA zero per millorar la pèrdua de quota de mercat que estan patint els diaris
Tant els editors de premsa escrita com el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han manifestat el seu acord en unes jornades sobre fiscalitat. Els dos organismes pensen que cal arribar al tipus d'IVA del 0% per a la premsa escrita com a única possibilitat per millorar la pèrdua de quota de mercat que estan patint els diaris a causa de la crisi actual de la premsa escrita. Des del passat mes de maig, el govern de la Generalitat ha posat en marxa la Taula Sectorial de les Publicacions Periòdiques per debatre amb tots els agents implicats els problemes de la premsa a Catalunya. La premsa és una eina per promoure els valors democràtics europeus i fomentar el debat i l’accés a la informació. Els diaris són capaços de garantir un nivell alt de professionalitat dels continguts que no és comparable a cap altre mena de font d’informació o mitjà. Per tot això és important el tipus d’IVA que s’apliqui a les publicacions, perquè determinarà que puguin continuar desenvolupant la seva feina. La normativa bàsica de l’IVA és d’origen comunitari. El tractament de la premsa a efectes del tipus impositiu a Europa va des de la plena exempció (0%) fins al tipus general de l’IVA (15%). Els països que permeten aplicar un tipus del 0% són Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia i el Regne Unit. Hi ha cinc països que apliquen un tipus reduït inferior al 5%: Grècia (4,5%), Espanya (4%), Itàlia (4%), Luxemburg (3%) i França (2,1%). Un total de set països apliquen un tipus del 5%: Portugal, República Txeca, Estònia, Xipre, Letònia, Lituània i Malta. Hi ha vuit països que l’apliquen superior al 5% però inferior al tipus general (15%): Irlanda (13,5%), Àustria (10%), Romania (9%), Eslovènia (8,5%), Alemanya (7%), Polònia (7%), Holanda (6%) i Suècia (6%). Només Hongria, Eslovàquia i Bulgària apliquen el tipus general de l’IVA en els seus diaris. Cal tenir en compte, però, que aquestes són dades orientatives i no tots els diaris s’hi poden acollir, ja que molts països apliquen limitacions al tipus reduït d’IVA. D’altra banda la premsa electrònica tributa al tipus general previst per la normativa, queda exclosa de la premsa escrita tradicional. Les ambigüitats que presenta la normativa europea han causat aquestes interpretacions tant diferents pel que fa als tipus impositius. Per la seva banda, els Estats Membres s’han mostrat reticents a cedir en les seves posicions. Com a conseqüència, hi ha empreses que no apliquen tipus reduïts per manca de seguretat jurídica.

[diumenge, 11.11.07]
El servei de premsa internacional s’estén a 14 biblioteques més de la Diputació de Barcelona
Des d’aquest novembre, 14 biblioteques més de la Xarxa de Biblioteques Municipals disposen de Diaris del Món, un servei que permet oferir als usuaris de les biblioteques la premsa internacional del dia a mida real. La subscripció d’aquest servei inclou l’accés a 200 diaris de 60 països diferents, que les biblioteques imprimeixen segons les seves necessitats. Actualment, 29 biblioteques de la Xarxa ofereixen els Diaris del Món. Gràcies a la tecnologia via satèl·lit, els diaris internacionals arriben a les biblioteques i s’imprimeixen a mida DIN A3, fet que permet disposar d’un còpia exacta de l’edició en paper original. Aquest servei de premsa internacional és una iniciativa del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Les últimes biblioteques en incorporar-se a Diaris del Món han estat: Ca n’Altimira de Cerdanyola del Vallès, Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes, Pare Fidel Fita d’Arenys de Mar, Can Salvador de la Plaça de Calella, Torras i Bages de Vilafranca del Penedès, Cal Gallifa de Sant Joan de Vilatorrada, Antoni Martin d’El Prat de Llobregat, Ramon Fernández Jurado de Castelldefels, Montserrat Roig de Sant Feliu de Llobregat, Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú, Sagrada Família de Barcelona, Ignasi Iglésias - Can Fabra de Barcelona, Les Corts - Miquel Llongueras de Barcelona i Bisbe Morgades de Manlleu.

[dissabte, 10.11.07]
El 71% del professorat no acostuma a utilitzar els ordinadors a l'aula segons un informe fet a partir de 4.000 docents i 22.000 alumnes
Segons aquest informe, elaborat pel Centre d'Investigació Educativa i l'empresa pública Red.es, el 71% de los docents no utilitza mai o, a tot estirar, una vegada al mes, l'ordinador com a suport de les explicacions a les classes d'ensenyament no universitari, a pesar que el 94'6% declara que té accés a equips informàtics en el mateix centre on exerceix. Cal tenir en compte que l'estudi es va fer el curs 2005-2006, en un espai de 616 centres, però tot indica que no ha canviat gaire des d'aleshores. D'altra banda, el 34'6% de l'alumnat afirma no que no utilitza mai o gairebé mai l'ordinador en hores de classe, el 30'9% diu que sí algunes vegades a la setmana, i el 36'3% de Formació Professional diu que diàriament. Per etapes educatives, el professorat de Secundària són els que aprofiten més l'existència d'ordinadors a classe, un 38'8% diu que sovint o cada dia. La proporció baixa fins al 23'3% quan es tracta del professorat de Primària. Fora de les classes, el 65'7% del professorat s'acosta a l'ordinador cada dia o diverses vegades per setmana, però sempre en més proporció a Secundària. També el sexe indica que el 51'1% dels homes fa servir l'ordinador cada dia. En canvi, les dones se situen en el 34'9% diari. Com més jove és el professorat, més augmenta l'ús de les tecnologies noves. El cas és que aquestes dades constrasten amb l'opció personal perquè el 91'7% del professorat declara que té ordinador a casa i, d'aquests, el 77'6% té connexió a Internet. L'ús de materials didàctics digitals té una bona proporció, ja que se'n descarreguen un 60%, el mateix tant per cent que fa consultes en portals d'Internet. En general, tot el professorat valora positivament la possibilitat de poder recórrer a aquests recursos, però es queixen de la falta de temps per poder preparar les classes i l'absència de personal especialitzat en informàtica en els centres. Pel que fa als estudiants, el 72'6% diu que utilitza de manera habitual l'ordinador a casa, per a fer treballs escolars, però, sobretot, per a l'oci personal.

[divendres, 09.11.07]
Es posa en xarxa el portal «Polemos» dedicat a l'estudi i la difusió del patrimoni bèl.lic
El Grup de Recerca de Didàctica del Patrimoni, Museografia Comprensiva i Noves Tecnologies (GRC-DIDPATRI) dirigit pel catedràtic Francesc Xavier Hernández Cardona i el professor Joan Santacana, del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona, ha posat en marxa el portal web Polemos, una iniciativa dedicada a l'estudi i la difusió del patrimoni bèl·lic. El portal s'ha creat amb l'objectiu d'oferir un espai de difusió de la recerca sobre els camps de batalla, els espais amb intervencions poliorcètiques i els elements tecnològics i maquinaris vinculats amb la guerra. Es proposa, doncs, ser un punt de referència tant per als investigadors sobre el tema com per a les persones interessades que cerquin continguts didàctics addicionals. El portal està dissenyat sobre la plataforma lliure Plone i aprofita tota la potència d'aquest sistema per permetre la creació de continguts de manera dinàmica i intuïtiva. El portal analitza diversos conflictes i batalles de totes les èpoques, com ara la batalla d'Ilerda que va lliurar Juli Cèsar durant la guerra civil romana, la batalla d'Almenar durant la Guerra de Successió, però sobretot cal destacar una nova i diferent interpretació de la batalla de Muret (1213). En aquesta batalla, el pare del rei Jaume I, Pere el Catòlic, va morir en l'enfrontament amb el potent exèrcit croat de Simó de Montfort, que tenia el suport del papa Innocenci III, que volia acabar amb l'heretgia càtara en terres occitanes. La derrota va significar la fi de la influència catalana en aquests territoris i la possibilitat d'expansió Pirineus enllà. A partir d'aleshores, Catalunya va dedicar els seus esforços al sud, i és així com Jaume I va conquerir Mallorca i València. Fins avui, la historiografia considera que la derrota havia estat causada per una deficient preparació per part del rei Pere, que sovint ha estat acusat fins i tot de deixadesa i poc talent. La investigació, seguint la teoria matemàtica dels jocs (Von Neumann i Morgenstern, 1944), i mitjançant una acurada reinterpretació de les fonts històriques, intenta demostrar tot el contrari, i refà la figura, sovint malmesa, del rei.

[dijous, 08.11.07]
La Filmoteca de Catalunya dedica un cicle dedicat a revisar l’obra del director italià Valerio Zurlini
Valerio Zurlini es va traslladar de jove de Bolonya, on vivia, a Roma on va compaginar els seus estudis de Dret amb el teatre. Als anys quaranta va ingressar al món del cinema, debutant com a realitzador de curtmetratges, entre els quals destaquen 'Música per un sou' (1953), 'Soldats a la ciutat' (1953) i 'L’estació', pels quals va obtenir diferents guardons. El 1954 roda el seu primer llargmetratge, 'Les noies de San Frediano', basat en la novel·la homònima de Vasco Pratolini. Els tres films que va realitzar a continuació constitueixen la seva gran aportació a la història del cinema italià: 'L’estiu violent' (1959), una història d’amor ambientada a finals de la segona guerra mundial que no es va arribar a estrenar aquí a causa de la censura política. L’any 1961 va estrenar 'La noia amb la maleta', el seu film de més èxit i el que donaria fama internacional a l’actriu Claudia Cardinale. I el 1962 amb 'Crònica familiar', adaptació d’una altra obra de Vasco Pratolini, que va obtenir el Lleó d’Or de Venècia i el reconeixement unànime de la crítica. Tot i continuar realitzant films interessants la figura de Valerio Zurlini (Bolonya, 1926 - Verona, 1982) es va eclipsar fins que el 1976 va emergir amb el que seria el seu darrer film, una adaptació brillant, però sense èxit, de 'El desert dels tàrtars', de Dino Buzzatti. L’obra de Zurlini, sempre atenta als menors detalls, sap extreure amb precisió la realitat interior dels personatges alhora que ofereix una acurada perspectiva del rerefons històric en què es mouen. Al llarg de vint anys, Valerio Zurlini només va rodar vuit films.

[dimecres, 07.11.07]
El nombre de membres del futur Consell de la Cultura i les Arts és el principal escull d'acord entre els creadors i el govern català
Encara no ha hascut, però ja és polèmic. Ho diu la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts, que té el suport de 33 associacions o col.lectius professionals que agrupen uns 20.000 creadors i 348 empreses o companyies. Fins ara, les gestions de la Plataforma han estat liderades sobretot per l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya i l'Associació d'Artistes Visuals. En formen part també l'Associació de Companyies de Teatre (ADETCA) o l'Associació Catalana de Compositors, entre altres. Les principals esmenes que la Plataforma fa al projecte de llei pretenen aconseguir que es respectin tots els punts que es van pactar amb el sector i l'administració, cosa que ara sembla que corre perill. La Plataforma ha adreçat les seves crítiques als diversos grups parlamentaris catalans, sobretot perquè aquests volen reduir de 14 a 7 els membres del futur Consell. Segons la Plataforma, reduir a 7 membres el Consell es limita la pluralitat de les diverses posicions i resta independència a l'organisme. Tampoc no estan d'acord que els membres del Consell es dediquin exclusivament a la seva feina perquè això impedeix els creadors de formar-ne part. El govern català també vol que el nom canviï per Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i la Plataforma vol mantenir el nom pactat inicialment, Consell de les Arts de Catalunya. Pròximament, segons el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, els diferents sectors es trobaran amb els representants dels grups parlamentaris per discutir les diferències i arribar a un acord.

[dimarts, 06.11.07]
El II Simposi Agustí Bartra commemorarà el 2008 el centenari del naixement i el vint-i-cinquè aniversari de la mort del poeta
El primer Simposi va tenir lloc fa vint anys. Ara, l’Ajuntament de Terrassa i l’entitat Amics de les Arts i Joventuts Musicals —en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona i la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la Universitat de Vic— convoquen el II Simposi Agustí Bartra. El primer, celebrat el 1987, va significar un impuls important en l’estudi i la difusió de l’obra de l’escriptor, un dels autors de referència de la literatura catalana contemporània, especialment per la seva faceta de poeta, però també per la de narrador, dramaturg, crític i traductor. Aquest II Simposi Agustí Bartra se celebrarà els dies 27 i 28 de març de 2008 a Terrassa i a Bellaterra. La intenció dels organitzadors és aprofundir més en l’estudi i la difusió de l’obra, amb atenció específica als diferents gèneres i al context en el qual Agustí Bartra (Barcelona, 1908 - Terrassa 1982) va desenvolupar la seva carrera literària. És per aquest motiu que s’han encarregat una sèrie de ponències a especialistes en la matèria, les quals es completaran amb una conferència inaugural, una taula rodona, una sèrie de comunicacions i un seguit d’actes complementaris com exposicions, presentacions de novetats bibliogràfiques i concerts. Els ponents i conferenciants que han estat convidats a presentar-hi els seus treballs fins ara són: Sam Abrams, Jaume Aulet, Montserrat Bacardí, Miquel Desclot, Joaquim Espinós, Francesc Foguet i Carlos Guzmán. En una taula rodona, moderada per Llorenç Soldevila, hi intervindran Jaume Cabré, Antoni Clapés, Oriol Pi de Cabanyes i Vicenç Villatoro. Els àmbits de treball són: La poesia d’Agustí Bartra, Els altres gèneres (narrativa, teatre, crítica i traducció), Agustí Bartra i el context literari del seu temps. Les comunicacions han de ser de vint minuts de durada. Cal presentar una proposta per escrit (d’uns 6000 caràcters aproximadament) abans del 31 de desembre de 2007. Les propostes s’han d’enviar en aquesta adreça electrònica o bé per correu postal a l’apartat de correus 426, 08220 Terrassa. El preu de la inscripció és de 15 €. (10 € per als estudiants i gratuït per als comunicants i per als socis d’Amics de les Arts). Els diners s’han d’ingressar al compte 2074 0034 57 2129798079, de Caixa Terrassa. El comitè organitzador d'aquest II Simposi està format per Jaume Aulet, Jordi Badiella, Jaume Cañameras, Jaume Closa, Jordi F. Fernández, Jordi Garreta, Oriol González i Llorenç Soldevila.

[dilluns, 05.11.07]
Entre els vint llibres més comprats del 2006, no hi figura cap títol editat en català i entre els vint autors més comprats, només hi ha un escriptor català
Els hàbits de lectura entre la població catalana es mantenen des de fa anys en uns nivells manifestament millorables. De l’estudi 'Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2006', fet per l’empresa Precisa Research per a l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i el Gremi d’Editors de Catalunya amb data de febrer de 2007, destaquen aquestes dades referides només a lectura de llibres: El 42,6% dels residents a Catalunya més grans de 14 anys es declara no lector, és a dir, que al llarg de l’últim any no han llegit mai o gairebé mai. Del 57,4% restant, el 12,9 es declara lector ocasional (és a dir, llegeix llibres alguna vegada al mes o al trimestre), mentre que el 44,5% es declara lector freqüent (llegeix llibres tots els dies o alguna vegada a la setmana). El 78,7% dels enquestats declara tenir el castellà com a idioma habitual de lectura, enfront d’un 20,1% per al català, un 0,7% per a l’anglès i un 0,5% per a d’altres idiomes. En canvi, un 56% declara tenir el català com a idioma ocasional de lectura, enfront d’un 21% per al castellà, un 8,3% per a l’anglès, un 3,3% per al francès i un 2,7% per a d’altres idiomes. En el rànquing dels 25 títols més llegits del 2006 només hi apareixen llibres editats en castellà, ja siguin originals o traduccions. I entre els 20 llibres més comprats el 2006, no hi figura cap títol editat en català. Finalment, entre els 20 autors més comprats, només hi ha un escriptor en llengua catalana: Albert Sánchez Piñol. Sense comentaris.

[diumenge, 04.11.07]
Una mostra fotogràfica sobre el Che es presenta a La Virreina després d'un recorregut per Califòrnia, Nova York, Mèxic, Londres, Amsterdam, Tenerife i Milà
La mostra del fotògraf Alberto Korda es pot veure fins al 20 de gener al Palau de la Virreina de BCN, després d'haver-se exposat a Califòrnia, Nova York, Mèxic, Londres, Amsterdam, Tenerife i Milà. Curiosament, després de gairebé mig segle de la famosa foto del personatge, convertida en icona de moltes generacions, ha provocat diverses reaccions en cadascun dels llocs. Mentre a Barcelona, el Partit Popular ha criticat que es faci propaganda d'un personatge que va utilitzar la violència, als Estats Units va tenir interès la denúncia de l'exili cubà; a Mèxic es va incidir sobre la utilització que el zapatisme ha fet del Che; a Londres va interessar més el disseny amb la seva icona; i a Milà va prendre protagonisme el Partit Comunista Italià. La foto que ha donat la volta al món i que servit per il.lustrar cartells, samarretes, clauers i altres utensilis, es va captar per Alberto Korda el 5 de març del 1960 a L'Havana, quan Fidel Castro havia convocat un funeral massiu per vuitanta cubans morts. Amb una Leica de l'època, el fotògraf hi va retratar també, a més de Castro, Simoni de Beauvoir i Jean-Paul Sartre. Una de les dues úniques imatges que va fer d'Ernesto Guevara, el Che, sobretot després de la mort del guerriller, es va convertir en la imatge oficial del personatge argentí i es considera també que la més manipulada i reproduïda de la història de la fotografia, gairebé tant com les reproduccions del quadre de la Mona Lisa. L'exposició 'Ch€! Revolució i mercat' vol analitzar el mite i la seva història tot i fer notar també que portar una samarreta amb la imatge del Che no vol dir que se sàpiga qui era el personatge ni el que representava.

[dissabte, 03.11.07]
Una concentració davant el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya vol alertar del perill que torna a córrer Can Ricart al Poblenou
La Generalitat de Catalunya inscriu Can Ricart com un dels edificis catalogats per l'Ajuntament de Barcelona i en el seu entorn, en què es prohibeixen construccions de gran altura i volumetria. Els veïns del Poblenou coincideixen pel que fa a l'entorn, però diuen que la catalogació comprèn l'interior de tot el recinte, incloses les naus que no va preservar el consistori i que ells creien que ara podrien salvar-se. Aquesta última possibilitat ja sembla descartada, encara que almenys han aconseguit que la Generalitat s'impliqui al màxim en la defensa de la resta. En els últims anys el Poblenou ha vist desaparèixer diverses fàbriques que estaven en procés de catalogació, seguint la mateixa estratègia de fets consumats per part dels propietaris que ara imputen al Departament de Cultura. Així va passar l'any 2004 amb la Unión Metalúrgica, el 2005 amb Extractos Tánicos o recentment a Ca l'Alier, castigada per cinc incendis en un mes. A Can Ricart, símbol de la resistència, s'han produït diversos focs, un d'ells el mateix dia de la presentació del pla municipal. L'autoria d'aquests incendis encara no ha estat aclarida. L'amenaçant presència de la piqueta a l'interior del recinte industrial obliga ara el Departament de Cultura a blindar físicament les naus catalogades. Per pressionar que això es faci, els col.lectius agrupats sota la 'Plataforma Salvem Can Ricart' es concentra dilluns, dia 5, davant la seu del Departament de Cultura (Rambla Santa Mònica) per fer sentir la seva veu i alertar del perill de malmetre un dels últims reductes del patrimoni industrial d'aquesta zona de Barcelona, envaïda pels nous plans urbanístics i pel projecte del 22@. El pla municipal de preservació de Can Ricart, aprovat l'any 2006, protegeix el 67% de les edificacions erigides entre la inauguració, a mitjans del segle XIX, i el 1930. Moltes d'aquestes naus estan adossades a les que la propietat està tirant per construir oficines i lofts.

[divendres, 02.11.07]
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'octubre del 2007 amb 2.868.915 visitants que han fet 10.351.730 consultes de pàgines
Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 d'octubre del 2007, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant l'octubre del 2007, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 2.868.915 visitants i 10.351.730 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 8.283'6 visites de pàgines (5'81 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 11.483 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 143 països més entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.

[dijous, 01.11.07]
La nova «Bibliotheca Alexandrina» ha superat els cinc anys després del remodelatge i ha catalogat el volum 555.555 amb un tractat d'Euclides
La nova biblioteca s'ha proposat ser un centre internacional en tots els camps del saber humà, des de la ciència fins a la filosofia o la caligrafia. Però no tothom pensa que aquest objectiu s'està complint. La Biblioteca d'Alexandria s'ha convertit més en un destí turístic que no pas en un centre de coneixement. També hi ha qui opina que la biblioteca està excessivament lligada a les directrius del govern egipci i això li impedeix de ser un centre independent. Algunes d'aquestes crítiques són fàcilment comprovables. L'any passat la van visitar un milió de persones. Per això alguns dels responsables de la Biblioteca d'Alexandria pensen més en un gran centre virtual accessible a tot el món. Segurament que la memòria del passat fa que es pensi tant en aquesta solució. Fa uns 2.000 anys la biblioteca va acollir fins a 750.000 manuscrits. Aquests dies han donat d'altra el volum 555.555, els 'elements', d'Euclides. La Biblioteca d'Alexandria va ser creada per ordre de Ptolomeu I, al segle III aC., fins a la seva destrucció, sota les flames, uns segles després. Tot i així, sempre havia estat un mite col.lectiu com a testimoni de la saviesa humana universal. El nou centre ha estat batejat amb el nom de 'Bibliotheca Alexandrina'. Un impressionant sostre en pendent, l'edifici rep il.luminació per una colla de finestres que tenen forma d'ulls. La sala de lectura té set pisos que poden encabir més de 2.000 lectors. La buidor, però, és una de les constants del centre. Només alguns turistes s'atreveixen a entrar a les sales i consultar alguns dels ordinadors amb les bases de dades. El lloc on es troba instal.lada és molt probablement el mateix on hi havia la biblioteca original. Les noves instal.lacions poden acollir fins a 8 milions de volums. D'aquí a 80 anys, els responsables creuen que hi poden arribar. Les principals incorporacions procedeixen de donacions de governs i institucions públiques i privades. La nova biblioteca, feta per l'estudi dels arquitectes noruecs, Snohetta, va costar 220 milions de dòlars.

TORNAR A PORTADA BIT DE CULTURA

| BITS GENER | BITS FEBRER | BITS MARÇ | BITS ABRIL | BITS MAIG | BITS JUNY | BITS JULIOL | BITS AGOST | BITS SETEMBRE | BITS OCTUBRE | BITS NOVEMBRE | BITS DESEMBRE |