L'apunt musical i els vídeos culturals del dia Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia
Plataforma en defensa del servei públic de Ràdio i Televisió de Catalunya
I encara...
El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca el gener del 2012 amb 5.539.231 visitants que han fet 18.304.127 consultes de pàgines Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 31 de gener del 2012, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli», entre altres monogràfics d'informació cultural, ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el gener del 2012, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada de 5.539.231 visitants i 18.304.127 consultes de pàgines. Actualment es té una mitjana diària de 8.672'6 visites de pàgines (9'4 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 14 minuts i 57 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 12.573 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, de 143 països més entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra, Angola, Aràbia Saudita, Argentina, Armènia, Austràlia, Àustria, Bahamas, Bèlgica, Bhutan, Bielorússia, Bolívia, Bosnia-Hercegovina, Brasil, Bulgària, Burkina Faso, Cambodja, Canadà, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Cuba, Dinamarca, Egipte, Eslovàquia, Eslovènia, El Salvador, Equador, Espanya, Estats Units, Estònia, Filipines, Finlàndia, França, Georgia, Ghana, Groenlàndia, Guatemala, Haití, Hondures, Hongria, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Iugoslàvia, Illes Cocos, Illes Maurici, Indonèsia, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Iugoslàvia, Japó, Latvia, Líban, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Malaisia, Malta, Marroc, Mèxic, Moldàvia, Moçambic, Mònaco, Nicaragua, Noruega, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Països Baixos, Pakistan, Panamà, Paquistan, Paraguay, Perú, Polinèsia, Polònia, Portugal, Qatar, República Dominicana, Romania, Seychelles, Singapur, Síria, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Taiwan, Timor, Trinitat i Tobago, Turquia, Txèquia, Ucraïna, Uruguay, Veneçuela, Vietnam, Xina i Xile.
[Altres
informacions]
El Premi Sant Joan de narrativa redueix la seva dotació gairebé a la meitat per les dificultats de Caixa Sabadell ara fusionada sota el segell d'Unnim El premi Sant Joan, que edita el Grup 62, s'ha convocat amb presses aquest 2012 perquè el termini acaba el 30 de març i, a més, ha reduït la seva dotació que era de 60.000 euros fins a 35.000 euros. L'últim guanyador del premi, l'any passat, va ser l'escriptor Andreu Martín amb la novel·la 'Cabaret Pompeya'. L'autor forma part aquest any —la trenta-dosena edició—, del jurat format a més per Jordi Coca, Pere Gimferrer, Giuseppe Grilli i Joan Carles Sunyer. Els originals han de tenir un mínim de 150 folis i el premi és obert a tots els gèneres narratius.
[Altres
informacions]
L'essència de l'obra dramatúrgica de Joan Brossa ha impregnat el nou espai de La Seca amb un espectacle íntim d'Els Pirates Teatre La temptació d'acostar-se a la creació multidisciplinar de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), segons en quines mans cau, corre el perill de confondre o alterar l'essencia de l'obra de l'autor. És reconfortant constatar que no és aquest el cas de la companyia Els Pirates Teatre, jove iniciativa que commemora precisament deu anys de feina feta i que, en aquest decenni, ha aportat al sector espectacles per a tots els públics com 'Ulisses, una odissea musical', i espectacles de gourmet com 'Comedy Tonight' i 'La corda fluixa', peces de petit format que han passat per diversos escenaris, com el muntatge 'Teatre de carrer', que ja es basava en l'obra de Brossa igual que l'actual 'El darrer triangle', que va veure's primer al Círcol Maldà, i que ara s'ha presentat a l'escenari de La Seca, l'espai més emblemàtic de Barcelona dedicat a la memòria de l'autor, malgrat que el fons del seu llegat hagi trobat recentment el seu lloc dins la blancor del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba). Amb una sensible i profunda subtilesa sobre les intencions dramatúrgiques de Joan Brossa, els quatre intèrprets d''El darrer triangle' [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre] s'impregnen de l'esperit poètic i teatral de l'autor i, sense caure en sofisticacions innecessàries, en un escenari gairebé com si fossin al menjador de casa —com segurament Joan Brossa imaginava les seves accions dramatúrgiques— executen, reinterpreten i donen vida a una sèrie de personatges d'època, de situacions quotidianes, d'accions absurdes, iròniques, matisades pel sarcasme, l'humor i el fregolisme.
[Altres
informacions]
Es confirma que el Gran Teatre del Liceu tancarà dos mesos per anivellar el pressupost i anul·larà sis espectacles d'aquesta temporada Els dos períodes de tancament que la direcció ha anunciat juntament amb la proposta d'un ERO a tot el personal van del 20 de març al 10 d'abril i del 5 de juny al 8 de juliol. Els espectacles que s'anul·len de la programació d'aquesta temporada, segons un comunicat del mateix Liceu, són els que es consideren que tindrien una ocupació menor. Són les òperes 'Una tragèdia florentina' / 'El nan'; 'El Giravolt de maig', que representava un homenatge a Eduard Toldrà en el cinquantenari de la seva mort, en col·laboració del Palau de la Música Catalana; i 'Pelléas et Mélisande'; el baller de Les Ballets de Monte-Carlo; el concert 'L’altre Pelléas'; l'espectacle del Petit Liceu, 'El Superbarber de Sevilla' i el recital de la soprano sueca, Nina Stemme. Aquestes mesures es prenen, afegeix el comunicat, per anivellar el dèficit de 3,7 milions d'euros que es produiria a causa de la retallada de les aportacions tant de les institucions públiques, com dels patrocinadors privats i el taquillatge. També se suspenen les activitats audiovisuals que representen drets d'imatge per a la seva comercialització. Per a la temporada vinent, el Liceu reduirà també el nombre de representacions en una vintena, de 100-120 a 80-100. Els abonats afectats per aquestes suspensions podran deduir l'import de les localitats dels abonaments de les pròxima temporada, si volen, o bé convertir l'import pagat en un xec-Liceu, amb una bonificació del 10% addicional. El xec es podrà intercanviar per altres espectacles fins al 31 de desembre de 2013. Els qui ho sol·licitin, rebran la devolució íntegra de l'abonament als seus comptes de targeta o bancaris, opció única per als que hagin adquirit entrades fora d'abonament. El Gran Teatre del Liceu arrossega una deducció d'11 milions d'euros de pressupost al llarg dels últims tres anys. La retallada del Liceu s'afegeix a les que han anat anunciant en els últims dies altres equipaments públics com el Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya i els museus i centres artístics.
[Altres
informacions]
Un plató de televisió serveix al jove autor figuerenc Carles Mallol per treure els dimonis interiors dels seus personatges a la sala Beckett amb l'espectacle «Tornem després de la publicitat» ¿Realitat o ficció? Sembla una pregunta absurda, parlant d'una obra de teatre, perquè la resposta immediata seria, esclar, ficció. Però La pregunta ve a tomb perquè, en un espai d'una hora i mitja, l'autor planteja el dilema entre allò que qualsevol ésser humà fa al llarg de la seva vida i allò que deixa de fer per autocontrol. Però, ¿i si l'autocontrol no funciona? Aleshores, com en nits de lluna plena, apareix l'home-llop... o la dona-llop, que també n'hi deu haver, malgrat que la tradició llegendària sempre l'ha discriminat. Carles Mallol (Figueres, 1981) és un outsider que, a més de fer de guionista, ha trepitjat com a jove dramaturg alguns dels escenaris alternatius com el Versus Teatre, el Teatre Tantarantana o la Sala Beckett, a més d'un programa també aparentment alternatiu, com el T6 del Teatre Nacional de Catalunya, amb l'obra 'M de Mortal'. Però sembla que la nineta dels seus ulls és la companyia La Soga, amb la qual ha estrenat cinc espectacles com un dels més recents, 'Primaris', al Teatre Tantarantana. A 'Tornem després de la publicitat' [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre], el títol ja indica que el món de la televisió hi serà present. Per tant, la posada en escena es desenvolupa en una mena de plató televisiu on es marquen els diversos espais, senyalitzacions de posició, focus, bastides, càmera blanca, utillatge... i on el protagonista (Àlex) arriba després d'haver-se proposat entrar en l'ànima del veïnat a través d'una carta a la secció de Cartes del Lector d'un diari explicant allò que creu que faria cadascú si destapés la bèstia violenta que porta dins. Curiosament, a l'era de les xarxes socials, sorprèn que hi hagi autors que, per nostàlgia del paper o per herència literària del segle passat, confien encara més en el mitjà tradicional epistolar i el suport paper, a l'hora de dibuixar situacions com aquesta, en comptes d'establir una cadena digital de missatges més pròpia del segle XXI, ja sigui a través de Facebook o Twiter o tutti quanti que s'hi assembli.
[Altres
informacions]
Diversos fòssils de fusta recollits pel naturalista anglès Charles Darwin al segle XIX han estat trobats en un armari de la institució científica British Geological Survey Es tracta d'exemplars recopilats durant l'històric viatge amb el 'Beagle' el 1834, quan va començar a plantejar la teoria de l'evolució. Les mostres del científic es van trobar barrejades amb altres datades també de fa més de 160 anys que havien estat dipositades en el mateix calaix d'un armari situat en els soterranis del centre de ciències geològiques British Geological Survey a la ciutat de Keyworth. El responsable de la troballa va ser el paleontòleg Howard Falcon-Lang, de la Universitat de Londres, que es va adonar del moble en el qual hi havia uns calaixos amb l'etiqueta de plantes fòssils no registrades. La primera que el paleontòleg va agafar estava etiquetada amb el nom de Darwin. Aquesta primera mostra era fusta fòssil que Charles Darwin va recollir durant la seva parada amb el Beagle a l'illa xilena de Chiloé i que va portar al Regne Unit on va ser finament seccionada per al seu estudi. Aquests fòssils de Darwin es van perdre perquè un amic del científic, el botànic Joseph Hooker, que estava encarregat de la seva classificació durant una breu estada al British Geological Survey, en 1846 es va oblidar d'introduir-los al registre d'espècimens de la institució.
[Altres
informacions]
El passat, el present i el futur de la novel·la negra són els eixos del debat de la setena edició de BCNegra 2012 que reunirà una seixantena d'autors i especialistes d'aquest àmbit literari Seixanta autors i especialistes en novel·la negra, una trentena d'editorials i més d'una trentena d'activitats (entre exposicions, taules rodones, converses, clubs de lectura, signatures i intercanvi de llibres) són els protagonistes de la setena BCNegra que té com a eix de debat el passat, el present i el futur del sector. La programació inclou exposicions sobre la revista 'Gimlet' i la col·lecció de Joan Proubasta sobre Sherlock Holmes. A la setmana, es lliura també el Premi Carvalho a l'escriptor grec Petros Màrkaris i s'homenatja David Martínez Madero, primer director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, amb una taula rodona sobre màfies russes. 'Gimlet' va ser la revista dirigida per Manuel Vázquez Montalbán que en només catorze números va reunir el bo i millor del gènere, i la mostra de la col·lecció de Joan Proubasta sobre Sherlock Holmes ha estat cedida recentment a la Biblioteca Pública Arús. Els escriptors catalans estan representats per Pau Vidal i Albert Villaró, que publiquen les seves segones novel·les negres, a més de Carme Riera que hi ha debutat, i Marta Banús, Jordi de Manuel, Vicent Usó o el veterà Andreu Martín, entre d'altres. Entre els autors vinguts de fora, figuren Jake Arnott, David Peace i Anne Perry provinents d'Anglaterra; Inger Wolf, Gunnar Sataalesen i Anders Roslund, dels països del nord d'Europa; Maurizio de Giovanni i Marco Malvadi, d'Itàlia; Patrick Bard, de França, i Claudia Piñero, d'Argentina. Diego Ameixeiras, Juan Bas, Marcelo Luján i Carlos Salem, en representació de la literatura espanyola. Una de les activitats més curioses d'aquesta setena edició de BCNegra 2012 és l'exhibició de la unitat canina dels Mossos d'Esquadra. En el programa de BCNegra figuren també debats sobre els assassins en sèrie, les desaparicions, l'aparent tranquil·litat dels països nòrdics a través de crims a Dinamarca i Noruega, els crims en les classes altes de la societat i la importància de la neurociència per desemmascarar els criminals.
[Altres
informacions]
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya redueix fins al 15% les aportacions a grans equipaments públics com els teatres o els museus El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha anunciat durant la presentació dels pressupostos del seu departament que aquest no serà un any fàcil. En aquest sentit, ha explicat que hi haurà una congelació i una disminució de pressupostos de tots els nivells de l'administració i altres fons de la cultura del país. El pressupost del 2012 serà de 301,5 milions d'euros, un 0,3% menys que l'any anterior i reduirà les aportacions als grans equipaments com el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), l'Auditori, el Mercat de les Flors, el Liceu, el MACBA o el Teatre Lliure. Unes disminucions que oscil·laran entre el 10% i el 15%. Ferran Mascarell ha precisat que enguany es destinaran al Teatre Nacional de Catalunya uns 8,3 milions d'euros, un 10% menys que l'any passat; al Consorci de l'Auditori i l'Orquestra es farà una aportació 5,5 milions d'euros (10% menys); el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) rebrà 2,8 milions (un 15% menys); el Consorci del Mercat de les Flors, d'1,2 (un 15% menys); la Fundació Teatre Lliure, 2,1 milions d'euros (un 15% menys); la Fundació Gran Teatre Liceu, 8,1 milions d'euros (un 13% menys) i es farà una aportació de 5,5 milions d'euros al Museu Nacional d'Art de Catalunya (un 15% menys). La Biblioteca de Catalunya té un pressupost de 7 milions d'euros que pràcticament es manté perquè gairebé tot és de personal. El Departament, d'altra banda, augmenta els ajuts a la creativitat amb un augment de l'11,7% d'aquesta partida que coincidirà amb la posada en marxa de la "finestreta única".
[Altres
informacions]
El Teatre Lliure anul·la tres espectacles de la programació, baixarà el teló el mes de maig i no començarà la nova temporada fins a mitjan octubre perquè les institucions li retallen aproximadament uns 600.000 euros El Teatre Lliure està acostumat a sortejar les dificultats que se li han presentat al llarg de la seva història. Són històriques les rodes de premsa a l'antiga seu del Lliure de Gràcia quan Fabià Puigserver amenaçava de plantar-se davant el poc suport econòmic que rebia de les institucions. Els temps han canviat, però la crisi, que fins a finals del 2011, no havia afectat considerablement el teatre, a partir d'aquest 2012 sembla que ha arribat també a tots els teatres, tant públics com privats, després que les companyies en gira es vegin ofegades pels deutes municipals i molts teatres de poblacions mitjanes inaugurats o rehabilitats en els últims anys estiguin pràcticament tancats o amb una programació deficitària. El Teatre Lliure ja va veure reduït el seu pressupost en un 10% durant el 2011 amb una dotació global de 8,9 milions d'euros. Però per al 2012, les institucions que integren el consorci del Lliure —Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona i Ministeri de Cultura— ja han anunciat que reduiran un 10% més la seva aportació la qual cosa ha obligat el director Lluís Pasqual a anunciar que queien de la programació tres espectacles programats per a aquesta temporada: 'Amadeu', d'Albert Boadella; 'Bombollavà', de Pep Bou; i 'L'onada', d'Ignació García, que ja fa tres setmanes, com va informar aquesta pàgina, s'havia ajornat fins a la pròxima temporada, cosa que es farà també amb l'espectacle de Pep Bou, però no amb el d'Albert Boadella, que estarà fora de repertori. Aquests no són els únics canvis perquè es canvien també d'espai i de dates els espectacles de Cesc Gelabert i Carles Santos perquè les sales del Lliure de Gràcia i Montjuïc tancaran el maig per reprendre la programació a mitjan octubre. Els abonats del Teatre Lliure faran bé, doncs, de remirar la seva tria. Entremig, el mes de juliol, el nou Grec hi destinarà alguns dels espectacles de la programació d'estiu, concentrada a Montjuïc. La reducció d'espectacles comporta automàticament la reducció de taquillatge per la qual cosa el Teatre Lliure preveu que entre la reducció institucional i la reducció d'espectadors, la retallada pot arribar als 600.000 euros per a aquesta temporada.
[Altres
informacions]
Les noves directrius del Festival Grec de Barcelona maquillen la crisi amb una reducció de calendari, una concentració d'espectacles a Montjuïc i una oferta de teatre contemporani entre català i estranger S'ha acabat l'etapa del director Ricardo Szwarcer, però també una línia que es ba trobar a mig camí amb la ferida de la crisi. En aquest sentit, el nou director del Festival d'Estiu de Barcelona s'ha trobat amb el mal pas ja consolidat i amb un pressupost que només es redueix un 5%. Però aquesta xifra és un maquillatge perquè, en realitat, s'eliminen les coproduccions amb teatres privats, tot i que es mantenen quatre sales en col·laboració, i es concentra tota la programació als teatres de Montjuïc —és a dir, la dilapidada Ciutat del Teatre—, des de l'amfiteatre Grec, al Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, l'Institut del Teatre i, a més, dues carpes, una a la plaça Margarida Xirgu i una altra davant de la plaça del Pavelló Mies van der Rohe. Tot un canvi de línia. El director Ramon Simó, que té un projecte per al Festival Grec fins a l'any 2015, es compromet a programar un 50% d'espectacles teatrals de producció catalana i un altre 50% importats de companyies estrangeres, però sempre de teatre contemporani, del període d'entreguerres fins a l'actualitat, amb una contradicció, sense autors clàssics com Shakespeare, Ibsen o Txèkhov. ¿Però si es fan en clau contemporània hi tindran entrada? El Festival tindrà lloc estrictament de l'1 al 31 de juliol. I es tindrà en compte també totes les disciplines: dansa, música, circ, teatre, arts de carrer i perfomance. L'única llicència de l'expansió fora de Montjuïc seran dos espectacles itinerants per alguns barris de Barcelona. El pressupost de l'edició del 2012 ha quedat en uns 3,5 milions d'euros.
[Altres
informacions]
Michael Hazanavicius torna al cinema romàntic i mut en blanc i negre amb una història ambientada en el Hollywood d'abans del crac del 29.
Meryl Streep es posa a la pell de Margaret Thatcher coneguda com la "dama de ferro" de l'Europa de la segona part del segle XX.
David Cronenberg recula als inicis de la Primera Guerra Mundial a de Zuric i Viena en una història de psicoanàlisi amb rerefons sexual i intel·lectual a càrrec del jove psiquiatre Carl Jung.
Lars von Trier explica la història de Justine i Michael que fan una sumptuosa festa per celebrar un casament a casa de la germana de la núvia i del seu marit. Però mentrestant, el planeta Melancolia avança cap a la Terra.
Woody Allen es passeja per París en la pel·lícula que revisita personatges il·lustres del segle XX.
La retrospectiva 'L'escala de l'evasió' aplega més de 150 obres de l'artista a la Fundació de Montjuïc.
Els mestres francesos de l'Impressionisme reunits en una exposició de la col·lecció Clark al CaixaForum BCN.
L'exposició 'Dinosaures. Tresors del desert del Gobi' mostra a CosmoCaixa BCN fòssils gegants de Mongòlia de fa milions d'anys.
El nou Museu Blau reordena les col·leccions del Museu de Zoologia en el nou espai del Fòrum.
El nou Museu de la Música a L'Auditori de BCN fa un recorregut per la història de la música i els instruments més diversos.
La Pedrera atrau al Passeig de Gràcia de Barcelona el major nombre de visitants de l'obra de Gaudí.
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, a la muntanya de Montjuïc, conté un singular patrimoni del Romànic únic al món.
El Museu Dalí de Figueres continua sent un punt de peregrinació de visitants atrets pel mite del geni de l'Empordà.
El Museu Picasso de BCN al carrer Montcada continua al capdavant dels museus més visitats pel públic que es dedica al turisme cultural.
El Museu d'Història de Barcelona aplega diferents centres amb eix central en el conjunt de la Plaça del Rei.
El Museu Marítim, a les Reials Drassanes de BCN, permet veure embarcacions medievals i de l'època de la navegació marítima.
La Casa Batlló, al Passeig de Gràcia, continua sent una de les destinacions més segures dels visitants seguidors de l'obra de Gaudí.
La Fundació Miró és el centre artístic per excel.lència de la muntanya de Montjuïc.
La Sagrada Família ofereix un dels atractius turístics, aliè a la polèmica del pas del TGV pel subsòl de BCN.
El Museu de Montserrat conté un dels fons pictòrics més importants de Catalunya amb obres del modernisme.
La Fundació Tàpies torna a mostrar l'obra del pintor a la seu del carrer d'Aragó de BCN.
La Torre Agbar s'ha convertit en una altra de les icones més visitades de Barcelona.