Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia I encara...
La població d'Andratx rep aquest dissabte les despulles del seu fill il·lustre Baltasar Porcel i l'autor donarà nom als ajuts de la traducció de l'Institut Ramon Llull L'Institut Ramon Llull ha acordat donar el nom de Baltasar Porcel als ajuts a la traducció que aquest organisme atorga anualment per a la difusió en altres llengües i països de la literatura catalana. La capella ardent amb les despulles de l'escriptor ha estat instal·lada tot el divendres al Palau Moja de Barcelona (Rambla i Portaferrissa), al Saló del Vigatà, per on passar nombroses personalitats de la política i la cultura així com admiradors de l'obra de Porcel i lectors assidus de la seva columna diària a La Vanguardia des de feia vint anys. L'enterrament de Baltasar Porcel té lloc aquest dissabte al vespre a la seva localitat natal d'Andratx, amb la presència de totes les representacions institucionals tant del Principat com de les Illes. L'escriptor, periodista i crític literari mallorquí, Baltasar Porcel (Andratx, 14 març 1937) va morir la tarda de dimecres (1 juliol) a l'Hospital Clínic de Barcelona on estava ingressat des de feia uns dies a causa de les complicacions d'un càncer que se li va diagnosticar ara fa tres anys. Porcel tenia 72 anys i deixa enrere una llarga carrera com a escriptor, columnista i gran viatger, i també deixa un buit més que significatiu en la literatura. Baltasar Porcel és autor d'una obra llarga i consolidada que abraça tots els gèneres literaris. Ha escrit llibres de viatges, entrevistes, articles d'opinió, teatre i, sobretot, narrativa. La seva obra, escrita íntegrament en català, s'ha traduït a més d'una dotzena de llengües. També ha fet programes de televisió i ha col·laborat assíduament a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio. Però ha estat en la novel·la i en l'article periodístic on més ha destacat. Ha estat guardonat amb més d'una vintena de premis, entre els quals el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Serra d'Or, el Josep Pla, el Prudenci Bertrana, el Sant Jordi, el Premi Nacional de Literatura que atorga la Generalitat o el Ramon Llull.
[Altres
informacions]
Els dibuixos originals de les 400 millors vinyetes publicades el 2008 en la premsa de tot el món s’exhibeixen al Palau Robert de Barcelona L’exposició “World Press Cartoon. Humor gràfic en la premsa (WPC)”, una mostra que té caràcter anual, s’exposa per primera vegada a Catalunya i es podrà visitar fins al pròxim 27 de setembre amb l’objectiu de donar a conèixer les millors vinyetes publicades en diaris o revistes de tot el món. Any rere any, des del 2005, ha crescut la participació dels professionals del sector i ha posat en evidència la vitalitat i l’èxit de la iniciativa. L’especialitat del dibuix de vinyetes, tot i ser un gènere periodístic per excel·lència, i els professionals que s’hi dediquen, han estat tradicionalment poc reconeguts i, fins i tot menystinguts. El WPC, inspirat en el World Press Photo, es va crear precisament per tal d’atorgar un reconeixement als artistes de l’humor gràfic, que, durant massa temps, han estat a l’ombra. El passat mes d’abril, a la ciutat portuguesa de Sintra, es va celebrar la cinquena edició d’aquest certamen, que anualment atorga premis a les millors vinyetes en tres categories: l’editorial, la humorística i la de caricatures. També reconeix el millor treball, que rep el Gran Premi. Enguany el jurat del 'World Press Cartoon' va haver d’escollir les millors propostes d’un total de 848 dibuixos que s’hi van presentar, realitzats per 428 autors de 72 països. De les més de vuit-centes vinyetes originals, se’n van seleccionar 401, que van participar en el concurs i que són les que es poden veure a la sala de les Cotxeres del Palau Robert. A més a més, es projecta un audiovisual amb una selecció de les millors vinyetes de les edicions anteriors. En el concurs celebrat a Sintra, el dibuixant mexicà, Rogelio Naranjo, va obtenir el Gran Premi i el primer de la categoria Vinyeta editorial pel seu dibuix 'In the same ship', publicada al diari mexicà Universal el 17 de setembre de 2008. En la categoria Vinyeta caricatura, el premi va ser per al portuguès André Carrilho, per 'Ahmadinejad', i la millor Vinyeta d’humor va ser 'Punk Fish', del cubà Osmani Simanca. Javier Carbajo, amb una vinyeta publicada a la revista El jueves, va obtenir el segon premi de la categoria de caricatures.
[Altres
informacions]
El «Premi Llibreter» amplia les modalitats amb un guardó escollit pels lectors per commemorar el desè aniversari de la convocatòria No fa gaires dies que els organitzadors del Premi Crexells insinuaven que el guardó es podria convertir en un premi fet per votació popular dels clubs de lectura o les biblioteques, després que aquest any ho haguessin fet uns tres-cents associats de l'Ateneu Barcelonès sobre tres novel·les escollides prèviament per un jurat. Ara és el Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya l'organisme que acaba d'anunciar que instaura en aquesta edició la modalitat d'un Premi Llibreter per votació popular dels lectors que acudeixen habitualment a les llibreries catalanes. Entre els participants, se sortejaran deu lots de novetats literàries en una iniciativa que vol celebrar el desè aniversari de la fundació del guardó. Per tant, fins al 30 d'agost, els lectors podran decidir quin és el Premi Llibreter més popular. El nou premi se centrarà en la categoria de narrativa i es farà des dels 320 establiments agremiats, on es poden trobar cartells, les butlletes per poder participar en la votació i també exemplars dels llibres escollits prèviament per a la votació: 'L’última trobada', de Sándor Márai (Empúries); 'Soldats de Salamina', de Javier Cercas (Tusquets); 'El festí de l’amor', de Charles Baxter (La Magrana); 'L’edat de ferro', de J.M. Coetzee (Edicions 62); 'Mentira', de Enrique de Hériz (Edhasa); 'El port de les aromes', de John Lanchester (Anagrama); 'El cinquè en joc', de Robertson Davies (Libros del Asteroide); 'Fa mil anys que sóc aquí', de Mariolina Venezia (La Campana) i 'Botxan, de Natsume Sôseki' (Proa). El sorteig per determinar qui s’emportarà els lots de llibres tindrà lloc el 14 de setembre davant de notari a la seu del Gremi de Llibreters. El Premi Llibreter, que convoca anualment el Gremi de Llibreters i rep el suport de l’Institut Català de les Indústries Culturals, es va crear l’any 2000 amb l’objectiu de promoure la venda i la lectura de títols en Narrativa i Àlbum Il·lustrat, tant en català com en castellà.
[Altres
informacions]
Després de l'obertura del nou Museu de l'Acròpolis d'Atenes, Grècia diu que està disposada a cedir una part dels polèmics marbres al Museu Britànic perquè les seves sales no quedin buides El Museu Britànic té uns marbres de l'Acròpolis d'Atenes des de fa 207 anys quan Lord Elgin se'n va endur la meitat de les escultures i part del fris. Tots els sectors vinculats a la cultura grega reclamen el retorn d'aquestes peces ara que Atenes ja té un museu que reuneix totes les condicions. Els qui estan per la no devolució dels marbres argumenten que, gràcies a la feina dels arqueòlegs anglesos, bona part d'aquesta peça clàssica es va poder conservar bé i que així se li ha evitat la contaminació atmosfèrica d'Atenes. El Partenó ha superat tota mena de trasbalsos històrics. El temple es va construir entre els anys 447-432 aC en honor de la deessa Atena. Va sobreviure, relativament intacte, a la seva transformació en església cristiana i l'ocupació otomana del segle XV fins que els venecians van provocar una explosió desastrosa el 1687. Però la polèmica moderna és al voltant dels marbres que encara són a Londres. Grècia està disposada, un cop els tornin els marbres, a cedir-ne una part al Museu Britànic a llarg termini perquè les seves sales no quedin buides. La Gran Bretanya, en canvi, diu que els cedirà temporalment als grecs si els descendents dels déus reconeixen que són propietat del Museu Britànic. De fet, l'espoliador de l'època, Lord Elguin, se'ls va endur de Grècia amb el permís dels seus governants, que aleshores representaven l'Imperi Otomà. Els responsables del nou museu de l'Acròpolis d'Atenes creuen que el nou centre, que té 21.000 metres quadrats i ha costat 130 milions d'euros, finançats pel govern grec i la Unió Europea, és una oportunitat per corregir un acte de bàrbarie i perquè es posi remei al destí tràgic que estan patint les obres separades quan els seus creadors les van pensar unides. En el nou centre es poden veure 4.000 peces, bona part de les quals estaven dipositades abans als magatzems. Entre aquestes hi ha joies com l'escultura del jove Kritios, de cos perfecte, o les alegres korai del període arcaic. L'espai permet que el visitant envolti el temple 360 graus i s'entretingui observant els frisos originals i les còpies del que encara resta per completar, en un recorregur que el porta fins a 2.500 anys d'antiguitat. Han passat 27 anys des que l'actriu Melina Mercouri, en el càrrec de ministra de Cultura, va iniciar una campanya per tirar endavant aquest projecte que aquest estiu s'ha vist consolidat —un edifici gegant de vidre, ferro, marbre i ciment— després d'uns tres anys més de retard des de la data prevista. El museu estarà obert 12 hores diàries, tret dels dilluns, i s'hi esperen unes 10.000 visites diàries que hi han d'invertir aproximadament tres hores de recorregut.
[Altres
informacions]
La professora de teatre del País Valencià apartada de la feina per haver escollit per als seus alumnes adolescents l'obra «Forasters» de Sergi Belbel haurà de ser readmesa sense càrrecs El Jutjat Social núm. 3 d'Elx ha anul·lat la sanció acordada per l'Ajuntament de Rojals (Baix Segura - País Valencià) contra la professora de l'escola municipal de teatre que, el novembre de l'any passat, va ser apartada de les seves funcions per triar per als seus alumnes de catorze anys l'obra de teatre 'Forasters', de Sergi Belbel, en versió castellana, al·legant que contenia diàlegs obscens. L'obra, en català, es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya el setembre del 2004, amb Anna Lizaran i Jordi Banacolocha entre alguns dels papers protagonistes sota la direcció del mateix Sergi Belbel. Posteriorment, Ventura Pons, en va fer una adaptació cinematogràfica, que va estrenar el novembre del 2008, també amb Anna Lizaran, però amb els actors Joan Pera i Joan Borràs, entre altres. L'obra 'Forasters' [vegeu crítica a Clip de Teatre] se situa en dos espais de temps, els anys seixanta del segle passat, i l'actualitat. El paral·lelisme entre les migracions interiors d'aleshores i les migracions estrangeres d'ara és evident. Per això l'escenografia teatral es va plantejar en una mena de plató de cavallets que, segons l'època de cada escena, es movia en una o una altra direcció creant una imatge de l'espai, l'interior d'un pis que podria ser de l'Eixample de Barcelona, però també el d'un bulevard parisenc o una casa pairal catalana qualsevol vinguda a menys. El consistori de Rojals ha informat que ha anul·lat la sanció de l'expedient que va obrir a la professora perquè havia caducat després de sis mesos, però que procedirà a l'immediat compliment de la sentència, per la qual cosa restituirà la professora en el seu lloc de treball. De tota manera, l'Alcaldia de Rojals al·lega que va actuar en tot moment en defensa de l'interès dels menors i dels seus pares, que havien presentat una queixa en saber quins eren els diàlegs de l'obra. També afegeix que no descarta la possible interposició d'accions judicials contra l'esmentada treballadora. El consistori ha aclarit que no va obrir un expedient sancionador per llegir un llibre sinó per representar una obra que entenia no apropiada per a menors d'edat. El tribunal ha basat la seva decisió en el fet que, per decretar aquest tipus de mesures cautelars, la docent hauria d'haver comès una falta molt greu i la que se li va imputar es considera només greu. Malgrat la resolució, la professora ha dit en els últims dies que l'Ajuntament de Rojals no li ha permès encara reincorporar-se al seu lloc de treball tot i que han passat els sis mesos preceptius per determinar si se la sancionava.
[Altres
informacions]
La localitat natal de Leonardo da Vinci homenatja l'artista i el seu quadre de la «Mona Lisa» amb una exposició que repassa els cinc segles de la «Gioconda» El Museu Ideale Leonardo da Vinci acull la mostra 'Joconde. Dóna Monna Lisa alla Gioconda nua', que es pot visitar durant tot l'estiu fins al 30 de setembre a Vinci. És una mostra que no es limita al caràcter expositiu sinó que explora també el científic perquè durant els tres mesos es faran diverses investigacions sobre els misteris de la 'Gioconda'. Cinc segles de misteri envolten aquest quadre que Leonardo da Vinci sembla que va pintar entre el 1503 i el 1514 i que és un dels hams que té el Museu del Louvre de París. El somriure i la mirada enigmàtica de la dama retratada ha donat per a moltes interpretacions al llarg dels segles i ha servit també per marcar diverses icones del marqueting i el consumisme aplicats a l'art. Segons les últimes investigacions, el quadre representaria una jove de Florència, Lisa Gherardini. El quadre ha estat precursor de tota una sèrie de pintures femenines que han arribat fins al segle XX —un vídeo del Museu Ideale en projecta una bona sèrie— i que han aconseguit un punt d'irreverent com per exemple la versió del francès Marcel Duchamp que li va posar bigoti. La mostra reuneix reproduccions de totes les 'Gioconda' que s'han pogut catalogar des del segle XVI fins a l'actualitat, des de l'original de Leonardo da Vinci, fins a les que circulen per Internet. La identitat del personatge, la data del quadre i qui va fer l'encàrrec són encara preguntes que no tenen una resposta clara. Els responsables de l'exposició volen contrastar la popularitat a tot el món que té la Mona Lisa del Museu del Louvre amb les altres versions de la Gioconda, en versió nua, que pertanyen a més de tres escoles pròximes a Leonardo da Vinci: l'escola llombarda, la flamenca i la francesa. Una de les atraccions de la mostra és un retaule que s'ha trobat als dipòsits de la Galleria dels Uffizi de Florència i que estava gairebé fet malbé, però ha estat restaurat i es pot veure per primera vegada. No és una còpia de Leonardo da Vinci, però sí una derivació de la seva Gioconda. Un dels misteris que s'expliquen a la mostra és el robatori que la Mona Lisa va patir el 1911 a la sala del Louvre i que va fer que el quadre estigués desaparegut i donat per perdut durant dos anys.
[Altres
informacions]
Una adaptació contemporània de la novel·la 'La Princesa de Clèves', de Madame La Fayette, trasllada l'acció des de la cort d'Enric II en una aventura amorosa adolescent del París actual.
L'actriu Audrey Tautou fa de Coco Chanel en la pel·lícula dirigida per Anne Fontaine amb guió de Camille Fontaine.
El director txec Jan Sverák explica la història d'un professor de Literatura de Secundària que un dia s'adona que ja no entén els alumnes i abandona immediatament l'ensenyament.
Una exposició sobre Isaac Albéniz es presenta al Museu de la Música de L'Auditori de Barcelona.
Martin Provost explica la història d'una dona de la neteja que té passió per la pintura. La Primera Guerra Mundial frustra la carrera artística fins que l'atzar li obre les portes.
Catherine Deneuve protagonitza aquest film ambientat en la guerra del Líban de fa tres anys i fent una mirada singular al conflicte des de la posició d'actriu.
Una mirada al CCCB sobre el cinema quinqui, que va viure el seu apogeu entre 1978 i 1985, centrada en la seva relació de retroalimentació amb la premsa de l'època.
El realitzador polonès Andrezej Jakimovski ha fet una faula sobre la innocència de la infància i sobre la fascinació davant la descoberta de la vida. Una pel·lícula que és una capsa de sorpreses.
Gianni Di Gregorio parla d'un romà del Trastevere que viu amb la seva mare viuda. El dia abans de ferragosto, l'administrador de la comunitat el sorprèn amb una proposta molt poc habitual: que aculli la seva mare a casa durant els dies festius a canvi dels deutes del lloguer.
L'exposició 'Her Memory' mostra a la Fundació Miró de Montjuïc l'obra de Kiki Smith, una reflexió sobre el cicle vital de la dona.
El nou Museu de la Música a L'Auditori de BCN fa un recorregut per la història de la música i els instruments més diversos.
La Pedrera atrau al Passeig de Gràcia de Barcelona el major nombre de visitants de l'obra de Gaudí.
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, a la muntanya de Montjuïc, conté un singular patrimoni del Romànic únic al món.
El Museu Dalí de Figueres continua sent un punt de peregrinació de visitants atrets pel mite del geni de l'Empordà.
El Museu Picasso de BCN al carrer Montcada continua al capdavant dels museus més visitats pel públic que es dedica al turisme cultural.
El Museu Marítim, a les Reials Drassanes de BCN, permet veure embarcacions medievals i de l'època de la navegació marítima.
La Casa Batlló, al Passeig de Gràcia, continua sent una de les destinacions més segures dels visitants seguidors de l'obra de Gaudí.
La Fundació Miró és el centre artístic per excel.lència de la muntanya de Montjuïc.
La Sagrada Família ofereix un dels atractius turístics, aliè a la polèmica del pas del TGV pel subsòl de BCN.
El Museu de Montserrat conté un dels fons pictòrics més importants de Catalunya amb obres del modernisme.
La Torre Agbar s'ha convertit en una altra de les icones més visitades de Barcelona.
![[+ imatge ampliada]](logos/publi/ampliar/aliments1.jpg){kind=link}
