BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook


tria33




cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

reus2017
bertrana2017
palauifabre2017
aarhus2017

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XVII - Núm. 5697


Bits del dia

La cadena Yelmo serà la que gestionarà el cinema Comèdia de Barcelona després de comprar el complex per 900.000 euros a partir del concurs de creditors
A més d'una reducció gradual d'espectadors, la societat Espectáculos, S.L. devia més d'un any de lloguer als propietaris de l'edifici, les famílies Pla i Planàs. Aquest concurs de creditors ha estat resolt pel jutjat mercantil de Barcelona número 2 en favor de l'única empresa que s'hi va presentar: Yelmo Films. L'empresa haurà de satisfer 900.000 euros i se subrogaran tots els contractes de treball que estaven vigents fins avui amb la societat Espectáculos, S.L. i també la subrogació del contracte de lloguer de l'immoble, subscrit el 17 de juliol del 1941, amb la voluntat de rehabilitar-lo abans del dia 6 de juny del 2017. Una rehabilitació que, en principi, no s'ha fet. La subrogació també inclou tots els subministraments i tota la maquinària de projecció cinematogràfica, així com el material necessari per al seu funcionament, segons descriu la resolució judicial. És a dir, ja ha desaparegut l'amenaça que planava sobre les sales del cinema Comèdia des de fa més d'un any i que el van portar, fins i tot, a suspendre una sessió per absència d'espectadors.
El cinema Comèdia és l'únic que ha aconseguit sobreviure a l'eix central de l'Eixample de Barcelona, del qual han anat desapareixent gradualment totes les sales, una de les últimes, l'Alexandra de Rambla de Catalunya. A la crisi generalitzada de les sales de cinema amb tancament i pèrdues de butaques dels últims anys, el cas del cinema Comèdia hi sumava la seva situació: a la cantonada del passeig de Gràcia amb la Gran Via, una de les més cotitzades comercialment a Barcelona i transitada per milers de turistes. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

L'èxit de Broadway «Fun Home», guanyador de 5 premis Tony, s'adaptarà el 2018 a Barcelona de la mà sota la direcció de Daniel Anglès
Després de l'èxit aconseguit la temporada passada amb l'estrena de la nova producció de «Rent», l'equip de No day But Today presenta «Fun Home», l'èxit musical de Broadway basat en el còmic autobiogràfic d'Alison Bechdel. Daniel Anglès a la direcció serà l'encarregat de liderar l'equip en aquesta primera producció de l'espectacle a Europa. «Fun Home» explica la història d'una família tragicòmica. L'obra se centra en la figura de l'Alison (autora i protagonista) amb 40 anys, quan fa la vista enrera i recorda la seva infantesa i la relació que tenia aleshores amb els seus progenitors. El pare de l'Alison, director d'una funerària, no és capaç d'afrontar la seva homosexualitat mentre que la seva filla descobreix la seva pròpia orientació sexual i ho accepta amb naturalitat. L'obra també reflecteix la història dels EUA a la dècada dels setanta, amb alusions a l'escàndol Watergate o als disturbis d'Stonewall. La producció catalana busca infants que actuïn i cantin per donar vida als tres germans que protagonitzen la història de «Fun Home»: l'Alison (una nena d'uns 9 anys), el John (un nen de 6 anys) i el Christian (un nen d'uns 10 anys). L'anterior espectacle, «Rent», el primer projecte de la productora, s'acomiada aquest estiu del públic amb una única funció a l'Amfiteatre Grec de Barcelona el 24 d'agost, dins de la nova programació del Festival Mas Grec. «Fun Home» es veurà del 24 de gener al 25 de març del 2018 al Casino de l'Aliança del Poblenou on també esva estrenar «Rent». [Altres informacions]

Dos segons de la presència de la bandera catalana en el vídeo publicitari del Carnet Jove en el qual van participar 3.000 joves en un càsting provoquen el veto de l'organisme espanyol d'Autocontrol al·legant que és «contingut polític»
Aquest any, segons ha desvelat el diari ARA en exclusiva, no hi haurà anunci televisiu del Carnet Jove tot i estar rodat i muntat. El motiu és que en l’espot apareix una bandera catalana i això ha motivat el veto d’Autocontrol, un organisme espanyol que controla la publicitat abans que s’emeti. En el seu informe, l’entitat recorda que la llei espanyola audiovisual estableix la prohibició de “la comunicació comercial televisiva de naturalesa política”. L’escena en qüestió —que dura dos segons— mostra un noi desplegant la bandera catalana dalt d’un cim, mentre una locució diu: “Nous desitjos, noves conquestes”. A partir d’aquí, els revisors de l’espot conclouen: “Tenint en compte el context social actual en el qual ens trobem, la difusió de l’anunci podria ser entesa per part del públic com un missatge de contingut polític”. L’informe acaba demanant “la no difusió” de l’anunci si no se suprimeix aquest pla amb la bandera. El Departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya no tindria cap obligació d'acatar l'informe, però el Carnet Jove també depèn també de CaixaBank, perquè està associat a una targeta financera de l'entitat. CaixaBank també havia donat el vistiplau al vídeo, que es va enregistrar a partir d'un càsting fet amb més de 3.000 joves. [Altres informacions]

El Patronat de la Fundació Joan Miró ha convocat un concurs públic internacional per escollir el futur responsable de la Fundació que substituirà la veterana directora Rosa Maria Malet
El procés de recepció de candidatures es tancarà el 21 de juliol. La nova direcció haurà de desenvolupar les línies estratègiques iniciades i desplegades els anys anteriors per la Fundació Joan Miró, i exercir la direcció artística i executiva. Una comissió d'experts valorarà l'excel·lència professional dels candidats, el coneixement de l'obra de Joan Miró, així com els treballs i les distincions que avalin la seva trajectòria, el seu coneixement del mitjà cultural i artístic local i internacional i les seves capacitats de programació, de lideratge, de motivació, de direcció de la gestió econòmica i de representació de la institució. La comissió de la Fundació Joan Miró que escollirà la nova direcció està formada per Ferran Barenblit, director del Macba; Brigitte Léal, directora adjunta del Museu Nacional d'Art Modern-Centre Pompidou (París); Anne Umland, conservadora de pintura i escultura del MOMA (Nova York); Miguel Zugaza, director del Museu de Belles Arts de Bilbao i exdirector del Museu del Prado; i els patrons de la Fundació Miró Jaume Freixa, Josep M. Coronas, Joan Punyet Miró i la mateixa directora actual, Rosa Maria Malet. [Altres informacions]

El muntatge «Bodas de sangre» de La Perla 29 és una extraordinària tragèdia sobre la sorra amb un mesurat tempo teatral que manté sense l'alè els espectadors durant dues hores
Tragèdia sobre la sorra. ¿I com es representa una tragèdia on es branda la navalla, flueixen la ràbia i l'odi, es tensa l'ambient, però a l'hora de la venjança tot queda elevat a categoria poètica gràcies a la paraula? La resposta és García Lorca que escriu l'obra a partir d'una notícia tràgica ocorreguda en una boda a Níjar (Almeria) i basada, doncs, en un fet real que llegeix l'estiu del 1928 en un retall del diari. Trenta anys després, d'aquesta transfusió de la realitat a la literatura se'n diria "realisme social" [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Actualment, la ficció ha retornat a la realitat i ha quedat superada en comparació a les notícies quotidianes de violència de gènere. És aquí on es vol que l'obra «Bodas de sangre» connecti ara amb la generació de la societat del segle XXI, però diria que continua guanyant la partida la veu del poeta que narra i musica a la vegada i que, malgrat que fa un fresc sobre la realitat que l'envolta, no s'està d'incorporar-hi encara alguns dels elements simbòlics, com la Lluna i la Mort, que l'havien fet un autor difícil de portar al teatre i que amb «Bodas de sangre», tornat a la tragèdia realista, es reconcilia amb el públic. [Altres informacions]

Una illa remota pròxima al pol nord es vol convertir en el refugi de les dades del món digital tres-cents metres sota terra i a cinc graus sota zero
Desconnectat de la resta del món, sense accés online, per evitar atacs informàtics, l'Arxiu Àrtic Digital és a prova de terratrèmols i garanteix que els arxius estaran segurs i perduraran en el temps. Per garantir la preservació, que no pot donar cap format digital actual, els seus creadors han recuperat el suport físic basat en la pel·lícula de cel·luloide. Els responsables de l'anomenat Arxiu Digital Àrtic expliquen que en comptes d'escriure les dades com a fotos en la pel·lícula, s'escriuran directament com a dades, i, aleshores, bàsicament, es pot crear un mitjà d'emmagatzematge a llarg termini. Asseguren que s'hi pot gravar vídeo, foto, text i tota mena de documents digitals, en un sistema que pot conservar les dades 500 anys. I, a més, incorpora unes instruccions i un programa informàtic bàsic que s'engegarà automàticament només fent-hi una foto en el futur. Disney, el Vaticà o els arxius del Brasil i Mèxic són els primers a adoptar aquest sistema, obert també a institucions i empreses. En el futur podria emmagatzemar arxius i fotos personals, o fins i tot cartes dels avantpassats. És el fruit de vuit anys d'investigació i una inversió d'uns 27 milions d'euros. [Altres informacions]

L'obra «L'atleta còsmic» de Salvador Dalí continuarà al desparts del rei d'Espanya perquè el Senat ha rebutjat la petició d'ERC de cedir-lo a Barcelona pels seus vincles amb els Jocs Olímpics
El Senat espanyol ha rebutjat la moció d'ERC que demanava treure la pintura de Salvador Dalí, «L'atleta còsmic» del despatx del rei d'Espanya per cedir-la permanentment a l'Ajuntament de Barcelona. Segons la formació catalana, aquest quadre té una vinculació simbòlica amb l'olimpisme i ha d'anar a parar a un edifici o museu públic a la vista de la ciutadania, però tant el PP com el PSOE van votar en contra de la sortida del quadre. «L'atleta còsmic» és fruit de l'encàrrec que el règim franquista van fer a Dalí l'any 1968 per representar Espanya als Jocs Olímpics del 1968, i el 1985 l'artista en va cedir els drets de reproducció a l'Ajuntament de Barcelona per donar suport a la candidatura olímpica de la capital catalana. Malgrat tot, Dalí va reclamar al COE que li paguessin el quadre, però Joan Antoni Samaranch va rebutjar la sol·licitud al·legant que no hi havia liquiditat per fer-ho. L'obra també va ser propietat del vicepresident del COE, Anselmo López, que la va adquirir a títol personal i la va cedir en usdefruit al rei espanyol Joan Carles I, que va la va instal·lar al seu despatx. Quan López va morir, Patrimonio Nacional el va comprar als seus hereus per 2,8 milions d'euros. El senador socialista Jesús Martín Rodríguez va rebutjar la petició dels republicans perquè creu que «L'atleta còsmic» ha estat comprada amb diners de tots i, per tant, en cas de sortir del despatx de la Zarzuela hauria d'anar a parar a un museu nacional, evidentment entengui's "nacional espanyol". [Altres informacions]

Discrepàncies sobre el pretès plagi de Bob Dylan a l'hora d'elaborar el discurs que va enviar a l'Acadèmia Sueca per poder rebre l'import del Premi Nobel
El cantautor Bob Dylan ha estat acusat de plagiar parts del seu discurs d'acceptació del premi Nobel de Literatura del passat 4 de juny, en el qual suposadament va utilitzar diversos fragments de frases de la pàgina web Sparknotes. Les acusacions les ha fetes la revista nord-americana Slate que diu que va detectar que diverses de les frases de Dylan no formen part de la novel·la, però sí que s'assemblen molt a la sinopsi sobre l'obra que apareix a la pàgina web Sparknotes, que ofereix als estudiants explicacions i resums de nombrosos llibres. La revista nord-americana que ha destapat el suposat plagi assegura també que Bob Dylan és conegut per utilitzar material d'altres persones en les seves cançons i assegura que en les 78 frases del seu discurs que Dylan dedica a la descripció de «Moby Dick», una inspecció ràpida revela que més d'una dotzena s'assemblen molt a les línies del web de SparkNotes. Però mentre alguns professors de literatura nord-americans opinen que Bob Dylan sí que va plagiar SparkNotes, d'altres no veuen cap problema a utilitzar algunes frases puntuals d'altres obres. Ni el cantant ni l'Acadèmia Sueca s'han pronunciat sobre la polèmica. [Altres informacions]

El taller català de Gerhard Grenzing construeix un nou orgue per a la Basílica de la Mercè de Barcelona que s'estrenarà l'any 2018
Davant el mal estat de l'orgue actual, que no admet ja una bona restauració, la Basílica de la Mercè inaugurarà el 2018 un nou orgue que s'ha encarregat al taller Gerhard Grenzing, que té l'obrador a Barcelona. El nou orgue estarà adaptat per poder interpretar tot tipus de músiques catalanes, ibèriques, franceses, alemanyes i de diferents èpoques. De fet, incrementarà considerablement el nombre de sons diferents que podrà interpretar. Mentre que l'actual té 1.500 tubs i arriba a tocar 18 sons diferents, el que està projectat tindrà 3.000 tubs i podrà interpretar-ne fins a 42. La voluntat dels responsables de la basílica es convertir l'orgue en el millor d'Europa i que la seva activitat vagi més enllà de la litúrgia i que sigui un nou focus cultural a Barcelona. La construcció del nou orgue anirà a càrrec del taller de Gerhard Grenzing, autor d'alguns dels darrers grans orgues que s'han inaugurat a Europa, com el que presideix l'auditori de la Maison de la Radio a París. Serà el primer gran orgue que Grenzing construirà a la capital catalana. La posada en marxa del nou instrument recuperà una peça destacada del patrimoni organístic que Barcelona va perdre arran de la destrucció d'esglésies durant la Setmana Tràgica del 1909 i la Guerra Civil del 1936 a Barcelona. La construcció del nou orgue tindrà un cost de gairebé un milió d'euros. Es finançarà a través d'una aportació de la Fundació Bancària 'La Caixa' de 670.000 euros i els 300.000 euros restants provindran d'aportacions de particulars. [Altres informacions]

Els Pirates celebren el solstici d'estiu a La Seca Espai Brossa amb una revisió diferent, alegre, juganera, jovial, juvenil, festiva, acolorida, descarada i fins i tot «piratejada» de l'obra «Somni d'una nit d'estiu»
Tot això és aquesta versió semimusical de l'obra «Somni d'una nit d'estiu», que la companyia Els Pirates —la gestora d'El Maldà— ha aixecat sobre una tarima d'antics comediants de barraca a la sala gran de La Seca Espai Brossa, on la companyia ja ha estat en altres ocasions, abans de la seva aventura emprenedora a la casa del baró de les decadents galeries comercials. ¿N'hi haurà prou amb un mes de representacions? [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Tot fa pensar que l'elixir de “fer seguir” —els espectadors en poden tastar un glopet a l'entrada de la sala i sembla que no té regust de l'aigua de Canaletes— farà el seu efecte i el boca-orella correrà com la pólvora trabucaire fins a esgotar localitats ben aviat, cosa que si es compleix, malgrat la calor estiuenca, hauria de fer pensar en una segona temporada perquè l'espectacle ha acabat sortint tan rodó que no hi ha frontera d'edat per als espectadors i, sobretot, és un espectacle altament recomanable per a pre i postadolescents. [Altres informacions]

El poema inèdit de Josep Palau i Fabre descobert sl revers del manuscrit de «La sabata» és una elegia al poeta adolescent i a les obres d’aprenentatge
Segons el comissari de l'Any Palau i Fabre, que coordina també un cicle de la Filmolteca sobre l'escriptor, el poema inèdit que s'ha trobat al revers del manuscrit de «La sabata» és un text breu, un poema de ser versos, que es pot considerar una elegia al poeta adolescent i a les obres d’aprenentatge. El poema «Elegia del cinema mut» parla de la mudesa del cinema i de la mudesa del poeta. Sigui com sigui, però, Josep Palau i Fabre o bé no sabia on era o el va descartar d'incloure'l en la seva obra completa publicada el 2005 a Galaxia Gutenberg i tampoc el va incloure en cap de les versions de «L’aprenent de poeta». No és casual que «Elegia del cinema mut» estigui escrita al mateix full que la primera versió de «La sabata», un document que data del 21 de març del 1943. El comissari apunta que les dues obres tenen vincles evidents, com ara que comparteixen la imatge i la nuesa com a idees clau. En el poema inèdit, Josep Palau i Fabre diu que la força de les imatges cinematogràfiques el deixa sense paraules: “Quina força, quin pes, em cloïa la boca? / Jo apareixia sol i nu en el meu llenç / explicat en imatges”. El cinema no solament li provoca la mudesa sinó també la seva nuesa. El poeta amb la boca closa apareix sol i nu a la pantalla. La solitud i la nuesa també ressonen a «La sabata», un dels seus poemes més emblemàtics i que va donar-se a conèixer, sobretot, després d’escandalitzar els cercles socials més conservadors durant la postguerra. [Altres informacions]

El fons Català Roca cedit a l'Arxiu Nacional de Catalunya en comodat i posterior donació al cap de deu anys deixarà un llegat digitalitzat per a la història de la fotografia catalana
L’arxiu comprèn un llegat cabdal per a comprendre el tarannà i el passat de Catalunya: l’obra i el pensament de Pere Català Pic, un dels principals fotògrafs avantguardistes del país, i del fotògraf historiador Pere Català Roca. El fons està constituït per unes 15.000 imatges, entre positius i negatius; 15.000 documents textuals i uns 15.000 exemplars de la biblioteca adjunta, incloent-hi també la secció denominada «Alguer». La cessió en comodat del fons té una durada de 10 anys, transcorreguts els quals es transformarà en donació. Els hereus Català han expressat la voluntat de no obtenir beneficis econòmics del fruit del treball i pensament del seu pare i avi en la venda del fons, que volen posar a disposició de tota la societat. A canvi, però, es reserven els drets d’explotació i asseguren que la totalitat del fons estarà descrita i digitalitzada en el termini de 10 anys, compromís per tal de fer la donació. En aquest sentit, l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) iniciarà aviat les tasques prèvies a la descripció del fons amb l’objectiu que durant els pròxims anys el fons estigui a disposició dels investigadors i del públic en general. Els Català són una nissaga de fotògrafs catalans iniciada per Pere Català Pic i continuada pels seus fills Francesc Català Roca i Pere Català Roca, que el seu torn va ser també historiador, investigador i impulsor en matèria cultural. L’arxiu fotogràfic de Francesc Català Roca es custodia al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, i el dels dos Peres (pare i fill), es troba a l’edifici del carrer del Pi, seu d’Editorial Dalmau, on s’ha conservat els darrers cinquanta anys. L’Arxiu Pere Català és un dels fons fotogràfics i documentals més importants del país. Conté tota l’obra produïda per Pere Català Pic (Valls, 1889-1971) i per Pere Català Roca (Valls, 1923-2009) i abasta des de 1909 a 2009. Aquests 100 anys de fotografia i de vida cultural catalana permeten conèixer de primera mà les transformacions viscudes des de la Primera Guerra Mundial, i durant la Guerra Civil i la dictadura franquista fins a la transició a la democràcia. [Altres informacions]

La companyia de l'obra «El preu» reposa aquesta obra d'Arthur Miller al mateix Teatre Goya on va fer una temporada d'èxit sota la direcció de Sílvia Munt
Arthur Miller a la catalana. Som a Nova York, però la història penetra de seguida en la pell i l'ànima de la tribu familiar de cada espectador, sigui d'on sigui. ¿Qui no ha viscut de prop o no en sap alguna cosa d'algun conflicte d'herència que ha esqueixat o malferit una família? I dic Arthur Miller a la catalana no només per això sinó també perquè la versió de Neus Bonilla i Carme Camacho és d'una exquisidesa lingüística tant en la forma com en el fons perquè sap alternar un discurs profund, que Arthur Miller ja serveix en safata com si fos senzill i quotidià, amb expressions, maneres de dir i un argot casolà que no encotilla gens ni mica l'acció sinó que, ben al contrari, l'aproxima als espectadors i els arrossega a manera que avança l'acció [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Aquesta exquisidesa lingüística, afegida a un quartet interpretatiu de primera fila, s'arrodoneix amb la mà destra de Sílvia Munt, poc freqüent en la maroma de la direcció teatral, i que com el pintor quan acaba una tela, sembla que hagi acolorit cadascun dels personatges amb les pinzellades del to i la caracterització més adequats. Una direcció feta amb rigor teatral, sí, però que deixa entreveure també una mirada escrutadora d'ull de càmera, que és per on Sílvia Munt es mou últimament. Una combinació perfecta. [Altres informacions]

El cantant Sting destaca com a un dels concerts més esperats del Festival Jardins de Pedralbes que s'organitza a Barcelona des de fa cinc anys
El Festival Jardins de Pedralbes ha complert cinc anys i ho fa amb una edició considerada la més ambiciosa fins ara, amb l'augment considerable del nombre de concerts, vint-i-cinc, set mes que l'any passat, així com en la presència destacada d'estrelles de la música. A més, cinc dels concerts es retransmetran en pantalla gran en diversos barris de la ciutat i un 72% de les entrades que es posen a la venda costen 50 euros o menys, tot i que concerts com els d'Sting oscilen entre 330 i 120 euros en localitats de bona visibilitat, tot i que hi ha opcions més econòmiques que fan una mitjana de 56 euros. Entre els concerts previstos [programa complet de l'edició] hi ha el de Tony Bennett, que actuarà el 26 de juny; l'ex-Supertramp Roger Hodgson, que hi serà el 12 de juny, a més de Rufus Wainwright, que ha obert el festival; Sting, el 6 de juliol, i l'actor Gérard Depardieu, que el 15 de juliol protagonitzarà l'únic espectacle no musical del festival amb la interpretació del seu premiat Cyrano de Bergerac, d'Edmond Rostand, així com d'«El carnaval dels Animals», de Camille Saint Saëns. El festival es completa amb les visites dels clàssics disco Kool & The Gang (8 de juny), el duo entre Noa i Pasión Vega (10 de juny), el cantant romàntic Michael Bolton (13 de juny), India Martínez (14 de juny), Ludovico Einaudi (15 de juny), els escocesos Belle & Sebastian (18 de juny), els històrics Beach Boys (sense Brian Wilson però amb Mike Love, el 20 de juny), 2 Cellos (24 de juny), la icona de la cançó –i cinematografia– nord-americana Kris Kristofferson (26 de juny), Birdy (27 de juny), Gipsy Kings (30 de juny), Rosana (4 de juliol), l'espectacle Broadway & West End divas (amb partitures dels musicals més cèlebres i una orquestra simfònica, el 7 de juliol), el tàndem francès d'electrònica Air (10 de juliol), Yann Tiersen (11 de juliol) i Juan Luis Guerra (13 de juliol). El festival ha destinat una nit a La Locomotora Negra (en sessió d'inauguració oficial), el grup Manel (16 de juny) i Jarabe de Palo (8 de juliol), a més de tots els noms emergents que actuaran cada nit a l'escenari Village. El festival, finalment, mantindrà la seva jornada per a públic familiar així com el festival itinerant SoundEat!, centrat en la música electrònica. [Altres informacions]

Bob Dylan rebrà finalment la dotació del Premi Nobel després que hagi fet arribar a l'Acadèmia Sueca el discurs d'acceptació
Després que l'Acadèmia Sueca va anunciar el guardó per al cantautor de Minnesota i que Bob Dylan ha enviat el discurs, imprescindible per cobrar la dotació econòmica del premi: vuit milions de corones sueques, uns 820.000 euros, han passat pràcticament vuit mesos. El cantant ha enviat un enregistrament de més de 26 minuts amb la seva acceptació del Nobel, un discurs que l'Acadèmia ha qualificat d'extraordinari i com era d'esperar, eloqüent. En el discurs, Dylan fa referència a Buddy Holly, de qui diu que considerava com un germà gran. A més, Dylan cita les tres novel·les a les quals se sent vinculat des que les va llegir a l'escola: «Moby Dick», de Herman Melville; «Sense novetat al front de l'oest», d'Erich Maria Remarque; i «L'Odissea», d'Homer. Dylan diu també: "Les nostres cançons estan vives a la terra dels vius. Però les cançons són diferents a la literatura. Estan destinades a ser cantades, no llegides. Les paraules a les obres de Shakespeare estaven destinades a ser interpretades a l'escenari. Així com les lletres de cançons estan destinades a ser cantades". El comunicat de l'Acadèmia recorda que, en una conversa telefònica l'octubre passat, Bob Dylan va deixar clar que no era gens reticent a acceptar el Premi Nobel, tot i que, després d'anunciar el guardó, no va ser possible contactar amb ell durant uns dies. En cerimònia d'entrega dels Nobel, Dylan no hi va assistir al·legant compromisos previs i va fer arribar un discurs d'agraïment. Al seu lloc hi va assistir Patti Smith, que va interpretar una de les cançons més conegudes de Dylan: «A Hard Rain's a-Gonna Fall». [Altres informacions]

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) adquireix la taula «La Decapitació de sant Baldiri» de Lluís Dalmau amb el mecenatge de la Fundació Palarq
L'adquisició s'ha fet en una subhasta celebrada a Barcelona. La taula «La Decapitació de sant Baldiri», de Lluís Dalmau, és una obra procedent de l’antic retaule major gòtic de l’església parroquial de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), una de les poques obres que es conserven del pintor. El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) l'ha pogut adquirir gràcies al mecenatge de la Fundació Palarq, que ha fet donació al museu de l’import íntegre necessari per comprar-la, 125.000 €. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha exercit el dret de tanteig en nom del MNAC. Lluís Dalmau va ser pintor del rei Alfons el Magnànim i és considerat un dels principals artistes en actiu a mitjans del segle XV a Barcelona. De la seva producció només es conserven dos conjunts documentats: la Mare de Déu dels «Consellers», del Museu Nacional d’Art de Catalunya, realitzada entre 1443 i 1445, i el retaule de Sant Boi, de 1448. L’excel·lent qualitat artística de la taula que ingressa a la col·lecció del MNAC, respecte als estàndards de la pintura gòtica catalana, juntament amb l’escassa conservació de les obres de Dalmau, la converteixen, segons els conservadors, en una peça extraordinària dins el context del darrer gòtic. [Altres informacions]

Duane Michals exposa a la seu de la Fundació Mapfre de Barcelona una antologia de la seva obra realitzada durant la segona meitat del segle XX
Duane Michals (McKeesport, Pennsilvània, EUA, 1932) exposa fins al 10 de setembre, a la seu de la Fundació Mapfre, Casa Garriga Nogués de Barcelona, una antologia de la seva obra realitzada durant la segona meitat del segle passat. Duane Michals és considerat un dels fotògrafs contemporanis que més intensament ha renovat el llenguatge fotogràfic. Artista en equilibri entre la fotografia i la poesia, és un dels noms més significatius de l’avantguarda nord-americana. Als anys seixanta, Duane Michals va plantejar una nova aproximació a la fotografia que ja no es volia limitar a documentar els fets acomplits, els moments decisius, sinó que tracta els aspectes metafísics de la vida. “Quan veus les meves fotografies, estàs veient els meus pensaments”, diu una de les seves frases que desvelen la clau de lectura de la seva obra completa, una obra que encaixa amb la seva filosofia de vida. Va començar a fer fotografies per afició el 1958, durant unes vacances a la Unió Soviètica i amb una càmera que li havien deixat, amb la qual va fer uns quants retrats del poble rus que ràpidament van conèixer l’èxit gràcies a la seva franquesa i la seva simplicitat. Amb aquests retrats va començar la seva carrera com a fotògraf professional, durant la qual va col·laborar amb força revistes de prestigi. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dimecres, 21.06.17]
L'èxit de Broadway «Fun Home», guanyador de 5 premis Tony, s'adaptarà el 2018 a Barcelona de la mà sota la direcció de Daniel Anglès

[dimarts, 20.06.17]
Dos segons de la presència de la bandera catalana en el vídeo publicitari del Carnet Jove en el qual van participar 3.000 joves en un càsting provoquen el veto de l'organisme espanyol d'Autocontrol al·legant que és «contingut polític»

[dilluns, 19.06.17]
El Patronat de la Fundació Joan Miró ha convocat un concurs públic internacional per escollir el futur responsable de la Fundació que substituirà la veterana directora Rosa Maria Malet

[diumenge, 18.06.17]
El muntatge «Bodas de sangre» de La Perla 29 és una extraordinària tragèdia sobre la sorra amb un mesurat tempo teatral que manté sense l'alè els espectadors durant dues hores

[dissabte, 17.06.17]
Una illa remota pròxima al pol nord es vol convertir en el refugi de les dades del món digital tres-cents metres sota terra i a cinc graus sota zero

[divendres, 16.06.17]
L'obra «L'atleta còsmic» de Salvador Dalí continuarà al desparts del rei d'Espanya perquè el Senat ha rebutjat la petició d'ERC de cedir-lo a Barcelona pels seus vincles amb els Jocs Olímpics

[dijous, 15.06.17]
Discrepàncies sobre el pretès plagi de Bob Dylan a l'hora d'elaborar el discurs que va enviar a l'Acadèmia Sueca per poder rebre l'import del Premi Nobel

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
Més de 65 il·lustradors participen en el projecte «Dibuixos per Somriures» amb l'objectiu de canviar peces artístiques per donacions a projectes solidaris de les persones refugiades en camps d'Europa.

Els Quatre Gats
«El Desconsol» de la catorzena paga... solidària.

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel·lectual i altres temes legals.



| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 10.839.837 visitants i 29.230.425 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

suenogabrielle
«El sueño de Gabrielle».

mariecurie
«Marie Curie».

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu Blau

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

casapunxes
Casa de les Punxes

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Glòries de BCN