BIT DE CULTURA






La crisi alimentària arreu del món ha arribat a occident i ha posat en alerta tots els organismes que treballen per mantenir un mínim equilibri entre el nord i el sud. Un infant dorm sobre sacs d'arròs en un mercat a Jakarta, Indonèsia (Foto © REUTERS / SUPRI)
[+ imatge ampliada]

Seccions
Bits del dia
Bits d'agenda
Bits de la setmana
Bits convidats
Bits hemeroteca
Crítica literària
Premis literaris
Cens autors
Crítica teatral
Articles opinió
Citacions altri
Reportatges
Entrevistes
Llibre Negre
Altres links

Dia a dia
Pirulí del dia
Última hora
Revista de premsa
Revista notícies teatrals
Revista notícies dansa
Revista notícies cinema
Revista notícies música
CNN Europa
Totes les portades
Fotos Reuters
Fotos Mirades ARA
Fotos d'actualitat
Premsa en imatges
Vídeos d'actualitat
DOGC al dia


facebook


cafeto

Agenda

Llenguet

Clipteatre

Narrativa

Forum opinio

life

gaza

blogger

flickr

youtube

Nikon

Temps

CàmeresTV3

calendariermita

ParrillaTV

ReportersSF

pau

magnum

noguerra

savechildren

bibliotecacatalunya

conca

llull

memorialdemocratic

cccb

mnac

macba

santamonica

institutestudiscatalans

macba

cosmocaixa

tv3

guiabcn

carrerstoponimscat

clicatgaleria

museus

patrimonicat

bibliotequesdiputaciobcn

biblioteques

canalcultura

cultura

fnac

sgae

comunitatcultura

manresa2018
pompeufabra2018

2004

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Acap

Bustia
Redacció









Any XVIII - Núm. 6088


Bits del dia

L'Anuari de la Música confirma que la indústria musical catalana ha deixat la crisi enrere i ha tornat als nivells de facturació de fa quinze anys
La indústria musical catalana ha sortit de la crisi de manera definitiva després dels bons resultats dels dos darrers exercicis amb una xifra rècord de facturació, que s'equipara a fa 15 anys, segons les dades de l'últim Anuari de la Música. El sector assegura que la indústria de la música catalana s'ha recuperat de la crisi gràcies a una reconversió profunda del sector que ha comportat un gran esforç de l'empresa privada. Es parla també d'un nou creixement moderat cap a l'estabilitat: per primera vegada en els últims cinc anys tant la indústria de la música en directe com la facturació discogràfica presenten números positius. Després de la davallada del sector fonogràfic de fa 10 anys, el sector s’ha mantingut gràcies a la reconversió dels segells discogràfics, l’auge dels festivals i l’actualització de les sales. Les dades de la facturació del 2017 reflecteixen un augment del 7% en la música en viu, que es tradueix en 20.000 concerts (+32%) i més de 13 milions d’espectadors (+6%). També hi ha un rècord d’assistència als principals festivals, que ja supera els 3 milions d’espectadors, amb un creixement del 14% a Catalunya i un 9% en el conjunt dels Països Catalans. Segons aquest últim estudi de
l'Anuari de la Música, elaborat per Enderrock, la situació actual és comparable a la que es va donar entre el 2008 i el 2009 just abans de la crisi que va encadenar una dècada d’indicadors a la baixa. Una de les dades negatives en aquest marc d’eufòria és sobretot la reducció d’un 14% en la producció de discos en català, que per primer cop trenca una evolució ascendent. La presència de música en català als principals festivals també s’ha rebaixat del 25% al 23% i en la programació general de concerts ha disminuït un 9%. La música en directe ha incrementat la facturació de 100 a 167 milions d'euros. I una dada important: la presència de grups emergents i amb veus femenines ha crescut fins a representar ja una tercera part. [Altres informacions]



El cafetó
«Del zàping al plàying»
Article d'opinió d'Andreu Sotorra.



L'apunt musical i els vídeos culturals del dia

Cop d'ull als titulars d'última hora de la informació general del dia


I encara...

Descobreixen a Castelldefels l'esquelet d'una espècie extingida de rinoceront d'uns set anys d'edat que hauria caigut accidentalment en una cova
Investigadors del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona (UB) han descobert a Castelldefels un esquelet de rinoceront que pertanyia a una espècie ja extingida. Els ossos de l'animal tenen uns 160.000 anys d'antiguitat i s'han trobat precisament a l'anomenada Cova del Rinoceront, un jaciment on el 2015 ja s'havien descobert dos esquelets d'aquests mamífers. En el cas de l'última troballa, l'animal formava part de l'espècie Stephanorhinus hundsheimensis, que seria similar als actuals rinoceronts negres africans. Les restes trobades inclouen les dues extremitats anteriors de l'animal, les costelles, part de la columna vertebral i el crani amb les dues mandíbules. Segons els investigadors, l'animal probablement hauria caigut de manera accidental a la cova, on va morir en quedar-hi atrapat. A través de l'anàlisi de les dents han pogut saber que era un rinoceront jove, d'uns set anys, i que vivia en espais oberts. Les restes s'extrauran de la cova aquest estiu i s'estudiaran. La Cova del Rinoceront és un jaciment arqueològic amb una llarga seqüència cronològica, que comprèn des dels 200.000 fins als 80.000 anys d'antiguitat. Pel que sembla, aquesta cova del Garraf va funcionar com a trampa natural per a molts animals. [Altres informacions]

L'obra «Una gossa en un descampat» de la Sala Beckett que relata l'experiència personal de la dramaturga Clàudia Cedó es perfila com un dels èxits unànmes de la temporada
Allò que és tan habitual al cinema, que les llàgrimes envaeixin els ulls dels espectadors, no ho és tant al teatre. Després de molts anys per les platees, veient i vivint tota mena d'històries, crec que podria dir que no ho havia vist mai. Aquí, sí. Potser perquè era també una funció més emotiva que les altres perquè al final s'esperava un col·loqui amb l'autora, els intèrprets i una psicòloga del Grup de Dol. Tinc la sensació, però, que entre l'auditori hi havia algunes mares —i també alguns pares— relativament joves que havien passat per la mateixa experiència que relata l'autora o que, des de l'òptica maternal o paternal, s'hi sentien molt implicats. I malgrat que la concepció de l'obra «Una gossa en un descampat», de l'autora Clàudia Cedó (Banyoles, Pla de l'Estany, 1973) fuig conscientment de caure en l'ham lacrimogen i té valuosos elements teatrals, crec que no pot evitar que el que explica penetri més endins de la simple funció voyeurista dels espectadors [crítica íntegre a la revista digital Clip de Teatre]. «Una gossa en un descampat» explica —no és cap secret per no poder desvelar-ho—, la dolorosa experiència de la pèrdua d'un embaràs amb mort perinatal i el dilema de la parella davant la decisió de continuar amb un embaràs de risc o provocar-ne la interrupció. I encara, davant la compromesa decisió de voler no voler veure el nadó mort per reconèixe'l i poder acomiadar-se'n. [Altres informacions]

El tàndem Nao Albet i Marcel Borràs experimenten amb la mentida al Teatre Nacional de Catalunya i una llarga performance de tres hores amb moments de singular divertiment
Diuen els pagesos que una bona esporgada a temps fa recréixer l'arbre encara més ufanós. L'espectacle «Falsestuff» és com un arbre esponerós, però encara ho seria més si se li fes una bona esporgada. I com que la intenció de l'autoria de proposar un muntatge de teatre físic o creació híbrida, és a dir: inclassificable, ha donat com a resultat un muntatge amb un respectable gruix de text, doncs com més sintetitzat millor o, en llenguatge pagès, com més ben esporgat millor. Hi ha qui potser esporgaria la tesi de «Falsestuff» per la cua —l'espectacle arriba als 190 minuts més entreacte— però jo diria que el que li convé és esporgar-lo i sintetitzar-lo pel principi i fer arribar com més aviat millor als espectadors la gresca que es destapa a la mitja hora final de la primera part i que es reprèn sense aturador a l'hora i mitja que ve a la segona part [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. La primera hora de la primera part serveix per plantejar la nova juguesca del tàndem Nao Albet i Marcel Borràs, creadors, autors i directors de «Falsestuff», que no és altra sinó deixar clar que la cosa va de destapar la nafra de la falsificació, posar sobre la taula els personatges principals en el rerefons de l'obra (un tal Boris Kaczynski, disposat a desemmascarar per falsificador un tal altre André Féikiévich) o, més ben dit, admetre que tot, absolutament tot, el teatre inclòs i també el mateix contingut de «Falsestuff» —i per extensió el subtítol «La muerte de las musas», atribuït a una falsa publicació d'un tal Xavier Albertí— és una mentida, en honor d'un dels mentiders més cèlebres de l'univers shakesperià: el senyor Falstaff. [Altres informacions]

La pirateria digital experimenta un descens en les xifres absolutes tot i que el percentatge de persones que accedeixen a contingut piratejat es manté aquí com un dels més alts dels països occidentals
L'any 2017 hi va haver 4.005 milions d'accessos digitals il·legals a continguts per valor de 21.899 milions d'euros. El lucre cessant causat per la pirateria es calcula en uns 1.857 milions. En línies generals, l'any passat el nombre d'accessos il·legals va disminuir un 3% i el valor del contingut il·lícit es va reduir un 6%, si comparem les estadístiques del 2017 amb les del 2016. Això no va ser així en el sector del llibre i del videojoc. En el cas del llibre, en el darrer any la pirateria va augmentar, tant en quantitat d'usuaris com d'accessos il·lícits. El sector del llibre continua sense beneficiar-se d'aquest canvi de paradigma en els hàbits de la pirateria. L'any passat, el global de la pirateria disminuïa un 4,2%, la primera baixada després d'una dècada de creixement de la pirateria, mentre que en el sector del llibre augmentava un 1%. Enguany, el global de la pirateria ha disminuït un 6%, però la pirateria del llibre electrònic ha augmentat un 2%. L'estudi indica que els internautes que van descarregar llibres de forma il·legal van passar del 22% el 2016 al 24% el 2017. En aquest període també es va incrementar en un 12% el nombre d'accessos il·legals, que va passar de 379 a 419 milions. Les novetats continuen sent els títols més piratejats: el 41% dels accessos il·legals van ser de continguts amb menys d'un any d'antiguitat. L'estudi ha calculat que el valor de mercat dels llibres piratejats ascendeix a 3.609 milions d'euros, un 16,3% més que en l'exercici anterior. [Altres informacions]

Un manuscrit amb els orígens de la Generalitat de Catalunya ha estat dipositat durant 400 anys a l'Arxiu de la Corona d'Aragó sense que se'n tingués coneixement
Quan Ferran I, de la dinastia dels Trastàmara, va arribar a la Corona d'Aragó per governar-hi va donar a entendre que la Generalitat de Catalunya es podia eliminar amb un decret. La reacció de les institucions catalanes, per demostrar que no era tan fàcil desaparèixer, va ser confeccionar el «Llibre dels vuit senyals», la primera compilació de dret català, que comprenia els «Capitols de cort, è privilegis comuns faent per lo dit Principat segons son estats obtenguts». Del «Llibre dels vuit senyals» no se’n tenia cap referència des de feia 400 anys, i ha sigut localitzat per Pere Ripoll, de la Universitat Pompeu Fabra, dins el projecte del doctorat industrial de la Generalitat «Legal culture and the Deputation of the General of Catalonia in light of oter European exemples», a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. L’última referència del manuscrit apareix en un inventari que l'escrivà major, Pere Pau Vidal, va fer el 1597. Hi va haver un segon inventari el 1611 que va registrar que hi havia el manuscrit guardat a l’armari on es guardaven els documents més importants de la Generalitat, a l’arxiu que hi havia al mateix edifici. La Generalitat de Catalunya havia creat el seu propi arxiu a principis del segle XV. Al segle XIX l’arxiu de la Generalitat de Catalunya i l'Arxiu Reial es van fusionar en l’Arxiu de la Corona d’Aragó. La localització del manuscrit facilitarà l'estudi de la jurisdicció embrionària de la Generalitat en un sol manuscrit, cosa que fins ara s'havia de fer mitjançant la normativa generada durant segles per les Corts. [Altres informacions]

Núria Espert i Josep Maria Flotats entre el centenar de signants de la professió teatral que donen suport al director Lluís Pasqual perquè continuï al capdavant del Teatre Lliure
Després del manifest anònim del col·lectiu «Dones i Cultura» en què acusava el director Lluís Pasqual de mala praxi en la seva relació laboral amb el personal i els intèrprets del teatre, cosa per la qual demanaven el seu cessament, en només 24 hores ha aparegut un altre manifest —sense contingut i només amb signatures— però en aquest cas a cara descoberta que donen suport al director i surten al pas de les acusacions de les quals ha estat objecte. El centenar de signants no són només professionals del teatre català sinó també altres professionals que han treballat en obres dirigides per Lluís Pasqual en la seva llarga trajectòria, com per exemple Antonio Banderas, Ana Belén, Carmen Machi, Sara Baras o Marisa Paredes. El manifest de suport està encapçalat per la directora i actriu Núria Espert i el tanca el director i actor Josep Maria Flotats. Entremig hi ha noms com Frederic Amat, Rosa Maria Sardà, Jordi Bosch, Mercè Sampietro, Emma Vilarasau, Anna Güell, Eduard Fernàndez, Francesca Piñon, Rosa Vila, Josep Maria Mestres, Maife Gil, Carme Fortuny, Vicky Peña, Rosa Renom, Amparo Moreno, Míriam Iscla, o gestors teatrals com Salvador Sunyer (Temporada Alta) o Daniel Martínez i Jordi González del grup Focus. [Altres informacions]

Pere Arquillué debuta en la direcció recuperant dues peces breus de Václav Havel interpretades per Josep Julien, Joan Carreras i Rosa Gàmiz a La Villarroel
Més de quaranta anys després d'haver estat escrites —daten del 1975—, les peces del dramaturg Václav Havel (Praga, Txecoslovàquia, 1936 - Hrádeček, Vlčice, República Txeca, 2011) no només mantenen de rerefons la causticitat del seu contingut sinó que li donen una lectura diferent perquè el teatre s'interpreta sempre des del color i el moment dels ulls de qui el miren. El llenguatge críptic de l'autor en plena dictadura comunista txeca demanava aleshores una transcripció de les claus iròniques de cada situació, dels diàlegs (o no-diàlegs) i de la caricatura dels personatges. Però tot això, avui, és vist més com un esperpent, com una sàtira i fins i tot potser com una aproximació a la comèdia, cosa que constata la intemporalitat i la universalitat de l'obra de Václav Havel [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. I és per aquí per on l'actor Pere Arquillué ha agafat les regnes de les dues obres breus, 45 minuts cadascuna («Audiència» i «Vernissatge»), a l'hora del seu debut com a flamant director, amb la complicitat, esclar, del trio interpretatiu: un exuberant, en expressió i gest, Josep Julien; una divertidíssima i expressionista Rosa Gàmiz; i un esplèndidament astorat Joan Carreras. Dic tot això perquè em sembla que són els qualificatius que millor defineixen els tres personatges de Václav Havel, dels quals, Vanek (Joan Carreras) és considerat l'alter ego de l'autor. [Altres informacions]

Uns investigadors de la Universitat Southern de Dinamarca troben a la biblioteca de la institució danesa tres llibres antics enverinats amb arsènic a les cobertes
No hi ha hagut conseqüència amb mort dels que presumptament haguessin tingut els tres llibres a les mans. El digital The Conversation revela que un grup d’investigadors va detectar en tres llibres del segle XVI i XVII una alta concentració d’arsènic a les seves cobertes. Els investigadors han assegurat que les qualitats verinoses d’aquests llibres es van detectar mitjançant la realització d’una sèrie d’anàlisis de fluorescència de rajos X (Micro-XRF). Aquesta tecnologia mostra l’espectre químic d’un material a l’analitzar la radiació secundària característica que s’emet des del material durant un bombardeig de rajos X d’alta energia. Els investigadors de la Universitat Southern de Dinamarca van detectar el verí després d’haver realitzat una sèrie d’anàlisis de fluorescència de rajos X. El color verdós de les portades va alertar els investigadors, que ràpidament es van emportar aquests textos al laboratori i van descobrir que els textos en llatí de les tapes d’aquests tres volums eren difícils de llegir a causa d’una àmplia capa de pintura verda que enfosqueix les velles lletres manuscrites. L’anàlisi amb tecnologia Micro-XRF va revelar que la capa verda era arsènic, una de les substàncies més tòxiques del món. Fora de pensar en un intent criminal, els investigadors pensen que l’objectiu del verí era acabar amb els insectes bibliòfags i feristeles, que devoren les pàgines dels llibres. De tota manera, esclar, els tres llibres detectats han estat separats i situats en una sala ventilada. [Altres informacions]

La Fundació del Teatre Lliure aclareix en un comunicat els termes de la renovació de Lluís Pasqual com a director de la programació artística fins al 2021
Després d'una certa confusió sobre la continuïtat de Lluís Pasqual com a director del Teatre Lliure, un cop ell mateix va anunciar en l'acte de presentació de la temporada 2018-2019, que renovava per 4 anys més, la Fundació Teatre Lliure ha fet un comunicat per aclarir que en l'última Junta de Govern, el Ple del Patronat va acordar iniciar un procés de renovació dels actuals estatuts. Entre els canvis que una Comissió pugui establir, el Ple del Patronat va acordar modificar la manera de designar el director del Teatre: que es faci per concurs obert i amb un mandat de quatre anys prorrogable a un altre, sempre consecutiu. Com que el mandat de Lluís Pasqual finalitza el juny del 2019 —data en què haurà complert 8 anys com a responsable del Teatre Lliure— i amb l’objectiu d’evitar buits en la programació artística, el Patronat va acordar d'acord amb Lluís Pasqual establir una pròrroga de 2 anys [fins al juny del 2021] que es farà efectiva a partir de la data en què finalitza el seu segon mandat. Aquesta continuïtat provisional permetria acabar els canvis estatutaris previstos i garantir la programació teatral fins que es faci efectiva la incorporació del nou director o directora sorgit del concurs obert que haurà de celebrar-se a la temporada 2019-2020. La Fundació recorda també que segons els actuals estatuts, formalment, la continuïtat de Lluis Pasqual és per 4 anys més [per tant, juny del 2022]. Tot i així, segons la Fundació, el mateix director, va acceptar aquesta limitació a 2 anys. [Altres informacions]

L'edició del Canet Rock s'ha tancat amb entrades exhaurides i més de 23.000 assistents després de començar a vendre localitats per l'estiu del 2019
El que és considerat com el festival de música dels Països Catalans s'ha tancat amb un èxit rotund, en paraules dels seus responsables, després d'haver esgotat les 23.000 localitats previstes des de dos mesos abans. La cinquena edició de CanetRock ha fet gala del seu principi de ser espai de llibertat, en una edició marcada per la reclamació de la llibertat dels presos polítics. Igualment, es vol destacar el caràcter festiu de la cita estiuenca com ha tret definitori del festival. De cara a l’any vinent, la sisena edició del CanetRock arribarà al seu desè aniversari, tenint en compte les quatre mítiques edicions celebrades als anys setanta. Un dels canvis serà que el grup Txarango, que ha tancat el festival durant quatre anys, serà canviat per un altre grup. Una altra novetat per al 2019 és que la venda de localitats, que ja s'ha obert, es pot fer per Internet. L'entrada única és de 25 euros, que es poden pagar en dos terminis. L'edició tancada del CanetRock ha comptat amb un cartell de grups dels Països Catalans amb una alta participació de bandes valencianes, i d’estils: ha reunit bandes de rock, mestissatge, hip hop i pop. [Altres informacions]

La Unió Europea es planteja acabar amb el canvi d'horari d'hivern a estiu i ho disfressa amb una consulta popular per internet a tots els ciutadans
¿Esteu a favor del canvi d'horari d'hivern a estiu? Ara, la Unió Europea consulta els ciutadans. Un qüestionari a internet recull les preferències dels ciutadans de la UE sobre el canvi d'horari que es fa dos cops l'any. La Comissió Europea vol saber l'opinió dels ciutadans sobre el canvi horari que es fa dos cops l'any, l'últim diumenge de març i l'últim d'octubre. Per això ha obert un qüestionari a internet on es pregunta a tots els ciutadans de la Unió Europea si hauria de deixar de canviar l'horari cada sis mesos. També es pregunta si, en cas que es prefereixi un únic horari, es vol que es mantingui l'horari d'estiu o el d'hivern. Els promotors de la consulta diuen que ho fan per les nombroses peticions que han rebut de ciutadans i també d'alguns estats membres. La Comissió tindrà en compte els resultats d'aquesta enquesta a l'hora de fer una proposta als estats membres, que són els que en última instància ho hauran de decidir. El qüestionari en línia està disponible en totes les llengües oficials de la UE i s'hi pot participar fins al 16 d'agost. El Parlament va demanar a la Comissió que treballés aquest tema davant dels estudis que assenyalen que l'estalvi energètic que es guanya amb el canvi horari és molt petit i en canvi cada vegada hi ha més evidències que pot tenir efectes perjudicials per a la salut. [Altres informacions]

Els Cinemes Girona posen a la venda 1.000 abonaments anuals a només 59 euros per tot un any de projeccions a les seves sales
Fins al 31 de juliol, els Cinemes Girona han posat a la venda 1.000 abonaments anuals a només 59 euros per tot un any d'assistència a les projeccions de les seves sales. Cada abonament permet veure més d’un centenar de pel·lícules a un preu molt econòmic, en relació als preus de taquilla habituals. Els Cinemes Girona de l’Eixample de Barcelona, impulsalts pel cineasta Ventura Pons, porten a terme aquesta campanya per a fer accessible l’anada al cinema, recuperar públic jove i mantenir una sala independent al cent per cent. El carnet d'abonament permet accedir a totes les sessions de qualsevol de les tres sales dels Cinemes Girona tots els dies i tantes vegades com es vulgui. A més de tenir altres descomptes en espectacles d'òpera, ballet, teatre, exposicions i festivals que també tenen com a seu els mateixos Cinemes Girona. Des de l’inici de la posada en marxa de la promoció de l’abonament anual, els Cinemes Girona han estat pioners en polítiques de recuperació de públic. Davant la caiguda del sector de l’exhibició en els darrers anys, el públic dels Cinemes Girona ha augmentat, aconseguint any rere any nous abonats i amb un increment del 10% d’espectadors l’any. [Altres informacions]

La baixada en picat del cinema posa en alerta el sector que reclama que les institucions facin un cop de timó per no enfonsar del tot la producció catalana
Coincidint amb la rebaixa de l'IVA fins al 10% a partir de l'aprovació dels nous pressupostos espanyols, una altra crisi es dispara en el món del cinema català. L’Acadèmia del Cinema Català ho ha denunciar clarament. El 2017 es van fer 49 produccions i 37 milions d’euros de recaptació; el 2018 s'han fet 19 produccions i 7 milions d’euros recaptats durant el primer semestre. Les raons de la davallada són diverses. L'Acadèmia del Cinema Català posa especial èmfasi en la mala situació de Televisió de Catalunya, motor de l’audiovisual català tant de ficció com de documental, ara molt afectat pels efectes de la recaptació de l’IVA amb efectes retroactius. Per això es reclama recuperar la taxa audiovisual a les operadores d’internet, tombada pel Tribunal Constitucional espanyol. El temor hi continua sent: l’Acadèmia del Cinema Català, organitzadora de la gala dels Premis Gaudí, ha passat de rebre 280.000 euros de la Generalitat de Catalunya a 110.000 euros. El fet és que els nous operadors de Netflix, Amazon, Filmin estan en expansió, cosa que fa que el sector vegi aprofundir millor en l'explotació d'aquestes noves finestres. [Altres informacions]

Un georadar ha permès localitzar i identificar unes 200 construccions a Banyeres del Penedès que corresponen a una gran ciutat ibera semblant a la d'Ullastret
S'ha fet una troballa arqueològica considerada importantíssima al Baix Penedès. Han localitzat en una finca de Banyeres del Penedès una gran ciutat ibera soterrada de 2,5 hectàrees, una descoberta comparable a la d'Ullastret, que és el nucli urbà més gran dels ibers localitzat a Catalunya. L'equip liderat per Joan Sanmartí i Jaume Noguera (UB) i Maria Carme Belarte (ICAC) pensen que hauria estat la gran ciutat de la Cessetània oriental. Era el territori habitat per la tribu ibera d'aquest nom, els cessetans, que vivien a la zona que s'estén entre el massís del Garraf i el coll de Balaguer, i que tenien la seva gran capital a Kesse, l'actual Tarragona. Les excavacions dels anys 80 i 90 van apuntar cap a l'existència d'un gran assentament que ara ha confirmat el georadar, un sistema que identifica les diferents propietats electromagnètiques dels materials del subsòl. Les prospeccions han indicat que ja hi havia un nucli de població al segle VI abans de Crist, que va perdurar fins al voltant del 200 aC. El poblat va ser abandonat per la Segona Guerra Púnica o les revoltes indígenes immediatament posteriors. L'Ajuntament de Banyeres del Penedès passarà a ser el propietari dels terrenys, i està fent els tràmits per començar les excavacions amb la Univeristat de Barcelona i amb la intenció de divulgar i mostrar al públic el jaciment. La idea és fer aquest any una primera excavació. [Altres informacions]

La música de Catalunya està a la cua en foment de la llengua pròpia respecte de països amb comunitats lingüístiques homologables com el Quebec, Irlanda, Finlàndia o el País Basc
Els ajuts públics a la música no ajuden a la música en català. Aquesta és una de les conclusions principals de l’estudi que la Plataforma per la Llengua ha presentat i que analitza els recursos destinats a l’àmbit de la música pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya durant els anys 2015 i 2016. L’estudi, que analitza la situació al Quebec, Irlanda, Finlàndia, Eslovènia, Lituània i el País Basc, conclou que a Catalunya es produeix una situació d’anomalia absoluta: 6 de cada 10 euros dels ajuts públics a la música a Catalunya es destinen a projectes on la presència del català és inferior al 25%. En tots els casos comparats, excepte al País Basc, els projectes que més dotació pressupostària reben són els que superen el 75% de presència de la llengua pròpia. Tot i això, fins i tot en el cas del País Basc la dotació per als projectes amb més presència del basc és més elevada que a Catalunya. Arran de les conclusions i les dades mostrades a l’estudi, la Plataforma per la Llengua impulsa la campanya «Les xifres canten» com a resposta. A través d’aquesta campanya, reclamen a la nova consellera de Cultura un canvi en les polítiques de subvenció per a la promoció musical. [Altres informacions]

Una productora de dramaturgs catalans impulsa l'estrena d'obres contemporànies i obre una bústia d'inèdits
El dramaturg Jordi Casanovas i el productor Carles Manrique són els directors de Hause & Richman (H&R), que la temporada que ve ha anunciat que tindrà quatre obres en cartell. Una és la reposició de «Mala broma» i entre les altres hi ha les de Marc Angelet i Alejo Levis, autors de la comèdia de gènere «Immortal», en la qual l'actor Bruno Oro es desdoblarà en diversos personatges. Els dramaturgs Cristina Clemente i Marc Angelet són els autors de «Lapònia», un text que tracta sobre l'educació dels fills i que parteix d'una mentida que ve justament de Lapònia. L'escriptor Màrius Serra és autor de «Qui ets?», basada en el seu llibre homònim que el 2008 va dedicar al seu fill amb paràlisi cerebral, Llullu, mort el 2009. La productora Hause&Richman, consolidada ara amb la complicitat de nous autors, anteriorment ja ha presentat produccions com «L’Electe» (2017) de Ramon Madaula, «El Test» (2016) de Jordi Vallejo i «Idiota» (2015) de Jordi Casanovas. També han obert la possibilitat que els nous autors enviïn textos teatrals a la seva bústica perquè la productora en faci una tria i n'assumeixi la producció i l'estrena. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana mes



Bits d'agenda

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

CaixaForum BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Guia de Museus de BCN Agenda de les activitats, calendari i horaris previstos.

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Gran Teatre del Liceu Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura» mes

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.



Bits de la setmana

[dimecres, 18.07.18]
Descobreixen a Castelldefels l'esquelet d'una espècie extingida de rinoceront d'uns set anys d'edat que hauria caigut accidentalment en una cova

[dimarts, 17.07.18]
L'obra «Una gossa en un descampat» de la Sala Beckett que relata l'experiència personal de la dramaturga Clàudia Cedó es perfila com un dels èxits unànmes de la temporada

[dilluns, 16.07.18]
El tàndem Nao Albet i Marcel Borràs experimenten amb la mentida al Teatre Nacional de Catalunya i una llarga performance de tres hores amb moments de singular divertiment

[diumenge, 15.07.18]
La pirateria digital experimenta un descens en les xifres absolutes tot i que el percentatge de persones que accedeixen a contingut piratejat es manté aquí com un dels més alts dels països occidentals

[dissabte, 14.07.18]
Un manuscrit amb els orígens de la Generalitat de Catalunya ha estat dipositat durant 400 anys a l'Arxiu de la Corona d'Aragó sense que se'n tingués coneixement

[divendres, 13.07.18]
Núria Espert i Josep Maria Flotats entre el centenar de signants de la professió teatral que donen suport al director Lluís Pasqual perquè continuï al capdavant del Teatre Lliure

[dijous, 12.07.18]
Pere Arquillué debuta en la direcció recuperant dues peces breus de Václav Havel interpretades per Josep Julien, Joan Carreras i Rosa Gàmiz a La Villarroel

Anar a Bits hemeroteca mes



Bits convidats

Cornabou
Obertes les sol·licituds per demanar algun dels més de 260 autors que formen part del programa «Autors a les aules» de la Institució de les Lletres Catalanes per impulsar la lectura als centres educatius.

Els Quatre Gats
Torna l'oncle d'Amèrica.

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel·lectual i altres temes legals.



| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

Audiència acumulada: 16.104.423 visitants i 35.790.981 consultes de pàgines.
© Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.






Cornabou
Cornabou

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

teatre
Clip de teatre

Estiraboli
Estiraboli

garriganogues
Fundació Mapfre - Casa Garriga Nogués

museublau
Museu Blau

pedralbes
Reial Monestir de Pedralbes

musmusica
Museu de la Música

macba
Museu Art Contemporani BCN (Macba)

pedrera
La Pedrera de Gaudí

cccb
Centre de Cultura Contemporània de BCN (CCCB)

mnacromanic
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

dali
Museu Dalí de Figueres

batllo
Museu Picasso de BCN

mushistciutat
Museu d'Història de BCN

born
Born Centre Cultural

maritim
Museu Marítim de BCN

batllo
Casa Batlló de Gaudí

miro
Fundació Miró de BCN

casapunxes
Casa de les Punxes

sagfamilia
Sagrada Família de BCN

museomodernisme
Museu Modernisme BCN

montserrat
Museu de Montserrat

museuxocolata
Museu de la Xocolata BCN

museu mares
Museu Marès de BCN

caixaforum
CaixaForum BCN

artssantamonica
Arts Santa Mònica BCN

grapadora
Museu del Disseny BCN

miro
Fundació Tàpies de BCN

museuculturesmon
Museu Cultures del Món de BCN

cosmocaixa
CosmoCaixa BCN

torreagbar
Torre Glòries de BCN