La revolució artística de la primera meitat de segle passat de Praga i París i la seva influència a Catalunya en una exposició fotogràfica que prepara el MNAC per a l'estiu vinent
L'exposició 'Praga, París, Barcelona. Modernitat fotogràfica de 1918-1948' mostrarà entre el 18 de maig i el 12 de setembre al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) la riquesa experimental que va caracteritzar la fotografia de les avantguardes i confrontarà les obres dels fotògrafs més destacats d'aquestes tres ciutats, importants nuclis culturals a l'Europa d'entreguerres. La revolució artística que va tenir lloc a Praga i a París en aquest període va arribar a Catalunya a través de les revistes il·lustrades europees. Fotògrafs com Pere Català Pic, Emili Godes, Josep Sala o Josep Masana es van endinsar llavors amb gran èxit en el camí de l'experimentació fotogràfica. L'exposició presentarà prop de 200 fotografies que van incorporar les innovacions tècniques, creatives i formals que estaven a l'abast d'aquests fotògrafs. En el període d'entreguerres, des de les aules de la revolucionària escola alemanya Bauhaus es va apostar per una nova cultura de l'espai que va suposar la base de la Nova Fotografia, sorgida a Alemanya cap a 1920, i que experimentava amb totes les innovacions tècniques, creatives i formals que tenia al seu abast, incorporant a la fotografia els fotogrames abstractes, picats i contrapicats, contrallums, fotomuntatges, combinacions amb tipografies, còpies en negatiu i solaritzat. Des de llavors, la fotografia va participar definitivament de les avantguardes i de totes les seves propostes: nova subjectivitat, constructivisme, abstracció, crítica social i surrealisme. L'aparició d'aquesta nova fotografia va tenir un gran impacte a tota l'Europa central, sobretot en països com Alemanya. Amb la creació de la Txecoslovàquia democràtica, el 1918, Praga es va convertir en un focus de modernitat i d'ebullició cultural on es van donar cita nombrosos pintors i escultors. París va ser el punt de trobada de molts intel·lectuals i artistes de tot el món, els quals, amb la seva efervescència creativa, van convertir a la capital del Sena en el centre de les propostes avantguardistes. Les avantguardes es van introduir a Catalunya, en el terreny de la fotografia, de la mà de revistes culturals com 'D'Ací d'Allà', publicada entre 1918 i 1936, i de les revistes il·lustrades procedents de tot Europa. El model proposat per la Bauhaus, que impulsava un art integrat que abastés totes les disciplines artístiques, va portar l'experimentació fotogràfica a camps de gran difusió popular, com la publicitat, camp en el qual fotògrafs com Pere Català Pic, Emili Godes, Josep Sala o Josep Masana van destacar en la seva recerca de noves experiències estètiques. [Altres informacions]

El domini «.com», el més antic de l'era digital, arriba al 25è aniversari amb més de 80 milions d'adreces actives a Internet
És el més antic de tots. El 15 de març del 1985 un fabricant informàtic, avui desaparegut, Symbolics, va registrar el primer domini «.com» d'Internet. Al cap de 25 anys, més de 80 milions de llocs actius es localitzen sota aquest domini, entre els quals figura aquesta revista digital. El 1985, es van registrar mitja dotzena de «.com». El 1997 ja eren un milió. En els dos anys següents s'hi van inscriure 20 milions. El domini «.com» està controlat per l'empresa Verisign. Segons la companyia, a finals del 2009, a Internet hi havia 192 milions de dominis de diferents tipus, 15 milions més que a finals del 2008. Inicialment, es va pensar a crear el domini «.cor», ja que anava destinat a les empreses. Al final, es va crear el «.com» amb un concepte més genèric, el d'acollir els llocs que tinguessin una finalitat comercial. Però finalment en el domini s'hi han inscrit altres projectes que no tenen un propòsit comercial. Després de Symbolics, es van registrar els «.com»: BBN, Think, MCC i DEC. Xerox ho va fer el gener del 1986. Sun, HP, Intel i IBM, el març del mateix any. San Francisco commemora l'aniversari amb un gala en la qual pronuncia un discurs l'expresident Bill Clinton ja que aquest va tenir un paper central en la creació de l'actual sistema de govern dels dominis a Internet. Per raons històriques del seu naixement, Internet va estar en mans de l'administració nord-americana fins al 1998 en què es va crear una organització privada, sota les lleis nord-americanes, Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN), a les quals el departament de Comerç del Govern Clinton va delegar l'autoritat sobre els dominis. ICANN, per exemple, decideix la creació de nous dominis i les condicions del seu enregistrament. La seva existència ha estat embolicada en perpetus debats. Països com Brasil o la Xina han criticat la seva dependència formal de l'administració nord-americana i han proposat que l'autoritat mundial dels dominis passi a mans d'una agència de l'ONU. Però els països desenvolupats tenen por que aquest tipus de fórmula polititzi la gestió i perdi agilitat. ICANN ha anat modificant la seva estructura per donar més veu als governs. La popularitat del domini «.com» va provocar l'aparició de ciberokupas que enregistraven noms molt coneguts que pertanyien a altres persones o companyies i va obligar a elaborar normes per evitar aquestes pràctiques. Actualment hi ha un extens epertori de dominis, des dels «.gov» o «.net» als que identifiquen un país (.cat, .es o .fr...). El 2010, Internet ha estat proposat per al premi Nobel de la Pau. [Altres informacions]

La Pedrera exposa l'obra del polifacètic creador i dissenyador de moda i de teixits Marià Fortuny i Madrazo eclipsada per la fama de la figura paterna
Pintor, fotògraf, escenògraf, gravador, dissenyador de moda i de teixits, dissenyador industrial, empresari i químic, Marià Fortuny i Madrazo és el paradigma de l'artista total en l'Europa de la primera meitat del segle XX, un creador orquestra, d'extraordinari bon gust i talent inabastable. Paradoxalment, aquí, l'obra de Fortuny és molt poc coneguda, eclipsada absolutament per la fama de la figura paterna, la del pintor Marià Fortuny, figura del segle XIX. La Pedrera acull l'obra polièdrica d'aquest creador, en una exposició, 'Fortuny, el mag de Venècia, que per primera vegada repassa la figura i l'obra d'aquest personatge a través d'unes tres-centes obres. Marià Fortuny i Madrazo (1871-1949) era un home que tenia molts números per convertir-se en el que va ser. D'una banda, per pura genètica, perquè, a més de ser fill del pintor Fortuny, al qual no va conèixer perquè tenia tres anys quan l'artista català va morir, era nét per part de mare del pintor Federico de Madrazo. D'altra banda, el jove Fortuny es va criar entre els Champs Elysées de París i Venècia, en un ambient burgès, culte i refinat. Aquesta atmosfera, fortament marcada per l'exquisit orientalisme de l'obra del pare, remet a l'antiga esplendor de la Venècia renaixentista. El seu interès pel teatre i l'òpera el van portar cap al disseny d'escenografies i a la luminotècnia, en què va inventar noves formes d'il·luminació de llum indirecta que va patentar amb el nom de sistema Fortuny, així com un dispositiu escènic en forma de cúpula que va construir en nombrosos teatres europeus. Casat amb la model Henriette Adèle Nigrin, Fortuny s'instal·la al Palau Pesaro degli Orfei —avui Museu Fortuny— de Venècia i el converteix en un immens taller. Amb l'ajut d'Henriette, munta una empresa d'estampació tèxtil, que va acabar sent també de disseny de moda. Entre les peces més exitoses del Fortuny dissenyador de moda hi ha el xal Knossos, però sobretot el vestit Delphos, una peça de seda prisada amb 450 plecs que necessitava una quinzena de tintades per aconseguir el color desitjat. El Delphos, del qual es poden veure diverses versions a la mostra, recorda el vestit de l'escultura grega de l'auriga de Delfos. La llibertat de moviments que atorgava el Delphos a les encotillades dones del 1910 va fascinar les dones més avançades de l'època, com l'actriu Sarah Bernhart, la ballarina Isadora Duncan i la mecenes d'art Peggy Guggenheim. Malgrat que es va deixar de fabricar poc després de la mort de l'artista, l'influx del Delphos en la moda actual és immens. Fortuny i Madrazo també va ser un bon dissenyador industrial, amb làmpades d'inspiració oriental, com la Scudo Saraceno, encara avui profusament imitada. L'exposició es pot visitar fins a finals de juny. [Altres informacions]

Es calcula que uns 18.000 blogs del professorat català omplen la xarxa en un intercanvi d'experiències docents sense precedents en la formació educativa
Segons fonts del Departament d'Educació, almenys uns 18.000 blogs són escrits i il·lustrats pel professorat català. Molts estan dedicats a compartir l'experiència docent amb els col·legues però molts altres estan vinculats de forma directa amb les aules i les tasques de l'alumnat. El mateix Departament d'Educació prepara un projecte per impulsar la digitalització de la missió educativa, anuncia l'expansió del llibre digital i busca maneres de comunicar-se de forma més àgil amb la societat i amb la comunitat docent, un projecte que parteix de l'experiència real d'aquests docents redactors de bloguistes que han exercit de pioners. La diversitat de temàtiques d'entre els milers de blogs és gairebé impossible de classificar. Sí, però, que es pot dir que cadascuna de les principals matèries que s'imparteixen en l'àmbit educatiu hi tenen una representació o altra. A través de la xarxa Xtec, molts d'aquests blogs es poden consultar per índexs temàtics, però no tots hi estan enregistrats, una de les assignatures pendents davant l'impuls de l'ús de les noves tecnologies que s'està fent en centres tant de primària com de secundària. Bona part del professorat també utilitza les xarxes socials per comunicar-se amb el seu alumnat, amb casos que fins i tot hi fan tot el procés, des de la correcció a la valoració o l'avaluació de segons quins treballs. Tot i que ja existeixen els estudis a través d'Internet, com és el cas de la Univesitat Oberta de Catalunya o l'Institut que vol suplir les classes nocturnes presencials, el fenomen dels blogs té un caràcter personal que, molt sovint, s'aparta dels programaris establerts i fomenta una de les claus de l'educació: la investigació i el reciclatge permanent. [Altres informacions]

El nou portal de col·leccions en línia del MNAC ja permet consultar les prop de 1.900 obres exposades en les col·leccions permanents del Museu
Des d’ara ja és actiu el nou portal de col·leccions en línia del MNAC, que permet consultar les prop de 1.900 obres exposades a les col·leccions permanents del Museu.Aquest nou portal és la primera fase del projecte de gestió documental i de continguts del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Permet accedir a la imatge de totes les obres exposades a la col·lecció permanent, així com a la seva fitxa tècnica, amb la informació en tres idiomes: català, castellà i anglès. Una cerca avançada a través del portal facilita la consulta de les obres des de diferents categories: col·lecció, autor, títol, cronologia, nombre d'inventari, període, classificació genèrica i tema, entre d'altres. El nou portal és dinàmic i s’actualitzarà contínuament, ja que està integrat en el sistema de gestió documental del museu, Museum Plus. Aquesta base de dades s'anirà ampliant en nombre de registres fins a incloure tots els fons del Museu. En els pròxims mesos s'enriquirà també la informació ja disponible en aquesta primera fase i es podrà consultar una fitxa tècnica ampliada, fotografies complementàries de la peça, així com vídeos i altres documents relacionats amb l'autor, l'obra i la seva història. El nou portal de col·leccions en línia del MNAC permetrà, a més, comprar les imatges digitalitzades a través d'aquest mateix subportal, gràcies a la implementació d'una plataforma de pagament. La publicació en línia de les col·leccions del Museu forma part del projecte "Art i tecnologia, nous camins per al coneixement", que compta amb una ajuda del Plan Avanza, del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio. El MNAC també participa en el web que recull la documentació dels museus catalans i permet la cerca sobre tots els fons conjuntament. En l’actualitat hi aporta 445 fitxes, i pròximament actualitzarà aquesta participació amb tota la informació que apareix en el nou catàleg en línia. Museus en Línia, impulsada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, recull actualment la documentació de 42 museus catalans amb un total de 230.000 objectes. El MNAC i la Direcció General del Patrimoni Cultural van acordar l’any 2009 la realització de dues gigafotos d’obres d’art del museu, les pintures murals romàniques de l’absis central de Sant Climent de Taüll i 'La Vicaria', de Marià Fortuny. Les gigafotos són imatges d’alta resolució, que poden tenir fins a 50 vegades la resolució d’una càmera fotogràfica normal. Malgrat les seves dimensions, són consultables per Internet en temps real. Es tracta d’una tècnica molt similar a la que fa servir Google per a Google Maps o Google Earth. En els últims dos anys s'han publicat una dotzena de gigafotos d’obres d’art i monuments catalans. Durant el 2010 està previst que es publiqui una nova gigafoto cada mes. [Altres informacions]

El dibuixant argentí Luis Scafati ha il·lustrat «La narració d'Arthur Gordon Pym» d'Edgar Allan Poe per a l'editorial Libros del Zorro Rojo
L'obra, publicada inicialment el 1838, relata el desventurat periple nàutic del jove Arthur Gordon Pym a bord del balener Grampus i després del veler Jane Doe que es converteix en una successió d'esdeveniments: motins, naufragis, canibalisme, aborígens poc amigables, etcètera. Després d'una primera lectura, Luis Scafati va reunir tota la documentació necessària sobre el tema, que incloïa vaixells, instruments nàutics, ports, peixos, mariners i tempestes, per poder dibuixar amb certa llibertat. Scafati treballa sobre paper, amb plomes, tintes i pinzells, ni que avui, segurament, soni anacrònic davant la profusió de tecnologia digital. Per il·lustrar 'La narració d'Arthur Gordon Pym', l'artista argentí ha optat per grans plans amb aiguades, una barreja de tinta i aigua que ofereix una varietat de grisos, taques on s'expressa l'atzar, a més de la sensació líquida que hi ha volgut donar. Això, segons l'il·lustrador Luis Scafati, l'ha ajudat a representar el mar i la seva fauna, o el cel i aquesta mena de boira que envolta el paisatge marí. Més d'un any i mig ha dedicat l'il·lustrador argentí a acabar aquest encàrrec, un temps llarg que justifica perquè no és un home de mar sinó que bona part de la seva vida transcorre a la serralada dels Andes. Després de veure el llibre publicat, Luis Scafati considera que l'edició fa una nova mirada a l'única novel·la d'Edgar Allan Poe, la que inspirar altres autors a escriure'n una seqüela, entre els quals figuren H.P. Lovecraft, que va voler continuar la novel·la de Poe amb 'A les muntanyes de la bogeria' (1936), i Jules Verne, amb 'L'esfinx dels gels' (1897), mentre que el poeta Charles Baudelaire no ho va intentar, però sí que la va traduir al francès el 1857. [Altres informacions]

Les revistes digitals «Clip de Teatre» i «Cornabou» són classificades en el primer rengle de preferències de cerca de «crítica teatral» i «crítica literària» pel buscador Google davant de mig milió d'altres dominis
El buscador Google ha situat la revista digital «Clip de Teatre» en el primer rengle de preferències pel que fa a la cerca sota el criteri de «crítica teatral» per davant d'altres 400.000 resultats de dominis. També la revista digital «Cornabou. Revista de Literatura Infantil i Juvenil» ha obtingut la primera posició en el mateix buscador sota el criteri de cerca «crítica de literatura infantil i juvenil», per davant de d'altres 500.000 resultats de dominis. Les dues revistes formen part del grup de revistes digitals «Bit de cultura» que han arribat al desè any en xarxa amb més de 3.000 edicions ininterrompudes. [Altres informacions]

L'exposició més gran que s'ha fet sobre l'artista californià John Baldessari es pot veure al Macba en una coproducció del la Tate Modern de Londres i Los Angeles County Museum
L'art conceptual de John Baldessari (1931) és una de les característiques de la retrospectiva que es pot veure al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) fins al 25 d'abril. La mostra 'Pura bellesa', organitzada per la Tate Modern de Londres i Los Angeles County Museum, és l'exposició més gran que s'ha fet mai sobre l'artista californià, amb 130 peces que documenten una de les trajectòries considerades més sòlides de l'art conceptual internacional. La Biennal de Venècia de l'any passat va premiar amb el Lleó d'Or la trajectòria de Baldessari. L'artista va experimentar nous llenguatges des de ben jove. Les seves primeres pintures beuen del pop-art, però ben aviat va començar a utilitzar les paraules com a úniques imatges que apareixien a la tela. Un exemple és 'Pura bellesa' (1966-68), la que dóna títol a l'exposició, o 'Una pintura és la seva pròpia documentació', de la mateixa època, en què es va inscrivint la itinerància de la peça per diversos museus del món. Aquestes pintures van ser realitzades després de la cèlebre crema que l'artista va fer de les teles realitzades fins al 1966. Aquesta coneguda acció, 'Cremation Project' (1968), també és present a la mostra amb les fotografies de l'acte i una làpida commemorativa. A l'exposició, però, es poden veure algunes de les obres que van sobreviure a la crema, ja que estaven guardades al garatge de la seva germana i l'artista les havia oblidat. A partir dels anys setanta, la fotografia esdevé un dels mitjans preferits de l'artista. John Baldessari va desenvolupar el concepte d'apropiació, prenent imatges d'arreu que ha anat col·leccionant de manera gairebé obsessiva. És la disposició de les peces, les manipulacions o les paraules que les acompanyen les que canvien el significat de les imatges, com succeeix amb les sèries de fotogrames de films de Hollywood que il·lustren els pecats capitals i les virtuts teologals. Amb motiu d'aquesta mostra, Baldessari ha realitzat una instal·lació escultòrica que enregistra el visitant quan entra al museu. Al final de la mostra, pot veure's gràcies a un sistema d'imatge retardada. [Altres informacions]

L'univers de Miquel Barceló coincidirà a CaixaForum BCN i l'Arts Santa Mònica en dues exposicions complementàries durant tot l'estiu
L'univers del pintor Miquel Barceló, que fins al 13 de juny s'exposa a CaixaForum Madrid, en una mostra que s'endinsa en tots els territoris creatius de l'artista, de la pintura a la ceràmica, passant per l'escultura, els llibres o el dibuix, es veurà a partir del 15 de juliol i fins al 26 de setembre, a CaixaForum BCN. A més, una altra exposició de l'artista, 'Barceló abans de Barceló, 1973-1982', es podrà veure en les mateixes dates a l'Arts Santa Mònica. Aquesta presentarà una selecció de l’obra inicial i més desconeguda de Miquel Barceló (Felanitx, 1957), aquella que va des del 1973 fins a l’any de la seva consagració en el context internacional a partir de la seva participació a la Documenta de Kassel el 1982. L’objectiu principal d’aquesta mostra és el de donar a conèixer un conjunt de més d’un centenar d’obres, moltes inèdites, que presenten alguns dels trets més significatius i perdurables en la trajectòria de l’artista. L’exposició es dividirà en sis apartats: Bestiari, Vanitas, Poesia experimental, Llibres, Retrats i autoretrats, i Elements del paisatge. Les obres pertanyen a la col·lecció personal de Barceló, a diferents institucions públiques i privades de l'Estat espanyol i de França i a col·leccions particulars. Pel que fa a l'exposició de CaixaForum BCN, la mostra, sota el títol 'La solitude organisative', repassarà a través de 180 obres les preocupacions recurrents de l'artista. No es tracta d'una retrospectiva en el sentit tradicional del terme, sinó que la mostra intenta ensenyar el vincle de Barceló amb els elements tangibles i la materialitat de tots els seus quadres. El títol de l'exposició al·ludeix a un dels últims quadres de l'artista, on apareix el retrat d'un goril·la, assegut en un racó, una obra que ja es va poder veure al pavelló espanyol de la Biennal de Venècia del 2009. L'obra es considera una mena d'autoretrat del pintor. Una escultura monumental, 'Gran elefant dret', de bronze fos i de set metres d'alçada, donarà la benvinguda a l'exposició, com ara fa a l'exposició de la seu de CaixaForum Madrid. La resta de peces inclou des dels cèlebres quadres de mars i biblioteques dels anys vuitanta del pintor fins als seus lluminosos paisatges africans. [Altres informacions]

El Gran Teatre del Liceu va tancar la temporada 2008-2009 amb un dèficit de 363.000 euros a causa de la disminució d'un 24'07% del mecenatge que hi havia previst
El Patronat de la Fundació i la Junta de Govern del Consorci del Gran Teatre del Liceu han aprovat la liquidació del pressupost de la temporada 2008-2009 amb un dèficit de 363.000 euros, a causa sobretot d'una disminució del 24,07% de les aportacions previstes per mecenatge. El total d'ingressos de la temporada va ser de 55.692.000 euros, un 3'45% menys del previst, segons la liquidació aprovada, mentre que les despeses han estat de 56.055.000 euros, un 2'82% menys del pressupostat. El dèficit, segons els responsables del Gran Teatre del Liceu, es compensarà amb els excedents d'altres temporades. Aquestes xifres s'expliquen també per la disminució de les aportacions de les institucions, que baixen un 1'31%, i pel menor nombre d'aportacions per mecenatge, que no obstant això, es xifren en uns 6 milions d'euros. Pel que fa a les subvencions públiques —el Gran Teatre del Liceu rep dotacions del Ministeri de Cultura, de la Generalitat de Catalunya, de l'Ajuntament i de la Diputació de Barcelona—, el panorama tampoc no és gaire optimista per augmentar considerablement les dotacions i amb tendència a congelar-les. Pel que fa a les xifres concretes aportades, la temporada 2008-2009, el Ministeri de Cultura va aportar finalment 14'2 milions d'euros (48'66%), la Generalitat de Catalunya hi va destinar 10'5 milions (36'14%) , l'Ajuntament de Barcelona, 2'9 milions (10'13%) i la Diputació de Barcelona, 1'4 milions (5'06%). De la liquidació del pressupost del Gran Teatre del Liceu, destaca també una reducció de la despesa per activitat artística del 7'82%, un increment de la partida de personal de l'1'10% i una disminució de despeses financeres del 14'79%. Durant la temporada 2008-2009, es van programar 34 obres, es van representar 146 funcions, amb van vendre 242.699 entrades, la qual cosa representa un 80'36% per cent d'ocupació. L'òpera més vista va ser 'Le nozze di Figaro', amb 29.882 espectadors. Pel que fa als abonats, la temporada en va tenir 9.982, dels quals 3.214 són reduïts i 7.647 dels anomenats populars. Això vol dir que prop d'un 65% de l'aforament prové dels abonats. [Altres informacions]

Anar a més bits de la setmana

Cartellera de cinema Agenda de les sales i pel·lícules programades, calendari i horaris previstos.

Cartellera de teatre Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Nacional de Catalunya Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatre Lliure Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Focus Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Grup Balañá Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Teatres Cartellera Barcelona Agenda de les sales i espectacles programats, calendari i horaris previstos.

Palau Música Catalana Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

L'Auditori Agenda dels concerts, calendari i horaris previstos.

XI Festival del Mil·lenni Programació dels concerts previstos al Palau de la Música Catalana i L'Auditori de Barcelona fins al 14 d'abril.

Festival de Jazz de Terrassa Programació dels concerts previstos en diferents espais fins al 28 de març.

Anar a previsió d'agenda «Bit de Cultura»

Agenda tot Catalunya Veure el programa complet per activitats i per dia.

Agenda de Barcelona Veure el programa complet per activitats i per dia.

Vídeos agenda cultural Barcelona Veure el catàleg recomanacions per activitats i per dia.

Agenda cultural infantil Veure el portal TocToc per activitats i per dia.

[dimarts, 16.03.10]
El domini «.com», el més antic de l'era digital, arriba al 25è aniversari amb més de 80 milions d'adreces actives a Internet

[dilluns, 15.03.10]
La Pedrera exposa l'obra del polifacètic creador i dissenyador de moda i de teixits Marià Fortuny i Madrazo eclipsada per la fama de la figura paterna

[diumenge, 14.03.10]
Es calcula que uns 18.000 blogs del professorat català omplen la xarxa en un intercanvi d'experiències docents sense precedents en la formació educativa

[dissabte, 13.03.10]
El nou portal de col·leccions en línia del MNAC ja permet consultar les prop de 1.900 obres exposades en les col·leccions permanents del Museu

[divendres, 12.03.10]
El dibuixant argentí Luis Scafati ha il·lustrat «La narració d'Arthur Gordon Pym» d'Edgar Allan Poe per a l'editorial Libros del Zorro Rojo

[dijous, 11.03.10]
Les revistes digitals «Clip de Teatre» i «Cornabou» són classificades en el primer rengle de preferències de cerca de «crítica teatral» i «crítica literària» pel buscador Google davant de mig milió d'altres dominis

[dimecres, 10.03.10]
L'exposició més gran que s'ha fet sobre l'artista californià John Baldessari es pot veure al Macba en una coproducció del la Tate Modern de Londres i Los Angeles County Museum

Anar a Bits hemeroteca

Cornabou
Els escriptors catalans de literatura per a infants i joves es mobilitzen per frenar la reutilització dels llibres d'autor als centres educatius.

Els Quatre Gats
«Independència a cops de llança»

Clip de teatre
Crítiques de les estrenes recents i les obres en cartellera.

El llengüet
El millor cul català. Sobre la votació popular de Hollywood.

Vinyeta literària
Visió de la literatura clàssica i contemporània sobre un fons de 10.000 volums.

Estiraboli
Consultori metaliterari de la senyoreta Lletraferida, humor gràfic i altres seccions.

Escac
Recull de novetats sobre la Propietat Intel.lectual i altres temes legals.

| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |
Audiència acumulada: 4.348.083 visitants i 14.837.049 consultes de pàgines. © Copyright Bit de cultura. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.