[Carezza en W - El concert - Capítol 3 - Fragment 23]

[Anterior]



La seva nimfa coreana era asseguda damunt d'una estora. Es cobria lleugerament el pubis amb la cuixa dreta que havia creuat, per damunt de l'altre genoll. En aquella posició, Yan-Yan veia --potser només s'imaginava-- el clítoris esponjós de Batis Sitab. Ella s'havia deixat anar la cabellera. Escoltava amb delit els primers acords de la peça per a violoncel mentre mirava el penis encara erecte de Yan-Yan, com qui observa en un museu, assegut en un banc, des del mig de la sala, un quadre abstracte.
Yan-Yan va començar amb la cadenza, un llarg solo que va durar quasi cinc minuts. Quina aspresa i quins efectes! Després, saltant-se les incorporacions de l'orquestra de l'obra, Yan-Yan va enfilar les dobles notes i les senzilles en stacato, pizzicato i legato. Quan van arribar els tremolors del glissandi i el contrast del tutti, Yan-Yan va sentir l'esclat de l'obra i va veure com per l'horitzó començava a puntejar el primer sol del mil.lenni.
Es va fer un silenci. Yan-Yan Nick i Batis Sitab van contemplar aquell punt enrogit al fons, que naixia només per a ells dos.
Yan-Yan va arquejar la melodia lírica de la Música per a violoncel i orquestra per tintar amb unes pinzellades de calma la força d'aquell moment únic que Yan-Yan va tancar, guanyat per l'èxtasi, en un pizzicato greu com a punt i final.

[Continuació]

| Dalt | Índex i presentació |