[Carezza en W - El test - Capítol 4 - Fragment 29]

[Anterior]



Una cosa porta l'altra. I, a l'Ogúlnia, els gossos ensinistrats la van portar al món de la moda. Ell --l'Ogúlnia estava convençuda que sempre hi ha un ell en els casos de triomf precoç-- era un dissenyador de moda dels que es podien permetre el luxe de dir que tenien una bona reputació perquè els seus models estaven en el catàleg de les cases més conegudes del món. I ell també era un amant dels gossos --huskies, llops, yorkshire terrier, caniches, chihuahua, llebrers irlandesos, pastors alemanys, de tota mena--.
El dissenyador de moda de l'Ogúlnia guardava els gossos en una finca on havia fet restaurar una masia antiga, prop de la muntanya mitjana. Ella li va ensinistrar un pastor alemany per al seu fill. Era separat i només tenia un nen, però vivia amb la seva exdona. El pastor alemany ensinistrat va ser el regal de quinze anys. Ell es deia Titini. Li agradava a l'Ogúlnia, quan feien l'amor a la masia antiga, amb la protecció de la canilla a fora, dir-li Titini, Titini, una mica més, Titini!
Quan era adolescent, Ogúlnia somniava en prínceps adorables que anaven fins a casa seva muntats en Cadillacs, i treien mig cos per la finestra, cridant: Ogúúúlnia! No s'hauria pogut imaginar mai, però, que un dia faria l'amor amb un dissenyador de moda que hagués escampat la seva firma per les boutiques de tots els centres comercials. A vegades hauria dit que s'ho feia amb un maniquí vestit i etiquetat amb Titini's.
Ell la va ensinistrar com a model. Va fer un parell o tres de desfilades. Se'n va cansar de passejar per passarel.les ensenyant el melic i les cames a una colla de botiguers, més interessats en el seu cos que en els vestits de Titini. Ell encara deia que ho hauria fet tot per ella, aleshores. Es portaven uns vint-i-cinc anys. Titini ja en tenia 47. Ella n'havia acabat de fer 22. Un dia va trobar Titini a la finca dels gossos amb una guineana tres anys més jove que ella, que havia contractat per a una sèrie de desfilades de vestits de núvia. La canilla estava esvalotada. Ogúlnia es va imaginar el pitjor. Coneixia prou bé els gossos per intuir que la volien avisar d'alguna cosa. Titini i la guineana estaven en el moment més àlgid, gronxant-se en el llit de noguera, d'aquells amb capçal de perfils d'arc d'alcova, pilars tornejats i marqueteria de boix, estil primeries de segle. Titini sempre deia que era el llit de la seva àvia. Ogúlnia va fer el cor fort. Va mirar les natges enfosquides d'aquella nouvinguda que li prenia el lloc. Titini no s'havia afaitat des de feia com a mínim tres dies. Engrapava les cuixes de la guineana amb les mans llargues, ossudes, d'aquelles amb una mica de pèl negre al damunt, tal com li agradaven les mans dels homes a l'Ogúlnia. Estava amb els ulls tancats i ni tan sols la va veure entrar a l'alcova de la masia dels gossos.

[Continuació]

| Dalt | Índex i presentació |