[Carezza en W - El test - Capítol 4 - Fragment 34]

[Anterior]



L'Ogúlnia va penjar el sense fils. Es va quedar dreta davant del mirall del lavabo. Va contemplar la seva nuesa. ¿Realment es volia banyar com li havia dit feia uns moments al Joosie? Es va oblidar per uns moments del seu test d'embaràs. Estava indignada. ¿Com podia aquell poca-vergonya...?
La va assaltar un dubte. No, un dubte, no. N'estava segura. Hi havia una dona. Una altra dona. Una de les gates maules sortides de la Facultat d'Economia amb màster de qualsevol universitat de fora que havia remenat el cul pel bufet on treballava el Joosie o per la Borsa! ¿Com la podia deixar plantada per un compromís inel.ludible precisament aquella nit de Cap d'Any?
"Joosie, ets un cabronàs!", va pensar. ¿Quina obligació té un vulgar mortal tot just a l'hora de les campanades d'una nit de Cap d'Any si no és una altra dona? El Joosie havia parlat del cotxe, del Lexus. I, enmig de l'emprenyamenta d'ella, a l'Ogúlnia li havia semblat entendre que el Joosie li deia alguna cosa de veure's amb un periodista per cancel.lar un assumpte d'honor. ¿I ella? ¿Ella no era un assumpte d'honor?
Es va eixarrancar davant del mirall. Es va mirar l'entrecuix. Va pensar en les vegades que el Joosie hi havia sucat. "Joosie... Oblida't de fotre més el nas aquí dins!", va dir, enrabiada. Va entrar a la dutxa. Una bona dutxa! Ho fan a les pel.lícules totes les dones que tenen una ensopegada amb un home. Arriben a casa i, enlloc de rebentar a plorar, es tanquen a la dutxa i l'aigua de la dutxa i les llàgrimes es fonen en un mateix plor.
Sota l'aigua va maleir trenta vegades més aquell ricot de nou de la merda que havia fet els calés amb els negocis dels altres enlloc de muntar-s'ho tot sol des de baix com ella havia fet amb els gossos i les mossegades de les primeres sessions d'ensinistrament abans de coneixe'ls bé. "Quan t'hagin mossegat tres vegades els ous, malparit, aprendràs a valorar una Ogúlnia com la que tenies fins ara!", va profetitzar en una maledicció de pitonissa, que la va deixar encalmada, com la mar després d'una tempesta, sense ganes de pensar-hi més.

[Continuació]

| Dalt | Índex i presentació |