[Carezza en W - El knock-out - Capítol 5 - Fragment 48]

[Anterior]



Aleshores mateix va sonar el Philips mòbil del doctor Gilip Pilig --MoviStar per quan anés a l'estranger--. No sabia on se l'havia deixat. Era en una de les butxaques de l'esmòquing blanc. Va respondre. Era d'Urgències de l'Hospital General. Va prendre nota mentalment. Va penjar. Es va vestir de pressa, com si, de sobte, s'adonés del desori que regnava a l'habitació.
--L'hora d'or, reines! Han trobat un paio ofegat a l'aigua! A l'Estació Marítima, al capdavall del pont de fusta! He de córrer per no perdre l'hora d'or! Volen que certifiqui la mort per ofec! Però no s'ha de perdre l'hora d'or! --va cridar, ensopegant amb els camals dels pantalons, a mig posar, sense sabates, mentre es cordava la bragueta.
Elles dues el van acompanyar fins a la porta.
--Quan pugueu, traieu-vos aquest borinot de sobre! --els va recomanar, mentre demanava l'ascensor. Elles havien sortit al passadís de la planta de l'hotel tal com anaven --Cacharel i Sloggi-- i amb les Nikon encara penjades al coll.
Les dues fotògrafes alemanyes, Rútila i Saserna, estaven convençudes que, amb el clixé estil Helmut Berger del doctor Gilip Pilig, havien aconseguit la foto que, si mai es declarava un brot de gelosia entre les dues per una altra dona de retrat, els serviria de remei infal.lible: «Necessitem un Helmut Berger per retratar amb les pilotes enlaire i el trasto a mig carregar, perquè ens faci d'antídot quan, entre tu i jo, hi hagi una foto d'una dona que faci perillar el nostre amor.»
Rútila i Saserna combatrien des d'aleshores el perill del mal de la gelosia --tan misteriosament diví, en paraules del doctor Gilip, com el de la migranya--, amb la foto del seu knock-out professional.

[Continuació]

| Dalt | Índex i presentació |