[Carezza en W - El gratacel - Capítol 6 - Fragment 51]

[Anterior]



Zosip va passar un temps desesperat. Estava segur que mai més no faria cap projecte de bo. Però, aquells últims dies de l'any, tot se li havia girat de cara. Un grup immobiliari multinacional que es dedicava a la construcció d'oficines d'alt estànding arreu del món li havia acceptat el projecte en concurs obert per construir un gratacel de 200 metres d'alçada i 50 plantes a la riba del riu Chicago. Havia de ser un edifici per a un holding de productes cosmètics, la SUN&SUN, que havia reflotat la seva economia després d'una enfonsada a causa del crack.
Zosip havia repolit el projecte i havia retocat els plànols després de parlar amb els promotors del grup immobiliari multinacional que feia d'intermediari amb el consell directiu dels cosmètics.
Estava entusiasmat. ¿Tant podia enfervorir un èxit professional? El gratacel de Chicago, el primer gratacel de la seva carrera d'arquitecte, ja tenia nom i tot: Sunning Building. Aquell triomf inesperat enmig del seu estat depressiu li havia fet oblidar del tot l'Ogúlnia. I quan ja no se'n recordava que ni al món fos, ella l'havia trucat aquell vespre mateix de Cap d'Any per demanar-li de sopar plegats!
Va ser una nit íntima, com ell li havia promès. Zosip s'havia encarregat de reservar una taula en el restaurant d'una antiga torre modernista de la part alta. Des del salonet on van sopar --només hi havia una quinzena de taules--, es veia l'estesa de llums nadalencs dels carrers i els neons de l'urbs. I al capdavall, a tocar d'on vivia l'Ogúlnia, ran de mar, es distingia la silueta de bombetes dibuixant un gran avet de quaranta-quatre pisos que cobria tota l'alçada de la torre del Washingtònia Hotel.

[Continuació]

| Dalt | Índex i presentació |