[Carezza en W - El gratacel - Capítol 6 - Fragment 57]

[Anterior]



L'arquitecte Zosip Pisoz no va fer gaire cas d'aquella confessió de l'Ogúlnia Ainlugo. ¿S'ho havien passat bé, oi? ¿Què podia passar? ¿Un fill tan jove? Però ella no deixaria pas penjada la carrera d'autora de best sellers ara que havia començat! Zosip es va treure del cap la idea que sobre la Disform hagués pogut deixar embarassada Ogúlnia. La buidada havia estat potent, i s'havia clavat a fons ben endins, però no sempre funciona a la primera! No se'n penedia d'haver anat a l'habitació de l'estudi on tenia la maqueta del gratacel. Aquell gegant de 200 metres i 50 plantes li havia portat sort!
Era ben entrada la matinada. Zosip no tenia son. Ogúlnia tampoc. ¿Encara serien capaços de tornar-hi? Ni que li ho haguessin jurat, no s'hauria cregut que traspassaria el mil.lenni amb una dona com aquella per a ell sol tota la nit! Van fer uns whiskies amb gel per fer córrer la cremor del xampany i els licors del sopar. Zosip va tornar a beure més del compte. Ogúlnia tampoc no se'n va estar, aquesta vegada. Estaven xafats al sofà del salonet. Parlaven de tot. Cadascú del seu tema. Zosip, del taller d'arquitectura que muntaria després del gratacel. Ogúlnia, d'un malparit d'economista anomenat Joost Tsooj a qui ella, com una figaflor, anomenava Joosie.
--Tots els economistes són uns malparits! --va dir Zosip Pisoz, emborbollat perquè havia sentit clarament el nom d'aquell malparit de Joosie que li havia retingut l'Ogúlnia tant de temps.
--Aquest ho és més que els altres! Un dia em va deixar el seu Lexus GS 300, un cotxàs de luxe, i em va fotre un escàndol perquè se li va rebentar el catalític! Em va dir que era culpa meva perquè no sabia canviar la marxa i que conduïa com una comadrona!
--Es mereixeria que algú li hagués estellat el tub d'escapament pel cervell! --va amenaçar Zosip.
--Jo sóc incapaç de matar ningú, però si mai hagués de matar algú, t'asseguro, Zosip, que aquest seria el Joosie! --va confessar ella.
--Ho tindria ben guanyat! Per tractar malament una reina com tu! --va dir Zosip, omplint un altre whisky i acostant-se a l'Olgúnia per besar-la una altra vegada als llavis.
--¿M'estimes, Zosip?
--Més que el cel de Chicago! -va respondre ell, alçant teatralment el got i abocant un raig de whisky per damunt d'aquell barnús ridícul que li arribava als genolls.
--Doncs, no deixis que Joosie em faci cap mal, amor meu! No el vull veure mai més. Ni a ell, ni al seu merda de Lexus!
--No te'n farà cap, de mal, mentre jo ho pugui evitar! --va assegurar Zosip, fent un sanglot de borratxera.

[Continuació]

| Dalt | Índex i presentació |