Cornabou
Seccions

Presentació
Informació
Opinió
Difusió
Promoció

Noticiari
Clips d'actualitat
Hemeroteca

Novetats literàries
Literatura catalana
Traduccions

Crítica literària
La Saloquia
Literatura catalana
Traduccions
Àlbum il.lustrat

Cens autors
Escriptors
Il.lustradors
Autors i traductors

Entrevistes
Escriptors
Il.lustradors
Altres

Webs autors
En llengua catalana
Altres llengües
Il.lustradors

Premis literaris
Literatura infantil
Literatura juvenil
Àlbum il.lustrat
Assaig i estudis
Hans Christian Andersen
Memorial Astrid Lindgren
Altres

Dossier
Articles
Recerca

Bibliografia
Literatura infantil
Literatura juvenil

Editorials
En llengua catalana
Altres llengües

Llibreries
Catalanes
Altres

Revistes i suplements
En llengua catalana
Altres llengües

Personatges literaris
Catalans
Altres

Altres links
En llengua catalana
Altres llengües

Other languages
English
Español
Français


Agenda

logo

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Llenguet

logo

Forum opinio

GOOGLE Web Search

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Bustia
Redacció







foto nom
Crítica literària d'Ara Llibres

Si la bossa no sona...
Barcelona també és bona


Mònica Cuende Lozano. «Barcelona en família». Il·lustració coberta: Christian Inaraja. Ed. Ara Llibres. Barcelona, 2010. Pàgs. 232. Preu: 14,95 € (paper). E-book: 9,95 €. A partir 3 anys.

Atenció al subtítol: 'Activitats gratuïtes per fer junts grans i petits', sense límit d'edat. Vaja, en aquella franja que diuen de 0 a 99 anys. I, a més, trepitjant terra, xipollejant mar i respirant aire, tres espais que limiten Barcelona com una de les urbs mediterrànies més cobejades.

L'autora manté una pàgina a Facebook [http://ves.cat/agQ6] per intercanviar propostes familiars sense rascar-se la butxaca i arran d'aquest llibre, que no és una típica guia sinó una visió personal farcida d'aportacions literàries de la Barcelona d'avui, recull tot de propostes tan senzilles i insòlites com ho són fantasmagòrics eclipsis solars, apassionants trekkings musicals, recuperats horts autogestionats, ecologistes reforestacions, suades grimpades urbanes, nostàlgiques volades d'estels, observació silenciosa d'ocells i d'avions o misteriosos viatges subterranis.

Així, per exemple, en una visita al port, el llibre no indica només la ruta a seguir sinó també —com feia en el seu moment, encara en temps d'una Barcelona grisa, Alexandre Cirici a Barcelona pam a pam, o Josep Maria Espinàs a Vuit segles de carrers de Barcelona— petites anècdotes, agudes observacions, velles històries i llegendes que redescobreixen una nova Barcelona als més grans i que desperten l'interès per una Barcelona desconeguda als més petits.

No hi falten les indicacions oportunes bàsiques com els transports públics, punts de parades i de bicing, telèfons d'informació o adreces d'internet més indispensables, una informació, de fet, massa canviant per deixar impresa. Barcelona en família és un llibre per no acabar ni en 52 caps de setmana. ¿Un llibre familiar per a temps de crisi? Potser sí. En tot cas, deixa en no res aquella dita popular: Barcelona és bona, si la bossa sona... i si no sona —com ara— sempre queda la imaginació, com proposa aquest llibre, que és recomanable de començar llegint per l'índex de subtítols, autèntics suggerents literaris d'una aventura urbana, els personatges de la qual poden ser els mateixos lectors. [Andreu Sotorra, 22 juny 2010]


Un viatge fantàstic a l'Àfrica


Jordi Llompart. «Viatge màgic a l'Àfrica». Disseny de la coberta: Neli Ferrer. Il·lustracions de l'interior: Glòria Llompart. Editorial Ara Llibres. Barcelona, 2009. Preu: 18 €. A partir 10 anys.

Després de l'àlbum 'El cor damunt la sorra' (Lumen, 2006), un cèlebre bestseller inusual en el gènere, el periodista, documentalista, realitzador cinematogràfic i escriptor Jordi Llompart (Barcelona, 1962) està a punt de tancar el cercle creatiu que es va proposar després de l'accident de la seva filla Jana, quan ella tenia només 7 anys, a Namíbia, l'abril del 2005.

Abans de la imminent estrena de la pel·lícula, basada en aquell àlbum, rodada amb personatges reals, en paisatges autèntics i en 3D, 'Viatge màgic a l'Àfrica' [ara ja als cinemes], una novel·la, editada en cartoné, aquesta vegada a Ara Llibres, amplia la part textual de l'àlbum i es transforma, si no en el guió estricte de la pel·lícula, sí que en un relat que en ressegueix la trama i que manté l'equilibri que ja mantenia molt mesuradament l'àlbum entre la realitat i la fantasia.

Però és aquí on potser es reflecteix més allò que a la llarga ha admès l'autor, que la veu del relat, més que la d'ell mateix, és la de la seva filla Jana que viu permanentment en el record. 'Viatge màgic a l'Àfrica' és una novel·la en la línia de la barrera invisible que divideix el món real i el món de la fantasia en contes pioners del gènere com 'Alícia al País de les Meravelles' o 'El Petit Príncep'. Per a l'autor, aquest indret invisible es troba entre la terra i els estels.

Jordi Llompart dosifica aquests dos mons amb netedat i lucidesa, sense trampes. És a dir, l'arrencada de la història, del viatge, des de la terra, després de la visita a l'hospital on hi ha Kabbo, és creïble i coherent. I l'entrada en l'espai màgic, entre la terra i els estels, s'impregna de fantasia, però no gens allunyada de la realitat. Jordi Llompart no es desmarxa mai de la veu interior que li dicta cada aventura, cada imatge fantàstica. No té cap necessitat de recórrer a tòpics del gènere, no li calen ni espases poderoses, ni poders sobrenaturals, ni lluites heroiques, perquè en té prou amb la força vital de la il·lusió i les ganes de conèixer, experimentar, viure i entendre el món que guia la protagonista, una nena de 10 anys i que s'adreça als lectors en primera persona.

A 'Viatge màgic a l'Àfrica', la protagonista (a la pel·lícula, la jove Eva Gerretsen, després d'un extens càsting fet pel realitzador) coneix un nen boiximà que està malalt en un hospital català. El nen, Kabbo (interpretat a la pel·lícula per Michael Van Wyck) vol tornar a Namíbia, la seva terra. És allà on ella el segueix i el busca. Només cal que vagi trobant el rastre d'una rastellera de pedres que Kabbo (nom que en boiximà vol dir "somni") va deixant.

El viatge, que té molt d'iniciàtic, en un cavall alat (atenció a la pel·lícula amb la utilització d'éssers reals!), serveix perquè Jana trobi, enmig del desert africà, un bestiari i una fauna fantàstics amb qui parla i reflexiona sobre la vida i la mort. Aquests són, esclar, els moments en què el relat s'acosta més als clàssics de Lewis Carroll i Antoine de Saint-Exupéry, entre altres. Però retreure-li aquesta semblança seria no admetre que el gènere fantàstic s'alimenta dels seus avantpassats en una fórmula literària admesa per tothom.

Per sortir-se'n, de la seva aventura, Jana compta amb dos petits amics, Gal·la i Mel (a la pantalla, Odette Ochs i Raymond Mvula). Ella té per a Jana allò que necessita, com si sempre hagués esperat la seva arribada a l'Àfrica. Ell és una mena de petit griot que coneix tots els contes africans. Però també hi ha l'Home Mussol, un personatge misteriós; un lleó que, malgrat la seva reialesa selvàtica, està trist perquè ha perdut un cadell a mans d'uns caçadors; un elefant que té la virtut d'escoltar contes i guardar-los en la seva memòria; una fada que soluciona els moments més delicats (a la pel·lícula, l'actriu Leonor Watling); i un caracal, que és una mena de gat crescut, de pell marró amb llargues orelles i ulls verds clars.

És una bona oportunitat que el llibre hagi aparegut coincidint amb l'estrena de la pel·lícula, un esdeveniment que cal saludar pel seu titànic procés de rodatge en ple desert. De segur que els dos registres creatius, afegint-hi encara l'àlbum il·lustrat inicial, es complementaran perfectament. El relat transpua emoció pels quatre costats amb un punt final que s'explica per ell mateix i no necessita més paraules. Jana, allà, en el món que toca els estels, rep una carta dels seus pares que diu això: «Hola, Jana. Com va el viatge? T'ho passes bé? Aquí tots seguim les teves notícies. Avui, el teu pare i jo hem estat a la platja i, tot passejant, hem trobat una petita pedra molt especial en forma de cor damunt la sorra. No t'ho creuràs, però és una pedra molt brillant, dins d'un penjoll de cuir, de color groc i verd refulgent, com si fos un tros d'estel. La guardem per quan tornis, com un gran tresor.» [Andreu Sotorra, 24 desembre 2009]


Amb ulls d'amor


Encarnació Martorell Gil. «Amb ulls de nena». Edició de Salvador Domènech. Pròleg de Josep M. Solé i Sabaté. Sèrie H. Editorial Ara Llibres. Barcelona, 2008. A partir 12 anys.

Mentre llegeixo aquest dietari d'una "nena de la guerra", recuperat ara, setanta anys després, a partir de les seves notes escrites a mà durant la Guerra Civil i guardades tot aquest temps a casa de l'autora, l'exèrcit hebreu d'Israel —en plenes festes de Nadal— ataca, bombardeja, assetja i envaeix la població civil de la franja de Gaza amb la intenció i l'objectiu proclamat d'eliminar el bloc terrorista palestí de Hamas. Precisament, la nit de Cap d'Any del 1938, setanta anys abans, la ciutat de Barcelona, des d'on escriu Encarnació Martorell (Barcelona, 1924), la ciutat i la seva gent viuen també un dels molts bombardejos feixistes que van patir des del 1937, durant dos anys.

L'autora deixa d'escriure el seu dietari el 7 de gener de 1939, quan falten només dinou dies perquè les tropes vencedores comandades pel dictador Franco ocupin Barcelona. I és en aquest tall sobtat de l'escriptura del dietari on hi ha el fet que sorprendrà més el lector i el que també es podria considerar l'element de més contingut literari del document testimonial de l'autora.

En un breu i lúcid epíleg, escrit ara, Encarnació Martorell té ganes de dir que la mort, en aquell bombardeig de la nit de Cap d'Any, d'un amic de la seva adolescència (Pepe Bueno) la va deixar sense paraules per continuar explicant en les seves notes el que passava després de la Guerra Civil i amb la repressió del franquisme. L'autora confessa també que aquella mort individual —enmig de la presència de la mort col·lectiva que comporta qualsevol guerra— la va colpir d'una manera imprevisible:

"Jo sentia per ell una estimació molt íntima, mig realitat, mig fantasia —explica ara, des de la distància, Encarnació Martorell—. Podríem dir que n'estava enamorada. En les meves notes s'hi pot entreveure, però de cap manera no ho podia exposar obertament. Era un secret i m'hauria fet molta vergonya exposar-ho. Ens unia una forta amistat i res més. (...) Segurament que si en Pepe [Pepe Bueno] no hagués mort, hauríem seguit la vida per camins distints, però com que no va ser així, com que va morir de sobte, vaig quedar unida a ell per sempre, amb aquell amor que, de platònic, es va transformar en el meu primer gran amor."

I un, lector entre línies i més enllà del punt final del dietari, pensa que és aquí on acaba un document personal i històric de la rereguarda i on comença —o on podria començar— una novel·la, una novel·la protagonitzada per la força de l'amor, que és sempre el contrapunt d'una guerra.

Qui s'acosti al llibre Amb ulls de nena ha de saber que s'endinsarà en les impressions d'una nena de la guerra que veu com es transforma la seva quotidianitat, com es passa de la innocència a la duresa de la realitat, i com s'esforça per treure el màxim profit de la seva vida que no vol baratar per res del món. Hi ha també una immensa i valuosa informació del dia a dia d'una població assetjada per les tropes feixistes que s'acosten i també per la misèria interna i per la fauna de voltors locals sense escrúpols que s'aprofita dels més febles. Comprovarà com s'enfilen sense aturador els preus dels aliments bàsics, com prolifera l'estraperlo, com escasseja el racionament, com canvien els criteris del que és prioritari per al consum, com es lluita per tenir una mica de pa, com s'acostuma la població al perill dels bombardejos fins al punt de decidir fins i tot que no cal córrer al refugi.

La lectura d'Amb ulls de nena aporta també el testimoni viu d'un ensenyament tan fugaç com efectiu del temps de la República. L'autora va tenir la sort de ser una de les alumnes del Grup Escolar Ramon Llull, amb un mètode educatiu tan avançat al temps que encara avui, en molts centres, no ha aconseguit ser superat. És també una explicació, per als incrèduls, de la precoç tècnica narrativa de l'aleshores jove autora, afegida a la seva pròpia vocació literària amb el suport, esclar, de la lectura d'infància promoguda sobretot pel professorat.

Una resposta clara a tots els dubtes que encara avui assalten de tant en tant els escèptics de la recomanació de la lectura a l'escola, un escepticisme que, afortunadament, ha estat durant més de trenta anys —i continua sent-ho ara— ignorat majoritàriament pel professorat contemporani, a pesar dels decrets retalladors i de les veus materialistes. Amb ulls de nena és un d'aquests llibres que es poden afegir sense por ni dubtes a les lectures, si no obligatòries, sí que complementàries de la lectura adolescent perquè, des d'uns ulls de nena, des d'uns ulls d'amor, obre els ulls d'avui a un món d'ahir, que més que mai necessita ser explicat des de veus clares i netes com les de l'autora. [Andreu Sotorra, 5 gener 2009]


| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

© Copyright Cornabou. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.









Novetats

bcnfamilia
«Mònica Cuende fa un recorregut per la Barcelona d'avui amb l'objectiu de proposar activitats per a petits i grans, sense rascar-se la butxaca.»

viatgeafrica
«Jordi Llompart ha escrit la novel·la que continua l'àlbum 'El cor damunt la sorra' i que coincideix amb l'estrena de la pel·lícula en 3D 'Viatge màgic a l'Africa' dedicada a la seva filla, Jana, que va morir en un viatge a Namíbia, als 7 anys.»

ullsnena
«Qui s'acosti al llibre «Amb ulls de nena» ha de saber que s'endinsarà en les impressions d'una nena de la guerra que veu com es transforma la seva quotidianitat, com es passa de la innocència a la duresa de la realitat, i com s'esforça per treure el màxim profit de la seva vida que no vol baratar per res del món.»