Cornabou
Seccions

Presentació
Informació
Opinió
Difusió
Promoció

Noticiari
Clips d'actualitat
Hemeroteca

Novetats literàries
Literatura catalana
Traduccions

Crítica literària
La Saloquia
Literatura catalana
Traduccions
Àlbum il.lustrat

Cens autors
Escriptors
Il.lustradors
Autors i traductors

Entrevistes
Escriptors
Il.lustradors
Altres

Webs autors
En llengua catalana
Altres llengües
Il.lustradors

Premis literaris
Literatura infantil
Literatura juvenil
Àlbum il.lustrat
Assaig i estudis
Hans Christian Andersen
Memorial Astrid Lindgren
Altres

Dossier
Articles
Recerca

Bibliografia
Literatura infantil
Literatura juvenil

Editorials
En llengua catalana
Altres llengües

Llibreries
Catalanes
Altres

Revistes i suplements
En llengua catalana
Altres llengües

Personatges literaris
Catalans
Altres

Altres links
En llengua catalana
Altres llengües

Other languages
English
Español
Français


Agenda

logo

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Llenguet

logo

Forum opinio

GOOGLE Web Search

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Bustia
Redacció







foto nom
Crítica literària d'Editorial Joventut

Amb els nombres al cap


«Fibonacci. El somniador de nombres (Blockhead, the life of Fibonacci)». Text de Joseph D'Agnese. Traducció de Raquel Solà. Il·lustracions de John O'Brien. Editorial Joventut. Barcelona, 2011. Pàgs. 40. Preu: 13 €. A partir 5 anys.

Si passeu per Pisa, trobareu prop de la torre inclinada una estàtua que ha anat d'un costat a l'altre. Representa l'italià Leonardo de Pisa (1170?-1250?), el matemàtic occidental més savi de l'Edat Mitjana. Li deien Pisano, Bonacci o Fibonacci. I com que viatjava pel Mediterrani amb el seu pare comerciant i no estava per la feina i només l'atreien els números, l'anomenaven Bigollo, és a dir, gandul o tocaboires. Doncs bé, aquest tocaboires va conèixer matemàtics àrabs i ens va aportar les xifres aràbigues, més pràctiques que les romanes. A Fibonacci se'l coneix pel problema dels conills: Un granger té dos conills en un camp. Els conills triguen un mes a fer-se adults. Triguen un altre mes a criar un parell de conills. I cada mes, un parell de conills adults en cria un altre parell. ¿Quants parells de conills té el granger al cap d'un any? Mentre compteu, podeu mirar l'àlbum de John O'Brien, de Filadèlfia, dibuixant del New York Times. Unes làmines capritxoses, inventives i acolorides que, en aquest cas, s'adapten a l'ambientació medieval. L'escriptor i periodista, Joseph D'Agnese, també del New York Times, imagina la vida de Fibonacci des de la infància. En l'àlbum, a més, es poden buscar algunes de les claus matemàtiques que el Pisano va descobrir en l'harmonització dels éssers vius. Com deia Hans Magnus Enzensberger, els nombres són per tot arreu. I fins i tot els pot carregar el dimoni. [Andreu Sotorra, 5 octubre 2011]


El gat de Picasso a Montmartre


«Picasso i Minou». Text de Priscilla I.Maltbie. Traducció de Raquel Solà. Il·lustracions de Pau Estrada. Col·lecció Àlbums il·lustrats. Editorial Joventut. Barcelona, 2010. Pàg. 44. Preu: 13 €. A partir de 5 anys.

L'àlbum, publicat primer als EUA, introdueix els lectors en el món de Pablo Picasso, des de la seva època més trista i pobra fins al reconeixement com a geni. En una primera part, en clau de conte, l'autora personalitza un gat del pintor i el converteix en el seu primer crític, malgrat que no hi entén ni un borrall. Les il·lustracions del barceloní Pau Estrada, que ha treballat sovint per a editorials de fora, reprodueixen amb fidelitat algun dels quadres i reflecteixen l'ambient de Montmartre, on Picasso va viure des del 1904, i alguns dels personatges que després va reflectir en les seves pintures. L'autora, Priscilla I. Maltbie, s'ha especialitzat en biografies de noms cèlebres de l'art. Després de Picasso, n'ha adaptat una altra sobre Claude Monet. Nascuda a Evanston (Illinois, EUA), exerceix de professora d'art a Brooklyn. Per a aquest àlbum, es basa en l'anècdota del gat de Picasso —una foto ho testimonia— anomenat Minou, en francès (mixeta, en català). Període blau, període rosa i cubisme es ressegueixen en la reproducció de catorze quadres. Unes altres làmines identifiquen, dibuixats, amics i coneguts que van envoltar Picasso a París, com Max Jacob, Guillaume Apollinaire, Joaquim Sunyer o Gertrude Stein, fins a una quinzena. L'àlbum, ficció i divulgació, acaba recomanant una visita al Museu del carrer Montcada on se n'han fet lectures teatralitzades de caps de setmana. [Andreu Sotorra, 4 maig 2010]


La cadena sostenible


Sara Pennypacker. La nena dels pardals. Traducció de Raquel Solà. Il·lustracions de Yoko Tanaka. Editorial Joventut, Barcelona, 2010. A partir 5 anys.

La nena dels pardals és un conte realista de fons ecològic, presentat en un àlbum il·lustrat d'edició acurada. La nena protagonista, Ming-Li, salva uns quants pardals de la mort i els amaga al graner, contradint la tasca exterminadora que s'han proposat la seva família i els seus convilatans. La història se situa a la Xina, quan colònies descontrolades de pardals malmetien les collites. Van declarar-los la guerra amb petards. Els pardals es van espantar de mort i van anar caient del cel com gotes de pluja, i, amb ells, també les orenetes, els rossinyols i els altres ocells.

Però, un cop trencada la cadena ecològica, els camps es van omplir de cucs i de llagostes; els corcs es van menjar l'arròs, els saltamartins van rosegar les tiges joves. Els camperols esverats es van adonar, massa tard, que els pardals mantenien a ratlla els insectes. Però, ara, sense pardals, no sabien com sortir-se'n. La nena va confessar, amb por de rebre un càstig, que havia salvat de la mort set pardals i que els mantenia amagats al graner. Va ser una notícia tan inesperada com salvadora per aquells convilatans desesperats. Els ocells que la Ming-Li havia salvat amb el temps tornarien la vida als camps i traurien els camperols i la població de la misèria.

En una nota al final de llibre, l'autora explica que aquest conte es basa en un fet real. A la Xina, el 1958, el president Mao Zedong va declarar la guerra als pardals. Durant tres dies i tres nits tots els ciutadans estaven obligats a fer tant de soroll com poguessin. Els pardals van morir d'esgotament i d'atacs de cor. Sense pardals, la població de llagostes es va descontrolar i durant tres anys van atacar els sembrats. La fam que va provocar la pèrdua de collites va matar entre trenta i quaranta milions de xinesos.

Les il·lustracions fan una interpretació amable i temperada dels personatges en contrast amb la rudesa de la vida dels camperols. L'autora utilitza un ampli repertori de colors de tonalitats apagades per la influència del gris, que creen una atmosfera de sobrietat, en una època no definida.

Tant el text com les il·lustracions, amb diferents capes i matisos, inviten a la reflexió: la protagonista, salvant pardals d'amagat transgredint el sentiment de tota la seva comunitat, va demostrar la importància de cada espècie en l'equilibri ecològic. [Lena Paüls, 19 febrer 2010]


Els pares en catàleg


Claude Ponti. Catàleg de pares per a nens que vulguin canviar-los. Traducció de Margarida Trias. Editorial Corimbo (Distribueix: Joventut). Barcelona, 2009. A partir de 9 anys.

Aquest singular àlbum il·lustrat té tots els elements per ser un catàleg publicitari d'una gran empresa de vendes per correspondència. D'entrada, fa una bona presentació il·lustrada i textual del producte objecte de promoció: els pares. En uns dibuixos molt acurats, el catàleg mostra els pares que estan en disposició de ser transferits —la majoria tenen aspecte d'animal personificat, no sempre identificable— i dels accessoris que porten incorporats.

Hi trobarem pares exclusius, pares model etern, pares de resta de sèrie, pares de novetat, pares triiiistos, cinc papes o cinc mames en un sol paquet, pares d'un sol ús i pares absents, entre d'altres. Precisament, un dels models que té més èxit és el de pare absent, tot i no ser una novetat en el catàleg. Segons el text publicitari que acompanya el dibuix: "L'absent és un model unisex de triple closca rígida. Les seves tres tapes amb tancaments codificats permeten un aïllament sonor i visual complet. El nen que triï un absent estarà segur de no poder establir cap contacte amb ell i de no tenir cap resposta a les seves preguntes."

Ara bé, no fóra un catàleg amb tots els ets i uts si hi faltés l'explicació de les condicions del canvi i de la restitució dels pares originals en cas que, un cop tractats, els nous pares no resultin ser tal com el fill o la filla sol·licitant els havia imaginat. Aquest és el punt que pot tenir més adeptes, ja que, sigui quin sigui l'estat dels pares que es retornin, els pares originals seran restituïts immediatmanent, amb una simple comanda.

També s'hi expliciten el procediment que cal seguir per escollir els nous pares, els requisits que calen per emplenar el bo de comanda, els terminis de lliurament i la gratuïtat en els canvis i recanvis. Sense oblidar l'assegurança en el transport i les garanties post lliurament.

I, per acabar, en el capítol de preguntes més freqüents, els responsables del catàleg garanteixen la instal·lació dels pares originals amb tot el confort imaginable a la Sumptuluxosa Residència del Catàleg. Així, doncs, en el cas que el sol·licitant canviï d'opinió, l'hi seran retornats "intactes i tranquils".

Per tot plegat, aquest catàleg gegant per a menuts entusiasmarà els pares i les mares. En especial als que vulguin descansar dels fills. El llibre els proporcionarà idees per induir els fills a sol·licitar-ne el relleu per un quant temps. [Lena Paüls, 30 novembre 2009]


La penyora d'un extermini


Fred Bernard i François Roca. Sol Negre. Il·lustracions dels autors. Traducció de Raquel Solà. Editorial Joventut. Barcelona, 2009. A partir de 9 anys.

Un àlbum esplèndidament il·lustrat que explica una història d'extermini. La narradora és una àvia, Siyah Ka'K, que de noieta va ser rebatejada pels conqueridors amb el nom de Doña Isabel García Sabato. Va ser donada com a penyora d'un pacte a un membre de l'expedició conqueridora d'Hernán Cortés.

Sol Negre és el nom del cavall que va arribar al nou món dins d'una caravel·la amb aquest militar. Els sacerdots de la ciutat van oferir sacrificis humans quan van arribar els soldats a la platja, perquè van creure que eren déus. El rei Moctezuma decideix aliar-se amb els estrangers i els deixa entrar a la metròpoli més gran del món. Els conqueridors queden meravellats de la bellesa, de les riqueses i l'organització de la ciutat. Siyah Ka'k, filla del senyor de la ciutat, fa de guia als estrangers, i els mostra les escalinates dels sacrificis.

Els espanyols se n'horroritzen. Trenquen estàtues, assassinen els grans sacerdots i destrueixen les escoles. Imposen el seu únic déu i la tutela d'un emperador misteriós, Carles V, i rebategen la ciutat amb el nom de Mèxic. Les làmines enfoquen tant l'assumpte èpic com el personal.

Pel que fa a la forma, els dibuixos —de bona factura i composició elegant— sembla que aturin els gestos dels personatges com si els captessin en una instantània feta en un estudi, amb forts contrastos lumínics. [Lena Paüls, 26 octubre 2009]


Cadascú a casa seva


Christian Morgenstern. La ratera. Il.lustracions de Peter Schössow. Editorial Joventut. Barcelona, 2007. A partir 5 anys.

L'àlbum il.lustrat, La ratera, es basa en un poema narratiu ple de tendresa del poeta i escriptor alemany, Christian Morgenstern (Munich, 1871 – Merano, 1914). L'autor va morir jove, de tuberculosi, i l a seva dona va editar, pòstumament, moltes de les seves obres i va reordenar el seu llegat literari. És molt conegut el seu poema 'Die unmögliche Tatsache', la darrera frase del qual s'ha convertit en una dita popular a Alemanya: "El que no pot ser, no pot ser".

El poema de Morgenstern —aquí en versió traduïda d'Ernest Weikert— és amistós amb un toc de malícia, que l'il.lustrador Peter Schössow amplifica en la creació dels personatges.

Un home alt com un sant Pau, anomenat Palmström, té un ratolí a la seva masia. El visita el seu amic Korf, baixet i esquifit, i li soluciona el problema amb enginy. Construeix una ratera tan gran que hi cap en Palmströn.

L'home hi entra i toca el violí. El ratolí, complagut pel concert, també hi entra. Korf s'encarrega de tancar la parella dins la gàbia i trasllada, amb un camió, la gran ratera, amb el seu amic i el ratolí, fins al bosc. El ratolí, que es veu que no hi havia estat mai, s'hi sent molt bé i en Palmströn se'n pot alliberar.

Les làmines de l'àlbum tenen un aire clàssic compartit amb les il.lustracions més pròpies d'un còmic contemporani. [Andreu Sotorra, 25 juny 2007]


La biblioteca amagada de Bàssora


Jeanette Winter. La bibliotecària de Bàssora. Il.lustracions de l'autora. Editorial Joventut. Barcelona, 2007. A partir 7 anys.

La història que explica aquest àlbum il.lustrat és real. Una història amb força, ben explicada pel que fa al text i eficaç pel que fa a les imatges. Els fets van succeir a Bàssora, una de les ciutats de l'Iraq més fortament castigades per la invasió de les tropes nord-americanes i els seus exèrcits aliats.

Alia Muhammad Baker era la bibliotecària de la Biblioteca Central de Bàssora i, en veure perillar els llibres, va demanar permís al governador per traslladar-los en un lloc segur. El governador li ho va denegar i ella va actuar d'amagat. Així, cada nit s'enduia a casa seva els llibres més valuosos, carregats al seu cotxe.

Uns dies després, les oficines del govern es van traslladar a la bilbioteca i l'edifici anava ple de soldats armats. La guerra arribava a Bàssora i els funcionaris i els soldats van bandonar la biblioteca. Aleshores, durant la nit, amb l'ajuda d'amics, veïnat i botiguers van traslladar els llibres al restaurant d'un veí.

Al cap de nou dies, les bombes van destruir la biblioteca amb el trenta per cent de volums que no va a ser a temps de rescatar. Però, tot i l'incendi, no es van destruir els llibres incunables ni els de més valor, ni l'esperit de compartir coneixements i el respecte per la lectura pública.

Després d'aquella destrucció, Alia va patir un atac de cor i va haver de ser intervinguda, explica l'autora en una nota al marge de la història il.lustrada. Però, no va claudicar, i va organitzar un altre trasllat dels trenta mil llibres més, per tal de posar-los a resguard, Del restaurant que feia de refugi a casa seva, amb un camió. La bibliotecària de Bàssora ha viscut, doncs, amb trenta mil llibres, el setanta per cent dels volums que hi havia a la Biblioteca Central de Bàssora.

La mateixa autora ho és també de les il.lustracions, que van més enllà del text, sobretot pel que fa a la presència de la guerra: focs creuats, destrucció, corredisses, la por de la societat civil..., però també mostra la seva faceta d'observadora i imprimeix a cada làmina un toc poètic, en un ambient de desesperada supervivència.

L'Alia, la bibliotecària de Bàssora, espera encara avui amb il.lusió veure que la reconstrucció de la biblioteca sigui una realitat. Les notícies que cada dia arriben de l'Iraq, però, fan creure que el final de la guerra, l'erradicació dels odis entre diversos sectors de la població, és més lluny del que sembla. De moment, una part dels beneficis procedents de la venda d'aquest àlbum il.lustrat es destinen a reparar-ne el fons malmès. [Lena Paüls, 25 juny 2007]


| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

© Copyright Cornabou. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.









Novetats

fibonacci
«Les claus matemàtiques i la vida de Fibonacci en un àlbum il·lustrat de Joseph D'Agnese i John O'Brien, periodistes del New York Times.»

picasso
«Introducció a Pablo Picasso a través d'un conte en suport àlbum en què es personifica el gat Minou que el pintor tenia a Montmartre.»

nenapardals
«Àlbum de l'il·lustrador Yoko Tanaka que explica un fet real de la Xina del segle passat quan Mao Zedong va declarar la guerra als pardals.»

pomavermella
«Àlbum de Feridun Oral amb làmines d'una gran placidesa i una història de supervivència i amistat en un hivern de neu i sense aliments a la lludriguera del conill protagonista.»

vaixellavi
«Des que l'avi mariner va morir, el seu vaixell ha estat abandonat. La família no té ganes ni de pintar-lo ni de netejar-lo. Però el pare s'adona que si el restauren recuperaran també els records de l'avi. Àlbum il·lustrat de Michael Catchpool.»

ratpenats
«Els ratpenats s'avorreixen als caus, però a la nit, esperen que el bibliotecari deixi alguna finestra oberta per poder entrar a la sala dels llibres. S'encanten tant amb les faules que llegeixen que es fa de dia i no se n'adonen. El temps s'acaba i han de deixar els llibres a mig llegir. Conte en vers i àlbum il·lustrat de Brian Lies.»

ratolins
«Llibre de Ruth Brown amb peces mòbils, finestres i desplegables per descobrir el cau dels dos ratolins. Una casa molt gran i molt vella pot ser un lloc terrorífic si només ets un ratolí petit. I mentre el germà gran, en Jon, busca alguna cosa per menjar a totes les habitacions, el germà petit, en Jan, sent tota l'estona que algú està a l'aguait. Per descomptat, hi ha un gat amagat.»

galetesgossos
«Helen Cooper il·lustra una història dolça i apetitosa per a tots els que alguna vegada s'han preguntat com deu ser sentir-se com un gos. Des que la protagonista es menja d'amagat una galeta del menú del gos, viu uns fets insòlits i és presa per un cadell. Un somni li ensenya a no mentir però també a no creure's tot el que li diuen.»

dormirnil
«Història il·lustrada d'hipopòtams a l'hora d'anar a dormir. La moralitat de fons de l'autor Marcus Pfister és el fet que l'autor fa que sigui el pare qui s'encarrega de la feina de portar el petit Nil a dormir, després del sopar i del bany. Educació subtil sense que es noti la diferència.»

petitaguineu
«Història senzilla d'una guineu que aprèn a moure's pel seu medi, al servei de les làmines, una col.lecció d'aquarel.les que mostren un paisatge de fons clàssic amb pinzellades que insinuen els elements del bosc i els mamífers protagonistes.»

umadeessa
«Conte inspirat en el Mahabharata per descobrir l'Índia i un mateix. François Roca ha fa unes làmines amb grans imatges i primers plans que recreen les tradicions índies. Realitat i imaginació, sagrat i aventura, terror i bellesa, al voltant d'una petita nena índia escollida com a nova deessa viva.»

bassora
«La mateixa autora ho és també de les il.lustracions, que van més enllà del text, sobretot pel que fa a la presència de la guerra: focs creuats, destrucció, corredisses, la por de la societat civil..., però també mostra la seva faceta d'observadora i imprimeix a cada làmina un toc poètic, en un ambient de desesperada supervivència.»

ratera
«El poema de Morgenstern —aquí en versió traduïda d'Ernest Weikert— és amistós amb un toc de malícia, que l'il.lustrador Peter Schössow amplifica en la creació dels personatges.»