Cornabou
Seccions

Presentació
Informació
Opinió
Difusió
Promoció

Noticiari
Clips d'actualitat
Hemeroteca

Novetats literàries
Literatura catalana
Traduccions

Crítica literària
La Saloquia
Literatura catalana
Traduccions
Àlbum il.lustrat

Cens autors
Escriptors
Il.lustradors
Autors i traductors

Entrevistes
Escriptors
Il.lustradors
Altres

Webs autors
En llengua catalana
Altres llengües
Il.lustradors

Premis literaris
Literatura infantil
Literatura juvenil
Àlbum il.lustrat
Assaig i estudis
Hans Christian Andersen
Memorial Astrid Lindgren
Altres

Dossier
Articles
Recerca

Bibliografia
Literatura infantil
Literatura juvenil

Editorials
En llengua catalana
Altres llengües

Llibreries
Catalanes
Altres

Revistes i suplements
En llengua catalana
Altres llengües

Personatges literaris
Catalans
Altres

Altres links
En llengua catalana
Altres llengües

Other languages
English
Español
Français


Agenda

logo

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Llenguet

logo

Forum opinio

GOOGLE Web Search

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Bustia
Redacció







foto nom
Crítica literària d'Editorial Kalandraka - Hipòtesi

Els reis de la trompa


«L'oncle elefant». Text i il·lustracions d'Arnold Lobel. Traducció de Marta Borràs. Edicions Hipòtesi - Kalandraka. Barcelona, 2011. Pàgs. 68. Preu: 15 €. A partir 5 anys.

Mentre l'artista Miquel Barceló instal·lava a la plaça Union Square de Nova York, l'endemà de l'11-S, El gran elefandret, la seva escultura negra de vuit metres i pell corrugada, un servidor llegia —i mirava— L'oncle elefant, un conte que Arnold Lobel (Los Ángeles, 1933 – Nova York, 1987) va il·lustrar el 1981 i que ha editat ara en català, en un àlbum vintage, Hipòtesi-Kalandraka, en la línia de recuperar obres clàssiques del gènere.

Tant Barceló avui com Arnold Lobel fa trenta anys es troben davant el seu fetitxe de pell rebregada: «Tinc més arrugues que fulles té un arbre. Tinc més arrugues que sorra té una platja. Tinc més arrugues que estels té el cel». Una confessió ni feta a mida per al peu de l'escultura.

L'oncle elefant humanitza els reis de la trompa en una història sentimental: la desaparició dels pares del petit elefant després de sortir a navegar en veler. L'absència dels pares permet fer créixer la relació entre nebot i oncle, en una descoberta de fets personals, d'observacions de l'entorn i també l'explicació, per part de l'oncle, de contes dins el conte, lletres de cançons, jocs de paraules i tot el que se li acut perquè el nebot superi el mal tràngol, camí d'un The End feliç, mentre les làmines mostren els personatges protagonistes en un retaule de pell gruixuda, saviesa i memòria, alguns dels atributs que s'adjudiquen a l'animal terrestre de més pes i el que acumula en memòria, diuen, tantes gigues com vulgueu. [Andreu Sotorra, 20 setembre 2011]


Amb la màgia a la massa


«El mag dels fogons», de Joan de Déu Prats. Il·lustracions de Paloma Valdívia. Editorial Hipòtesi. Col·laboració CX Caixa Catalunya Obra Social. Barcelona, 2011. Pàgs. 32. Preu: 15 €. A partir 5 anys.

Amb motiu de l'exposició de La Pedrera, L'art del menjar. De la natura morta a Ferran Adrià, aquest àlbum converteix en màgia per als primers lectors allò que en l'exposició explica la relació entre l'art i el menjar, des del segle XVII fins als artistes contemporanis.

En el conte, amb unes làmines molt vives que emfasitzen les caricatures dels personatges que la dibuixant hi representa, el protagonista és el petit Farinetes, que, com si fos un Jean-Baptiste Grenouille d'El perfum de Patrick Süskind, el seu do és la gana i la passió per tot allò que li entra per l'olor i el gust.

En Farinetes és com un agent secret de la Michelin que l'únic plat que no suporta és el que porta el seu nom. La seva vena de gourmet és tan gran que llepa joguines, mossega óssos de peluix, mastega girafes de goma i propina queixalades al gat de la veïna.

Amb un panarra així, només una àvia amb dots màgics el pot controlar. Per això, li fa creure que un plat d'arròs a la cubana és un volcà que treu lava, un puré és un paisatge de sorres movedisses, uns ous ferrats són préssecs en almívar envoltats de nata o un peix és la funda d'una pinta de sirena.

De l'àvia màgica surt el mag dels fogons que, a més d'explotar el gust i les olors, aprèn els altres sentits, sobretot el de la vista, perquè el menjar també entra gràcies a l'engany i la sofisticació de segons quins plats amb acabat d'artista. [Andreu Sotorra, 10 maig 2011]


Amor i mort de La Traviata


«La Traviata». Llibret de Francesco Maria Piave basat en l'obra 'La dama de les camèlies', d'Alexandre Dumas. Òpera de Giuseppe Verdi. Adaptació textos de Lola Barceló. Il·lustracions àlbum d'Aurélia Fronty. Crèdits del CD: Czecho-Slovak Radio Symphony Orchestra de Bratislava. Slovak Philarmonic Chorus. Direcció: Alexander Rahbari. Intèrprets de les àries: Monika Krause (soprano), Yordi Ramiro (tenor), Georg Tichy (baríton), Rannveig Braga (mezzosoprano), Ladislav Neshyba (baix), Pavol Maurery (baríton), Josef Spacek (baix) i Ivica Neshybóva (soprano). Col·lecció Opera Prima. Edicions Hipòtesi. Barcelona, 2010. Pàgs. 32. Preu: 24 €. A partir 5 anys.

Un CD amb vuit àries de La Traviata acompanya aquest àlbum il·lustrat que recrea els passatges més significatius de l'òpera de Verdi. Lola Barceló adapta per als petits lectors una part del llibret basat en La dama de les camèlies, d'Alexandre Dumas. Les làmines reflecteixen els personatges de Violeta, la noia de l'alta societat parisenca, i Alfredo, l'amor pel qual se sacrifica. En destaquen unes figures geomètriques, que imiten el collage, i que tenen l'ànima del color en els estampats dels vestits, els tapissats, els cortinatges. L'àlbum té tres funcions: la lectura, per impregnar-se del drama psicològic de l'obra; les làmines, per fomentar la imaginació d'un escenari amb cantants; i l'audició que indica en cada apartat del text quina una de les vuit peces cal escoltar. Tres opciopns en una matisades per unes làmines atractives d'Aurèlia Fronty, dibuixant francesa que, després d'estudiar disseny tèxtil a París, ha aplicat aquesta tècnica a les històries que il·lustra. L'adaptació del llibret posa l'èmfasi en la relació amor i mort de l'òpera i manté l'estructura dels tres actes. L'enregistrament de la Radio Symphony Orchestra de Bratislava i l'Slovak Philharmonic Corus té la direcció d'Alexander Rahbari, compositor iranià que, en alguna ocasió ha participat en concerts a L'Auditori amb l'Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya. [Andreu Sotorra, 12 gener 2011]


La cigarrera universal


«Carmen», de Georges Bizet. Llibret d'Henri Meilhac i Ludovic Halévy. Basada en la novel·la de Prosper de Merimée. Adaptació de Teresa Lloret. Il·lustracions de Gabriel Pacheco. Slovak Philarmonic Chorus. Czcho-Slovak Radio Symphony Orchestra. Cantants: Graciela Alperyn, mezzosoprano; Giorgio Lamberti, tenor; Alan Titus, baríton; Danilo Rigosa, baix; Donia Palade, soprano. Direcció: Alexander Rahmari. Col·lecció Opera Prima. Edicions Hipòtesi. Barcelona, 2010. Pàgines: 32. Preu: 24 €. A partir 7 anys.

Una cosa és veure o escoltar l'òpera Carmen, de Bizet, en un escenari, i una altra, resseguir en aquest àlbum il·lustrat una versió reduïda, que és una adaptació del text de Prosper de Merimée, i que dóna a conèixer als melòmans i lectors primerencs els aspectes més significatius de la trama. Les dues opcions es complementen. L'encert de l'edició, que combina text, il·lustració i àudio, és com es presenta. Els diversos textos, quatre actes, acaben amb una icona que porta a la peça que cal escoltar per completar el significat del text. En el CD, enregistrat per una formació orquestral i de cor eslovacs, s'hi escolten deu peces de Carmen, des del Preludi, fins a Bel officier, bel officier, Je suis Escamillo o A deux cuartos!, i es tanca amb Les voici! Les voici. Les làmines de Gabriel Pacheco il·lustren les principals escenes amb tonalitats de color granat i marró, que s'acosten a la tragèdia de la cigarrera Carmen, la universal gitana de la Fàbrica de Tabacs sevillana, protagonista de múltiples versions i adaptacions literàries, cinematogràfiques i musicals, que mor apunyalada per un soldat navarrès tocat per la gelosia que engega al botavant el seu regiment i la pròpia vida. Un argument complex, dissortadament massa contemporani, per explicar als petits, però que aquesta edició combinada d'àlbum i CD converteix en un conte tràgic, bellament il·lustrat i musicalment impecable. [Andreu Sotorra, 8 juliol 2010]


El mag de Venècia


«El senyor Fortuny». Text de Bet Cantallops. Il·lustracions de Jordi Sunyer. Edicions Hipòtesi. Fundació Social Caixa Catalunya. A partir 5 anys. Pàgs. 28. Preu: 14 €.

Aquest àlbum il·lustrat acompanya els visitants més petits en la visita a l'exposició Fortuny, el mag de Venècia (La Pedrera, fins al 27 de juny 2010). Mariano Fortuny i Madrazo (Granada, 1871 - Venècia, 1949) —fill del pintor Marià Fortuny—, va ser conegut també com El Petit Leonardo per la seva creació artística polifacètica.

Des del disseny tèxtil i la moda, amb la col·laboració també de la seva dona Henriette Negrin, fins al gravat, la fotografia, l'escenografia, la luminotècnia o la pintura, va tocar totes les tecles de l'art. Per això, Marcel Proust el va immortalitzar amb el sobrenom d'El mag de Venècia, el títol de l'exposició.

Les guardes de l'àlbum representen una tela estampada de les dissenyades pel mag venecià, estampat que es repeteix de fons amb diverses formes i colors en les làmines interiors. L'àlbum fa un recorregut per les dèries artístiques del mag, el situa en el seu palauet venecià —avui Museu Fortuny— i en fa un retrat idealitzat que estimula l'admiració pel personatge i l'interès per la creativitat.

Les làmines reprodueixen el clima venecià, però sobretot il·lustren els objectes, el mobiliari, els teixits, les peces decoratives que van envoltar el protagonista i creen un conte màgic sobre com amb l'observació, la sensibilitat i la imaginació, Fortuny i Madrazo realitzava cadascuna de les seves noves peces que, en termes d'avui, representarien el fashion de l'època. [Andreu Sotorra, 25 març 2010]


L'elixir d'amor


«L'elixir d'amor» de Gaetano Donizetti. Adaptació: Stefania Fantauzzi, a partir del llibret de Felice Romani. Il·lustracions: Adrià Fruitós. Hungarian State Opera Choir and Orchestra. Col·lecció Opera Prima. Edicions Hipòtesi. Barcelona, 2009. A partir 7 anys.

La col·lecció d'àlbums il·lustrats, 'Opera Prima', amb vuit títols fins ara, acaba d'editar l'adaptació de 'L'elixir d'amor', l'òpera bufa de Gaetano Donizetti (Bèrgam, 1797-1848), coneguda sobretot per l'ària dramàtica, 'Una furtiva lagrima'.

Les característiques de la col·lecció són les de combinar el text del llibret adaptat amb unes làmines il·lustrades que, en aquest cas, de la mà d'Adrià Fruitós, donen una imatge de gran aventura clàssica amb la representació de personatges, a vegades grotescos, a vegades fantàstics.

Hi apareixen Nemorino, el jove enamorat d'Adina, la noia més bella i rica del poble, i també Belcore, un militar presumptuós que també cobeja Adina. Un estrany personatge, Dulcamara —aquell que ja va fer d'alcavota a 'Tristany i Isolda'— és qui posa en situacions al límit el triangle de protagonistes.

Unes icones porten cada fragment del llibret a cadascuna de les peces musicals del CD que acompanya l'àlbum, fent de guia d'audició d'un enregistrament rigorós de l'Hungarian State Opera Choir and Orchestra, dirigida per Giorgio Morando. Les característiques d'aquesta òpera fan que la història se segueixi amb interès, tant per part dels lectors o melòmans madurs com per part dels novells. Uns quaranta minuts del CD permeten escoltar vuit de les les àries més significatives protagonitzades pels diversos personatges. [Andreu Sotorra, 02 febrer 2009]


Un somriure val més
que mil paraules


Carmen Gil. El somriure de la Daniela. Traducció d'Ignasi Centelles. Il.lustracions de Rebeca Luciani. Kalandraka Editora i Hipòtesi Edicions. Barcelona, 2007. A partir 6 anys.

La protagonista d'aquesta faula, presentada en àlbum il.lustrat, barreja la fantasia amb el món real. La protagonista, Daniela, i el seu somriure, són capaços de canviar l'ànim de tota la fauna que troba pel camí quan surt de casa: una hipopòtoma que esta deprimida i que s'anima tant que se'n va a comprar un pastís que es cruspeix tota sola i, vista al miral, es troba més esvelta que mai; un ximpanzè de noranta anys nafrat per tot arreu, que recorda una mona estimada; una elefanta que viu en la grisor i que li agafen ganes només de cantar i ballar; una estruça que es desdiu de portar la seva vella tortuga a una residència i acaben tornant a casa amb un barret nou cadascuna; o un xacal que presumeix sempre davant del seu exèrcit i acaba conreant orquídies en una vella al.legoria de les que predicaven fer l'amor i no la guerra.

Les làmines de Rebeca Luciani estan al servei d'aquesta trama que, tot i que d'aparença senzilla, com s'ha vist, amaguen una petita filosofia de la vida: un cos de massa quilos no deixa de ser bell segons com es miri; un avi de noranta anys encara pot vibrar d'amor; una persona ja gran, ni que sigui lenta i perdi mobilitat, també pot omplir de vida la casaon ha viscut sempre; i un militar per molts canons que tingui i molts galons que porti a les solapes també pot deixar-ho tot per una simple flor.

L'autora de les il.lustracions, doncs, reforça tots aquests aspectes amb unes làmines que barregen grans imatges, petits collages, i esbossos que semblen proves. L'esforç que fa és convertir la fauna animal en personificada. Per això la majoria de primers plans dels personatges tendeixen a mostrar trets més de persones que no pas de bèsties.

Els colors intensos i vius juguen a favor de l'optimisme que vol despertar 'El somriu de la Daniela', un cant a l'optimisme i també a la lluita pel dia a dia, sense deixar que res t'ofegui. Perquè somriure és gratuït i acaba donant grans beneficis, ni que no cotitzin a la Borsa. [Andreu Sotorra, 25 juny 2007]


| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

© Copyright Cornabou. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.









Novetats

oncleelefant
««L'oncle elefant» d'Arnold Lobel humanitza els reis de la trompa en una història sentimental.»

magfogons
«Joan de Déu Prats i Paloma Valdívia elaboren un àlbum il·lustrat que complementa una exposició dedicada a la relació de l'art i la cuina.»

traviata
«Lola Barceló adapta per als petits lectors una part del llibret basat en 'La dama de les camèlies', d'Alexandre Dumas. 'La Traviata' en un àlbum il·lustrat acompanyat d'un CD amb vuit àries de l'òpera.»

fortuny
«Bet Cantallops i Jordi Sunyer han recreat la polifacètica creativitat de Mariano Fortuny i Madrazo, conegut com el mag de Venècia i fill del pintor Marià Fortuny.»

elporquet
«Reedició del clàssic de l'il·lustrador nord-america Arnold Lobel en el quarantè aniversari de la seva publicació. Un porquet fuig a la ciutat per tornar a la granja amb els seus amos.»

elixir
«Adrià Fruitós ha il·lustrat 'L'elixir d'amor', de Gaetano Donizetti. Acompanyat d'un CD, les característiques d'aquesta òpera fan que la història se segueixi amb interès, tant per part dels lectors o melòmans madurs com per part dels novells.»

aprop
«L'argetina Natalia Colombo va obtenir el I Premi Internacional Compostela amb aquest àlbum il·lustrat. L'autora és col·laboradora de la premsa a Buenos Aires. Una proposta de gran efectivitat literària i icònica per encetar el diàleg entre adults i infants sobre conceptes com l'espai públic, la sociabilitat, la privacitat i quotidianitat.»

ameliagos
«Tim Bowley és autor del text i André Neves, l'illustrador, de l'àlbum que mostra primers plans de la protagonista i el seu pare i que estableix la relació entre petita i adult per aconseguir el que vol, una mascota, un gos. Primers plans dels personatges i de les mascotes que s'empesca per triar.»

quadrebonic
«Un dels pocs textos de l'autor Miquel Obiols, després d'un llarg silenci, serveix per posar paraules a les làmines de Roger Olmos, en un àlbum creat fa set anys. Un tal Joan Miró és el protagonista d'una història poètica i fantàstica a la vegada, tintada de colors. Qualsevol semblança amb la realitat pot ser encertada.»

guernica
«Si hi ha algun quadre que fa una intensa reflexió sobre l'absurditat de les guerres és el 'Gernika', de Picasso. L'autora explica els fets tràgics que l'envolten i com neix la pintura després de la manifestació de l'1 de maig de 1937 amb un milió de persones a París.»

somriuredaniela
«Els colors intensos i vius juguen a favor de l'optimisme que vol despertar 'El somriu de la Daniela', un cant a l'optimisme i també a la lluita pel dia a dia, sense deixar que res t'ofegui. Perquè somriure és gratuït i acaba donant grans beneficis, ni que no cotitzin a la Borsa.»

barcavoladora
«Quetin Blake, el dibuixant de Roald Dahl va veure's amb dos milers d'infants de tot el món durant un any. Dels col.loquis amb ells sobre els problemes de la humanitat va sorgir aquest conte sobre l'amistat i la solidaritat, il.lustrat amb els seus típics personatges fets d'aiguades.»