Cornabou
Seccions

Presentació
Informació
Opinió
Difusió
Promoció

Noticiari
Clips d'actualitat
Hemeroteca

Novetats literàries
Literatura catalana
Traduccions

Crítica literària
La Saloquia
Literatura catalana
Traduccions
Àlbum il.lustrat

Cens autors
Escriptors
Il.lustradors
Autors i traductors

Entrevistes
Escriptors
Il.lustradors
Altres

Webs autors
En llengua catalana
Altres llengües
Il.lustradors

Premis literaris
Literatura infantil
Literatura juvenil
Àlbum il.lustrat
Assaig i estudis
Hans Christian Andersen
Memorial Astrid Lindgren
Altres

Dossier
Articles
Recerca

Bibliografia
Literatura infantil
Literatura juvenil

Editorials
En llengua catalana
Altres llengües

Llibreries
Catalanes
Altres

Revistes i suplements
En llengua catalana
Altres llengües

Personatges literaris
Catalans
Altres

Altres links
En llengua catalana
Altres llengües

Other languages
English
Español
Français


Agenda

logo

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Llenguet

logo

Forum opinio

GOOGLE Web Search

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Bustia
Redacció







foto nom
Crítica literària d'Editorial Planeta Oxford

Entre la flauta
i el cofre del tresor


Mercè Company. El fill del passat. Col.lecció Nautilus. Editorial Planeta & Oxford. Barcelona, 2005. A partir 14 anys.

Aventura, intriga, història, amor, mort, misteri, passió, somnis... 'El fill de passat' és una novel.la que té tots aquests ingredients. Però no només els té sinó que els utilitza amb mestratge, amb un estil vigorós i un llenguatge ric i matisat a la vegada, sense caure en la sofisticació, que vol dir un llenguatge viu, sense que cap construcció grinyoli a l'oïda.

'El fill del passat' representa, a més, un retorn, després de més de deu anys de silenci, de Mercè Company (Barcelona, 1947), una autora prolífica en els seus inicis i una de les autores clau a l'albada de l'auge de la literatura infantil, que mostra ara la seva capacitat narrativa, massa temps aparcada per circumstàncies alienes als seus projectes d'escriptura.

'El fill del passat' és una sorpresa i una alenada de bon nivell literari enmig del panorama actual. Novel.la de 360 pàgines, transcorre en dos espais. Al segle XVII, temps de sarraïns, a Tossa de Mar. I ara mateix, temps de recerca del passat i de descobertes, gràcies als recursos científics, i de desitjos de futur.

Els personatges de les dues etapes, ben dibuixats per l'autora, es mouen en cadascuna de les dues èpoques amb coneixement de causa. Protagonistes joves, però madurs. I molta documentació de fons i comprovació de l'autora —diria que fins i tot sobre el terreny—, que aconsegueix així un relat amb alè d'aventura clàssica, amb l'avantatge que els aventurers són contemporanis.

La recerca d'un tresor antic —un miratge que enlluerna encara gent tant de terra endins com de la costa— és el moll de l'os de l'argument. L'enllaç entre les dues èpoques —llicència que demana la complicitat del lector— aporta un tast de ciència-ficció que en cap moment domina la trama sinó que la recondueix. L'autora sap com generar una incògnita a cada tombant de pàgina i com fer que el lector en vulgui més. I aconsegueix així una de les millors novel.les per a joves dels últims anys. Una novel.la que demostra a més com, a vegades, el fantàstic obté els seus millors resultats com més realista és. [Andreu Sotorra, 10 maig 2006]


Un triangle amb retrovisor històric


Emili Teixidor. El crimen del triángulo equilátero. Il.lustracions de Diego Blanco. Col.lecció Camaleón. Editorial Planeta Oxford (en català: El Vaixell de Vapor, Cruïlla) Barcelona, 2007. A partir 12 anys.

L'inspector Garrofa ja fa anys que va néixer. La seva primera incursió d'intriga literària va ser el 1988 amb 'El crim de la Hipotenusa', primer a l'Editorial Edebé, i anys després, a la mateixa col.lecció de l'Editorial Cruïlla on ara ha publicat 'El crim del triangle equilàter'. Les dues novel.les es troben en castellà, no pas a SM, sinó a la sèrie Camaleón, de Planeta-Oxford, per cert, una col.lecció discreta, que fa poc soroll, tan poc, que la seva parenta en català passa gairebé desapercebuda.

El personatge de l'inspector Garrofa, d'Emili Teixidor (Roda de Ter, 1933) és un investigador per deducció i acumulació de dades científiques, a més de refiar-se d'una bona dosi d'intuïció. Aquí, però, els prop de vint anys transcorreguts des de la seva primera recerca de la professora de matemàtiques Hipotenusa, no han passat debades. L'inspector, que s'envolta de joves col.laboradors, a banda de la narradora a qui li encarrega que deixi escrita la història de l'Equilàter, viu també el món d'Internet amb totes les seves bondats i les seves maldats.

L'autor s'hi ha posat amb ganes i li ha sortit una novel.la d'intriga llarga (235 pàgs) —massa relaxada a l'inici—, que arrenca de debò a la segona meitat i que troba el seu autèntic sentit quan la trama porta a relacionar el cas del Triangle Equilàter amb episodis històrics tan decisius per a l'Europa de la segona meitat del segle passat com la Nit dels Ganivets Llargs (1934) o la Nit dels Vidres Trencats (1938), dues de les primeres atrocitats sonades de Hitler i els seus. Després, recorrerà encara una repassada històrica a la guerra civil espanyola, l'exili, la dictadura franquista i la resistència dels maquis. I aprofitant que en Garrofa tracta amb criatures, més que amb delinqüents, la dosi de classe subtil d'història està servida.

A l'estil de la dama negra, P.D. James, una de les mestres de la intriga —guardonada aquest any amb el premi Carvalho BCN Negra català—, amb la seva novel.la 'Mort al seminari', que transcorre en un medi absolutament interior i tancat, Emili Teixidor situa la trama d''El crim del Triangle Equilàter' també en un centre d'èlit esportiu, de llarga tradició familiar, cosa que, com ha fet J.K.Rowling amb la nissaga Potter, li permet relacionar el passat dels avis, pares i néts que han trepitjat el mateix centre.

La intriga rau en la desaparició de copes, l'aparició de misterioses marques a la sala de les vitrines dels trofeus, i la constatació que uns triangles equilàters són la marca "del Zorro" de qui fa les malifetes en el centre educatiu. Aquí és on la novel.la arrenca excessivament relaxada a la primera part, en els capítols de les desaparicions i les conjectures, quan situa el lector en el que després l'haurà de portar al desenllaç esclatant del misteri.

Arribats al clímax de la investigació, però, el ritme —com deia— arrenca inesperadament i, per a sorpresa del lector desconfiat, arrenca, a més, ple de contingut que, en una llambregada, li dóna a conèixer com es poden relacionar els primers fets del naixent nazisme a Alemanya amb les circumstàncies del franquisme i el seu llarg període de règim de dictadura.

Si un dels antics components d'un equip gloriós del centre educatiu —avi d'un noi que torna aquí després de l'exili familiar— no hagués entrat en joc a través del seu jove successor, no existiria el que l'autor anomena 'El crim del Triangle Equilàter'. Però la por que el retorn dels descendents d'aquell vell personatge descobreixi un passat fosc d'un parell de germans bessons col.laboradors dels nazis, fa que la trama enfili camins propis de bandes organitzades, lògies o màfies que no només actuen sinó que estan adaptades a la facilitat comunicativa d'Internet i que es donen a conèixer no per venjar-se de res sinó per fer justícia de qui es mereix la restitució del seu nom. La novel.la assimila així, diferents registres del gènere d'intriga i se surt dels cànons establerts del gènere policíac, en part perquè en Garrofa va a la seva i en part també perquè l'autor ho vol.

És de suposar que per coherència amb l'edició del primer cas de l'Inspector Garrofa, l'actual ha estat publicada en la sèrie Taronja de Cruïlla, per a lectors a partir de 9 anys, però en realitat és una novel.la que requereix la comprensió, quan s'entra a la segona part, de lectors més madurs, almenys de 12 anys endavant, cosa que ha fet l'edició en castellà i que també aquest comentarista recomana a possibles futurs lectors en català. [Andreu Sotorra, 30 juliol 2007]


| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

© Copyright Cornabou. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.









Novetats

llagrimes
«Iqbal és un petit esclau que desafia el destí. Fugitiu dels treballs forçats esdevé el símbol contra l'explotació infantil. A través de diferents veus se sap com és, què va fer i com va patir en la seva lluita per un món més just. Novel·la de Miquel Griot.»

postalssepia
«Una estada a Eivissa canvia el protagonista d'aquesta novel.la de Núria Pradas un temps després en un relat de maduresa fet de sentiments.»

fillpassat
«'El fill del passat' és una sorpresa i una alenada de bon nivell literari enmig del panorama actual. Novel.la de 360 pàgines, transcorre en dos espais. Al segle XVII, temps de sarraïns, a Tossa de Mar. I ara mateix, temps de recerca del passat i de descobertes, gràcies als recursos científics, i de desitjos de futur.»

eldia547
«Un secret afecta la humanitat. Dos becaris en pràctiques de televisió coneixen un col·lega que té una característica biològica extraordinària. Periodistes i científics l'assetgen amb males intencions. Les pràctiques es transformen en una experiència inoblidable. Novel·la de Joan Manuel Matoses.»

princepboira

palaumitjanit

llumssetembre
«Carlos Ruiz Zafon ha reeditat les novel.les publicades en els últims anys a Edebé en una nova col.lecció de Planeta. 'El príncep de la boira', 'Palau de mitjanit' i 'Llums de setembre', són tres d'aquestes obres de l'autor de 'L'ombra del vent'.»