Riki Blanco. Contes puça. Traducció de Joan Vives. Il.lustracions de l'autor. Col.lecció Trampantojo. Thule Edicions. Barcelona, 2006. A partir 9 anys.
Aquest és un dels àlbums il.lustrats més destacats de l'anyada que acabem de deixar enrere. No només per les seves làmines poètiques sinó també pels textos que les acompanyen, catorze petites històries personals, tintades de surrealisme, pertanyents a tot de personatges propis d'un circ.
La cosa comença perquè l'home bala es nega a sortir disparat del canó mentre no li encengui la metxa la que haurà de ser la dona de la seva vida. Una manera com una altra de posar un anunci en un portal de contactes i amistats —ni que sigui al canó— o en una agència per a futures parelles.
És precisament a causa de la tossuderia d'en Capirot —així és com es diu l'home bala—, que tots els altres personatges del circ s'acosten a la boca del canó per marejar la perdiu i fer desistir el col.lega de pista de la seva bajanada.
Una excusa fantàstica perquè l'autor faci passar per davant del visitant de l'àlbum un reguitzell de personatges estrafolaris, que ell mateix caricaturitza amb unes il.lustracions que, com els textos, s'acosten també al surrealisme. Colors forts, torrats, llum d'interior, foscor, alba i joc d'ombres. Un passeig visual inesgotable que té la força afegida que porta inevitablement a la lectura.
Hi apareixen, a més de l'home bala, Madame Amulette, la vident; August Fonedís, l'escapista; Mijhail, el llançaganivets i Rasputin, l'entomaganivets; Regina, la trapezista —¿què té aquesta noia que acaba sent la buscada dona de la vida d'en Capirot, l'home bala?—; Vartina, la maga; Ainoha, la funàmbula; Olivia Vati, la il.luminadora; Hilari, el domador de puces; Nervenkitzel, la directora d'orquestra; Ding Dong, el pallasso; Elena, la contorsionista; i Bartomeu, el creador d'ombres xineses.
A banda de l'atractiu de mirar i remirar, observar i descobrir cadascuna de les làmines de l'àlbum, el lector es trobarà en cada petit conte —catorze contes de butxaca— amb un final sorprenent, inegenu a vegades, imaginatiu d'altres, esmolat en més d'una ocasió, irònic sovint, i una porta oberta a la xafarderia sobre què amaga cadascun dels personatges darrere el seu paper d'artista. [Andreu Sotorra, 4 gener 2007]
«L'autor és un reconegut pintor barceloní que exposa a diverses sales d'Europa i els EUA. Les il.lustracions reflecteixen mons amb criatures estrambòtiques, rialleres, intrigants i iròniques. La història explica el destí d'una llavor que busca els somnis abans que algú se la cruspeixi.»
« Fa gairebé vint anys que l'autor va publicar aquestes declaracions exclusives del llop que es defensa de ser sempre el ferotge i que treu els draps bruts dels mediàtics tres porquets, uns maleducats que tenen el favor de la premsa groga.»
«Una excusa fantàstica perquè l'autor faci passar per davant del visitant de l'àlbum un reguitzell de personatges estrafolaris, que ell mateix caricaturitza amb unes il.lustracions que, com els textos, s'acosten també al surrealisme.»
© Copyright Cornabou. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.
