Cornabou
Seccions

Presentació
Informació
Opinió
Difusió
Promoció

Noticiari
Clips d'actualitat
Hemeroteca

Novetats literàries
Literatura catalana
Traduccions

Crítica literària
La Saloquia
Literatura catalana
Traduccions
Àlbum il.lustrat

Cens autors
Escriptors
Il.lustradors
Autors i traductors

Entrevistes
Escriptors
Il.lustradors
Altres

Webs autors
En llengua catalana
Altres llengües
Il.lustradors

Premis literaris
Literatura infantil
Literatura juvenil
Àlbum il.lustrat
Assaig i estudis
Hans Christian Andersen
Memorial Astrid Lindgren
Altres

Dossier
Articles
Recerca

Bibliografia
Literatura infantil
Literatura juvenil

Editorials
En llengua catalana
Altres llengües

Llibreries
Catalanes
Altres

Revistes i suplements
En llengua catalana
Altres llengües

Personatges literaris
Catalans
Altres

Altres links
En llengua catalana
Altres llengües

Other languages
English
Español
Français


Agenda

logo

Vinyeta literaria
Vinyeta literaria

Estiraboli
Estiraboli

Llenguet

logo

Forum opinio

GOOGLE Web Search

Escac
Gabinet de Comunicació

Escornalbou
Escornalbou
Associació Cultural

Bustia
Redacció







foto nom
Crítica literària de Thule Edicions

L'humor il·lustrat
de Paco Mir


«El monument a l'estel (El monumento al cometa)» Text de Paco Mir (Tricicle). Traducció al català de Laura Vaqué. Il·lustracions de Raquel Díaz Reguera. Col·lecció Trampantojo. Thule Edicions. Barcelona, 2011. Pàgs. 64. Preu: 17,95 €. A partir 3 anys.

La relació de Paco Mir, com un dels tres membres del Tricicle, amb espectacles adreçats a infants i joves és una de les seves moltes facetes. Només cal recordar la versió operística, El superbarber de Sevilla, que forma part del programa El Petit Liceu i que el març del 2012 es tornarà a representar a l'Auditori de Cornellà. També molts dels espectacles del Tricicle han difuminat la seva frontera d'edat i s'han convertit, en alguns casos, en una proposta per a tota la família. En aquest camp, es podria posar com a exemple el clàssic Slàstic, on el llenguatge dels gags esportius ha arribat des de sempre a tota mena d'espectadors.

Dels tres Tricicles, però, Paco Mir és, artísticament, el més tastaolletes. Ha fet direcció teatral —acaba de dirigir un muntatge sobre vampirs al Versus Teatre, amb la parella de Grappa Teatre a qui ja va dirigir fa vint anys amb Clochard—, ha fet cinema, ha fet televisió, ha fet publicitat... La seva vocació de joventut era la de fer Belles Arts, però la creació escènica del Tricicle el va desviar d'aquell propòsit inicial. Sí que va començar, però, fent de ninotaire en publicacions com el TBO o El Jueves, activitat que ha recuperat més tard com a humorista gràfic amb una mirada sorneguera sobre el món del teatre.

A Paco Mir, però, li faltava tocar un altre gènere, el d'autor de contes per a infants. I el seu debut acaba d'arribar. I ho ha fet en forma d'àlbum il·lustrat del qual és autor del conte El monument a l'estel (El monumento al cometa, en versió castellana) que ha publicat Thule Edicions, dins de la sèrie Trampantojo, i que ha il·lustrat, en 64 pàgines, més les cobertes i guardes, la dibuixant i dissenyadora sevillana, Raquel Díaz Reguera, que, com Paco Mir, tampoc no es conforma només a tocar un sol àmbit —ha publicat altres àlbums tant per a infants com per a adults— sinó que té altres dedicacions artístiques com la d'autora de contes o fins i tot lletrista de cançons, ni que sigui esporàdicament.

La conjunció d'un parell de tastaolletes artístics, doncs, en aquest àlbum acabat de sortir del forn dóna un resultat molt atractiu. I si bé és cert que els àlbums il·lustrats entren per la vista —en aquest, la vista s'hi esplaia a gust—, aquí no s'ha de deixar de banda tampoc el text de Paco Mir, que fuig del tòpic establert i explica un conte que estimula els sentits i la imaginació de qui el llegeix o de qui l'escolta. Entre línies, l'humor de Paco Mir comença dient que després de construir un poble nou, els seus habitants no tenen ni forces per buscar-li el nom i per això s'acaba anomenant-se simplement Poble. És en aquest poble, doncs, on es mouen els personatges de Paco Mir, als quals posa cara i ulls en uns primers plans estrafolaris, suggerents i no exempts també d'un cert humor gràfic, la dibuixant Raquel Díaz. L'autor Paco Mir s'adreça, com si fos un contacontes, a un auditori que també es fa preguntes incitades pel ritme de cada làmina: "¿Què va passaaaaar?", diu una veïna que estén la roba en una de les primeres làmines. Però Paco Mir no té pressa. O més aviat crea un clima d'intriga, que cridi l'atenció del lector i que li faci girar làmina darrere làmina.

El Poble de Paco Mir és un poble que, de cop i volta, agafa un aire surrealista. El sol hi escalfa de valent. Tant, que les vaques donen llet calenta; els pastissos es fan sense passar pel forn; i les torrades, sense posar-les a la torradora. La calor és tan forta, que les cases es desfan i els pobletans es veuen obligats a pensar per trobar alguna solució. Tots menys un, que és tan fredolic que, a més de portar peces de roba multiplicades per sis, porta també una estufa portàtil al damunt. Els projectes es transformen en invents que exploten el gel, els glaçons i l'aire polar sense gaire èxit. Però, a vegades els grans invents beuen de les fonts dels invents més senzills. El vell savi del poble anomenat Poble és qui proposa que es construeixin estels amb missatges adreçats directament al Sol i escrits en els milers de llengües que es parlen al món, per veure quina una en pesca el rei del foc. Internet i vols d'estels plens de missatges escampats pel cel. Una protesta globalitzada per vèncer la calor amb la imaginació. L'humor subtil de Paco Mir pot ser també una mena de xarop contra les crisis més escalfades del planeta. [Andreu Sotorra, 4 novembre 2011]


Tendresa surrealista


Kestutis Kasparavicius. Coses que passen de tant en tant. Traducció de Laura Vaqué. Il·lustracions de l'autor. Editorial Thule. Col·lecció Trampantojo. Barcelona, 2009. A partir de 8 anys.

L'escriptor i il·lustrador lituà, Kestutis Kasparavicius (1954), és l'autor d'aquest refinat llibre de relats curts il·lustrats, que segueix l'estil surrealista de l'anterior llibre, 'Coses que passen cada dia' (Thule, 2005). Cada relat ocupa just una plana del llibre acompanyat de la corresponent il·lustració situada a la plana encarada.

En el pròleg, Kasparavicius explica que mentre llegia el seu llibre 'Coses que passen cada dia', se li van apropar una sèrie d'objectes de casa que es van mostrar descontents i fins i tot agressius perquè no els hi havia inclòs. Els objectes que reivindiquen el protagonisme d'algun relat són la pilota de bàsquet, el glogus blau, la làmpada, la cadira de cuina, la maduixa...

L'autor atén les queixes i el resultat són aquests relats fantasiosos de 'Coses que passen de tant en tant'. Al costat dels objectes ignorats en l'altre llibre, hi ha una llanterna que emet llum negra, un cotxe vermell que pon tres ous, una família de porcs que, com correspon al propis costums, renyen al petit de la casa perquè menja ben assegut i amb coberts i tovalló. Tot un món al revés, que exemplifica en menys o menys intensitat en tots els relats, però sobretot en el del conill que viu de cap per avall i el de la casa amb tots els elements fora de lloc.

L'autor s'autoretrata en alguna làmina, formant part passiva de l'acció dels protagonistes, animals i coses humanitzats, que ell mateix ha imaginat. La majoria de composicions són estàtiques, planes, minuciosament treballades, amb detalls acabats amb traços diminuts que recorden les il·lustracions d'altre temps. Una paleta de colors càlids, de fusta sense envernissar, de delicada llum de tardor, accentua un conjunt deliciós que invita a mirar amb afecte l'ànima de l'entorn quotidià. [Lena Paüls, 17 desembre 2009]


Felí protector
a les neus eternes


Jackie Morris. Ulls de Neu. Il.lustracions de l'autora. Traducció de Laura Vaqué Col·lecció Trampantojo. Thule Edicions. Barcelona, 2009. A partir de 6 anys.

Un àlbum il.lustrat d'imponent bellesa per a un relat misteriós i màgic, presentat amb l'estructura i el to de llegenda. La protagonista és la lleoparda sagrada Ulls de Neu, un ésser pur que canta la sortida del sol, de la lluna i dels estels. Viu als cims de l'Himàlaia i protegeix els éssers i el territori de la vall. Decideix buscar una criatura humana a qui passar-li el relleu del seu cant protector. Només una nena sent en somnis la veu de la lleoparda i rep l'avís que el seu llogarret serà envaït per uns soldats que busquen or i esclaus.

Amb l'efecte de l'encís, la nena farà un viatge iniciàtic a lloms del felí, que li ensenyarà com dialogar amb els elements. A poc a poc, la petita es va transformant en una jove lleoparda protectora, mentre que la lleoparda es converteix en aquesta poètica sinestèsia, "una remor de llum estel·lar" i s'emociona pensant en el temps que ella també va ser humana.

Les il·lustracions —que utilitzen tot l'espai de la pàgina i inclouen el text—, presenten els personatges en la solitud del primer pla, dominant el paisatge de cims escarprats, envoltats de neus eternes. Posen èmfasi en l'expressivitat serena de la lleoparda i de la seva successora. Són unes aquarel·les delicades en el to, enèrgiques en el contingut, on predomina el gust per les textures: el pelatge suau del felí, les rugositats dels teixits naturals, les qualitats canviants de la neu segons el comportament de la llum. Un llibre que invita els lectors a obrir la porta de la sensibilitat artística. [Lena Paüls, 20 octubre 2009]


Un circ de contes
menuts per a grans


Riki Blanco. Contes puça. Traducció de Joan Vives. Il.lustracions de l'autor. Col.lecció Trampantojo. Thule Edicions. Barcelona, 2006. A partir 9 anys.

Aquest és un dels àlbums il.lustrats més destacats de l'anyada que acabem de deixar enrere. No només per les seves làmines poètiques sinó també pels textos que les acompanyen, catorze petites històries personals, tintades de surrealisme, pertanyents a tot de personatges propis d'un circ.

La cosa comença perquè l'home bala es nega a sortir disparat del canó mentre no li encengui la metxa la que haurà de ser la dona de la seva vida. Una manera com una altra de posar un anunci en un portal de contactes i amistats —ni que sigui al canó— o en una agència per a futures parelles.

És precisament a causa de la tossuderia d'en Capirot —així és com es diu l'home bala—, que tots els altres personatges del circ s'acosten a la boca del canó per marejar la perdiu i fer desistir el col.lega de pista de la seva bajanada.

Una excusa fantàstica perquè l'autor faci passar per davant del visitant de l'àlbum un reguitzell de personatges estrafolaris, que ell mateix caricaturitza amb unes il.lustracions que, com els textos, s'acosten també al surrealisme. Colors forts, torrats, llum d'interior, foscor, alba i joc d'ombres. Un passeig visual inesgotable que té la força afegida que porta inevitablement a la lectura.

Hi apareixen, a més de l'home bala, Madame Amulette, la vident; August Fonedís, l'escapista; Mijhail, el llançaganivets i Rasputin, l'entomaganivets; Regina, la trapezista —¿què té aquesta noia que acaba sent la buscada dona de la vida d'en Capirot, l'home bala?—; Vartina, la maga; Ainoha, la funàmbula; Olivia Vati, la il.luminadora; Hilari, el domador de puces; Nervenkitzel, la directora d'orquestra; Ding Dong, el pallasso; Elena, la contorsionista; i Bartomeu, el creador d'ombres xineses.

A banda de l'atractiu de mirar i remirar, observar i descobrir cadascuna de les làmines de l'àlbum, el lector es trobarà en cada petit conte —catorze contes de butxaca— amb un final sorprenent, inegenu a vegades, imaginatiu d'altres, esmolat en més d'una ocasió, irònic sovint, i una porta oberta a la xafarderia sobre què amaga cadascun dels personatges darrere el seu paper d'artista. [Andreu Sotorra, 4 gener 2007]


| Edició | Avís legal | Codi deontològic | Estadística difusió | Dalt |

© Copyright Cornabou. Prohibida la reproducció sense l'autorització dels autors.









Novetats

pacomir
«Paco Mir debuta en l'àmbit de la literatura per a infants amb un àlbum surrealista il·lustrat per la dibuixant, autora, dissenyadora i lletrista sevillana Raquel Díaz Reguera.»

filariadna
«L'Ariadna troba un cabdell de llana a l'abric. Li serveix per jugar a pilota, per gronxar-se en un arbre, per fer un pont, per fer d'equilibrista, per pescar núvols o jugar a corda. Ha de tornar a casa del Minotaure, el seu pare li lliura un ninot reparat i li demana perdó per haver-la escridassat. L'àlbum de Javier Sobrino i Elena Odriozola dóna protagonisme a l'Ariadna i el cabdell en un espai blanc, immens i desolat.»

agnesatzur
«La protagonista d'aquest àlbum il·lustrat de Pablo Albo i Pablo Auladell vol pintar les ones, plantar un arbre perquè el sol sàpiga que existeix, i va a la platja amb un amic. Els dos fan caminar les formigues en fila índia, parlen a les ones, aixequen la sorra i miren a dins. L'amic se'n va de viatge i les ones continuen arribant.»

desaparegut
«Kestutis Kasparavicius fomenta en aquest àlbum l'interès per la lectura i l'art. L'autor lituà (1954) fa una novel·la curta amb protagonistes animals en un ambient victorià proper a Sherlock Holmes. El robatori d'un quadre de Paulus Potter, 'El gos llop', del 1650, en una festa promou que els convidats investiguin els fets i el lector pot aventurar la seva hipòtesi sobre el culpable.»

llibrecoet
«Miquel Desclot és autor de la versió catalana d'aquest conte del 1912, de Peter Newell (EUA 1862-1924), creador de llibres infantils populars i il·lustrador. Autor també d''El llibre esbiaixat'. Humor amable, versos musicals i conreu del nonsense.»

elefants
«Història sobre l'acceptació i la tolerància amb un cadell d'elefant errant que és acollit per un ramat de búfals. Edició artesanal en serigrafia clàssica, amb tres tintes sobre paper reciclat. Lectura suggerent i tacte aspre amb il·lustracions de Christiane Pieperi text d'Anushka Ravishankar.»

guerraperduda
«Un vell general ha perdut la seva guerra i no la troba enlloc. Passejant amb el cavall mar endins, topa amb un almirall. Per barallar-se han de ser dos. Rondalla irònica sobre la guerra i aquells que no viuen si no tenen un enemic de l'autor Agustín Comotto.»

llavorviatgera
«L'autor és un reconegut pintor barceloní que exposa a diverses sales d'Europa i els EUA. Les il.lustracions reflecteixen mons amb criatures estrambòtiques, rialleres, intrigants i iròniques. La història explica el destí d'una llavor que busca els somnis abans que algú se la cruspeixi.»

histoporquets
« Fa gairebé vint anys que l'autor va publicar aquestes declaracions exclusives del llop que es defensa de ser sempre el ferotge i que treu els draps bruts dels mediàtics tres porquets, uns maleducats que tenen el favor de la premsa groga.»

aigues
«Una excusa fantàstica perquè l'autor faci passar per davant del visitant de l'àlbum un reguitzell de personatges estrafolaris, que ell mateix caricaturitza amb unes il.lustracions que, com els textos, s'acosten també al surrealisme.»