Mercè Anguera (Barcelona, 1961)
Ha publicat: Somies, Lola? (La Galera, 2002); Corredisses (La Galera, 2002); Caga, tió! (La Galera, 2002); Sóc molt Maria (Cercle de Lectors i La Galera, 2002).
Ha obtingut el premi Hospital Sant Joan de Déu, 2002; i el premi Comte Kurt, 2002.
Exerceix de mestra.
Més bibliografia de l'autor Qui és Qui de les Lletres Catalanes
Pregunta: ¿Què és per a tu la literatura infantil i juvenil?
Resposta: És literatura. Però trobo que és especialment important no fer trampa: infantil no vol dir limitat d'interessos, empobrit de llenguatge, " pedagògicament correcte"... Una obra literària sota tantes condicions no es fàcil que tingui prou qualitat per ser llegida amb plaer. En canvi, si qui escriu és capaç d'obviar els clixés, escrivint per a nens i nenes es troba en una situació de llibertat que és potser més difícil d'assolir escrivint només per a adults; es pot ser més original, més fantasiós, i es pot treballar el llenguatge per fer-lo simple però precís, ric i entenedor. La literatura infantil permet, a més, jugar amb elements que poden fer més rodones les històries : els dibuixos, la imaginació, l'humor... Penso que fer bona literatura infantil i juvenil és un repte difícil, i que val la pena.
P: ¿Creus que en general aquest àmbit literari té el tractament que es mereix des dels mitjans de comunicació?
R: Crec que, pel que fa a aquest tema, hi ha una diferència considerable entre el que es diu i el que es fa. Pares, mestres i institucions diverses es declaren convençuts de la necessitat de crear lectors joves, de potenciar la lectura com a font de gaudi i de coneixement, però moltes vegades aquesta intenció no es tradueix en cap acció concreta, ni és el reflex d'una preocupació real. I els mitjans de comunicació sí que es fan ressò de la situació real: en general consideren el tema irrellevant, i no el tracten o ho fan de forma molt puntual. Per altra banda, en entorns culturals es fàcil que es menystingui aquest àmbit literari, que no es consideri prou prestigiós com per fer-ne massa cas.
P: ¿Què opines de l'expectació que provoquen les obres bestseller, generalment importades i influïdes per la promoció prèvia dels grans mitjans?
R: Hi ha bestsellers que es mereixen l'expectació que provoquen, perquè tenen prou qualitat, com ara la sèrie del Harry Potter, les històries del Manolito Gafotas... i hi ha productes que són estrictament comercials (per exemple, les versions en conte de la pel.lícula de torn), als quals es destinen molts recursos de promoció, i que no tenen cap valor literari. El que sap més greu és que molts adults pensen que, fent arribar aquest tipus de llibres als nens, ja han complert. I aquests llibres no serveixen per enganxar lectors; el text no és important ni, de vegades, mínimament acurat. Els nens reben un missatge erroni: el que interessa menys d'aquests llibres és la història que s'hi explica i el llenguatge amb què s'explica. Son l'antítesi de la literatura.
P: ¿Creus que les lectures dels joves han de ser obligatòries dins de la seva etapa escolar i acadèmica?
R: Crec que han de ser obligatòries, perquè són necessàries. La literatura obre mons, és una eina irrenunciable. Però, un cop més, no s'hi val fer trampa. Si l'objectiu és fer lectors, qui l'ha de dur a terme, el professor, ha de ser capaç de presentar les opcions més adequades per a cada edat, per a cada nen, per a cada jove, per a cada moment lector. I ha de tenir llibertat per triar les opcions .Això de "cafè per tots" no funciona, i és possible que provoqui un efecte de rebuig. Cal treballar perquè al final l'obligatorietat no sigui el més important, ajudar en les tries, aclarir punts foscos, acompanyar passos endavant. No és gens fàcil... No se soluciona només fent un llistat de lectures, i imposant-lo.
P: ¿Com valores la literatura catalana per a joves actual?
R: Em penso que hi ha moltes obres de qualitat, però que la feina no és del tot feta, perquè es pot aconseguir més varietat, més pes. I alhora de vegades tinc la sensació que el nivell d'exigència editorial i, de rebot, del públic, no és gaire alt, perquè es publiquen obres potser no dolentes estrictament, però si poc treballades, descurades, plenes de tòpics i fins i tot cursis i una mica ridícules. A més a més hi ha una quantitat important de traduccions d'autors estrangers, que de vegades valen la pena però d'altres no tenen massa valor i/o estan molt fora de context. Això tanca portes a autors i autores catalans, que sens dubte son capaços de fer-ho com a mínim igual de malament, i en alguns casos, molt millor. Valoro de manera molt positiva la feina dels il.lustradors; penso que són innovadors i obren molts camins.
P: ¿Alguna temàtica especial apareix sovint en la teva obra?
R: Encara no tinc allò que es diu una obra, penso que tot just començo... Però m'adono que ara per ara el centre dels contes que escric són els nens i nenes. Sobretot em crida l'atenció el fet de créixer, la necessitat de ser part del món dels adults i alhora de construir i defensar la pròpia identitat.
P: ¿Com veus el progressiu ús d'Internet per part dels joves en relació al coneixement i la difusió dels autors i la seva obra?
R: Em sembla que Internet és una eina molt versàtil i que pot fer molt bé aquesta tasca. No només reproduint obres senceres, malgrat que en aquest aspecte el format llibre crec que és insubstituïble, també facilitant la tria, permetent llegir fragments, i, sobretot, fent possible la comunicació amb els autors, amb altres lectors...