Diàleg

L'entrevista

"Patim un xoc d'ignoràncies, no pas de civilitzacions"

Tahar Ben Jelloun Periodista i escriptor d'origen marroquí
Ada Castells

FRANCESC MELCION

Amb El racisme explicat a la meva filla ja enfrontava el públic juvenil a un problema social del nostre temps. Ara hi torna amb la qüestió del món àrab. Per què?

Crec que el rol actual de l'intel·lectual és anar sobre el terreny i parlar amb els joves. No només es tracta d'escriure un llibre, això també ho poden fer Julio Iglesias o Maradona, sinó que també cal l'acció directa d'escoltar i discutir amb els joves. Ensenyar als nens a viure amb curiositat envers l'altre és bàsic.

Per què, aquesta vegada, ha optat per construir un diàleg de ficció a través de mails?

Primer vaig pensar de fer-ho a partir de missatges reals que rebia, però no els podia controlar. No tenia ganes de passar un parell d'anys enviant-me mails amb adolescents que no coneixia de res. La ficció m'ha sigut més útil. La feina d'un escriptor és fer-se preguntes i respostes. Vaig fer esforços d'imaginació, com ficar-me a la pell d'un kamikaze que canvia el seu instint vital per un instint de mort i assassinat.

Quina va ser la primera pregunta que es va fer per iniciar aquest llibre?

Com és possible que un noi marroquí, un bon dia, en lloc d'anar a l'institut agafi una motxilla plena d'explosius i ataqui gent innocent? Aquesta és una pregunta que depassa l'àmbit polític i la psicologia i, tanmateix, preocupa a tot el món, no només a Occident, perquè hem de recordar que d'atemptats n'hi ha arreu.

Les joves que dialoguen al seu llibre aporten més preguntes que respostes.

Sí, a diferència de la religió, que ho explica tot, jo, en la meva modèstia, proposo el dubte. És a través del qüestionament polític que podem arribar a explicar una mica més bé com és que hem arribat al terrorisme.

Tot i la qüestió que aborda, el seu llibre no és pessimista.

Al llibre hi ha esperança, perquè tots ens fem preguntes amb l'objectiu de coneixe'ns i conviure. Tots estem patint, no pas un xoc de civilitzacions, sinó un xoc d'ignoràncies i prejudicis, que cal superar amb informació.

Per què les seves quatre protagonistes són totes noies?

Quan faig xerrades amb joves, les noies sempre fan les preguntes més intel·ligents i tenen més curiositat que els nois.

Com ha reaccionat la seva filla amb la publicació del llibre?

Ella em va donar consells i pistes de com parlen els joves i què és el que els interessa. Al llibre, les noies passen d'un tema a l'altre, que és el que se sol fer als mails. Poden estar tractant el tema dels símbols de l'Islam i, de sobte, comentar una pel·lícula d'Almodóvar o explicar com s'ho van passar a l'últim concert que han anat.

Per què és catalana, una de les noies?

Conec Catalunya des de fa molt de temps gràcies a Baltasar Porcel i hi vinc molt sovint. Conec més la realitat catalana que la madrilenya, però no entenc la polèmica entre catalans i espanyols.

¿El fet que els seus personatges siguin joves li permet un discurs més radical?

Cioran va dir que és normal que els joves estiguin atrets pel fanatisme. Són impetuosos i ho volen tot més ràpid. No volen comprendre ni dubtar, només volen solucions.

En canvi, els elements més reflexius els ofereix intercalant algun dels seus articles enmig del text.

Sí, em calia aprofitar el debat d'aquests personatges per anar aportant elements de reflexió. En aquests elements hi ha algunes respostes, però mai no són les definitives. Jo no sóc un profeta, sinó que he volgut fer pedagogia per comprendre una mica més bé què està passant al món.

El llibre és crític amb els prejudicis europeus, més que no pas amb els del món àrab respecte al món occidental.

Un escriptor ha de ser crític amb tothom, però hi ha més desconeixement d'Europa cap al món àrab que no pas a l'inrevés. Justament, els mitjans de comunicació haurien de parar més atenció i haurien de matisar molt més aquesta visió caricaturesca que ofereixen del món àrab. És un món molt complex. No és un bloc monolític, sinó que està compost per una vintena d'Estats molt diferents.

Com dibuixa el seu país, en aquest univers?

La situació al Marroc ha millorat molt amb Hassan II. Les dones tenen més llibertats, hi ha menys repressió i la situació de la premsa és més bona.

¿I el cas del periodista Ali Lmrabet, que va ser empresonat per les seves opinions?

Prefereixo no parlar-ne. Naturalment, queden qüestions per resoldre, però la situació és millor que abans.

I com veu el futur?

Si eduquem els nostres fills en la curiositat i en l'humanisme, que és comú tant en els cristians com en els musulmans i en els ateus, ens en sortirem, per això cal començar per aquesta base.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 28. Dissabte, 28 de juny del 2008

PDFs - Diàleg

Dissabte, 28 de juny del 2008

Edicions locals

<<

Juny

>>
<<

2008

>>
DL DM DC DJ DV DS DG
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30

El meu AVUI

Registrar-me
  • A+

Recomana

tanca