Jordi Folck (Reus, 1961)
Ha publicat:
1989. La Rosa de Reus. Folch-Genius & Co
1993 Etcètera, etcètera. Edicions del Bullent
1994. Primeres aventures de Pere Ganxet. Ed. del Bullent
1997. El Viatge extraordinadi d'un Tap de Banyera. Ed. del Bullent
1999. La Guerra dels Xiclets. La Galera
2001. Historia de un bolígrafo. Sigma (La Galera)
2003. Un consomé de contes. La Galera
2004. 666 calaixos. Barcanova
2004. Els gossos salvatges. Barcanova
Ha obtingut el Premi Carmesina 1997, el Premi Guillem Cifre de Colonya 1998, el Premi Protagonista Jove 2001 i el premi Barcanova juvenil 2004.
És director Creatiu de "Veus Públiques. Agència de Publicitat" del grup editorial Enciclopèdia Catalana. Ha participat com a actor i model a la sèrie "Dones d'aigua" (TV3, 1995), en dos curtmetratges i en diversos espots publicitaris.
Més bibliografia de l'autor Qui és Qui de les Lletres Catalanes
Pregunta: Què és per a tu la literatura infantil i juvenil?
Resposta: Aquell text de creació confegit especialment tenint en compte els interessos, recursos i coneixements dels infants i els joves però obert a una lectura recomanada "per a tots els públics" (sense edat) i, millor, compartida; aquells textos que, incidint en un temps de creixement personal del lector, haurien d'aportar-li no tan sols entreteniment, sinó claus per a reforçar la imaginació, les emocions -a través de la bellesa de la paraula- i, especialment, la seva creativitat.
P: Creus que en general aquest àmbit literari té el tractament que es mereix des dels mitjans de comunicació?
R: Exceptuant el diari Avui, la revista Faristol, CLIJ i un parell de programes de ràdio, la literatura infantil i juvenil queda postergada i/o oblidada pels grans mitjans de comunicació. De vegades els mots encreauts, les sopes de lletres i els passatemps, als diaris, ocupen més espais que els llibres. Potser es creu que correspon als pares i al professorat informar i recomanar literatura infantil i juvenil, però ambdós prescriptors estan sovint mancats de criteris a l'hora de saber-ne i de parlar-ne. Un peix que es mossega la cua.
P: Què opines de l'expectació que provoquen les obres best-seller, generalment importades i influïdes per la promoció prèvia dels grans mitjans?
R: Com a publicitari a temps complet i escriptor esporàdic sé que no hi ha res que no es pugui vendre. Els best-sellers, aquest llibres que ningú no llegiria dues vegades (on el llenguatge és una eina més que suporta una trama) són un producte que renta més blanc, aprima, et permet més velocitat de conducció, millora el nivell de colesterol, etc. i que com a tal cal prendre. Resistir-s'hi o intentar desviar el seu rumb resultaria tan inútil com prohibir la crema hidratant o la Coca-Cola Light. És un procés de mercat amb compte de resultats final on el que menys importa és la literatura.
P: Creus que les lectures dels joves han de ser obligatòries dins de la seva etapa escolar i acadèmica?
R: En l'imperi dels mitjans audiovisuals, el triomf de la televisió, les consoles i els ordinadors que busquen la seducció dels cinc sentits, el llibre queda més aviat coix. Som cada vegada menys els qui olorem la tinta fresca del llibre acabat de cuinar, que observem el gramatge del paper i el fem petar, que ens deixem portar per la bellesa d'una tipografia i que, menys llepar-lo (potser per allò que passava a El nom de la Rosa), li fem de tot amb molta cura. Fins i tot ens l'emportem al llit! Per tant, si es deixés als infants i joves una total i lliure elecció, el llibre no superaria la prova. Com a prescriptors i educadors -escriptors, pares, professorat- cal certa insistència per a promoure la lectura: així doncs, considero lògica certa recomanació -no imposició- de títols, i pemetre, possiblement, la selecció final del llibre per part de l'alumne en una llista ben llarga. Obligar a llegir un títol -pel que deia Pennac- seria tan odiós com obligar a veure un programa de televisió pel qual no es tingui cap simpatia. Per tant, sí recomenació de llistes i sí a la llibertat de l'alumne perquè en faci la tria.
P: Com valores la literatura catalana actual per a joves?
R: Han augmentat les col.leccions, han proliferat nous autors, han crescut les campanyes de promoció als mitjans, els concursos i premis literaris, els enrenous entre escriptors i polítics, o sia, se'n parla. Però la palla ja és tan eixuta i tan acumulada que si es produís un incendi les flames es veurien de tres hores lluny. S'escriu molt -i moltes ridiculeses, es publica molt -llibres que no haurien de veure la llum, s''oblida els clàssics -i no se'ls troba (visca Ridder Haggard i Salgari i Verne i tants d'altres) i a les escoles recomanen llibres com Las pelirrojas traen mala suerte (infumable segons l'aportació crítica del meu fill Aleix) i s'obliden obres de contemporanis solvents i reconeguts. Molts autors es preocupen per publicar sense una exigència de qualitat i es perd certa responsabilitat envers el lector. El llibre ha esdevingut un producte de consum de ràpìda rotació a les llibreries i cal nodrir, per part de les editorials, aquesta planta carnívora del mercat: tirades més curtes i major nombre de títols. Ni per part de les editorials hi ha prou promoció dels seus autors, ni per part dels mitjans de comunicació. Els llibres sovint desapareixen en un mar agitat de títols on es perden els pares, es perden els mestres i on acabarem perdent-nos nosaltres a l'hora de destriar el gra de la palla. Un bon broncejat que amaga un càncer de pell de difícil tractament.
P: Alguna temàtica especial apareix sovint en la teva obra?
Menys a La guerra dels xiclets tota la meva obra està basada en l'antropomorfisme: vida d'objectes inanimats que permeten bastir personalitats tan suggeridores com la d'un tap de banyera fonedís, un bolígraf Bic que fa els deures, els telèfons que reposen en un balneari dels malstractes rebuts, peces de roba d'un aparador que orgenitzen una revolució per millorar les seves condicions de vida, aliments que s'autodevoren i creuen certes les consignes publicitàries, etc. La imaginació al poder com a única arma per a sobreviure en un món tan pla i gris.
P: Com veus el progressiu ús d'Internet per part dels joves amb relació al coneixement i la difusió dels autors i la seva obra?
R: El que no fan els mitjans de comunicació, el que no fa el professorat o els pares -per manca de possibilitats- ho acabarà fent Internet, pobablement com a gran i ràpida biblioteca de fons informatiu sobre els autors i la seva obra i com a gran plana publicitària i promocional -amb tots els ets i uts, pros i contres- de les nostres obres. Ara caldrà ensenyar a fer-ne un bon ús, d'aquest mitjà i que aquest "viatge cap a enlloc" (com ha esmentat algun crític en referència als camins infinits de l'aniràs i no tornaràs) sigui també, un camí cap a casa.