Josep Fontdecaba (Barcelona, 1928)
Ha obtingut els premis: Ferran Canyameres (1999). Fundació Maurí (1999). Ribera d'Ebre (1999). Baltasar Porcel d'Andratx (2000). Joan Santamaria (2001). Ha estat finalista del premi Nostromo (1999).
Ha publicat:
El Nàufrag impossible. Novel.la. Premi Ferran Canyameres 1999. Editorial Baula.
Les Arrels. Novel.la. Premi Ribera d'Ebre 1999. Editorial El Mèdol.
Aigües Tèrboles. Novel.la. Premi Baltasar Porcel d'Andratx 2000. Edicions Cort.
La Gateta. Conte. Premi Fundació Maurí. Recull de premis Fundació Maurí 2001.
Té pendent d'editar:
La Darrera Maniobra. Novel.la. Premi Joan Santamaria.
Més bibliografia de l'autor Qui és Qui de les Lletres Catalanes
Pregunta: Què és per a tu la literaura infantil i juvenil?
Resposta: El mitjà natural per a promoure la lectura en els infants i els joves.
P: Creus que, en general, aquest àmbit literari té el tractament que es mereix des dels mitjans de comunicació?
R: Malauradament encara no, tot i que s'està fent progressos.
P: Què opines de l'expectació que provoquen les obres bestseller generalment importades i influïdes per la promoció prèvia dels grans mitjans.
R: Doncs que l'èxit d'aquestes obres es deu, en bona part als esforços promocionals però que també existeix un substrat d'inclinació a la lectura en els infants i en els joves que cal activar per tal que no es malmeti en desviar-se vers altres entreteniments --jocs electrònics i similars-- que no deixen un sediment de cultura gaire aprofitable. Si el mitjans ho aconsegueixen, benvinguts siguin. Per altra banda, els bestsellers esmentats posseeixen els ingredients necessaris per despertar l'interès dels seus lectors. Cal no oblidar-ho.
P: Creus que les lectures dels joves han de ser obligatòries dins de la seva etapa escolar i acadèmica?
R: Naturalment. Han de formar part de la sistemàtica d'ensenyament si és que es vol dotar a infants i joves d'una cultura que, al cap i a la fi, no només serà literària. El problema rau, em temo, en la sel.lecció de les obres que s'han de llegir. Tinc experiències personals de nois que han estat abocats --obligats diria jo-- de cop i volta, i sense etapes prèvies, a la lectura de Kafka i de Garcia Màrquez amb la inevitable conseqüència de despertar un instintiu rebuig envers una lectura que se'ls feia incomprensible. Un rebuig que, insensiblement s'ha fet extensiu a altres lectures més assequibles però que, degut a les primeres experiències, s'ha rebut amb una prevenció malaltissa.
P: Com valores la literatura catalana per a joves actual?
R: Ha fet molt de camí però encara no és allò que ha de ser. Quaranta anys de gairebé total silenci són difícils de superar. Encara hi ha carrincloneria per un cantó i excessos per un altre. Sé que és difícil trobar el punt just i en aquest aspecte crec que caldria fer-hi intervenir el col.lectiu docent en més gran mesura que fins ara. I no sóc mestre.
P: Alguna temàtica especial apareix sovint en la teva obra?
R: Bé, la meva obra és molt curta per poder fixar aquesta dada. Però tinc una idea clara: a l'infant i al jove, li plau l'aventura quant més insòlita millor. Crec que els infants i els joves d'avui dia, tenen la mateixa curiositat que els que llegien --cinquanta, trenta anys enrere-- les obres de Richmal Crompton i Enid Blyton. Ho demostren en llegir Harry Potter actualment. Potser perquè l'autora ha sabut situar l'acció en el punt i el temps just. Suposo que per una raó contrària han fracassat les reedicions d'en Massagran. El que em costa de creure és que cap escriptor català no sigui capaç d'escriure quelcom de semblant per al nostre jovent. És clar que amb els editors que tenim...!