Tornar a la secció Enviar article Imprimir Versió en PDF
Anterior

Jostein Gaarder Novel·lista noruec

"Él cervell humà està predisposat a acceptar contes"

L'escriptor noruec Jostein Gaarder (Oslo, 1952) ja porta vint anys intentant trobar respostes als enigmes de la vida. Per celebrar l'efemèride, l'autor del celebrat i exitós 'El món de Sofia' (Empúries) ha decidit oferir un regal particular al seu lector: 'Jaque mate' (Siruela), que, com diu ell mateix, és una mena d'introducció a la seva obra l Text: Ramon Palomeras l Fotos: Xavier Bertral


Per què hi ha tantes preguntes sense resposta?
Moltes vegades existeixen les respostes però no les sabem concebre. Per exemple, una pregunta molt important per a mi és què va ser el Big Bang. Jo no ho sé, ningú no ho sap, però existeix una resposta. Malgrat que encara hi ha molts enigmes, en el segle XX hem tingut moltes sorpreses, com la teoria de la relativitat d'Einstein; el 1953, quan jo tenia un any, es va descobrir la molècula de l'ADN, i amb el telescopi Hubble tenim una millor comprensió de l'Univers. Abans la gent deia que plantejar-se preguntes filosòfiques era com parlar de l'altra cara de la Lluna, ja que mai no la veuríem, però ara pots entrar en una llibreria i comprar un mapa detallat de l'altre costat de la Lluna. Fins i tot, els humans hi han estat. Bé, això diuen... És cert que hi ha preguntes certament complicades de respondre. Quina és la bona vida? No hi ha cap resposta real. L'hem de crear. ¿I la felicitat? No n'hi ha només una única descripció.
Com és que el conte és un dels recursos que més utilitza?
És que la vida és un conte i, com deia Calderón de la Barca, un somni. Jo explico contes, i el cervell humà està predisposat a acceptar contes. És una forma molt humana d'entendre les coses.
Però per què són tan tristos?
És que jo també sóc trist. La veritat és que no sóc un bufó gaire feliç. Però s'ha entendre el marc en què estan escrits. Per una banda, hi ha l'enigma del món, el món misteriós, fantàstic i bell; per una altra, s'ha d'assumir que jo sóc al món per poc temps, la vida és una visita molt curta. Per això pots dir que la perspectiva és una mica trista, però perquè estic encantat amb la vida. I és que si estimes alguna cosa o algú sents tristesa o dolor quan els perds. Néixer és rebre un do. Rebre el món com a regal. I morir és perdre el do, el regal. Però els meus contes fan que la gent s'alegri de viure.
Vostè cerca la inspiració tot passejant sota els estels... Què hi troba?
El meu passat. Quan miro el cel i els estels veig cap enrere en la història a través de milers i milers d'anys. Sóc un home de 54 anys, d'aquí a trenta em moriré... Mira, ja m'he posat trist... El cas és que tinc una identitat més profunda, no només sóc dins l'Univers sinó que també sóc l'Univers. Així doncs, vaig néixer fa 13.700 milions d'anys. I quan veig les estrelles veig el passat i un misteri... que no sé desvelar!
Abans parlava de somnis. Què hi veu?
[Hi rumia.] També el passat. [Torna a rumiar-hi.] I dones maquíssimes. [Esclata a riure.]
Per les respostes que està donant, podríem concloure que li agradaria ser immortal, no?
Sí, si tingués la possibilitat d'escollir viure trenta anys més o trenta milions d'anys, escullo la segona opció. Tot i així, estaria trist perquè sabria que la meva data de caducitat són trenta milions d'anys. Però com que la vida és molt curta, crec que per això s'ha de viure amb la intensitat del present. Carpe diem. Que els adolescents s'adonin del valor i de la brevetat de la vida.
Cap on va l'ésser humà?
Em preocupa molt el futur de la humanitat i del planeta. Però sobretot em preocupen certes espècies. No sé si sóc capaç de creure en el futur dels grans micos, en 100 anys ja no hi haurà goril·les, ximpanzés, lleons ni tigres. Hem anat tan lluny en la destrucció! També em preocupa l'escalfament global. El que veiem ara és que el calor comença. Estem en un punt d'inversió.
I en l'àmbit moral?
L'única immoralitat que em preocupa és com nosaltres, a les societats occidentals, per avarícia, estem destrossant el planeta. No em preocupa, per exemple, la immoralitat sexual. De fet, sempre n'hi ha hagut. L'Església luterana, de la qual provinc, quan parlava de pecat l'identificava amb el sexe. Però crec que ja ha arribat l'hora de posar l'etiqueta de pecat a la destrossa del medi ambient.
Si ara escrivís 'El món de Sofia', versaria sobre això?
No seria El món de Sofia. Tinc certes idees per escriure un conte. Serà una manera de descriure el que està passant per despertar consciències. Però no seria pessimista. He escollit ser optimista, ja que ser pessimista per mi és immoral. Els pessimistes són gent mandrosa. Aquells que no creuen en el futur es passen el dia escarxofats al sofà bevent vi i lamentant-se... Ser optimista és lluitar. Per exemple, a Catalunya la gent ha de ser optimista per lluitar per la nació catalana. Passa el mateix a Galícia i el País Basc. Però no parlo d'ETA. És un fenomen autodestructiu. S'ha de lluitar però sense violència. ETA és pessimista. Els que no són violents i lluiten pels drets de parlar en basc són optimistes. Els terroristes suïcides d'Al-Qaida són pessimistes perquè no veuen alternatives. No hi crec, en els terroristes suïcides. Però sí que crec en la causa palestina, que lluita pels seus drets en contra d'una ocupació il·legal. La violència està bé per als pessimistes, però no per als optimistes.
¿Després de tants anys com a professor en un institut, ha vist una evolució en les preocupacions dels joves?
Francament, no. Si més no a Noruega. Els joves fa vint anys responien de la mateixa manera que ara. Però al Japó hi he vist un gran canvi. Són més independents i no tan obedients. Però, esclar, nosaltres tampoc no ho érem gaire ara fa vint anys. Des dels 70 els joves d'esquerra han estat en rebel·lió contínua. Actualment els rebels són els que volen protegir el medi ambient, en contra de l'excés del consumisme. Ara mateix, per exemple, estem construint una planta nova de gas, ja que s'està acabant el gas del mar del Nord, i la nova generació diu que s'han de posar molts equips de purificació perquè el diòxid de carboni no arribi al medi ambient. Però també hi ha rebels en contra de l'actual administració nord-americana. Quan jo tenia vint anys sortíem al carrer per protestar contra de la Guerra del Vietnam i ara està passant un fet semblant. L'11-S va ser un desastre; sento veritable compassió pels nord-americans. Però la manera en què s'ha desenvolupat la guerra contra el terrorisme no és la millor manera d'enfocar-ho. Esclar que s'han de trobar els terroristes, però aquest no és el dilema. El que s'ha de plantejar és per quina raó existeix el terrorisme. L'11-M va ser igualment terrible. Però la resposta immediata d'Aznar i companyia no va ser gaire adequada, en no voler adonar-se que havia estat Al-Qaida. I encara continuen amb la conspiració etarra... Però bé, si més no van perdre les eleccions.
Darrerament s'ha decantat més cap a l'astronomia, la ciència i el medi ambient. ¿S'ha avorrit d'escriure sobre filosofia?
No, però és una temàtica que ja no em donava per a més llibres. Darrerament la filosofia que m'interessa té més a veure amb qüestions més ontològiques, com ara quina és la naturalesa d'aquest Univers. La torno a utilitzar, però en el marc de l'astrofísica. Què és la vida? Com ha evolucionat la vida en aquest planeta? Crec que és millor llegir sobre biologia i bioquímica que llegir sobre el tema en llibres de filosofia.

Reportatge

Botons