Josefina Llauradó (Sabadell, 1960).
Ha obtingut el premi Ferran Canyameres de Narracions curtes (1998) i el premi de Narrativa Eròtica de la Vall d'Albaida (2008).
Ha publicat, entre altres: Desig de paraules (Bromera, 2009); Un pinyol farcit de fada (Animallibres, 2010); contes per a adults i per a infants a la Revista Arts i Lletres des del 1999. Redacció del llibre de l'Ermita de la Mare de Déu de les Arenes.
Té estudis de Filosofia i Occità, a més de llengües com francès, angles, alemany, Italià. Ha treballat al Departament de Creació d'Educa. Ha escrit i representat dos ballets per a infants. Ha col·laborat en el setmanari La Forja de Castellar del Vallès.
Més bibliografia de l'autor Qui és Qui de les Lletres Catalanes
Pregunta: ¿Què és per a tu la literatura infantil i juvenil?
Resposta: Literatura.
P: ¿Creus que en general aquest àmbit literari té el tractament que es mereix des dels mitjans de comunicació?
R: No, en absolut. No interessa possiblement perquè no la consideren Literatura amb tot el que abraça, sinó tan sols entreteniment: una joguina.
P: ¿Què opines de l'expectació que provoquen les obres bestseller, generalment importades i influïdes per la promoció prèvia dels grans mitjans?
R: Sempre penso que és una llàstima que els que ens dediquem a la Literatura no fem el mateix. Per què no es promocionen les obres bones que escrivim i publiquem? Perquè tot costa molts diners i qui se’ls juga, vol estar segur de la seva inversió: “Si ve de fora és bo.” Hem de traduir obra catalana a l’anglès i al xinès! En comptes d’empasar-nos porqueria forània que també ho fem.
P: ¿Creus que les lectures dels joves han de ser obligatòries dins de la seva etapa escolar i acadèmica?
R: Llegir ha de ser considerada una assignatura més, queda clar que s’ha d’obligar, com s’obliga a fer matemàtiques. Però tot i que es treballin uns llibres concrets, s’ha d’oferir un ventall ampli de lectures a tall de suggeriment perquè triïn els alumnes que no saben què poden llegir, perquè sempre n’hi haurà que tenen llibres a casa que els agraden.
P: ¿Com valores la literatura catalana per a joves actual?
R: Com a tot arreu hi ha bons autors, bons traductors, bons correctors, bons editors, gent que coneix la llengua, i s’estima la feina. Però també hi ha “professionals” que no saben català per molt que els sembli que sí o que els és igual no saber-ne i tot ho aboquen pel broc gros: “defecte professional” per “deformación professional”; “havia donat justa la fusta” potser vol ser la traducció de “dar en el clavo”. De construccions com aquestes, en un dels llibres d’una sèrie publicada per una editorial gran, de 200 pàgines, n’he llegides 50.
P: ¿Alguna temàtica especial apareix sovint en la teva obra?
R: Referents als clàssics literàris, d’una manera o d’una altra. La importància de l’amor de la família: pares, germans, avis… La interacció amb el món Natural, però entès com a força creadora de vida: Physis, Natura naturans. El tractament del costat màgic de l’existència com a real i com a subjecte del coneixement. Donar una imatge del meu món, de la meva cultura que és la que conec. Platero y yo no el podria escriure un català. En Patufet no el podria escriure un andalús. El genuí sabor d’una terra, només el té qui l’ha viscut!
P: ¿Com veus el progressiu ús d'Internet per part dels joves en relació al coneixement i la difusió dels autors i la seva obra?
R: La pega d’Internet és el gran abocador que també és i les mentides que s’hi diuen. Calen itineraris que els portin de manera segura cap a autors i obres.