Joan Llongueras
(Mataró, Maresme, 1979).
Ha publicat, entre altres: El Pirata Bo, Edicions del Pirata, 2006; Kadingir – El ceptre de Zink, Roca editorial, 2006 (juntament amb Mercè Masnou), El senyor de Zapp, Roca editorial, 2007 (juntament amb Mercè Masnou).
Altres dades biogràfiques: Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses a ESADE.
Més bibliografia de l'autor Qui és Qui de les Lletres Catalanes
Pregunta: ¿Què és per a tu la literatura infantil i juvenil?
Resposta: Tot aquell llibre que pot ser llegit, comprès i gaudit per un infant o jove.
P: ¿Creus que en general aquest àmbit literari té el tractament que es mereix des dels mitjans de comunicació?
R: No, tot i que des del fenomen Rowling, sembla ser que tot ha canviat força. Li donem gràcies a la escriptora britànica per fer tot el que ha fet, i esperem que la importància creixent que ha tingut aquest àmbit, segueixi en els propers anys.
P: ¿Què opines de l'expectació que provoquen les obres bestseller, generalment importades i influïdes per la promoció prèvia dels grans mitjans?
R: És magnific. Gràcies a elles, milers de persones que mai haurien agafat un llibre, ho fan per primer cop. També és terrible. Moltes persones es pensen que la literatura només és això.
P: ¿Creus que les lectures dels joves han de ser obligatòries dins de la seva etapa escolar i acadèmica?
R: Sí, la lectura, però no, els títols. Seria fantàstic i magnífic que els escolars poguessin escollir el llibre que volguessin llegir. Tot i que és comprensible que l’esforç que hauria de fer el mestre, llegint-los tots, seria excessiu. Una bona solució és donar un ventall de possibilitats més o menys ample, i que l’estudiant esculli.
P: ¿Com valores la literatura catalana per a joves actual?
R: Molt bé, tenim autors que toquen tot tipus de registres i temàtiques. Podem trobar narrativa de tot tipus sense sortir de casa. Espero i desitjo que cada vegada n’hi hagi més.
P: ¿Alguna temàtica especial apareix sovint en la teva obra?
R: L’humor i la lectura entre linies. M’agrada que el lector rigui mentre llegeix els meus llibres. No m’agrada la tristesa, la tragèdia, ni la pena. Quan algú que llegeix una obra meva somriu, jo també ho faig. Quan riu, jo ric per dins. Pel que fa a la lectura entre línies, m’agrada aclucar l’ullet a aspectes de la vida real. Alguns lectors no ho captaran, i d’altres sí. Dependrà de la seva edat i del context en el que visqui.
P: ¿Com veus el progressiu ús d'Internet per part dels joves en relació al coneixement i la difusió dels autors i la seva obra?
R: Genial. Si hi ha un fet inquestionable d’Internet, més enllà de si pots o no fer negoci amb una pàgina web, aquesta és la difusió. Una web té milers de milions de lectors potencials, només pel fet d’existir. Si el que hi escrius agrada, els lectors tornen, s’ho diuen els uns als altres, i cada vegada n’hi ha més. Aquesta ha estat la meva experiència personal, la qual trobo totalment gratificant.