Enric Lluch Girbés (Algemesí, 1949).
Ha obtingut el premi Samaruc al millor llibre en valencià
(1992, 1995); el premi Vicent Silvestre (1995), i el premi de la crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2000).
Ha publicat, entre altres: 'Potosnàguel' (Bruño, 1991); 'El rei Panxut redola i el rei Primal s'envola' (Bromera, 1992); 'El faraó Totun-nàs' (Bruño, 1993); 'Contes de les coses que pengen del cel' (La Xara, 1996); 'Eugeni: un geni mal geni' (Edebé, 1997); 'En quin cap cap? (Edicions del Bullent, 1999); 'Pobres animals! (Edebé, 2002); 'Jo... i les circumstàncies' (Bromera, 2002); 'Si la gran deessa ho vol' (Bromera, 2002).
Més bibliografia de l'autor Qui és Qui de les Lletres Catalanes
Pregunta: ¿Què és per a tu la literatura infantil i juvenil?
Resposta: És un munt de coses, per exemple, una manera d'expressar el que m'agrada contar, un món menut poblat de gent bastant senzilla, unes relacions gairebé sempre agradables, una manera d'intentar fer literatura sense enveges ni males arts...
P: ¿Creus que en general aquest àmbit literari té el tractament que es mereix des dels mitjans de comunicació?
R: Crec que no, però, tampoc és una cosa que preocupa massa, en general, a la gent que fa la LIJ. Abans comentava que, en general, les escriptores i escriptors d'aquest gènere(?) són persones que no busquen el prestigi personal. No obstant això, considere que els mitjans de comunicació, en general, passen olímpicament del tema de la LIJ. Les autores i els autors, també els editors, caldria que es mogueren per
tal de solucionar aquesta qüestió. Diuen que, cada vegada més, qualsevol cosa que no vinga al mitjans de comunicació, no existeix.
P: ¿Què opines de l'expectació que provoquen les obres bestseller, generalment importades i influïdes per la promoció prèvia dels grans mitjans?
R: Si serveixen perquè la gent jove agafe un llibre i enriquisca la seua cultura, perfecte. Tant de bo que també poguéren nosaltres "fabricar" bestsellers en la nostra llengua. Però, això, ho tenim bastant difícil.
P: ¿Creus que les lectures dels joves han de ser obligatòries dins de la seva etapa escolar i acadèmica?
R: Contestaria amb el tòpic de "la lectura mai no pot ser un
imperatiu"; però tem que, sense la tasca de les escoles, la lectura aniria, encara més, de capa caiguda.
P: ¿Com valores la literatura catalana per a joves actual?
R: Diuen que es publica massa...Quan no es publica tant, diuen que caldria publicar més. No ho sé. Seria com preguntar-se si de la quantitat pot sortir la qualitat o, per contra, tan sols de l'escassetat, pot sortir la qualitat. Personalment, m'encanten moltes de les obres creades pels meus companys i companyes de la LIJ, tot i
que reconec que, de tant en tant, em trobe amb alguna pedrota solta. Crec, en resum, que és fantàstic que n'hi haja tanta gent que dedique part del seu temps a escriure en la nostra llengua.
P: ¿Alguna temàtica especial apareix sovint en la teva obra?
R: Potser no puga parlar-ne de temàtica, però sí de molts textos escrits en "clau d'humor".
P: ¿Com veus el progressiu ús d'Internet per part dels joves en relació al coneixement i la difusió dels autors i la seva obra?
R: És una realitat i, per tant, caldria que les autores i autors ens adonàrem que és el futut immediat. Qualsevol eina que beneficie el coneixement i la difusió de la lectura, és bona. Tant se'n dóna Internet com qualsevol altra que aconseguisca aquest objectiu.