Anna Manso (Barcelona, 1969)
Ha publicat El Fittipaldi. Ed. Cruïlla (2001)
És guionista de televisió (actualment treballa al programa infantil Club Super3).
Més bibliografia de l'autor Qui és Qui de les Lletres Catalanes
Pregunta: ¿Què és per a tu la literatura infantil i juvenil?
Resposta: Respondré únicament a la pregunta de literatura infantil, que crec que són totes aquelles obres destinades (és a dir, escrites i o editades) a un públic menor de 12 anys. Quan escric ho faig per passar-m'ho bé i per aconseguir treure'm del barret llibres que m'hagués empassat quan era petita. Intentar reproduïr la màgia d'aquells llibres és tot un repte.
P: ¿Creus que en general aquest àmbit literari té el tractament que es mereix des dels mitjans de comunicació?
R: No, ni molt menys. Excepte casos excepcionals com Harry Potter o Manolito Gafotas, crec que la literatura infantil és ampliament ignorada. Aquest és un fenomen greu per als dos sectors implicats: els autors i el públic. L'única justificació que puc trobar és que els mitjans de
comunicació no fan més que reproduïr el que passa a la societat. Quan un autor explica que es dedica a escriure llibres per infants es troba que el seu prestigi literari és molt menor que si es dediqués a escriure per adults. Aquest és un fenomen que també es dóna en l'àmbit audiovisual, en
el qual dedicar-se a escriure i treballar per programes de televisió infantils és infinitament menys "glamurós" i "interessant" que dedicar-se a programes i productes per adults.
P: ¿Què opines de l'expectació que provoquen les obres bestseller, generalment importades i influïdes per la promoció prèvia dels grans mitjans?
R: Tot el que provoqui una atenció sobre la literatura per a infants em sembla positiu. Tan sols penso que tant de bo es produïssin fenòmens similars amb autors d'aquí! Tant de bo algú de nosaltres fos capaç de produïr un Harry Potter català! Un llibre capaç de fer empassar centenars de pàgines a persones que fins ara eren incapaces de llegir-ne 50! Tot i que trobo que "Les 3 bessones" estan donant per molt! El tema de la promoció és una responsabilitat de les editorials i aquestes haurien de tenir un paper més actiu. Per què no es fan presentacions de llibres infantils i, en canvi, qualsevol novetat de literatura per adults, per molt insignificant que sigui, mereix un acte de dues hores? Aquest és tan sols un exemple. Ara bé, no cal oblidar que la literatura per adults tampoc és un fenomen de masses. Treballem fent una feina que, per molt greu que ens sàpiga, no interessa a la majoria de la població.
P: ¿Creus que les lectures dels joves han de ser obligatòries dins de la seva etapa escolar i acadèmica?
R: No ho sé. Tinc sentiments contradictoris. En la meva experiència com a alumne vaig viure les lectures obligatories com un plaer i com una tortura. Durant els primers anys d'escolarització vaig anar a una bona escola que em donava llibres per llegir. Llibres que m'empassava amb gran plaer perquè no ho vivia com una imposició. Mentre que més tard, en una escola totalment diferent, vaig odiar tots aquells llibres que mals professors de literatura
em feien llegir. Durant aquesta segona etapa vaig llegir de tot menys els que m'obligaven. Així que crec que depèn molt de la gràcia de l'escola i, sobretot, del professor. I també depèn del que es viu a casa!
P: ¿Com valores la literatura catalana per a joves actual?
R: No en sóc una gran especialista. Pel que conec hi ha una gran utilització de temàtiques socials i políticament correctes. Això no treu que s'escriguin llibres de gran qualitat! Però pel que recordo de quan tenia 12 anys, llavors no es llegia literatura per a joves, sino que llegies aquelles obres per adults que et resultaven més atractives i comprensibles i ara se'm fa una mica estranya aquesta classificació.
P: ¿Alguna temàtica especial apareix sovint en la teva obra?
R: Tan sols he publicat un llibre! Em sembla massa gros parlar "d'obra". Però tinc alguna cosa al calaix, alguna cosa embastada a l'ordinador i alguna idea rondant pel cap. Si m'aturo a pensar, m'adono que m'agraden els protagonistes que se surten de la norma i que són tossuts i obstinats.
Personatges actius! L'humor també és important per mi. I també ho és la creació d'un món especial.
P: ¿Com veus el progressiu ús d'Internet per part dels joves en relació al coneixement i la difusió dels autors i la seva obra?
R: Tinc greus dubtes sobre si els joves fan servir Internet per conèixer autors de literatura infantil i juvenil. Suposo que hi ha fans de Harry Potter que sí! Ara bé, a l'hora de fer deures, Internet és una molt bona eina, sobretot en ciutats i pobles com els nostres amb una xarxa de biblioteques tan minsa.