Mercè Masnou / Newgrange GM (Vic, Osona, 1960)
Ha publicat: La veritable història de Dani Ferrer i el roc que feia inmortal, Edicions a petició, 2004; Han segrestat les bessones, Edicions del Pirata, 2005; Kadingir – El ceptre de Zink, Roca editorial, 2006 (juntament amb Joan Llongueras); L’entrenador de serps, Edicions del Pirata (2007); Kadingir – El senyor de Zapp, Roca editorial, 2007 (juntament amb Joan Llongueras).
Altres dades biogràfiques: Llicenciada en educació física i responsable de la Unitat de Promoció i de Comunicació del Servei d’Activitat Física de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Més bibliografia de l'autora Qui és Qui de les Lletres Catalanes
Pregunta: ¿Què és per a tu la literatura infantil i juvenil?
Resposta: La que s’adreça de forma específica, sense descuidar l’interès que pugui tenir per altres lectors i lectores, a aquesta franja d’edat que s’ha anat definint en l’era moderna com a tal, deixant de banda la part purament biològica del tema que era la que manava quan, no fa tants anys, els nens i les nenes ja podien entrar a formar part del món del treball a partir dels 10-12 anys.
P: ¿Creus que en general aquest àmbit literari té el tractament que es mereix des dels mitjans de comunicació?
R: La demanda és creixent i la producció s’ha anat incrementant a tots nivells per a poder satisfer-la. Crec que tan sols se li està donant importància pel que tenen alguns títols emblemàtics de ressó mediàtic, però caldria que se’n parlés des d’altres punts de vista igualment interessants, tot i que potser no tant vistosos.
P: ¿Què opines de l'expectació que provoquen les obres bestseller, generalment importades i influïdes per la promoció prèvia dels grans mitjans?
R: Hi ha quelcom d’artificial en tot el sistema... i no deixa de ser una mena de cercle viciós... Tan sols es parla d’aquests títols i del seu ressó i aquests tenen encara més ressó. El fenòmen, com a tal, té prou entitat i involucra prou gent com per enfocar el tema des d’altres angles.
P: ¿Creus que les lectures dels joves han de ser obligatòries dins de la seva etapa escolar i acadèmica?
R: M’agraden molt més altres opcions com ara que cada escola dediqui, de forma normalitzada, un temps a llegir els llibres que els mateixos nens o les mateixes nenes porten de casa, o troben a la biblioteca escolar. Trobo que llegir ha de ser un plaer —sobretot si es vol fomentar l’hàbit de la lectura— i que, de vegades, els llibres que es donen com a lectura obligatòria no aconsegueixen, ni molt menys, aquest objectiu, més aviat són capaços d’allunyar els infants del món meravellós dels llibres.
P: ¿Com valores la literatura catalana per a joves actual?
R: Està en franca expansió... i comença a plantar cara, a poc a poc, a la literatura estrangera traduïda, que és la que ha estat dominant de forma històrica (llevat d’honrosíssimes excepcions). Hi ha un munt d’autors i d’autores que han tret llibres prou interessants i potser el que caldria és que hi hagués un esforç més gran per part de tothom per a difondre’ls. De tota manera la mateixa sobreproducció de vegades no és bona perquè a les llibreries, lloc natural on la gent es va a proveir de material lector, no es dóna l’abast, amb tanta novetat, i els llibres poden arribar a passar perfectament desapercebuts.
P: ¿Alguna temàtica especial apareix sovint en la teva obra?
R: L’humor és un dels punts que tinc més clar que m’interessa que hi surti, de forma més o menys evident, i també el fet de poder reflectir la realitat que ens envolta, amb un cert sentit crític. Les relacions de família i intergeneracionals també les trobo interessants, sobretot en el moment actual en el qual s’està qüestionant la funció de la família i la mateixa composició de la mateixa, i les faig aparèixer com a part de l’obra.
P: ¿Com veus el progressiu ús d'Internet per part dels joves en relació al coneixement i la difusió dels autors i la seva obra?
R: És interessantíssim com a fenomen. Els i les joves s’intercanvien experiències lectores, es recomanen i desrecomanen llibres i arribarà un moment en què tots els autors i totes les autores hauran de tenir una presència molt més forta a la xarxa, pel que fa a la seva obra, per tal de no perdre pistonada i poder ser reconeguts pels seus lectors i lectores.