Shaudin Melgar-Foraster (Barcelona, 1951)
Ha guanyat el primer premi del Simpòsium d’Escriptores Hispanocanadenques organitzat per les universitats de York i Ottawa (Canadà). 1991.
Ha publicat: Més enllà del somni, Edicions del Bullent, 2008. (Traducció de Caroline Roe a l'anglès: Beyond the Dream, Editorial Trafford Publishing; Victoria, British Columbia, Canadà, 2009.), El secret de l'oreneta, La Busca Edicions, Barcelona, 2011, Perduts a l'altre món, Edicions del Bullent, Picanya, 2012.
Ensenya català, cultura catalana i literatura en català i en castellà a la Universitat Glendon (Toronto). Al Canadà va fer un doctorat de literatura i crítica literària a la Universitat de Toronto. Ha estat convidada sovint a llegir els seus contes (per a adults) en diverses conferències d’escriptors a les universitats de la província d’Ontàrio. Va començar a escriure contes als sis anys i va escriure la primera novel·la als dotze. Va ser ballarina de jazz i va estudiar arqueologia a la Universitat de Barcelona. Té diverses obres inèdites i ha publicat la seva primera novel·la, Més enllà del somni, en català i en anglès.
Pregunta: ¿Què és per a tu la literatura infantil i juvenil?
Resposta: Al meu parer, hauríem de mostrar la mateixa deferència per la literatura infantil i juvenil que mostrem per la literatura per a “grans”. Una bona novel·la per a infants o joves ha de ser grata als infants i ha de ser una bona novel·la per si mateixa. Jo sóc una lectora eclèctica, i si el text té qualitat literaria, tant em fa el gènere, la temàtica o l’edat recomanada. Quan escric, la història m’encarrila cap a un desenvolupament de certa maduresa o bé amb un caire més infantil, però sempre ho tracto amb el mateix respecte. Pel que fa a trets definitoris de la literatura infantil i juvenil, crec que és la que més estimula la imaginació del lector i és, també, la més capaç de crear els seus propis mites.
P: ¿Creus que en general aquest àmbit literari té el tractament que es mereix des dels mitjans de comunicació?
R: M’he adonat que al Canadà (on visc) té molta més difusió que no pas a Catalunya. Aquí, al Canadà, en els diaris més importants apareixen tot sovint articles de crítica. Fins i tot el diari de més prestigi i un dels més venuts té un suplement literari setmanal on hi ha un seguit de ressenyes de literatura per a infants i, de tant en tant, tot el suplement està dedicat al llibre infantil i juvenil. Tanmateix, la diferència més gran entre el Canadà i Catalunya, respecte a la literatura per a joves, és que al Canadà se li dóna gairebé la mateixa importancia que a la literatura per adults.
P: ¿Què opines de l'expectació que provoquen les obres bestseller, generalment importades i influïdes per la promoció prèvia dels grans mitjans?
R: Tot i que els bestsellers, en general, me’ls miro amb malfiança, crec que els bestsellers de literatura per a joves solen tenir molta més qualitat literaria que els adreçats a un públic adult. Molta més qualitat! Pel que fa a l’expectació, és natural que els infants s’animin tot esperant l’arribada d’un nou Harry Potter. Desconec el resultat del fenomen Harry Potter a Catalunya, tret del nombre de vendes, però sí sé que al Canadà ha aconseguit desvetllar l’interès per la lectura a molts nens i nenes que tenien aquest interès ben adormit. Com a professora a la universitat he observat —i com jo molts altres professors— que els estudiants que anomenem “generació Harry Potter” llegeixen literatura, un costum que no tenien fa uns pocs anys. I els cursos de literatura, que fins ara passaven per un mal moment, s’estan recuperant força ja que als estudiants els torna a atraure llegir i, ho sabem molt bé, ha estat gràcies a J.K. Rowling. He d’afegir que l’interès per la lectura d’aquests estudiants no es limita a la literatura escrita en anglès.
P: ¿Creus que les lectures dels joves han de ser obligatòries dins de la seva etapa escolar i acadèmica?
R: Obligatòries, no ho sé. Quan alguna cosa és obligatoria pot deixar de ser atractiva. Ara bé, fomentar-les, sí.
P: ¿Com valores la literatura catalana per a joves actual?
R: Malgrat conèixer millor la literatura anglesa per a joves, he llegit tot el que he pogut de la catalana. Crec que està assolint un alt nivell de qualitat i, també, de varietat. Em sembla que, pel que fa a aquests dos aspectes, aviat podrem competir amb la literatura per a joves escrita en anglès, que és la que ha aconseguit més prominència degut a una llarga tradició, en qualitat i en quantitat. Tot i això, he observat que en un gran nombre d’aquestes novel·les en català l’estil emprat és molt planer si ho comparem amb llibres equivalents escrits en anglès, tot i que llegint aquestes novel·les en català és obvi que les autores o autors són ben capaços d’assolir un estil més elaborat. No entenc ben bé el perquè d’aquesta simplificació d’estil.
P: ¿Alguna temàtica especial apareix sovint en la teva obra?
R: Deixant de banda els meus contes, ara per ara la meva “obra” és una novel·la amb una història que continuarà en altres novel·les. No la vaig escriure pensant en una temàtica especial, si bé volia fer referència a certs aspectes polítics i socials com ara el matriarcat, la dictadura, el racisme i molt particularment la immigració, però tot dins d’una història d’aventures i fantasia. També faig referència a la llengua catalana que en la meva novel·la és la llengua comuna de gairebé tot un món. Tret dels temes, he volgut explorar l’aspecte narrador o narradora. A la novel·la n’hi ha un seguit i els dos principals comporten canvis del temps narratiu (en present i en passat) que, de fet, són part de la clau de l’enigma de tota la història.
P: ¿Com veus el progressiu ús d'Internet per part dels joves en relació al coneixement i la difusió dels autors i la seva obra?
R: Tinc molts dubtes pel que fa a aquest tema i m’estimo més no opinar.