Josep M. Morreres (Barcelona, 1952)
[Pàgina personal]
Ha obtingut, entre altres, els premis Goleta i Bergantí, 2000; Vila de Teulada de Narrativa breu, 2000; Finalista Gran Angular, 1998, Alexandre Ballester de narrativa, 2004; Xaro Vidal teatre infantil, 2006.
Ha publicat, entre altres, A la recerca d'Angèlica, Tabarca, València, 2000; Pell bruna, La Galera, Barcelona, 2000; Més enllà de Chiapas, Cruilla, Barcelona, 1999; Deixem-ho aquí, Alfaguara, Barcelona, 1999; El laberint d'Adriana, Tabarca, 1998.
Exerceix de professor de secundària.
Més bibliografia de l'autor Qui és Qui de les Lletres Catalanes
Pregunta: ¿Què és per a tu la literatura infantil i juvenil?
Resposta: Entenc que el terme no pot ser exclusiu, que la literatura infantil i juvenil no hauria de ser la que només pot ser llegida pels joves lectors. Desconfio d'una literatura que no resisteixi la lectura d'un adult, en la qual un adult no hi pugui trobar el mateix que troba en un altre tipus de literatura. La literatura infantil i juvenil va adreçada un determinat públic i, per tant, ha de tenir en compte les necessitats i les capacitats d'aquest públic, però també ha de respondre a una exigència artstica, a una voluntat de creació sense matisos. La literatura només té sentit si suposa un enriquiment per al lector, si li aporta alguna cosa que el fa ser diferent, si el trasbalsa, si no el deixa indiferent. La capacitat de commoure de la literatura, no està en allò que explica, sinó en la manera com ho explica. Això, que és vàlid per la literatura en general, també ho ha de ser per a la infantil i juvenil. El gran repte del gènere és el de crear simultàniament el producte i el mercat, el d'oferir una obra engrescadora a un públic que s'està formant.
P: ¿Creus que en general aquest àmbit literari té el tractament que es mereix des dels mitjans de comunicació?
R: El tractament que es fa als mitjans de comunicació d'aquest gènere és clarament deficient. El problema, tal com jo ho veig, és que no es considera que sigui veritable literatura, sinó un producte editorial marginal, i per tant els crtics no creuen que sigui necessària una anàlisi dels valors literaris que pugui presentar una obra determinada. En el millor dels casos, ens trobem amb una subsecció en qu s'informa d'algunes novetats, però que per manca d'espai no pot exercir la funció de la crtica, que és la de la interpretació i la de la valoració.
P: ¿Què opines de l'expectació que provoquen les obres bestseller, generalment importades i influïdes per la promoció prèvia dels grans mitjans?
R: Aquest és un fenòmen comú a tots els gèneres. Existeix un notable seguidisme que fa del volum de venda un mèrit literari. Si en la faixa d'un llibre es pot anunciar que se n'han venut un milió d'exemplars, aquest llibre es vendrà, sense necessitat de justificar les raons d'aquest èxit. Per això crec que és important el paper de la crítica, d'una crítica autèntica, que interpreti i valori amb independència, que posi en joc el propi prestigi i que corri el risc d'equivocar-se, i no una crtica que es limita a repetir tòpics.
P: ¿Creus que les lectures dels joves han de ser obligatòries dins de la seva etapa escolar i acadèmica?
R: Els professors es troben sovint amb una contradicció. Per una banda, volen transmetre la idea que la lectura és una font de plaer, però per una altra, saben que si no és a través d'una certa coacció, els alumnes no llegeixen. Hi ha alumnes que llegeixen de forma espontània, que han descobert el gust per la lectura i que l'únic que necessiten, en tot cas, és algú que els obri nous camins, que els faci descobrir nous autors o altres gèneres; hi ha alumnes que només llegeixen el que és obligatori i s'espera que aquestes lectures els portin a altres; hi ha alumnes que no llegeixen ni que els matin, i amb aquests hi ha ben poca cosa a fer.
P: ¿Com valores la literatura catalana per a joves actual?
R: Hi ha de tot. El que trobo a faltar, però, és una manca d'ambició literària. Hi ha molts autors que expliquen bones històries, que plantegen temes interessants, però que ho fan sense comprometre's artísticament. Sembla ser que, si és per als joves, la literatura ha de ser poc literària. Tinc la impressió que hi ha molts autors que escriuen a preu fet, que els interessa més la quantitat que la qualitat.
P: ¿Alguna temàtica especial apareix sovint en la teva obra?
R: Tinc la pretensió que les meves novel.les juvenils puguin ser llegides pels adults i que no veig cap inconvenient que les meves novel.les "per a adults" siguin llegides pels joves. Per a mi, la novel.la és una estratègia per apropar-se a la realitat, i això es pot fer des de la descripció realista al distanciament irònic. En les meves novel.les juvenils he tractat de reflectir els joves i el seu món tal com són --o com jo els veig--, no tal com voldríem que fossin. És per això que els personatges viuen immersos en el conflicte (generacional, acadèmic, sexual).
P: ¿Com veus el progressiu ús d'Internet per part dels joves en relació al coneixement i la difusió dels autors i la seva obra?
R: En sóc força pessimista. Potencialment, la xarxa obre possibilitats immenses per a tota mena de coneixements, però tinc la impressió que és un pas més en la suplantació de la paraula per la imatge, de la profunditat per la superficialitat. Em sembla --no en tinc la certesa-- que els cibernautes miren més que no llegeixen, que surfegen per la xarxa més que no hi bucegen i que s'ha estès la consciència que ja no cal saber coses, que n'hi ha prou amb tenir l'habilitat de trobar-les.