Tornar a la secció Enviar article Imprimir Versió en PDF
Següent

"Amb 'Eragon' vaig aprendre a escriure"

Christopher Paolini (Paradise Valley, 1983) va aterrar en el món literari amb una trilogia l Després de l'èxit d''Eragon', ara 'Eldest' (La Galera / Roca) pren el relleu l Entrevista de Matilde V. Alsina l Fotografia de Pere Virgili


Per què va escriure 'Eragon'?
Jo mai havia pensat a ser escriptor. M'agraden molt els llibres de fantasia, en llegeixo molts, i només volia provar d'escriure una història que jo pogués llegir.
Per què dracs? A la tradició occidental són dolents i es mengen les princeses...
Molts llibres de fantasia tenen dracs i volia escriure sobre els dracs perquè són criatures mal compreses i molt interessants. Molts nens estan fascinats pels dinosaures, i quan creixes és molt fàcil saltar dels dinosaures als dracs. Em va semblar interessant que la millor amiga del jove protagonista fos un drac que podia llegir els seus pensaments i alhora menjar-se la gent que li queia malament al noi. I sobre la mala fama dels dracs, fa un temps que certs autors anglosaxons l'han començat a canviar, com ara Anne Mccaffrey en la sèrie Todos los Weyrns de Pern. Vaig continuar per aquesta via, perquè crec que cap criatura neix sent bona o dolenta. És més una qüestió de circumstàncies.
I per què un drac femella?
Si Saphira hagués sigut mascle, Eragon també i Brom també, hi hauria hagut massa homes i la història hauria sigut avorrida. Volia explorar el contrast entre la consciència femenina del drac i el jove protagonista, que han de créixer junts. Era molt més interessant que seguir el creixement conjunt de dues criatures mascles. I també volia explorar com dos individus es poden influir entre ells, deixant de banda la raça o l'espècie.
És una novel·la d'iniciació, doncs.
Sí. Tracta sobre el pas de la torxa d'una generació a l'altra. A la generació a la qual pertany Eragon li ha arribat el moment de madurar. Sobre aquest procés de maduració se centra la història. Un procés que es viu a tot el món. Per això ha tingut tant d'èxit a tot arreu.
¿Va ser pensat de bon principi com una trilogia?
Sí. Quan m'assec a escriure he de saber de què va la història, si no, de seguida em bloquejo. Primer vaig idear la trama dels tres llibres, que em va costar tot un mes, i després vaig començar a escriure. Quan em vaig posar amb el primer, vaig partir de la sinopsi que ja tenia feta i vaig anar avançant.
¿I això de tenir-ho tot tan pensat va deixar lloc a les sorpreses?
Si no n'hi hagués hagut, m'hauria avorrit molt mentre l'escrivia. El que més m'ha agradat del procés d'escriure és poder ser testimoni de cap on va la història, des de l'esquema inicial fins al resultat final. M'agrada sortir del pla. És una oportunitat de disfrutar amb l'escriptura.
¿La pressió de l'èxit d''Eragon' li ha fet més difícil escriure 'Eldest'?
Eragon em va servir per aprendre a escriure, i per això amb el segon jo mateix em vaig apujar el llistó. Vaig canviar la meva mentalitat perquè fer el segon llibre fos un desafiament. Sabia que hi havia molta gent esperant-lo, però mirava de no capficar-m'hi gaire.
Mai havia pensat a fer-se escriptor, però amb aquests llibres s'hi ha convertit. Continuarà escrivint...
Sí. Tinc diverses històries al cap. No totes de gènere fantàstic, sinó de misteri, ciència-ficció, ficció històrica... Encara no he decidit quina desenvoluparé com a pròxim projecte. M'agrada molt la fantasia, però no m'hi vull dedicar en exclusiva.
Al seu país, 'Eragon' va aconseguir vèncer Harry Potter...
Els llibres de Harry Potter són únics i no hi ha cap possibilitat que jo reemplaci J.K. Rowling. L'èxit i la pressió m'ha arribat sent molt jove, però els meus pares han fet una feina fenomenal per protegir-me'n. I potser per escapar-me d'aquesta trampa la resposta seria el canvi de gènere.
No nega la influència de Tolkien. Quines altres influències reconeix?
En tinc una llista molt llarga. Li dic els primers cinc: Dune, de Frank Herbert; Un mago de Terramar, d'Ursula K. Le Guin; Mago, de Raymond E. Feist, i La materia oscura, de Philip Pullman, tot i que el vaig llegir després d'haver escrit el primer llibre. I una trilogia, Todos los Weyrs de Pern, d'Anne Mccaffrey.
Per a quina mena de lector ha escrit 'Eragon'?
En quedaria fora qualsevol més jove que els lectors de Harry Potter. En general, per a qualsevol a qui li agradin els llibres de fantasia.
O sigui, que no escriu literatura juvenil...
No. Vaig intentar fer el millor llibre possible. Partint de la base que la meva edat era un desavantatge, vaig intentar escriure per a un públic majoritari. Va ser l'editorial qui va decidir destacar la meva edat. Jo no ho considerava important, ni creia que el lector més indicat fos algú de la meva edat.
Parlem una mica d''Eldest'. En una trilogia, el segon llibre sempre és el pitjor, perquè ni comença ni acaba...
Sí, però si hi ha una història de debò, és en el segon i tercer llibre on es completa. Els problemes que un autor es pot trobar en el segon de tres llibres es poden evitar eliminant tota la matèria estranya que hi pugui haver, facilitant un principi clar al llibre i una conclusió clara, i connectant el lector amb el futur.
Per què surten tan poc els dolents? Els reserva per al tercer llibre?
Una de les raons és perquè moltes de les accions malvades que van cometre van passar abans que comenci l'acció del llibre. També sóc molt conscient que hi ha molts lectors molt joves, i no em vull centrar excessivament en els aspectes més foscos de la història. Però, sobretot, perquè, més que l'acció física pura i dura, el que m'interessa de debò és la història vital, el creixement personal d'Eragon i Roran. I un antagonista sempre ajuda a explicar el creixement d'un personatge. Tot i que no són antagonistes passius. Tenen les seves metes i desitjos, i intenten aconseguir-los. A Harry Potter coneixem el dolent molt aviat. A La guerra de les galàxies, també. Però, en la meva trilogia, ja som al segon llibre i encara no hem conegut Galbatòrix. Em remeto al que va dir Orson Welles: el millor paper d'una pel·lícula és el de la persona de qui tothom parla però que no veiem. A El tercer home no coneixem Harry Lime fins que no s'acaba la pel·lícula. He volgut aplicar la mateixa lògica.

Entrevista

Botons