Gemma Pasqual i Escrivà (Almoines, la Safor, 1967)
Ha obtingut els premis: Samaruc 2002 de literatura juvenil per l'obra 'Marina'; Samaruc 2003 de literatura juvenil per l'obra 'Et recorde, Amanda' i Samaruc 2004 de literatura juvenil per 'L'últim vaixell'.
Ha publicat: 'Una setmana tirant de rock' (Alfaguara/Voramar, 1998); 'Marina' (Alfaguara/Voramar, 2001); 'Et recorde, Amanda' (Alfaguara/Voramar, 2002); 'Gènova, "città chius@"' (Alfaguara/Voramar, 2003); 'L'últim vaixell' (Alfaguara/Voramar, 2004); 'La màgia del temps' (Alfaguara/Voramar, 2005).
Altres dades biogràfiques:
Va viure a Almoines (la Safor) fins als sis anys. Posteriorment es va traslladar a viure a Gandia, on va estudiar a les Escolàpies. A catorze anys va tornar a canviar de ciutat; aquesta vegada a València, l'elegida pels seus pares. Allà va cursar els estudis de tècnic superior en Administració d'Empreses a l'Escola d'Artesans. Tot i que preferia ser periodista, finalment es va decidir pel món de la programació, i així és com es va fer analista de sistemes. Un dia va decidir canviar de vida donant un nou ús al seu ordinador; en comptes de programaris i comptabilitat, que és el que hi feia fins aleshores, el va utilitzar per a inventar-se històries. Històries fetes especialment per als joves, que són la gent que diu que li agrada més.
Més bibliografia de l'autor Qui és Qui de les Lletres Catalanes
Pregunta: Què és per a tu la literatura infantil i juvenil?
Resposta: A mi m'agradaria que no és lligara la literatura infantil amb la juvenil; jo faig literatura juvenil que, com el seu nom indica, és un gènere dirigit als joves, per això crec que els autors i les autores estem obligats a comunicar alguna cosa més que una història. Si un adolescent es pren la molèstia i es concedeix un temps de la seua ocupada i atapeïda agenda per a llegir una novel.la nostra, hem d'aprofitar l'avinentesa, i a més a més d'entretenir-lo, hem de contar-li alguna cosa que no sàpiga; si més no, fer-lo pensar, reflexionar sobre algun tema polític, social, cultural o d'actualitat. Sense donar cap missatge moralitzant. Fer que els adolescents raonen, una cosa molt important en els temps que corren. Però, al mateix temps, oferint-los una literatura de qualitat que interesse a totes les edats. No és una tasca fàcil.
P: Creus que en general aquest àmbit literari té el tractament que es mereix des dels mitjans de comunicació?
R: La literatura juvenil és considerada per alguns crítics com un gènere menor. Pense que és una gran equivocació, donada la seua importància a les escoles i als instituts. Si a tot això afegim la poca presència de la literatura catalana en general als mitjans, i el total menyspreu de les institucions -en el meu cas, valencianes- per la llengua catalana, el panorama no és gaire esperançador. Ens ho posen molt difícil, a les autores i als autors, per molt bones que siguen les nostres novel.les, si no tenen difusió, és molt complicat poder arribar al nostre públic, i encara més competir amb els grans muntatges de màrqueting de determinats productes.
P: Què opines de l'expectació que provoquen les obres "best seller", generalment importades i influïdes per la promoció prèvia dels grans mitjans?
R: Vivim en els temps en què el màrqueting és la base de les vendes. Que una obra siga un best seller no significa que siga una obra de qualitat. Tot i això, si totes aquestes grans promocions serveixen perquè els nostres joves compren i llegisquen més, benvingudes siguen aquestes novel.les, encara que no estaria gens malament que ens donaren a totes les autores i autors en llengua catalana les mateixes oportunitats.
P: Creus que les lectures dels joves han de ser obligatòries dins de la seva etapa escolar i acadèmica?
R: És un assumpte complicat; a mi personalment com a autora m'agradaria molt que els joves em triaren perquè els agrada el que faig i no perquè els ho imposa el mestre o la mestra. Ara bé, la realitat ens obliga a xafar de peus a terra, i malauradament es fa necessària una obligatorietat en les lectures, perquè en molts casos aquestes seran les úniques obres que llegiran alguns joves. Tot això ens porta a una reflexió per part de tots: d'una banda, s'hauran d'escollir molt bé les obres obligatòries, i de l'altra, es fa necessari cercar una fórmula perquè els joves entenguen la lectura com un plaer, una font de diversió i entreteniment, una finestra oberta a la fantasia, i no una obligació.
P: Com valores la literatura catalana per a joves actual?
R: Molt positivament, se'n fa molta i de qualitat. És una llàstima que encara moltes editorials aposten per les traduccions.
P: Alguna temàtica especial apareix sovint en la teva obra?
R: Trobe que els adolescents ja estan una mica farts que els autors i les autores els expliquem sempre les mateixes històries. Només cal mirar el món que els envolta i les coses que els interessen. Tenen opinió sobre tot el que passa al món. Són grans consumidors de música i de cinema. És per això que la literatura que es fa especialment per a ells ha de tenir contingut i informació. El jovent d'ara no té perquè criar-se tan desinformat com va créixer la meua generació. A mi m'agrada explicar-los històries. Històries que faig especialment per a ells, amb contingut, que parlen del feixisme, de la globalització, de les dictadures, de qualsevol tema que estiga d'actualitat, que a mi m'inquiete i que pense que a ells els pot interessar.
P: Com veus el progressiu ús d'Internet per part dels joves en relació al coneixement i la difusió dels autors i la seva obra?
R: Molt positiu, hem de fer ús de les noves tecnologies i adaptar-nos als nous temps, Internet ens obre una finestra al món. Un aparador molt important no solament per a la literatura juvenil sinó per a tota la cultura catalana.