Joan Pinyol
(Capellades, l'Anoia 1966)
És Professor de Llengua Catalana i Literatura, col·laborador a la premsa escrita des de 1990 i guionista d'espectacles infantils i muntatges teatrals.
Ha obtingut, entre altres el IV Premi Pere Calders de Literatura Catalana, 1998 (Menció honorífica) ; I Premi Vila d'Almassora de Narrativa, 2000; IX Premi Ciutat d'Eivissa de Narrativa, 2001; Premi Ciutat de Vila-real de Narrativa, 2002.
Ha publicat, entre altres títols: Balancí d'onades (Edicions del Bullent, 1994); Avinguda Capri (Columna Edicions, 1999); Ningú ve fet a mida (Res Publica, 2001); Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna (Setimig edicions, 2001), Inquieta nit i altres contes (Res Publica, 2003), Stòitxkov i Sofia (Brosquil Edicions, 2003) i Dorotea i la joia gegantina (Brosquil Edicions, 2005).
Més bibliografia de l'autor Qui és Qui de les Lletres Catalanes
Pregunta: ¿Què és per a tu la literatura infantil i juvenil?
Resposta: L'autèntica escola on es desperta la sensibilitat lectora de les persones en la qual tant els que aproven com els que suspenen acostumen a repetir.
P: ¿Creus que en general aquest àmbit literari té el tractament que es mereix des dels mitjans de comunicació?
R: Sóc del parer que la millor atenció que pot rebre no ha de venir necessàriament dels mitjans. L'autèntic ressò l'acostumen a regalar uns lectors i lectores de curta edat que el millor que poden fer és no deixar-se arrossegar mai per aquests mitjans. Dit això, també és ben cert que el ressò de la literatura continua sent lamentablement ben escàs als mitjans —sobretot audiovisuals— i en aquest sentit la literatura infantil i juvenil també rep de valent el mateix injust silenci.
P: ¿Què opines de l'expectació que provoquen les obres bestseller, generalment importades i influïdes per la promoció prèvia dels grans mitjans?
R: Sense qüestionar de manera general la qualitat de les obres que són objecte de la promoció, trobo que aquesta expectació creada planteja certs perills, com ara convertir els lectors i lectores juvenils en compradors impulsius potser excessivament pendents només d'aquestes importacions. No acabo de veure gaire clar que el gust per la lectura vingui dictat per aquests grans mitjans. Ho trobo de mal gust.
P: ¿Creus que les lectures dels joves han de ser obligatòries dins de la seva etapa escolar i acadèmica?
R: Com a professor d'institut i després d'haver proposat diverses lectures obligatòries des de fa uns quants cursos, tinc molt clar que no hi ha fórmules màgiques. Que una mateixa lectura pot funcionar un curs i ser totalment desmotivadora l'any següent per a alumnes de la mateixa edat. Que el fet d'obligar la lectura pot provocar reaccions de rebuig i de desinterès o també d'agraïment quan aconsegueix interessar o entretenir de debò els lectors i lectores (només cal comprovar-ho a Batxillerat on el 90 % de les lectures són prescriptives i decidides per persones que fa anys que no entren a les aules). I també és ben evident que una llibertat absoluta d'escollir títols comporta dificultats a l'hora de compartir el text amb l'alumnat o desmotivació lectora en alumnes de secundària que, per diferents motius, van deixar de llegir quan van entrar a l'institut. Posats a fer, a la secundària obligatòria opto per proposar-los cinc llibres ben diferents i els deixo escollir després de donar-los a conèixer.
P: ¿Com valores la literatura catalana per a joves actual?
R: Tan diversa i múltiple com els mateixos joves. D'un temps cap aquí em fa l'efecte que, en lloc que els joves hagin anat a trobar els llibres que millor poden satisfer la seva curiositat i emocions, han estat els llibres —amb un nombre gairebé incomptable de temàtiques i de formes narratives evidents— els que han anat a trobar els joves. Això sí, si es pogués aplicar allò dels caps i dels barrets, ja seria fantàstic.
P: ¿Alguna temàtica especial apareix sovint en la teva obra?
R: Ja que se'm demana i fent-hi un cop d'ull ràpid m'adono que sovint capbusso els meus protagonistes en l'esfera dels somnis i de les il·lusions. Barrejar els dos mons em reafirma en la idea que són inseparables i que formen part de la pròpia realitat.
P: ¿Com veus el progressiu ús d'Internet per part dels joves en relació al coneixement i la difusió dels autors i la seva obra?
R: Ben utilitzats, la xarxa els proporciona bons recursos. L'accés immediat a la informació i a la lectura de textos representatius és una regal de les noves tecnologies que molts i moltes hauríem volgut tenir no fa pas gaire temps.