Joan Jesús Pla Villar (Artana, la Plana Baixa, 1942)
Ha estat director de la revista Buris-ana, de l'Agrupació Borrianenca de Cultura, ha estudiat tres anys d'Econòmiques a Barcelona, i ha cursat estudis de Magisteri a Castelló. Durant uns anys va ser professor de valencià per a professors i llicenciats dins de l'ICE de la Universitat de València. Ha col.laborat en algun temps en articles periodístics en Noticias al Día i Diario de Valencia. Actualment exerceix com a professor en ESO a Borriana.
Ha obtingut els premis Malva-rosa (Ciutat de València) de narració curta (1980). Vila de l'Eliana, literatura juvenil (1993). Ciutat de Vila-real (1994). Bancaixa, de literatura juvenil, Ciutat d'Alzira (1998). Vicent Silvestre, de literatura infantil, Ciutat d'Alzira (2000). Ciutat de Torrent, de literatura juvenil (2001).
Ha publicat, entre altres títols:
Mor una vida, es trenca un amor, Bromera, 1990.
La màquina infernal, Bromera, 1990.
L'ordinador màgic, El Bullent, 1994.
L'anell del papa Luna, Tabarca, 1992.
L'illa del faraó, Bromera, 1997.
Els enemics de Bola de Drac, Columna, 1992.
La taca vermella, Columna, 1992.
L'estranya mort de Berta, Bromera, 1997.
El misteri del temple grec, Empúries, 1991.
L'antiquari i la papallona de la mort, Voramar, 1995.
Només la mar ens parlarà d'amor, Bromera, 1999.
L'autobús d'aniràs i no tornaràs, Bromera, 2001.
El tresor de Barba-rossa, Voramar, 2001.
El temps no passa per Montmartre, Bromera, 2000.
L'última papallona, Abril edicions, 1998.
La vida secreta de Marta, Tabarca, 2000.
Cartes d'amor i de mort, Tabarca, 2001.
Més bibliografia de l'autor Qui és Qui de les Lletres Catalanes
Pregunta: ¿Què és per a tu la literatura infantil i juvenil?
Resposta: És una manera com una altra de fer literatura pensant en aquell sector de nens o de joves per a qui va dirigida, tant pels temes, com pel llenguatge, com per la manera d'enfocar la història de manera àgil i amena.
P: ¿Creus que en general aquest àmbit literari té el tractament que es mereix des dels mitjans de comunicació?
R: No el té, si bé va adquirint un cert espai a poc a poc.
P: ¿Què opines de l'expectació que provoquen les obres bestseller, generalment importades i influïdes per la promoció prèvia dels grans mitjans?
R: Que tenen la força del màrqueting, amb llengües potents al darrere, però tenen la part positiva que fan llegir als més joves, i això vol dir que si fem també bones obres, llegiran els nostres originals. És una manera, també, de fer entendre als nostres editors i a les entitats que hi puguen col.laborar, que el problema no és de manca de ganes de llegir, sinó d'escriure obres que interessen i de promocionar-les.
P: ¿Creus que les lectures dels joves han de ser obligatòries dins de la seva etapa escolar i acadèmica?
R: Més que obligatòries, se'ls ha de fer veure la bondat de la lectura. I això implica que el mestre ha de ser el primer a estar-ne convençut i a convèncer l'alumne que a més d'aprendre, s'ho pot passar bé. Tot i que hi ha alumnes als que convé "forçar" les primeres lectures perquè si no, no es deixen convèncer fàcilment. Potser vegen que el bou no és tan perillós.
P: ¿Com valores la literatura catalana per a joves actual?
R: Crec que en tot l'abast que avui té la nostra literatura, té prou de bo, bastant de mitjà i una part de dolent. Caldria editar potser una mica menys i tenir cura de la qualitat. A la llarga la literatura i els autors eixiríem guanyant.
P: ¿Alguna temàtica especial apareix sovint en la teva obra?
R: En la meua obra hi ha de tot: aventures, ciència-ficció, misteri, por... Però hi ha una temàtica que m'encanta: és el món dels joves. Això m'ha portat a escriure sobre el descobriment de l'amor i del sexe en obres tan emblemàtiques com Mor una vida es trenca un amor, Només la mar ens parlarà d'amor, L'estranya mort de Berta...
P: ¿Com veus el progressiu ús d'Internet per part dels joves en relació al coneixement i la difusió dels autors i la seva obra?
R: Veig que tot allò que facilite el contacte ràpid i fàcil amb els autors i la seua obra, és positiu.