Andreu Sotorra (Reus, Baix Camp, 1950)
[Pàgina personal]
Pregunta: ¿Què és per a tu la literatura infantil i juvenil?
Resposta: Una excusa per publicar en col.leccions adreçades especialment als lectors primerencs o en fase de maduració novel.les, contes, teatre, poesia... és a dir, literatura que, publicades en col.leccions generals, veuria limitada la seva reedició, per les circumstàncies ambientals i de mercat de la realitat catalana.
P: ¿Creus que en general aquest àmbit literari té el tractament que es mereix des dels mitjans de comunicació?
R: Es tendeix a dir que no té cap mena de difusió i no és veritat. Cal fer una anàlisi més rigorosa de la situació i descarregar el xip de considerar només "mitjans de comunicació" aquells que es publiquen en castellà. En català, el diari Avui compleix una funció important i diu molt a favor dels responsables del seu Suplement de Cultura (o de Llibres) que mantenen una pàgina setmanal dedicada a la literatura infantil i juvenil, gairebé ininterrompuda, des de fa prop de 12 anys. La veritat és que en altres mitjans de difusió diària només tenen veu i vot els noms d'autors o els títols de gran difusió del moment: quan tocava, Manolito Gafotas; ara és el torn de Harry Potter... Però hi ha les revistes especialitzades que fan el seu paper, tot i que arrosseguen el llast de la falta d'immediatesa i de finançament. La ràdio i la televisió ja és una altra cosa. A la ràdio, es tendeix a la "tia Maria" quan es parla de literatura per a nois i noies; i a la televisió, només els interessen els llibres desplegables i els il.lustrats, que donen molt de joc d'imatge per la pantalla. En general, a tothom els agraden els clàssics perquè els periodistes, crítics i els responsables dels mitjans de comunicació també tenen necessitat de retornar de tant en tant a la seva infància lectora.
P: ¿Què opines de l'expectació que provoquen les obres bestseller, generalment importades i influïdes per la promoció prèvia dels grans mitjans?
R: Són inevitables. El cas és saber si aguantaran el cop o passaran a la història. Molts clàssics actuals van ser rebutjats en el seu moment per uns quants editors. Les tendències, els gustos, l'esperit de justícia i sobretot l'objectivitat generosa són elements imprescindibles per jutjar una obra sense caure en el greuge de condemnar-la. Molta gent es carrega Harry Potter --que jo no he llegit per ara perquè ja el llegeix prou el seu públic--, però estic segur que molts pocs dels que en parlen malament se l'han empassat de cap a peus. La literatura avui en dia és matèria de conversa de circumstàncies entre mitja dotzena que generalment no es llegeixen ni entre ells.
P: ¿Creus que les lectures dels joves han de ser obligatòries dins de la seva etapa escolar i acadèmica?
R: Mentre l'escola faci pràctiques de laboratori, de matemàtiques i de gimnàstica, la literatura no ha de ser una excepció. Avui hi ha tantes matèries i tants coneixements a assumir que no hi arribarien mai si no la trobessin a l'escola. La família, desgraciadament, no educa en la lectura, i l'escola té una responsabilitat en aquest sentit que no pot negligir. Ara, obligar una sèrie de llibres i d'autors a tot un parc escolar és una política atrevida però equivocada i cal que els tècnics d'ensenyament, els investigadors i els pedagogs facin un esforç per autoresponsabilitzar-se i convertir-se ens transmissors de la literatura pròpia com han fet molts ensenyants en altres èpoques sense necessitat de decrets.
P: ¿Com valores la literatura catalana per a joves actual?
R: Té un nivell equiparable al d'altres literatures considerades "més importants" probablement pel seu nombre de parlants de la llengua que representen. No totes les traduccions que es fan al català tenen un nivell literari, però es nota menys perquè arriben seleccionades. El problema de les lletres catalanes és que no té elements seleccionadors suficients i els pocs que té no disposen dels mitjans per fer arribar amb efectivitat on cal la seva tria. Aquest és també un problema de la literatura catalana en general, i la infantil i juvenil no se'n lliura.
P: ¿Alguna temàtica especial apareix sovint en la teva obra?
R: Em sento més còmode en relats realistes. ¿Podem tenir encara capacitat per a la fantasia a aquestes altures? Tot i així, copiar la realitat no és la funció de la literatura sinó destil.lar-la i filtrar-la.
P: ¿Com veus el progressiu ús d'Internet per part dels joves en relació al coneixement i la difusió dels autors i la seva obra?
R: Més del 50% dels joves d'ESO ja tenen Internet a casa i participen en xats, sobretot. Una vegada més, l'estament va per darrera dels seus receptors. Hi ha excepcions i escoles o mestres que fan una feina excel.lent en aquest sentit. L'experiència que tinc amb les meves novel.les digitals és que alguns joves s'han entusiasmat en la lectura pel sol fet d'haver de recórrer a Internet a buscar-les. Internet ha d'acabar sent el Pennac digital d'aquest primer quart de segle XXI.