Olga Xirinacs (Tarragona, Tarragonès, 1936)
[Pàgina personal]
Més bibliografia de l'autor Qui és Qui de les Lletres Catalanes
Pregunta: ¿Què és per a tu la literatura infantil i
juvenil?
R: És literatura. Narrativa o poesia ben escrita i amena, que té en compte l'edat del receptor, sabent que hi ha un ample marge de variabilitat segons les persones. Narrativa o poesia que pugui també ser llegida amb interès i gust
per part dels lectors adults.
P: ¿Creus que en general aquest àmbit literari té el
tractament que es mereix des dels mitjans de comunicació?
R: Cap àmbit literari té aquí el tractament que es mereix, i per raons vàries. La primera és el desinterès general dels mitjans per la cultura que no sigui de masses i de grans èxits basats en una publicitat sobre valors ficticis. La primera raó en genera una altra: falta de comentaristes i
crítics solvents. Però hi ha honroses excepcions en revistes
especialitzades i seccions d'algun diari. A Catalunya, l'escriptor --en general-- és de segona categoria respecte als col.legues espanyols. I les dones escriptores, de tercera. Ho veiem periòdicament en cànons i antologies, aconsellats i confegits moltes vegades per institucions i gent del país que s'alimenten del autoodi. D'aquí la tercera raó, greu i important: la impossibilitat o dificultat de traducció, que és la nostra sortida natural, si ens proposem escriure en català. Falta la promoció del producte autòcton. Els nostres editors, enlluernats pel producte estranger,
van a les fires de llibres a comprar, poques vegades a vendre. Els ajuts econòmics de les institucions són per traduir obres estrangeres, no pas per promoure les nostres fora.
P: ¿Què opines de l'expectació que provoquen les obres bestseller, generalment importades i influïdes per la promoció prèvia dels grans mitjans?
R: Qüestió de peles i de l'enlluernament que us deia per tot el que arriba de fora. A fora saben vendre i aquí paguem de gust els estrangers, moltes vegades primeres obres ben fluixes. És el resultat de la greu desconfiança en l'òbra pròpia, i del menyspreu dels pseudocrítics vers la producció
nostra.
P: ¿Creus que les lectures dels joves han de ser
obligatòries dins de la seva etapa escolar i acadèmica?
R: Naturalment que sí. Però compte, dic LECTURA, no autors o editors determinats. Cada mestre i professor haurien de ser majors d'edat i tenir prou criteri per triar l'aliment intel.lectual dels seus alumnes, sense condicionants ni primes.
P: ¿Com valores la literatura catalana per a joves actual?
R: Digna. Però es dóna molt bou per bèstia grossa, perquè tothom s'atreveix a escriure "fàcil i pocasolta" per canalla. I no val a enganyar els nostres lectors joves.
P: ¿Alguna temàtica especial apareix sovint en la teva
obra?
R: És molt variada. Potser els temes mariners.
P: ¿Com veus l'ús progressiu d'Internet per part dels
joves en relació al coneixement i la difusió dels autors i la seva obra?
R: Positiu per informació. Actualment es fa un esforç notable perquè els autors i les obres siguin coneguts i consultats en xarxa. No obstant, la lectura de les obres penso que s'ha de fer còmodament, perquè el llegir
sigui un plaer complet, que l'és.