Sergi Càmara (Barcelona, 1964)
Ha il.lustrat: 'La Petita Llavor' (ING Edicions, 2002); 'Quina sort tenir un germanet com tu' (Parramon Edicions, 2002); 'Mostres estimats' (Parramon Edicions, 2002); 'D'on vinc?' (Parramon Edicions, 2002); 'Mans llargues!' (Parramon Edicions, 2002).
És director, creador i guionista per a sèries de dibuix animat per a TV i a més autor de la majoria dels seus contes.
Pregunta: ¿Què és per a tu la literatura infantil i juvenil?
Resposta: No crec en el tòpic que diu que és el camí per iniciar en la lectura els més joves. Senzillament qui és lector ho és i qui no, difícilment ho serà de més gran a través de la literatura infantil. Per tant, penso que la literatura infantil és una opció més. Opció que d'altra banda no posa les coses tan fàcils com el cinema ja que un llibre te l'has de "currar", has d'estar disposat a omplir amb imaginació i amb ganes allò que altres opcions et serveixen ja fet. En definitiva, és una opció de plaer.
P: ¿Creus que en general aquest àmbit literari té el tractament que es mereix des dels mitjans de comunicació
?
R: Potser sí a nivell de premsa escrita, però falta una major difusió per televisió ja que és el mitjà que més arriba a tots els públics.
P: ¿Què opines de l'expectació que provoquen les obres bestseller, generalment importades i influïdes per la promoció prèvia dels grans mitjans?
R: Crec que els bestseller arriben fonamentalment a un públic que no és pas el format pels grans lectors. Potser un gran lector gaudirà amb un bestseller, però personalment penso que són obres que tenen poc a veure amb nosaltres mateixos i que el públic que capten és motivat per la seva gran promoció. Són peces fantàstiques per fer grans superproduccions cinematogràfiques o per llegir-los en els trajectes de metro. ¿Qui no ha vist algú pel metro amb un llibre de Stephen King?
P: ¿Creus que les lectures dels joves han de ser obligatòries dins de la seva etapa escolar i acadèmica?
R: Potser no han de ser obligatòries, però sí que han de ser referents a l'escola i suggerides pels mestres. Personalment penso que la millor manera "d'obligar" és motivar correctament.
P: ¿Com valores la literatura catalana per a joves actual?
R: Hi ha bones opcions, però hi ha de tot com a tots els sectors. El que sí que faria és donar més prioritat al producte de casa. Si una cosa tenim positiva a Catalunya són bons autors i bons il.lustradors. No obstant crec que el mercat està ple de col.leccions de les quals tan sols cal ser bon crític i escollir d'allò més bo el que és millor.
P: ¿Alguna temàtica especial apareix sovint en la teva obra?
R: M'agrada que els meus contes com a autor siguin "útils". Crec que tots ho són, en realitat, ja que el sol fet de gaudir d'una bona aventura ja té una utilitat. Però pel fet que el meu públic és principalment infantil, preescolar, m'agrada incloure continguts que ajudin a reforçar valors propis com l'autoestima, l'acceptació d'un mateix i del propi cos i en general, la idea de sentir-se bé amb un mateix i amb els altres.
P: ¿Com veus el progressiu ús d'Internet per part dels joves en relació al coneixement i la difusió dels autors i la seva obra?
R: Com totes les coses, Internet és una font molt útil i la seva utilització, positiva. Tan sols és necessari saber discriminar la informació que ens és necessària de la que ens és prescindible. És per això que la necessitat de donar un sentit crític als joves és imprescindible. A Internet hi és pràcticament tot, per tant, un jove pot trobar els autors i la seva obra amb facilitat.