Cornabou - Revista de Literatura Infantil i Juvenil

Articles
Creació d'un escenari de lectura a 1r d'ESO

Carme Alcoverro

La creació de l'hàbit lector és un repte difícil però no impossible i només s'aconsegueix llegint molt, com una activitat feta en silenci i solitud, pel plaer de llegir. La lectura, com diu Harold Bloom, serveix: "per enfortir la nostra personalitat i per esbrinar quins són els nostres autèntics interessos. Aquest procés de maduració i d'aprenentatge ens fa sentir plaer" (Bloom, H., Como leer y por qué, Barcelona: 2000, Anagrama). Un plaer que no vol dir que sigui un plaer fàcil i que, com sap tothom per experiència, sovint comporta un esforç. Ara bé, la família té un paper bàsic en la creació de l'hàbit lector. Per això, tot els plans generals a favor de la lectura tracten de convèncer els pares de la necessitat de llegir davant dels nens, però sobretot de la necessitat de parlar del que llegeixen, o sigui, de parlar de llur experiència lectora, compartida o no. Repeteixo. Els pares no parlen prou amb els seus fills del que llegeixen, llevat potser del període infantil. En aquest sentit hi ha un prejudici molt estès que relaciona la lectura només amb el moment d'aprendre de llegir. La motivació llavors és extraordinària fins i tot en aquelles famílies d'un nivell cultural baix. És, en tot cas, un moment de trànsit; a l'adolescència la lectura esdevindrà en el millor dels casos per estudiar i prou. En aquest sentit cal dir que no afavoreix gens la lectura l'existència d'un ambient social, familiar i escolar on tot allò que és consideri gratuït sigui bandejat, especialment la lectura literària aparentment la més gratuïta de totes. Però els mestres tampoc no parlen prou amb els seus alumnes, i encara menys els alumnes entre ells, sobre el que llegeixen. De l'abandonament de la lectura per part dels adolescents n'és també una causa el fet que sovint no s'exercita prou la capacitat de comprendre: l'exercici més habitual continua sent la lectura amb finalitats memorístiques. És per això que s'haurien de desenvolupar estratègies que conduïssin la lectura cap al plaer de llegir. Dissenyant escenaris que ajudin a llegir i a superar les dificultats que es vagin trobant, escenaris on el lector sigui el centre d'atenció, on allò que compti realment sigui la seva experiència i creativitat davant del text. Escenaris que permetin que el professorat faci de mitjancer: ajudant els alumnes a triar llibres, dels més fàcils als més complexos, inclosos els clàssics. Segurament, s'eliminarien, en part, les sensacions de fracàs a causa de les dificultats de comprensió, per insuficiència lectora, i també els sentiments de culpa que sovint acompanyen la relació amb el llibre i que impedeixen el plaer de llegir.

DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT

Proposaré a continuació una activitat, que s'ha desenvolupat amb dos grups alumnes de 1r d' educació secundària a la biblioteca de l'IES St. Josep de Calassanç de Barcelona, de lectura llarga en silenci de llibres seleccionats pels alumnes, de reflexió i de conversa sobre els llibres que es llegien, per tal d'il.lustrar com el disseny d'un escenari pot motivar el gust per la lectura i contribuir a la creació de l'hàbit lector. La substitució d'hores de classe per hores de lectura d'obres literàries completes penso que és una bona solució. En tot cas, del munt d'hores que els nens són a l'escola només que se n'establís una hora de lectura diària des de l'educació infantil fins a la secundària obligatòria es resoldrien bona part de les dificultats d'aprenentatge de la lectura i de l'escriptura que, com és sabut, són la causa primera del fracàs escolar.

Aprofitem la biblioteca

L'espai de lectura triat ha estat la biblioteca del centre, que està molt ben dotada, durant una de les tres hores obligatòries de llengua setmanals, a primera hora del matí per tal de no interferir-ne l'ús; només en casos excepcionals s'hi han deixat entrar alumnes que no eren del curs. Ha estat determinant de l'èxit de l'experiència que fos la biblioteca l'espai de lectura triat per les raons que segueixen: són grups moguts i la disposició de les aules no hauria permès el silenci imprescindible per dur-la a terme i, òbviament, el fet de tenir els llibres a l'abast. La biblioteca, a més, compta amb taules grans, els alumnes s'han assegut sempre al mateix lloc i han romàs prou separats per tal de no fer-se nosa.

Elecció dels llibres

S'ha partit d'una llista de 12 llibres (n'hi havia dos de cada exemplar). La tria ha estat feta pel bibliotecari i crític de literatura infantil i juvenil Pep Molist confeccionada a partir dels llibres més llegits pels lectors juvenils de la biblioteca municipal de Terrassa durant l'any 2000. Quan a algun alumne no li interessava cap dels llibres de la llista en podia triar de les altres col.leccions de la biblioteca amb l'ajut de la professora o dels companys. Al final de curs la llista s'ha triplicat a partir dels llibres nous, no exclusivament clàssics, que s'han anat incorporant a la llista inicial.

Cal entendre que quan un alumne tria un llibre concret, fins i tot quan s'equivoca en l'elecció, això comporta una activitat viva i arriscada de descoberta, essencial per a aprendre. Aquest procediment, a més, ha permès alternar perfectament la llibertat dels alumnes amb la de la professora per suggerir obres, adequades a cada alumne segons les seves possibilitats; això els ha permès de descobrir valors literaris que difícilment haurien descobert pel seu compte.

Alguns dels clàssics que han llegit els alumnes més competents són: 'Vint mil llegües de viatge submarí' de Jules Verne, 'Història d'un cavall' de Lev Tolstoi, 'El diari d'Anna Frank', 'El corsari negre' d'Emilio Salgari, 'La crida al bosc' de Jack London, 'Les aventures d'Hukleberry Finn' de Mark Twain, etc.

S'ha ensenyat a més a manejar els llibres: se'ls ha suggerit que en llegissin fragments, la contraportada, que podien deixar a mitges els llibres que no els agradaven, etc. En aquest sentit no cal tenir prejudicis, i menys quan els alumnes no els agrada llegir gaire.

LLISTA DE LLIBRES INICIAL

CANELA, M., El dimarts del senyor F.

DAHL, R., Les bruixes.

DELGADO, J. F., Si puges al Sagarmatha.

FOLCK, J., La guerra dels xiclets.

HARTMANN, L., Fes-me un petó, Larissa Laruss.

LEWIS, C. S., El lleó, la bruixa i l'armari.

NÖSTLINGER, C., El diari de Júlia.

ORLEV, U., L'illa del carrer dels ocells.

PENNAC, D., Quin un, en Kamo!

ROWLING, J. K., Harry Potter i la pedra filosofal.

ROWLING, J. K., Harry potter i el pres d'Azkaban.

RUIZ ZAFÓN, C., Les llums de setembre.

SACHAR, L., Clots.

VON CHAMISSO, A., La meravellosa història de Peter Schelèmihl.

WINBERG, A. G. Quan un toca el dos.

Diari de lectura

Els alumnes han anat confegint unes fitxes on hi anotaven el nombre de pàgines llegides cada dia, que la professora controlava regularment prenent-ne nota en uns fulls generals de control de tot el grup. Hi havia d'anotar, també, les raons per les quals havien triat el llibre, les raons per les quals n'abandonaven la lectura si no els agradava i, un cop acabat, les raons per les quals recomanarien el llibre. El que es pretenia amb tot plegat és de contribuir a la creació d'una certa autoconsciència del seu paper com a lectors, dels seus gustos, dels seus interessos, però també de les seves dificultats.

"He triat el llibre perquè m'agraden les històries narrades en forma de diari personal. També l'he triat perquè me'l va recomanar l'Alba. (Lukas Kakman, Fes-me un petó, Larissa Larun. Barcelona, 2001 Barcanova). Raquel Piqué

"He triat el llibre perquè narra la història d'un home que ven la seva ombra al diable a canvi d'aconseguir tot el que desitgi i es veu condemnat a viure entre l'aïllament i l'angoixa. Tanmateix, un home que es diu Bendel l'ajuda. (Albert Von Chamisso, La meravellosa història de Peter Shelèmilh. Barcelona: 1988, La Magrana). Josep León Molina.

"He triat el llibre perquè em sembla que m'agradarà. He llegit la contraportada i sembla que és d'aventures i de misteri. A més, com que no té il.lustracions, em puc imaginar les coses que vulgui. (J. K. Rowling, Harry Potter i la cambra secreta. Barcelona: 2001, Empúries). Rosana Palacín.

A mesura que avançava el curs s'ha constatat la velocitat lectora dels alumnes, llavors s'ha pogut establir que havien de llegir un mínim de 2 a 3 llibres, segons la llargada. L'autocontrol de l'alumne i el control de la professora ha estimulat considerablement la lectura. S'ha d'afegir que, a més, els alumnes llegien a casa tres lectures obligatòries comunes a tots els grups de primer segons acord de seminari, que es comentaven a l'aula. Aquells alumnes que tenien més dificultats per llegir podien continuar llegint-les a la biblioteca. També en algun cas s'ha substituït alguna de les lectures obligatòries per alguna altra que havia triat l'alumne a la biblioteca.

DIARI DE LECTURA

Nom i cognoms de l'alumne/a:

Curs:

FITXA DE LECTURA

Autor:

Títol:

Col.lecció:

Editorial:

Ciutat:

Any:

HE TRIAT EL LLIBRE PER:

HE ABANDONAT LA LECTURA PER:

RECOMANARIA LA LECTURA PER:

DATA PÀGINES LLEGIDES

Parlem de llibres amb els companys

S'ha destinat una sessió un cop al mes per recomanar-se el llibre que llegien. S'agrupaven en dues de les taules i amb els apunts que havien preparat prèviament exposaven l'opinió que tenien del llibre que llegien. No calia haver-ne acabat la lectura, es tractava d'anar explicant el que els semblava la lectura, sense dir-ne el final. Havien de donar, especialment, les raons per les quals els recomanaven el llibre. Mentrestant els altres en prenien nota.

Torno a dir que l'escenari de la biblioteca afavoreix la conversa sobre els llibres, per recomanar-los d'uns als altres, per conversar amb grups reduïts o amb tot el grup, per expressar les dificultats de lectura, per ajudar-los a descobrir que llegint s'aprèn i es comprèn, i que la lectura pot donar sentit a moltes experiències i que pot ser una font de goig inexhaurible, per comunicar, al capdavall, la seva experiència lectora. I, també, per ajudar-los a saber expressar-ho amb correcció, defugint els llocs comuns i procurant ser precisos a l'hora d'expressar les seves emocions respecte als llibres. S'ha d'insistir molt perquè siguin precisos, sovint no saben trobar més raons que: "el llibre és divertit", el pas a "és entretingut", o a saber raonar perquè "és avorrit" costa extraordinàriament. Va bé de donar-los una llista de paraules que puguin ser apropiades per expressar allò que volen dir. Saber triar la paraula apropiada els fa pensar i contribueix a la creació de l'autoconsciència de què parlava abans.

Abans de recomanar el llibre preparaven individualment un petit guió de l'exposició fet a partir de les anotacions que havien anat fent a les fitxes durant la lectura. Els companys que llegien el mateix llibre havien d'intervenir matisant i en acabar tots plegats feien una valoració de la capacitat argumentativa dels altres que puntuaven en un full, a partir d'uns criteris donats prèviament. Tots els materials es conservaven cosits a les fitxes de lectura.

"Recomanaria la lectura perquè és una història molt fantàstica i no té l'esperes, també perquè els protagonistes són nens de la nostra edat, tots molt diferents entre ells: cadascú té una personalitat pròpia. És divertit, sobretot, quan fugen de la Torre de Londres i al final de la novel.la quan són amb la reina al palau. Trobo que és divertit per totes les coses que els passen i els problemes que tenen. No m'ha costat de llegir perquè com que m'agradava se m'ha fet curt." ( Folk, Jordi, La guerra dels xiclets. Barcelona: 1999, La Galera). Sílvia Expósito.

"Recomanaria la lectura perquè és emocionant ja que hi passen moltes coses extraordinàries. Té un toc de ciència-ficció com quan un extraterrestre ataca els protagonistes. També té un toc romàntic: la història que passa entre l'Alba i en Dídac. El llibre està escrit com si fos un diari per tant hi ha moments en què es fa difícil entendre, però si el llegeixes amb atenció és fàcil i enganxa molt. (Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen. Barcelona: 2000, Edicions 62). Gerard Osán.

Tasca amb finalitats

És bo perquè els motivarà més per llegir que les fitxes que han d'elaborar, un cop corregides i passades en net, sempre els fa mandra d'escriure, serveixin d'alguna cosa a banda de la nota, o sigui, que tinguin una finalitat. En el nostre cas ha estat: a) la confecció d'un arxiu amb totes les fitxes passades en net que serveixi de consulta per als usuaris juvenils habituals de la biblioteca, b) per als alumnes del curs vinent de primer d' ESO amb els quals es durà la mateixa experiència, i c): per a la recomanació que fa la bibliotecària en una pissarreta d'informació setmanal per al servei de préstec.

Alguns aspectes d'organització

Els llibres s'han deixat sempre en un prestatge on s'hi ha anat afegint els llibres que triaven de nou. També s'ha reservat un espai per deixar un arxivador amb les fitxes de lectura. Un encarregat de taula recollia, acabada la sessió, les fitxes i els llibres que es deixaven al prestatge corresponent cada dia. Cadascun dels alumnes agafava el llibre corresponent del prestatge assignat i un encarregat repartia les fitxes al començament de la sessió.

Avantatges complementaris

Mentre llegien, el professor ha pogut mantenir converses sovintejades amb cadascun dels alumnes sobre allò que llegien. S'han aprofitat, també, les sessions per fer contractes, no exclusivament referits a les lectures, amb aquells alumnes que no treballaven prou o es portaven malament a l'aula, això ens ha permès arribar a uns acords, que han fet canviar notablement la seva actitud a l'aula. O sigui, que la disposició d'aquesta hora ha permès a la professora, a banda de corregir totes les fitxes, de fer un seguiment individualitzat de cada alumne. Cal afegir que com que a la biblioteca hi ha dos ordinadors aquells alumnes que no eren capaços de llegir durant una estona tan llarga podien redactar-n'hi les fitxes, això els ha tingut entretinguts i han deixat llegir els companys. Per acabar voldria dir que, ara que estan tan de moda els tallers, o clubs de lectura, una pràctica com la que he proposat, potser no especialment original, permet si és continuada i es desenvolupa en un entorn de cooperació contribuir en l'hàbit lector i en l'estímul de les capacitats comprensives, argumentatives, expositives i comunicatives dels nostres alumnes que tindran a més a més a la seva disposició l'experiència dels companys com a material per a noves lectures.

CARME ALCOVERRO

Article publicat a la revista Escola Catalana, núm. 393, octubre 2002, pàg. 34-37.