Cornabou - Revista de Literatura Infantil i Juvenil

Articles
Fills de Harry Potter

Josep M. Aloy

Que els llibres de Harry Potter (HP) s'han convertit en best-sellers, entenent com a tal l'obra d'un autor que trenca motlles, que és devorada de forma contundent pels lectors i que la seva aparició esdevé tot un fenomen que fins i tot va més enllà de l'estrictament literari, és a hores d'ara evident i innegable. Hi ha qui ha dit, fins i tot, que HP... és una sèrie que ha fet trontollar els fonaments de la literatura infantil... En tot cas, allò que és cert és que el fenomen no deixa indiferent a ningú.

Hi ha dos ingredients obligats, crec jo, perquè un llibre o una sèrie puguin constituir-se en best-sellers: la seva possibilitat i capacitat de romandre als prestatges —és a dir, que no tinguin només una presència efímera— i la seva capacitat de crear escola i, d'alguna manera, de ser un referent per a obres posteriors que voldran imitar-la i constituir-se en hereves seves amb la pretensió de recollir també una part de l'èxit. I és d'algunes d'aquestes hereves, algunes potser prou oportunistes, de què larlarem. Sèries i títols que vénen a ser una mica els fills d'aquell best-seller que els fa de referent. És inevitable davant d'un fenomen com el de J.K. Rowling que escriptors i editors, apressats per la febre, vulguin ser-hi, a vegades amb la pretensió de voler demostrar que ells també en saben i que també poden crear o organitzar un fenomen similar.

Què tenen els llibres de J.K. Rowling que no puguin tenir els altres? A hores d'ara tots hem tingut temps ja d'observarne les principals característiques i ingredients: gènere fantàstic, una aventura màgica, un heroi jove, una feina concreta i normalment molt dura, una escenografia o una geografia peculiars, un viatge iniciàtic amb uns acompanyants d'enorme complicitat, un bestiari insòlit, uns objectes molt característics i sobretot una lluita constant contra les forces del mal expressat en mil matisos... Podríem ampliar els ingredients: una base literària fonamentada en els mites i costums ancestrals, i sobretot el creixement no sols físic dels protagonistes sinó també pel que fa a la seva transformació interior. En moltes d'aquestes aventures hi ha una veritable recerca de la pròpia identitat part dels seus protagonistes.

Tot plegat una bona recepta per cuinar nous productes. Vegem´ne, si més nó, alguns:

Pel que fa als protagonistes-herois: són protagonistes sovint molt joves amb poders màgics (Gallego, Ábalos, Paolini, Brennan...). Molly Moon no utilitza la màgia però utilitza la hipnosi. A vegades són orfes: la Molly Moon (Byng), els germans Baudelaire (Snicket), Grimpow (Ábalos) i molts d'ells provenen d'una història personal i familiar molt traumàtica.

Una forta presència d'escenaris fantàstics de tot tipus, imitant l'escola de Hoggwarts (Rowling) o la Terra Mitjana (Tolkien). Són territoris fantàstics que caldrà explorar: el planeta amb tres sols i tres llunes d'Idhun (Gallego), el país d'Alagaësia a Eragon (Paolini); els districtes a 'El siurell del vent' (Nicholson), el Món de Tinta (Funke), el país dels Elfs (Brennan).

La presència d'objectes fantàstics: a partir de l'anell, l'escombra i la vareta emblemàtics (tTolkien Rowling); l'omnipresent espasa (Gallego, Paolini), el punyal amb la fulla de cristall (Brennan), el siurell (Nicholson), la pedra filosofal (Ábalos)... Entre la diversitat d'objectes podríem destacar també els vehicles singulars tot i que crec que J.K.Rowling guanya a tothom amb escreix. També és un element destacable en gairebé totes aquestes històries la presència d'una animalística insòlita formada per dracs (Paolini, Gallego), els (Brennan), nans, unicorns i sers alades (Gallego), trols...

La utilització de recursos ben diversos com a conjurs (Gallego, Ábalos, Paolini...) amb els quals molts intenten embruixar fins i tot els lectors. L'existència de recursos molt imaginatius, no sempre originals, però sovint amb dosis de genialitat com el fet que apareguin els personatges de la història que s'està llegint (Funke): «La veu els havia tret de la seva història com is fossin punts de llibre que algú hagués oblidat entre les pàgines...».

La lluita contra les forces del mal, encarnades molt sovint per un malèvol personatge, un Voldemort que finalment acaba derrotat per l'heroi o els herois després de lluites escruixidores (Gallego, Nicholson...) Hi ha històries amb voluntat d'esdevenir impressionants fantasies èpiques, a vegades viatges emocionals, amb un to classicitzant, capaces de crear un món original i peculiar... i que acostumen a beure i a nodrir-se de la tradició (Paolini, Pullman...)

Formalment es donen dues característiques que són reiteradament imitades: l'extensió de les novel.les i la capacitat de constituir-se en sèries. Així, els cinc primers volums de Harry Potter tenen respectivament 271, 301, 374, 696 i 968 pàgines i conformaran una sèrie de set volums. L'obra de Philip Pullman és una trilogia que rep el nom de 'La matèria obscura', formada per 'Llums del nord' (426 p.), 'La daga' (346 p.) i 'El llargavista d'ambre' (556 p.). Foren escrites abans de HP però traduïdes i publicades al català aprofitant-ne l'eufòria lectora. Encara una altra trilogia: 'El viento en llamas', de William Nicholson, formada per 'El siurell del vent' (336 p.) (publicada en català el 2002), 'Siervos del maestro' i 'El son de fuego...' També 'Eragon' (630 p.) és el primer lliurament de la trilogia 'El llegat', de Christopher Paolini. Mentre redacto aquest text acaba de sortir el segon volum, 'Eldest' (752 p.). Un últim exemple: els dos primers volums de la també trilogia 'Memòries d'Idhun' tenen 564 i 764 pàgines respectivament.

Gràcies a la saga Potter —que, d'altra banda, també és hereva d'obres anteriors (Tolkien, Lewis, Ende, Dahl...)—, la novel.la d'aventures de gènere fantàstic es troba en estat de gràcia. Mentre algunes d'aquestes obres s'han beneficiat, sens dubte, de l'èxit obtingut pel màgic Potter, d'altres, probablement, se n'hauran ressentit ja que haurien fet un forat igual o més gros però el mag de la Rowling no els ho ha permès amb tota la seva brillantor.

Una de les conclusions fàcils de tot plegat és observar com el món de la lectura és ben viu perquè els lectors hi són... i els lectors hi són quan els escriptors els ofereixen productes dignes i susceptibles d'engrescar-los. Potser perquè són obres que, en general, tracten com a adults tots els seus lectors, al marge de la seva edat. Per això són llibres que cada vegada més atrauen també els grans. Potser perquè, com ha dit algú, la fantasia, més que una manera d'escapar de la realitat, és una manera també d'entendre-la.

Article publicat a la revista Escola Catalana, núm. 429, abril 2006, pàg. 17-19.